Fanes: an chir l’ël tomé tles eghes

Data

19 de agost 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
En vëndres ai 14 d’agost é n ël de 38 agn tomé t’ega pro la cascada de Fanes, te raiun ampezan. Cina ciamó él gnü a löm na joca y n cialzá, mo so corp n’án dötaorela nia ciafé
Te chisc dis de gran movimënt de sciori, n’él n dër gröm che vá sö por munt. Milesc al de röia ince a ti ciaré ala gran cascada de Fanes, sön terac ampezan, olache an pó pié ia da Punt Alt por fá na picia via ferada - la "Giovanni Barbara" – che impormët da odëi contrades demorvëia. Avisa iló él sozedü en vëndres ai 14 d’agost na burta desgrazia. N ël de 38 agn da Roma ê cun süa fomena a Punt Alt, canche al ti á dit che al jô bel snel a se fá na picia roda, bonamënter por fá val’ bela foto. Na roda da chëra che al n’é mai plü gnü zoruch.

La tomada odüda da dalunc
I socursc é gnüs alarmá püch dan mesa dles 2 domisdé, deache jënt â odü dal Belvedere ca n ël che ê tomé tla poza dles cascades y n’ê nia plü gnü sö. Söl post él rové l’Aiüt Alpin da Cortina, i socoridus dla Finanza (SAGF), i Carabiniers, le grup "Forre" dl Socurs alpin y speleologich dl Venet y ambulanzes. L’intervënt é gnü coordiné da Roberto Santuz, le vize di socoridus da Cortina, che nes á dit insciö: "Tl pröm s’unse conzentré sön la vasca olache al rovâ jö l’ega dla cascada. Te chël gnôl alerch jö por Val de Travenanzes le joler dl Aiüt Alpin che â da fá n intervënt, y nos un damané da controlé jö cun l’elicoter le Rü de Fanes cina che al röia tl rü Boite y spo fora cuntra Fiames", dij Santuz. La chirida n’á baldi porté degügn früc.

Chirida ince cun telecameres
Söl post él ince gnü cherdé i Stödafüch dl socurs t’ega, spo i esperc di "Sommozzatori Mestre". Santuz cunta inant: "Ai á porvé da jí t’ega cun les bomboles, mo le rü ê massa sterch. Al é na cascada de chi 60 metri y le büsc lajö vá sot cina chi 8 metri." Santuz cunta inant che an á ince fat gní i sub da Vicenza sö, che â pro d’ëi na telecamera, cun chëra che an á porvé da ciaré t’ega, mo an odô püch y nia. Ciamó en chël de á l’ega dé zoruch la joca dl ël y n cialzá, mo dl corp nia da nen fá. Les chirides é jüdes inant ince le de do, olache an á chirí jö le rü a pe, zënza resultac. An l’á ince porvada da mëte jöinsom rëis, che ess podü tigní sö le corp, sce l’ega le slavatâ fora y jö.

Deloje les eghes por ciafé le corp?
La situaziun atuala é chëra che le corp dl ël n’é nia ciamó gnü a löm. Rodunt incö mercui él i esperc tl raiun por porvé da capí co che an podess fá da deloje l’ega lassö, o jödape dla cascada. Chësc deache les cuantités da sëgn rapresentëia ince n prigo por i socoridus da gní ciuciá jö dal flöm. Les speranzes por l’ël tomé é püces, mo altamo ón ciafé le corp, por le dé zoruch ala familia. "Val’ de te’ n’él ciamó mai sozedü", stlüj jö Santuz.  (pablo)