La premiazion di gropes

Data

17 de otober 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Chest an l’Union di Ladins de Fascia à volù ge dir develpai a la sociazions che à arjont n cedean toron ma ampò, a cauja del coronavirus, no i à podù festejèr coche carenea. I era adertura 6, dal più joen, l Grop de teater La Mizacoles de Ciampedel con si 30 egn de vita, al più veie, la Musega da Vich, che sun sia spales l’à adertura 200 egn, passan dal Grop de folclor da Soraga, i Schuhplattler de Ciampedel, l Cor Valfassa e l Grop de folclor de Cianacei.
Sun paladina l’é stat chiamà na raprejentanza de ogne grop, l’é stat portà dant mingol de storia de vigniun e a duc l president Fernando Brunel e l president de onor Antone Polam ge à sport na picola bandiera ladina e n pèster depent a man da poder meter te sia senta.

La Mizacoles: 30 egn
A Ciampedel l teater à na longia storia. N grop de pascioné se dajea jù a portèr sun paladina comedies e patofies amò inant che, del 1990, vegne metù sù la filodramatica per endrez de Don Tito Vecchietti. Dò n muie de egn e de comedies anchecondì l feruscol grop porta inant sia atività sot la vida del president Gerardo Rasom e de Loreta Florian che se cruzia de la regìa.

L Folclor de Soraga: 40 egn
Dò aer enjignà con fadìa guanc e confalogn, l Grop de Folclor de Soraga va per la pruma outa en procescion perl Corp de Crist del 1980. Chela vegn conscidrèda la naa del Grop, ence se jà del 1979 l’era stat metù sù n prum diretif. Prum president l’é stat Fernando Brunel e ades l grop é vidà da Luca Tomasello.

I Schuhplattler de Ciampedel: 40 egn
Ai 5 de mé del 1980 l’é documentà la pruma esibizion di Schuhplattler de Ciampedel. Ampò l’é retrac de n grop jà del 1952 e ence del 1968 i aea proà a meter sù na sociazion, jita inant per pech. Dò l prum an sot la vida de Osvaldo Ninz, del 1981 l’é doventà president Ottavio Davarda, che l’à portà inant l’encèria fin al 1999. Dal 2003 al 2018 a cef l’é stat Filippo Favé e ades l’é Samuel Lazzer.

L Cor Valfassa: 50 egn
Del 1970 n grop de pascioné de cianties da mont se à pissà de se meter ensema te n cor e i ge à dat inom Valfassa ajache i 26 corisć vegnìa dai paìjes de duta la val. Dò aer mudà desvalives maestres, ades l Cor é vidà da Stefano Lazzer, president l’é Lucio Bernard e l’é ite 40 ciantores che porta inant n repertorie de cianties populères e da mont, ence per ladin.

L Grop Folk de Cianacei: 70 egn
Del ’50 l’é nasciù n picol grop de folclor aló da la frazion de Grìes con a cef Tita Piasech. Ti prumes egn ’60 ence a Dèlba e Penìa i à metù sù n sie grop e del 1974 i se à metù ensema sot l’inom »Grop Folk Dèlba, Penìa, Cianacei e Grìes«. Da enlouta no i se à mai più despartì: Stefen Bernard ‘Napoli’ l’é stat president dal ’90 fin del 2012, ades a cef l’é Paul Verra.

La Musega da Vich: 200 egn
Del 1820 l’organist de la Pieif de Sèn Jan, Giovanni Battista Detomas de Pantalion, à metù su n grop de musizisć per viventèr la zelebrazions e ai 27 de oril del 1901 l Comun de Vich à aproà n regolament ofizial de la Musega. Anchecondì la Musega tol ite na setantina de sonadores; maester l’é Alessandro Ghetta e president Donato Calligari, che l’é ence raprejentant de Fascia e Fiem te la Federazion.  (Nicoletta Riz)