Maroca lasceda ncantëur

Data

23 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Che la persona ne fej nia sce la ne muessa nia, chël savons pu bele da giut.
Ntan l tëmp de »lock down« se à zachei mpensà, ajache l zënter da dé ju l refudam ora a Puntives fova dsarà, de purté doi fonc de tepih ite do ruf ite y i desćiarië, zënza ne se fé degun problems, dlongia l pitl puent che va da Mulin da Coi via Sabedin.
Sciot che la jënt ne n'à mo nia capì che dut chël che fajon de fauz se giapons'a a una o l'autra maniera dut de reviers.
On udù che la natura se à refat te na maniera stramba te chisc trëi mënsc ulache la jënt ne à nia pudù jì ncantëur y desfé y reviné y mpazië su dut.
Nscila nce ora Puntives, canche n porta ora l refudam, me sàl for mo na granda che l ie jënt che smaca ite la roba nianca crissa ora no, ulache l capitea zënza se cruzië sce l ie drët o fauz.
N pitl spavënt iel śën che duc tol la mascres y la manëces de plastica per jì a cumpré ite.
L vën trat demez dut y lascià tumé ulache l toma. Ma ne ons'a mo nia capì che nscila ne vàla nia? Fajonse mefun na mascra de stof, che ne on nia drë' de tré demez y tulonse mefun manëces che n po' tré sëura almanco n valgun iedesc.
Nosta natura ie bona de viver zënza nëus, ma nëus nia zënza la natura cun dut chël che toca leprò, nce l respet per i tieres y dut l crià.
Can capirons'a che sce nëus ntussion dut, pona se amalons y murion y ne on deguna pruspetiva de viver sani y nton?  (Clara Nogler, Mulin da Coi, Santa Cristina)

Galaria retrac