"Third Mission", la “terza miscion” dles universités

Data

24 de agost 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La “terza miscion” é na enciaria nueva dles universités dlongia al ensegnament y a la archirida
L’université sciche zenter de studes auc nasc tla Europa entourn ai prums agn dl undesceism secul. Al pér che l prum luech olà che an emparova sie steda na scola de medejina a Salerno. Chilò se encontova, bele da amez l undesceism secul, jent che ova conescenzes pratiches dl corp uman, per ensigné l’ert dla medejina. Ofizialmenter é la pruma université de Europa la Alma Mater Studiorum de Bologna, nasciuda dl 1088 (data convenzionala) con la facolté de lege. Do Bologna él vegnù metù su l’université de Oxford dl 1167 y de Salamanca tl 1134. Tla Talia é la seconda université plu vedla l’Université de Padoa, nasciuda dl 1222, y spo végnel chela de Napoli - Federico II, fondeda doi agn do. Chestes dates é convenizionales, ajache bele dant fòvel sté grops de studenc y professours che se abinova adum per studié, emparé y lieje tesć. 

Encuoicondì é n grum de cosses mudedes tla strutura y tla organisazion de chisc luesc de stude (pensan ence demé bele che béleche duc encuoi pò jì a studié y inveze zacan podova demé jì i tosac de familia rica). Les does enciaries che les universités se ova tout su bele da empruma fòva la trasmiscion dl savei con les lezions y l’acuisizion deles conescenzes nueves con inrescides nueves. Chestes does miscions prinzipales n’é nia mudedes fora per i agn y resta ciamò encuoicondì scialdi emportantes per l funzionament de chesta istituzion.

Ai 23 y 24 de merz dl 2000 se ova abiné adum i membri dl Consei Europeich a Lisbona te na sescion straordinara per mete a jì na politica nueva per l’Europa per che ala tegnissa en pe l laour, les reformes economiches y la sozieté tl contest de na economia baseda sun l savei ("[…] per concordé n obietif strategich nuef per l'Union al fin da sostegnì l'ocupazion, les reformes economiches y la coejion soziala tl contest de na economia baseda sun la conescenza", tout ju dal sit dl Parlament Europeich). Sce les universités é stedes dagnora emportantes per l savei, ajache ales se cruziova de formazion auta é sia funzion, do l Consei Europeich de Lisbona, mudeda y ales é deventedes ciamò plu zentrales per la sozieté. Ti prums agn dl 2000 scomencion donca a descore de "Third Mission" (terza miscion). Al se trata de na terza enciaria, dlongia al ensegnament y a la archirida, che dutes les Universités à scomencé a sourantò y che reverda la comunicazion con la sozieté. Les universités scomenca a se daurì a duta la popolazion, nia demé a chi che studia o che à studié al intern de si murs, ala scomencia a descore con la jent, a mostré cala che é sia ativité, ala colaboreia de plu con les aziendes, con les assoziazions y deida pro al svilup general dla sozieté, ajache ala met a desposizion de duc les descurides nueves che vegn fates.

La esprescion generala de "third mission" se concretiseia souraldut ti trei aspec plu menus: inovazion y trasferiment tecnologich, "lifelong learning" (l’educazion continuativa y costanta) y "public engagement" (impegn publich). Per cie che reverda l prum é l obietif chel da gestì les proprietés inteletuales, i brevec y la creazion dles spin-off universitares, che é aziendes normales metudes en pe da n enrescidour olà che l’université é a la pert sciche partner per mete sun l marcé i resultac de sies inrescides per ejempl con la venuda de n prodot nuof. Chi autri doi ponc reverda plutosc n servisc che les univesités pò fé a la sozieté. L "lifelong learning" se cruzia souraldut dla formazion per jent adulta, tla otica da tegnì tres ajornedes les conescenzes de vignun. L "public engagement" é plutosc out a la salvaverda di bens culturai sciche i museums, les biblioteches y les escavazions archeologiches. 

L pensier dla terza miscion pò ester tout en consciderazion auna ai progresc tecnologics che à scomencé ti ultims dejenars. I atours soziai desferenc, auna a istituzions politiches y culturales, privates y politiches é stés bogn de adoré les tecnologies nueves per introduje tla sozieté de gran novités, per deslarié fora l pensier de na sozieté dl savei y per porté a l’atenzion de duc l’importanza dl dialogh anter l monn dla formazion y la sozieté zivila.  

Te na sozieté sciche la nosta, olà che i son usés a ester dagnora metus a confront con n grum de informazions y olà che l monn dl laour nes damana de ester dagnora plu formai, ne pò les universités nia fé a manco de laoré ence sun chesta terza miscion che deventarà, con i agn che vegn, forsc tres plu de valor.

Beatrice Colcuc


Liejede do de plu sun chest tema te La Usc di Ladins atuala stampeda, anter l auter l articul de Beatrice Colcuc entitolé "Tles universités plu davejin a nos à la 'terza miscion' metù raisc con ativités desferentes per gragn y ence per i pitli"