Nosce valade no vif demò de portoes

Data

14 de dezember 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
No seron i eies, no sconon l ciaf sot l saolon, descheche i fasc per solit i struc, tedant al DPCM che descomana de verjer i impianc portamont e beleche dute le atività de nosc sistem turistich.
Amò dant de chesta pandemia da spaent, l sciudament climatich e la crisa economica soscedada no demò dal lonch lockdown de l'aisciuda passada, ne aea manà segnai chiares e noi aon fat ureie da mercant e amò fajon mena de no veder, no demò a livel politich ma ence te nosce valade dolomitiche.
Defat enceben che i ospedai sie oblighé a serar reparc entriesc per curar malé ordenares, mudan i medemi te reparc Covid 19; enceben che le scole reste serade; enceben che gran part de popolazion sie zenza lurier, zenza resarcimenc e zenza n davegnir, schicé da le debite; enceben dut chest i canons sbara neif artifiziala, erte e coi entriesc vegn ciavé fora percheche l schi de massa no revela gobe e empac; se rejona con faussità de olimpiadi green desmentian i dans e i falimenc de autres jeghes da d'invern, desché Torin 2006 e autres amò.
Dò chesta tampesta teribola no se veit l'ora e se spera de jir de retorn desché inant, zenza nesciun dubie en cont de chel che l'é stat e chel che sarà tel davegnir.
L'é n muie più sorì seghitar col sistem veie che se convertir a n sistem inovatif, sostegnibol, bogn de vardar al davegnir.
Chesta crisa che duc noi paon, cognon la durar a na vida costrutiva.
L'é falà redujer dut l descors su l'economia da mont al slogan 'lasciane averjer i portoes da Nadal'.
Vedon enveze se l'é possibol descorer e proar a pissar a n'autra sort de mont, con na idea de turism manco scioferon, manco de corsa, con manco stress e più uman. Duc noi a la fin de na sajon turistica no n podon più e no vedon l'ora che la fenesce.
L'istà passà, enceben dut, l'à fat descorir te n muie de persone la voa de vita a l'aria averta, a cerir spazie e temp per se enstesc, a spaziar ledesc. Perchè pa donca redujer dut a l'economia da d'invern, per no rejonar de chela da d'istà, al schi su portoes larc desché autostrade, demò percheche no volon troar la contraproa? L'é vera che l schi dasc lurier e vadagn a n muie, ma no l'é dit che no se posse mudar, descheche en part la sajon da d'istà à desmostrà.
No redujon la mont demò a portoes da schi semper più larc e piac. Sion noi che cognon cerner l mudament opura risćiaron la roìna. N piat dantfora de chi che resta sul stomech sion dò che l ciarcion jà ades, con tristeza.
Chesta pandemìa cogn esser na gran ocajion per scomenzar la converscion del sistem turistich da d'invern sperà, portan inant con intervenc da ferstont e miré envers n turism consapevol de esser efetif e sostegnibol, ampò zenza sotvalutar le gran dificoltà da passar via e zenza ne far creer che i didamenc sie amò n'outa l strument che no fala e la soluzion semper e dut intorn.  (Floriano Bernard de Cechinol)

Galaria retrac