Fascia

media/k2/galleries/26694/thumbs/LisSommavilla_EleonoraRiz.jpg
14 de merz 2024

Detelpai Lis!

Elisa Sommavilla vedova Depaul d Ciampedel ne à lascià ai 9 de mèrz a l’età de 91 egn.
Cara Lis... ence tu te ès fenì tie viac su chesta tera.

Ties stata na femena, na iava da bon voler, semper aiegra e de bona luna, te ge ès tegnù trop a tia tera fascèna, a tie Ciampedel, amancol tant che ge à tegnù tia gran peconta Luonora...

Te volees ence tu, desche ela, che dut vegne fat delvers, te didèes, te imprestèes percheche vegne metù delvers l guant, tu che instessa da beza te aees jà gran gust, e te jies uraa a portèr tera per poder te l injignèr, ajache te cèsa no te n èes, dal ...
media/k2/galleries/26651/thumbs/Schermata_2024-03-07_alle_15.53.26.jpg
12 de merz 2024

Spigologn… a spigolon!

Chesta setemèna te sia rubrica Fabio Chiocchetti à tirà fora fora de crigna vèlch autra parola enteressanta.
Giusta enstadì sul grop fb ‘Sei di Moena se…’ sauta fora Alberto Bolognani a domanèr: «Élo valgugn che sà me dir còme che se disc spigologn per talian?». Subit respon Renata Damolin: «Vösto dir canche la salata la va a spigolon, per dir la va en semenza?», e via co la discuscion. Se sà ben, l’é stat ence de chi che à dat ca de colp ence la dreta definizion botanica, per chela erbes «che da moneli se jiva tei prè a binar sù, e dapò se le magnava… e che bone che le ...
media/k2/galleries/26649/thumbs/eves.jpg
11 de merz 2024

Enjignon ensema de bie eves da Pèsca!

L’Union di Ladins endreza n picol cors per emparèr a entenjer e chejer i eves o a i sbetèr e encolorir.
Inant Pèsca ence te Fascia l era l’usanza, e la é amò anchecondì, de entenjer o depenjer i eves.
Simon de Giulio te sie liber Usanzes e lurgeres da zacan l conta che l era la touses che les i entenjea la sabeda sènta, sot l eie ascort de la mères che ge ensegnèa co fèr.
L’Union di Ladins de Fascia aea fat l an passà n tutorial de sia lingia »Saeres« per moscèr coche se fèsc a entenjer i evec: podede amò veder su Youtube da chest link: https://www.youtube.com/watch?v=WD1iAmRfiq4.

Ades la ...
media/k2/galleries/26648/thumbs/Mazin_VardonInant_Simbol.jpg
10 de merz 2024

»L é stat fat na pozernada«

L capogrop de la mendranza de Comun de Mazin Manuela Spinel ne spiega percheche i é de contra a l’aproazion de la varianta del Prg.
Perché pa desche grop de mendranza siede ve n jic e no aede aproà la varianta al PRG?

Manuela Spinel Percheche no ne sà giust coche l é stat embastì dut l iter. Prum de dut l teren olache vegn fat su cheste ciase l era de proprietà de na parenta de n conseier, l é stat venù a vert, l é stat fat l rogito de oril e de otober i ge lo à jà passà da frabica per prume ciase semper a parenc de la maoranza. No l é nience passà sie meisc. 

La varianta era ruèda te Consei jà l uton passà, enlouta ...
media/k2/galleries/26647/thumbs/medaa_Bandes_Adriano_Winterle_Silvagni.jpg
10 de merz 2024

19 bandisć à ciapà la medaa

L’audizion tedant a la comiscion à metù al luster l empegn e la capazitèdes di sonadores che é stac premié da la presidenta de la Federazion de la Bandes del Trentin e da sie raprejentant.
En sabeda ai 2 de mèrz te la senta de la scola de musega Il Pentagramma de Fascia e Fiem a Tieser l é stat la audizions di bandisć che se à scrit ite al ejam per ciapèr la medaa de merit musical. Chest an l concors era resservà a otons e percuscions. En dut se à scrit ite 19 sonadores e duc chenc à ciapà sia medaa: 12 chela de bron, 5 chela de arjent e 2 chela de or. 

La zertificazion vegn endrezèda da la Scola de musega ensema a la Federazion de la Bandes del Trentin e la Museghes de ...
media/k2/galleries/26646/thumbs/Retrat_eles_guant_Ciampedel.jpg
10 de merz 2024

Chi él pa?

Su La Usc di Ladins n nef retrat da endoinèr, dedicà chest'outa a la eles.
L é na fotografia fata a Ciampedel con su n muie de eles col guant, de desvaliva generazions e la vegn fora dal archivie de La Usc di ladins.
Sul numer di 8 de mèrz del sfoi l é stat cernù de onorèr la femenes ence te la rubrica del retrat.

Se pel tor pèrt envian la soluzion per mail a fascia@lausc.it o chiaman al numer 0462 764545 enscin en mèrtesc. Chi che troa fora la maor pèrt di inomes i ciapa en don n liber, na bandiera o n gramièl, sport da l'Union di Ladins de Fascia.
media/k2/galleries/26645/thumbs/Valentina_Manica_Biblio_Moena.jpg
09 de merz 2024

N an te Biblioteca de Moena

Acà n an Valentina Manica à tout l post de Maria Piccolin. Aon fat con ela n bilanz de coche la é jita.
De firé del 2023 à scomenzà sie lurier te Biblioteca de Moena Valentina Manica, che la era stata touta su dal Comun per n an canche Maria Piccolin é jita en penscion. Ades la neva responsabola é stata touta su da l’aministrazion a temp indeterminà. Do aer vardà le setemane passade coche la é jita te le Biblioteche de Cianacei e Sèn Jan, vedon chest’outa coche l é stat l 2023 te la strutura culturala de Moena.

Podone far n bilanz de chest prum an de lurier a Moena?
Valentina Manica Canche son ...
media/k2/galleries/26640/thumbs/Socors_Igor_Dantone_Capostazion_Auta_Fascia.jpg
08 de merz 2024

Na picola gran Stazion sul confin de la Provinzia

Igor Dantone, nef capostazion de la Val de Sora, auza fora l’emportanza de se confrontèr e lurèr adum con l’autra valèdes.
Igor Dantone, clas 1993, l é l nef capostazion del Socors da mont de l’Auta Fascia, anter i più joegn del Trentin. Socoridor dal 2012 en ca, ti trei egn che vegn l vidarà i 28 operatores de una de la Stazions più operatives de noscia Provinzia e de duta la Tèlia.

 

Chesta l é segur na encèria de gran responsabilità, ma l é da dir che te es stat vize…

Acà trei egn Stefano Coter me aea domanà de ge fèr da vize, do che Martin Riz aea lascià lo. É semper vardà de fèr l miec e de scutèr Stefano, ...
media/k2/galleries/26638/thumbs/Maddalena_Iori_bacana.jpg
08 de merz 2024

Nena, l’ultima bachèna de Penìa

Ogne dì la leva da les cinch dadoman: da trenta egn che la rencura sia stala, didèda ence da la familia.
Na dì domesdì vae ta Penìa, é apuntament con Nena lo dal Bar de Penìa. Maddalena Iori no l é demò l’ultima bachèna de la vila, ma de duta la Val de Sora. La spete defora da usc: l é acort, l soul rumor l é l’èga che cor e l ciampanil che bat l’ora. Sion de mèrz, ma lo l biteboi di etres paijes no l é mai ruà. Maddalena tegn sia besties te stala de Mario de la Ninotes, na stala da n’outa, che à amò i volti, la cianaus e sui ujes l é scrit col śes la benediscion di Trei Rees, Christus Mansionem ...
media/k2/galleries/26620/thumbs/Schermata_2024-03-07_alle_09.56.55.jpg
08 de merz 2024

Prg e Solaria, doi pomes fersc per Mazin

L Consei de Comun de Mazin à aproà la varianta al Prg che ge dèsc l met a sie families de se fèr su la pruma cèsa, ma la mendranza é de contra. L Solaria va al encant per la 4^ outa.
Anter i Comuns de Fascia che é do a aproèr sia variantes al Pian regolator l é ence Mazin. Chiò i à preferì no ge l dèr su a n comissarie ma i à fat a na vida de se l aproèr te Consei de Comun, ence zenza la stimes del grop de mendranza che à arbandonà la sentèda percheche la é de contra. Aon domanà fora l ombolt de Mazin Fausto Castelnuovo per entener miec l iter del Prg e apede ge aon domanà ence de la situazion del comples Solaria che cognessa jir al encant per la quarta outa e de etres ...
media/k2/galleries/26618/thumbs/Alessandro_Furci_Capostazion_Zenter_Fascia.jpg
07 de merz 2024

Le Stazion del Socors de Fascia podessa lurar più ensema

Aon domanà fora l nef capostazion de la Val de Sot, Alessandro Furci, sun sia neva enciaria.
Per l renovament de le enciarie pervedù te dut l Trentin ence la Stazion del Zenter Fascia à fat soe votazion e vardà le desponibilità, e l é stat dezidù de ge dar su la enciaria de capostazion a Alessandro Furci. El l é da Pera, l à 45 egn e te la neva enciaria l arà desche vize Ivan Battisti.

Alessandro, da can este tel socors e co te aste arvejinà a chest mondo?
Gio son efetif tel socors dal 2019. Jà da canche ere jon é semper abù na gran pascion de jir sa mont, rampegar e jir coi schi, ma per ...
media/k2/galleries/26616/thumbs/Malatia_reres_Rosanna_Verra_Trame.jpg
07 de merz 2024

La malatia rères revèrda duta la comunanza

Ai 29 de firé l é la Dì internazionèla malatia rères: ence te noscia val l é stat endrezà doi scontrèdes con intervenc e testimonianzes per tor ite la jent.
Ence chest an l Servije sozièl del Comun General de Fascia con sia conseiera de procura Mirella Florian e i assessorac di Comuns à portà dant la scomenzadiva »Lum empeèdes su la malatia rères«. L é da dotrei egn en ca che l ent fascian, ensema con la Scola Ladina e l’APSS, endreza chesta scomenzadiva per sensibilisèr la comunanza sun chesta tematica.

Te sala grana de la Sorastanza a Sèn Jan, en jebia ai 29 de firé l é stat la pruma scontrèda, lo che à tout pèrt n bel grop de scolees de la clasc ...
media/k2/galleries/26612/thumbs/Zulian_Zanoner_Coter_Socors.jpg
06 de merz 2024

Doi neves capostazions del Socors da mont te Fascia

Igor Dantone à tout l post de Stefano Coter a cef de la Stazion de la Val de Sora e Alessandro Furci chel de Luigi Zulian a cef de chela de la Val de Sot. A Moena l é stat confermà Thomas Zanoner.
Da pech l Socors Alpin e Speleologich del Trentin à serà su l renovament de la encèries portà inant chisc meisc te la 34 Stazions che é loghèdes sun dut l teritorie provinzièl, a cheles che se jonta la Stazion speleologica. I componenc del Socors te la radunanzes de la desvaliva Stazions i à lità i neves capostazions per i trei egn dal 2024 al 2027. Do i mudamenc entravegnui ti egn passé, ades la encèria pel esser portèda inant per no più che 3 mandac de 3 egn l un, e te Fascia al capostazion ...
media/k2/galleries/26592/thumbs/rubrica_Podone_fer_miec_Soraga.jpg
06 de merz 2024

Podone fèr miec?

Tel jir stroz per noscia val ne sozet bendeché a duc de veder vèlch che ge dèsc na burta parbuda al paesaje. Te chesta rubrica tolon su la segnalazions che ne rua de nesc letores: l obietif no l é chel de cusèr nesciugn, ma de envièr chi che ge pervegn o che pel fèr vèlch, a rencurèr più delvers nesc paijes. Na bela parduda l é na bela cartolina.
L retrat de la rubrica ne porta chest’outa a Soraga auta. Chiò, descheche i ne à segnalà, l é stat fat posć publics per i auti (ence se pec percheche l é stat tout via lèrga coi bidogn), ma enveze che esser post per duc l é doventà post demò per pec e semper i valives. Fosc, percheche duc podesse meter ju l auto, se podessa meter disco orarie col numer de targa e a paament do doi ores, descheche l é stat fat ti piazai di auti comunai de Moena. 
media/k2/galleries/26591/thumbs/et_fragle.jpg
05 de merz 2024

N liber al meis: "L'età fragile"

Mia mère à cognù se malèr per se pussèr. Dant sie om no ge à dat rechia, l la volea om ti ciampes e femena te cèsa.
Te pec dis, ai 8 de mèrz, sarà la giornèda internazionèla de la eles, na ocajion emportanta per pissèr sora a la conquistes passèdes e a la endesfides del davegnir a propojit di deric de la femenes te dut l mond. N moment per onorèr cheles che se à batù per i deric zivii, politics, sozièi e economics, e per recognoscer che amò ge vel scombater per arjonjer na piena parità de sort, soraldut te vèlch post tel mond. L liber che porte dant anché no à nia a che fèr con la dì de la eles tel ...
media/k2/galleries/26590/thumbs/mostra_Rencureme_Scola1.jpg
04 de merz 2024

Na Scola ‘Amica de la persones con demenza’

La 6 clasc terzes de la scola auta de la Scola Ladina à tout pèrt a na formazion per fèr na reflescion sul tem de la demenzes.
Aldò de l’Organisazion Mondièla de la Sanità, la demenzes raprejenta na priorità mondièla de sanità publica. Dal 2015 la Provinzia de Trent, con l Pian Provinzièl Demenzes, à metù dant desvalives obietives per miorèr la calità de vita de la persones che n padesc e de sia families; anter chisc l é ence la sensibilisazion de la jent travers scomenzadives per endrezèr Comunità Amiches de la demenzes, per esser più inclusives e bones de capir i besegnes de chesta persones e, en generèl de la ...
media/k2/galleries/26589/thumbs/Retrat_schiadores_Usc_09_2024.jpg
03 de merz 2024

Chi él pa?

Su La Usc di Ladins ogne setemèna se pel troèr n retrat veie, proèr a endoinèr chi che l é su eciapèr en don na publicazion sporta da l'Union di Ladins de Fascia.La soluzion vegn data la setemèna do sul sfoi.
Su La Usc stampèda de en vender al prum de mèrz la soluzion coi inomes di conscric del 1950 e l nef retrat coi campions de schi mingol più joegn.


media/k2/galleries/26583/thumbs/Ciamorces_studenc_teritorie1.jpg
02 de merz 2024

I Ciamorces ge fèsc lezion ai scolees

L grop de menacrepes de Fascia vel slarièr fora la cognoscenza de nosc teritorie anter i joegn. L president Ivan Vian ne conta de n projet con la mesènes de Sèn Jan.
I Ciamorces de Fascia l é n grop de esperc menacrepes, alpinisć e volontères del socors da mont. Chesta sociazion é nasciuda del 1969 e proprio chest an la fèsc 55 egn de vita. Ades i é presciapech na otantina i scric ite, l president l é Ivan Vian da Vich. Duc chenc ge tegn a sie teritorie e i se cruzia ence che l vegne cognosciù e respetà. Per chest i peissa che sie emportant se oujer ai joegn per ge passèr l amor e l respet per noscia crepes. Aldò de chisc prinzipies i à metù ju n projet e i ...
media/k2/galleries/26569/thumbs/CdM_atlete_Moena_grana.jpg
29 de fauré 2024

Moena à strent te n braciacol la atletes

Per la garejèdes de Copa del Mond a Moena l é stat endrezà n event de inaudazion con defilèda e festa a Moena te piaz Sotegrava, sot la neif.
En vender ai 23 de firé da sera a Moena l é stat l moment de avertura de la Copa del Mond te Fascia. L Comitat evenc con a cef Alessandra Tartarini e Susanna Chiocchetti à endrezà l ‘Audi Fis World Cup Opening Parade’ na defilèda fora per paisc averta da la nef atletes taliènes e ladines compagnèdes da la caroza, i maestres de schi de duta la val, i atlec de la Monti Pallidi, FassActive, Ski Team Fascia e Ski College, i Scufons del Cogo, la Musega de Poza, l Cor Enrosadira e la balarines de ...
media/k2/galleries/26568/thumbs/Radunanza_Fassa_Coop_sala.jpg
29 de fauré 2024

Bilanz ezelent, ma l'endesfida maora l é l personal

L Fassa Coop à aproà n bilanz che moscia 36,4 milions de vendites e 619 mile euro de utol, ma più che de numeres l é stat rejonà de persones. Norbert Bernard é stat confermà president
I era beleche 500 (436 en prejenza più la deleghes) i sozi che en sabeda ai 24 de firé à aproà l bilanz del Fassa Coop, portà dant te la radunanza anuèla te palestra de la scoles a Sèn Jan. 

Fort de n bilanz definì ‘splendido’ dal capo sindaco Mario de Zordo, l president Norbert Bernard à fat con sodesfazion sie intervent, dut per ladin, rejonan soraldut de persones, col recort ai sozi che ne à lascià e l rengraziament a chi che é vejins: tel Consei diretif, sul lurier o desche sozi.
L ...