Alois Pompanin: "N capitul scür tla storia dla Dlijia"

Data

01 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
En chësc de él gnü presenté a Balsan n liber sön le vicar general Alois Pompanin – nasciü te Ampëz. Na personalité che á despartí la Diozeja, por so fanatism y süa convinziun por le nazism
Ai 25 de jügn dl 1940 â le Vësco dla Diozeja da Porsenú Johannes Geisler y so vicar general Alois Pompanin opté por le "Reich" todësch, tratan che la maiú pert dl clerus diozejan ê cuntra la opziun. Rodunt 80 agn dedó, ai 25 de jügn dl 2020, él gnü presenté a Balsan n liber de feter 450 plates, scrit dal storich dla dlijia Josef Gelmi. N liber che se dá jö cun la porsona y personalité de Alois Pompanin, che á por süa gran simpatia – an pó dí fanatism – por le nazism, destenü bindebó de ambria sön la Diozeja y la dlijia locala. Aladó é ince tomé fora le titul dl liber, che baia de n capitul scür por nosta dlijia: "Ein dunkles Kapitel der Kirchengeschichte Südtirols. Generalvikar Alois Pompanin (1889 – 1966)".

Pompanin é nasciü ia en Ampëz dl 1889 y é gnü consacré prou dl 1915. Dl 1933 él sté le Vësco Johannes Geisler che l’á nominé vicar general dla Diozeja da Porsenú. Tratan che le Vësco ê na personalité plütosc scëmpla y forsc ince pisimosa, ê Pompanin feter le contrar: carismatich y sigü te ci che al dijô y cherdô. L’autur dl liber Josef Gelmi á dit pro la presentaziun che bonamënter á Pompanin instës influenzé le Vësco Geisler da opté por le Reich y á alzé fora che "La opziun dl Vësco Geisler ê n scioch por i Dableiber y n slaf tla müsa por le Papa".

"Vicar sterch"
Josef Gelmi baia de Pompanin sciöche le vicar general plü sterch che la Diozeja da Porsenú ais mai albü. Pompanin ê na porsona de gran inteligënza y cultura: na mënt fina. Rodunt por chësc se se fej Gelmi plü domandes: ciodí che n ce tan briliant n’é nia sté tla condiziun da reconësce i prighi dl nazism, y ciodí che Pompanin odô la salvëza de Südtirol ma pro i todësc.
Sigü él che Pompanin ê n prou scëmpl, devot y suradöt dër studié, á dit Gelmi pro la presentaziun. "Mo al romagn la ambria de so impëgn feter fanatich por la opziun tla Germania, ci che pësa ciamó deplü, canche so influs sön le Vësco Geisler gnô cun le tëmp tres maiú", á dit Gelmi, injuntan che "al contrar de Geisler, pél che Pompanin n’ais gnanca dedó mai analisé criticamënter so comportamënt, y daldöt nia che al ais desmostré val’ forma de pentimënt."

Vësco Muser: "Ester sensibli y acorc ince ales tendënzes da incö"
Le Vësco Ivo Muser vëiga te chësta publicaziun na ocajiun: "I sun reconescënt por chësta publicaziun sön le vicar general Pompanin. Se dé jö cun la storia y les personalités dess nes daidé da nes confronté cun le passé – te familia, tla sozieté, tla politica y sambëgn ince tla Dlijia". N retrat che ti á dé da ponsé – é jü inant Muser – é chël olache le Vësco Geisler firma le documënt por la opziun. Iló s’âl despié l’anel da Vësco, spligan che al fajô chësc vare sciöche todësch y nia sciöche Vësco. Por Ivo Muser mostra chësta scena tler, tan dramatica che la situaziun mëss ester stada inlaóta: "Cun se despié l’anel n’éra nia fata. Inciaria y porsones ne se lascia nia despartí. Chësc liber nes dëida ester sensibli, acorc y critics ince defrunt ales tendënzes da incö. Che la storia nes sides dagnora da maestra", á dit Muser.
Sön la medema ona ince le vicar general da incö siur Eugen Runggaldier, che á rengrazié l’autur por chësc liber menü y ogetif, che píta respostes a tröpes domandes. "Al é ciamó tröp da fá por lauré sö chël tëmps storich, y chësc liber é n vare important de chësc vers", á stlüt jö Runggaldier.
Le liber de Josef Gelmi é gnü fora tla Ciasa Edituria Weger. An le ciafa da cumpré tles libraries al prisc de 35,00€

T’La Usc di Ladins di 3 de messé podarëise lí do deplü sön la vita de Alois Pompanin, na personalité contestada  (pablo)