"La scora é porsones y relaziuns, nia ma materies"

Data

25 de november 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na reflesciun de Carlo Suani, professur dles scores altes da La Ila, che depënj n cheder preocupant y s’la vëiga por les conseguënzes de na scora fata tres plü dî dan computer
I messun düc canc se confronté cun na situaziun veramënter crödia, nia aspetada y da sté ert. Na situaziun che reverda feter döt le monn (»pandemia« vëgn pö da »pan« y »demos« che ó dí »döta la popolaziun«) y che mostra bele sëgn conseguënzes pesoces, mo che ará bonamënter conseguënzes ciamó plü pesoces tl dagní. Nia ma a livel economich, politich y sozial, mo ince a livel scolastich, cultural y psicologich.

"La didatica a destanza é damí co nia, mo ara ne pó daldöt nia sostituí les leziuns te scora"

Sambëgn, al é da dí che la ditatica a destanza é damí co nia, mo ara ne pó daldöt nia sostituí les leziuns te scora. Deache la scora é fata dantadöt de porsones y de relaziuns, nia tan de materies. Y ciamó demanco, de monitors de computer plac y anonims. La mancianza de sozialisaziun pesará nia püch sön le svilup psicologich de tröc nüsc mituns, insciö sciöche al sará ri da curí pro le büsc de competënzes y conescënzes gaujé dai mëisc de scora che é gnüs mancia.
Le tëmp passé fora de scora o – dit damí – fora dla classa, é n tëmp che dezipa le dër svilup dla porsona y de sües conescënzes. L’imparé a destanza é dessigü plü sfadius y impegnatif, y nia dagnora ne pól garaté y porté al suzes educatif: al ará, bonamënter, de gran conseguënzes – tl dagní – söles capazités de nüsc scolars da se conzentré sciöche al alda por imparé.

"La scora é n ambiënt sigü y controlé, olache al vëgn tigní ite regoles y olache an proa te vigni manira da desmandré i prighi. Al é da dagnora incá n ambiënt de condivijiun, de inclujiun y de partezipaziun."

La scora é n ambiënt sigü y controlé, olache al vëgn tigní ite regoles y olache an proa te vigni manira da desmandré i prighi. Al é da dagnora incá n ambiënt de condivijiun, de inclujiun y de partezipaziun. Chësc ó dí eduché: partí cun i atri de vigni sort de conescënzes, nia ma de contignü, y ti dé significat ales cosses, ti dé valur a döt ci che stá daite y incër i mituns y les mitans ia. Por fá chësc ól ester n tëmp dediché, n post partí, y regoles da respeté. Cossa che la didatica a destanza ne pó nia garantí. Ara é zënzater n stromënt d’öga y prezius, a chël che düc ti é de debit por ci che é sozedü tratan la pröma ona de infeziuns da Covid–19. Mo sëgn pa? Düc nos insegnanc sun dla minunga che ara dess rapresenté l’ultima soluziun, n caje de emergënza, y ne dess nia doré massa di. (Al é ince sozedü che les scores foss stlütes, mo i spostamënc ne foss nia proibis y i jogn podô se incunté te n ambiënt zënza controi y zënza regoles).

"Tres plü jogn y jones se stlüj te ciasa, te süa ciamena, y passa ores y ores dan le computer, minan da ester lëdi, y é cinamai contënc da ne jí nia a scora, mo tla realté se porti daite n gröm de domandes che ne ciafa nia na resposta, y chësc fej crësce malsegurëzes y tëmes de vigni sort."

Tres plü jogn y jones se stlüj te ciasa, te süa ciamena, y passa ores y ores dan le computer, minan da ester lëdi, y é cinamai contënc da ne jí nia a scora, mo tla realté se porti daite n gröm de domandes che ne ciafa nia na resposta, y chësc fej crësce malsegurëzes y tëmes de vigni sort. Tan de geniturs s’á pa bele intenü che sü mituns dorm mal, ai s’un stá ert y manifestëia mài plü o manco strambi? I ne se rendun nia cunt di danns che la mancianza de scora se porta para. I n’ó nia cun chësc sprigoré ciamó deplü o fá ma na critica bunmarcé: i le diji por sotrissé l’importanza dla istituziun »scora« che, avisa sëgn che i l’un mancia, lascia sintí fora döt so valur. Deache chësta pandemia ne rapresentëia nia ma na emergënza sanitara, mo plütosc na crisa globala, che tol ite la sozieté, la politica, l’economia, la sigurté teritoriala y les relaziuns interpersonales.

"I dis passá un indolater düc anfat, zënza süa saú y zënza so pëis. An aspeta, mo an ne sá gnanca ci, deache les previjiuns se mët dant n dagní plütosc turgher y malsigü. Nüsc jogn perd plan plan la ligrëza, la vëia da se incunté, la lisirëza dles ores passades en compagnia..."

La surité devënta tres majera. L’öt vëgn implí de tëmes. I mituns se sënt debli, impotënc. I dis passa un indolater düc anfat, zënza süa saú y zënza so pëis. An aspeta, mo an ne sá gnanca ci, deache les previjiuns se mët dant n dagní plütosc turgher y malsigü. Nüsc jogn perd plan plan la ligrëza, la vëia da se incunté, la lisirëza dles ores passades en compagnia... Te chësc öt de belëza, de atenziun, de partezipaziun, él prigo che ai perdes la speranza, so otimism natural en cunt dl dagní. Co fajunse pa da ti splighé le significat de döt ci che sozed, sce vignun é stlüt te süa ciamena y ascognü do n video? Ci valur á pa sü dis passá tl chit y tl isolamënt? La poverté che stá dan porta n’é nia ma na chestiun de scioldi, liada ai posć de laur y ales prospetives profescionales: al é na poverté de relaziuns umanes, de emoziuns y sentimënc che se nudrësc de contac y frecuentaziuns de porsones, amisc y compagns.

"La scora pó y mëss dé so contribut costrutif tl passé ia chisc mëisc de crisa, de desfidënza y malsigurté. I ne podun nia dé sö nosta funziun de educadus y de profescionisć dla formaziun inteletuala, soziala y umana."

Do i mëisc de crisa, pê sëgn döt peso che denant, y les cosses ne ciara nia fora tan bun: i ne savun nia canche döt sará rové. Avisa porchël adora nüsc jogn na buna rajun da ti ciaré al dagní cun speranza frëma y cun crëta motivada, y chësta rajun pói ciafé tres i valurs che l’istruziun y la formaziun trasmët te scora. La scora pó y mëss dé so contribut costrutif tl passé ia chisc mëisc de crisa, de desfidënza y malsigurté. I ne podun nia dé sö nosta funziun de educadus y de profescionisć dla formaziun inteletuala, soziala y umana. Te na comunité ferida, bele scarzada assá y plëna de pisimes, ciarun almanco de ne destodé nia jö daldöt l’entusiasm, les speranzes y les energies che nüsc jogn á daite: i messun les zidlé, lascé che ares ciafes usc, y ti dé forma de conescënza, deache al ti tomará söles sciables ai studënc da incö le pëis di danns che chësta crisa pandemica lasciará sintí ince indoman.


Sön la Plata dles Scores Altes, che vëgn fora le pröm iade t’La Usc di 27 de novëmber, podëise ince lí valgünes minunghes de studënc sön le tema "Scora y Covid"