Ciuldì se raida pa la tiera?

Data

19 de agost 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
De Sofia Stuflesser, tesć, y Marie Stuflesser, dessënies, ie la dumandes y respostes de natura, geografia y tecnologia, fates dala doi surans per la sculées y i sculeies dla Scola Mesana.

La pert dut ntëur positiva dla publicazion dla doi surans Stuflesser ie chëla che les ie bones de ti jì permez tla rujeneda ladina a tan che duta la dumandes de ciamps desferënc, sambën cun savëi ma nce cun na rujeneda saurida da ntënder, nce sce l se trata de cunzec do la rata riei. Publicon tlo n estlujiva una na dumanda sun La Usc.

Ciuldì se raida pa la tiera?
Chiche uel savëi ciuldì che la tiera se raida muessa fé n viac de reviers tl tëmp. Plu avisa tl tëmp dan 4,5 miliarc d’ani canche la tiera se à fat. Cieche ie suzedù ntlëuta ne sà sambën deguni cun segurëza, ma scienziac à svilupà mudiei cun chëi che n possa spieghé coche la tiera se à fat. Ntlëuta, dan 4,5 miliarc d’ani, julova truep gas y stuep ntëur al surëdl. Sce doi tòc de stuep petova adum, pona tacovi nce adum. Sce l univa mo un leprò, pona se tacova nce chël leprò. Nsci jìvela for inant nchin che l se à fat na massa cun na cërta forza de gravitazion. La forza de gravità sà da fé zeche de particuler: la ne tën nia mé adum tòc de stuep, ma la tira nce adalerch mo d’autri tòc de stuep y d’autra masses. Chësc pòssen se nmaginé nsci sciche sce n crëp trajëssa adalerch d’autri sasc che se dlëiga pona adum cun l crëp. Plu grant che ie la massa y plu forza che l à a tré adalerch d’autra materia. Nscila iel ora de truep tòc de stuep nasciù n crëp for majer y majer ora de chël che l ie pona deventà nosc planet, la tiera. Uni iede che l univa leprò n tòch de stuep o nce n majer sas, pona ti dajòvel pea mpue’ de sgors ala tiera. Chësc pòssen se nmaginé nsci sciche sce n smachëssa de pitla codles de plastulina a n globus. Uni codla che toca l globus, l ti dà pea mpue’ de sgors, a na maniera che la tiera giapa n mpuls de rotazion.

FOTO: L mpuls de rotazion.