L'Istat, l’istitut de statistica, dij che ti ultimi sis mëisc él gnü registré tla regiun de Trënt–Balsan bëgn 1004 telefonades al numer antiviolënza 1522. Fora por le monn vëgnel copé – almanco, mësson dí – 137 ëres al de. An vëiga che la gran stlüta por le coronavirus á alzé le numer de feminizids te ciasa y te familia. Al é n gröm de organisaziuns che se dá da fá por archité
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/13151-che-violenza-soeles-eres-che-ne-passa-nia#sigProId02f1c51730
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/13151-che-violenza-soeles-eres-che-ne-passa-nia#sigProId02f1c51730
7 miliuns de ëres tla Talia
Tres aladó dl Istat á almanco 7 miliuns de ëres dla Talia danter i 16 y 70 agn albü almanco n iade tla vita na forma de violënza (le 20% violënza fisica, le 21% violënza sessuala). La normativa taliana consciderëia atualmënter la stupraziun n reat ma ti caji che al se manifestëia l’elemënt dla violënza, dla manaciada, dl ingianamënt y dla maladoranza de autorit y nia tl caje de n "raport sessual zënza consëns". Tina Marinari, coordinadëssa dles campagnes de Amnesty International, dij: "La Talia á sotescrit la Convenziun de Istanbul tl setëmber dl 2012, le parlamënt l’á ratificada tl 2013, mo al n’é nia gnü atué val’ tla legislaziun. Le Tratat de Istanbul ó dí prevenziun y combatimënt cuntra la violënza söles ëres."
Nia ma stupraziun
Le feminizid y la stupraziun é les formes plü estremes dla violënza en general, mo nia les sores. L'Istat relevëia ince l’inzidënza de manaciades, sburlades, stlafs, pisctlcü y mortes, ferides tres ogec, y ii. Le 15,6% dles ëres á messü vire sön süa pel baji, abrac o palpamënc, tratan che i rapoc sessuai sforzá y cuntra la orenté dla ëra fej fora tla lista dles violënzes le 4,7%.
I tëmps nia saurisc dl coronavirus
Les statistiches nazionales documentëia ma bele por le mëis de merz 2020 n aumënt dles ëres che á contaté i zëntri antiviolënza dl 74%, indöt n’él sté 2900. (Iaco Rigo)