La Mizacoles: 30 egn
A Ciampedel l teater à na longia storia. N grop de pascioné se dajea jù a portèr sun paladina comedies e patofies amò inant che, del 1990, vegne metù sù la filodramatica per endrez de Don Tito Vecchietti. Dò n muie de egn e de comedies anchecondì l feruscol grop porta inant sia atività sot la vida del president Gerardo Rasom e de Loreta Florian che se cruzia de la regìa.
L Folclor de Soraga: 40 egn
Dò aer
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/13747-la-premiazion-di-gropes#sigProId4fffd41515
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/13747-la-premiazion-di-gropes#sigProId4fffd41515
I Schuhplattler de Ciampedel: 40 egn
Ai 5 de mé del 1980 l’é documentà la pruma esibizion di Schuhplattler de Ciampedel. Ampò l’é retrac de n grop jà del 1952 e ence del 1968 i aea proà a meter sù na sociazion, jita inant per pech. Dò l prum an sot la vida de Osvaldo Ninz, del 1981 l’é doventà president Ottavio Davarda, che l’à portà inant l’encèria fin al 1999. Dal 2003 al 2018 a cef l’é stat Filippo Favé e ades l’é Samuel Lazzer.
L Cor Valfassa: 50 egn
Del 1970 n grop de pascioné de cianties da mont se à pissà de se meter ensema te n cor e i ge à dat inom Valfassa ajache i 26 corisć vegnìa dai paìjes de duta la val. Dò aer mudà desvalives maestres, ades l Cor é vidà da Stefano Lazzer, president l’é Lucio Bernard e l’é ite 40 ciantores che porta inant n repertorie de cianties populères e da mont, ence per ladin.
L Grop Folk de Cianacei: 70 egn
Del ’50 l’é nasciù n picol grop de folclor aló da la frazion de Grìes con a cef Tita Piasech. Ti prumes egn ’60 ence a Dèlba e Penìa i à metù sù n sie grop e del 1974 i se à metù ensema sot l’inom »Grop Folk Dèlba, Penìa, Cianacei e Grìes«. Da enlouta no i se à mai più despartì: Stefen Bernard ‘Napoli’ l’é stat president dal ’90 fin del 2012, ades a cef l’é Paul Verra.
La Musega da Vich: 200 egn
Del 1820 l’organist de la Pieif de Sèn Jan, Giovanni Battista Detomas de Pantalion, à metù su n grop de musizisć per viventèr la zelebrazions e ai 27 de oril del 1901 l Comun de Vich à aproà n regolament ofizial de la Musega. Anchecondì la Musega tol ite na setantina de sonadores; maester l’é Alessandro Ghetta e president Donato Calligari, che l’é ence raprejentant de Fascia e Fiem te la Federazion. (Nicoletta Riz)