1) C’é pa n salvan?
2) C’é pa na bélora?
3) Cal é pa le mënder comun dla valada?
4) Olá é pa Prades?
5) Ci döes dlijies dla valada se somëia pa por i afrësć fac dal medem artist (M.G.)?
6) Ci scizeri ladins á pa combatü sön Col de Lana?
7) C’é pa n calander?
8) Ci corú á pa Santa Maria da Sares?
9) Ci ladin tla storia é pa sté Vësco da Porsenú?
10) Tan de jënt dla Val Badia, insciö zirca, á pa lité "foraper" ales Opziuns dl 1939?
Les respostes dla Rubrica dl Stomat Nr. 6, publicada dan otedé
1) Dolasila é la fia dl re de Fanes che combatô cuntra le nemí.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12669-stomat-nosta-storia-y-nosta-jent-nr-7#sigProId73db57d690
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12669-stomat-nosta-storia-y-nosta-jent-nr-7#sigProId73db57d690
2) Tla Val Badia á le vësco cotan de bosch: a Valparora, ta Lungiarü y ince sö Antermëia che i é romagnü da canche al comanâ dla signoria de Tor y de chëra d’Andrac ta Fodom. Un mëss avëi n tant de bosch por podëi daurí na süa ciacia. Na ciacia á le vësco sides tl bosch a Valparora daite da San Ciascian y öna ince ta Lungiarü. Intrames les ciaces é afitades ia. Ares vëgn vardades da n spiun dla ciacia.
3) Sce an variëia da Pedraces sö cuntra Gherdenacia, pásson da Runcac sö y an vá do la strada che condüj sö dai dui mesc da paur Runch y Tifonara; an vá inant sot Frenatorona ia y te bosch mostra tosc na tofla – Lêch Dlá Lunch; indöt ól mefo ester chi 45 menüc da Pedraces cina sö dal Lêch che é a 1537 metri. Ara se trata de n pice lech de 40 passec lunch, 30 lerch y daimpró da 1 meter sot. Al é n post bel chet che ó avëi la pesc, frili büsia intoronn sciöche ai moriss da fan. Dailó fejel bun a vignun da palsé por medité. Dlungia la picera fontana crëscel chersciöm y chësc ó dí che al é de bona ega chëra che se jëta tl lech. Fora dal lech argorel dui de pici rüsc che refla jö por la val. Na liënda de n fant y na gana é liada al Lêch Dlá Lunch.
4) I Ladins pó mostré sö na bela linia de artisć
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12669-stomat-nosta-storia-y-nosta-jent-nr-7#sigProId73db57d690
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12669-stomat-nosta-storia-y-nosta-jent-nr-7#sigProId73db57d690
5) Na lera munta sö a mez kg. Chësc ê le pëis che gnô adoré denant che al gniss sö le kg. N centená fej fora 100 leres; i todësc dij ala lera "Pfund".
6) Le majer comun dla Val Badia é Mareo cun 16,133 ha de spersa, formé dales zeches Al Plan, Curt, La Pli, Pliscia. Dal 1928 incá fej ince Rina pert dl comun de Mareo. Scagn dl comun é Al Plan. Cun le comun de Mareo termenëia chisc comuns: San Martin (10 km), La Val (4,6 km), Badia (10,3 km), Ampëz (23,6 km ), Valdaura (10 km), Braies (15,3 km), Bornech (10,8 km), San Laurënz (9,9 km) y Lijun (14,3 km).
7) Le liber "La tornedöra" é gnü scrit da Paul Zardini d’Al Plan de Mareo. Al á scrit deplö libri.
8) Sönsom la vila Pedraces náscel la fontana Paltan Saré. Al é ega che tofa da solper, da üs frac. Bele dl 1850 án imparé a la conësce. Tla ciasa dl belijier Canins a Pedraces êl gnü arjigné cabines, mo ares ê gnüdes conscidrades püch. Pormó dl 1885 él gnü arjigné dal ustí Vijo Nagler (al laurâ ince da belijier) sot la ustaria
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12669-stomat-nosta-storia-y-nosta-jent-nr-7#sigProId73db57d690
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12669-stomat-nosta-storia-y-nosta-jent-nr-7#sigProId73db57d690
9) Le Calender Ladin dla Val Badia vëgn fora dal 1962 incá. L’iniziativa â tut le surastant dla lia EPL–Ert por i Ladins siur Angel Morlang. Al l’á dé fora cina al 1995. Chësta publicaziun nes á scinché n patrimone de beles stories, liëndes, stories da rí, rimes. Munts de retrac é cun la publicaziun gnüs salvá dala desmentianza y valütes, la jënt á imparé da i respeté deplö. Milesc de plates dl Calënder Ladin é gnüs arichis da cultura y storia ladina, ai i á davert le scrin de informaziuns da naota y salvé tröpa storia ladina.
10) Le bosch dit Lëgns da Furn é sot Piz La Ila jö, defora da Rü Frëina Maradagn; ince la munt dla fraziun da La Ila porta l’inom Lëgns da Furn. Al é na pastöra sfrutada denant che jí sön Gherdenacia. Studiá arata che l’inom "Lëgns da Furn" ais da fá cun i furns che ê a Fursil ite a Col, mo ince cun chi sö Valparora; a Picolin él gnü tramandé l’inom dl post de laur Al Furn (Alfurn). Cun le fer dla mineora Fursil ite Col che gnô deleghé te plö posć gnôl fat ermes; ara ê dl vësco da Porsenú y porchël i dijon "Le Fer d’Agnel" (simbol dl vësco).
Leteratöra por se informé inant
Karl Wolfsgruber: Die ätesten Urbare des Benediktinerinnenstiftes Sonnenburg im Pustertal. Wien 1968
Rudolf Schwindl: Die Eisenbergwerke und die Eisenhüttenwerke des Bischofs von Brixen in Buchenstein und im Gadertal. LADINIA XVI
EPL–Ert por i Ladins, Val Badia, Pluristamp, 1996
Anita Pichler–Markus Vallazza: Die Frauen aus Fanis. Haymon – Verlag.1992
Angel Dapunt. Badia. Uniun di Ladins, 1979
Gilbert & George: The Cosmological Pictures, Zürich, 1991
Karl Felix Wolff: L Reiam de Fanes y d’autra liejëndes. Union Ladins de Gherdëina, 1985
Lydia Zingerle: An cunta che... Uniun Ladins Val Badia, 1985
Anton Schwingshackl: Mosaik der Berge. Mahl – Bruneck, 1974
Domandes y respostes metüdes adöm da Lois Trebo