media/k2/galleries/31143/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-27_um_13.16.45.jpg
27 de jené 2026

Campions sot ala nëif

Johann, Elena, Alan, Noah, Alex, Patrik y Georg ie i campions provinziei sun Pana
I atlec dl schi nordich ne se à n dumënia ai 25 de jené nia lascià sprigulé dala truepa nëif che ie tumeda via per l danmesdì.  N chël di à l Schi Club Gherdëina inò metù a jì la garejeda de pudejé per l Südtirol Cup che valova coche campiunat provinziel tla tecnica liedia.

Bën 250 atlec à fat pea y pudù se museré sun n purtoi de nëif naturela, che ie tumeda coche la previjions ova udù dant. Nce truep atlec dl SC Gherdëina ne se à nia lascià mucé l'ucajon de pudëi garejé n cësa. Bën 48 de ...
media/k2/galleries/31115/thumbs/Canticum_neves_Ciantores_Siror.jpg
27 de jené 2026

N Canticum semper Novum

Na ciacolada con l maester Ilario Defrancesco, fondador e diretor de la corala da Moena.
Peon via dai ultimes conzerc, che l Canticum Novum à portà dant tel temp de le feste...
Ilario Defrancesco L conzert de Nadal l é n apuntament de ogne an da canche l é nasciù l coro, n moment spetà. Chest temp del an é leà a la musega corala amò più che a chela strumentala e l repertorie de ciantie l é dalbon n muie gran, coscita posse ge jontar int valch da nöf ogne an. Chest an aon fat 3 conzerc, a Moena, a Pera e fora Caran e aon fat ence n toch n muie senester a ot osc: ades sion en tenc e ...
media/k2/galleries/122/thumbs/fd0e9622390f4d1d173e1e65cd198ab7.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31127/thumbs/veterinari_esterno_foliet_web.jpg
27 de jené 2026

I vetrinarie de Anpezo a Socus

Un grun de zavarie, da ‘l an pasà d’istade, par fei śì inaante el laoro de i doi dotore: scaturlade da Revis, i é ruade a Fiames, ades i à da se tramudà danoo. E ra no n’é fenida ca 
Par i doi vetrinarie de Anpezo, i do­tore de ra besties Fabio Frison e Alessandro Siorpaes, ‘l é stà parecià un anbulatorio śo a Socus. L é stà betù un container de banda, pede al magaśen de comun. Se sà che i no stajarà ca par senpre, ma noma par ste mesc de ra Olimpiades e Paralimpiades: ‘l an pasà d’istade i à abù da s’in śì da Fiames, inze chera baraca de len de el vecio aeroporto, agnó che ades ‘l é el vilajo olimpico e negun pó śì pede.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
media/k2/galleries/31139/thumbs/FridaPiazza.jpg
26 de jené 2026

Frida Piazza: “Mutons de Die, prëibel no lascëde tumé!“

L Cuartet Leterer sun Rai Ladinia (canal regional) en mercui, 28.01.2026, dala 20:50
L Cuartet leterer, muderà da Rut Bernardi, cun Ingrid Runggaldier, Roland Verra y Mateo Taibon, rujenerà dl’opra leterera dla scritëura Frida Piazza d’Urtijëi che va dala lirica y la prosa, ai libri per mutons, nchin ala sagistica sun argumënc speziei.

Test y regia Rut Bernardi, produzion Fusago, a cura de Alessandro Dapunt.
media/k2/galleries/31114/thumbs/mascheredes_grop_gran.jpg
26 de jené 2026

Mèscres e rituèi anter tradizion e renovament

En Sènt Antone l é stat endrezà dal Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa l secondo Forum de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches con n convegn te chino Marmolada e na gran defilèda ta Dèlba.
Con Sènt Antone desche da tradizion l é stat desleà Carnascèr e chest an l é stat più solene che zenza. En sabeda ai 17 de jené l é ruà te Fascia la seconda edizion del Forum de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches, n event de la Rei de la Mascherèdes Dolomitiches de la Provinzia de Belun, Fascia e la Ciarnia. Chesta Rei é do che laora per la candidatura desche patrimonie imaterièl Unesco e la é metuda ensema da raprejentanzes de la mascherèdes de desvalives gropes de chisc lesc, da Fascia l é ...
media/k2/galleries/31126/thumbs/isp_fodom_foliet_web.jpg
26 de jené 2026

L »miracol« de Lara: l poz per la iega n Ugánda l deventarà na realté

Grazie ale trope ofierte ruade al Grop Insieme si Può. Che l disc Diovelapei a duc 
La gara de solidarieté ntel inom de Lara De Cassan, la jovena alberga­trize morta st’auton a l’eté de 37 agn ntánt che l’eba n vacánza a Sharm el Sheikh con sua fameia, l’a dé i suoi fruc. Prëst l poz da la iega per le popolazion puore de l’Ugán­da che portarà suo inom l deventarà na realté. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31112/thumbs/ApresKino_comics_protagonisc.jpg
25 de jené 2026

Fascia ti comics

Prejentà tel chino de Cianacei n projet de Manuel Riz con l’ApT e Diabolo, editor de graphic novel, per fèr cognoscer noscia val a na vida desferenta, lijiera, gustegola e fosc ence mingol pizochenta.
A Cianacei en domenia ai 18 de jené l é stat l prum apuntament de Après-Kino, na neva scomenzadiva che l grop de joegn de la sociazion Kino con Lorenzo Dezulian, che dal an passà à tout en gestion l chino de Cianacei, à metù a jir per viventèr l paisc e la val e didèr a fèr cultura e comunanza. No l é stat la gran sala per la proiezions, ma l’entrèda del chino chest’outa a doventèr n lech adatà per se confrontèr a na vida informala e sćiantiva per gropes de persones manco gregn, che posse se la ...
media/k2/galleries/31125/thumbs/Casa_Italia_20260120_115005_foliet_web.jpg
25 de jené 2026

Cantiere daparduto, fin dinultima

Outre laore che se śonta, in śiro par el paes, a chi che ‘l ea ignante. I dora dute i ciantoi de ra val e i jaa inze piaza. Lunes 26 pasarà par Anpezo el fo de Olimpia 
Mancia poche dis a daerśe i Śoghe olimpiche, ma i laore in Anpezo i và inaante, i se śonta un sora chel outro. Intrà Jilardon e Lazedel i à fato su un ponte, via par sora el stradon, da fei pasà ra parsones che śirà a vede ra gares de schie e de brea, de Olimpiades e Paralimpiades, su ra pistes de Tofana e de Socrepes. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31108/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.46.28.jpg
25 de jené 2026

De tanc sons’a te Gherdëina?

N valguna zifres y cunscidrazions n cont de tan de persones che sta te Gherdëina. À pa nce la families te nosta valeda for manco y manco mutons?
Ti ultims cin’ ani iel uni ann ntëur a n novanta popsc y popes al ann che nasc te Gherdëina, vel’ ann mpue deplù, vel’ann mpue de manco. L ann passà iel de ndut nasciù 44 mutons y mutans a Urtijëi, 21 a S. Cristina y 25 te Sëlva. 

Sce n cum­pëida leprò i 16 mëndri nasciui tla frazions ladines de Ciastel ruvons a 106 popsc y popes dl 2025, residënc te nosta valeda. A pensé che tl 2024 fòvel nasciù a Runcadic, sa Bula y via n Sureghes mé ot mu­tons y mutans, ie chësc ultim ann stat n ...
media/k2/galleries/31110/thumbs/CRI_Valastro_Sommavilla.jpg
24 de jené 2026

De bela neves da la Crousc Checena

Col sostegn de desvaliva istituzions del teritorie la CRI de Fascia e Fiem à envià via n nef servije de trasport per la radioterapia e enstadì l president nazionèl l é ruà a troèr i volontadives.
Con en lunesc ai 19 de jené la Crousc Checena de Fascia e Fiem à envià via n nef servije. Se trata del trasport de persones che cogn fèr radioterapia da la valèdes de Fascia e Fiem fin al ospedèl de Trent ajache a Ciavaleis no la vegn fata. La radioterapia l é un di pilèstres fondamentèi te la cura di tumores: presciapech l 60% di pazienc, te sie percors de cura, cogn fèr n zicle de radioterapia. Se trata de persones de spes stencèdes, più deboles per la malatia e la terapies, che de spes no se ...
media/k2/galleries/31124/thumbs/fabricacrurari_foliet_web.jpg
24 de jené 2026

Fabricac rurai. Nagler: »Da la mendránza demè nformazion fauze o ntorcolade«

L Capocomun respón a le critighe de Grones. »Chële che on aprové i é norme per fermé la speculazion dei foresti« 
»Critighe conciade ju co na ciaria de nformazion fauze o ntorcolade. I documenc ufiziai de le variánti i descor ciaro. Ma la mendránza mper proprio che no l abe capì. Se nveze che se n ji fora dal consei con en at da zirco l’assa tout pert a la discusción l’assa podù avei dute le spiegazion del cajo«. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31106/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.36.37.jpg
24 de jené 2026

Resté al var cun i tëmps cun nfrastrutures modernes

Stredes, nfrastrutures y cundotes dal’ega ie tl zënter dl bilanz preventif per l 2026 te Sëlva, a Urtijëi y a Santa Cristina
I Cunsëies di trëi chemuns de Gherdëina à dat pro mo ala fin dl ann 2025 l bilanz preventif per l 2026. A ti cialé sàutel tl uedl n azënt particuler sun l mantenimënt dla stredes che fej ora na gran fëta di nvestimënc udui dant, sun nfrastrutures nueves y/o da renuvé y sun la cundotes dal’ega.

Deplù n cont de chësc pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins, che ie unida ora n vënderdi, ai 23 de jené.

Nathalie Stuffer
media/k2/galleries/31104/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.33.43.jpg
24 de jené 2026

L tëmp de dezëmber y dl ann passà

Tëmp y temperatures ntan l mëns de dezëmber 2025 te Sëlva a 1.595 metri y via per l ann 2025
L mëns de dezëmber 2025 ie stat scialdi plu ciaut che chël dl ann passà cun -0,10°C degreies de mesaria, -1,80°C dl 2024 y 1,70 °C
dessëura ala temperatura dl mëns de dezember dl 2024. Dezëmber ie stat n mëns plu ciaut de 2,60 °C sëura la mesaria dal 1970 incà, chël ie da canche scrije su la temperatures. L di plu frëit éi muserà ai 31 dl mëns cun na mesaria de –7,00°C y
na minima, for ai 31 de dezëmber, de -12,00 degreies ntëur la cinch da duman. L di plu ciaut éi muserà ai 8.12., dan Nadel, cun ...
media/k2/galleries/31107/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.42.44.jpg
24 de jené 2026

La mensa per i sculeies ie n luxus che n dëssa sciazé

Dan puec dis se à urtà de plu reprejentanc di genitores cun l'assessëura dl Chemun de Urtijëi, Martina Comploi, y la diretëura dla scola mesana y elementera, Monica Moroder. Ti mënsc passei se ova plu genitores lamentà dl maië
Martina Comploi ie assessëura dl Chemun de Urtijëi y bele da ani incà se cruzia ëila dla mensa per i sculeies. Urtijëi à, dala scola elemen­tera nchin su tla scoles autes, 870 mutons y mutans de chëi che 500 se noza dl servisc dla mensa. 

L se trata de 58% che se n jova de n ser­visc che ti costa al Chemun de Urtijëi n bel gran scioldo. I ge­nitores paia mé na pert dl priesc dl cëif, n’autra pert sëurantol la Pro­­vinzia y l rest l Chemun. La de­­pendënta dl ...
media/k2/galleries/31113/thumbs/Mario_Pellegrin_picol_Diego.jpg
23 de jené 2026

Fascia à 9.860 sentadins

Del 2025 l’à perdù 53 persones. Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che cresc de 7.
Fascia sera su l 2025 con 9.860 sentadins, -53 dal an dant. Do n an col segn positif, l an passà la era jita su de 15 persones, la va endò de zeruch desche del 2022 e 2023. A la fin del 2024 defat la dombrèa 9.913 persones, 4.879 ic e 5.034 eles, a la fin del 2025 l é 4.851 omegn e 5.009 femenes. Chest vel dir che Fascia, tegnan cont del scialdo natural e de la desferenza anter vegnui ite e jic fora, l’à perdù 28 ic e 25 eles.
Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che enveze cresc de 7 ...
media/k2/galleries/31137/thumbs/D0428D17-DD5B-4B76-8524-D161AE4E64DD_1_201_a.jpg
23 de jené 2026

Rapresentaziuns creatives di »Ladins, popul dles Dolomites«

La sesta ediziun de »Ert sön pista« é piada ia dan otedé
Cater é les scoltöres de nëi che i studënc dla scora d’ert Cademia da Urtijëi á realisé daimpró ales pistes tla localité de Badia tl'ultima edema. La tematica d'ediziun dla mostra de scoltöres d'ert da iniann é »I Ladins, popul dles Dolomites«.La manifestaziun, che se desfira dal 2016 incá tles localités dl Comun de Badia, é gnüda metüda a jí iniann tres na colaboraziun danter la Cooperativa Turistica Alta Badia y la scora d’ert da Urtijëi.

Dai 12 de jená é i studënc jüs en aziun sön le post por ...
media/k2/galleries/31111/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_11.27.20.jpg
23 de jené 2026

La Mujiga de Urtijëi à n sëurastant nuef

Ntan la senteda generela al scumenciamënt de jené à i cumëmbri dla Mujiga de Urtijëi lità n cunsëi nuef. Simona Kostner à dat su si ncëria da presidënta. Te si piedies zàpel Marco Lechner
N sada ai 10 de jené fova duc i cu­mëm­bri dla Mujiga de Urtijëi nviei dala sies da sëira ala senteda generela dla lia tla sala dla proes tl Circolo autite. L ie unic adalerch bën 52 cumëmbri atifs y cin’ cumëmbri de unëur, nce l ambolt de Urtijëi Tobia Moroder y l pluan Vijo Pitscheider fova prejënc.

Do n aperitif pra chël che duc à pudù s’la ciaculé, iesen passei ala pert plu sceria dla sëira. L ie unì cuntà dla atività dl ann passà, pre­jentà l rendicont dla cassa, coche mefun ...
media/k2/galleries/31105/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.35.18.jpg
23 de jené 2026

Truepa de bela jites y lëures desfrënc

La Grupa Alpinisć Gherdëina à tenì si senteda generela
La Grupa Alpinisć Gherdëina ti cialà de reviers a n ann plën de atività. Tla sala dl SAUT a Urtijëi iel unit adalerch nteressei y nteressedes, autoriteies y sambën cumëmbri y cumëmbres dla lia. L ann passà à la lia fat truepa de bela jites, coche na schitour tla
Dolomites, una tla Engiadina y vel’ manifestazion de arpizeda sportiva.
Sëuraprò àn fat...

Deplù pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins, che ie unida ora n vënderdi, ai 23 de jené.

Julia Lardschneider
media/k2/galleries/31103/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.31.26.jpg
23 de jené 2026

Danter ntervënc y proes

I Destudafuech de Runcadic à tenì si senteda generela
Ai 18 de jené à la lia di Destuafuech de Runcadic tenì si senteda generela. Do che n à bele fat la veles de cunsëi l ann passà, fòvel chëst ann na senteda plu »tlassica«, zënza de majeri mudamënc. Mpo ulons auzé ora n valguna nfurmazions nteressantes.
L ann passà à i Destuafuech de Runcadic fat...

Tan de ntervënc, proes, o d'autra manifestazions che la lia à metù a jì, deberieda cun vel' nfurmazion dla grupa di jëuni, pudëis liejer tl'edizion nueva che ie unida ora n vënderdi ai 23 de jené.

...