06 de jugn 2026
L develpai a la jent da mont
L Comun General de Fascia à envià menatroes, menacrepes, Cai Sat e Socors da mont per i rengrazièr per chel i fèsc per tegnir su i inomes de lech.
»La toponomastica l é l prum biliet da vijita. I inomes de lech l é da spes la soula mediazion anter i ghesć e la jent de Fascia. L é chel che moscia che se se troa te n teritorie ladin, na val con sia identità e sie lengaz«. L é stat chesta la paroles de prejentazion de la scontrèda chiamèda ite en mercol ai 27 de mé dal Conseier de procura a la toponomastica, a la cultura e a la politiches linguistiches del Comun General de Fascia Bernardino Chiocchetti per serèr su l’Aisciuda Ladina. Ensema ...
»La toponomastica l é l prum biliet da vijita. I inomes de lech l é da spes la soula mediazion anter i ghesć e la jent de Fascia. L é chel che moscia che se se troa te n teritorie ladin, na val con sia identità e sie lengaz«. L é stat chesta la paroles de prejentazion de la scontrèda chiamèda ite en mercol ai 27 de mé dal Conseier de procura a la toponomastica, a la cultura e a la politiches linguistiches del Comun General de Fascia Bernardino Chiocchetti per serèr su l’Aisciuda Ladina. Ensema ...
06 de jugn 2026
Aita y Luis, chël pudësses vester tu
La autëura rumancia Flurina Badel à prejentà si liber »Tschiera« n vënderdi dl'ena passeda a Urtijëi. N roman nasciù dal sënn per l vënder ora de si ncësa
Flurina Badel, nasciuda tl 1983 a Lavin dlongia Zernez tla Engiadina Bassa, ie scritëura y artista. Do si prim liber »tinnitus tropic«, n liber de poejies per vallader che à venciù l pest literer dla Svizra, àla tl 2024 publicà l roman »Tschiera« cun la Chasa Editura Rumantscha. »Tschiera« che uel dì nibl, à abù n gran suzes ti Grijons; l ie unì premià cun n pest leterer y l à vendù passa mile copies. Na cumpëida straurdinera per na rujeneda de mendranza coche l rumantsch grischun.
La Union ...
Flurina Badel, nasciuda tl 1983 a Lavin dlongia Zernez tla Engiadina Bassa, ie scritëura y artista. Do si prim liber »tinnitus tropic«, n liber de poejies per vallader che à venciù l pest literer dla Svizra, àla tl 2024 publicà l roman »Tschiera« cun la Chasa Editura Rumantscha. »Tschiera« che uel dì nibl, à abù n gran suzes ti Grijons; l ie unì premià cun n pest leterer y l à vendù passa mile copies. Na cumpëida straurdinera per na rujeneda de mendranza coche l rumantsch grischun.
La Union ...
06 de jugn 2026
Le corú y la forma dla »Unizité«
Dai 24 ai 31 de ma á Valeria Federa metü fora sües operes tl »Studio Zona« a Badia. Sot al titul »Unizité« á l’artista partí le percurs creatif personal fat ti ultims trëi agn
Tl »Studio Zona« de Pedraces a Badia s’ál desfiré l’ultima edema la mostra d’ert de Valeria Federa. Te na mostra dedicada ala »Unizité« á la ëra creativa da Al Plan de Mareo metü fora na seleziun de chedri personai, nasciüs ti ultims trëi agn.
La pitöra l’á tres acompagnada. Ara á dé i pröms vari tl monn dl’ert da autodidata. Dai corusc a ega éra passada a chi acrilics. »Al me manciâ le lauré cun chë consistënza plü tocia di corusc«, nes á splighé l’artista tratan la vijita a süa pröma mostra. ...
Tl »Studio Zona« de Pedraces a Badia s’ál desfiré l’ultima edema la mostra d’ert de Valeria Federa. Te na mostra dedicada ala »Unizité« á la ëra creativa da Al Plan de Mareo metü fora na seleziun de chedri personai, nasciüs ti ultims trëi agn.
La pitöra l’á tres acompagnada. Ara á dé i pröms vari tl monn dl’ert da autodidata. Dai corusc a ega éra passada a chi acrilics. »Al me manciâ le lauré cun chë consistënza plü tocia di corusc«, nes á splighé l’artista tratan la vijita a süa pröma mostra. ...
06 de jugn 2026
Un ponte noo su ra Boite
Intrà cantiere e toponime, intrà atualità e storia, par ra vita de ancuoi e chera de agnere
I é drio a fenì el laoro de bete el ponte noo, da pasà via ra Boite, pede ‘l Alexander Girardi Hall. L é un pontejel pizo, a vardà chel outro là pede, del Corona, fato su del 1909, par el stradon de ra Dolomites vorù da Theodor Christomannos, par fei viaśà i foreste, da fei cresce el turismo, intrà Bolzan e Anpezo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I é drio a fenì el laoro de bete el ponte noo, da pasà via ra Boite, pede ‘l Alexander Girardi Hall. L é un pontejel pizo, a vardà chel outro là pede, del Corona, fato su del 1909, par el stradon de ra Dolomites vorù da Theodor Christomannos, par fei viaśà i foreste, da fei cresce el turismo, intrà Bolzan e Anpezo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de jugn 2026
La sajun te munt á metü man
Cun la sabeda passada él gnü daurí por i tiers la Munt dai Tamersc te Mareo. L’edema denant s’á chi 40 paurs abiné a romené sö la pastöra
La Munt dai Tamersc, che se sleria tla Val de Mareo da Fodara Masaronn cina ite a Pederü, é la pastöra olache i paurs lascia i tiers a pascentada chës 2–3 edemes da d’aisciöda y avisa tantes ciamó da d’altonn. N raiun de gran valüta por i paurs de un n vers y de gran valüta turistica dl ater. La Val dai Tamersc s’un sint indere ince dles gran tempiades, olache le rî tëmp mëna tres indô de maius eghes, peres y scich che röia ince söla pastöra. Sön iniziativa dla Uniun di Paurs de Mareo él ...
La Munt dai Tamersc, che se sleria tla Val de Mareo da Fodara Masaronn cina ite a Pederü, é la pastöra olache i paurs lascia i tiers a pascentada chës 2–3 edemes da d’aisciöda y avisa tantes ciamó da d’altonn. N raiun de gran valüta por i paurs de un n vers y de gran valüta turistica dl ater. La Val dai Tamersc s’un sint indere ince dles gran tempiades, olache le rî tëmp mëna tres indô de maius eghes, peres y scich che röia ince söla pastöra. Sön iniziativa dla Uniun di Paurs de Mareo él ...
05 de jugn 2026
Festa a Pera sot la tenda
Jai 50 egn vegnia consacrà la gejia a foja de tenda per tor ite duc e metù la gran crousc sun Sas de Pere da fech. N cedean per stèr ensema con messa grana, marena te tendon e n liber sport a la jent.
L é stat festa grana en domenia ai 31 de mé a Pera, con na lingia de scomenzadives pissèdes e endrezèdes dal Comitat parochial con a cef Cesare Bernard per enjignèr la comunanza a viver tant dal pont de veduda religious che da chel sozièl e storich la memoria di 50 egn da la consacrazion de la gejia neva ai 27 de jugn del 1976 e la inaugurazion de la gran crousc sun Sas de Pere da fech stata na setemèna dant. Momenc emportanc per la jent da Pera, che a despet del inom 'musciac', o fosc apontin ...
L é stat festa grana en domenia ai 31 de mé a Pera, con na lingia de scomenzadives pissèdes e endrezèdes dal Comitat parochial con a cef Cesare Bernard per enjignèr la comunanza a viver tant dal pont de veduda religious che da chel sozièl e storich la memoria di 50 egn da la consacrazion de la gejia neva ai 27 de jugn del 1976 e la inaugurazion de la gran crousc sun Sas de Pere da fech stata na setemèna dant. Momenc emportanc per la jent da Pera, che a despet del inom 'musciac', o fosc apontin ...
05 de jugn 2026
N ladin sul podie a la Marcialonga Cycling
Franz Wieser de Rodes Val Badia Raiffeisen é ruà terzo a la garejèda longia de 135 chilometres. Pruma de la garejèda curta la fiamacia Valeria Delladio.
La Marcialonga Cycling Craft 2026 l é stat n suzes con 1.600 partezipanc da presciapech 20 nazions. En domenia ai 31 de mé, te na giornèda ciauda e da soreie, da les 8 da doman i atlec con la roda é ponté via da Pardac, chi per fèr i 80 chilometres de la garejèda più curta e chi per pontèr al travert de chela de 135 chilometres.
I pronostics de la granfondo no era nia deldut chières con desvalives atlec vertesc a dir la sia per n podie emportant: do la partenza, ti prumes chilometres se à formà ...
La Marcialonga Cycling Craft 2026 l é stat n suzes con 1.600 partezipanc da presciapech 20 nazions. En domenia ai 31 de mé, te na giornèda ciauda e da soreie, da les 8 da doman i atlec con la roda é ponté via da Pardac, chi per fèr i 80 chilometres de la garejèda più curta e chi per pontèr al travert de chela de 135 chilometres.
I pronostics de la granfondo no era nia deldut chières con desvalives atlec vertesc a dir la sia per n podie emportant: do la partenza, ti prumes chilometres se à formà ...
05 de jugn 2026
Or per Mauro Rasom
Te la Loch Trail Cup 52 km l atlet da Vich l é ruà prum.
52 chilometres e passa 2.400 metres de dislivel, 4 ores, 39 menuc e 47 seconc. Chisc l é i numeres che se à vadagnà Mauro Rasom, atlet da Vich, te la Loch Trail Cup - Run of Legends, te chela che la setemèna passèda l se à vadagnà la mior medaa, chela de or. Chesta neva competizion de trail running pervedea desvalives trac (100, 52, 23, 13 e 7,5 km) e la se à dejout dai 23 ai 25 de mé sul sompian de Asiago.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 5 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de ...
52 chilometres e passa 2.400 metres de dislivel, 4 ores, 39 menuc e 47 seconc. Chisc l é i numeres che se à vadagnà Mauro Rasom, atlet da Vich, te la Loch Trail Cup - Run of Legends, te chela che la setemèna passèda l se à vadagnà la mior medaa, chela de or. Chesta neva competizion de trail running pervedea desvalives trac (100, 52, 23, 13 e 7,5 km) e la se à dejout dai 23 ai 25 de mé sul sompian de Asiago.
Podede lejer dut su La Usc stampèda dai 5 de jugn da ciapèr te la boteighes de sfoes de ...
05 de jugn 2026
»On arjont l lim, messon fé velch«
L assessëur Daniel Alfreider ie unì nvià ite a Urtijëi a tenì n referat n cont dla mubiltà. L à rujenà n generel dl Südtirol, de coche la Provinzia cëla de manejé l trafich che vën da ann a ann majer y nce dla situazion sun i jëufs dla Dolomites
La sëira cun l assessëur provinziel Daniel Alfreider, n merdi ai 26 de mei a Urtijëi, ie unida giaurida dala cunseliera dla frazions ladines dl Chemun de Ciastel Iris Gartner, coche reprejentanta di jëuni dl partit dla SVP che à metù a jì chësta manifestazion. Tl local di jëuni Saut iel ruvà adalerch cumëmbri dl partit, ma nce d’autri nteressei, jëuni y manco jëuni, y mpo n valguna persones da d’autra valedes.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La sëira cun l assessëur provinziel Daniel Alfreider, n merdi ai 26 de mei a Urtijëi, ie unida giaurida dala cunseliera dla frazions ladines dl Chemun de Ciastel Iris Gartner, coche reprejentanta di jëuni dl partit dla SVP che à metù a jì chësta manifestazion. Tl local di jëuni Saut iel ruvà adalerch cumëmbri dl partit, ma nce d’autri nteressei, jëuni y manco jëuni, y mpo n valguna persones da d’autra valedes.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
05 de jugn 2026
Al Plan: i campionac di orghi da man á metü man
Al Plan é chisc dis la capitala di orghi da man. Cun la festa de daurida á metü man en jöbia ai 4 de jügn i campionac dl monn y i campionac nazionai dl’Austria. Na festa dla musiga, dla tradiziun y dla ligrëza
Dai 4 ai 7 de jügn ospitëia Al Plan de Mareo i campionac dl monn y i campionac nazionai dl’Austria söi orghi da man. Al é le secundo iade che chisc campionac röia te Südtirol y le pröm iade che ai röia sön terac ladin – y chësc cun na partezipaziun demorvëia de incër 270 sonadus y sonadësses. La jöbia sëra él sté sön paiun d’Al Plan la daurida ofiziala cun na serada dedicada ala tradiziun, ala ligrëza y sambëgn ala musiga. Le bun sonn di orghi da man án aldí dala Orchestra di orghi "Dolomites" ...
Dai 4 ai 7 de jügn ospitëia Al Plan de Mareo i campionac dl monn y i campionac nazionai dl’Austria söi orghi da man. Al é le secundo iade che chisc campionac röia te Südtirol y le pröm iade che ai röia sön terac ladin – y chësc cun na partezipaziun demorvëia de incër 270 sonadus y sonadësses. La jöbia sëra él sté sön paiun d’Al Plan la daurida ofiziala cun na serada dedicada ala tradiziun, ala ligrëza y sambëgn ala musiga. Le bun sonn di orghi da man án aldí dala Orchestra di orghi "Dolomites" ...
05 de jugn 2026
I 80 agn da la gran enconteda dl Sela tl 1946
EditorialLa adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites se damana plu prejenza di Ladins ti massmedia, l reconesciment ofizial dla bandiera ladina y la garanzia de n lim fondamental per la grupa linguistica ladina tla mesura dl 4,5%
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins. (de Roland Verra, president dla UGLD)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins. (de Roland Verra, president dla UGLD)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de jugn 2026
I s’l’un cuntada cun Valeria Federa, apascionada de pitöra
Dancà y da na pert
Valeria, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Valeria Federa, nasciüda tl 1972 a Al Plan de Mareo olache i viri dötaorela. I sun ince uma y da tres ái la pasciun por la pitöra. Ara n’é nia tres stada costanta, mo i sun tres indô rovada zoruch al depënje. Por me él na bela manira da passé le tëmp.
Aste ince fat n percurs formatif cun direziun artistica?
N stüde plü lunch n’ái nia fat. Da jona essi ion fat la scora d’ert, mo i á spo imparé secreteria. Impormó ...
Valeria, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Valeria Federa, nasciüda tl 1972 a Al Plan de Mareo olache i viri dötaorela. I sun ince uma y da tres ái la pasciun por la pitöra. Ara n’é nia tres stada costanta, mo i sun tres indô rovada zoruch al depënje. Por me él na bela manira da passé le tëmp.
Aste ince fat n percurs formatif cun direziun artistica?
N stüde plü lunch n’ái nia fat. Da jona essi ion fat la scora d’ert, mo i á spo imparé secreteria. Impormó ...
04 de jugn 2026
Ladins del Sela: na mostra e na scontrèda
I 12 ponc domané dai ladins acà 80 egn metui fora a Ciancei te na mostra, orida te na meisa torona con Roland Verra, Mauro Scroccaro, Michael Moling, Pierangelo Giacomuzzi e Sabrina Rasom.
La data di 14 de messèl del 1946 la é restèda te la storia di ladins, che te chel temp de meseria do la vera i à palesà te na gran manifestazion endrezèda sul jouf del Sela da Zent Ladina Dolomites sia revendicazions desche popul con na identità unitèra. Chest 80° cedean vegnarà recordà, descheche se lec la pruma piates de chest sfoi, da l'Union Generela di Ladins, che te chisc egn no à mai lascià ló de se dèr ju per chierir de tegnir ensema e jir inant adum.
Ence l Comitat de la Gran ...
La data di 14 de messèl del 1946 la é restèda te la storia di ladins, che te chel temp de meseria do la vera i à palesà te na gran manifestazion endrezèda sul jouf del Sela da Zent Ladina Dolomites sia revendicazions desche popul con na identità unitèra. Chest 80° cedean vegnarà recordà, descheche se lec la pruma piates de chest sfoi, da l'Union Generela di Ladins, che te chisc egn no à mai lascià ló de se dèr ju per chierir de tegnir ensema e jir inant adum.
Ence l Comitat de la Gran ...
04 de jugn 2026
ApT: valor per i ghesć e benstèr per i sentadins
L’azienda per l turism à chiamà ite i sozi per l’aproazion del bilanz de ejercizie 2025. Premié undesc atlec testimonial de Fascia e neves per la presidenza di Gregn evenc e per la Copa del Mond te Fascia.
1.124 sozi, 27 aministradores, na sessantina de colaboradores e n budget de 10 milions de euro. L é i numeres de l’Azienda per l Turism de Fascia, prejenté en ocajion de la radunanza di sozi chiamèda ite a La Gran Ciasa a Soraga en jebia ai 28 de mé.
L president Fausto Lorenz à metù dant la vijion e la miscion de l’azienda: creèr valor per i vijitadores e benstèr sostegnibol per sentadins e imprenditores chierian n balanzament a do a do anter benesser sozièl, economich e ambientèl. L diretor ...
1.124 sozi, 27 aministradores, na sessantina de colaboradores e n budget de 10 milions de euro. L é i numeres de l’Azienda per l Turism de Fascia, prejenté en ocajion de la radunanza di sozi chiamèda ite a La Gran Ciasa a Soraga en jebia ai 28 de mé.
L president Fausto Lorenz à metù dant la vijion e la miscion de l’azienda: creèr valor per i vijitadores e benstèr sostegnibol per sentadins e imprenditores chierian n balanzament a do a do anter benesser sozièl, economich e ambientèl. L diretor ...
04 de jugn 2026
Plü segurté por Lungiarü
Le Consëi de Comun da San Martin á traté na idea de proiet pro ti dé plü segurté al paisc da Lungiarü
Na data che tröc se recordará, cis la jënt da Lungiarü, é zënzater chëra di 17 de jügn 2024. En chël de da doman él gnü jö na smöia che á mené cina te paisc danter 200 y 250 mile cubich de material, eghes y paltans, atocan no ma strotöres mo ince ciases. Zënz ater un de chi avenimënc eze zionai, podesson dí, mo conscidran che le tëmp fej tres plü gonot sües corëtes, n’á le Comun dedô nia orü sté a ciaré pro y s’á atira metü al laur por chirí soluziuns por sconé le paisc y süa jënt. Ai 26 de ma ...
Na data che tröc se recordará, cis la jënt da Lungiarü, é zënzater chëra di 17 de jügn 2024. En chël de da doman él gnü jö na smöia che á mené cina te paisc danter 200 y 250 mile cubich de material, eghes y paltans, atocan no ma strotöres mo ince ciases. Zënz ater un de chi avenimënc eze zionai, podesson dí, mo conscidran che le tëmp fej tres plü gonot sües corëtes, n’á le Comun dedô nia orü sté a ciaré pro y s’á atira metü al laur por chirí soluziuns por sconé le paisc y süa jënt. Ai 26 de ma ...
04 de jugn 2026
Le pest Claus Gatterer por la scora röia a La Pli de Mareo
Maria Erhard á pié do inier tal Sest le reconescimënt de prestisc por le video cört che ara á realisé söl tema "Tëmp passé y dagní dl Ladin – Impresciuns da mi paisc nadé"
Inier él gnü surandé tal Sest i pesć dla ediziun 2026 dl Pest Claus Gatterer. Tla categoria dles scolares y di scolars á davagné la jona Maria Erhard d’La Pli de Mareo söla tematica ladina. Ara podará dlungia al pest de na scoltöra jí a Víena a fá n practicum de otedé pro le ORF.
Deplü tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé!
Inier él gnü surandé tal Sest i pesć dla ediziun 2026 dl Pest Claus Gatterer. Tla categoria dles scolares y di scolars á davagné la jona Maria Erhard d’La Pli de Mareo söla tematica ladina. Ara podará dlungia al pest de na scoltöra jí a Víena a fá n practicum de otedé pro le ORF.
Deplü tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé!
04 de jugn 2026
Ra foula granda 2026 de r’Ulda
El laoro fato e chel da fei; i gnomes noe inze ‘l consilio; i conte de ‘l an pasà; ra storia pi vecia de Anpezo, inze un libro par i otozento ane de ra jeja de San Nicolò a ’l Ospedà, da fei aduna co ra Regola outa de Larieto
El 2025 ’l é stà un an de laoro, ma anche de festa, par ra Union de i Ladis de Anpezo, che r’é nasciuda zincuanta ane ignante, del 1975. S’à podù vede ra fotografies de chera bela śornada, ai 18 de otobre, che corea inpó el palco, par ra foula granda de r’Ulda, ai 21 de maśo, intanto che ra presidente Elsa Zardini Soriza ra contaa de chel che ‘l é stà fato, mes par mes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El 2025 ’l é stà un an de laoro, ma anche de festa, par ra Union de i Ladis de Anpezo, che r’é nasciuda zincuanta ane ignante, del 1975. S’à podù vede ra fotografies de chera bela śornada, ai 18 de otobre, che corea inpó el palco, par ra foula granda de r’Ulda, ai 21 de maśo, intanto che ra presidente Elsa Zardini Soriza ra contaa de chel che ‘l é stà fato, mes par mes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
03 de jugn 2026
Michele Lanzinger, om de scienza, vijion e umanità
Fondator e diretor del Muse, de gra a sia pascion e sia capazità de vardèr dalonc e de comunichèr l à fat doventèr Trent n zenter de nonzech del turism cultural.
Per l mond de la cultura no demò del Trentin l é stat gran manconia ai 30 de mé canche la malatia à abù la venta su Michele Lanzinger, fondator e diretor del Muse de Trent, che aea 69 egn.
Nasciù del 1957, Lanzinger aea scomenzà jà da joen a lurèr desche volontèr al Museo tridentin de la scienzes naturèles. Laureà en geologia con dotorat en antropologia, del 1988 l era stat tout su te chel medemo Museo desche conservator e del 1992 l era doventà diretor. L aea scomenzà sobito a renovèr e ...
Per l mond de la cultura no demò del Trentin l é stat gran manconia ai 30 de mé canche la malatia à abù la venta su Michele Lanzinger, fondator e diretor del Muse de Trent, che aea 69 egn.
Nasciù del 1957, Lanzinger aea scomenzà jà da joen a lurèr desche volontèr al Museo tridentin de la scienzes naturèles. Laureà en geologia con dotorat en antropologia, del 1988 l era stat tout su te chel medemo Museo desche conservator e del 1992 l era doventà diretor. L aea scomenzà sobito a renovèr e ...
