31 de dezember 2025
I hotiei de Anpezo scuadra olimpica
Federalberghi Veneto tien terzo a ra nostra asociazion, ves i Śoghe 2026. I numere del presidente Schiavon: un vantaśo de 470 milioi de euro par ra rejon. El capocomun Lorenzi: sarà un paes noo, par i nostre śoen
»Da i Śoghe d’inverno 2026 rua un gran vantaśo, che ‘l é da dorà. I é un zavario noma par ci che no n’é bon de el capì«. Chesto ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, daante a i sozie de Federalberghi Veneto, ruade in Anpezo par ra so foula, a ra fin de ‘l an. Lorenzi ‘l é stà, par doa otes, el presidente de ra asociazion de i hotiei de Anpezo e loudaduó de comun par el turismo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
»Da i Śoghe d’inverno 2026 rua un gran vantaśo, che ‘l é da dorà. I é un zavario noma par ci che no n’é bon de el capì«. Chesto ‘l à dito el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, daante a i sozie de Federalberghi Veneto, ruade in Anpezo par ra so foula, a ra fin de ‘l an. Lorenzi ‘l é stà, par doa otes, el presidente de ra asociazion de i hotiei de Anpezo e loudaduó de comun par el turismo. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
31 de dezember 2025
Meldefuech sa Daunëi
Te chësta nuet passeda àn da mesa la doi daduman audì l alarm dla sirena. L vardova n pra sa Daunëi per gauja de "fuesc artifiziei"
L ie unic adalerch i Destuafuech de Sëlva y Santa Cristina che ie per fertuna stac boni dl destudé. L cumandant di Destudafuech de Sëlva, Toni Mussner, nes à dit: "L ie n raion do la rata ërt. L ie stat seniëures che à lascià jì fuesc artifiziei. Pervia de chël se à mpià su la sienes y l pra ntëurvia. Per fertuna jiva l vënt da laora iteviers y perchël sons tosc stac boni de l destudé do zirca doi ëura. Sciot iel mé che n uem di Destuafuech de Santa Cristina se à fat mel a na sciabla y l à ...
L ie unic adalerch i Destuafuech de Sëlva y Santa Cristina che ie per fertuna stac boni dl destudé. L cumandant di Destudafuech de Sëlva, Toni Mussner, nes à dit: "L ie n raion do la rata ërt. L ie stat seniëures che à lascià jì fuesc artifiziei. Pervia de chël se à mpià su la sienes y l pra ntëurvia. Per fertuna jiva l vënt da laora iteviers y perchël sons tosc stac boni de l destudé do zirca doi ëura. Sciot iel mé che n uem di Destuafuech de Santa Cristina se à fat mel a na sciabla y l à ...
31 de dezember 2025
L Zenter Traumatologich verc
L Comun General à troà l cartier per l personal sanitarie. L CTO sarà operatif chisc dis che vegn.
L Zenter Traumatologich Ortopedich ló dal Distret sanitarie de Sèn Jan aessa cognù averjer ai 28 de dezember. Pec dis inant l’Azienda Sanitèra aea fat a saer che per mencianza de personal no fossa stat possibol l envièr via. Sobito se à ativà l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi e l procurador Edoardo Felicetti tolan contat coi assessores provinzièi competenc per troèr na soluzion. Endèna, ai 29 de dezember, l grop de Consei Neva UAL à manà ite na interogazion a la presidenta del Consei ...
L Zenter Traumatologich Ortopedich ló dal Distret sanitarie de Sèn Jan aessa cognù averjer ai 28 de dezember. Pec dis inant l’Azienda Sanitèra aea fat a saer che per mencianza de personal no fossa stat possibol l envièr via. Sobito se à ativà l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi e l procurador Edoardo Felicetti tolan contat coi assessores provinzièi competenc per troèr na soluzion. Endèna, ai 29 de dezember, l grop de Consei Neva UAL à manà ite na interogazion a la presidenta del Consei ...
30 de dezember 2025
CTO: no i ne la conta giusta
La Neva UAL à portà dant na interogazion en cont del Zenter Traumatologich Ortopedich restà serà te Fascia e de la informazions falèdes portèdes dant dal Procurador.
En lunesc ai 29 de dezember l Grop consiliar Neva UAL del Comun General de Fascia ge à manà ite a la presidenta del Consei General Tea Dezulian na interogazion en cont del Zenter Traumatologich Ortopedich, che tel moment de maor prejenza turistica del invern 2025/26 l é restà serà, alincontra de ogne emprometuda e ence de la ultima informazions ofiziales portèdes dant.
Te la interogazion, sotescrita dal capogrop Amedeo Valentini e dai etres comembres del grop (Damiano Bernard, Riccardo Donei, ...
En lunesc ai 29 de dezember l Grop consiliar Neva UAL del Comun General de Fascia ge à manà ite a la presidenta del Consei General Tea Dezulian na interogazion en cont del Zenter Traumatologich Ortopedich, che tel moment de maor prejenza turistica del invern 2025/26 l é restà serà, alincontra de ogne emprometuda e ence de la ultima informazions ofiziales portèdes dant.
Te la interogazion, sotescrita dal capogrop Amedeo Valentini e dai etres comembres del grop (Damiano Bernard, Riccardo Donei, ...
30 de dezember 2025
N spetacol de circo fora de anter
L laboratorie de teater per gregn de la regista Michela Marangoni à portà sun paladina »Gran varietà. Vite immaginarie del circo«.
Dant da Nadèl, en vender ai 19, se à serà su con n spetacol l sesto laboratorie de teater per gregn endrezà da la regista Michela Marangoni, n grop che muda e che an do an tol ite de neva persones. Enstadì i à portà dant sun paladina del Paladolomites »Gran varietà. Vite immaginarie del circo«, na comedia scrita ju da Marangoni enstessa ge jan do a toc de Karl Valentin e Marco Belpoliti.
L spetacol se à avert con doi personajes, Marika e Pietro, che chier de meter su endodanef n circo, ...
Dant da Nadèl, en vender ai 19, se à serà su con n spetacol l sesto laboratorie de teater per gregn endrezà da la regista Michela Marangoni, n grop che muda e che an do an tol ite de neva persones. Enstadì i à portà dant sun paladina del Paladolomites »Gran varietà. Vite immaginarie del circo«, na comedia scrita ju da Marangoni enstessa ge jan do a toc de Karl Valentin e Marco Belpoliti.
L spetacol se à avert con doi personajes, Marika e Pietro, che chier de meter su endodanef n circo, ...
30 de dezember 2025
Cala dassën l preisc del lat, crësc l cruzio ntra i bacagn
Paolo Degasper, vizeprescident de la lateria da Renac: »L sistem de la cooperativa l tamponeia l problem. Ma mossón se dé da fé«
Crësc l cruzio ntra i bacagn a gauja del preisc del lat che nte sti ultimi meisc l é calé dassën. Da chël che reporta i dac Ismea, l Istitut de Servisc per l Marcé Agricol Alimentar, l lat spot, chël venù n cisterna, l é calé da 69 euro a 53 euro a etolitro ntra agost e otobre, con nen trend che continua a mostré segnai negatifs. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Crësc l cruzio ntra i bacagn a gauja del preisc del lat che nte sti ultimi meisc l é calé dassën. Da chël che reporta i dac Ismea, l Istitut de Servisc per l Marcé Agricol Alimentar, l lat spot, chël venù n cisterna, l é calé da 69 euro a 53 euro a etolitro ntra agost e otobre, con nen trend che continua a mostré segnai negatifs. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de dezember 2025
N an pien per l Cai Sat Auta Fascia
La radunanza, con la litazion del diretif, é stata sburlèda al lunesc de Pèsca. La presidenta Licia Favé e la secretèra Maria Assunta Merli envia i sozi a se meter a la leta.
Canche taca a se arvejinèr la fin de n an per solit se fèsc n bilanz de chel che l é stat. La sezion del CAI SAT Auta Fascia aessa volù endrezèr la radunanza di sozi ma per costions de temp e de endrez no l é stat l met e la é stata coscita sburlèda al an che vegn. La presidenta Licia Favé e la secretèra Maria Assunta Merli vel fèr a saer che la é stata metuda sul calandèr en lunesc de Pèsca, ai 6 de oril del 2026. Sarà na scontrèda de gran emportanza ajache vegnarà consegnà i diplomes ma ...
Canche taca a se arvejinèr la fin de n an per solit se fèsc n bilanz de chel che l é stat. La sezion del CAI SAT Auta Fascia aessa volù endrezèr la radunanza di sozi ma per costions de temp e de endrez no l é stat l met e la é stata coscita sburlèda al an che vegn. La presidenta Licia Favé e la secretèra Maria Assunta Merli vel fèr a saer che la é stata metuda sul calandèr en lunesc de Pèsca, ai 6 de oril del 2026. Sarà na scontrèda de gran emportanza ajache vegnarà consegnà i diplomes ma ...
29 de dezember 2025
Ospedai in Anpezo ancuoi e doman
Ettore Sansavini: ra sozietà Gvm ra betarà a śì ‘l ospedal Codivilla par ra Olimpiades e Paralimpiades d’inverno 2026. El Putti el sarà par el biśoin de ra śente del paes
Chi de el grupo de sanità Gvm, che i é drio a lourà da fei fora duto noo e pi gran ‘l ospedal Codivilla in Anpezo, i s’à ciatà par parlà de ra salute su par chesta crodes, a ‘l hotel de la Poste, in Anpezo. Chel di i à anche fato ra zena de i augure de Nadà, co i so lourantes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Chi de el grupo de sanità Gvm, che i é drio a lourà da fei fora duto noo e pi gran ‘l ospedal Codivilla in Anpezo, i s’à ciatà par parlà de ra salute su par chesta crodes, a ‘l hotel de la Poste, in Anpezo. Chel di i à anche fato ra zena de i augure de Nadà, co i so lourantes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de dezember 2025
P. Alberto Dellagiacoma ne à lascià
L miscionarie salesian del Malghèr da Poza l é mort de colp ai 23 de dezember te l’Ecuador.
Parenc e amisc i spetaa de saludar prest P. Alberto Dellagiacoma, che l aea jà programà de vegnir te la Talia d'aisciuda del 2026. Ai 3 de jugn l aea compì 86 egn e de chisc 56 l li à passé tel Ecuador, olache l era jit desche miscionarie salesian del 1969. Ti ultimes egn valch problem de sanità ge à permetù, e ence emponù, de vegnir mingol più de spes te la Talia, ma soa tera l era oramai l'Ecuador e d'uton del 2024, de 85 egn compii, no l aea bazilà a se n jir amò na outa: «aló posse amò ...
Parenc e amisc i spetaa de saludar prest P. Alberto Dellagiacoma, che l aea jà programà de vegnir te la Talia d'aisciuda del 2026. Ai 3 de jugn l aea compì 86 egn e de chisc 56 l li à passé tel Ecuador, olache l era jit desche miscionarie salesian del 1969. Ti ultimes egn valch problem de sanità ge à permetù, e ence emponù, de vegnir mingol più de spes te la Talia, ma soa tera l era oramai l'Ecuador e d'uton del 2024, de 85 egn compii, no l aea bazilà a se n jir amò na outa: «aló posse amò ...
28 de dezember 2025
Nadèl Traslamusega
N bel Cor de bec endrezà da la Scola de musega Il Pentagramma à endeletà l publich con cianties dedichèdes al temp de Nadèl che vegn da desvalives lesc del mond.
I era de passa 30, i picioi che en lunesc ai 15 de dezember i à portà dant te gejia de Pera n belot conzert per ge augurèr bon Nadèl a genitores, familiares e amisc, ma ence a duta la comunanza.
Na gran endesfida per chisc bec, che i se à emparà ite diesc cianties, toutes dal repertorie tradizionèl de diesc Paijes desferenc, vèlch una ence tel lengaz original, studièdes e proèdes te 10 lezions.
L conzert é stat avert dal president de la Scola de musega Il Pentagramma Stefano Lazzer, ajache ...
I era de passa 30, i picioi che en lunesc ai 15 de dezember i à portà dant te gejia de Pera n belot conzert per ge augurèr bon Nadèl a genitores, familiares e amisc, ma ence a duta la comunanza.
Na gran endesfida per chisc bec, che i se à emparà ite diesc cianties, toutes dal repertorie tradizionèl de diesc Paijes desferenc, vèlch una ence tel lengaz original, studièdes e proèdes te 10 lezions.
L conzert é stat avert dal president de la Scola de musega Il Pentagramma Stefano Lazzer, ajache ...
28 de dezember 2025
Presentà l lunare 2026 dat fora da l’Union dei Ladign da Col
Na veduda nuova de nost pais, de sua cultura e de sua identità, per se daurì al present e al davignì
Ai 13 de dizembre, l di de Santa Luzia, la Union dei Ladign da Col à presentà l lunare del 2026. Col titol »Col e suo davignì«, la Union l à volù mete in avant na veduda nuova de nost pais, de sua cultura e de sua identità, per se daurì al present e al davignì. (Beatrice Colcuc per la Union dei Ladign da Col)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 13 de dizembre, l di de Santa Luzia, la Union dei Ladign da Col à presentà l lunare del 2026. Col titol »Col e suo davignì«, la Union l à volù mete in avant na veduda nuova de nost pais, de sua cultura e de sua identità, per se daurì al present e al davignì. (Beatrice Colcuc per la Union dei Ladign da Col)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de dezember 2025
Con la roda per portèr n messaje de speranza
Ti Stac Unii Sirio Talmon, che à na malatia rèra che ge à ciapà i nerves, l à rejonà con sacotanta jent e l à podù descorir l’»America de la jent«. Endèna boi te sia pegnata jà n’autra endesfida per l an che vegn.
Te l’ultima edizion de La Usc del an passà, dant da Nadèl, ge aane fat na intervista a Sirio Talmon, maester de schi da Cianacei e ziclist per pascion: l ne aea contà de la sindrome de Guillain-Barré, che l aea ciapà dant da doi egn te na forma grieva - na malatia che ciapa i nerves che no i ge dèsc più segnai ai muscoi. L ne aea contà ence del viac de passa 5700 km che l volea fèr ti Stac Unii. Embendapò, n an l é passà e Sirio chel viac l lo à fat: l é pontà via da New York ai 28 de aost e l ...
Te l’ultima edizion de La Usc del an passà, dant da Nadèl, ge aane fat na intervista a Sirio Talmon, maester de schi da Cianacei e ziclist per pascion: l ne aea contà de la sindrome de Guillain-Barré, che l aea ciapà dant da doi egn te na forma grieva - na malatia che ciapa i nerves che no i ge dèsc più segnai ai muscoi. L ne aea contà ence del viac de passa 5700 km che l volea fèr ti Stac Unii. Embendapò, n an l é passà e Sirio chel viac l lo à fat: l é pontà via da New York ai 28 de aost e l ...
27 de dezember 2025
Un outro an de Fondazion Unesco
El presidente Padrin: un valor da precurà e da pasà a ra jenerazios che vien. Ra Olimpiades: ‘na bona ocajion par se fei conosce dasen, par chel che son
Co ra fin de ‘l an Roberto Padrin, presidente de ra Provinzia de Belun, capocomun de Longaron e presidente da sto an de Fondazion Dolomites Unesco, par i tre ane che vien, el tira nafré de conte: «Son drio par sarà chesto an 2025, che ‘l à vedù ra Dolomites inze meśo el bateboi, de dute chi che à vorù dì ra soa sul doman de ra nostra crodes, de ra parsones che vive ca, de cheres che vien a spaso.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
Co ra fin de ‘l an Roberto Padrin, presidente de ra Provinzia de Belun, capocomun de Longaron e presidente da sto an de Fondazion Dolomites Unesco, par i tre ane che vien, el tira nafré de conte: «Son drio par sarà chesto an 2025, che ‘l à vedù ra Dolomites inze meśo el bateboi, de dute chi che à vorù dì ra soa sul doman de ra nostra crodes, de ra parsones che vive ca, de cheres che vien a spaso.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
27 de dezember 2025
Moda, pascion y sustenibltà
Sofia Mauroner de Urtijëi fej moda sustenibla. On rujenà cun ëila
Son furneda su dal luech da Ronch a Urtijëi, iló ulache viv y lëura Sofia Mauroner, na jëuna de 22 ani, che lëura tl ciamp dla moda.
Cun 12 ani àla scumencià a cujì y ne n’à da iló incà nia plu lascià de se dediché al guant. L pensier sustenibl ie per Sofia scialdi mpurtant, si moda dëssa nia avëi da n fé cun n cunsum de massa. Pra na ntervista me àla cuntà deplù.
Julia Lardschneider
La ntervista pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc.
27 de dezember 2025
Ti jì do a na stëila
Azion di Trëi Rëiesc: na tradizion a fin de bën cun passa 100 pruiec te dut l mond
Nce l ann che vën va i Trëi Rëiesc da cësa a cësa a purté l ncëns y la benedescion per l ann nuef, ma nce a damandé na dunfierta per passa 100 pruiec dla Caritas che la Schiera Junila sustën te dut l mond. Chësta tradizion vën fata te dut Sudtirol.»Uedli di Trëi Rëisc che cëla su…«, nscila scumëncia la ciantia che 33 mutons de Urtijëi cianta dai ani incà pernache se gëura la porta de cësa. I Trëi Sapienc dal Urient porta la benediscion »Christus mansionem benedicat« che uel di »Gejù Crist ...
Nce l ann che vën va i Trëi Rëiesc da cësa a cësa a purté l ncëns y la benedescion per l ann nuef, ma nce a damandé na dunfierta per passa 100 pruiec dla Caritas che la Schiera Junila sustën te dut l mond. Chësta tradizion vën fata te dut Sudtirol.»Uedli di Trëi Rëisc che cëla su…«, nscila scumëncia la ciantia che 33 mutons de Urtijëi cianta dai ani incà pernache se gëura la porta de cësa. I Trëi Sapienc dal Urient porta la benediscion »Christus mansionem benedicat« che uel di »Gejù Crist ...
26 de dezember 2025
Da Maitin, n burt mèl de fech
La net de Nadèl del 1957 se à brujà la cèsa de Beta de Bufol sun Col da ronch ta Cianacei. Vèlch recort de Bruno Ghetta de Martin.
L era dut scur: tinsom Cianacei, sun Col da ronch, se vedea lumenèr. L era la net de Nadèl del 1957 e l era crepà fora fech te cèsa de Beta de Bufol, Elisabetta Costa. Zeche fotografies de Tita de Megna, fra de Beta e giaf de Giordano che l ne les à dates adimprest, les ne dèsc ocajion de recordèr chest fat, proprio dant da Nadèl.
Te chela cèsa stajea ence Marta de Martin, maridèda con Poldo, fi de Beta. Bruno Ghetta, sie fra, l se recorda de chel fat: »Ere a messa de Maitin, cajù ja Sèn Jan, - ...
L era dut scur: tinsom Cianacei, sun Col da ronch, se vedea lumenèr. L era la net de Nadèl del 1957 e l era crepà fora fech te cèsa de Beta de Bufol, Elisabetta Costa. Zeche fotografies de Tita de Megna, fra de Beta e giaf de Giordano che l ne les à dates adimprest, les ne dèsc ocajion de recordèr chest fat, proprio dant da Nadèl.
Te chela cèsa stajea ence Marta de Martin, maridèda con Poldo, fi de Beta. Bruno Ghetta, sie fra, l se recorda de chel fat: »Ere a messa de Maitin, cajù ja Sèn Jan, - ...
26 de dezember 2025
L conseier ladin Guglielmi e l procurador Felicetti se à ativà
Do aer sapù che no vegnarà orì l zenter traumatologich de Sèn Jan i à contatà i assessorac provinzièi per troèr na soluzion e i seghitarà a lurèr percheche l vegne avert inant che l é meso.
Chisc dis passé se à slarià fora en prescia la neva che sot la festes da Nadèl no vegnarà orì l zenter traumatologich ló dal Distret sanitarie de Sèn Jan ajache no se troa l personal sanitarie. Chesta neva à sobito fat cruzièr la Aministrazions de la val e i operatores turistics e ence soscedà n muie de comenc sui social. Se ogne outa che se fèsc mèl valgugn sui portoes dai schi ge vel i portèr fin al ospedèl de Ciavaleis e empegnèr la ambulanzes per trei ores demò de viac, se risia che la val ...
Chisc dis passé se à slarià fora en prescia la neva che sot la festes da Nadèl no vegnarà orì l zenter traumatologich ló dal Distret sanitarie de Sèn Jan ajache no se troa l personal sanitarie. Chesta neva à sobito fat cruzièr la Aministrazions de la val e i operatores turistics e ence soscedà n muie de comenc sui social. Se ogne outa che se fèsc mèl valgugn sui portoes dai schi ge vel i portèr fin al ospedèl de Ciavaleis e empegnèr la ambulanzes per trei ores demò de viac, se risia che la val ...
26 de dezember 2025
Santa Luzia 2025: incia sto an na sagra dassen garatada
A Col vigni an ven mitù a jì na gran festa n onor de la Santa che dà l inom al pais
Saralo che l eva n di bel e ciaut da no dì, saralo che sto viaz i 13 de dezember i tomava de sabeda, saralo che na massa de jent la é liada a Col e a la Santa che dà l inom al pais, ma la sagra de sto an la é dassen garatada. (Per la Redazion de Souramont Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Saralo che l eva n di bel e ciaut da no dì, saralo che sto viaz i 13 de dezember i tomava de sabeda, saralo che na massa de jent la é liada a Col e a la Santa che dà l inom al pais, ma la sagra de sto an la é dassen garatada. (Per la Redazion de Souramont Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de dezember 2025
N ann da record por le Consëi de formaziun Badia
Ai 16 de dezëmber á le Consëi de Formaziun Badia tigní la sentada generala, olache al é gnü invié les uniuns dl comun y rapresentanc de Comun. En chësta ocajiun el gnü porté dant le program y i cunc 2025, aprové le bilanz y an á ince bel’ punsé ala programaziun dl ann che vëgn
Le Consëi de formaziun á le compit da organisé inziatives desvalies, sot forma de referac, cursc, workshops o ater, por i zitadins jogn y adulc dl comun. Le Consëi de formaziun Badia é metü adöm da 9 mëmbri atifs, che se incunta regolarmënter por mëte jö n program de formaziun. Al fin dl ann 2024 êl gnü lité le Consëi nü, de chël che al fej pert por i proscims trëi agn Karin Valentini (presidënta), Rossana Todesco, Sara Frenademetz (aiüt scrivana), Otto Moling, Margit Valentini, Giusi Gius, ...
Le Consëi de formaziun á le compit da organisé inziatives desvalies, sot forma de referac, cursc, workshops o ater, por i zitadins jogn y adulc dl comun. Le Consëi de formaziun Badia é metü adöm da 9 mëmbri atifs, che se incunta regolarmënter por mëte jö n program de formaziun. Al fin dl ann 2024 êl gnü lité le Consëi nü, de chël che al fej pert por i proscims trëi agn Karin Valentini (presidënta), Rossana Todesco, Sara Frenademetz (aiüt scrivana), Otto Moling, Margit Valentini, Giusi Gius, ...



