Manifestazions atuales speziales

Data

14 de auril 2017

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Publichedes ai 14 de auril
Domisdé danter erbes y ciüfs
Le grup "Atmosfera" organisëia ai 27 d'aurí n domisdé de aorela cörta y informaziun. Spazierada fora por l'urt dles erbes y di ciüfs a Issing, cun wellness de 5 menüc
Le grup "Atmosfera" é n grup de autoaiüt, tëmp lëde y creativité che dëida passé fora por de ri momënc por porsones cun problematiches psichiches. En jöbia ai 27 de aurí vëgnel organisé na spazierada fora por l'urt dles erbes y di ciüfs Bergila, a Issing dlungia Falzes. Al sará la poscibilité da imparé da conësce erbes y ciüfs che vëgn adorá por varí de vigni sort de mai, cun indicaziuns y consëis ince por a ciasa. An podará vijité la distilaria de öri eterics cun na porsona che spliga da olache i barantli o i atri lëgns vëgn tuc, sciöche ai vëgn laurá y por ci che an i adora. Dedô sarál, por chi che ó, la poscibilité da fá n wellness de 5 menüc te na stüa de cier. An pëia ia dales 13.30 da Longega demez o che an s'incunta dales 14.00 a Issing. Le domisdé é debann, mo al é da se prenoté al 0474/524552.

Curs da nodé por chi dles elementares
Dai 21 d'aurí cina ala fin de ma vëgnel tigní n curs, te nodadoia da La Ila.
Te nodadoia da La Ila vëgnel tigní n curs da nodé por mitans y mituns dles scores elementares. Le curs mët man en vëndres ai 21 d'aurí dales 16.00 y vá inant por indöt 8 leziuns, tres de lönesc y vëndres, fina ala fin de ma. Les iscriziuns vëgn tutes sö le pröm iade söl post. Informaziuns pro Ubi Valentini al 0471/839714 (da sëra). Chësc curs vëgn fat al post de chël da d'isté.

Introduziun ala fotografia dla contrada
A Badia döes serades por aprofondí la fotografia dla contrada, cun le referënt Jan Paul Irsara
Jan Paul Irsara de Badia spliga te döes sëres deplü sön le garaté dla fotografia dla contrada. An s'incunta ai 26 y ai 28 d'aurí dales 20.00 inant, tla stüa di paurs a Badia. Cun poscibilité da aprofondí les serades. Limité a 10 porsones. Prenotaziuns y informaziuns pro Lucia, cina ai 20 d'aurí al numer 338/6413588 (do les 14:00). Iniziativa organisada dala Uniun dles Ëres Badia, en colaboraziun cun le Consëi de Formaziun dl Comun de Badia.

Ci che nudrësc anima y corp
Se sintí plü stersc tres n'alimentaziun sana y meton averda a se instësc. Ai 20 d'aurí na serada a La Ila
Ci poste pa mangé y co poste pa te nudrí le miú? En chësta sëra te dunse consëis de valüta, sciöche te pos fá da ester plü sterch cun n'alimentaziun sana y meton plü averda. Mëte plü averda a te instës ó dí tó söl scerio y ti dé importanza a tü bojëgns dl'anima y dl corp.
La sëra de informaziun vëgn tignida la jöbia ai 20 de aurí dales 20:00, tl'aula magna dla scora mesana da La Ila.
Referëntes é Susanne Steidl (HumanEnergetikerin) & Verena Maria Gabrielli, coach de trasformaziun y de nudrimënt. L'organisaziun dla serada é dl Consëi de Formaziun dl Comun de Badia.

Referat "Suizid - s'un jí zënza tó comié"
En lönesc, ai 24 de aurí 2017 dales 19.30 a Picolin organisé dal Raiun Sozial Val Badia adöm ala "Lichtung"
Le suizid é ince te nosta realté n fenomen che vëgn a s'l dé tres indô danü. Al é na cossa dër ria da azeté, che fej tëma y lascia susc zënza podëi fá nia. An se sint plëgn de sentimënc de colpa, olache an se tira dant instësc, ciodí che an ne s'á nia intenü de val' o ciodí che an n'á nia fat val' por le evité. Le suizid é tres ciamó n tabu y porchël él ri da nen baié. L'Assoziaziun Lichtung, che se dá jö por la prevenziun dla sanité psichica adöm al Raiun Sozial Val Badia, organisëia na serada sön chësc tema: na ocajiun por ascuté, ponsé y baié para, chirin adöm trus sön co afronté la situaziun, cun esperc, sciöche Ruth Warger, psicologa por caji de emergënza, che baiará dles reaziuns che i familiars á o sciöche an pó lauré sö n te' avenimënt. Annemarie Tasser, psichiatra, baiará di contac interpersonai y dles medejines che pó ester n gran sostëgn te caji de depresciun. Le per Schullian, geniturs atocá, dará na testemonianza de sciöche ince cun gran aiüt y sostëgn, n'ési nia stá bugn da ti dé a so möt la ligrëza por la vita. Ai cuntará ince sciöche ai é stá bugn da imparé da vire cun chësta situaziun. Dedô sarál sambëgn la poscibilité da ti fá domandes ai esperc.

"Ijins dan tribunal"
Chësc é le titul dl teater da ri, che vëgn porté sön paladina a La Pli de Mareo. Premiera en Lönesc de Pasca
Le Teater La Pli á le plajëi da invié ala rapresentaziun dl toch "Ijins dan tribunal", tut dal original "Die Prozesshansln" de Hans Gnant y porté tl ladin da Hansi Comploi, che á tles mans ince la regia. Jobleri sön paladina é Martin Rigo, Brigitte Pezzei, Elmar Winkler, Anna Mühlmann, Simon Willeit, Anita Rigo, Marco Comploi, Sabine Facchini y Alma Obojes. La premiera é en Lönesc de Pasca ai 17 d'aurí dales 20.00, les atres rapresentaziuns é la sabeda ai 22 d'aurí y domënia ai 23 d'aurí dales 20.00, sabeda ai 29 d'aurí dales 20.00 y domënia ai 30 d'aurí dales 15.00, tres te Ciasa dles Uniuns da La Pli. Les chertes pón aposté danfora al 331/7642806 y vëgn ince venüdes n'ora dan le teater.

Frida Piazza "L Nost"
Sëira de leteratura cun Paul Demetz y Georg Malfertheiner, ai 21.4. dala 20.30 te Tublà da Nives
L Museum Gherdëina y l Tublà da Nives nvieia a na sëira de leteratura ladina n lecort dla scritëura Frida Piazza, n vënderdi, ai 21 de auril dala 20.30 tl Tublà da Nives te Sëlva, cun Paul Demetz che lijerà ora dl romann "L Nost" y performance de mujiga de Georg Malfertheiner.
Na sëira deletëula, te chëla che i sonns dla rujeneda ladina y dla mujiga lascia reviver l'atmosfera, la vita y i persunajes tla valedes ladines zacan. La ntreda ie debant
Tl foyer dl Museum tla Cësa di Ladins iel da udëi dai 20 de auril inant na nstalazion de "L Nost" realiseda n cunlaurazion cun i curadëures dl'arpejon leterera de anda Frida y l Lizeum d'ert "Cademia"; tla Biblioteca ladina pudràn cunsulté i libri dl'autëura Frida Piazza.

Nvit a fé pea pra la mostra "mi crëp"
La lia "Tublà da Nives" nvieia duc a fé pea
L fin ie chël de ti dé a duc l mesun de ti cialé ai crëps, ala montes da n auter pont de ududa y crië deberieda na mostra coletiva. Fé pea possa duc, granc y pitli. Na giuria fajerà pona na selezion danter la ideies che vën mandedes ite. Dé ite pòssen pitures, dessënies, fotografies, grafiches, scultures, leteratura, film, animazion, "spot", mujiga, azions, nstalazions y proiec (documentei tl scrit y tla fotografia sciche nce te "social media").
L tiermul per dé ju la ideies, tres email a Questo indirizzo email è protetto dagli spambots. È necessario abilitare JavaScript per vederlo., ie ai 4 de juni 2017. Co avisa chël pòssen liejer do sun la plata www.tubaldanives.it. Aldò dla prupostes mandedes ite saràl pona la giuria a dì ciun lëures che ie adatei a unì metui ora.
La mostra nstëssa sarà dai 9 de setëmber nchin ai 6 de utober 2017.

"La bibia danter sessualità y viulënza"
Referat d'ert n juebia ai 20.4. dala 20.30 tla biblioteca dla Lia Mostra d'Ert a Urtijëi
La Lia Mostra d'Ert nvieia duc al referat cun Danila Serafini , prufessëura de storia dl'ert, che ëila tenirà n juebia ai 20 de auril tla biblioteca dl Circolo a Urtijëi sun Plaza S. Antone.
Mazamënc cruënc, nfedeltà, viulënzes sessueles y ncëst: l Vedl Testamënt conta stories de viulënza fisica che n ne se nmagina nianca.
Cun l aiut de opres d'ert de de gran artisć, purverà la prufessëura de storia dl'ert Danila Serafini a capì coche chësta stories ie unides nterpretedes y a pensé do sun si senificat tla storia y ti tëmps d'al didancuei.

L Permafrost tla Dolomites
Prima manifestazion dl proiet "Viver la montes"
Nce per chëst ann à l Cunsëi de Furmazion de Sëlva nvià via n proiet ulache l fej pea de plu lies y plu avisa uniràl metù a jì manifestazions y scumenciadives che à sciche argumënt chël di crëps y dla montes.
La prima manifestazion sarà n juebia ai 27 de auril da mesa dala ot da sëira te Calonia de Sëlva; tlo rujenerà l geologh Lukas Mussner de Sëlva dl "Permafrost tla Dolomites". Aldò de esperc se auzerà la temperatures tla Elpes de feter doi degreies nchin al ann 2050. Chësc mudamënt tlimatich arà de gran cunseguënzes per i dlacieres y l permafrost. Co se muda pa bele al didancuei l permafrost te nosc raion y ulà pòssen pa l abiné? Ntan chësta sëira de nfurmazion ti jirons do a chësta dumandes y l unirà nce prejentà i studies sun l permafrost pra l Lech dl Dragon sun Mëisules. Duc ie nviei de cuer.