media/k2/galleries/31031/thumbs/Traslamusega_Ilario.jpg
28 de dezember 2025

Nadèl Traslamusega

N bel Cor de bec endrezà da la Scola de musega Il Pentagramma à endeletà l publich con cianties dedichèdes al temp de Nadèl che vegn da desvalives lesc del mond.
I era de passa 30, i picioi che en lunesc ai 15 de dezember i à portà dant te gejia de Pera n belot conzert per ge augurèr bon Nadèl a genitores, familiares e amisc, ma ence a duta la comunanza.

Na gran endesfida per chisc bec, che i se à emparà ite diesc cianties, toutes dal repertorie tradizionèl de diesc Paijes desferenc, vèlch una ence tel lengaz original, studièdes e proèdes te 10 lezions.

L conzert é stat avert dal president de la Scola de musega Il Pentagramma Stefano Lazzer, ajache ...
media/k2/galleries/31018/thumbs/image1-2_foliet_web.jpg
28 de dezember 2025

Presentà l lunare 2026 dat fora da l’Union dei Ladign da Col

Na veduda nuova de nost pais, de sua cultura e de sua identità, per se daurì al present e al davignì 
Ai 13 de dizembre, l di de Santa Luzia, la Union dei Ladign da Col à presentà l lunare del 2026. Col titol »Col e suo davignì«, la Union l à volù mete in avant na veduda nuova de nost pais, de sua cultura e de sua identità, per se daurì al present e al davignì. (Beatrice Colcuc per la Union dei Ladign da Col) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/122/thumbs/cdac9255fcc82b5d3dced2ff27f10328.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31030/thumbs/sirio_route_66.jpg
27 de dezember 2025

Con la roda per portèr n messaje de speranza

Ti Stac Unii Sirio Talmon, che à na malatia rèra che ge à ciapà i nerves, l à rejonà con sacotanta jent e l à podù descorir l’»America de la jent«. Endèna boi te sia pegnata jà n’autra endesfida per l an che vegn.
Te l’ultima edizion de La Usc del an passà, dant da Nadèl, ge aane fat na intervista a Sirio Talmon, maester de schi da Cianacei e ziclist per pascion: l ne aea contà de la sindrome de Guillain-Barré, che l aea ciapà dant da doi egn te na forma grieva - na malatia che ciapa i nerves che no i ge dèsc più segnai ai muscoi. L ne aea contà ence del viac de passa 5700 km che l volea fèr ti Stac Unii. Embendapò, n an l é passà e Sirio chel viac l lo à fat: l é pontà via da New York ai 28 de aost e l ...
media/k2/galleries/31017/thumbs/Roberto_Padrin_DSC_0824_foliet_web.jpg
27 de dezember 2025

Un outro an de Fondazion Unesco

El presidente Padrin: un valor da precurà e da pasà a ra jenerazios che vien. Ra Olimpiades: ‘na bona ocajion par se fei conosce dasen, par chel che son 
Co ra fin de ‘l an Roberto Padrin, presidente de ra Provinzia de Belun, capocomun de Longaron e presidente da sto an de Fondazion Dolomites Unesco, par i tre ane che vien, el tira nafré de conte: «Son drio par sarà chesto an 2025, che ‘l à vedù ra Dolomites inze meśo el bateboi, de dute chi che à vorù dì ra soa sul doman de ra nostra crodes, de ra parsones che vive ca, de cheres che vien a spaso.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
media/k2/galleries/30997/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-22_um_11.04.56.jpg
27 de dezember 2025

Moda, pascion y sustenibltà

Sofia Mauroner de Urtijëi fej moda sustenibla. On rujenà cun ëila

Son furneda su dal luech da Ronch a Urtijëi, iló ulache viv y lëura Sofia Mauroner, na jëuna de 22 ani, che lëura tl ciamp dla moda. 

Cun 12 ani àla scumencià a cujì y ne n’à da iló incà nia plu lascià de se dediché al guant. L pensier su­stenibl ie per Sofia scialdi mpurtant, si moda dëssa nia avëi da n fé cun n cunsum de massa. Pra na ntervista me àla cuntà deplù.

Julia Lardschneider

La ntervista pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc.

media/k2/galleries/30993/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-22_um_10.52.14.jpg
27 de dezember 2025

Ti jì do a na stëila

Azion di Trëi Rëiesc: na tradizion a fin de bën cun passa 100 pruiec te dut l mond
Nce l ann che vën va i Trëi Rëiesc da cësa a cësa a purté l ncëns y la benedescion per l ann nuef, ma nce a damandé na dunfierta per passa 100 pruiec dla Caritas che la Schiera Junila sustën te dut l mond. Chësta tradizion vën fata te dut Sudtirol.»Uedli di Trëi Rëisc che cëla su…«, nscila scumëncia la ciantia che 33 mutons de Urtijëi cianta dai ani incà pernache se gëura la porta de cësa. I Trëi Sapienc dal Urient porta la benediscion »Christus mansionem benedicat« che uel di »Gejù Crist ...
media/k2/galleries/31029/thumbs/fech_cesa_beta_bufol_1957.jpg
26 de dezember 2025

Da Maitin, n burt mèl de fech

La net de Nadèl del 1957 se à brujà la cèsa de Beta de Bufol sun Col da ronch ta Cianacei. Vèlch recort de Bruno Ghetta de Martin.
L era dut scur: tinsom Cianacei, sun Col da ronch, se vedea lumenèr. L era la net de Nadèl del 1957 e l era crepà fora fech te cèsa de Beta de Bufol, Elisabetta Costa. Zeche fotografies de Tita de Megna, fra de Beta e giaf de Giordano che l ne les à dates adimprest, les ne dèsc ocajion de recordèr chest fat, proprio dant da Nadèl.

Te chela cèsa stajea ence Marta de Martin, maridèda con Poldo, fi de Beta. Bruno Ghetta, sie fra, l se recorda de chel fat: »Ere a messa de Maitin, cajù ja Sèn Jan, - ...
media/k2/galleries/31028/thumbs/Ambulatorie_traumatologich_Fascia.jpg
26 de dezember 2025

L conseier ladin Guglielmi e l procurador Felicetti se à ativà

Do aer sapù che no vegnarà orì l zenter traumatologich de Sèn Jan i à contatà i assessorac provinzièi per troèr na soluzion e i seghitarà a lurèr percheche l vegne avert inant che l é meso.
Chisc dis passé se à slarià fora en prescia la neva che sot la festes da Nadèl no vegnarà orì l zenter traumatologich ló dal Distret sanitarie de Sèn Jan ajache no se troa l personal sanitarie. Chesta neva à sobito fat cruzièr la Aministrazions de la val e i operatores turistics e ence soscedà n muie de comenc sui social. Se ogne outa che se fèsc mèl valgugn sui portoes dai schi ge vel i portèr fin al ospedèl de Ciavaleis e empegnèr la ambulanzes per trei ores demò de viac, se risia che la val ...
media/k2/galleries/31014/thumbs/image1_foliet_web.jpg
26 de dezember 2025

Santa Luzia 2025: incia sto an na sagra dassen garatada

A Col vigni an ven mitù a jì na gran festa n onor de la Santa che dà l inom al pais
Saralo che l eva n di bel e ciaut da no dì, saralo che sto viaz i 13 de dezember i tomava de sabeda, saralo che na massa de jent la é liada a Col e a la Santa che dà l inom al pais, ma la sagra de sto an la é dassen ga­ratada. (Per la Redazion de Souramont Denni Dorigo »del Moro«)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30976/thumbs/badia_conseideformaziun_trent.jpg
26 de dezember 2025

N ann da record por le Consëi de formaziun Badia

Ai 16 de dezëmber á le Consëi de Formaziun Badia tigní la sentada generala, olache al é gnü invié les uniuns dl comun y rapresentanc de Comun. En chësta ocajiun el gnü porté dant le program y i cunc 2025, aprové le bilanz y an á ince bel’ punsé ala programaziun dl ann che vëgn
Le Consëi de formaziun á le compit da organisé inziatives desvalies, sot forma de referac, cursc, workshops o ater, por i zitadins jogn y adulc dl comun. Le Consëi de formaziun Badia é metü adöm da 9 mëmbri atifs, che se incunta regolarmënter por mëte jö n program de formaziun. Al fin dl ann 2024 êl gnü lité le Consëi nü, de chël che al fej pert por i proscims trëi agn Karin Valentini (presidënta), Rossana Todesco, Sara Frenademetz (aiüt scrivana), Otto Moling, Margit Valentini, Giusi Gius, ...
media/k2/galleries/30996/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-22_um_11.02.04.jpg
26 de dezember 2025

20 ani »Dut l bon« di buteghieres de Gherdëina

Na scumenciadiva che ne n’ie nia plu da pensé demez y sun chëla che trueps se ncunforta, vën śën bele da 20 ani incà metuda a jì te dut Gherdëina
Sce tl 2005 fòvel da udëi te trueps d’autri luesc de Sudtirol lotaries des­frëntes, pona ie l azion »Dut l bon« resteda una dla pueces. Ma co òvela pa perdrët scumencià?
Bele ntëur l 2000 òven purvà a mëter a jì azions desfrëntes, te uni lu­ech se ova vel’ buteghier metù adum y pità velch. Do n ann de paussa, d’avënt dl 2004, fova pona nasciù l »Dut l bon« a livel de valeda. Bruno Pitscheider, sëurastant di buteghieres de Gherdëina, se lecorda drët bën chël mumënt. 
Tl 2005 fova ël ...
media/k2/galleries/30964/thumbs/cajerma_alpini__reba_foliet_web.jpg
25 de dezember 2025

Ex comandánt de la cajerma dei alpini de Reba condané a paié iega e gas privac

La Court dei Conc l’a dezedù che l mossarà paié ite al Minister 20 mile euro 
N militar del corp dei alpini condané da la Court dei Conc. La magi­stra­dura dei conc de Bolsán, coche fesc a savei l folgio da vignidì »Il Corriere delle Alpi«, l’a sentenzié che n ex comandánt de la cajerma »Gioppi« de Reba l a da paié na soma de 20 mile euro. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31007/thumbs/1_maitin_neva_cianacei.jpg
25 de dezember 2025

Maitin: l marcià da Nadèl a Cianacei

Atmosfera magica e realtèdes del post, l é stat endrezà da l’Aministrazion de Comun e da la sociazion El Tendon.
»Maitin« l é l inom per ladin de la bela novità da Nadèl che l é stat endrezà ta Cianacei, n picol marcià bel rencurà te parch di jeghes. L se jonta ite ai marcé endrezé da desvalives egn te etres paijes de Fascia: ti egn passé i hotelieres de Cianacei aea uzà fora la mencianza te paisc de chesta sort de atrazion comerzièla che vegn ca dai paijes todesc e la se à sparpagnà fora ti ultimes egn. A Cianacei, descheche ne à dit l grop de endrez, se à proà a la leèr a noscia usanzes e a la comunità, ...
media/k2/galleries/31015/thumbs/santNadel_foliet_web.jpg
25 de dezember 2025

Sánt Nadel, Dio a metù sua tenda ntaméz a nos

La riflesción de don Andrea Constantini, degán del Decanat da Fodom 
L Nadel no n é demè na data sul lunare, ne na tradizion che ven fata ogni ann. L é n s’enconté. L é Dio che chier fora de vignì perméz, coscita perméz da condivide la nosta vita, le noste legrëze e le noste fadie. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30972/thumbs/storia_eliasfrontull.jpg
25 de dezember 2025

Ci é pa pordërt le Nadé?

Na storia da Nadé de Elias Frontull
Al é püch dan Nadé y te scora él mitans y mituns che s’arjigna ca cun ligrëza ala bela festa. Chësc ann s’á la maestra ponsé da mëte a jí n proiet particolar, cun le tema: "Ci é pa pordërt Nadé?" I scolars é insciö inviá da jí te grups a ti fá chësta domanda a deplü porsones. Ince Timo y Lisa é pa chisc y ai se mët adöm. 




Denanco pié ia ti cunta la maestra la storia da Nadé, de n möt che nasc te na stala frëida y vëgn scialdé da n müsc y da n bo. Chësc möt, Gejú, che fej plü tert tan de ...
media/k2/galleries/30963/thumbs/Road_to_Cortina_20251216_215443_foliet_web.jpg
24 de dezember 2025

Anpezo fajarà ra storia

Comun de Anpezo e Fondazion Mico daante a ra śente. Un paes da vive, da no sarà via. Chi dis de ra Olimpiades e Paralimpiades se podarà lourà e se montà co i schie. Su ra machines ‘l é da bete i pass, che i rua ra setemana che vien 
Ra aministrazion del Comun de An­pezo, aduna co ra Fondazion Milano Cortina 2026, r’à parlà a ra śente de Anpezo, da contà chel che se podarà fei chi dis de i Śoghe d’inverno 2026. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31006/thumbs/1_Prejepie_Milio_Gross_Punz.jpg
24 de dezember 2025

La cripela de Milio Punz

Él amò zachei che se recorda del gran prejepie che l fajea Milio Gross de Punz sa Meida?
Dant te stala e dapò te la majon doventada penscion, per egn e egn mie barba à metù fora n gran prejepie. L fajea dut enstes: entorn la cripela l era la recostruzion de ciasete, gejie, enscinamai l palaz de Erode dut de legn fat a man, e dapò omegn e femene al lurier, l molin e la sia che śiraa, le lum che se empeaa, dut che moea. Mie recorc de canche ti egn ’70 stajaane a ge vardar encanté se à descedà enstadì, canche adinfal me é ruà sot man na veia fotografia de chesta cripela e n numer de ...
media/k2/galleries/31005/thumbs/Spetacol_Cicatrice1_grop_registes.jpg
24 de dezember 2025

N Nadal de pasc, per sanar i sfrijogn de nosc mond

N gran grop de picoi e gregn atores e ciantarins de le parochie de la Val de sot à portà dant n spetacol dal titol »Cicatrice«, per uzar fora i valores veri de chest Temp Sènt.
»L popol che jia inant tel scur à vedù na gran lum… N picol bez é nasciù per noi, ne é stat donà n fi… ge vegn dit: Prinz de la pasc; gran sarà sie poder e la pasc no arà fin« (da Isaia 9,1-6)
Somea che sie passà i secoi da canche al orizont l é comparì na gran Lum, che anunziaa che l é nasciù Gejù. L mond endana l é muda, ma sione proprio segures? Valch outa a vardar le neve somea de esser endodanef crodé te la scurità.
Podon se conscidrar fortuné: aon na ciasa, ciuzé ciauc canche l neif, de ...
media/k2/galleries/30992/thumbs/Christian_Romanini.jpg
24 de dezember 2025

Haiku per furlan

Christian Romanini à giaté l secont pest de »Salva la tua lingua locale« per la poejia publicheda.
Tles edemes passedes sun nost sfuei onse scrit dl bel pest davagné dal professour Paul Videsott con sie »Vacabolar dl ladin leterar«, tla sezion de maiour prestije dedicheda a Tullio de Mauro dl concurs nazional per operes de valuta per l stravardament di lingac dl post. Te chest concurs, tla sezion dedicheda a la poejia publicheda ti é l secont pest vegnù sourandé al furlan Christian Romanini per l liber »Stagjons, haiku par furlan«, dé fora chest ann da Campanotto Editor.

Per Romanini, ...