L’ospedèl él demò de Ciavaleis o de Fiem?

Data

27 de fauré 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L projet de recostruzion del maor presidie sanitèr de Fiem e Fascia à fat crepèr fora na polemica, portan sora èga vèlch costion che coèa te la doi valèdes. La discuscion é amò averta.


Duta la colpa la é de la scontrèda anter l nef ombolt de Ciavaleis, Sergio Finato, e l president de la Provinzia Fugatti, stata la setemèna passèda per descorer de la operes publiches del comun. Anter chestes ence, o soraldut, l’ospedèl.

Che sie demò l capocomun de Ciavaleis a rejonèr con la Provinzia del davegnir de la strutura de referiment de duta la valèdes de la Veisc no ge à scusà ai etres aministradores de Fiem e Fascia. A fèr la batalia per mantegnir l’ospedèl, con sie partiment de nasciuda e con duc si servijes, l’é stat ence Fascia. Anzi, noscia val é semper stata chiamèda en cauja, ge é stat domanà de esser en pruma fila te la protestes e la é stata portèda dant desche pruma rejon del besegn de tegnir avert chel presidie, fondamentèl per la jent che da Cianacei cognessa viajèr beleche doi ores per ruèr a Trent.

Donca Fascia se à remì, e l Procurador Giuseppe Detomas à scrit na letra, sotescrita da duc i 6 ombolc fascegn, per dir che sul davegnir de l’ospedèl i vel esser scuté. En discuscion l’é soraldut l post de costruzion. Ajache praticamenter l cognessa vegnir fat sù dut da nef, i fascegn, ma ence i fiemaces, volessa che l vegne fat sù te n post con n azess più sorì, zenza cogner passèr fora per mez al paìsc de Ciavaleis, con n percors senester che fèsc perder 10 menuc bogn. E canche se rejona de ambulanzes con ferii no l’é pech.

Te la letra de Detomas l’é stat ence recordà che da Fascia, Busan – olache l’é na strutura sanitèra de Prum Livel – l’é demò 10 chilometres più dalonc che Ciavaleis, e donca temp e soridanza de azess podessa doventèr n fator discriminant per i fascegn per se oujer da una o da l’autra man. Fascia – fenesc fora la letra – à semper sentù desche “sie” l’ospedèl de Ciavaleis, ma acioche la seghite a l sentir “sie” la cogn vegnir touta ite e cogn vegnir conscidrà sie besegnes.

L’ombolt Finato à responet che se zachei volea che l’ospedèl vegne fat sù da n’autra man i aessa cognù l palesèr ofizialmenter. En realtà l’idea de fèr sù l nef ospedèl a Masi, schivan coscì ence l dejèje de cogner lurèr su la veia strutura coi malé laìte, l’aea sostegnidores forin Fiem, ma la era stata descancelèda inant che ruèr sui desć ofiziai.

I aministradores de Fiem à sofià sul permèl di fascegn, mingol percheche da n pez a vèlch un la posizion de Ciavaleis desche “capolech” sora i etres la ge peisa (e fosc ades che l’é na aministrazion neva e joena la ge peisa amò de più) ma segur soraldut percheche ence ic preferissa n’autra soluzion per l’ospedèl, e no l’é da se n fèr marevea: da Pardac o Juan, per ruèr jai Masi i stajessa nience la metà del temp che a passèr fora dut Ciavaleis per ruèr forinsom. E a la dir duta ence per Ciavaleis paressa de maor fondament se schivèr dul l trafich fora per mez paìsc.

Aldelà di permèi che serf soraldut a empienir piates di sfoes, l’emportant l’é che la costion vegne descoreta fora con fondament per troèr la soluzion miora per duc. N prum vèrech de chest vers l podarà esser jà en mèrtesc che vegn, ajache l president de la Comunità de Fiem, Gianni Zanon, à chiamà ite i doi Consees de la Sanità de Fascia e Fiem per na riunion adum.

Su La Usc di Ladins stampèda de vender ai 5 de mèrz podarede troèr maores agiornamenc.

 (Lucia Gross)