"Sce l’economia é sana, superëiera n ann de crisa"

Data

14 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La Cassa Raiffeisen Val Badia á iniann tigní süa reuniun generala a portes stlütes y cun deleghes. L’ütl dl 2019 é de 4,7 miliuns de euro. Plü fistidi él iniann, por la faziun dl virus sön l’economia locala.
Ai 30 d’aurí él sté la reuniun generala dla Cassa Raiffeisen Val Badia. Te chësc tëmp particolar éra stada atramënter, deache an ne podô nia rové düc adöm tl gran salf sciöche zënza: "Chësc é por nos n gran desplajëi, é pö nosta reuniun vigni ann n beliscim evënt olache döta la Val Badia s’incunta por ciafé informaziuns sön l’economia y sön l’andamënt dla Cassa y sté dedó adöm cun aurela cörta", dij le diretur dla Cassa Hubert Obwegs. Iniann án porchël organisé la generala cun deleghes. I sozi é gnüs inviá da surandé a n deleghé su, tla porsona de Franco Bertoldi. "Cun grandiscima sodesfaziun unse podü cumpedé 497 sozi che á dé jö süa delega, de chëstes n’él sté 454 che á valü. Insciö á i sozi dé n gran segnal de aprijamënt dl’ativité dla Cassa, por chël che i dijun bel dilan", dij Obwegs.
Insciö án fat la sentada ma cun le Consëi d’Aminsitraziun y le deleghé. Presenté án de bunes zifres, danter chëstes n ütl de 4,7 miliuns de euro, che é plü co n miliun plü alt co l’ann denant. Ci che dá plü fistide é la crisa atuala che á atoché le monn iniann. Cun le "coronavirus" é l’economia gnüda architada jö te n colp y la politica á messü cherié – deboriada cun les banches – mosöres de sostëgn atira, olache ince la Cassa Raiffeisen Val Badia fej para: sburlé les rates di credic, imprësć garantis cina a 35.000,00€ cun fic plü basc y imprësć garantis cina 1,5 miliuns de euro por les majeres dites.
I se l’un cuntada cun le diretur Hubert Obwegs.

Diretur Hubert Obwegs, co valutëise pa l’ann economich 2019 tla Val Badia?
Le 2019 é sté n ann veramënter bun. Al é sté bun por la banca y al é sté bun por l’economia dl post: por le turism, por l’artejanat y i.i. Pordërt él sté n ann ma positif dal punt d’odüda economich: düc â da laur. Al é sté sciöche na Ferrari che jô ala perfeziun.

Chësta Ferrari – por adoré Osta metafora – é sëgn gnüda arferada jö te n colp dal’emergënza "coronavirus". Iniann podessera ciaré fora atramënter. Na Osta valutaziun de chësc vers?
La maiú conseguënza á le Covid sön le turism. Dl 2020 án la certëza che al mancia n iade le mëis de merz, te na sajun che foss stada estremamënter buna. I jôn adincuntra a n plus sostanzial, che é deventé n manco sostanzial. Por d’isté junse adincuntra a na sajun che jará a pe zot, spo tan a pe zot che ara sará, é da odëi. Che al n’é nia plü desco l’ann passé é sigü. Al toma demez les gran manifestaziuns desco la Maratona, al toma demez gran pert dles festes da d’isté. Chisc é döt scioldi che ti mancia al turism, y dedó ince ales uniuns che organisâ para. Le turism stlujará jö cun n stlet ann, mo i speri che an sides bogn da limité le dann economich.

Cun le turism taca adöm ince i atri rams economics, desco p.ej. l’artejanat. Ci ponsëise pa de chësc setur?
L’artejanat depënn dassënn dala hotelaria. I diji che iniann s’la cavon pa bëgn, deache al é da rové ia i laurs bele aviá y lapró él impó valgügn de gran cantiers olache an á albü le coraje da pié ia. Plü da temëi por l’artejanat sará le tert altonn y l’ater ann, olache i m’infidi cuaji da dí che l’artejanat patiará. Al pó ester che le turism sbürles inant proiec, o te valgügn caji che ai ne vëgnes daldöt nia realisá. Iö speri te n recuper dl turism dal 2021 inant, mo chësc depënn da co che ara vá fora cun le virus. Al n’é de chi che scraia che al podess gní na secunda ona. Iö ne le crëii nia, mo le prigo pél che sides. Chëra foss dër problematica por nos. Tla Val Badia unse n bun tiesciü economich y la hotelaria é pa bëgn bona da tigní fora sce na sajun da d’isté vá dlungia ia. Sce al tomass indere ince fora la proscima sajun da d’invern, spo vára tla sostanza.

Aratëise pa che chësta crisa pois gní prigorosa ince por la Cassa?
Iö sun tres ciamó dla convinziun che nosc tiesciü economich é sann. I sun te na situaziun straordinara, olache i messun superé n ann de crisa. Sce le tiesciü é sann, spo superëiel n ann de crisa. Sce un â bele dificoltés denant, póra sambëgn gní prigorosa. Sciöche Cassa unse pormó fat le budget danü y odü che i un zifres dër bunes, mo iö n’á sambëgn nia na cogora de cristal. Cun le scenar che i á dit indant – na sajun da d’isté che vá a pe zot y l’invern che an pó lauré – pói dí che la Cassa é frëma. I davagnarun düc demanco, mo ara jará. Sambëgn dorarára agn da recuperé. Por rové indó zoruch ai liví dl 2019 ól ester tëmp, mo i savun dala storia che le monn ne stá nia chit. Fina che la porsona vir, éra en movimënt y tres en evoluziun.

Döta la intervista ciafëise t’La Usc di Ladins di 15 de ma  (Intervista: Pablo Palfrader)