View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12659-sce-l-economia-e-sana-supereiera-n-ann-de-crisa#sigProId2214a87220
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12659-sce-l-economia-e-sana-supereiera-n-ann-de-crisa#sigProId2214a87220
Insciö án fat la sentada ma cun le Consëi d’Aminsitraziun y le deleghé. Presenté án de bunes zifres, danter chëstes n ütl de 4,7 miliuns de euro, che é plü co n miliun plü alt co l’ann denant. Ci che dá plü fistide é la crisa atuala che á atoché le monn iniann. Cun le "coronavirus" é l’economia gnüda architada jö te n colp y la politica á messü cherié – deboriada cun les banches – mosöres de sostëgn atira, olache ince la Cassa Raiffeisen Val Badia fej para: sburlé les rates di credic, imprësć garantis cina a 35.000,00€ cun fic plü basc y imprësć garantis cina 1,5 miliuns de euro por les majeres dites.
I se l’un cuntada cun le diretur Hubert Obwegs.
Diretur Hubert Obwegs, co valutëise pa l’ann economich 2019 tla Val Badia?
Le 2019 é sté n ann veramënter bun. Al é sté bun por la banca y al é sté bun por l’economia dl post: por le turism, por l’artejanat y i.i. Pordërt él sté n ann ma positif dal punt d’odüda economich: düc â da laur. Al é sté sciöche na Ferrari che jô ala perfeziun.
Chësta Ferrari – por adoré Osta metafora – é sëgn gnüda arferada jö te n colp dal’emergënza "coronavirus". Iniann podessera ciaré fora atramënter. Na Osta valutaziun de chësc vers?
La maiú conseguënza á le Covid sön le turism.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12659-sce-l-economia-e-sana-supereiera-n-ann-de-crisa#sigProId2214a87220
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12659-sce-l-economia-e-sana-supereiera-n-ann-de-crisa#sigProId2214a87220
Cun le turism taca adöm ince i atri rams economics, desco p.ej. l’artejanat. Ci ponsëise pa de chësc setur?
L’artejanat depënn dassënn dala hotelaria. I diji che iniann s’la cavon pa bëgn, deache al é da rové ia i laurs bele aviá y lapró él impó valgügn de gran cantiers olache an á albü le coraje da pié ia. Plü da temëi por l’artejanat sará le tert altonn y l’ater ann, olache i m’infidi cuaji da dí che l’artejanat patiará. Al pó ester che le turism sbürles inant proiec, o te valgügn caji che ai ne vëgnes daldöt nia realisá. Iö speri te n recuper dl turism dal 2021 inant, mo chësc depënn da co che ara vá fora cun le virus. Al n’é de chi che scraia che al podess gní na secunda ona. Iö ne le crëii nia, mo le prigo pél che sides. Chëra foss dër problematica
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12659-sce-l-economia-e-sana-supereiera-n-ann-de-crisa#sigProId2214a87220
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12659-sce-l-economia-e-sana-supereiera-n-ann-de-crisa#sigProId2214a87220
Aratëise pa che chësta crisa pois gní prigorosa ince por la Cassa?
Iö sun tres ciamó dla convinziun che nosc tiesciü economich é sann. I sun te na situaziun straordinara, olache i messun superé n ann de crisa. Sce le tiesciü é sann, spo superëiel n ann de crisa. Sce un â bele dificoltés denant, póra sambëgn gní prigorosa. Sciöche Cassa unse pormó fat le budget danü y odü che i un zifres dër bunes, mo iö n’á sambëgn nia na cogora de cristal. Cun le scenar che i á dit indant – na sajun da d’isté che vá a pe zot y l’invern che an pó lauré – pói dí che la Cassa é frëma. I davagnarun düc demanco, mo ara jará. Sambëgn dorarára agn da recuperé. Por rové indó zoruch ai liví dl 2019 ól ester tëmp, mo i savun dala storia che le monn ne stá nia chit. Fina che la porsona vir, éra en movimënt y tres en evoluziun.
Döta la intervista ciafëise t’La Usc di Ladins di 15 de ma (Intervista: Pablo Palfrader)