media/k2/galleries/26797/thumbs/Wilma_Bambi_Festa_ta_Mont.jpg
28 de merz 2024

En recort de Wilma De Col

Wilma ne à lascià ùen sabeda ai 23 de marz, la se dajea ju tel volontariat e te la parochia e la era benvoluda da duta la comunanza. L recort de la sociazion Bambi.

En sabeda passada l Segnoredio se à tout apede el sun Paradis Wilma De Col. L’aea demò 58 egn, Wilma, la era ruada te Fascia da la provinzia de Belun, da San Tomaso Agordino, la se aea enciasà a Pera e la se aea fat ite te la comunanza. La era semper desponibola per far volontariat e per didar te la parochia, la era de bon cher e l’aea le man de or. 

En lunesc ai 25 de marz la gejia de Pera la era piena de jent, persone che aea abù ocajion de spartir con Wilma mingol de empegn te una o ...
media/k2/galleries/26792/thumbs/IMG_8863.jpg
28 de merz 2024

»Calígula« tla cornisc dl proiet europeich »phōnē«

Le teater nü dl scritur ladin Iaco Rigo é rové sön palch dl Stadttheater da Bornech ai 22 de merz, en gaujiun dl »International Night« dlungia i toc de produziun ti lingac sorb y jiddisch. »Calígula« cunta de n vicel, de na trasformaziun y de n malester, che i conesciun valgamia bun
Le proiet cultural y teatral »phōnē« á fat tapa tl Südtirol, portan sön paladina a Bornech la pröma rapre­sen­taziun ladina. Chësc proiet, sostigní en gran pert dala Uniun Europeica, á porté adöm y lié te na colaboraziun ot mendranzes linguistiches dla Europa, che á podü se baraté jö y se conësce damí tres n partenariat tla categoria de teater profescionistich. Insciö s’ára porté pro che i partners dl grup ladin dles Dolomites deventass le grup lin­guistich sorb y le grup jiddisch; ...
media/k2/galleries/122/thumbs/3f20918d9613e8cf20708ad0c5f966b2.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/26796/thumbs/mesa_torona_30_egn_sellaronda_skimarathon.jpg
28 de merz 2024

30 egn de Sellaronda Skimarathon

Na sera te Chino Marmolèda coi potagonisć de la garejèda nasciuda acà 30 egn dal anteveder de Diego Perathoner.
L esser vijionarie de Diego Perathoner, l’evoluzion di materièi e de la tecnica, la carateristiches che fèsc de la Sellaronda Skimarathon na gara unica, spetacolara: i é stac dalbon sacotenc i temes porté sun paladina en jebia passèda, en ocajion di 30 egn de la competizion. 

Sun paladina del Chino Marmolèda l é entervegnù desvalives atlec con recorc e testimonianzes per festejèr la trenta edizions de la garejèda, nasciuda del 1995. Tras video mai publiché, l publich à podù fèr n viac te la ...
media/k2/galleries/26747/thumbs/palazpiloni_foliet_web.jpg
28 de merz 2024

Elezion provinziai: l zenter dërta ciapa mez consei. Fora l Agordin

Degun raprejentánt per i Comuns de la Val del Cordoul
Sabeda ai 16 de merz l é sté le vota­zion per lieje fora l nuof consei provinzial.
Con la riforma Delrio, juda n vigor ntel 2014, ence la Provinzia de Belum come dute chële a statut ordinar i é deventade enc de secondo grado, come le Union Montane. Chëst vol di che l consei l no ven plù liet fora con votazion dei eletori ma dai consiadous de comun e dai capicomun. Ogniun l pò dé na ousc che la ven ponderada su la baje de n indesc, clamé indesc de pondera­zion. Chëst l raprejenteia l ...
media/k2/galleries/26785/thumbs/telemark_ei.jpg
28 de merz 2024

David Frena y Rebecca Michelotto é i rêsc dla Falda

La Uniun Sport Amatoriala da La Ila á indô organisé ai 20 de merz, sön la Pista dla Doninz – Gherdenacia a La Ila, la gara classica de telemark "La Falda"
En chësc ann é le titul de "Re dla Falda" indô resté tla Val Badia, cun David Frena da San Ciascian che á davagné cun le tëmp de 40,88 secunc. Al secundo post s’á plazé le davagnadú dl ann passé Marco Rossini da La Ila cun 40,91 y al terzo post – sciöche l’ann passé – Matthias Frontull dl’Uniun dl Sport da Ila cun 42,84.
Reina dla Falda é gnüda Rebecca Michelotto da La Ila cun 30,00 secunc, dan da süa compaejana Viktoria (Vicky) Frenademez cun 33,12 y Claudia Fuentemilla da La Ila/Spagna cun ...
media/k2/galleries/26791/thumbs/IMG_6604.jpg
27 de merz 2024

Crëta por le dagní tles Scores Altes a La Ila: les iscriziuns crësc

Ai 15 de forá 2024 él tomé le termo por les iscriziuns ales Scores Altes a La Ila por l’ann scolastich che vëgn. N aumënt nia aspeté dá crëta por le dagní dla scora. I nen ún baié cun la direturia Elena Pellegrini
»Ad multos annos!« s’â les Scores Altes a La Ila aodé tratan la festa por i 50 agn de ativité, desfirada de jügn dl 2023. Por garantí le dagní dla scora ess le numer dles iscriziuns nöies messü resté stabil o – ciodí pa no – cinamai crësce. Les Scores Altes s’á de chësc vers dé da fá por posizioné val’ idea nöia danter la jënt y les families, fajon informaziun y promoziun söles ofertes y i sorvisc.
Por mez secul á les Scores Altes a la Ila dé la poscibilité a plü gene­raziuns de arjunje ...
media/k2/galleries/26794/thumbs/Bildschirmfoto_2024-03-27_um_16.03.52.jpg
27 de merz 2024

101 ani de chiena te Gherdëina

Nstadì à na bela cumpëida de jënt nteresseda tëut pert ala prejentazion de n liber nuef. Tla pitla sala tla biblioteca San Durich à Michaela Sotriffer y Monica Ferrari cuntà de si liber, n tòch de storia dla chiena de Gherdëina
L ann passà ova Michaela Sotriffer y si muta pudù festejé i cënta ani de si butëiga tl zënter de Urtijëi, y ova nce giapà na uneranza per chësc (La Usc ova repurtà, ndr.). Na butëiga de coche n nen vëija mé pueces, na butëiga cun d'uni sort de cosses da fé damat, de lën, pitla marueies che univa nce bele fates riesc do la prima gran viera. Śën, feter n ann do, àn pudù prejenté l liber che conta de chisc cënt ani. L ne se trata nia de n liber coche trueps d’autri, no, ...
media/k2/galleries/26782/thumbs/Dolomiti_Ski_Jazz1_AlexTrebo_ManuelRandi.jpg
27 de merz 2024

Dolomiti Ski Jazz: dut l mond e la Ladinia

Gran suzes per l event de musega ruà a la edizion nr 26, che à empienì l teater de Navalge col conzert de John Scofield. Gran aprijiament per l ladin Alex Trebo, che à sonà tel Museo a Sèn Jan ensema con Manuel Randi.
Enrico Tommasini met te sie album n’autra edizion garatèda del Dolomiti Ski Jazz. L é oramai la numer 26, e pian pian l ambient musical che porta dant la sonoritèdes del jazz, te sia desvaliva esprescions più tradizionèles, più sperimentèles, o più lijieres e populères, ciapa semper de più aprijiament ence te Fascia. 

N muie l é i ghesć pascioné de chesta formes musicales che tel dezider la setemèna da passèr sui schi te noscia val i vèrda apontin de la fèr conjobièr con chest event. L lo à ...
media/k2/galleries/26781/thumbs/Scontreda_eles_2_musizisc.jpg
27 de merz 2024

Scomenzon da joegn a valorisèr la femenes

En ocajion di 8 de mèrz i studenc à podù entener miec che che fajea e fèsc la eles n’outa e anchecondì.
»Augures a duta la femenes«, ma perché pa? Ai 8 de mèrz l é la ‘Festa de la Eles’. Chest dì, più che per fèr festa l ne serf per recordèr la femenes, che che les à fat e che les fèsc amò anchecondì e che che les à padì soraldut tel passà. 

En mèrtesc ai 6 de mèrz i studenc del bienie de la Scola auta e la classes terzes de la mesènes de Poza i à tout pèrt a na scontrèda olache se à rejonà de la femena de enlouta e de ades. A ne contèr de la eles, l é vegnù cater ghesć: Assunta Merli, ...
media/k2/galleries/26752/thumbs/Biathlondaride_foliet_web.jpg
27 de merz 2024

El »Gaudi biathlon« de Antholz

Un sport fato par ride, par smatiśà, par proà e inparà algo de noo, che vien da ‘na storia vecia de cisacan, su ra medema pistes de i Mondiai 2020 e dera Olimpiades 2026
Inze el stadio de biathlon de Antholz/Anterselva ‘l é poscibile proà el biathlon da ride. Ra scora de fondo ra organiza par grupe de amighe, impreses o ci che à voia de proà algo de noo, una stafeta de biathlon.
Ma ce elo el biathlon? L é un sport anche olimpico, agnó che se core co i schie da fondo e se sbara al poligono. Inze ra storia se pó ciatà pitures rupestri del terzo milenio ignante de Cristo, agnó che se vede che i śia a caza con el arco e i schie, soralduto in Norvegia e i paeses de ...
media/k2/galleries/26777/thumbs/IMG_8916.jpg
27 de merz 2024

Les saús desvalies dl’ega

Le Consëi de formaziun d’Al Plan á stlüt jö – do dui agn – le proiet "Ega", cun la premiaziun dl quiz y na cercia de set eghes desvalies
Dui agn alalungia ti á le Consëi de Formaziun d’Al Plan dediché ala tematica dl’ega. Agn olache al é gnü organisé de vigni sort por informé sön chësc bëgn tan prezius, y dantadöt ince por sensibilisé la jënt da fá bel impara. En sabeda ai 23 de merz él garaté le gran final, cun la premiaziun dl quiz y ince cun na manifestaziun particolara: na cercia de eghes deboriada cun n sommelier.
Por chësc domisdé te salf dles manifestaziuns, á le presidënt dl Consëi de formaziun Gustl Kaneider y so ...
media/k2/galleries/26740/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
27 de merz 2024

Trafich: no ve lamentëde śën

Mi cunzitadins de Gherdëina, lieje vosc festidesc te La Usc di Ladins y vosta lamentanzes per l trafich di auti tla valeda, che ie jit su ultimamënter ora de mesura. Pu, ëis frabicà, ngrandì, auzà su, y »pumpà su« truep (massa) hotiei, pensions y garni per avëi plu seniëures y davanië deplù, y perchël iel tler che l trafich y l mpaziamënt di auti sibe jit su n pruporzion; ne n’ëis’a nia pensà a chësc? Perchël, śën, ne ve lamentëde nia y tenide ora sce n à – dantaldut domesdì – n’ëura y povester ...
media/k2/galleries/26790/thumbs/Bildschirmfoto_2024-03-27_um_08.51.43.jpg
27 de merz 2024

Sies chilometri, truepa emuzions

N sada dl'ena passeda, ai 23 de merz, iel stat la 26ejima edizion dla garejeda de schi alpin Gardenissima. Na tradizion te Gherdëina
Canche la sajon da d'inviern ie tl lëur de jì a piz vëniel uni ann fat la garejeda de schi "Gardenissima" - na garejeda urmei cunesciuda dala jënt da tlo, ma nce a livel nternaziunel. L ie, cun na lunghëza de sies chilometri, l slalom lerch plu lonch dl mond y porta adalerch apasciunei:des de schi alpin da dlonch caprò. La cundizions di dis de garejeda fova bones, la à butà.

Julia Lardschneider

L articul tla edizion nueva de n vënderdi ai 29 de merz de La Usc di Ladins.


media/k2/galleries/26789/thumbs/Bildschirmfoto_2024-03-26_um_16.58.26.jpg
26 de merz 2024

La Consulta Culturela Ladina nueva ie nciarieda

La Jonta provinziela à tla senteda de ncuei merdi ai 26 de merz numinà i cumëmbri y la cumëmbres dla Consulta Culturela per la grupa de rujeneda ladina
La Jonta provinziela à tla senteda de n merdi ai 26 de merz numinà i cumëmbri y la cumëmber dla Consulta Culturela per la grupa de rujeneda ladina per chësta legislatura. La pruposta ie unida fata dal assessëur per la cultura ladina Daniel Alfreider. La Consulta Culturela dà ju si arac per cuestions cultureles y artistiches y per dumandes de cuntribut, for per si grupa de rujeneda. L presidënt dla Consulta Culturela Ladina ie l assessëur per la Cultura Ladina Daniel Alfreider, che sotrissea che ...
media/k2/galleries/26780/thumbs/Rubrica2_Rumex_acetosa_pianta.jpg
26 de merz 2024

Jédole e pavàresc: doi inomes per la medema erba?

Te sia rubrica "Paroles fora de crigna" Fabio Chiocchetti ne met dant de autra curiositèdes linguistiches leèdes al setor de la botanica.
Per chi che se cruzia de lessicografia, l ciamp de la botanica populèra l’é segur un di più senestres, con inomes che se sormonta e se desferenziea bendeché da paìsc a paìsc. Bon che se no auter l’é la denominazion scientifica che deida a identifichèr de che che se rejona, ma ence enlouta da spes se va encontra a costions nia sorides da fèr fora.

Coscita ge scrif Amadio Calligari a so pacont Tita Cassan, ai 8 de mé del 1893: «L’aisuda stenta a isudar, freid, sech e sarech sine dicentes, no ...
media/k2/galleries/26779/thumbs/Donna_nella_resistenza_Cavani.jpg
26 de merz 2024

La femens partejènes

Te la Piata di Joegn ne vegn contà del temp de Resistenza e del ruol de la eles, emportant semper e daperdut, ence se tras pech recoscosciù da la storia.
Canche se rejona de femenes partejènes se fèsc referiment a la 35.000 eles che à tout pèrt a la resistenza partejèna dal 1943 al 1945, che se à metù contra l nazifascism. Tropes é purampò mortes, les é states deportèdes te ciampes de conzentrament o ence, se les era bones de soraviver, les é states serèdes via, violentèdes o torturèdes.

Valguna de chesta femenes à ence metù su ‘gropes de defendura per la femena’ che aea l zil de se dèr ju per l’emancipazion de la eles e de didèr fora ...
media/k2/galleries/26788/thumbs/Bildschirmfoto_2024-03-26_um_13.11.44.jpg
26 de merz 2024

Top 10 duta ladina: Nicol Delago de bront

Pra i Campiunac Talians de super-g ie Nicol Delago ruveda terza, do l or tla libra de inier. Cuarta la sor Nadia Delago, cuinta Vicky Bernardi, otava Sara Thaler y 10ejima la badiota Rita Granruaz
Sara Thaler à nce venciù l bront danter l'atletes U21. La paroles de Nicol Delago do la garejeda sarà da liejer tla edizion che vën de La Usc.

BM
media/k2/galleries/26787/thumbs/IMG_Fiera_didacta_3-1.jpg
26 de merz 2024

Gran interes por le sistem educatif ladin

La scora ladina dl Südtirol vá te fiera a Firenze, tla sënta de ‘Fortezza da Basso’
L’Intendënza Ladina á tut pert ala Fiera Didacta de Firenze, olache ara á presenté le sistem scolastich plurilinguistich y paritetich, adöm a deplü material didatich.

Dai 20 ai 22 de merz á la scora ladina tut pert ala plü gran fiera dl'educaziun tla Talia, la Fiera Didacta de Firenze. La delegaziun dl’Intendënza ladina, cun a ce la Direturia dles scolines y scores ladines, Edith Ploner, á presenté le sistem scolastich ladin, le su sistem paritetich te Südtirol, adöm a deplü material didatich ...
media/k2/galleries/26746/thumbs/biblioteca_scolamesana_foliet_web.jpg
26 de merz 2024

N liber per la scola mesana de Brenta

L obietif l é chël de slargé l’ofierta de la biblioteca
I scolars de la scola mesana »E.Renon« de Brenta i a mané fora n apél a duta la popolazion da Fodom e a chi che volëssa daidé prò:»Scinchéne n liber, nos ve scincarón n segnaliber«. L obietif che s’a metù davánt i tosac defati l é chël de renové, arichì e slargé l’ofierta de la biblioteca de la scola. N particolar ven damané libri de aventura, amicizia, de viadesc, storia, horror, románzi de ogni sort »che ne feje apascioné, mparé, nmaginé, crësce e mparé« disc i tosac. Sesaben che i libri i ...