02 de fauré 2026
L bondì ladin no l é più scì bel
Da chest an l program ladin che jia fora ogne dì da mesa les 8 dadoman su Radio Studio Record no l é più. Aon rejonà con Monica Cigolla, che la lo à portà inant per passa 20 egn.
Monica, ne conteste percheche no se sent più la trasmiscion »N bel bondì ladin«?
Monica Cigolla Del 2025 l é stat 20 egn che l é jit fora duc i dis chest program, ades son doventada responsabola de la redazion de Fascia de »La Usc di Ladins« e no é più tant temp de ge star do a de autre robe, coscita é pissà che podee lasciar su co le trasmiscion radio. Me endespiasc, percheche sé che te duc chisc egn la jent se aea usà via, ge saea bel dadoman me scutar te chesta trasmiscion, e soraldut me ...
Monica, ne conteste percheche no se sent più la trasmiscion »N bel bondì ladin«?
Monica Cigolla Del 2025 l é stat 20 egn che l é jit fora duc i dis chest program, ades son doventada responsabola de la redazion de Fascia de »La Usc di Ladins« e no é più tant temp de ge star do a de autre robe, coscita é pissà che podee lasciar su co le trasmiscion radio. Me endespiasc, percheche sé che te duc chisc egn la jent se aea usà via, ge saea bel dadoman me scutar te chesta trasmiscion, e soraldut me ...
02 de fauré 2026
L’Union dei Ladins da Fodom damana plu atenzion per l ladin da pert de la RAI
La Prescidenta Ladurner à tout pert a n Convegn co le autre mendránze de la Talia e sotscrit n document ulache ven damané plu atenzion per l ladin su la televijion nazionala
Le setemane passade, l’Union dei Ladins da Fodom, à tout pert con sua Prescidenta, a n convegn, metù a jì a Gorizia, per descore fora la cuestion de la prejenza dei lengac de mendránza nte la RAI, a vinticinch agn da la promulgazion de la Leje 482/99. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le setemane passade, l’Union dei Ladins da Fodom, à tout pert con sua Prescidenta, a n convegn, metù a jì a Gorizia, per descore fora la cuestion de la prejenza dei lengac de mendránza nte la RAI, a vinticinch agn da la promulgazion de la Leje 482/99. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
02 de fauré 2026
Resposta ala dumandes de Georg Moroder tla Usc nr. 2 dl 16 de jené 2026
Coche l ie scrit tla cunvenzion y coche l ie nce unì spiegà pra la sentedes genereles dla Union di Ladins de Gherdëina, vënd la ULG na pert (museum y sala polifunzionela) al Chemun y davania nscila doi milions d’euro. Chëla soma vën pona inò spenduda ite per fé su la pert che resterà dla ULG. (Per la Union di Ladins de Gherdëina, Sofia Stuflesser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
01 de fauré 2026
Ma che Musega, Maester!
La Banda de Poza fasc na gran bela parbuda tel più bel di spot de promozion del Festival de Sanremo.
Aede vedù i spot enjigné per la promozion del Festival de Sanremo? I moscia piaze te desvalives lesc de la Talia, con jent che cianta e museganc che sona toc cognosciui, per mosciar che: »duc, ma proprio duc, i cianta Sanremo«. I à tacà a jir fora entorn Nadal e i jirà fora fin a la fin de firé, canche dai 24 ai 28 sarà l Festival. Canche l prum de chisc curc video é stat moscià sui canai nazional de la RAI me é pissà: ma gio chi guanc i cognosce... e ence chel maester con ciavei lonc e barba ...
Aede vedù i spot enjigné per la promozion del Festival de Sanremo? I moscia piaze te desvalives lesc de la Talia, con jent che cianta e museganc che sona toc cognosciui, per mosciar che: »duc, ma proprio duc, i cianta Sanremo«. I à tacà a jir fora entorn Nadal e i jirà fora fin a la fin de firé, canche dai 24 ai 28 sarà l Festival. Canche l prum de chisc curc video é stat moscià sui canai nazional de la RAI me é pissà: ma gio chi guanc i cognosce... e ence chel maester con ciavei lonc e barba ...
01 de fauré 2026
Inzidënt sön pista a La Ila: ël röia sot a n iat dala nëi
En sabeda sëra, ai 22 de forá, é n ël gnü raité sot da n iat dala nëi pormez al implat Piz La Ila. L’ël é gnü porté d’emergënza y cun ferides pesoces tl ospedal da Balsan
Tla nöt danter sabeda y domënia dl’ultima fin dl’edema é n ël de 36 agn de nazionalité taliana, rové sot a n iat dala nëi ai pisc dla pista cöcena Altin. Le fat é sozedü incër les döes da doman canche le iat, che trasportâ i ghesć danter le paisc y le Piz La Ila, é salté tl schiadú. Le iat n’é nia sté bun da arforé jö denanche le ghest rovass sot ala bëna dl iat ite.
Ciamó denanche ciafé na ciaugnada dai cioi dl iat él sté meso da archité la mascin, dé l’alarm y dé ...
Tla nöt danter sabeda y domënia dl’ultima fin dl’edema é n ël de 36 agn de nazionalité taliana, rové sot a n iat dala nëi ai pisc dla pista cöcena Altin. Le fat é sozedü incër les döes da doman canche le iat, che trasportâ i ghesć danter le paisc y le Piz La Ila, é salté tl schiadú. Le iat n’é nia sté bun da arforé jö denanche le ghest rovass sot ala bëna dl iat ite.
Ciamó denanche ciafé na ciaugnada dai cioi dl iat él sté meso da archité la mascin, dé l’alarm y dé ...
01 de fauré 2026
Na lana che sciauda l cuer
La grupa Gherdëina per l Perù y i ulenteres dla urganisazion Mato Grooso mët a jì tla Lia Mostra d'Ert a Urtijëi na mostra de guanc de lana fac a man tla miscions dl Perù
Sbetri, guanc, roces, manëces, cazines, sciarpes y plumaces d'uni culëur, dut fat a man dal'ëiles tl Perù, iel da giapé chisc dis da cumpré tl self dla mostres dl Circolo Lia Mostra d'Ert. L se trata de guanc fac cun lana de alpaca: pec che tën ciaut, ma che sciauda nce l cuer. Dut cie che n tira ite ntan chësta mostra va a fin de bën per sustenì i pruiec dla "Operazione Mato Grosso" tla America dl Sud.
EK
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Sbetri, guanc, roces, manëces, cazines, sciarpes y plumaces d'uni culëur, dut fat a man dal'ëiles tl Perù, iel da giapé chisc dis da cumpré tl self dla mostres dl Circolo Lia Mostra d'Ert. L se trata de guanc fac cun lana de alpaca: pec che tën ciaut, ma che sciauda nce l cuer. Dut cie che n tira ite ntan chësta mostra va a fin de bën per sustenì i pruiec dla "Operazione Mato Grosso" tla America dl Sud.
EK
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
01 de fauré 2026
El fo de Olimpia in Anpezo dal 1956 al 2026
L é ra terza ota che chel chentl el pasa par ra nostra val, intrà storia e atualità, ves el doman, co ra Olimpiades che rua. I ‘l à menà sote el souto de Śuel, sul gnee in Tofana, su ra jaza de ra pista de Ronco e del stadio Olimpico, fin inze piaza. I nostre biei tre ultime tedofore
»A vede el fo de Olimpia che arde danoo in Anpezo, setanta ane dapò de ra prima ota, ‘l é algo de bel par me e par duta ra comunità de sto paes. Ades vedon de se gode chesta Olimpiades, che ‘s rua dal laoro fato aduna da tropa parsones, par darśonśe sto tanto« – ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, canche ‘l é ruà inze ra piaza de ra Postes ‘l ultimo chentl, de chel viaśo fato lunes ai 26 de jenaro. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
»A vede el fo de Olimpia che arde danoo in Anpezo, setanta ane dapò de ra prima ota, ‘l é algo de bel par me e par duta ra comunità de sto paes. Ades vedon de se gode chesta Olimpiades, che ‘s rua dal laoro fato aduna da tropa parsones, par darśonśe sto tanto« – ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, canche ‘l é ruà inze ra piaza de ra Postes ‘l ultimo chentl, de chel viaśo fato lunes ai 26 de jenaro. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
31 de jené 2026
Recorc… su la pista da stroset de Valacin
Ti egn ’60 a Vich vegnia endrezà gare de campionat talian. Maria Trottner e Carleto Pellegrin era stac selezioné per le Olimpiadi ma no i à podù tor part.
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...
31 de jené 2026
Ce ferdon ntan la ultima Olimpiades
Dan setant'ani, avisa ntan la Olimpiades da d'inviern via n Ampëz, iel de fauré stat n gran frëit te nosta valeda y te duta l'Europa
Ai 27 de jené dl 1956 ova fat iruzion te duta l’Europa Zentrela y nchinamei nchin japé dla Talia aria frëida dala Scandinavia y plu avisa dala Svezia y dala Finlandia ju. La temperatures se ova arbassà dassënn nce tlo da nëus. Cun puecia nëif tumeda ti mënsc dant, dlaciova la cundutures dal’ega che ne fova nia sotes assé te tiera. Sambën che de nuet, ma nce via per l di, messòven lascé jì n fil d’ega te cësa per ne avëi daduman nia dut dlacià.
L fova ntlëuta nce l tëmp dla Olimpiades de Cortina. ...
Ai 27 de jené dl 1956 ova fat iruzion te duta l’Europa Zentrela y nchinamei nchin japé dla Talia aria frëida dala Scandinavia y plu avisa dala Svezia y dala Finlandia ju. La temperatures se ova arbassà dassënn nce tlo da nëus. Cun puecia nëif tumeda ti mënsc dant, dlaciova la cundutures dal’ega che ne fova nia sotes assé te tiera. Sambën che de nuet, ma nce via per l di, messòven lascé jì n fil d’ega te cësa per ne avëi daduman nia dut dlacià.
L fova ntlëuta nce l tëmp dla Olimpiades de Cortina. ...
31 de jené 2026
Na gran grupa de jëuni y jëunes che vën do
I Jëuni de Sëlva à tenì si senteda generela y lità n cunsëi nuef
Povester se lecòrdel mo vel’ un o vel’autra de vo canche on rujenà cun Julia Senoner, cunseliera di Jëuni de Sëlva da dant, n con’ dla
situazion che l ie stat pra la lia, canche l semiova sciche sce l ne fossa nia plu jëuni che zapëssa ite te cunsëi. Ma per fertuna ne n’iela nia stata nscila. La lia à tenì si senteda generela, ulache i à lità n cunsëi nuef. Trueps de nueves ie zapei ite te cunsëi.
Tl cunsëi nuef iel..
I inuemes pudëis liejer do tl'edizion atuela de La Usc di Ladins.
Julia ...
Povester se lecòrdel mo vel’ un o vel’autra de vo canche on rujenà cun Julia Senoner, cunseliera di Jëuni de Sëlva da dant, n con’ dla
situazion che l ie stat pra la lia, canche l semiova sciche sce l ne fossa nia plu jëuni che zapëssa ite te cunsëi. Ma per fertuna ne n’iela nia stata nscila. La lia à tenì si senteda generela, ulache i à lità n cunsëi nuef. Trueps de nueves ie zapei ite te cunsëi.
Tl cunsëi nuef iel..
I inuemes pudëis liejer do tl'edizion atuela de La Usc di Ladins.
Julia ...
31 de jené 2026
L Capocomun da Col ven atacà, ma degugn firma l articol
L é vignù publicà, sul Gazetin de Belum, n articol ulache n zitadin cusa l Capocomun Paolo Frena de avè desfat l pais, ma degugn sà chi che l é l giornalist che à fat e scrit la ntervista
L bel de n paisc democratich, l é incia che ogniun posse dì la sua, nte la piena libertà de pensier e de parola. La critica, valota, la pol deidà n pais e na comunità a cresse, la pol ester n stimol per fà nasse valch de bon. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L bel de n paisc democratich, l é incia che ogniun posse dì la sua, nte la piena libertà de pensier e de parola. La critica, valota, la pol deidà n pais e na comunità a cresse, la pol ester n stimol per fà nasse valch de bon. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
31 de jené 2026
Mez secul él ca da chël ann 1976
Tres les ediziuns de La Usc di Ladins dl 1976 ciarunse derevers ales maius noeles che á atoché i leturs dla Val Badia. Lapró él val’ che an se recorda tres ciamó, val’ che é indô chiló y val’ che ne s’un é mai jü
Ciaré derevers é tres interessant, ajache an s’un anadëia dl mudamënt y dl ater vers, de ci che ne pö se mudé mai, gnanca tl decurs de 50 agn.
Chëstes é les impresciuns che an á sce an platernëia fora por les ediziuns de La Usc di Ladins dl 1976. En chësc ann gnô le foliet dé fora öna na ota al mëis, en gran pert al pröm dl mëis. La varieté de articui y de tematiches ê grana: danter articui cun cuntignüs plü religiusc y noeles de cronica locala, che revardâ laurs publics ...
Ciaré derevers é tres interessant, ajache an s’un anadëia dl mudamënt y dl ater vers, de ci che ne pö se mudé mai, gnanca tl decurs de 50 agn.
Chëstes é les impresciuns che an á sce an platernëia fora por les ediziuns de La Usc di Ladins dl 1976. En chësc ann gnô le foliet dé fora öna na ota al mëis, en gran pert al pröm dl mëis. La varieté de articui y de tematiches ê grana: danter articui cun cuntignüs plü religiusc y noeles de cronica locala, che revardâ laurs publics ...
30 de jené 2026
Trei neves Ciamorces
L grop de alpinisć fascegn ge à dat l bevegnù a Igor Dantone, Ivan Battisti e Andreas Rizzi.
L grop di Ciamorces de Fasha se slèria. En jebia ai 22 de jené i ge à dat l benvegnù a trei neves comembres. Entorn les ot da sera, descheche ne à contà l president Ivan Vian, i seà troà de n bel grop aló da la palestra de rampinèda ADEL de Ciampedel per ge fèr na viva ai trei neves alpinisć che via per l 2025 à fat domana de poder fèr pèrt del grop. Coscita con n fort batiman l é stat saludà Igor Dantone da Cianacei, Ivan Battisti da Moncion e Andreas Rizzi da Vich. »Duc trei l é bravi ...
L grop di Ciamorces de Fasha se slèria. En jebia ai 22 de jené i ge à dat l benvegnù a trei neves comembres. Entorn les ot da sera, descheche ne à contà l president Ivan Vian, i seà troà de n bel grop aló da la palestra de rampinèda ADEL de Ciampedel per ge fèr na viva ai trei neves alpinisć che via per l 2025 à fat domana de poder fèr pèrt del grop. Coscita con n fort batiman l é stat saludà Igor Dantone da Cianacei, Ivan Battisti da Moncion e Andreas Rizzi da Vich. »Duc trei l é bravi ...
30 de jené 2026
Na fin tragica
Tla edizion atuela de La Usc di Ladins ons scrit de coche na seniëura tudëscia che se ova n lunesc perdù à sëuravivù na nuet tl bosch sëura Juac te Sëlva. L ne n'ie belau nia da crëier, ma l'ëila ne fova n mierculdi sëira inò nia da abiné
Do doi nuetes che n l’à crissa l’àn ncuei (vënderdi) abineda. Per Sabine Rockel (64 ani) ne n’iel plu stat nia da nfé, n à mé plu pudù cunstaté si mort.
EK
30 de jené 2026
Jacopo Fanton campion talian
L atlet de triathlon da Poza, l an passà campion mondièl Junior, l é passà chest an te la categoria Senior S1; a Cogne l se à vadagnà l titol talian e l vèrda con otimism ai mondièi de la fin de firé.
L Triathlon l é una de la disciplines più empegnatives del panoram sportif, chel da d’invern l domana che i atlec se mete en jech te trei proes desferentes: l schi da paslonch, la corsa e la roda. Canche dapò sozet, desche tel ultim fin de setemèna, che vegne ju n bon pecia de neif, dut chest doventa dassen na ‘impresa da Titani’. Coscita la é stata en domenia ai 25 de jené a Cogne, olache desche chiò l à nevet de pien endèna che vegnia fat la Gran Paradiso Winter Triathlon e i atlec fonèa te ...
L Triathlon l é una de la disciplines più empegnatives del panoram sportif, chel da d’invern l domana che i atlec se mete en jech te trei proes desferentes: l schi da paslonch, la corsa e la roda. Canche dapò sozet, desche tel ultim fin de setemèna, che vegne ju n bon pecia de neif, dut chest doventa dassen na ‘impresa da Titani’. Coscita la é stata en domenia ai 25 de jené a Cogne, olache desche chiò l à nevet de pien endèna che vegnia fat la Gran Paradiso Winter Triathlon e i atlec fonèa te ...
30 de jené 2026
Cianté deberieda ie n privilegh
N vënderdi ai 16 de jené à l Cor de Dlieja de Runcadic tenì si reunion generela tl Hotel Digon. Sun l orden dl di fòvel chëst ann, danter l auter, nce la veles per l cunsëi nuef
La sëurastanta Doris Bergmeister à giaurì la sëira, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl'armunia di sonns.
Per l Cor de Runcadic, la scrivana Karin Irsara
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La sëurastanta Doris Bergmeister à giaurì la sëira, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl'armunia di sonns.
Per l Cor de Runcadic, la scrivana Karin Irsara
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
30 de jené 2026
I mutons y la mutans for plu alauta
sada iel stat na garejeda de arpizeda te Passeier. Nce i mëndri y la mëndres dl'Arpizeda Sportiva Gherdëina à fat pea y à arjont l miëur resultat de chësta sajon
Passa 150 mutons y mutans da duta la region, à fat pea n sada passeda ai 24 de jené pra la garejeda de arpizeda sportiva lead (cun corda, ndr.) te Passeier. Nce 18 de pitli atlec y atletes dla Arpizeda Sportiva Gherdëina se à arpizà su per i parëies dla palestra y à arjont de biei resultac cun si grupa.
Per la Arpizeda Sportiva Gherdëina àl fat pea de ndut trëi grupes tla categuria U11 y doi grupes tla categuria U13.
La grupa metuda aduma da Elia Grossrubatscher, Annika Planker y Kamilla Rubino à ...
Passa 150 mutons y mutans da duta la region, à fat pea n sada passeda ai 24 de jené pra la garejeda de arpizeda sportiva lead (cun corda, ndr.) te Passeier. Nce 18 de pitli atlec y atletes dla Arpizeda Sportiva Gherdëina se à arpizà su per i parëies dla palestra y à arjont de biei resultac cun si grupa.
Per la Arpizeda Sportiva Gherdëina àl fat pea de ndut trëi grupes tla categuria U11 y doi grupes tla categuria U13.
La grupa metuda aduma da Elia Grossrubatscher, Annika Planker y Kamilla Rubino à ...
30 de jené 2026
Felix Oberbacher pröm a Maran
Pro le »Ice Troophy« a Maran á dan otedé dui atlec da Corvara arjunt de bogn resultac
Tl stadium dala dlacia a Maran s’ál tigní danter deplü dis les gares de jadiné artistich por le »Ice Trophy Merano – Memorial Martina Barricelli«. I atlec dl Ice Club Alta Badia á tut pert, se portan a ciasa de bi resultac. Tla categoria de »Advanced Novice Men« á l’atlet Felix Ober bacher afasciné la iuria y s’á plazé al 1. post cun i punc plü alc.
Tla medema categoria á Alessandro Giuliano da Corvara, che se alenëia cun l’Ice Club de Trënt, arjunt le terzo post sön le ...
Tl stadium dala dlacia a Maran s’ál tigní danter deplü dis les gares de jadiné artistich por le »Ice Trophy Merano – Memorial Martina Barricelli«. I atlec dl Ice Club Alta Badia á tut pert, se portan a ciasa de bi resultac. Tla categoria de »Advanced Novice Men« á l’atlet Felix Ober bacher afasciné la iuria y s’á plazé al 1. post cun i punc plü alc.
Tla medema categoria á Alessandro Giuliano da Corvara, che se alenëia cun l’Ice Club de Trënt, arjunt le terzo post sön le ...
30 de jené 2026
Cianté deberieda ie n privilegh
N vënderdi ai 16 de jené 2026 à l Cor de Dlieja de Runcadic tenì si senteda generela. Sun l orden dl di fòvel chëst ann, danter l auter, nce la veles per l cunsëi nuef
La sëurastanta Doris Bergmeister à nvià via la senteda, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl’armunia di sonns. Ëila à prià bel de tenì inant adum y de lauré cun legrëza, mpëni y bona
ueia. Na gran lauda ti àla sambën fat a dut l diretif che se à for desmustrà dassënn despunibl per d’uni ...
La sëurastanta Doris Bergmeister à nvià via la senteda, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl’armunia di sonns. Ëila à prià bel de tenì inant adum y de lauré cun legrëza, mpëni y bona
ueia. Na gran lauda ti àla sambën fat a dut l diretif che se à for desmustrà dassënn despunibl per d’uni ...



