21 de auril 2026
Otozento ane coscita biei
Un an 2026 de festes par ra vecia jeja de i sante Nicolò, Biajo e Tone abate, a ‘l Ospedà de Anpezo. Ra doa portiscios de ousciuda e d’outon, par preà el Signor e par i dì gramarzé ben
Otozento ane de storia i segna ra jeja de ‘l Ospedà, in Anpezo, e sto an 2026 se fajarà festes e manifestazios, sarà alcuanta ocajios par parlà de chesto monumento de ra nostra val, de ra nostra śente. Ra jeja de i sante Nicolò, Biajo e Tone abate r’é stada fata su e consacrada ai 31 de otrobre del 1226. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Otozento ane de storia i segna ra jeja de ‘l Ospedà, in Anpezo, e sto an 2026 se fajarà festes e manifestazios, sarà alcuanta ocajios par parlà de chesto monumento de ra nostra val, de ra nostra śente. Ra jeja de i sante Nicolò, Biajo e Tone abate r’é stada fata su e consacrada ai 31 de otrobre del 1226. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
21 de auril 2026
Rujené de scioldi? Nëus l fajon
L ie assé cun la desfrënzes de davani, se mpenion per na valivanza: pra chësta scumenciadiva tulons pert dal 2010 incà. Mudé se mùdel scialdi puech y nce scialdi plan
On for mo na desfrënza de davani dl 17,5% a dann dl'ëiles y danter duta la categuries, nia mé pra chëles che lëura tl privat o tl publich, ma nce pra la ndependëntes, pra la padrones, la mprenditëures y nscila n generel pra chëles che lëura per si cont. La desfrënza dl 17,5% ne n'ie nia mé n numer ma l nfluenzea la vita da uni di dl'ëila y chël nchin a si pension.
Sce l'ëila davania deplù ne n'uel nia dì che l ël davania de manco - al cuntrer - la auza l livel dla situazion finanziela dla ...
On for mo na desfrënza de davani dl 17,5% a dann dl'ëiles y danter duta la categuries, nia mé pra chëles che lëura tl privat o tl publich, ma nce pra la ndependëntes, pra la padrones, la mprenditëures y nscila n generel pra chëles che lëura per si cont. La desfrënza dl 17,5% ne n'ie nia mé n numer ma l nfluenzea la vita da uni di dl'ëila y chël nchin a si pension.
Sce l'ëila davania deplù ne n'uel nia dì che l ël davania de manco - al cuntrer - la auza l livel dla situazion finanziela dla ...
21 de auril 2026
Na festa per i cumëmbri
Passa 500 cumëmbri à tëut su l nvit y ie unic ala senteda generela n juebia ai 16 de auril tla sala de cultura te Sëlva; na manifestazion de nfurmazion y na ucajion de sté adum n bela cumpanìa
La senteda generela dla Cassa Raiffeisen Gherdëina tira uni ann adalerch plu jënt y scialdi jëuni. La ie deventeda na ucajion per se ancunté, se baraté ora y passé na bela sëira cun la jënt dl post. Do la pert ufiziela, fòvel tla Pitla Sala, pra zeche da maië y da bever, propi da sentì na bela atmosfera y l spirt cooperatif Raiffeisen. “Na bela festa per i cumëmbri”, à auzà ora vel' un.
Per la Cassa Raiffeisen Gherdëina,
Patrizia Perathoner
Dut l articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
La senteda generela dla Cassa Raiffeisen Gherdëina tira uni ann adalerch plu jënt y scialdi jëuni. La ie deventeda na ucajion per se ancunté, se baraté ora y passé na bela sëira cun la jënt dl post. Do la pert ufiziela, fòvel tla Pitla Sala, pra zeche da maië y da bever, propi da sentì na bela atmosfera y l spirt cooperatif Raiffeisen. “Na bela festa per i cumëmbri”, à auzà ora vel' un.
Per la Cassa Raiffeisen Gherdëina,
Patrizia Perathoner
Dut l articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
21 de auril 2026
"La ne jissa nia zënza"
Joy Senoner y Nora Bauer ie jugadëures dl juech al palé. On rujenà cun ëiles
Ala fin de merz ie scuadres jëunes desfrëntes da duta la Talia jites tla Puglia per fé pea pra n turnoi a livel naziunel. Plu avisa se tràtel dl "Torneo delle Regoni", turnoi dla regions, ulache per uni region àl fat pea cater scuadres: trëi scuadres de mutons, U15, U17 y U19, y una na scuadra dl'ëiles che fova na U21. Danter la vint mutans de Südtirol che à fat pea, iel nce stat leprò doves de Gherdëina, Joy Senoner, ann 2007, y Nora Bauer, 2004. "Per nëus iel stat n unëur pudëi fé pea pra ...
Ala fin de merz ie scuadres jëunes desfrëntes da duta la Talia jites tla Puglia per fé pea pra n turnoi a livel naziunel. Plu avisa se tràtel dl "Torneo delle Regoni", turnoi dla regions, ulache per uni region àl fat pea cater scuadres: trëi scuadres de mutons, U15, U17 y U19, y una na scuadra dl'ëiles che fova na U21. Danter la vint mutans de Südtirol che à fat pea, iel nce stat leprò doves de Gherdëina, Joy Senoner, ann 2007, y Nora Bauer, 2004. "Per nëus iel stat n unëur pudëi fé pea pra ...
21 de auril 2026
Mario Gretter, trop più che n funzionarie...
Per egn, con ferstont e sensibilità, l à didà a troèr fora la soluzions aministratives acioche l Istitut Ladin de Fascia posse portèr inant sia atività: l recort del ex diretor Fabio Chiocchetti.
L é se n jit en ponta de pe, a la bela età de 90 egn, compagnà tel ultim viac da na sdragola de fies, de nec e de pronec. Mario Gretter, ragionier, funzionarie de la Provinzia de Trent, per me l é stat n maester e n amich, per 25 egn l motor sconet del Istitut Cultural Ladin. L era segretarie particolèr de Guido Lorenzi, Assessor a la Cultura, canche l Istitut é stat metù su con Lege provinzièla n. 29/1975, e no stente a creer che chel test, dessema col Statut, l lo abie en gran part metù ju ...
L é se n jit en ponta de pe, a la bela età de 90 egn, compagnà tel ultim viac da na sdragola de fies, de nec e de pronec. Mario Gretter, ragionier, funzionarie de la Provinzia de Trent, per me l é stat n maester e n amich, per 25 egn l motor sconet del Istitut Cultural Ladin. L era segretarie particolèr de Guido Lorenzi, Assessor a la Cultura, canche l Istitut é stat metù su con Lege provinzièla n. 29/1975, e no stente a creer che chel test, dessema col Statut, l lo abie en gran part metù ju ...
21 de auril 2026
Strada Longega – Picolin stlüta ai 25 y 26 d’aurí
Tla fin dl’edema di 25 y 26 d’aurí vëgnel stlüt le toch dla strada dla Val Badia, danter Longega y Picolin, por laurs da garantí la segurëza
Ince chësc ann vál debojëgn da stlü plü iadi le toch dla strada dla Val Badia da Longega (punt da Rina) cina a Picolin, por laurs da mëte en segurté la strada. Les prömes dates che la strada vëgn stlüta é da chësta sabeda ai 25 d’aurí adora da doman cina ala domënia ai 26 d’aurí incër les 6 da sëra. La strada é stlüta por döt le trafich, sides de de che ince de nöt. I mesi sot a 3,5 tonelades á la poscibilité da passé tres Rina y Antermëia. Le trasport publich de linia ciafará na mudaziun ...
Ince chësc ann vál debojëgn da stlü plü iadi le toch dla strada dla Val Badia da Longega (punt da Rina) cina a Picolin, por laurs da mëte en segurté la strada. Les prömes dates che la strada vëgn stlüta é da chësta sabeda ai 25 d’aurí adora da doman cina ala domënia ai 26 d’aurí incër les 6 da sëra. La strada é stlüta por döt le trafich, sides de de che ince de nöt. I mesi sot a 3,5 tonelades á la poscibilité da passé tres Rina y Antermëia. Le trasport publich de linia ciafará na mudaziun ...
21 de auril 2026
Uniun Ladins Val Badia: René Pescoll confermé presidënt
Do les lîtes di 20 de merz, á le consëi nü dla Uniun Ladins Val Badia tigní la sentada costituënta, por lité la presidënza. René Pescoll confermé a ce dla Uniun
Dala sentada generala dl'Uniun Ladins Val Badia ai 20 de merz él gnü lité le consëi atual y aprové da tó sö mëmbres nöies. Maria Gloria Clara da Lungiarü, Silvia Frenes y Marion Rogen da La Val á surantut l'inciaria da aconsiadësses, deperpo che i aconsiadus Michael Moling, Christian Ferdigg y Daniel Willeit á dé jö süa inciaria. En jöbia ai 16 d’aurí, tla sentada costituënta a San Martin de Tor, á spo le consëi nü ince lité süa presidënza, conferman indô René Pescoll da La Ila/Natz–Schabs ...
Dala sentada generala dl'Uniun Ladins Val Badia ai 20 de merz él gnü lité le consëi atual y aprové da tó sö mëmbres nöies. Maria Gloria Clara da Lungiarü, Silvia Frenes y Marion Rogen da La Val á surantut l'inciaria da aconsiadësses, deperpo che i aconsiadus Michael Moling, Christian Ferdigg y Daniel Willeit á dé jö süa inciaria. En jöbia ai 16 d’aurí, tla sentada costituënta a San Martin de Tor, á spo le consëi nü ince lité süa presidënza, conferman indô René Pescoll da La Ila/Natz–Schabs ...
20 de auril 2026
Detomaso: »Ciapé volontari la sfida per l davignì«
»La Crousc Bláncia l’é come n’azienda. Fodomi daidé prò«
L nuof Caposezion Giorgio Detomaso, 33 agn, l é nte la Crousc Bláncia dal 2013. Ma l eva bele sté volontario nte la Crousc Bláncia Reba a scomencé dal 2009 ntel Grop Jovegn. Per doi mandac l é sté consilier e n inviern l a ence laoré da dipendent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L nuof Caposezion Giorgio Detomaso, 33 agn, l é nte la Crousc Bláncia dal 2013. Ma l eva bele sté volontario nte la Crousc Bláncia Reba a scomencé dal 2009 ntel Grop Jovegn. Per doi mandac l é sté consilier e n inviern l a ence laoré da dipendent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de auril 2026
N sistem digital nef per i Studafech de Fascia
A Cianacei l é stat metù en doura FirePi. L comandant Giuseppe Costantino ne met dant ence l’atività de chest invern e vèlch novità.
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
20 de auril 2026
Consëi nü por la Crusc Blancia Alta Badia
Ince la Crusc Blancia Alta Badia á tigní la sentada generala cun les lîtes dl consëi nü. Le tomun dla seziun passa tles mans de Lucas Piccolruaz da Badia, vize é Elisa Boi
Ai 10 d’aurí él gnü tigní la sentada generala dla Crusc Blancia Alta Badia. En chësta ocajiun él gnü moscedé danü les chertes y lité le consëi nü, che restará te chësta inciaria por i proscims cater agn. Les lites á porté n valgügn mudamënc y porta ince ite vënt frësch tl consëi. Marco Ienna, le caposeziun da denant, á de jö süa inciaria, mo á tut la dezijiun da resté inant tl consëi. So post tol ite Lucas Piccolruaz da Badia, che é bele sté 4 agn tl consëi. Dlungia le caposeziun fej ince pert ...
20 de auril 2026
Chësc ie storia!
L HC Gherdëina bat l Maran y vënc la Alps. La pascion per l hockey tla valeda ie inò descededa
Duta Gherdëina ti teniva n sada i punies al HCG y chi che ne fova nia tl stadio te Sëlva, fova su per l computer che ti cialova ala partida o dan l telefonn, a udëi tant che la sta. Te n iede fòvela inò tlo, ch’la pascion per l hockey che n sentiva te nosta valeda dan caranta o cincant’ani. L HC Gherdëina messova n sada mé plu vëncer un n juech contra l Maran per deventé campions. Y l sëmi ie deventà realtà. L Gherdëina ie campion dla Alps Hockey League!
USC
Duta Gherdëina ti teniva n sada i punies al HCG y chi che ne fova nia tl stadio te Sëlva, fova su per l computer che ti cialova ala partida o dan l telefonn, a udëi tant che la sta. Te n iede fòvela inò tlo, ch’la pascion per l hockey che n sentiva te nosta valeda dan caranta o cincant’ani. L HC Gherdëina messova n sada mé plu vëncer un n juech contra l Maran per deventé campions. Y l sëmi ie deventà realtà. L Gherdëina ie campion dla Alps Hockey League!
USC
19 de auril 2026
Le Lingue Morte: bis a La Grenz e no demò
Ti dis dant e do Pasca l storich grop ladin à empienì doi oute l Music Club de Moena, ence con i 'Maestres de schi' che ge à dat luster a la produzion del Chum, e l à tout part a n workshop e na scontrada endrezada dal Istitut Cultural Ladin.
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
19 de auril 2026
Su ra pistes co ra testa
El laoro de i Carabiniere, da i tende a chel che se fesc e par dià ra parsones che se fesc mal. Alcuante numere de un inverno stragno, par ra Olimpiades e Paralimpiades in Anpezo
Canche se và a se montà coi schie, su ‘na pista, intrà duta ches’outra parsones, beśen pensà sora polito a chel che se fesc. Se pó se ra gode, ma col rispeto par chi outre. L é i Carabiniere a me ‘l dì, i melitare de ra conpagnia de Anpezo e de ches’outra stazios agnó che ‘l é pistes da schie e inpiante.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Canche se và a se montà coi schie, su ‘na pista, intrà duta ches’outra parsones, beśen pensà sora polito a chel che se fesc. Se pó se ra gode, ma col rispeto par chi outre. L é i Carabiniere a me ‘l dì, i melitare de ra conpagnia de Anpezo e de ches’outra stazios agnó che ‘l é pistes da schie e inpiante.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de auril 2026
Licia Favé no va più inant
Enstadì l é stat chiamà ite la radunanza con litazions de la Sezion CAI SAT Val de sora. Do trei mandac, la presidenta no pel più se meter a la leta a cef del grop per statut.
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
18 de auril 2026
Che valor èla la Ferata de la Veisc?
L president de Transdolomites Massimo Girardi tol posizion do che la PAT ge à dit a RFI de no jir inant col document de fatibilità. La radunanza di sozi à rebadì la volontà de jir inant.
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
18 de auril 2026
Giorgio Detomaso nuof Caposezion de la Crousc Bláncia Fodom
Mudament generazional nte la Crousc Bláncia Fodom. Giorgio Detomaso l é sté voté nuof Caposezion. Con dël n consei n gran pert renové con troc jovegn consiadous
Davò 14 agn, fora che n mandat ulache l’ava fat la vize, Antonella De Toffol l a lascé l’enciaria a cé de l’associazion, ulache l’eva ite fin da cánche l’eva stada metuda su ntel 2012. Nte chël auton, auna a nen pico grop de colaboradous, la s’ava tout su l empegn de remëte mpé l servisc de prum aiut a sceguito de le cugnisciude vizende liade a la Crousc Bláncia Reba, sarada chelche ann davò. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Davò 14 agn, fora che n mandat ulache l’ava fat la vize, Antonella De Toffol l a lascé l’enciaria a cé de l’associazion, ulache l’eva ite fin da cánche l’eva stada metuda su ntel 2012. Nte chël auton, auna a nen pico grop de colaboradous, la s’ava tout su l empegn de remëte mpé l servisc de prum aiut a sceguito de le cugnisciude vizende liade a la Crousc Bláncia Reba, sarada chelche ann davò. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
18 de auril 2026
La Banda de Moena sona l rock
I sonadores, sot la bacheta del Maester Roberto Silvagni, à enterzà toc folk con toc rock anter i più cognosciui. Vivandieres e museganc à portà dant picola comedies e travestimenc.
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
18 de auril 2026
Doi partide perdude
I fascegn à jià zenza bon ejit l derby forin Fiem e al Cotura i é stac fac sora ence dal Porfido Albian. Duta doi la squadres à despassà l Fascia te la classifica.
L é stat na setemana grieva per l Fascia Balon, che te doi partide, jiade ai 8 e ai 12 de oril, no l à metù apede nience n pont e l se à lascià far sora tant dal Fiem che dal Porfido Albian.
En mercol sera l é stat jià l derby fora Ciavaleis che à portà a la pruma desfata de la setemana.
Tel prum temp l é i bec de mister Capovilla che fasc la partida, ma zenza esser bogn de meter l balon te sach, enceben n par de ocajion no desfrutade.
Podede lejer dut, con resultac de la squadres ...
L é stat na setemana grieva per l Fascia Balon, che te doi partide, jiade ai 8 e ai 12 de oril, no l à metù apede nience n pont e l se à lascià far sora tant dal Fiem che dal Porfido Albian.
En mercol sera l é stat jià l derby fora Ciavaleis che à portà a la pruma desfata de la setemana.
Tel prum temp l é i bec de mister Capovilla che fasc la partida, ma zenza esser bogn de meter l balon te sach, enceben n par de ocajion no desfrutade.
Podede lejer dut, con resultac de la squadres ...
17 de auril 2026
Detelpai don Luigi, servidor valent e fideil
La comunanza de Ciampedel se à strent con don Mario e l Piscop don Lauro Tisi per recordèr l preve fascian mort per l Covid. Sot l teac dedant gejia l é stat metù e benedì la plota de recordanza.
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...



