L'an 2020 de la litazions per l Comun General de Fascia

Data

10 de jené 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Tel prum numer de La Usc de l'an nef dajon na veièda ai evenc che à portà Giuseppe Detomas a l'encèria de Procurdaor.
Del 2020 jìa fora i mandac di raprejentanc di Consees de comun e del Comun general de Fascia: se no fossa ruà l Covid chest segur l fossa stat l’event più emportant e de peis de l’an.

La litazions era pervedudes ai 3 de mé e la desvaliva formazions politi­ ches aea jà tacà a se troèr per meter jù e lurèr fora i programes, se aea ence jà sentù vèlch ousc sui candidac possiboi, per l’encèria de Procurador l’era ciutà sù i inomes de Michele Anesi e Armando Bez. Ampò l’emergenza sanitèra à ferà dut e fat sperlongèr la litazions a na data da definir.

De messèl l’é stat fat a saer che la litazions de Comuns e Comun general fossa states ai 20 e 21 de setember, ensema con l referendum costituzionèl sul tai di parlamentères e sobito l’é scomenzà l lurier per ruèr a meter ensema la listes, che cognea vegnir prejentèdes inant la fin de aost, tel pien de la sajon turistica da d’istà.

Doi contendenc e cater listes per l Comun general

Dò doi mandac de femenes, con Cristina Donei e Elena Testor a l’encèria più auta del Comun general, chest’outa l’é stat doi omegn che se à metù a la leta per l’encèria de Procurador. Da na man Giuseppe Detomas, sostegnù da la »Neva Ual« e la lista zivica »Uniti­Adum per Fascia«, da l’autra l joen Matteo Iori, jà Conseier de Procura del CGF te l’ultima legislatura, portà inant da la lista »Fassa« e da »Auto­ nomisti Popolari« tolan adimprest l simbol del partit del president del Consei provinzièl Walter Kaswalder.

I é stac de 6080 i sentadins fascegn jic a litèr (l 76,3% de chi che aea derit) e l 52,22% à cernù Giuseppe Detomas, che l’à vent con 2872 stimes, 244 de più che sie contendent Matteo Iori che l n’à concostà 2628. Jai 5 egn la lista Fassa con Elena Testor aea vent su la UAL con Manuel Farina demò per 38 stimes.

La pruma declarazions di doi contendenc à fat entener che l’aministrazion de la maora istituzion de Fascia aessa podù jir inant tel segn de la cordanza e del respet, pur de la desvalivanza de idees e Detomas l’à dit sobito de fèr cont su na bona colaborazion con duc i Comuns per poder ge dèr sbunf al Comun general.

De più sui vèresc politics e istituzionèi te Fascia fora per l'an 2020 é da poder lejer su La Usc stampèda de vendei prum de jené.