Stomat "Nosta storia y nosta jënt" – Nr. 7

Data

17 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I imparun de nü y renfrescun nostes conescënzes te nostes ciases y families cun aurela cörta y n passatëmp plajor. Les respostes gnará publicades tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé y ince sön chësc sit www.lausc.it – olache le jüch jará inant cun le Stomat nr. 8
Les domandes nöies dl Quiz Nr. 7

1) C’é pa n salvan?
2) C’é pa na bélora?
3) Cal é pa le mënder comun dla valada? 
4) Olá é pa Prades?
5) Ci döes dlijies dla valada se somëia pa por i afrësć fac dal medem artist (M.G.)?
6) Ci scizeri ladins á pa combatü sön Col de Lana?
7) C’é pa n calander?
8) Ci corú á pa Santa Maria da Sares?
9) Ci ladin tla storia é pa sté Vësco da Porsenú?
10) Tan de jënt dla Val Badia, insciö zirca, á pa lité "foraper" ales Opziuns dl 1939?


Les respostes dla Rubrica dl Stomat Nr. 6, publicada dan otedé

1) Dolasila é la fia dl re de Fanes che combatô cuntra le nemí. Ara tocâ cun sües saites d’arjënt vigni nemí. Chësta forza ára ince ciafé dal diadem, dala Raiëta che ara â söla frunt. Ala fin ésera gnüda ferida cotan. So pere ingordio y zënza funz ne se acontentâ cun nia y â orü abiné döt, ci che l’â spo porté ala rovina adöm cun süa möta Dolasila.
2) Tla Val Badia á le vësco cotan de bosch: a Valparora, ta Lungiarü y ince sö Antermëia che i é romagnü da canche al comanâ dla signoria de Tor y de chëra d’Andrac ta Fodom. Un mëss avëi n tant de bosch por podëi daurí na süa ciacia. Na ciacia á le vësco sides tl bosch a Valparora daite da San Ciascian y öna ince ta Lungiarü. Intrames les ciaces é afitades ia. Ares vëgn vardades da n spiun dla ciacia. 
3) Sce an variëia da Pedraces sö cuntra Gherdenacia, pásson da Runcac sö y an vá do la strada che condüj sö dai dui mesc da paur Runch y Tifonara; an vá inant sot Frenatorona ia y te bosch mostra tosc na tofla – Lêch Dlá Lunch; indöt ól mefo ester chi 45 menüc da Pedraces cina sö dal Lêch che é a 1537 metri. Ara se trata de n pice lech de 40 passec lunch, 30 lerch y daimpró da 1 meter sot. Al é n post bel chet che ó avëi la pesc, frili büsia intoronn sciöche ai moriss da fan. Dailó fejel bun a vignun da palsé por medité. Dlungia la picera fontana crëscel chersciöm y chësc ó dí che al é de bona ega chëra che se jëta tl lech. Fora dal lech argorel dui de pici rüsc che refla jö por la val. Na liënda de n fant y na gana é liada al Lêch Dlá Lunch.
4) I Ladins pó mostré sö na bela linia de artisć che s’á fat fora por le monn n bun inom, sides söl ciamp dla musiga, dla pitöra, dla medejina, dla cultura, dla linguistica, dla scoltöra, dl artejanat yii. Un di artisć dla Val Badia plö conesciüs fora por le monn é Gilbert Prousch, nasciü a San Martin dl 1943. Do la Scora d’Ert te Gherdëna ál fat chëra a Hallein (A), spo la Academia d’Ert a Minca y dedó él arsí a London tla St. Martin’s Scool of Art. Gilbert dl Pice Cargá vëgn da agn araté un di mius artisć lunc y lerch. De sü laurs él ma da amiré ti maius museums dl monn.
5) Na lera munta sö a mez kg. Chësc ê le pëis che gnô adoré denant che al gniss sö le kg. N centená fej fora 100 leres; i todësc dij ala lera "Pfund".
6) Le majer comun dla Val Badia é Mareo cun 16,133 ha de spersa, formé dales zeches Al Plan, Curt, La Pli, Pliscia. Dal 1928 incá fej ince Rina pert dl comun de Mareo. Scagn dl comun é Al Plan. Cun le comun de Mareo termenëia chisc comuns: San Martin (10 km), La Val (4,6 km), Badia (10,3 km), Ampëz (23,6 km ), Valdaura (10 km), Braies (15,3 km), Bornech (10,8 km), San Laurënz (9,9 km) y Lijun (14,3 km).
7) Le liber "La tornedöra" é gnü scrit da Paul Zardini d’Al Plan de Mareo. Al á scrit deplö libri.
8) Sönsom la vila Pedraces náscel la fontana Paltan Saré. Al é ega che tofa da solper, da üs frac. Bele dl 1850 án imparé a la conësce. Tla ciasa dl belijier Canins a Pedraces êl gnü arjigné cabines, mo ares ê gnüdes conscidrades püch. Pormó dl 1885 él gnü arjigné dal ustí Vijo Nagler (al laurâ ince da belijier) sot la ustaria na ciasina de lëgn cun sis cabines da fá bagn. Dl 1900 á l’usti Mariangel Nagler (1851 – 1932) fat pro la ustaria na injunta y metü ite les cabines. L’ega de Paltan Saré contëgn plö sorts de minerai. Cina do la 2a Vera ê chisc bagns dër chiris y aprijá, ince da jënt foradecá.
9) Le Calender Ladin dla Val Badia vëgn fora dal 1962 incá. L’iniziativa â tut le surastant dla lia EPL–Ert por i Ladins siur Angel Morlang. Al l’á dé fora cina al 1995. Chësta publicaziun nes á scinché n patrimone de beles stories, liëndes, stories da rí, rimes. Munts de retrac é cun la publicaziun gnüs salvá dala desmentianza y valütes, la jënt á imparé da i respeté deplö. Milesc de plates dl Calënder Ladin é gnüs arichis da cultura y storia ladina, ai i á davert le scrin de informaziuns da naota y salvé tröpa storia ladina.
10) Le bosch dit Lëgns da Furn é sot Piz La Ila jö, defora da Rü Frëina Maradagn; ince la munt dla fraziun da La Ila porta l’inom Lëgns da Furn. Al é na pastöra sfrutada denant che jí sön Gherdenacia. Studiá arata che l’inom "Lëgns da Furn" ais da fá cun i furns che ê a Fursil ite a Col, mo ince cun chi sö Valparora; a Picolin él gnü tramandé l’inom dl post de laur Al Furn (Alfurn). Cun le fer dla mineora Fursil ite Col che gnô deleghé te plö posć gnôl fat ermes; ara ê dl vësco da Porsenú y porchël i dijon "Le Fer d’Agnel" (simbol dl vësco).


Leteratöra por se informé inant

Karl Wolfsgruber: Die ätesten Urbare des Benediktinerinnenstiftes Sonnenburg im Pustertal. Wien 1968
Rudolf Schwindl: Die Eisenbergwerke und die Eisenhüttenwerke des Bischofs von Brixen in Buchenstein und im Gadertal. LADINIA XVI 
EPL–Ert por i Ladins, Val Badia, Pluristamp, 1996 
Anita Pichler–Markus Vallazza: Die Frauen aus Fanis. Haymon – Verlag.1992
Angel Dapunt. Badia. Uniun di Ladins, 1979
Gilbert & George: The Cosmological Pictures, Zürich, 1991
Karl Felix Wolff: L Reiam de Fanes y d’autra liejëndes. Union Ladins de Gherdëina, 1985
Lydia Zingerle: An cunta che... Uniun Ladins Val Badia, 1985
Anton Schwingshackl: Mosaik der Berge. Mahl – Bruneck, 1974


Domandes y respostes metüdes adöm da Lois Trebo