Da püch él gnü aprové le plan trienal por le personal dles scores ladines, zënza n aumënt dles störes, scebëgn che chëstes é demanco co ci che le proporz lasciass pro. Aladó dl proporz gnissel fora almanco 30 störes deplü. Co che an ó pié ia da d'altonn zënza n aumënt de personal, canche an messará tan co sigü fá classes plü piceres y sön plü turni tratan le de, n'éson nia bogn da se imaginé.
Dl ater vers él n segnal preocupant dla pücia importanza che an ti dá ala scora ladina, delá da chëres che é les parores de zircostanza ch'i conesciun. An vëiga tan debla che la rapresentanza ladina a Balsan é! La scora, na bona scora, rapresentëia un di pilastri por na sozieté che funzionëia. Propi la crisa da »coronavirus«
nes á desmostré tan debojëgn che i un de jënt cualificada che ais les dërtes competënzes por podëi afronté les dificoltés che le dagní nes resservëia. Mo por arjunje chësc adoron investimënc, tl dagní. Scora y sanité é gnüdes penalisades ti ultims 20 agn, cun tais n pü' indlunch, y sëgn odunse i resultac. Chësta é dl ater vers ince na ocajiun por mioré y ciaré inant, ajache cun miné da restauré döt sciöche dan le Covid, restarunse zoruch. I me augüri de cör che i rapresentanc ladins se dais da fá por che les störes tles scores ladines vëgnes alzades da d'altonn aladó dl proporz; ma insciö jarára da garantí n bun insegnamënt por le proscim ann de scora. I insegnanc á te chisc momënc de dificolté ciaré da dé le miú, meton ince a desposiziun stromënc personai, ajache les scores n'á nia la desponibilité por l'insegnamënt a destanza. L'aministraziun publica ne pó nia se lascé tres sön la bona orenté y se lascé odëi ma canche al é da se tó i miric.
(Albert Pizzinini, La Ila)