Atualité

media/k2/galleries/5631/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-31_um_14.22.46.jpg
03 de setember 2017

Vatican y Moscau: n raport mioré!

Nia cun düc i stac ne n’á le Vatican de bones relaziuns, ci che depënn dala politica che chisc stac fej defrunt ala Dlijia catolica, al Vatican. Insciö n’él nia de pici problems cun la Ruscia y la Cina, mo Roma se prô da mioré les relaziuns por avëi tres de mius contac
Tla Ruscia y la Cina virel nia püc catolic, che ne l’á nia saurida. Ma cun le dialogh da pert dl Vatican cun i governanc vára da mioré la situaziun di cristiagn y en general inanter le Vatican y i  stac malfidënc defrunt ala Dlijia catolica.
Dai 20 ai 24 d’agost 2017 é le cardinal Pietro Parolin (*1955), secreter de stat dl Vatican por afars internazionai, sté a Moscau por incunté les maius autorités religoses y politiches. Sciöche le foliet dl Vatican ”Avvenire” di 26 d’agost 2017 á scrit, ...
media/k2/galleries/5630/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-31_um_14.18.35.jpg
02 de setember 2017

L’ena passeda dl Aiut Alpin Dolomites

La nutizies de Armin Moroder
Tl’ultima ena de agost iel per la scuadra de sucors stat da muever plu iedesc. De chisc nce per vel’ cajo plu grief. L ntervënt plu particuler iel stat n sada ai 30 de setëmber, canche l ie unì cherdà l Aiut Alpin per jì a crì n julier che manciova bele dal di dant. De chësc àn sapù do che n paur da Ciastel ova cherdà su l 118 de Bulsan, ti dijan che l ova audì bele n vënderdi danmesdì la fuera de n julier, y tl raion de Bulacia n gran colp, scialdi adaut, ma l ne capiva nia cieche l pudëssa ...
media/k2/galleries/5608/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-31_um_10.55.28.jpg
02 de setember 2017

De dl’Autonomia a Balsan

En gaujiun dl De dl’Autonomia ai 5 de setëmber gnarál daurí por i zitadins les portes dl Palais Widmann y dl Consëi Provinzial. La jënt podará insciö odëi plü davijin sciöche Junta, Consëi y Aministraziun Provinziala funzionëia.
Le presidënt dla Junta Arno Kompatscher y i assessurs provinziai sará a desposiziun di vijitadus por domandes y coriosités. ”L’autonomia é le früt dl laur da vignidé, sides de chi che laora pro l’aministraziun publica co ince de chi che laora por la sozieté en general. Daurí les portes ó ince dí avijiné ciamó deplü l’aministraziun y i zitadins te n’otica de trasparënza y partezipaziun”, dij Kompatscher. Tematica prinzipala dl De dl’Autonomia é la solidarieté, cun tröpes organisaziuns che ...
media/k2/galleries/5606/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-31_um_10.39.05.jpg
02 de setember 2017

Evenc e scomenzadives per l Dì de l’Autonomìa

La Provinzia de Trent met dant n program con momenc de riflescion e musega dal prum ai 9 de setember
Ai 5 de setember de ogne an, oramai per tradizion, ence la Provinzia de Trent festejea l recognosciment de sia autonomìa.

La data recorda l dì de la sotescrizion de la cordanza Degasperi-Gruber. L’era apontin ai 5 de setember del 1946 canche Alcide Degasperi, enlouta minister per i afares foresć de la Tèlia, apede che President del Consei, e Karl Gruber, minister per i afares foresć de l’Austria, i sotescrivea la Cordanza de Paris, con chela che vegnìa recognosciù l’autonomìa spezièla de noscia ...
media/k2/galleries/5640/thumbs/14481825_974541919356098_9015296454968258834_o.jpg
01 de setember 2017

8° ECOdolomites 2017

Mobilità sostegnibola sui jouves e te la valèdes dolomitiches con i mesi eletrics en sabeda ai 9 de setember.
La vegn endrezèda ence chest an la scomenzadiva per mesi eletrics “ ECOdolomites ” e chest an l’apuntament l’é per i 9 de setember con l’obietif de dèr n contribut al stravardament de la Dolomites Patrimonie Mondièl Naturèl Unesco che, secondo i organisadores, l merita de esser respetà ence dal pont de veduda acustich.

L’an passà i organisadores de la manifestazion, la firma per l smaorament di mesi eco “Letsmove”, i aea fat tapa al refuge Passo Sella olache per l’ocajion l’era stat prejentà la ...
media/k2/galleries/5604/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-31_um_10.27.05.jpg
01 de setember 2017

L temp chisc dis

Les previjions dl zenter meteorologich a Bulsan
media/k2/galleries/5609/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-31_um_11.41.54.jpg
31 de agost 2017

De dla scora ladina a Corvara sot al tema "Scora danter presënt y dagní"

Inaudé ofizialmënter l’ann de scora nü a Corvara cun les relaziuns dl’assessur Mussner, dl intendënt Verra y cun n referat dl esperta Margret Rasfeld.
Le referat sön le conzet de “Schule im Aufbruch”, la conferma dles direziuns scolastiches ladines, vacinaziuns y trilinguism é stades danter l’ater les tematiches prinzipales dl De dla Scora ladina 2017 ai 31 d’agost a Corvara. Rengrazian i trëi direturs scolastics che vá en ponsiun Otto Moling, Anton Senoner y Bruno Senoner cun l’ann scolastich nü á l’assessur por la scora ladina Florian Mussner recordé che por merit de sües porsones che laora de por de á le sistem scolastich ladin ciafé na ...
media/k2/galleries/5605/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-31_um_10.34.31.jpg
31 de agost 2017

Edema de orientament a Trent y Bulsan

Avisa 100 studenc de scoles autes da 18 regions talianes á tout pert a la Edema de orientament organiseda dales universités de Trent y Bulsan.
Lezions, encontedes con studenc y professours, vijites y iniziatives tles universités. Dut chest é garaté en ocajion dla ”Edema de orientament” metuda da jí dales universités de Trent y Bulsan, con l fin da lascé cuché ite i joegn tla vita universitara en general y tles does universités en particolar. I studenc é ruvés alerch da duta la Talia: dala Puglia ala Lombardia enfin al Venet.

Pruma tapa fova la Université de Trent, olache ai á podú tó pert ales prumes lezions. Chestes é judes inant i ...
media/k2/galleries/5581/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-23_um_17.54.39.jpg
28 de agost 2017

N lëur per la persones te perjon

L proiet “Economies te perjon” à da n fé cun la produzion de roba da maië te plu perjons dla Talia, che vën pona venduda tl stivel, danter l auter tla Butëighes dl Mond
La tematica zentrela dla perjons? Massa persones passa truep tëmp a ne fé nia, y ruva nsci suvënz n cuntat cun i aspec negatifs dla vita te perjon. Tla Talia iel passa sessanta mile perjunieres y mé ntëur a doimile de chisc à l mesun de fé n lëur te perjon, propi puec.

“Economies te perjon”

Na resposta a chësc problem cëlen de ti dé cun l proiet “Economies te perjon.” L se trata de na produzion de roba da maië te plu perjons dla Talia, che vën pona venduda tl stivel, danter l auter tla ...
media/k2/galleries/5582/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-23_um_17.57.33.jpg
27 de agost 2017

Louves te zità!

N concors de idees per 8 projec artistics, out a joegn artisć taliegn che vel se meter a la proa con n tem nef e de gran atualità, proponet dal MUSE tel chèder del projet european Life WolfAlps
Louves dessegné, zipié, sgrafé, reprodoc te instalazions; louves che invade n zenter urban, chel de Trent. L chiam ancestral de la natura se ouc a l’èrt per esprimer l raport, tant conflituèl che fantasious e percacent, anter om e louf.
Louves te zità! L’é na mostra e n concors de idees per 8 projec artistics, out a joegn artisć taliegn che vel se meter a la proa con n tem nef e de gran atualità, proponet dal MUSE tel chèder del projet LIFE WolfAlps e co la colaborazion del Mart – ...
media/k2/galleries/5565/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-23_um_17.05.19.jpg
25 de agost 2017

La caricatura dl’edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/5568/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-23_um_17.16.22.jpg
25 de agost 2017

L meteo chisc dis

Previjion enfin lunesc ai 28 de agost
media/k2/galleries/5567/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-23_um_17.14.21.jpg
25 de agost 2017

La boa de la solidarietà

Comentar dla redadoura Giulia Tasser
Davant a malore come chela de la boa de Anpezo che porta mort e distruzion pi de n viaz s’avaron domandà l parcé de chest. Ce senso alo che la jent abe da sofrì e avè dagn? I nuos vege dijeva che no l é mai na desgrazia che no siebe incia na grazia; ce podone tirà fora de bon da chest? Pense che le desferente forme de aiut ruade in Alverà da banda de la jent e de le associaziogn de Anpezo siebe n segnal de chel spirito de comunanza e de aiut che nten pais grant come Cortina, ulache duc và darè ...
media/k2/galleries/5566/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-23_um_17.08.23.jpg
24 de agost 2017

Mudazions tla direzions dla scoles ladines

Ancunteda de cumià y de bënunì a Picolin
Ai 21 de agost 2017 iel stat a Picolin la senteda di diretëures dla scolines y dla scoles ladines cun la prejënza dl Assessëur Florian Mussner y dl Ntendënt Roland Verra. Te chësta ucajion àn fat l pont dla situazion dla scolines y dla scoles ladines, de si resultac y de si pruspetives per l daunì y dantaldut per l ann de scola nuef 2017/18.
Pra chësta ancunteda iel unì saludà i diretëures che va n pension Otto Moling, Bruno Senoner y Anton Senoner y l ti ie unì sëurandat n pitl sëni de ...
media/k2/galleries/5557/thumbs/scribo.jpg
23 de agost 2017

”SCRIBO”: concurs leterar, por ladin

La Repartiziun Cultura y Intendënza ladina scrí fora n concurs leterar de prosa y teater, por les porsones apascionades de leteratöra. Les operes é da dé jö anter la fin de ma 2018.
”SCRIBO” é na parora che vëgn dal latin y ó dí ”iö scrii”. La Repartiziun Cultura y Intendënza Ladina dla Provinzia de Balsan á ince orü l’adoré sciöche inom por n concurs leterar de prosa y teater scrit fora chisc dis, che á le fin da sostigní la leteratöra ladina, mo ince motivé la jonëza da se dé jö cun la scritöra y arichí insciö la palëta de operes ladines. ”La leteratöra ladina é via y chësc é n bun segnal che desmostra che i tröc investimënc te chësc ciamp porta de bugn früc. - dij ...
21 de agost 2017

Detelpai a Regina de l’Hotel La Cacciatora

Letra de Familia Raiola Bedin
Ai 5 de aost passé cognaane jir al refuge Contrin e da les 8 da doman eraane jà ta Dèlba per poder jir a pe col fresch. Ma… desmontà da auto, nosc fi l’é doventà storn e ge vegnìa da trèr sù (no sé coche l’à fat a vidèr da Vich en su!)
Ge domanon te n hotel vejin al piaz di auti de poder l compagnèr te cescio: i vegn fora con mile vertoles per refudèr. 
Proon mìngol più en via: la lezitenza che i ne desmostra la ne lascia destrametui. Se sention a dejèje te n Hotel a cater steiles, con cesci ...
21 de agost 2017

20 km de strada per le rode, più che l tunel del Prener!

Letra de Floriano Bernard de Cechinol de Pera
Vegne a saer con sodesfazion, da la stampa e da le televijion dal post, de la cordanza anter la Region Venet, Lombardia e la Provinzia de Trent, per la strada per le rode sun dut l lech de Garda.
L‘assessor Gilmozzi, vejin de ciasa de noi ladins, l’à dit che la Provinzia de Trent realisarà i doi toc più spetacolares, del cost de 42 miliogn de euro: i trac Riva-Limone e Torbole-Malcesine. E son béleche segur che no sarà i ùltimes. Me par de capir dapò che i lurieres i scomenze piutost prest, ...
media/k2/galleries/5526/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-17_um_10.22.02.jpg
18 de agost 2017

Dancà y de na pert

In ocajion de la festa de la Madona d’agosto sta stemana se l on ciacolada con Sofia Vallazza da Col.
La Usc: Sofia, incuoi che l é festa granda te vedon vestida a la paejana; te piajelo cussì tant sto vestì?
Sofia Vallazza: Si, me piaje sto vestì e incia che le usanze che le vegne mantegnude. Sebenche siebe da agn che son maridada foravia, co torne nta Col me piaje me vestì su parceche l me regorda de canche sonve tosata. Alora n eva tante ele vestide, le tose le se n’ava finamai a mal se no le vegniva domandade a portà la Madona in prozession. Ades inveze l é bele tant n ciatà cuater, ma ...
media/k2/galleries/5525/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-17_um_10.21.10.jpg
18 de agost 2017

Meteo sun la Ladinia

Per chesta fin dl’edema
media/k2/galleries/5524/thumbs/Bildschirmfoto_2017-08-17_um_10.18.12.jpg
18 de agost 2017

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz