»No aon de besegn de perdices«

Data

16 de november 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I disc che la storia vegn scrita dai venjidores. E scutan l descors de insediament de l'ombolt de Mazin Fausto Castelnuovo endèna la sentèda del consei dai 7 de otober del 2020 somea proprio che chest se concretisee de pien.
L'ombolt à descrit sia maoranza desche staifa, esperta e enjignèda a ge fèr front a duc i empegnes programatics che i se à metù dant. Donca perché pa tanta tica te nesc confronc, l grop 'Vardon Inant'? Se la Jonta de comun neva la é tant forta e determinèda, perché pa fèr l mus dur contra de nos che, descheche aon dit te nosc descors dò la litazions, »volon esser oposizion costrutiva, ascorta e critica se vedaron che l'é la condizions? Donca nesciun pregiudizie sun vosc lurier. Nos sion e saron semper per l ben comun de la comunanza!«
Perché te na democrazia la idees canche les é bones les va aproèdes, aldelà de la pèrt politica da olache les rua.
La sfrontateza é semper segn de deboleza e l lo desmostra l fat che l'ombolt se sent en doer de ipotechèr, te sie descors de insediament, ence la litazions che vegn, auspican che »la squadra renovèda de aministratores sarà bona, se confermèda da nef, de miorèr sia cognoscenzes e se enjignèr coscita a regoer l testamonech de la vida del goern de comun.«
Ge recordon a l'ombolt che 'Vardon Inant' é componù da 4 conseieres adum respet a la legislatura da dant, se la matematica no l'é na opinion e l malesser de nesc paejegn seghita a se slarièr fora, ne vegn da pissèr che te la litazions che vegn noscia formazion, per la proprietà moltiplicativa, dombrarà ben 8 conseieres!
De chest pisson de esser segures per doi bona rejons. Prum, percheche saon che sarà senester che la Jonta de anché, desche tel passà, sie bona de mantegnir la emprometudes litèles. Secondo, percheche, descheche l'é patrimonie del fondament populèr, augurèr la mort de zachei serf a ge slongèr la vita. Per chest rengrazion l'ombolt de sie mèlaugure palesà tel descors de insediament: »'Vardon Inant' sarà motif de descordia e destaches tel grop che l'à metù ensema«. Nos conseieres del grop seghitaron a se comportèr con chela onestà inteletuèla che ne à semper tout fora e che no vedon ti etres. Per restèr en tem de cultura populèra, l'ombolt ne à ence cusà de »natura folcloristica demò de parbuda«. Capion che l'intenzion, descheche disc l'enciclopedia Treccani, l'é »mingol de desprijie« ma nos tolon chesta afermazion tel segnificat positif: folclor vegn cà da doi inomes metui ensema, »popul« e »saer«. Donca n conzentrà de secoi del saer e de la tradizions de n popul. Nos sion stolc de esser esprescion de la cultura ladina che, l recordon per chi che l se l'aessa desmentià, de folclor l'é piens i musees, deche nosc Museo Ladin de Fascia, e de chest l'é l'Istitut Cultural Ladin che se cruzia. Scusame se l'é pech! Donca, esser folcloristics l'é esser la carateristica essenzièla de la cultura ladina, entener si besegnes e esser esprescion sćiantiva de n teritorie. Nosc teritorie.
Ma segur l'ombolt no l l'à dit te chisc termins e donca pisson che sie doverous da pèrt sia, se scusèr con duc i sentadins, che i é ben 153 contra i 215.
L'ombolt dò l disc, con ton solen, che l vel »...adempir a la funzions demò con l'obietif del ben publich«. Chesta afermazion somea evidenta e jurament a ousc classich de ogne insediament aministratif. Ma a nos ne vegn n dubie, semper valutan doi afermazions del passà di componenc de la maoranza de anché.
La pruma vegn da sie program aministratif proponet chest an 2020, che taca via dijan: »forc de noscia capazità de respetèr la parola data e la emprometudes fates« e che ti lurieres da fèr dombra: »Comedament ambientèl del raion de Chiusel, projetazion e realisazion de n piaz nef a Fontanac, e c.i.«
Ma tel program del mandat 2015-2020, acà 5 egn, se lec da nef: »Projetèr n piazal a Fontanac, comedament ambientèl del raion de Chiusel«, n copia-encola? Che se corda mèl col respet de la emprometudes fates...
E amò se lec »Recuperazion strèda de Grepa, recuperazion Ciasa Costazza, avertura de n pont de vendita nef a Ciampestrin«, demò per recordèr autra emprometudes »mantegnudes«.
La seconda e più evidenta afermazion, che la ne é capitèda per cajo sot man, fata da l'ombolt del 1997 (no l'é n fal, l'é proprio sul fenir di egn '90) canche l se perferìa desche ombolt per la pruma outa: »La aministrazions che à n ombolt che regna en cèria per duta la vita les fenesc per doventèr majon demò del patron de cèsa.« Podede lejer da nef la frasa, no aede entenù mèl! Fosc chi che condèna la roda dinastica peissei de esser despensé?
Chestes é dutes la emprometudes mantegnudes che volon ge recordèr ai sentadins de Mazin.
A ben vardèr nos de 'Vardon Inant' entenon che la bega politica de l'ombolt pel esser spropojitèda ma ence noscia pazienza de jent da mont pel aer na scassèda canche l ne crida sostegnan che paleson »valutazions vèlch outa enscinamai incoerentes estra che zenza fondament, bonamenter condizionèdes da la gaissa del resultat.«
Deschiarion sobito, no padion, nesciun de nos à »la gaissa da prestazion e te nosc Dna politich saon »vardèr inant«, aldelà del resultat de n apuntament litèl.
Ence te chest cajo domanon la scuses per nesc sostegnidores, dal moment che 153 persones no les é incoerentes e tel ne dèr sia fiduzia les peissa che nience nos no sion incoerenc. Nos sion orienté a la concreteza, la maor pèrt de la emprometudes de acà 5, 10 egn no les é states mantegnudes da la desvaliva Jontes che se à enterzà (semper col medemo regist da dejenees).
La noscia no é e no sarà na oposizion con pregiudizies ma, descheche aon jà dit, 'Vardon Inant' ades l'à più eies e ureies te Consei e per chest se sention de esser ence più vertesc no demò a monitorèr, acioche la cernudes de chesta Aministrazion sie per l ben primarie di paejegn, ma ence per enformèr en cont de »desmentianzes« da man de la Jonta. A noscia comunanza ladina podon ge dir che no aon de besegn de perdices ma de ejempies de onestà, dertura e altruism e che l'identità de n om l'é te la coerenza anter chel che l disc e chel che l fèsc.
Donca, a ben veder, 'Vardon Inant' no l pel che aer n gran davegnir.  (L grop de mendranza 'Vardon Inant')

Galaria retrac