06 de fauré 2026
»Na bona spiritualité generëia na bona cultura«
Dl’ora de religiun te scora y dl’importanza dla spiritualité tla formaziun scolastica n’unse baié cun Christian Ferdigg, professur de religiun y leteratöra
»Co orunse pa formé i adulc dl dagní?«, é la domanda che vëgn fata tl ambit scolastich, canche ara se trata de ponsé sura a co mudé le sistem scolastich por le fá deventé plü atratif y le adaté ai debojëgns di jogn d’aldedaincö. »Deplü sport«, dij zacai, d’atri indere mët l’azënt sön la creativité y sön materies che la coltivëies.
Te chësc discurs aldon fora püch o tan co mai, la domanda do na miú formaziun spirituala.
Ciodí n aldon pa mai che i adulc dl dagní dess ester porsones cun na ...
»Co orunse pa formé i adulc dl dagní?«, é la domanda che vëgn fata tl ambit scolastich, canche ara se trata de ponsé sura a co mudé le sistem scolastich por le fá deventé plü atratif y le adaté ai debojëgns di jogn d’aldedaincö. »Deplü sport«, dij zacai, d’atri indere mët l’azënt sön la creativité y sön materies che la coltivëies.
Te chësc discurs aldon fora püch o tan co mai, la domanda do na miú formaziun spirituala.
Ciodí n aldon pa mai che i adulc dl dagní dess ester porsones cun na ...
06 de fauré 2026
Vibraziuns olimpiches
Comentar de pruma
I Jüc Olimpics mët man. »It’s your vibe« é le motto, che dess trá ite le publich de döt le monn tles gares y manifestaziuns, descedan te düc atmosfera agonistica, emoziuns y ligrëzes. Pro les emoziuns aldel ince les tristëzes, y les delujiuns. Desco chëra che i ún sintí zacan n de cun la notizia che na atleta de biathlon, avisa de Antholz, é resultada positiva a n test de doping. Nia da crëie ci ambries che na te’ notizia sciüra söles gares olimpiches de chësta disciplina tradizionala y ...
I Jüc Olimpics mët man. »It’s your vibe« é le motto, che dess trá ite le publich de döt le monn tles gares y manifestaziuns, descedan te düc atmosfera agonistica, emoziuns y ligrëzes. Pro les emoziuns aldel ince les tristëzes, y les delujiuns. Desco chëra che i ún sintí zacan n de cun la notizia che na atleta de biathlon, avisa de Antholz, é resultada positiva a n test de doping. Nia da crëie ci ambries che na te’ notizia sciüra söles gares olimpiches de chësta disciplina tradizionala y ...
06 de fauré 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 26 de jené iel stat n nzidënt cun i schi sun Plan de Corones: n’ëila polaca fova tumeda y se à rot na giama. Do la prima cures da pert dl dutor iesen julei limpea tl spedel de Burnech.
Da sëira ie l Aiut Alpin unì cherdà tla palestra de arpizeda te Sëlva, ulache n mut se ova fat mel. L ie unì menà tl spedel de Bulsan.
Ai 27 de jené ne stajova n ël sun Mont de Sëuc nia massa bën. Do la prima valutazion dl dutor l àn ciarià tl joler y menà tl spedel de Bulsan.
Domesdì iesen mo julei a Urtijëi per ...
Da sëira ie l Aiut Alpin unì cherdà tla palestra de arpizeda te Sëlva, ulache n mut se ova fat mel. L ie unì menà tl spedel de Bulsan.
Ai 27 de jené ne stajova n ël sun Mont de Sëuc nia massa bën. Do la prima valutazion dl dutor l àn ciarià tl joler y menà tl spedel de Bulsan.
Domesdì iesen mo julei a Urtijëi per ...
06 de fauré 2026
En chësc iade s’l’unse cuntadacun Michela Burchia de Badia
Dancà y da na pert
Michela, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Michela Burchia de Badia, i á 59 agn, i sun maridada y á dui mituns.
Tan dî este pa bele vardiana de scora?
Iniann vëgnel 24 agn che i sun vardiana de scora. Bele da na te möta, canche i jô ciamó a scora, sunsi piada ia a fá pici laurs d’isté y dedô fora por i hotí a lauré sajun. Inlaota êl ciamó döt atra-mënter, an ciarâ da pié ia adora a lauré por deventé autonoms y se rangé. Studié dî n’ê nia poscibl por düc. Iö laurâ ion mo nia massa ...
Michela, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Michela Burchia de Badia, i á 59 agn, i sun maridada y á dui mituns.
Tan dî este pa bele vardiana de scora?
Iniann vëgnel 24 agn che i sun vardiana de scora. Bele da na te möta, canche i jô ciamó a scora, sunsi piada ia a fá pici laurs d’isté y dedô fora por i hotí a lauré sajun. Inlaota êl ciamó döt atra-mënter, an ciarâ da pié ia adora a lauré por deventé autonoms y se rangé. Studié dî n’ê nia poscibl por düc. Iö laurâ ion mo nia massa ...
05 de fauré 2026
Moena-Valbona: se passa ai fac
La impresa temporana de le sozietà Leitner, Misconel, Lusia e Funivia Moena à sotescrit l contrat per la realisazion e gestion del nef impiant portamont.
»Ades no l é più demò idee ma segureze«. Con cheste parole l palesa duta sia sodesfazion l president de la sozietà Funivia Moena Maurizio Sommavilla. En vender ai 30 de jené te la senta de l’Agenzia provinziala per i apalc e contrac Apac l é stat sotescrit l contrat de conzescion per la projetazion esecutiva, costruzion e gestion del nef impiant portamont che colea Moena con Lujia. N passaje dezisif envers la realisazion de n’opera che vegn conscidrada strategica per la mobilità e l svilup ...
»Ades no l é più demò idee ma segureze«. Con cheste parole l palesa duta sia sodesfazion l president de la sozietà Funivia Moena Maurizio Sommavilla. En vender ai 30 de jené te la senta de l’Agenzia provinziala per i apalc e contrac Apac l é stat sotescrit l contrat de conzescion per la projetazion esecutiva, costruzion e gestion del nef impiant portamont che colea Moena con Lujia. N passaje dezisif envers la realisazion de n’opera che vegn conscidrada strategica per la mobilità e l svilup ...
05 de fauré 2026
Gran suzess per la Copa del Mond sun Costabela
Te la ultima tapa dant de la Olimpiades sul Park Monciogn de Sèn Pelegrin l é ruà la ventes de Jole Galli e Simone Deromedis.
Se à serà su con n resultat ezelent la tapa de Copa del Mond de ski cross dai 30 e 31 de jené sul portoi Monciogn sun Sèn Pelegrin, l’ultima tapa de Fis Ski Cross World Cup dant de la Olimpiades. Te la garejèda de en vender anter eles l é stat la venta de l’atleta Jole Galli da Livigno che ence l an passà aea vent sun Costabela e anter ic fin tinultima se se aessa spetà l or del trentin Simone Deromedis che enveze te la finèla é stat serà ite anter i todesć e l à bele cognù se encontenter del ...
Se à serà su con n resultat ezelent la tapa de Copa del Mond de ski cross dai 30 e 31 de jené sul portoi Monciogn sun Sèn Pelegrin, l’ultima tapa de Fis Ski Cross World Cup dant de la Olimpiades. Te la garejèda de en vender anter eles l é stat la venta de l’atleta Jole Galli da Livigno che ence l an passà aea vent sun Costabela e anter ic fin tinultima se se aessa spetà l or del trentin Simone Deromedis che enveze te la finèla é stat serà ite anter i todesć e l à bele cognù se encontenter del ...
05 de fauré 2026
Ra Olimpiades del Rosso Volante
Ra vita de Eugenio Monti el canpion, un on ben conosciù in Anpezo e daparduto, par chel che ‘l à fato. Un film par ra television, che i mostrarà ai 23 de febraro. Un grun de śente a ra prima
I s’à betù a petà ra mas, dute aduna, canche ra storia r’é ruada a contà de ra medaia de oro che Eugenio Monti ‘l à ciapà del 1968, a ra Olimpiades d’inverno de Grenoble, in Francia, sul so bob. Duta ra śente à petà ra mas, anche par desleà chel gropo che ‘l ea deinze, a scotà ra storia de chesto on, de ra so struscies e fadies, del so corajo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I s’à betù a petà ra mas, dute aduna, canche ra storia r’é ruada a contà de ra medaia de oro che Eugenio Monti ‘l à ciapà del 1968, a ra Olimpiades d’inverno de Grenoble, in Francia, sul so bob. Duta ra śente à petà ra mas, anche par desleà chel gropo che ‘l ea deinze, a scotà ra storia de chesto on, de ra so struscies e fadies, del so corajo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de fauré 2026
La sëula bedaia olimpica de pudejé dl Sudtirol ...
... ie tla mans de na ex-atleta de S. Cristina. N unëur de Karin Moroder, che à tl 1998 pra i Juesc Olimpics de Nagano venciù na bedaia de bront, iel inier unì inaugurà na tofla nueva dlongia la palestra de S. Cristina
Tl 1998 pra i Juesc Olimpics a Nagano ova Manuela di Centa, Gabriella Paruzzi, Stefania Belmondo y Karin Moroder venciù na bedaia de bront tla stafeta dl'ëiles de pudejé. N gran unëur per la atleta de S. Cristina.
Cun na pitla festa àn inier descurì la tofla nueva dlongia la palestra de S. Cristina, coche testemunianza de chësc gran travert sportif dla ex-atleta de S. Cristina. L ie unit adalerch truepa autoriteies dl Chemun, dl VSS dl Sudtirol, reprejentanc dl Schi Club Gherdëina, ...
Tl 1998 pra i Juesc Olimpics a Nagano ova Manuela di Centa, Gabriella Paruzzi, Stefania Belmondo y Karin Moroder venciù na bedaia de bront tla stafeta dl'ëiles de pudejé. N gran unëur per la atleta de S. Cristina.
Cun na pitla festa àn inier descurì la tofla nueva dlongia la palestra de S. Cristina, coche testemunianza de chësc gran travert sportif dla ex-atleta de S. Cristina. L ie unit adalerch truepa autoriteies dl Chemun, dl VSS dl Sudtirol, reprejentanc dl Schi Club Gherdëina, ...
05 de fauré 2026
Viver n sëmi
La cumbinazion nordica ne n’ie per l’ëiles nia olimpica. On rujenà cun Daniela Dejori de chësta desvalivanza
L’ena che vën iel la prima garejedes de cumbinazion nordica di Juesc olimpics, ma mé per i ëi. L se trata dla sëula disciplina olimpica ulaché i ëi possa garejé, ma l’ëiles nia. Belau nia da crëier, ma vëira. É rujenà cun Daniela Dejori, atleta de avisa chësc sport, che possa mé cialé pro la proscima garejedes. L sëmi dla Olimpiades ie per la mutans dla cumbinazion mo dalonc.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
L’ena che vën iel la prima garejedes de cumbinazion nordica di Juesc olimpics, ma mé per i ëi. L se trata dla sëula disciplina olimpica ulaché i ëi possa garejé, ma l’ëiles nia. Belau nia da crëier, ma vëira. É rujenà cun Daniela Dejori, atleta de avisa chësc sport, che possa mé cialé pro la proscima garejedes. L sëmi dla Olimpiades ie per la mutans dla cumbinazion mo dalonc.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
05 de fauré 2026
I doi ti ponc va al Gherdëina
I resultac dl Chidlé Gherdëina pra la segonda partida ora de cësa
N juebia sëira dl’ena passeda à l Chidlé Gherdëina jugà a Eppan contra l Matschatsch. Te chësc juech à l Gherdëina jugà scialdi bën, vencian 5 di 6 cunfronc direc y giapan doi ponc sëuraprò davia che n à batù ju l plu chiedli.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
N juebia sëira dl’ena passeda à l Chidlé Gherdëina jugà a Eppan contra l Matschatsch. Te chësc juech à l Gherdëina jugà scialdi bën, vencian 5 di 6 cunfronc direc y giapan doi ponc sëuraprò davia che n à batù ju l plu chiedli.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
05 de fauré 2026
Pra la prima partida deguna vënta
Pra n bel di de surëdl à scumencià l campiunat de ëuta. Al FCG ne ti àla nia tan butà
L prim juech de ëuta à l FC Gherdëina jugà a Milland contra l Benacense 1905 Riva. Tl scumenciamënt cialòvela ora sciche sce l FCG fossa plu sterch, ma ala fin ne n’iela nia jita coche n ëssa ulù.
Bele tl 10ejim menut ëssa l FCG abù vel’ucajion per...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
L prim juech de ëuta à l FC Gherdëina jugà a Milland contra l Benacense 1905 Riva. Tl scumenciamënt cialòvela ora sciche sce l FCG fossa plu sterch, ma ala fin ne n’iela nia jita coche n ëssa ulù.
Bele tl 10ejim menut ëssa l FCG abù vel’ucajion per...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
04 de fauré 2026
Fitacartieres: con trei se doventa imprenditores
La Lege de Bilanz 2026 dessegna i confins anter atività privata e imprenditorièla. Con più che doi cartieres ge vel la partita IVA.
L 2026 podessa esser l an te chel che se dezidarà a livel nazionèl che fèr coi fic a temp curt. N mudament che arà conseguenzes no demò sui patrons di cartieres ma ence su la comunanza e l turism. Un di pilèstres de chest mudament l é la Lege de Bilanz 2026 che met dant mudamenc che arà n impat diret su tassazion, adempimenc e convenienza economica. La Lege de Bilanz 2026 defat à dessegnà danef i confins anter atività privata e atività imprenditorièla.
La sociazion Fitacartieres de Fascia ge à ...
L 2026 podessa esser l an te chel che se dezidarà a livel nazionèl che fèr coi fic a temp curt. N mudament che arà conseguenzes no demò sui patrons di cartieres ma ence su la comunanza e l turism. Un di pilèstres de chest mudament l é la Lege de Bilanz 2026 che met dant mudamenc che arà n impat diret su tassazion, adempimenc e convenienza economica. La Lege de Bilanz 2026 defat à dessegnà danef i confins anter atività privata e atività imprenditorièla.
La sociazion Fitacartieres de Fascia ge à ...
04 de fauré 2026
L Fascia tegn dur e vadagna ponc de valuta
I Falcons à vent en jebia contra l Persenon per 5 a 3 e en sabeda contra l Toblach per 3 a 4. I se met coscita al secondo post con demò 2 ponc demanco del Feltre
Setemèna de fin de jené n muie frutuousa per i Falcons fascegn che tel round de calificazion, do la pruma trei partides tegnices de sodesfazions, anter jebia e sabeda i se à vadagnà doi ventes emportantes che à portà ben per la classifica ajache ades i é te la zona plya off, sobito tedò l batistrèda Feltre e tedant al Valpellice.
En jebia su la giacia del Scola, contra n Persenon ben endrezà, i ladins fèsc fadia dant de troèr la soluzion per n despas e coscita la pruma venta de sie giron.
I ...
Setemèna de fin de jené n muie frutuousa per i Falcons fascegn che tel round de calificazion, do la pruma trei partides tegnices de sodesfazions, anter jebia e sabeda i se à vadagnà doi ventes emportantes che à portà ben per la classifica ajache ades i é te la zona plya off, sobito tedò l batistrèda Feltre e tedant al Valpellice.
En jebia su la giacia del Scola, contra n Persenon ben endrezà, i ladins fèsc fadia dant de troèr la soluzion per n despas e coscita la pruma venta de sie giron.
I ...
04 de fauré 2026
Sport, ciouriade olimpiche e lezion de vita a Reba: Luca Palla s’enjegna a core ale paralimpiadi de Milán – Cortina
Na bela sera co la campionëssa de la Valtellina Deborah Compagnoni per conté le emozion de tò pert a n’olimpiade
Le ciouriade olimpiche de Luca Palla e Deborah Compagnoni contade co le dománde dei tosac de le scole fodome. Na sëra ntra sport, lezion de vita e n ricordo de Lara De Cassan chëla metuda a jì juoba 22 de ejné ntel self dei congresc de Reba da la Scola Schi Reba che a vedù protagonisć la campionëssa de S. Caterina Valfurva Deborah Compagnoni e l atlet de cesa Luca Palla che nte puoch plù che n meis l corarà ntel schi alpini a le paralimpiadi de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion ...
Le ciouriade olimpiche de Luca Palla e Deborah Compagnoni contade co le dománde dei tosac de le scole fodome. Na sëra ntra sport, lezion de vita e n ricordo de Lara De Cassan chëla metuda a jì juoba 22 de ejné ntel self dei congresc de Reba da la Scola Schi Reba che a vedù protagonisć la campionëssa de S. Caterina Valfurva Deborah Compagnoni e l atlet de cesa Luca Palla che nte puoch plù che n meis l corarà ntel schi alpini a le paralimpiadi de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion ...
04 de fauré 2026
Diesc dis de sport y atività da d’inviern cun i carabiniers
L ie inò stat l’Arma Ski Challenge, na manifestazion metuda a jì dai carabiniers cun d’uni sort de avenimënc desfrënc
N dumënia ai 1. de fauré iel stat l ultim di dla Arma Ski Challenge, na seria de manifestazions da d’inviern metudes a jì dal’Erma di Carabiniers che à durà disc dis. Prinzipalmënter ie la manifestazions unides fata te Gherdëina, cun vel’ ezezion
Dl prugram y de cie che l se trata plu avisa, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
N dumënia ai 1. de fauré iel stat l ultim di dla Arma Ski Challenge, na seria de manifestazions da d’inviern metudes a jì dal’Erma di Carabiniers che à durà disc dis. Prinzipalmënter ie la manifestazions unides fata te Gherdëina, cun vel’ ezezion
Dl prugram y de cie che l se trata plu avisa, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
04 de fauré 2026
Inuvazion nasc ulache l ie cultura
Giorgo Moroder ie unì unerà dala Università liedia de Bulsan per si lëur de vita
academich dl’Università Liedia de Bulsan. N chëla ucajion iel unì unerà Giorgio Moroder cun l titul »Senator honoris causa«. Pra chësta uneranza se tràtel de na uneranza de merit, che universiteies ti dà a persunaliteies che te na maniera o l’autra à purtà pro te na maniera sterscia y mpurtanta a scienza, cultura o cumenanza.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
academich dl’Università Liedia de Bulsan. N chëla ucajion iel unì unerà Giorgio Moroder cun l titul »Senator honoris causa«. Pra chësta uneranza se tràtel de na uneranza de merit, che universiteies ti dà a persunaliteies che te na maniera o l’autra à purtà pro te na maniera sterscia y mpurtanta a scienza, cultura o cumenanza.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
Julia Lardschneider
04 de fauré 2026
Adam Oberhauser vizecampion dla Talia, Katharina Senoner bedaia de bront
Chësc fin dl’ena iel ruvà adum adum a Entracque tl Piemont i biatlec dla categuries mutons y aliefs de duta la Talia per fé pea pra doi garejedes che valova per i campiunac naziunei
De Gherdëina à pudù fé pea pra chësta garejedes 13 atlec y atletes. Bele n juebia daduman iesen piei via de viers dl Piemont cun doi pulmins ciariei cun schi da pudejé y stlops. Ilé se ài pona ancuntà cun i autri sportifs dl Sudtirol.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.
De Gherdëina à pudù fé pea pra chësta garejedes 13 atlec y atletes. Bele n juebia daduman iesen piei via de viers dl Piemont cun doi pulmins ciariei cun schi da pudejé y stlops. Ilé se ài pona ancuntà cun i autri sportifs dl Sudtirol.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc, che vën ora n vënderdi ai 6 de fauré.



