02 de setember 2026
"Duc me dij Giorgio"
N cunvëni nternaziunel de Giorgio Moroder dai 10 ai 12 de setëmber, ulache l se anconta scienziac:tes da dut l mond tla Università Liedia de Bulsan
Proscim'ena saràla tan inant: l unirà a s'l dé n cunvëni defin tl sëni dl gran Giorgio Moroder, che à metù a jì l'Università liedia de Bulsan. I scienziac y la scienziates uel studië l lëur dl piunier de mujiga de Gherdëina, Giorgio Moroder, y si nfluenza sun la mujiga, i media y la cultura.
Giorgio Moroder, che à śën 86 ani, vën cunscidrà un di majeri produtëures y cumpositëures de mujiga de al didancuei, che à abù propi na gran nfluenza. Coche piunier dla mujiga eletronica, co-fundadëur ...
Proscim'ena saràla tan inant: l unirà a s'l dé n cunvëni defin tl sëni dl gran Giorgio Moroder, che à metù a jì l'Università liedia de Bulsan. I scienziac y la scienziates uel studië l lëur dl piunier de mujiga de Gherdëina, Giorgio Moroder, y si nfluenza sun la mujiga, i media y la cultura.
Giorgio Moroder, che à śën 86 ani, vën cunscidrà un di majeri produtëures y cumpositëures de mujiga de al didancuei, che à abù propi na gran nfluenza. Coche piunier dla mujiga eletronica, co-fundadëur ...
02 de setember 2026
Overtourism: turism de massa?
L é l argoment cernù per la 7^ edizion del Simposie Toni Gross con protagonisć i studenc de la scoles de èrt.
Dal vet al massa, dal vet uman a la massa umana e più avisa al turism de massa. L é i argomenc de la ultima doi edizions del Simposie de scultura Toni Gross, che vegn endrezà ogne doi egn. Del 2024 defat, l diretor artistich Pierangelo Giacomuzzi aea cernù »vöit«, chest an l desch de lurier metù ensema da la Scola Ladina de Fascia, l Comun de Sèn Jan, l’Union di Ladins e l Comun General de Fascia à pissà de propor zeche che aon sot i eies ogne an de più, soraldut te la sajon da d’istà: l ...
Dal vet al massa, dal vet uman a la massa umana e più avisa al turism de massa. L é i argomenc de la ultima doi edizions del Simposie de scultura Toni Gross, che vegn endrezà ogne doi egn. Del 2024 defat, l diretor artistich Pierangelo Giacomuzzi aea cernù »vöit«, chest an l desch de lurier metù ensema da la Scola Ladina de Fascia, l Comun de Sèn Jan, l’Union di Ladins e l Comun General de Fascia à pissà de propor zeche che aon sot i eies ogne an de più, soraldut te la sajon da d’istà: l ...
02 de setember 2026
Tan de goi!
L FC Gherdëina scumëncia cun druch la sajon nueva y vënc si prim juech tla prumozion per 4 a 2
Ta Mulin da Coi à i fans dl Gherdëina n sada ai 29 de agost inò pudù festejé n grum de goi de si scuadra dl cuer. Do na sajon ulache la fova plutosc megra y ntan chëla che n à perdù gran pert dla partides - l FC Gherdëina à l ann passà jugà tla ezelënza y ala fin dla sajon iesi tumei ju de categuria - àn finalmënter inò pudù jì a cësa cun trëi ponc y povester nce la cunvinzion, che chëst ann tla liga de prumozion puderàn inò jughé per ruvé danter i prims.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla ...
Ta Mulin da Coi à i fans dl Gherdëina n sada ai 29 de agost inò pudù festejé n grum de goi de si scuadra dl cuer. Do na sajon ulache la fova plutosc megra y ntan chëla che n à perdù gran pert dla partides - l FC Gherdëina à l ann passà jugà tla ezelënza y ala fin dla sajon iesi tumei ju de categuria - àn finalmënter inò pudù jì a cësa cun trëi ponc y povester nce la cunvinzion, che chëst ann tla liga de prumozion puderàn inò jughé per ruvé danter i prims.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla ...
02 de setember 2026
Martina, Luca, l triathlon y l'ert de Gherdeina pra l sauté
I Gherdëina Runners à fat pea pra de plu garejedes tl'ultima enes. Na garejeda particulera ie stata chëla a fin de bën a Persenon cun prutagonista la artista de Urtijëi Indra Moroder
Nce l’ert de Gherdëina fova prutagonista dla Women’s Run a Persenon, n vënderdi sëira ai 28 de agost. Truepa ëiles de Gherdëina à fat pea pra chësta garejeda y ie sautedes tres zità. L ie da sotrissé che l se trata de na garejeda de benefizienza tres l zënter de Persenon cun l fin de sustenì pruiec a bën dl’ëiles.
La lia di artisć de Südtirol (SKB) ne n’ova nia da giut metù a jì n cuncors per realisé n’opra d’ert coche trofeo dla Women’s run, n pest a chël che n ti à dat inuem Vale Award. ...
Nce l’ert de Gherdëina fova prutagonista dla Women’s Run a Persenon, n vënderdi sëira ai 28 de agost. Truepa ëiles de Gherdëina à fat pea pra chësta garejeda y ie sautedes tres zità. L ie da sotrissé che l se trata de na garejeda de benefizienza tres l zënter de Persenon cun l fin de sustenì pruiec a bën dl’ëiles.
La lia di artisć de Südtirol (SKB) ne n’ova nia da giut metù a jì n cuncors per realisé n’opra d’ert coche trofeo dla Women’s run, n pest a chël che n ti à dat inuem Vale Award. ...
02 de setember 2026
Fabriché popolar, dal Fond Comuns de Confin 1,3 milions de euro per doi nuos cuartier nta Renac
Da la Cesa de Comun
La batalia contra l spopolament, n particolar de le jovene fameia da Fodom che mossa sen jì a gauja dei auc priesc dei cuartier, l é sté un dei obietifs che s’a metù davánt l’aministrazion Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La batalia contra l spopolament, n particolar de le jovene fameia da Fodom che mossa sen jì a gauja dei auc priesc dei cuartier, l é sté un dei obietifs che s’a metù davánt l’aministrazion Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
02 de setember 2026
Mange bales y panicia... a Marostica
Tl’ostaria »Locanda Tempesta« tla cité de Marostica pón mangé derzades do rezeta ladina, cun produc y spëisa che vëgn dal raiun dles Dolomites. L’ativité é tles mans dla ladina Nadia Crepaz y de so compagn Davide Marchetti. Ara nes á cunté deplü te na intervista
Nadia Crepaz é chersciüda sö sön le Ju de Ciaulunch, cun na uma badiota y n pere fodom. Da möta ára fat les scores tl’Alta Badia. Do avëi stlüt jö le stüde tl ciamp dla gastronomia y do ester stada demez por n valgügn agn – naota a Londra, spo tl’Australia y tla Zelanda Nöia – éra rovada indô derevers tla valada, olache ara á lauré tl setur turistich por plü sajuns alalungia.
Le some da daurí na süa ativité l’á acompagnada da tres, mo canche ara á incunté so compagn Davide che partî chësta ...
Nadia Crepaz é chersciüda sö sön le Ju de Ciaulunch, cun na uma badiota y n pere fodom. Da möta ára fat les scores tl’Alta Badia. Do avëi stlüt jö le stüde tl ciamp dla gastronomia y do ester stada demez por n valgügn agn – naota a Londra, spo tl’Australia y tla Zelanda Nöia – éra rovada indô derevers tla valada, olache ara á lauré tl setur turistich por plü sajuns alalungia.
Le some da daurí na süa ativité l’á acompagnada da tres, mo canche ara á incunté so compagn Davide che partî chësta ...
01 de setember 2026
N cuatier de vacanzes che ne n'ie nia
Ti ultims dis à i carabiniers dla Cumpanìa de Urtijëi stlut ju na nrescida cun suzes y à dat sëura doi persones - n ël y n'ëila do la rata jëuna de Salerno - ala Procura de Bulsan
I doi ti à fat na fufula a n'ëila da tlo. Chëst'ëila ti cialova a nserzions de imubilies y ulova tò n cuatier a fit per si vacanzes. Chësta doi persones ti à pità n cuatier, ma un, che ne fova nia. L se ëssa tratà de n cuatier de vacanzes tla luegia renumeda de Acciaroli, tla Campania. Bele riesc...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai 4 de setëmber.
Julia Lardschneider
I doi ti à fat na fufula a n'ëila da tlo. Chëst'ëila ti cialova a nserzions de imubilies y ulova tò n cuatier a fit per si vacanzes. Chësta doi persones ti à pità n cuatier, ma un, che ne fova nia. L se ëssa tratà de n cuatier de vacanzes tla luegia renumeda de Acciaroli, tla Campania. Bele riesc...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai 4 de setëmber.
Julia Lardschneider
01 de setember 2026
Noscia storia, da Franz Josef a nesc aves
L Grop de Folclor da Soraga à endrezà te tobià de Fronz n moment cultural e storich leà al cedean del Emperador.
Ai 18 de aost l é n dì n muie emportant per la storia del Empere d’Austria, chela del 1800 canche la monarchia asburgica la era al zenter di gregn poderes politics. En chel dì l é nasciù a Vìena Franz Josef de Asburgh de la gran familia che da passa cater secoi la era a ciaf del Sacro Roman Empere Todesch.
Da n pec de egn en ca per scomenzadiva di fenc del Grop de Folclor de Soraga vegn tout ca chest cedean per recordar la fegura de Franz Josef. Te l’ocajion vegn contà chel che amò zachei se ...
Ai 18 de aost l é n dì n muie emportant per la storia del Empere d’Austria, chela del 1800 canche la monarchia asburgica la era al zenter di gregn poderes politics. En chel dì l é nasciù a Vìena Franz Josef de Asburgh de la gran familia che da passa cater secoi la era a ciaf del Sacro Roman Empere Todesch.
Da n pec de egn en ca per scomenzadiva di fenc del Grop de Folclor de Soraga vegn tout ca chest cedean per recordar la fegura de Franz Josef. Te l’ocajion vegn contà chel che amò zachei se ...
01 de setember 2026
Ra memoria de i cuatro ome de Falco
Ra desgrazia del 2009 su Inpó Pontió r’à segnà dute nos. El valor de ra vita, par ra parsones che và in croda e par chi del socorso. Un elicotero no n’é un taxi, da ciamà canchemai
El socorso in croda Cnsas ’l é zitadin de onor in Anpezo da i 9 de luio del 2016. Inalora s’aea anche vorù recordà anche chi cuato ome morte ai 22 de agosto del 2009 su Inpó Pontió, canche ‘l é tomà ’l elicotero Falco de el Suem 118, inze el Ru de ra Graes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El socorso in croda Cnsas ’l é zitadin de onor in Anpezo da i 9 de luio del 2016. Inalora s’aea anche vorù recordà anche chi cuato ome morte ai 22 de agosto del 2009 su Inpó Pontió, canche ‘l é tomà ’l elicotero Falco de el Suem 118, inze el Ru de ra Graes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
31 de agost 2026
Seconda edizion de L Cucarel
La Coprativa sozièla Inout endreza endodanef l concors cinematografich. Chest an lèrga ence ai più joegn con n recognosciment spezièl per la mior idea Under 20.
Do l bel suzes de la pruma edizion, i joegn de la Coprativa sozièla Inout peissa jà a la seconda. Rejonon del concors cinematografich L Cucarel che l an passà, sot la coordenazion del joen linguist fascian Tita Dorich, à vedù la partezipazion de 5 idees projetuèles.
Te chisc meisc la doi idees venjidores é do a doventèr realtà ajache i é do a fèr la ripreses con n muie de feguranc e atores ti teritories ladins. Tel meis de dezember i doi cortometrajes vegnarà moscé en antepruma al Kino de ...
Do l bel suzes de la pruma edizion, i joegn de la Coprativa sozièla Inout peissa jà a la seconda. Rejonon del concors cinematografich L Cucarel che l an passà, sot la coordenazion del joen linguist fascian Tita Dorich, à vedù la partezipazion de 5 idees projetuèles.
Te chisc meisc la doi idees venjidores é do a doventèr realtà ajache i é do a fèr la ripreses con n muie de feguranc e atores ti teritories ladins. Tel meis de dezember i doi cortometrajes vegnarà moscé en antepruma al Kino de ...
31 de agost 2026
I krapfen »solidai« de Insieme si Può per la picola Grace
Suzéss per la scomenciadiva per daidé i tosac puori n Uganda
No n a ocorù post »virai« o video de chelche influencer sui social per fè garaté la scomenciadiva del Grop Insieme si Può Fodom che l 9 e l 12 de agost l a metù a jì n te plaza de Reba »La festa dei Krapfen« per trè su scioldi a fin de ben per daidé i puori tosac n Uganda. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
No n a ocorù post »virai« o video de chelche influencer sui social per fè garaté la scomenciadiva del Grop Insieme si Può Fodom che l 9 e l 12 de agost l a metù a jì n te plaza de Reba »La festa dei Krapfen« per trè su scioldi a fin de ben per daidé i puori tosac n Uganda. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
30 de agost 2026
La Gran Vera de Tita de Megna
Jon inant a ve contèr i fac sozedui a Tita de Megna endèna la Gran Vera, recorc che vegn fora da sie diarie che ne à dat adimprest sie nevó Giordano Costa. L rengrazion de cher.
Jon inant con nosc diarie. Fegurave che, schèji ogne dotrei dis nosc autor scrif ghenao chel che ge capitèa (ma per via de la lèrga no podon scriver dut cant). Nosc Tita vigni dì no l sà se l indoman l sarà de ca o de là, vif o mort.
Amò sul front…
De aost del 1916 l vegn manà te ospedèl percheche l à mèl a la giames. Te sia cambra l era n auter sudà, bon sech »come nostro Signore in croce«. L vaèa dal mèl, purampò l dotor no podea l manèr a cèsa percheche no l aea la fiora. Coi 26 de aost, ...
Jon inant con nosc diarie. Fegurave che, schèji ogne dotrei dis nosc autor scrif ghenao chel che ge capitèa (ma per via de la lèrga no podon scriver dut cant). Nosc Tita vigni dì no l sà se l indoman l sarà de ca o de là, vif o mort.
Amò sul front…
De aost del 1916 l vegn manà te ospedèl percheche l à mèl a la giames. Te sia cambra l era n auter sudà, bon sech »come nostro Signore in croce«. L vaèa dal mèl, purampò l dotor no podea l manèr a cèsa percheche no l aea la fiora. Coi 26 de aost, ...
30 de agost 2026
Do i fostüs dla musiga tla localité de munt
En Santa Maria dal Ciüf a La Ila él iniann gnü fat festa tl zënter cun musiga dal ví, intratignimënt y la defilada tradizionala che á cunté la storia dla musiga sön le raiun da munt dal 1600 cina aldedaincö
Aladô dla tradiziun él gnü a s’al dé en la Gran Santa Maria, ai 15 d’agost, la festa tl zënter da La Ila cun defilada. Iniann á la defilada albü tröc spetadus che cun le cialt y le bel tëmp á aspeté sön ur de strada al passé dla bisca de grups, musighes y ciars abelis che á defilé fora por zënter. Chëra dl 2026 é stada na defilada dedicada ala storia dla musiga dla localité.
Pro la defilada n’á nia mancé uniuns locales che á dantadöt a ci fá cun la musiga: al á tut pert la Musiga da Albeins, la ...
Aladô dla tradiziun él gnü a s’al dé en la Gran Santa Maria, ai 15 d’agost, la festa tl zënter da La Ila cun defilada. Iniann á la defilada albü tröc spetadus che cun le cialt y le bel tëmp á aspeté sön ur de strada al passé dla bisca de grups, musighes y ciars abelis che á defilé fora por zënter. Chëra dl 2026 é stada na defilada dedicada ala storia dla musiga dla localité.
Pro la defilada n’á nia mancé uniuns locales che á dantadöt a ci fá cun la musiga: al á tut pert la Musiga da Albeins, la ...
30 de agost 2026
N develpai a Danilo e Giorgio
Comitat evenc e Aministrazion à volù rengrazièr doi pilèstres del calandèr de la manifestazions de Cianacei.
Ge à fat segur gran cher a Danilo Planchensteiner e Giorgio Pedron, vegnir rengrazié per l aiut che i dèsc per l endrez di evenc, zenza che i se la spetasse te doi seres desvalives dedichèdes a ic. L’Aministrazion de Comun col ombolt Giovanni Bernard, l comitat evenc Ensema per Cianacei con a cef Milena Fosco e Associazione Antermoia con sia diretora artistica Michela Marangoni se à pissà belimpont de ge dir n fort develpai, ajache l é emportant recognoscer chi che fèsc volontariat e soraldut l ...
Ge à fat segur gran cher a Danilo Planchensteiner e Giorgio Pedron, vegnir rengrazié per l aiut che i dèsc per l endrez di evenc, zenza che i se la spetasse te doi seres desvalives dedichèdes a ic. L’Aministrazion de Comun col ombolt Giovanni Bernard, l comitat evenc Ensema per Cianacei con a cef Milena Fosco e Associazione Antermoia con sia diretora artistica Michela Marangoni se à pissà belimpont de ge dir n fort develpai, ajache l é emportant recognoscer chi che fèsc volontariat e soraldut l ...
30 de agost 2026
Na festa, un brazacol
I lourantes de Assp, i vorentie de Ana, aduna co ra istituzios, Comun de Anpezo e Ulss de Belun, par i nostre none, par dute nos. Doa paroles su i laore de ’l ospedal Codivilla
Na festa par i none de ra ciaśa Dotor Angelo Majoni e par chi outre che rua là de dì, par el diurno: ra azienda Assp del Comun de Anpezo, aduna co i Alpis del grupo Ana de Anpezo, i à parecià anche sto an algo de bel e de bon, che i à sporto a ra śente sul sorei de ra ciaśa. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Na festa par i none de ra ciaśa Dotor Angelo Majoni e par chi outre che rua là de dì, par el diurno: ra azienda Assp del Comun de Anpezo, aduna co i Alpis del grupo Ana de Anpezo, i à parecià anche sto an algo de bel e de bon, che i à sporto a ra śente sul sorei de ra ciaśa. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
30 de agost 2026
Na crusc nea slomina sön Col Bechei
En bel grup de 22 jones y jogn d’La Pli á fistidié da mëter sö na crusc nea sön piza de Col Bechei tla munt de Fanes. En laur co á motü man l’ann passé, co á albü söes groaries burocratiches, mo co s’á slüt jö con "en gran momont emozional, dio aspeté da düc"
Al ea ai 28.08.1988 che la Jonëza d’La Pli é jüda con la pröma crusc sön Col Bechei; belo val’ dé denant êi stés sö a petoné ete le socl, na scina de fer por mené pormez la crusc de lën, y cater rampins, olache al é spo gnü taché pormez les cordes por la daidé tigní en pé. Le medemo de él spo ince sté la messa de benedisciun. Dal 2017, do apresciapüch 30 agn, é spo en grup de jogn jü sö a la dorteré sö en pü’, deache al ea val’ cordes rotes y destacades. Y desche al sozeda con cosses sot le ...
Al ea ai 28.08.1988 che la Jonëza d’La Pli é jüda con la pröma crusc sön Col Bechei; belo val’ dé denant êi stés sö a petoné ete le socl, na scina de fer por mené pormez la crusc de lën, y cater rampins, olache al é spo gnü taché pormez les cordes por la daidé tigní en pé. Le medemo de él spo ince sté la messa de benedisciun. Dal 2017, do apresciapüch 30 agn, é spo en grup de jogn jü sö a la dorteré sö en pü’, deache al ea val’ cordes rotes y destacades. Y desche al sozeda con cosses sot le ...
29 de agost 2026
Marika Bernard e ‘L’ultima sonata’
Con Loretta Pederiva l’à prejentà enstadì a La Gran Ciasa l’ultim liber che l’à scrit ensema a Barbara Bolzan.
L titol l é »L’ultima sonata« e l é l ultim liber scrit da Marika Bernard e Barbara Bolzan. Marika la cognoscion ben, l é ‘na fantastica creatura con la gran pascion de lejer e scriver’ i à dit de ela si peconc. Nos l’aane intervistèda del 2024 canche l era vegnù fora sie liber dal titol »L’egoismo di un amore«. Ere jita a la troèr te la Comunità alberch »N bel Soreje« a Sèn Jan olache la stèsc e aló la me aea avert sie cher e sie mond.
Ades l é sun desch n’autra sia produzion, scrita a cater ...
L titol l é »L’ultima sonata« e l é l ultim liber scrit da Marika Bernard e Barbara Bolzan. Marika la cognoscion ben, l é ‘na fantastica creatura con la gran pascion de lejer e scriver’ i à dit de ela si peconc. Nos l’aane intervistèda del 2024 canche l era vegnù fora sie liber dal titol »L’egoismo di un amore«. Ere jita a la troèr te la Comunità alberch »N bel Soreje« a Sèn Jan olache la stèsc e aló la me aea avert sie cher e sie mond.
Ades l é sun desch n’autra sia produzion, scrita a cater ...
29 de agost 2026
Mujiga y poejia tl Tublà da Nives
N vënderdi ai 21 de agost iel te Sëlva unì metù a jì na sëira de mujiga y poejia cun Matteo Facchin che à sunà l'armonica y Lino Pasquale Cacciapaglia che à liet dant si poejies
N cumerzialist che scrij poejies. Vel’ da de tel ne n’àuden nia suvënz, ma n vëija che poec nen iel de uni sort. Lino Pasquale Cacciapaglia de Maran ie cumerzialist y nsënia economia aziendela. N vënderdi dl’ena passeda àl liet dant tl Tublà da Nives te Sëlva poejies ora de si liber nuef dal titul “Prehiera … Poesie”, publicà tl 2026. Si paroles à ancuntà la cumposizions cunesciudes per armonica, sunedes dal musizist y cumpositëur de Bulsan Matteo Facchin.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion ...
N cumerzialist che scrij poejies. Vel’ da de tel ne n’àuden nia suvënz, ma n vëija che poec nen iel de uni sort. Lino Pasquale Cacciapaglia de Maran ie cumerzialist y nsënia economia aziendela. N vënderdi dl’ena passeda àl liet dant tl Tublà da Nives te Sëlva poejies ora de si liber nuef dal titul “Prehiera … Poesie”, publicà tl 2026. Si paroles à ancuntà la cumposizions cunesciudes per armonica, sunedes dal musizist y cumpositëur de Bulsan Matteo Facchin.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion ...
29 de agost 2026
Astraziun, forma y corú
Tl’edema dan feragost, á dui artisć badioc metü fora sües operes a Corvara, tl salf d’esposiziun »Sport Kostner«. Helmut Pizzinini y Poldão é dui amisc y dui artisć, sües operes s’incunta tl lingaz dl’astraziun
Tl’edema dan feragost á dui artisć dl’Alta Badia metü fora deboriada sües ultimes creaziuns. La mostra de Helmut Pizzinini y de Poldão s’á desfiré danter i 7 y i 15 d’agost tl salf d’esposiziun dl »Sport Kostner« a Corvara, olache al é sté da odëi scoltöres y depënc. L’idea da mëte fora deboriada i é gnüda ai dui artisć te na manira spontana; scebëgn che vignun laores individualmënter y te süa manira, i porta adöm la pasciun por l’ert y n raport de amizizia che döra da plü agn incá. Por Helmut ...
Tl’edema dan feragost á dui artisć dl’Alta Badia metü fora deboriada sües ultimes creaziuns. La mostra de Helmut Pizzinini y de Poldão s’á desfiré danter i 7 y i 15 d’agost tl salf d’esposiziun dl »Sport Kostner« a Corvara, olache al é sté da odëi scoltöres y depënc. L’idea da mëte fora deboriada i é gnüda ai dui artisć te na manira spontana; scebëgn che vignun laores individualmënter y te süa manira, i porta adöm la pasciun por l’ert y n raport de amizizia che döra da plü agn incá. Por Helmut ...
