La dotora Monica Costantini anter i prumes a fèr l vazin per l Covid

Data

28 de dezember 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Medico de familia te Fascia, l’à volù esser testimonial: “L’é n dover per i sanitares e na responsabilità per duc, per stravardar sé enstesc e i autres e poder endò pear via”.


Anter i prumes 100 te dut l Trentin che à fat l vazin per l Covid en domenia ai 27 de dezember l’é stat ence la dotora Monica Costantini, medico de familia te Fascia.

Nos l’aon sentuda l dì dò. La stèsc ben e l’à tout sù con convinzion e piajer l’oportunità de esser anter i prumes, per poder fèr coscì da testimonial, ence ajache la dotora Costantini la é vizepresidenta de l’Orden di medizi de la Provinzia de Trent.

Per i operatores sanitaries per mie cont l’é proprio n dover etich far la vazinazion – la ne à dit – ajache i cogn se stravardar dant da dut sé enstesc e poder coscì stravardar ence i autres. Peisse ampò che far l vazin sie na responsabilità de duta la popolazion, prum de dut er no aer più morc ma ence perché, se ades se lamenton per l problem de l’economìa e ge tegnon a poder endò far nosce atività desché dant, cognon far l vazin.

Va stroz n muie de critiches al vazin L’é chi che disc che l’é stat fat massa en prescia e ge vel l testar de più ajache l podessa esser pericolous, etres disc che vegn metù ite l virus tel corp e donca chi che fasc l vazin i podessa ciapèr o passèr la malatìa, etres amò i disc che l vazin l fèsc svilupèr la formes desferentes desche chela del Regn Unì. Che podede responer?

Prum de dut die che gio l’é fat, é volù apontin far da testimonial perché son convinta che no sie n pericol: l’é segur, l’é stat proà, l’é n gran didament enveze. Fin ades no é abù nesciun sintom, ma enceben che cognessa me jir sù valch linea de fiora, sé che pel sozedere e peisse che sie n picol risech da cogner azetar. L vazin l pel vegnir fat, anzi adertura l’é amò più emportant che l vegne fat, ence da persone che à de autres problemes de sanità. No vegn metù nesciun virus tel corp, ma vegn dat informazion al RNA per stimolar la produzion de anticorpes, coscì se tu aesse da ruar a contat col virus to organism l’é jà alenà e l pel reagir sobito per blocar l virus a no te far malar. 

Per chel che varda l fat che posse se svilupar le variante al virus, cheste le vegn fora canche l virus l’é n muie stroz; ogne roba che fera la circolazion del virus la é emportanta, perché la serf a l far endebolir. L virus se no l troa da poder se svilupar passan da na persona a l’autra l mer, per chest se volon n vegnir fora cognon vardar de ruar a na gran perzentuala de jent vazinada, per aer chela che vegn chiamada “immunità di gregge”.

Co jirala coi tempes per la vazinazion?

Prum de dut l’é da dir che ge vel far n richiam dò 3 setemane. Gio cognaré far na seconda dose ai 18 de jené, dò na setemana da la seconda dose se é stravardé. Via per l meis de jené vegnarà vazinà i operatores sanitares e ence operatores e utenc de le RSA, dapò i jirà inant de firé per fasce de risech, dant chi più de età e dapò i autres, i vegnarà envié travers campagne de informazion. Coscì chest’aisciuda se podessa sperar de aer endò na situazion de normalità sanitara. Ma l die amò n’outa, peché l’é emportant: per i sanitares l’é n dover etich, ma chest no basta, l’é na responsabilità de ogneun stravardar sé enstesc e i autres, se volon endò far jir la vita e l’economìa desché dant.

 (Lucia Gross)