media/k2/galleries/29227/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-02_um_11.12.29.jpg
02 de auril 2025

N floch de nëif per n rì

N à fat la 12ejima edizion de »Un Fiocco di Neve per un Sorriso«, n di de schi per i mutons y la mutans dl repart oncoematologich pediatrich dl spedel de Bulsan
La Scola de Schi 2000 de Sëlva à, deberieda cun l spedel de Bulsan, metù a jì n di cun i schi dedicà ai mutons y la mutans che ie amalei de crëibes.
L à fat pea 25 mutons y mutans danter i cater y 17 ani; danter chisc nen iel monce stat de tei:les che ie  mo tl lëur de fé la tla terapia. Nce sce l ne n’ie nia stat tan n bel tëmp, à i mutons y la mutans fat i purtoies cun snait y à ndesfidà sé nstësc, mustran forza y mpëni. L pruiet ie unì sustenì da hotelieres de Sëlva che à metù a ...
media/k2/galleries/29226/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-02_um_11.10.44.jpg
02 de auril 2025

Na partida sterscia

L FC Gherdëina à jugà contra l Tscherms Marling. N rendicont dla partida
Na partida plëina de pascion: l FC Gherdëina à venciù cater a nul contra l Tscherms Marling, y chël n cësa. L jugadëur dla partida, l »man of the match«, ie stat Lukas Demetz, che à fat piedes da sëmi y dat l mesun ala scuadra de vëncer a nul.

I averseres fova miëures tl scu­men­ciamënt y nscila iel nce stat uca­jions periculëuses. Lukas Demetz à pià doi iedesc na trata te piz y monce n undescmetri. Te chësta fasa de prescion ie l FCG restà cun­zentrà y à fat l prim gol tl 18ejim ...
media/k2/galleries/122/thumbs/d3b57fe554dc843bdbf8b016bc1f4773.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/29225/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-02_um_10.40.15.jpg
02 de auril 2025

Alex y Davide: Campions talians a scuadres

Via n Cortina iel n dumënia passeda stat la cuarta edizion dla garejeda de peves »Cortina Skimo Cup«. L atlet de Gherdëina Alex Oberbacher à deberieda cun si cumpani festejà na bela vënta
N dumënia ai 30 de merz iel a Cor­tina unì metù a jì la cuarta edizion dla garejeda cun la peves »Cortina Skimo Cup«. Chësta garejeda valova coche Campiunat talian a scuadres. L fova n bel di de surëdl cun la cun­treda curida de blanch, do che l ova i dis dant fat na bela nëif. I atlec ie piei via »Són Zuógo« a 1800 metri de autëza y da iló fòvel pona da fé 16 chilometri y 1.600 metri de deslivel, cun de ndut cater iedesc da furné su y ju y nce doi tòc ulache n messova se purté i schi y ...
media/k2/galleries/29224/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-02_um_10.02.37.jpg
02 de auril 2025

Passa 1800 mutons y mutans: na festa de sport y amezizia

Te Gherdëina iel l’ena passeda unì metù a jì la 47ejima edizion dla fineles dl  »Gran Premio Giovanissimi«: na gran festa de sport per mutons y mutans da duta la Talia cun garejedes de schi y snowboard sun Plan de Gralba y de pudejé sun Pana
Na defileda da culëures, cun passa 1500 persones, mutons y mutans da duta la Talia, fova da udëi tres l zënter de Urtijëi n mierculdi dl’ena passeda. L se tratova dla festa per la giaurida dl »Gran Premio Giova­nissimi«, la fineles dla garejedes de schi, pudejé y snowboard che vën me­tudes a jì a livel naziunel dal AMSI, la lia di maestri de schi dla Talia.

La garejedes ie unides a s’l dé dai 25 ai 28 de merz sun Plan de Gral­ba chëles de schi alpin y snow­board, y sun Pana ...
media/k2/galleries/29221/thumbs/mareo_bomba.jpg
02 de auril 2025

Bomba te Mareo: esplojiun programada

En jöbia ai 3 d’aurí vëgnel lascé jí ciará tla val de Mareo na bomba dla secunda vera, ciafada l’ann passé sön Senes
Ai 17 de messé dl ann passé él gnü ciafé sön Senes, nia dalunc dala ütia y danter le paisc de munt, na gran bomba de n fligher american, che vá zoruch ala secunda vera. Ara se trata de n afar de za. 1,20 metri, che pësa incër 230 chili. Deache al manciâ lassura i "injins" por jí ciará, él sté i soldas che l’á trasportada cina jö tla val de Mareo, y sopolida tl raiun dla vedla cava. Chësc dê indere ma ester n vare provisor. Sëgn éson tan inant che an la lasciará jí ciará, ci che sozedará l’edema ...
media/k2/galleries/29194/thumbs/Museo_sport_20250325_113036_foliet_web.jpg
01 de auril 2025

Ves el museo del sport in Anpezo

Un pas areota son drio a a scrie outra pajines de storia de chesto paes. Par ades i à betù fora schie, bob, curling e Paralimpiades; par un doman se vó fei algo de pi gran, agnó bete inze anche ra croda
In Anpezo s’à scomenzà a fei algo par contà ra storia bela e granda de el sport inze chesto paes, inze chesta val. El comun ‘l à daerto »Cortina storie di sport«; ‘l é su par chera sciares che da ra piaza de ra Postes mena su da ra stazion. Ades ‘l é duto un cantier, de sora e de sote, ma ca de nafré se podarà pasà meo, zenza masa intrighe. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29216/thumbs/Desideria_Degiampietro_Verona.jpg
01 de auril 2025

Che velel dir studièr te la zità de Giulietta?

Desideria Degiampietro ne conta de sia esperienza de studenta a l’Università de Verona.
Do l liceo, se se vel jir sobito a l’università, se cogn vardèr prum de dut de capir da olache se pea via per chesta neva aventura, e de spes l é mingol senester.

Co éla la vita te na zità universitèra? O miec, co éla la vita a Verona?

Gé, do l prum semester te chesta zità, posse dir che Verona l é proprio na zità a mesura de studenc, piena de vita, de stimoi e de storia, ma tel medemo temp l’à na cultura universitèra anter la miores te la Tèlia.

Se pel lejer dut su La Usc nr 12 dai 28 de mèrz: ...
media/k2/galleries/29214/thumbs/Stefano_Ghetta_chef_Tamion.jpg
01 de auril 2025

Él semper manco cheghes?

Na reflescion col chef da Tamion Stefano Ghetta per entener dificoltà e prospetives de la cojina te Fascia.
»Te scola alberghiera de Rorei scomenza 6 prume: en quarta rua na chindejina de joegn a far ‘cojina salada’ e na trentina fasc ‘arte bianca’, che fossa conditoria, n cors più de nonzech percheche fin acà 6/7 egn l era vidà da n boniscim conditor, Aliseo Albertini, che l ge passaa la pascion ai bec. A Tieser, i scomenza con 2 prume, che dapodò se spartesc en terza anter chelneres e coghi; che fasc l ultim an chest an i é de ot, l an passà na dejina e da ca trei egn de 5/6. N é semper de manco.« ...
media/k2/galleries/29223/thumbs/politics.jpg
01 de auril 2025

Jí danfora cun le bun ejëmpl?

Püc politics coltivëia l’etica, sce ara se trata de sües paghes – N comentar dl redadú Iaco Rigo
Dan chi diesc agn jô la jënt ciamó te chës plazes a Balsan a protesté cuntra i paiamënc alc y les pensiuns di politics provinziai/regionai, sëgn él ma plü val’ foliet che scrí di aumënc che la politica regionala y provinziala se deliberëia cun püces usc decuntra. I me damani bëgn sce al n’é plü degü na morala tla politica! Y, olá é pa la jënt che critichëia y protestëia cuntra chësc comportamënt »self-service« che spënn i scioldi dles cutes dla jënt zënza damané zacai? Zacan en de án podü lí tl ...
media/k2/galleries/29220/thumbs/Bildschirmfoto_2025-04-01_um_07.58.05.jpg
01 de auril 2025

Suzesc ladins al campionat di orghi

Do feter 20 agn él indô gnü a s’al dé n campionat provinzial de orghi da man. Ala pert ince cotan de sonadus ladins, che á arjunt resultac da podest y valutaziuns "ezelëntes"
Vigni ann danü él na bela cumpëda de sonadus ladins che tol pert ai campionac mondiai y nazionai de orghi da man fora en Austria. Cina dl 2009 gnôl ince tigní n campionat de Südtirol, che é indere spo gnü lascé ester. Mo en chësc ann ésera indô garatada y al é gnü a s’al dé dai 21 ai 23 de merz ite en Pfelders. Al concurs á tut pert incër 60 sonadësses y sonadus da 8 cina 30 agn – de chisc ince cotanc dala Val Badia, da Gherdëna, de Puster, da Sarntal, Vinschgau y Passeier.
Pro i partezipanc ...
media/k2/galleries/29193/thumbs/banda_da_fodom_foliet_web.jpg
31 de merz 2025

La Bánda da Fodom s’enjegna a festegé 20 aisciude

Per l aniversciar n program cater evénc ntra conzerc, n mu­sicol coi tosca da scola e na mëssa con duc i cori de la val
Bon complì dei agn Bánda da Fodom. Ensomeia nnier che chëla clapada de jovegn jovegn scomenciáva a soné le prume note con clarinec, trom­bons, flauc ntra la curiosité, l’entusiam e ence l sceticism de val­gugn. E ncuoi, davò 20 agn, la Bánda da Fodom l’é deventada na realté orgolio e vánto de duta la co­­munité da Fodom e nvidiada foravia. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29213/thumbs/Se_pelel_Far_Miec_SUgiana.jpg
31 de merz 2025

Podone fèr miec?

Tel jir stroz per noscia val ne sozet bendeché a duc de veder vèlch che ge dèsc na burta parbuda al paesaje. Te la rubrica dal titol "Cartolines da Fascia“ tolon su la segnalazions che ne rua de nesc letores: l obietif no l é chel de cusèr nesciugn, ma de envièr chi che ge pervegn o che pel fèr vèlch, a rencurèr più delvers nesc paijes. Na bela parduda l é na bela cartolina.
Chest'outa rejonon del bel santuarie de Sènt'Ugèna, che da chel col cognessa vardèr via duta la val, ma da n trat en ca se stenta a l veder su.
Ence se se tol la forenadoa per jir sun Ciampedie la gejia de la patrona de duta Fascia la stenta a vanzèr su. Fosc zachei podessa ge meter man a duc chi èlbres che la scurc.

media/k2/galleries/29212/thumbs/Prejentazion_projet_NoscTemp_Baldrati.jpg
31 de merz 2025

Nosc temp ti retrac de cinch joegn fotografs

L é stat prejentà l nef projet de la sociazion culturèla Antermoa, con l responsabol Davide Baldrati, che met al luster travers la fotografia la vijion del mond e i enteresc de nesc joegn.
Do n an e passa de lurier l é ruà a compiment l projet dal titol »Nosc temp« de la sociazion culturèla Antermoa col responsabol Davide Baldrati. Se trata de la regoeta de cinch librec fotografics con i retrac fac da cinch joegn: Angelo Endrich, Fabio Favé, Arianna Rasom, Luca Zacchia e Nicole Zorzi.

En sabeda ai 15 de mèrz te sala de Consei de Comun de Cianacei Baldrati à prejentà i lurieres fotografics ensema ai autores e l é stat rengrazià duc chi che à tout pèrt al crowdfunding. Belapontin ...
media/k2/galleries/29192/thumbs/Pista_bob_atleti_20250324_174324_foliet_web.jpg
30 de merz 2025

I prime su ra noa pista Eugenio Monti

Da sta setemana se pó dorà ra pista da bob, skeleton e cocio de Ronco, in Anpezo. El prin ‘l é stà ‘l anpezan Mattia Gaspari. Da ‘l indoman ra gran inaugurazion, con tropa parsones, ma ades i laore i và inaante, fin de outon
Dares 17.25 de lunes ai 24 marzo 2025 el pilota anpezan de skeleton Mattia Gaspari Mul’l é vegnù śo par prin, par ra noa pista Eugenio Monti, che i dorarà par ra Olimpiades d’inverno Milano Cortina 2026. L ea tropa parsones a vardà, a vive un’outra pajina de ra storia de An­pezo, no solo par el sport. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29211/thumbs/Cena_pureta_Peru1_Anna_Deluca_Ruth.jpg
30 de merz 2025

»Son n lapisc te la mans de Die«

Anna Deluca da Valongia à rejonà de sia esperienza tel Perù a la cena solidala del Grop Miscionarie Freinademetz e Mato Grosso.
»Son n lapisc te la mans de Die«, chesta frasa de Mère Teresa de Calcutta l a é stata al zenter de la Cena pureta che da egn l Grop Miscionarie Freinademetz e Mato Grosso endreza tel temp de Careisema per envièr la jent a stèr adum con legreza e a spartir n piat scempie e n bicer de èga neta e no desmentièr che n muie de persones tel mond chesta cena pureta les pel demò se la ensomeèr.

En realtà, descheche à dit al scomenz i volontères del Grop Miscionarie, proprio pureta chela cena no la era: ...
media/k2/galleries/29210/thumbs/Guglielmi_e_Kompatscher.jpg
30 de merz 2025

Na dì per la mendranzes linguistiches

La Jonta de la Region Trentin Sudtirol à aproà l dessegn de lege portà dant dal assessor Luca Guglielmi.
Per recordèr e fèr cognoscer amò de più l valor di gropes linguistics che l é sul tegnir del Trentin Sudtirol, l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches, l fascian Luca Guglielmi, ge à portà dant a la Jonta regionèla la proponeta che vegne istituzionalisà la Dì de la Mendranzes linguistiches ladina, mochena e zimbra. Enstadì la Jonta con a cef l president Arno Kompatscher à tout dant e aproà chesta proponeta.

»La valorisazion di lengac e de la tradizions culturèles de chesta comunanzes ...
media/k2/galleries/29209/thumbs/Tita_Marco1_Podie_ic_Sara.jpg
30 de merz 2025

Sun Ciampedie pissan a Tita e Marco

Passa 160 schiadores con la pouses se à binà en vender ai 21 de mèrz per la 28^ edizion de la garejèda en record de Tita Weiss e Marco Rasom, col bon endrez de Bela Ladinia.
L zenter de Vich se à viventà amò n’outa en vender ai 21 de mèrz, canche la sociazion Bela Ladinia, col didament de n bel grop de volontadives, se à dat ju per meter a jir n’autra bela edizion del Trofeo memorial Tita e Marco.
La garejèda de schi da mont pissèda per recordèr Tita Weiss e Marco Rasom, i doi fenc da Vich morc sot la levina sul Scalieret ai 28 de mèrz dal 1991, la é ruèda a la edizion numer 28 e da semper la met adum sport, legreza e comunanza, aspec che fajea pèrt de la vita de ...
media/k2/galleries/29175/thumbs/Bildschirmfoto_2025-03-26_um_13.31.42.jpg
30 de merz 2025

Na pitla garejeda y na gran festa

N sada passeda àn bel pudù udëi la nona edizion dla cunesciuda »Spring Race«, na manifestazion metuda a jì dala Lia de Turism, na festa n mascra, nce sce l carnescià ie bele passà da n pez
La à uni ann n gran suzes, la »Spring Race Party«, cun feter 50 scuadres metudes adum da sies persones, o miec dì sies cumpanies, che furnea da Secëda jù per La Longia nchin sun la pitla Plaza de San Antone. La grupes vën acumpaniedes da na maestra o n maester de schi dla doi scoles de schi de Urtijëi y muessa tlamé pra la uties a fé de blòt juesc. N sada ntëur marënda à scumencià chësta garejeda pra la stazion a mont dla Secëda. I sportifs se à damprovia fermà pra la uties Curona, Costamula, ...
media/k2/galleries/29197/thumbs/calfosch_fossasanta.jpg
30 de merz 2025

Fossa Santa a Calfosch

Te dlijia da Calfosch podarán indô aprijé dai 4 ai 19 d’aurí inant le Sepolcher Sant – la Fossa Santa
Al n’é chiló incërch nia plü tröpes dlijies olache al é da odëi la Fossa Santa. Tla dlijia da Calfosch él ciamó tradiziun da mëte fora la Fossa Santa, che an podará indô aprijé dai 4 ai 19 de aurí. Le sepolcher é gnü lascé fá dl 1837 sön inciaria de R.S.G. Domenico Degillia y Filippo Tavella. Tl sepolcher da Calfosch pón ince odëi ot chedri dl calvare de Gejú: 1) Gejú tol comié da süa uma; 2) Gejú sön la Munt dl Orí y l’angel cun le caresc dla soferënza; 3) Gejú vëgn flagelé; 4) Gejú vëgn ...