Lus sön döes iames

Data

22 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ecola che ares é indó chiló: les condanes mediatiches y les sentënzes bunmarcé. Na reflesciun
N gröm de porsones se scandalisëia sce le lu scherza armënc, n gröm de porsones se scandalisëia sce al vëgn maltraté tiers. Sambëgn, döt cosses da desplajëi y che ne tocass nia da ester. De l’ater vers me vëgnel imënt che massa pücia jënt se scandalisëies canche porsones scherza porsones. Chiló ne mini nia materialmënter, mo suradöt mediaticamënter, tres i (a)social media. I l’un odü te na manira imprescionanta pro le jonn che á raité sot n grup de todësc a Luttach, y i l’odun sëgn tl caje dl ex diretur dl’Assoziaziun Turistica Alta Badia.
Por tan falada o iresponsabla che süa aziun sides stada, vëgnera tuta sö da tröc sciöche cherta blancia por podëi »le tó a cunt«, spodé sön ël i iudizi, i comentars y les condanes plü crödies. I l’â bele scrit tl comentar sön Luttach y i le scrii ince en chësc iade: i messun se paré cuntra chësc lingaz grou, cuntra chëstes condanes bunmarcé che jënt sentenziëia te stüa, ascognüda do n monitor y na tastatöra, gonot ma sön la ona de na cultura dla indignaziun y dl scandal. L’invit feji, deache i un pa düc nosc rucsoch söl spiné, can plü can manco pesoch. 
I me pënsi che danter os leturs n’él ince cotantes y cotanc che á bele fat l’esperiënza de ci che al ó dí canche an röia tles ciacoles dla jënt, ci che al ó dí sce an vëgn scraiá fora, sce jënt groforëia do le spiné, sce jënt ne sá nia y baia impó, o cunta incërch cosses che ne stimenëia nia. Y döt zënza la poscibilité da se defëne.
Porchël n’ói gnanca m’imaginé co che Bernardi pó se sintí da gní trat fora por i paltans zënza confin dl internet y di social. Iló vëgnel fora la pert plü burta dla porsona, iló vëgnel fora i lus sön döes iames, che é avisa tan prigorusc che i lus a cater iames por les bisces sön pastöra. Iö ne conësci nia avisa les rajuns che á porté Bernardi a so comportamënt, mo i me pënsi che al ais odü ite che ci che al á fat n’é nia sté coret y ti á forsc fat dann a d’atri. I arati che sües chestiuns dan signoria, che la sospenjiun dal laur y ala fin sües dimisciuns sides tl medemo tëmp leziun y castigo assá, por ne baié nia dles conse­guënzes cun chëres che al ará da vire tl dagní, che é ries da preodëi. Al n’é nia nosc compit da spodé sentënzes, al n’é nia nosc compit da condané jënt y al n’é daldöt nia uman da desfá jënt. I desson nes recordé che do vigni inciaria y posiziun profescionala él dantadöt na porsona. Al é les forzes de segurëza y i licari che á da inrescí y dé le strauf che n te’ fat dess avëi. A Bernardi ti aodi che al ne vëgnes nia fora groaries sanitares por d’atri, y i ti aodi che al pois, tlafinada, odëi y tó fora da chësta situaziun chë ocajiun de chersciüda che é zënza dübe te vigni esperiënza ch’i incuntun tla vita.  (Pablo Palfrader)