

18 de setember 2025
Aur l Kino a Cianacei!
L é na bela oportunità culturèla e sozièla per la Val de sora e per duta Fascia. La sociazion Kino, vidèda dal joen Lorenzo Dezulian, à venciù l bando del Comun e la endreza l’inaudazion.
L Chino de Cianace averc endodanef si ujes. Descheche se sà, a venjer l bando del Comun de Cianacei per tor en gestion chesta emportanta strutura culturèla e sozièla l é stat acà vèlch setemèna la sociazion culturèla Kino, metuda su aposta per poder se tor su chesta endesfida de ge sporjer n pont de referiment ai joegn e a la comunanza de Cianacei e de duta la val. Chest l obietif del joen president Lorenzo Dezulian, che te chest ultim temp l se à dat ju con gaissa e empegn, ensema con sie ...
L Chino de Cianace averc endodanef si ujes. Descheche se sà, a venjer l bando del Comun de Cianacei per tor en gestion chesta emportanta strutura culturèla e sozièla l é stat acà vèlch setemèna la sociazion culturèla Kino, metuda su aposta per poder se tor su chesta endesfida de ge sporjer n pont de referiment ai joegn e a la comunanza de Cianacei e de duta la val. Chest l obietif del joen president Lorenzo Dezulian, che te chest ultim temp l se à dat ju con gaissa e empegn, ensema con sie ...


18 de setember 2025
Feries, surëdl y libri
L'azion »Liejer libri via per l instà« dla biblioteca San Durich a Urtijëi ie jita a piz. Ai 10 de setëmber iel unì trat ora pesć per i mutons y la mutans che à fat pea
Chësc instà iel unì metù a jì na azion de liejer libri per mutons dla scola elementera y nce dla mesana. Dai 1. de juni nchin ai 10 de setëmber pudova i mutons jì tla biblioteca San Durich a se mpresté ora libri. Per uniun giapovi na pitla zedula da scrì ora. Per uni liber liet, pudovi taché su n pont sun n placat tla biblioteca. La pitla zedules univa pona metudes ite te na scatula, nscila che n pudova daldò les tré ora dala premiazion.
L avenimënt ie unì fat tla Cësa de Cungresc ...
Chësc instà iel unì metù a jì na azion de liejer libri per mutons dla scola elementera y nce dla mesana. Dai 1. de juni nchin ai 10 de setëmber pudova i mutons jì tla biblioteca San Durich a se mpresté ora libri. Per uniun giapovi na pitla zedula da scrì ora. Per uni liber liet, pudovi taché su n pont sun n placat tla biblioteca. La pitla zedules univa pona metudes ite te na scatula, nscila che n pudova daldò les tré ora dala premiazion.
L avenimënt ie unì fat tla Cësa de Cungresc ...


18 de setember 2025
Piscop Lauro, volede lascèr i fascegn zenza messa?
Da chest uton sarà demò n piovan te duta Fascia, don Mario Bravin, e no l é stat pervedù nesciun colaborador stabol per arsegurèr la messes fora de sajon. La comunanza parochiala se ouc al Piscop.
Descheche oramai se sà, ai 5 de otober don Andrea Malfatti se n jirà da Fascia per jir a tor su la doi parochies a Rorei olache l é stat destinà: la messa per l saludèr sarà chel dì te la Pieif de Sèn Jan da mesa les 11 da doman. Ai 19 de otober te gejia de Poza da la does domesdì vegnarà metù te la mans de don Mario Bravin, apede a la parochies de Dèlba, Cianacei e Ciampedel, ence cheles de Mazin, Pera, Poza, Vich e Soraga.
Per enjignèr chest passaje don Mario à chiamà ite en mercol ai ...
Descheche oramai se sà, ai 5 de otober don Andrea Malfatti se n jirà da Fascia per jir a tor su la doi parochies a Rorei olache l é stat destinà: la messa per l saludèr sarà chel dì te la Pieif de Sèn Jan da mesa les 11 da doman. Ai 19 de otober te gejia de Poza da la does domesdì vegnarà metù te la mans de don Mario Bravin, apede a la parochies de Dèlba, Cianacei e Ciampedel, ence cheles de Mazin, Pera, Poza, Vich e Soraga.
Per enjignèr chest passaje don Mario à chiamà ite en mercol ai ...


18 de setember 2025
Pi de dojento ane de does
Fiore e bela paroles par Flora e Anjelina, doa femena anpezanes de 102 ane
L é stà fato festa, ra setemana pasada, par i 102 ane de Flora Pompanin Dimai de Angelico. Inze ra ciaśa Dotor Angelo Majoni, agnó che r’é ades chesta femena, s’à ciatà i so neode, el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, el pioan don Ivano Brambilla, Elsa Zardini Soriza par r’Union de i Ladis d’Anpezo, aduna con outre vece, che stà con era, inze chera ciaśa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é stà fato festa, ra setemana pasada, par i 102 ane de Flora Pompanin Dimai de Angelico. Inze ra ciaśa Dotor Angelo Majoni, agnó che r’é ades chesta femena, s’à ciatà i so neode, el capocomun anpezan Gianluca Lorenzi Chenopo, el pioan don Ivano Brambilla, Elsa Zardini Soriza par r’Union de i Ladis d’Anpezo, aduna con outre vece, che stà con era, inze chera ciaśa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


18 de setember 2025
Cater dis plëns de ert y nuviteies
Cun dumënia se à stlut ju la 31ejima edizion dl'Unika, manifestazion sun chëla che truep apasciunei dl artejanat artistich aspieta ert da ann a ann: na garanzia de suzes y de ert unica fata a man, chëst ann cun azënt sun i Juesc olimpics 2026
Dai 11 ai 14 de setëmber iel stat l apuntamënt tradiziunel cun l’ert tl Zënter dal Tennis a Runcadic, per l 31ejim iede: i artisć y l’artistes dl’Unika à chëst ann inò, coche uni ann, desmustrà che savëi da lauré cun la mans ie velch de unich, spe taculer, putënt. Te n mond te chël che la nteligënza artifiziela tol ite for plu y plu ciamps dla vita, des mostra Unika che ala criatività dla persona ne ti ruva n computer mo nia permez. »L’ert sarà mo giut chëla che vën ...
Dai 11 ai 14 de setëmber iel stat l apuntamënt tradiziunel cun l’ert tl Zënter dal Tennis a Runcadic, per l 31ejim iede: i artisć y l’artistes dl’Unika à chëst ann inò, coche uni ann, desmustrà che savëi da lauré cun la mans ie velch de unich, spe taculer, putënt. Te n mond te chël che la nteligënza artifiziela tol ite for plu y plu ciamps dla vita, des mostra Unika che ala criatività dla persona ne ti ruva n computer mo nia permez. »L’ert sarà mo giut chëla che vën ...


17 de setember 2025
L FC Gherdëina ne n’ie nia da tenì su contra l Levico Terme
Na vënta che n ne se ëssa povester nia aspità: l Gherdëina duminea la partida y vënc 3:0 contra i favoric. Na prestazion che muda la previjions de chësta sajon tl’Ezelënza
Ai 14 de setëmber à l FC Gherdëina fat na partida contra l Levico Terme ta Mulin da Coi.
La partida à scumencià do la rata bën per i averseres. Tl 15ejim menut à l Levico trat de viers de porta, ma i à falà per puech. Nia giut do à l Gherdëina fat n contrape, i à purtà l palé dal’autra pert dl ciamp. Baca tira, ma l verdiaporta bëndebò inora à pia sù l palé. Al 22ejim fòvel povester n undescmetri per la scuadra de cësa, ma l arbitradëur ne l à nia sciblà.
USC
L articul va inant tla edizion ...
Ai 14 de setëmber à l FC Gherdëina fat na partida contra l Levico Terme ta Mulin da Coi.
La partida à scumencià do la rata bën per i averseres. Tl 15ejim menut à l Levico trat de viers de porta, ma i à falà per puech. Nia giut do à l Gherdëina fat n contrape, i à purtà l palé dal’autra pert dl ciamp. Baca tira, ma l verdiaporta bëndebò inora à pia sù l palé. Al 22ejim fòvel povester n undescmetri per la scuadra de cësa, ma l arbitradëur ne l à nia sciblà.
USC
L articul va inant tla edizion ...


17 de setember 2025
Doi jëuni d’or
Alex Oberbacher y Luca Clara di Gherdëina Runners à chësc ultim fin dl'ena purtà a cësa doi vëntes
N dumënia passeda à i atlec de Gherdëina Luca Clara y si pere Nando Clara tëut pert ala Lessinia Legend Run tla montes dla Lessinia tl Venet. Tlo pudòven se crì ora la trassa. L nen fova de plu longes y de teles plu curtes, danter 50 y 10 chilometri. Sibe l start che l travert fova a Velo Veronese.
Nosc atlec di Gherdëina Runners à fat pea pra la garejeda plu longia, chëla de 50 chilometri y cun 3.400 metri de deslivel. Luca Clara ne n’ie inò nia stat da bater. L à venciù la garejeda cun n tëmp ...
N dumënia passeda à i atlec de Gherdëina Luca Clara y si pere Nando Clara tëut pert ala Lessinia Legend Run tla montes dla Lessinia tl Venet. Tlo pudòven se crì ora la trassa. L nen fova de plu longes y de teles plu curtes, danter 50 y 10 chilometri. Sibe l start che l travert fova a Velo Veronese.
Nosc atlec di Gherdëina Runners à fat pea pra la garejeda plu longia, chëla de 50 chilometri y cun 3.400 metri de deslivel. Luca Clara ne n’ie inò nia stat da bater. L à venciù la garejeda cun n tëmp ...


17 de setember 2025
Speteme, staron ensema per semper
Paolo Fontanive da Moena à scrit n libret per recordèr l leam fon con sia mère Carla Iellici, se n jita acà n an. La publicazion serf ence a sostegnir l’orfanotrofie de Fratel Elio te l’Uganda.
L raport anter mère e fi l é n raport fon, e se un di doi se mèla l leam doventa amò più strent.
L é da chest fil, che vèlch outa somea adertura vèlch da magich, che pea via la publicazion »Una bella storia tra madre e figlio, fino all’Aldilà«. N libret scrit da Paolo Fontanive da Moena do la mort de sia mère Carla Iellici, se n jita de 90 egn acà n an, de setember del 2024.
Con chest libret l autor à volù onorèr sia mère no demò coi pensieres, ma ence con n fin concret de solidarietà. Carla la ...
L raport anter mère e fi l é n raport fon, e se un di doi se mèla l leam doventa amò più strent.
L é da chest fil, che vèlch outa somea adertura vèlch da magich, che pea via la publicazion »Una bella storia tra madre e figlio, fino all’Aldilà«. N libret scrit da Paolo Fontanive da Moena do la mort de sia mère Carla Iellici, se n jita de 90 egn acà n an, de setember del 2024.
Con chest libret l autor à volù onorèr sia mère no demò coi pensieres, ma ence con n fin concret de solidarietà. Carla la ...


17 de setember 2025
Zensiment de la popolazion al via dal 6 de otobre
I é 211 le fameie fodome selezionade per respone al cuestionar
Dal 6 de otobre piarà via l zensiment de la popolazion e de le cese porté ennavánt dal Istat. Davántvia chëst l vigniva fat ogni diesc agn. Dal 2021 la modalité l’é mudada e l’é deventada permanenta. L’autra novité l’é che la rilevazion la no ven plù fata sun duc i zitadins ma demé su nen campion de fameie e singoi che i ciaparà na lëtra a cesa dal Istat co le istruzion che sierf per tò pert.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Dal 6 de otobre piarà via l zensiment de la popolazion e de le cese porté ennavánt dal Istat. Davántvia chëst l vigniva fat ogni diesc agn. Dal 2021 la modalité l’é mudada e l’é deventada permanenta. L’autra novité l’é che la rilevazion la no ven plù fata sun duc i zitadins ma demé su nen campion de fameie e singoi che i ciaparà na lëtra a cesa dal Istat co le istruzion che sierf per tò pert.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


16 de setember 2025
Da Istà Algegra a l’Uganda
Trei touse che chest istà à fat le animadore di bec de Istà Algegra a Moena le é jite a far na esperienza te la miscion de Fratel Elio Croce.
Far na esperienza de volontariat te na miscion l é zeche che lascia l segn e che semper più joegn vel proar. Ence trei touse fasciane se à pissà de pontar demez e star per trei setemane anter i bec de l’Africa. Mattea Capaldo, Alessia Minnucci e Alice Deflorian, che via per chest istà à fat le animatore a Istà Algegra, é pontade via ai 30 de aost per jir te l’Uganda te la miscion de Fratel Elio Croce. La neva é stata data da Biju Vadagnini proprio la sera del spetacol final te Navalge.
Se pel ...
Far na esperienza de volontariat te na miscion l é zeche che lascia l segn e che semper più joegn vel proar. Ence trei touse fasciane se à pissà de pontar demez e star per trei setemane anter i bec de l’Africa. Mattea Capaldo, Alessia Minnucci e Alice Deflorian, che via per chest istà à fat le animatore a Istà Algegra, é pontade via ai 30 de aost per jir te l’Uganda te la miscion de Fratel Elio Croce. La neva é stata data da Biju Vadagnini proprio la sera del spetacol final te Navalge.
Se pel ...


16 de setember 2025
Prima ancunteda di scizeri dla valedes ladines
L'idea fova bele da plu giut incà sun mëisa, chëi de Gherdëina l à metuda n droa. N dumënia passeda se à i scizeri de duta la valedes ntëur al Sela ancuntà a Urtijëi, per la prima edizion dl "Di dla cumpanies ladines"
Scizeri dla Val Badia, da Fedom, Ampëz y Fascia, y sambën chëi de Gherdëina che ova nvià a chësta ancunteda, se à ancuntà n dumënia ai 14 de setëmber a Urtijëi. L ie unì adalerch na bela cumpëida de trohtes y l ie stat na bona ucajion per se baraté ora danter persones che à a cuer la tradizions y la storia de nosc raions. Do la Santa Mëssa lieta per gherdëina se àn urtà tla Cësa de Cultura, ulache l à rujenà Steven Vergauwen y ulache n à pona nce maià da marënda y fat festa cun doi mujighes che ...
Scizeri dla Val Badia, da Fedom, Ampëz y Fascia, y sambën chëi de Gherdëina che ova nvià a chësta ancunteda, se à ancuntà n dumënia ai 14 de setëmber a Urtijëi. L ie unì adalerch na bela cumpëida de trohtes y l ie stat na bona ucajion per se baraté ora danter persones che à a cuer la tradizions y la storia de nosc raions. Do la Santa Mëssa lieta per gherdëina se àn urtà tla Cësa de Cultura, ulache l à rujenà Steven Vergauwen y ulache n à pona nce maià da marënda y fat festa cun doi mujighes che ...


16 de setember 2025
Sauté cun y zënza schi
Mutans y mutons dla categuries U10, U12 y U14 se à n dumënia passeda musrà tla cumbinazion nordica sun Pana. N di garatà cun de bela garejedes y doi bedaies per chëi de Gherdëina
Tla cumbinazion nordica se mesùren te doi disciplines desfrëntes y d'instà vën l pudejé baratà ora cun l sauté. Propi de na tel garejeda de saut cun i schi y sauté se tratòvela n dumënia ai 14 de setëmber sun Pana, na garejeda che valova per la Copa Talia de chësta disciplina. La mutans y i mutons à danmesdì pudù sauté ju dal saut HS21 y i majeri dal HS35. Ntëur marënda jìvela pona mo de sauté na bela raida: i mëndri una de un n chilometer, i majeri una de bën trëi chilometri. I resultac udëis ...
Tla cumbinazion nordica se mesùren te doi disciplines desfrëntes y d'instà vën l pudejé baratà ora cun l sauté. Propi de na tel garejeda de saut cun i schi y sauté se tratòvela n dumënia ai 14 de setëmber sun Pana, na garejeda che valova per la Copa Talia de chësta disciplina. La mutans y i mutons à danmesdì pudù sauté ju dal saut HS21 y i majeri dal HS35. Ntëur marënda jìvela pona mo de sauté na bela raida: i mëndri una de un n chilometer, i majeri una de bën trëi chilometri. I resultac udëis ...


16 de setember 2025
Anpezo aduna con duto el Cadore
Sarà zinche Unios par duta ra provinzia de Belun. A chera does Feltrina e Agordina s’in śonta tre noes: Valbelluna, Medio Bellunese e Cadore Dolomiti, da Anpezo al Comelego
Muda ra Unios montanes. I s’à cordà intrà Rejon Veneto e Provinzia de Belun, par ra Unios montanes. L é i entes de secondo grado, chi che ‘na ota i aea gnon Comunità montana. Ades in é demanco, ma pi grandes, con chera de goernà meo. A firmà ‘l ea Francesco Calzavara, loudaduó de ra Rejon Veneto; Roberto Padrin presidente de ra Provinzia de Belun; Ennio Vigne par i capecomun e i aministratore de ra nostra provinzia.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Muda ra Unios montanes. I s’à cordà intrà Rejon Veneto e Provinzia de Belun, par ra Unios montanes. L é i entes de secondo grado, chi che ‘na ota i aea gnon Comunità montana. Ades in é demanco, ma pi grandes, con chera de goernà meo. A firmà ‘l ea Francesco Calzavara, loudaduó de ra Rejon Veneto; Roberto Padrin presidente de ra Provinzia de Belun; Ennio Vigne par i capecomun e i aministratore de ra nostra provinzia.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


15 de setember 2025
La sanità de eles per l bonstèr de duc
La assessores del Comun de Sèn Jan Mirella Florian e Lucia Dellagiacoma à endrezà na lingia de scontrèdes per condivider informazions su la cures e la neva strategies tel ciamp de la medejina.
La sanità de la eles l é sanità per duc. Con chesta paroles l Comun de Sèn Jan prejenta la neva scomenzadiva, che revèrda soraldut la femenes ma la é outa duta la comunanza.
»Desché assessore a le politiche soziale del Comun de Sèn Jan, ma ence desché femene – ne à dit l’assessora Mirella Florian – gio e Lucia Dellagiacoma aon volù scomenzar via nosc mandat col far zeche per le femene, perché pisson che la sanità de le ele no sie demò na costion medica, ma ence soziala e culturala. L é na ...
La sanità de la eles l é sanità per duc. Con chesta paroles l Comun de Sèn Jan prejenta la neva scomenzadiva, che revèrda soraldut la femenes ma la é outa duta la comunanza.
»Desché assessore a le politiche soziale del Comun de Sèn Jan, ma ence desché femene – ne à dit l’assessora Mirella Florian – gio e Lucia Dellagiacoma aon volù scomenzar via nosc mandat col far zeche per le femene, perché pisson che la sanità de le ele no sie demò na costion medica, ma ence soziala e culturala. L é na ...


15 de setember 2025
Aprovada la reforma de le Union Montane: dal 2027 da 9 le deventarà 5
I »tai« n Ciadoure e a Longaron. No muda nia per Agordin e Feltrin
Peia via la rivoluzion de le Union Montane n Provinzia de Belum. Vender ai 5 de setember, a Palaz Piloni la firma del protocol. N vare ntermez ntel prozéss de riordinament teritorial dei enc proponù da la Region del Veneto. N nuof scomenciament per chëste relaté che »armade« de n nuof statut, le sarà, o almánco chëst l é nte intenc de la reforma, tres deplù l sostén operatif ai comuns per la sconánza del teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Peia via la rivoluzion de le Union Montane n Provinzia de Belum. Vender ai 5 de setember, a Palaz Piloni la firma del protocol. N vare ntermez ntel prozéss de riordinament teritorial dei enc proponù da la Region del Veneto. N nuof scomenciament per chëste relaté che »armade« de n nuof statut, le sarà, o almánco chëst l é nte intenc de la reforma, tres deplù l sostén operatif ai comuns per la sconánza del teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


14 de setember 2025
Artva e fonin, n studie de utol ence per l Socors
Andreas Rizzi de Poldin se à laureà en enjegneria eletronica a Padua con na tesi su l’analisa de le interferenze sui aparac de enrescida de chi che resta sot na levina.
Jon inant con le interviste ai joegn fascegn che se à laureà al scomenz del istà. Chest’outa aon domanà fora Andreas Rizzi de Poldin da Vich, clasc 2003, che à tout dant per sia tesi n argoment leà al Socors da mont, de chel che l fasc part da trei egn. Andreas, apede a se dar ju te Aministrazion de Comun, l é n muie atif tel volontariat e l à la pascion de la mont, defat ades l volessa doventar ence menacrep e ge jir do a le pedie de si giaves.
Che studies aste fat?
Andreas Rizzi É fat l liceo ...
Jon inant con le interviste ai joegn fascegn che se à laureà al scomenz del istà. Chest’outa aon domanà fora Andreas Rizzi de Poldin da Vich, clasc 2003, che à tout dant per sia tesi n argoment leà al Socors da mont, de chel che l fasc part da trei egn. Andreas, apede a se dar ju te Aministrazion de Comun, l é n muie atif tel volontariat e l à la pascion de la mont, defat ades l volessa doventar ence menacrep e ge jir do a le pedie de si giaves.
Che studies aste fat?
Andreas Rizzi É fat l liceo ...


14 de setember 2025
Sun Piz Boè, più freit e manco jent
L patron Guido Bernard à tanche fenì i lurieres per na neva vasca da l’èga. Chest an messèl l é stat burt e aost freit, l à nevet vint oute.
Con la fin de setember ruarà a piz ence la sajon da d’istà de la uties da mont che tirarà sia somes de coche la é jita. I conc ben segur ge vel i fèr a la fin ma che chesta no sie stat na sajon bona desche chela del an passà l é jà da poder dir.
Guido Bernard patron del refuge Capanna Piz Fassa ne à dit che »no l é stat na gran sajon, chest istà l é stat n muie più freit di autres egn. L é stat bel de jugn, ma l meis de messal l é stat burt con pievia e aost freit e burt, se l é na nigola la ...
Con la fin de setember ruarà a piz ence la sajon da d’istà de la uties da mont che tirarà sia somes de coche la é jita. I conc ben segur ge vel i fèr a la fin ma che chesta no sie stat na sajon bona desche chela del an passà l é jà da poder dir.
Guido Bernard patron del refuge Capanna Piz Fassa ne à dit che »no l é stat na gran sajon, chest istà l é stat n muie più freit di autres egn. L é stat bel de jugn, ma l meis de messal l é stat burt con pievia e aost freit e burt, se l é na nigola la ...


14 de setember 2025
Nce i pitli y la pitles possa judé
Via per l instà à la Crëusc Blancia y l Vke Gherdëina pità per l prim iede deberieda n curs de prim aiut per mutons y mutans: trëi dis de teoria y pratiga per mparé co fé, canche l ie debujën de aiut
Nia mé »Pavël«: l Vke Gherdëina mët d’instà a jì d’uni sort de ativiteies sëuraprò per i mëndri dla scola elementera. Chësc instà se àn per l prim iede mpensà de mëter a jì nce n curs de prim aiut n cunlaurazion cun la Crëusc Blancia de Gherdëina.
De lugio y agost se àn ancuntà trëi dis alalongia a Soplajes tl Zënter Aiut Gherdëina. De ndut vint mutons y mutans danter 9 y 10 ani de duta la valeda, partìi su te doi grupes, à abù l’ucajion de mparé cie che n dëssa fé, sce l ëssa da suzeder n ...
Nia mé »Pavël«: l Vke Gherdëina mët d’instà a jì d’uni sort de ativiteies sëuraprò per i mëndri dla scola elementera. Chësc instà se àn per l prim iede mpensà de mëter a jì nce n curs de prim aiut n cunlaurazion cun la Crëusc Blancia de Gherdëina.
De lugio y agost se àn ancuntà trëi dis alalongia a Soplajes tl Zënter Aiut Gherdëina. De ndut vint mutons y mutans danter 9 y 10 ani de duta la valeda, partìi su te doi grupes, à abù l’ucajion de mparé cie che n dëssa fé, sce l ëssa da suzeder n ...


14 de setember 2025
Sanin dapò e gramarzé ben, soreles
Duto el ben fato in Anpezo da ra mognes Franzescanes de Cristo Re: dapò de deboto zento ane, ‘es s’in và anche eres. Outra mognes che lascia el paes, dapò de i frates. Ca de nafré sarà un pree depì, pede al pioan
El s’à ingropà, co ra vosc rota e i vegnia da pianśe: don Ivano Brambilla, el pioan de Anpezo, ‘l à saludà coscita ra mognes Franzescanes de Cristo Re, che ‘es s’in và da chesta comunità, dapò deboto zento ane de laoro. El pioan ‘l à saludà chesta soreles a ra fin de ra mesa granda de i 31 de agosto, par ra Festa de ra Bandes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El s’à ingropà, co ra vosc rota e i vegnia da pianśe: don Ivano Brambilla, el pioan de Anpezo, ‘l à saludà coscita ra mognes Franzescanes de Cristo Re, che ‘es s’in và da chesta comunità, dapò deboto zento ane de laoro. El pioan ‘l à saludà chesta soreles a ra fin de ra mesa granda de i 31 de agosto, par ra Festa de ra Bandes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper