29 de november 2025
Cantiere inze ‘l gnee par el noo inpianto
I é drio a jaà, a jetà peton, ca de nafré ruarà i toche de azal, ma mancia ancora tropa cartes, par el projeto. L é biśoin de fei un laoro polito e de ese segure canche se monta su
Duto ‘l é pronto, su in Ria de Saco, inze ‘l cantier de el noo inpianto, par bete inze i machinarie tecniche, via par sora i jete de peton. Chel inpianto el moarà dal piazal de Revis, su par el ru, el pasarà pede Mortija, Meleres, Col e Lazedel, da ruà fin da ra pistes da schie e i inpiante de Socrepes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Duto ‘l é pronto, su in Ria de Saco, inze ‘l cantier de el noo inpianto, par bete inze i machinarie tecniche, via par sora i jete de peton. Chel inpianto el moarà dal piazal de Revis, su par el ru, el pasarà pede Mortija, Meleres, Col e Lazedel, da ruà fin da ra pistes da schie e i inpiante de Socrepes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de november 2025
L’ultima partida zënza vënta
L AKC Gherdeina a juga contra la scuadra dl Jenesien. L se tratova dl ultim juech dla prima pert
Pra l ultima partida dla prima pert àn jugà a Jenesien n sada passeda.
Scumencià àla cun n 1 a 1 ulache n à perdù mé 36 chiedli. Tl segondo turnus àn ënghe valivà ora cun n 1 a 1 y n à trat ite 22 chiedli. Śën jìvela mo de cialé coche jirà ora l ultim turnus.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc. L Chidlé Gherdëina ie fej śën la paussa da d'inviern. L proscim juech sarà permò ai 22
de jené 2026 a Kaltern.
Pra l ultima partida dla prima pert àn jugà a Jenesien n sada passeda.
Scumencià àla cun n 1 a 1 ulache n à perdù mé 36 chiedli. Tl segondo turnus àn ënghe valivà ora cun n 1 a 1 y n à trat ite 22 chiedli. Śën jìvela mo de cialé coche jirà ora l ultim turnus.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc. L Chidlé Gherdëina ie fej śën la paussa da d'inviern. L proscim juech sarà permò ai 22
de jené 2026 a Kaltern.
29 de november 2025
Mparé a cunëscer la realtà rumancia
Dai 9 ai 12 de nuvëmber à la Sezion ladina dl’ Università Liedia de Bulsan fat na escurscion ti Grijons
Uni doi ani fej la Sezion ladina dla Scienzes dla Furmazion Primera dla Università Liedia de Bulsan n’escurscion ti Grijons o tl Friul cun l fin de mparé a cunëscer d’autra realteies, istituzions, scoles y scolines. Chëst ann fova la zità de Cuira tl zënter, sëuraprò an nce vijità l’Engiadina y la Val Müstair.
Sun l prugram metù adum dal prufessëur Paul Videsott fovel danter l auter vijites a museums, ala scoles y scolines y ala istituzions rumances coche la Lia Rumantscha y la sënta dla ...
Uni doi ani fej la Sezion ladina dla Scienzes dla Furmazion Primera dla Università Liedia de Bulsan n’escurscion ti Grijons o tl Friul cun l fin de mparé a cunëscer d’autra realteies, istituzions, scoles y scolines. Chëst ann fova la zità de Cuira tl zënter, sëuraprò an nce vijità l’Engiadina y la Val Müstair.
Sun l prugram metù adum dal prufessëur Paul Videsott fovel danter l auter vijites a museums, ala scoles y scolines y ala istituzions rumances coche la Lia Rumantscha y la sënta dla ...
28 de november 2025
Moena 2026, l obietif l é più vejin
La sozietà Funivia Moena à chiamà ite la radunanza di sozi. L president Maurizio Sommavilla à metù dant i varesc de chest ultim an con la costituzion de la neva sozietà de impresa e la regoeta del capital sozial.
»Fin ades aon semper abù dubies, ades aon calche segureza en più, se trata demò de spetar amò n pöch«. L é le parole del president de la sozietà Funivia Moena Maurizio Sommavilla che en martesc ai 25 de november à chiamà ite la radunanza ordenara te sala Simonin Maza de le scole de Moena.
Te sia relazion chiara e tel detai l à portà dant i ultimes varesc fac tel acort e zenza gregn proclames per ruar al obietif: far su l impiant portamont Moena-Valbona.
»Ai 26 de november del 2024 aon prejentà ...
»Fin ades aon semper abù dubies, ades aon calche segureza en più, se trata demò de spetar amò n pöch«. L é le parole del president de la sozietà Funivia Moena Maurizio Sommavilla che en martesc ai 25 de november à chiamà ite la radunanza ordenara te sala Simonin Maza de le scole de Moena.
Te sia relazion chiara e tel detai l à portà dant i ultimes varesc fac tel acort e zenza gregn proclames per ruar al obietif: far su l impiant portamont Moena-Valbona.
»Ai 26 de november del 2024 aon prejentà ...
28 de november 2025
Ladins a Colloquium con furlans y rumances
N bel grup de studiousc y studiouses dles valedes ladines che se dà ju con l lingaz se à abiné tla fin de setemana passeda a Gorizia tl event nasciù per mete a confront les enrescides sun i lengac retoromans.
Gorizia, zità che con la slovena Nova Gorica é stata declarèda capitala de la cultura 2025, ge à dat alberch dai 20 ai 22 de november al ‘Colloquium retoromanistich’, n event cultural e linguistich ruà a la IX edizion che presciapech vigni trei egn (con vèlch saut), bina adum studié, enrescidores e ativisć de la comunanzes leèdes dal lengaz retoroman: furlan, ladin e romanc. Se trata de n moment emportant de barat cultural, olache vegn portà dant e metù a confront i studies fac, i obietives ...
Gorizia, zità che con la slovena Nova Gorica é stata declarèda capitala de la cultura 2025, ge à dat alberch dai 20 ai 22 de november al ‘Colloquium retoromanistich’, n event cultural e linguistich ruà a la IX edizion che presciapech vigni trei egn (con vèlch saut), bina adum studié, enrescidores e ativisć de la comunanzes leèdes dal lengaz retoroman: furlan, ladin e romanc. Se trata de n moment emportant de barat cultural, olache vegn portà dant e metù a confront i studies fac, i obietives ...
28 de november 2025
L Fascia se vadagna trei ponc preziousc
I jiadores é jic sul ciamp con n segn checen sul mus per dir de no a la violenza su le femene. En domenia che vegn ultima partida del jiron de jita contra la Bassa Anaunia.
Rua endodanef i 3 ponc per l Fascia Balon de gra a la venta contra l Predaia. Dant de ve dir de la partida però ve dijon che duc i bec de president Trottner é jic sul ciamp con n segn checen sul mus per dir duc ensema de no a la violenza su le femene. Auter segn che à uzà fora l valor de squadra l é stat che duc à didà a spalar ajache l ciamp de Cotura l era scuert de neif.
Per chel che varda la partida ti prumes menuc l é i ghesć che jia miec e i proa a ge dar cruzies a la defendura fasciana ...
Rua endodanef i 3 ponc per l Fascia Balon de gra a la venta contra l Predaia. Dant de ve dir de la partida però ve dijon che duc i bec de president Trottner é jic sul ciamp con n segn checen sul mus per dir duc ensema de no a la violenza su le femene. Auter segn che à uzà fora l valor de squadra l é stat che duc à didà a spalar ajache l ciamp de Cotura l era scuert de neif.
Per chel che varda la partida ti prumes menuc l é i ghesć che jia miec e i proa a ge dar cruzies a la defendura fasciana ...
28 de november 2025
Ciarcë n iede d’autra sëures
La Consulta per la Ntegrazion de Gherdëina à nce chësc autonn nvià ala sëires de sëures y rezetes da dut l mond. N à metù a jì na cëina cun spëises da Cuba y una cun n cëif dala Romania
Da marënda pra mëisa ie suvënz l sëul mumënt via per l di che n se tol dl’aurela a s’la ciaculé mpue cun i autri, a scuté su y a damandé do cie che i à fat y coche la ti va. Propi ajache l maië ie velch che lieia la jënt, mët la Consulta per la Ntegrazion de Gherdëina da trëi ani incà a jì la sëires »Sëures y rezetes« tl Saut a Urtijëi. L vën nvià families o persones da oradecà y che sta śën te Gherdëina a cujiné da cëina. Duc possa unì a ciarcë sëures nueves, l tleca se lascé scrì su ...
Da marënda pra mëisa ie suvënz l sëul mumënt via per l di che n se tol dl’aurela a s’la ciaculé mpue cun i autri, a scuté su y a damandé do cie che i à fat y coche la ti va. Propi ajache l maië ie velch che lieia la jënt, mët la Consulta per la Ntegrazion de Gherdëina da trëi ani incà a jì la sëires »Sëures y rezetes« tl Saut a Urtijëi. L vën nvià families o persones da oradecà y che sta śën te Gherdëina a cujiné da cëina. Duc possa unì a ciarcë sëures nueves, l tleca se lascé scrì su ...
28 de november 2025
Reconësce y trasmëte l’arpejun culturala cun le proiet »Iradié«
N iade danter passé y presënt, cun le travert da dé forma a n’arpejun culturala; le proiet TOCC »Iradié« é gnü presenté en sabeda dan otedé tl Istitut Ladin Micurá de Rü
Na pert dl proiet »Iradié« é jüda a piz cun la publicaziun nöia »San Martino in Badia. Un viaggio tra storia, tradizioni e modernitá«, presentada en sabeda sëra ai 22 de novëmber tl salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin. Tres na mësa torona á la moderadëssa Jasmin Ferdigg damané fora i colaboradus y esperc che á curé perts desfarëntes dl’inrescida. Al é gnü alzé fora le contignü y la presentaziun dl material elaboré n iade en forma de na publicaziun, dada fora dal’Uniun di Ladins Val ...
Na pert dl proiet »Iradié« é jüda a piz cun la publicaziun nöia »San Martino in Badia. Un viaggio tra storia, tradizioni e modernitá«, presentada en sabeda sëra ai 22 de novëmber tl salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin. Tres na mësa torona á la moderadëssa Jasmin Ferdigg damané fora i colaboradus y esperc che á curé perts desfarëntes dl’inrescida. Al é gnü alzé fora le contignü y la presentaziun dl material elaboré n iade en forma de na publicaziun, dada fora dal’Uniun di Ladins Val ...
28 de november 2025
Dan passa doicënt ani …
… unìvel bele ciantà y sunà te dlieja de Urtijëi; ntlëuta mo te chëla de Sant Ana. L Cor y la Urchestra de Dlieja de Urtijëi à chësta dumënia, l di de Santa Zezilia, pudù pië do la Palestrina d'or, na uneranza per i cores de dlieja che possa desmustré passa 200 ani de atività
Ntan la Gran Mëssa, l di de Santa Zezilia, ti à pater Urban, sëurastant dla assoziazion dla mujiges de dlieja dl Südtirol VKM, sëurandat la bedaia ai musizisć y ciantarins. Per l'ucajion à l Cor y la Urchestra sunà y ciantà la Theresienmesse de Haydn.
EK
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Ntan la Gran Mëssa, l di de Santa Zezilia, ti à pater Urban, sëurastant dla assoziazion dla mujiges de dlieja dl Südtirol VKM, sëurandat la bedaia ai musizisć y ciantarins. Per l'ucajion à l Cor y la Urchestra sunà y ciantà la Theresienmesse de Haydn.
EK
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
28 de november 2025
Manifestazions atuales speziales
Publichedes ai 28 de november 2025
La sëra dl’ëra
Le Consëi de formaziun Badia inviëia a na sëra de bëgnsté por les ëres, en lönesc al 1. de dezëmber dales 20:00, tla Ciasa J. B. Rinna a San Ciascian
Co foss pa le monn zënza les ëres? Indispensables tla famila, tl laur, tla sozieté. Mo tan gonot mëss pa les ëres tó sö plü perts y se desmentié de so bëgnester y de süa feminilité?
Chësta sëra é n invit a ciafé na lerch y n pü’ de tëmp por te instëssa: n momënt dediché ala comunité dles ëres, ala feminilité y al bëgnester dl’ëra. ...
La sëra dl’ëra
Le Consëi de formaziun Badia inviëia a na sëra de bëgnsté por les ëres, en lönesc al 1. de dezëmber dales 20:00, tla Ciasa J. B. Rinna a San Ciascian
Co foss pa le monn zënza les ëres? Indispensables tla famila, tl laur, tla sozieté. Mo tan gonot mëss pa les ëres tó sö plü perts y se desmentié de so bëgnester y de süa feminilité?
Chësta sëra é n invit a ciafé na lerch y n pü’ de tëmp por te instëssa: n momënt dediché ala comunité dles ëres, ala feminilité y al bëgnester dl’ëra. ...
28 de november 2025
Manifestazions atuales
Publichedes ai 28 de november 2025
Dotours
Dutor Gherdëina
L dutor de servisc da n sada ai 29.11. dala 08:00 daduman nchin la 08:00 daduman de n lunesc ai 01.12. ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 347 2297492.
Doturs Val Badia
Tla fin dl’edema di 29 y 30 de novëmber él en sorvisc tla Val Badia le dotur Alberto Caretta, Badia, tel. 0471 839706 o 380 3161999.
Apoteches
Apoteca Gherdëina
L’apoteca che ie de servisc ora dl orar urdiner de giaurida, da n vënderdi ai 28.11. nchin n vënderdi ai 05.12. ie chëla de Ciastel, tel. ...
Dotours
Dutor Gherdëina
L dutor de servisc da n sada ai 29.11. dala 08:00 daduman nchin la 08:00 daduman de n lunesc ai 01.12. ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 347 2297492.
Doturs Val Badia
Tla fin dl’edema di 29 y 30 de novëmber él en sorvisc tla Val Badia le dotur Alberto Caretta, Badia, tel. 0471 839706 o 380 3161999.
Apoteches
Apoteca Gherdëina
L’apoteca che ie de servisc ora dl orar urdiner de giaurida, da n vënderdi ai 28.11. nchin n vënderdi ai 05.12. ie chëla de Ciastel, tel. ...
28 de november 2025
Chesta stemana se l on ciacolada con Giulia Treve, jovena mare da Col
Dancà y da na pert
Bondì Giulia, posto ne contà valch in pi de ti?
Giulia Treve Bondì, mi son Giulia, ai 31 agn e vive a Cianazei de Col auna a ma om e a noste doi tosate.
Da cotanc de agn elo che te vive a Col?
De febraro del 2026 sarà dies agn che vive chilò, son difati ruada sun Cianazei del febraro del 2016.
Nte chis agn t’as bù doi tosate, com’ela tua vita da mare?
Tant del temp de na giornada l passe proprio con ele. Incia se ades le và a scola l’é mpò tante robe da pensà per ele e chest l é de sigur un dei ...
Bondì Giulia, posto ne contà valch in pi de ti?
Giulia Treve Bondì, mi son Giulia, ai 31 agn e vive a Cianazei de Col auna a ma om e a noste doi tosate.
Da cotanc de agn elo che te vive a Col?
De febraro del 2026 sarà dies agn che vive chilò, son difati ruada sun Cianazei del febraro del 2016.
Nte chis agn t’as bù doi tosate, com’ela tua vita da mare?
Tant del temp de na giornada l passe proprio con ele. Incia se ades le và a scola l’é mpò tante robe da pensà per ele e chest l é de sigur un dei ...
28 de november 2025
Ladin aministratif, quo vadis?
Comentar de pruma
Öna dles maius arjuntes por nosc lingaz ladin é bëgn stada chëra da ester gnü alzé a lingaz aministratif cun D.P.R. dl 15 de messé 1988. Tl art. 32 de chëstes normes d’atuaziun báion avisa dl’adoranza dl ladin tl’aministraziun publica, ti dajon insciö na importanza valia ai atri dui lingac ofiziai de nosta provinzia y na dignité mai albüda denant.
Co stára pa aldedaincö cun le ladin tles aministraziuns publiches de nostes valades? (Comentar de Anneliese Paratoni, Picolin/Val Badia)
De ...
Öna dles maius arjuntes por nosc lingaz ladin é bëgn stada chëra da ester gnü alzé a lingaz aministratif cun D.P.R. dl 15 de messé 1988. Tl art. 32 de chëstes normes d’atuaziun báion avisa dl’adoranza dl ladin tl’aministraziun publica, ti dajon insciö na importanza valia ai atri dui lingac ofiziai de nosta provinzia y na dignité mai albüda denant.
Co stára pa aldedaincö cun le ladin tles aministraziuns publiches de nostes valades? (Comentar de Anneliese Paratoni, Picolin/Val Badia)
De ...
27 de november 2025
Gino Giovannini l é se n jit coi Toldi
L artist creator di feruscoi personajes da Mortic di comics ladins l é mort de 64 egn ai 7 de november.
L pensier fin e fon de Gino Giovannini no se à palesà segur demò ti Toldi: sie sentir sensibol, sie estro creatif e artistich e sie anteveder i é recordé su La Usc di Ladins da Luca Angius, che tel scrit dal titol ”Desche morchies su la spales de jiganc…“ l recorda l maester e amich de joventù.
Se pel lejer dut su La Usc nr 46 dai 28 de november, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit se per fèr l abonament al e-paper per aer azes vigni vender a dut l sfoi sul fonin, tablet ...
L pensier fin e fon de Gino Giovannini no se à palesà segur demò ti Toldi: sie sentir sensibol, sie estro creatif e artistich e sie anteveder i é recordé su La Usc di Ladins da Luca Angius, che tel scrit dal titol ”Desche morchies su la spales de jiganc…“ l recorda l maester e amich de joventù.
Se pel lejer dut su La Usc nr 46 dai 28 de november, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit se per fèr l abonament al e-paper per aer azes vigni vender a dut l sfoi sul fonin, tablet ...
27 de november 2025
Per i Falcons na desfata e na venta
En jebia i à perdù contra l Brixen e en sabeda i à batù la senestra Valpellice.
Te la ultima doi partides de IHL per i Falcons l é stat na desfata e na venta. A Persenon en jebia passèda l derby, anter doi formazions dal medemo inom de Falcons, ge é jit a chi de cèsa.
En sabeda enveze Vigl e compagnes é jic endò al suzes do doi partides perdudes una do l’autra e i se à vadagnà su la giacia de cèsa trei ponc emportanc per la classifica contra n Valpellice che vegnia da na venta staifa contra l Varese.
Se pel lejer dut su La Usc nr 46 dai 28 de november, che se pel troèr ence ...
Te la ultima doi partides de IHL per i Falcons l é stat na desfata e na venta. A Persenon en jebia passèda l derby, anter doi formazions dal medemo inom de Falcons, ge é jit a chi de cèsa.
En sabeda enveze Vigl e compagnes é jic endò al suzes do doi partides perdudes una do l’autra e i se à vadagnà su la giacia de cèsa trei ponc emportanc per la classifica contra n Valpellice che vegnia da na venta staifa contra l Varese.
Se pel lejer dut su La Usc nr 46 dai 28 de november, che se pel troèr ence ...
27 de november 2025
Meludies y pensieres soc
Cun l cunzert de Santa Zezilia à la Mujiga de Urtijëi n dumënia stlut ju si ann de atività. N à premià i cumëmbri che ie bele da trueps ani incà pra la Mujiga y n à cun n pez de mujiga ulù auzé ora che uni forma de viulënza ie da cundané
L ie pu uni ann mpue l medem, l cunzert de Santa Zezilia: la medema luegia, mpue la medema jënt y l medem tëmp dl ann. Ma mpo iel uni ann velch de nuef. Sambën l prugram, che l dirighënt chier ora cun cura, tulan nce ca vel’ pez plu rie y particuler, ma nce la uneranzes, i musicontri nueves y la cunlaurazion cun d’autra istituzions, che porta for inò ite n vënt frësch. Y a chësta maniera ne manciòvel ënghedenó chëst ann pra l cunzert dla Mujiga de Urtijëi n bel publich, che se à ncunfertà y ie ...
L ie pu uni ann mpue l medem, l cunzert de Santa Zezilia: la medema luegia, mpue la medema jënt y l medem tëmp dl ann. Ma mpo iel uni ann velch de nuef. Sambën l prugram, che l dirighënt chier ora cun cura, tulan nce ca vel’ pez plu rie y particuler, ma nce la uneranzes, i musicontri nueves y la cunlaurazion cun d’autra istituzions, che porta for inò ite n vënt frësch. Y a chësta maniera ne manciòvel ënghedenó chëst ann pra l cunzert dla Mujiga de Urtijëi n bel publich, che se à ncunfertà y ie ...
27 de november 2025
Sce duc uel sté tlo da nëus saràl rie abiné n cuatier
Pudëi viver te una dla valedes ntëur al Sela ie l sëmi de truepa jënt. Chësc cumporta che i priejes va su y che i jëuni se stënta a abiné velch ulache si familia pudëssa sté. La Cassa Raiffeisen de Gherdëina à nvià a na sëira cun de plu esperc
Dan mëter su familia fóssel bon savëi ulache n va a sté, ma sce cumpré costa massa y pra l frabiché ie i priejes jic tla stëiles, pona vëniel dassënn rie. Monce sté a fit ne n’ie nia saurì, n ne n’abina feter nia, l marcià ie sut. La situazion di cuatieres ie na problematica bele plu vedla y nce tl ann 2025 ie chësta tematica mo scialdi sentida.
N merdi de chëst’ena passeda àn udù tan sentida che la tematica ie. Na sala tocia y plëina de feter dut mé jëunes y jëuni de duta la valeda à ...
Dan mëter su familia fóssel bon savëi ulache n va a sté, ma sce cumpré costa massa y pra l frabiché ie i priejes jic tla stëiles, pona vëniel dassënn rie. Monce sté a fit ne n’ie nia saurì, n ne n’abina feter nia, l marcià ie sut. La situazion di cuatieres ie na problematica bele plu vedla y nce tl ann 2025 ie chësta tematica mo scialdi sentida.
N merdi de chëst’ena passeda àn udù tan sentida che la tematica ie. Na sala tocia y plëina de feter dut mé jëunes y jëuni de duta la valeda à ...
27 de november 2025
La Realté Aumentada la fajarà rivive le Miniere del Fursil
Prejenté enchëstadì a Col l progét de valorizazion auna a la Strada de la Vëna e l Ciastel d’Andrac
Vijite grazie a la Realté Aumentada. Chëst l davignì per le Miniere del Fursil che, nte le intenzion de l’aministrazion del Comun da Col, i assa da giourì d’isté via del ann che ven. Davò 15 agn de laour assa da vedei spò la lum n progét che mira a recuperé n scito minerar storich, che a ispiré trope lejende ladine e che l é lié dassën a la storia del paisc sot al Poure. N’oportunité de svilup turistich per l pico paisc resté ncin sul our respét a le realté turistighe dinongia via, come Fodom, ...
Vijite grazie a la Realté Aumentada. Chëst l davignì per le Miniere del Fursil che, nte le intenzion de l’aministrazion del Comun da Col, i assa da giourì d’isté via del ann che ven. Davò 15 agn de laour assa da vedei spò la lum n progét che mira a recuperé n scito minerar storich, che a ispiré trope lejende ladine e che l é lié dassën a la storia del paisc sot al Poure. N’oportunité de svilup turistich per l pico paisc resté ncin sul our respét a le realté turistighe dinongia via, come Fodom, ...
