Ge volessa crear neve oportunità de crescimonia e de condivijion e no zeder al clim de emergenza, che destramet tropes, per crear neve ocajion de confront, projetar neve strategie, te la consaputa che chesta l'é na crisa totala, che risia de mudar ogne aspet de noscia vita singola e soziala. Da anché i sentadins, le istituzion, duta la sozietà, i é chiamé a pissar da nef a na vida radicala duc si modìe de vita coletiva e soziala.
La
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/12470-mudar-se-pel-anzi-se-cogn#sigProId7716a1ba4d
https://www.lausc.it/letres/12470-mudar-se-pel-anzi-se-cogn#sigProId7716a1ba4d
L'é da la fin de la seconda vera che no sion tedant a na crisa coscì dramatica.
L'ejempie ampò l vegn amò n'outa da la jent. 60 milions de persone zache e unide le à mudà soa maniera de viver tedant a na crisa de chest peis, contra n model de svilup e de vita soziala che no someaa possibol meter en descuscion.
L'é opinion belebon slariada fora e verificada anter i studié e no demò, che sie n coleament fort, beleche de cauja/efet, anter chesta pandemia e l fort mudament climatich che l'é ades; anter l'entesseament e l se slariar fora de malatie e de contages che n'outa no se cognoscea. La domana che vegn de spontan se far l'é: se la pandemia da coronavirus é stata bona de mudar nosc stil de vita per la contrastar, perché pa no cognassane l far ence per se oponer e ge far front a l'emergenza del clim, che jà anché ne crea problemes n muie gregn e che, se no se tol provedimenc radicai, la ne metarà sot zenza remedie?
Chesta emergenza che anché la ne ciapa ite, tedant a na crisa economica mondiala con efec che se farà sentir per egn, col risech de neve vere, l pericol de autoritarismes e populismes de desvalives colores, i risia de ne far sliziar envers na ingiustizia economica e soziala semper più grana e n muie pericolousa per l davegnir de tropes popui e nazion.
L risech che crode dut a livel economich e geopolitich l'é real.
Ge vel vegnir fora sobito da chest strassomech, te la consaputa che demò ensema podon esser bogn de ruar a l'obietif e mudar.
(Floriano Bernard de Cechinol, Pera)