I Scizeres de Fascia recorda Andreas Hofer

Data

26 de fauré 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Tel dì de sia fujilazion i Scizeres de Fascia à portà n segn ló dal capitel de Chiusel per no desmentièr noscia istoria e nesc veies che à combatù per stravardèr Fascia dai franzousc.


Ai 20 de firé del 1810 per man di franzousc a Mantoa vegnìa fujilà l gran combatent Andreas Hofer che à dat la vita per tegnir dalenc da noscia tera l potent Napoleon. 

A Mantoa, tel sit dit Porta Giulia l’é stat fat n vidor per recordèr l post olache Andreas Hofer l’é mort e da n muie de egn en ca, ai 20 de firé, la compagnìes di Scizeres del Tirol storich ensema a la autoritèdes de la zità, se troa te chel vidor per na zerimonia de recordanza.

Chest an per via del malac del Covid chest moment coscita fon e de gran valuta no à podù vegnir fat. La compagnìa di Scizeres de Fascia à coscita pissà de pojèr na gherlanda de dasces aló dal capitel de Chiusel, su la strèda per jir forin mont da Vich pech sora Tamion.

L capitel de Chiusel l’é dedicà a la Mère de l’Aiut e l’é stat fat su tel temp de l’invajion franzousa. La devozion a la Madona de l’Aiut la era n muie fona e forta te dut l Tirol donca ence te Fascia e l’era fazile veder te la stues, vejin al Crist, ti capitìe e te vèlch gejia, ence copies de chest bel chèder. Donca no l’é da se n fèr marevea che l capitel de Chiusel l sie stat dedicà a la Mère de l’Aiut ajache aló l’é n post belebon pericolous da passèr. Aboncont soraldut l’é stat fat sù percheche aló i franzousc che volea vegnir te Fascia no i é più stac bogn de jir inant dachelanvìa no i é rué te val. Chest capitel l’é stat fat sù da la jent da Vich apontin per ge dir develpai a la Madona de i aer fermé.

De più su la storia de chest capitel é da poder lejer su la Usc stampèda de vender ai 26 de firé.  (Annelise Vian)