L cedean de Anna Frank

Data

12 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ai 12 de jugn l'é l cedean de Anna Frank. Con ela, noscia piata di joegn recorda ence l'olocaust
Acà 91 egn desche anché, ai 12 de jugn del 1929, a Frankfurt nascea Annelies Marie, seconda fia de Otto e Edith Frank dò la sor Margot Betti, nasciuda del 1926. La familia ebrea di Frank vivea te na comunità olache l’era ence families de religion catolica e protestanta, e i bec vivea e jièa duc adum.

Del 1933, dò che Hitler é ruà al poder e ence a Frankfurt à vent l nazism, à tacà a esser i prumes segnes de antisemitism e Otto Frank per stravardèr sia familia l’à chierì de se n jir da la Germania. Del 1934 Anna la é ruèda a stèr tel raion a sud de Amsterdam, olache aea troà alberch n muie de families todesces de naa ebrea. Alói prumes egn é stac belebon seregn per Anna, che la jìa te na scola Montessori.

Del 1939 l’é crepà fora la seconda vera mondiala e del 1940 ence i Paìjes Basc i é stac ocupé da la Wermacht de Hitler. Otto Frank aea proà a otegnir refuge politich te l’America, ma zenza ejit e la toseta con sia familia se à troà de colp a cogner viver na situazion che piorèa dì per dì. Dant ge é stat neà de jir al chino, l’à cognù jir te n liceo privat demò per bezes ebrees, dapò i é stac schedé e oblié a jir stroz con la steila śala sun n brac. 

Ai 12 de jugn del 1942, per sie 13 egn, Anna l’à ciapà en don n codejel olache l’à tacà a scriver dì per dì sie pensieres e nience n meis dò l’à cognù se sconer con sia familia te n picol cartier sun sotcuert de n frabicat tedò la azienda de sie père, olache dò se à jontà ite de etres ebrees che sciampèa dal pericol. Na »carantena« che à oblià 8 persones te n cartier de 50 metres cadrac, per passa 2 egn, zenza jir fora e zenza fèr ac o nia che podesse palesèr sia prejenza te chel sconadoi.  

Anna scrivea te sie Diarie la cronaca e sia conscidrazions sui raporc e su la situazions de conflit che vegnìa tras fora te chela condizions de vita nia sorides, ma zenza mai perder la speranza te l’umanità. Ai 4 de aost del 1944 la Gestapo é ruèda tel picol cartier e i 8 ebrees é stac porté demez. A 8 de setember Anna é peèda via envers Auschwitz e dapò, ensema con sia sor, manèda a Bergen-Belsen, olache la é morta de nience 19 egn, de firé o de mèrz del 1945.

Amancol na pèrt di sfoes scric da Anna ti tempes de reclujion tel cartier sconet é stac recuperé e l père Otto, soul soravivù, se à cruzià de fèr la pruma publicazion che chest Diarie che, con n muie de edizions a stampa e adatamenc per teater, cinema e televijion, l’é cognosciù te dut l mond.


Su la Usc nr 23 stampèda ai 12 de jugn ence la recenjion de Daniele Verra e na bela letra de Valentina Ghetta