media/k2/galleries/31715/thumbs/teatro_Sun_sorei_20260422_154705_foliet_web.jpg
05 de mei 2026

I pizete sul sorei de ra vila

El teatro par i scolare: ‘na strada par i insegnà ra parlada, ra storia, ra tradizios, ra usanzes de chesto paes. Sto an s’à contà de el donià e ra nozes, ra sceiba, fei manina par el fó, śì in croda. Un projeto de ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan 
Un dapò chel outro, sul palco de ‘l Alexander Girardi Hall, in Anpezo, s’à daerto alcuante cuadre dera vita de ’na ota, inze sto paes. A i mostrà ‘l ea i pizete de ra scora popolares, de ra doa clases de cuinta, col teatro »Sul sorei de ra vila«. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31735/thumbs/sociazion_orghegn_mantesc_Alpe_Adria_Claus.jpg
05 de mei 2026

Orghegn da mantesc sora i confins

La sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ con i referenc per Fascia Claus Soraperra e Giordano Costa à tegnù sia radunanza e prejentà l nef logo. La é averta a duc i pascioné de musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches.
L’à giusta compì n an la neva sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ metuda su con at ofizial ai 26 de oril del 2025 con 21 sozi fondadores. Chesta sociazion se met dant de valorisèr la musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches de la region Alpe Adria donca sostegnir la relazions anter gropes linguistics, la persones e i enc publics e privac ma soraldut slarièr fora la cognoscenza de la musega populèra tradizionèla anter i joegn e fèr cognoscer l repertorie musical storich ...
media/k2/galleries/122/thumbs/9dde8379633fe578497e5c49eb6cb617.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31743/thumbs/IMG_8112.jpg
05 de mei 2026

Fossenara d’Al Plan stlüta

Le gestur baia de n dann che messass gní metü a post por insnöt
Mareo é da dui dis incá zënza fossenara, de chësc vers él dërt da informé che le dann gaujé da na condüta dal’ega é mënder co tomü. Le gestur nes dij che la fossenara podess bele jí indô en funziun por insnöt.

media/k2/galleries/31742/thumbs/Bandiera_ladina_Moniaria.jpg
05 de mei 2026

Meté fora la bandiera!

Ma stajé ascorc a la meter fora coche carenea...
Ai 5 de mé l é l dì de la bandiera ladina dai trei colores brun, bianch e vert. 
Apontin te chesta dì, del 1920 do la Gran Vera, passa 70 raprejentanc de la valèdes ladines se aea binà sun jouf de Frea per reclamèr l'unità ladina e protestèr ajache ge era stat neà l derit de autodeterminazion.
Chela scontrèda vegn recordèda desche l moment che à fat nascer la bandiera dai trei colores: l brun del ciel, l bianch de la neif e l vert del bosch.
Per chest vegn domanà de meter fora noscia ...
media/k2/galleries/31739/thumbs/Ph_Gianvito_Coco_012-BGV_2814.jpg
05 de mei 2026

CT Al Plan/San Martin: identité y cultura ladina é sëgn tl statut

Vare important dla Cooperativa Turistica Al Plan/San Martin, che á metü ite te so statut la sconanza y la promoziun de lingaz, cultura y identité ladina. La dezijiun é tomada pro la sentada generala di 23 d’aurí
Pro les Cooperatives Turistiches de nüsc raiuns vëigon de gre en gre che ares ne se dá nia ma plü jö cun le turism porí, mo che contribuësc tres indô ince da organisé iniziatives por la jënt dl post o ince por la jënt dl post. Chësc vel tan deplü por les CT dla valada, che á intrames arjunt la zertificaziun de sostenibilité GSTC, olache ara ne nen vá nia ma de sostenibilité economica y ambientala, mo propi ince de sostenibilité culturala y soziala. Ó dí che al dess ince ester n fin de promoziun ...
media/k2/galleries/31718/thumbs/letra_urtijei_max_mrooder_foliet_web.jpg
04 de mei 2026

Ortisei?

A chëi che ie ultimamënter jic ora per l troi dla Posta de viers de S. Piere ti saràl dessegur sautà tl uedl che sun la tofles che mostra de viers de Urtijëi ie l inuem »Ortisei« unì straicà tres. A chisc che se à tëut la bria de fé chësta azion da puech fundamënt, ulessans tlo ti stlarì mpue la ideies. (Max Moroder y Vinzenz Senoner, Urtijëi)De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31714/thumbs/inserat_2026-04-28_um_17.40.34.jpg
04 de mei 2026

Nuova clinica ortopedica a Reba. »Cánche l turist l é l meso per dè n servisc ai locai«

Voluda da l’aministrazion de Comun, la scomenciadiva l’a bele bu na bona resposta da la jent del luoch
Dal 6 de merz l’é giourida a Reba, ntei locai bas ite de la senta de la Crousc Bláncia Fodom na nuova clinica ortopedica. L servisc l é sté dassën volù da l’aministrazion de Comun che per chëst l’a mossù se ntesté ndavò i locai che i eva stei conzedus a la Crousc Bláncia per po podei i fité via con en bándo.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31734/thumbs/Raida_Moena-2.jpg
04 de mei 2026

L’Aisciuda Ladina é rica e frutuousa

L program rich de evenc con raides, spazirèdes, mostres e prejentazions de libres taca insnet lunesc 4 de mé da les 20:30 te Sorastanza de la Scola Ladina con la scontrèda »Paroles che fèsc crescer. Bec e lengac te la comunanza ladina de Fascia«.
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina,per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche ...
media/k2/galleries/31738/thumbs/PHOTO-2026-04-27-10-21-31.jpg
04 de mei 2026

Pröm post a Neumarkt

A Neumarkt, pro l’iscriziun tl liber genealogich dles polorines de trëi agn, á davagné por le terzo ann indôlater n zidladú dla Val Badia
Oramai él n apuntamënt tradizional por le monn dl ciaval, canche al vëgn fat a Neumarkt l’iscriziun tl liber genealogich dles polorines de trëi agn dla raza haflinger y noriches. N evënt olache i zidladus dla Val Badia é dagnora rapresentá bun y olache ai davagna regolarmënter ince reconescimënc. Dai 24 ai 26 de aurí ésera indô stada tan inant y gnanca en chësc iade n’ál mancé les sodesfaziuns ladines. Le pest por la plü bela norica i é jü a n zidladú dla Val Badia: Simon Costabiei da La Val, ...
media/k2/galleries/31713/thumbs/ConsegnatorceparalimpicheFondazioneCortina_foliet_web.jpg
03 de mei 2026

Ra bela lun ciouda de chel fo

El chentl de ra Paralimpiades donà a doa asociazios che ‘s laora par dià duta ra parsones che stenta, che ‘s pode fei sport e vive meo 
Ra doa asociazios The game never ends e Assi onlus ‘s à ciapà da Fon­deazione Cortina doi chentl, de chi dorade par ra Paralimpiades d’in­verno 2026. Chesta doa asocia­zios ‘es laora dute i dis par dià ra parsones che stenta. I doi presidentes Orlando Maruggi e Davide Giozet i à ciapà chesto donatio da Stefano Longo, presidente de Fondazione Cortina. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31733/thumbs/spetacol_strie_Cornon_Moena1.jpg
03 de mei 2026

La stries del Cornon é ruèdes te Navalge

La comedia musicala, metuda ensema da la Scola de musega Il Pentagramma, l Zenter de Danza de Tieser e i joegn de la Filo ‘Lucio Deflorian’ à abù n gran suzes.
La stries del Cornon… ma che stries e stries, a la dir duta de stria fata e fenida n aon pa vedù demò una. Tinultima aon descorì che no l era pa stries, ma trei prinzesses, fies del Re Cornon. Ma speta, speta, Re Cornon a Navalge? Ma co, èl spodestà Re Laurin? E i morchies l é doventà elfi e…
Na, na, n moment, la contia ne à ciapà via massa. Chiò cognon bele ve contèr che l spetacol metù en scena en domenia ai 19 de oril te teater de Navalge l é stat dalbon zeche de maraveous. La contia ‘Le ...
media/k2/galleries/31732/thumbs/Screenshot_2026-04-30_alle_11.38.55.jpg
03 de mei 2026

Premié i ‘Segnes de Pèsc’ ladins

Angela Chiocchetti e Leopoldo Rizzi à ciapà l Premie Nazionèl ‘Segni di Pace’  per l empegn per na pèsc positiva. Rizzi é stat premià ence per si meric te la promozion de la ezelenzes taliènes tel mond.
Semper più jent ladina se fèsc cognoscer e aprijièr foravia e la porta fora de Fascia valores, ideèi e projec. Chest’outa rejonon de la consegna de atestac per meric a doi persones che se à dat ju tel ciamp de la cultura, l lengaz, la storia e la pèsc.  
Ai 15 de oril te la Giornèda Nazionèla del Made in Italy, tel Palaz Valentini a Roma l é stat la zerimonia endrezèda da Unicef Italia en colaborazion con APAMRI (Sociazion Parlamentèra de Amicizia anter i Insigniti de la Republica ...
media/k2/galleries/31712/thumbs/selfdeicongresc_foliet_web.jpg
02 de mei 2026

I studafuoch fesc saré l Self dei Congresc. Fodom senza n self per manifestazion

Dal souraluoch, davò la desgrazia de Crans Montana, l é sauté fora che la strutura la no n eva plù a norma bele dal 2.011 
La desgrazia de Crans Montana n Svizera, ulache nten local che ospi­táva na festa per l ultimo del ann l é mort 41 persone, n gran pert jovegn, a gauja del fuoch che a brujé ju l local, l’a fat scaté ncin daperdut controi sul respét de le norme de segurëzza ntei locai ulache ven fat manifestazion e feste publiche per azerté che le siebe n regola co le norme contra l fuoch. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31731/thumbs/Raiffeisen_Pre_radunanza_Rosa_Carpano.jpg
02 de mei 2026

»Volon esser vejins al teritorie«

La Raiffeisen Schlern-Rosengarten à tegnù sia radunanza jun Busan, con na scontrèda a Poza la setemèna dant resservèda ai sozi fascegn.
Ai 24 de oril al Hotel Sheraton jun Busan se à dejout la radunanza di sozi de la Raiffeisen Schlern-Rosengarten: na scontrèda duta con traduzion ence per talian, olache l é stat aproà l bilanz e lità l nef Consei diretif, te chel che l é stat confermà l president Leonhard Resch e Rosa Carpano desche raprejentanta de Fascia.
Apontin Rosa Carpano, hoteliera de Sèn Jan, aea avert na setemèna dant a Poza na pre-radunanza, endrezèda da la Raiffeisen Schlern Rosengarten con sia filiala de Fascia per ...
media/k2/galleries/31730/thumbs/Fascia_Balon_26_oril_2026.jpg
02 de mei 2026

L Fascia venc col capitan te usc

Al Cotura i bec fascegn à jià na partida da no creer e i é stac bogn de ge tegnir poz e aer la soramessa sul Perjen, che l era prum en classifica.
La partida sul calandar en domenia ai 26 de oril al Cotura se anunziaa n muie senestra per l Fascia Balon: la formazion de mister Capovilla cognea jiar contra a na squadra dalbon forta: l Perjen, prum en classifica, e amò apede ge menciaa valch jiador, Ampò na partida coscita piena de emozion nesciugn se l'aessa fegurada.
Ti prumes menuc l é i ghesć che se tegn l balon, ma zenza esser bogn de far cruziar l portier fascian, ence se te usc l é Andreas Mattioli Mignela, a so esordie co la pruma ...
media/k2/galleries/31721/thumbs/Bildschirmfoto_2026-04-29_um_09.30.55.jpg
02 de mei 2026

Primitif bën, ma fat śën

N vënderdi dl'ena passeda iel stat la giaurida dla mostra »Primal Focus« de Niklas Jäger tl self dla mostres dl Circolo-Lia Mostra d'Ert a Urtijëi
L jëunn franzëus Niklas Jäger ie unit te Gherdëina dan n sies ani per fé l curs de spezialisazion de ziplé tl lën. Do avëi finà la scola iel restà a Urtijëi, ajache l se n sta bën tlo: l à abinà cumpanies y n ambient creatif. »Nëus coche Circolo son cuntënc che pudon fé mostres de jënt che ne n’ie nia da tlo, ma che se à cris ora de viver tlo y che arichësc cun si ert nosta valeda«, à dit la presidënta dl Circolo-Lia Mostra d’Ert Valeria Stuflesser.

Elisabeth Kostner

L articul tla edizion atuela ...
media/k2/galleries/31711/thumbs/LegnesOlimpiades20260425_181159_foliet_web.jpg
01 de mei 2026

Ra consegna de ra Olimpiades

Ben da legnes del Rutorgo, da se menà a ciaśa. Intanto se speta che i fenisce el laoro de ‘l inpianto, scomenzà con tanta prescia e ades incioutà
Sentreave a ve fei su ra legnes, su i vostre fonde, ignante che menone via duto. Chesto r’à dito ra sozietà Simico a i paroi de chi fonde agnó che pasa el noo inpianto de Anpezo, chel che moe da Revis, ves Mortija, da ruà su in Ria de Saco, alolo desora de Lazedel. Par fei pasà i funaze de ‘l inpianto, de outon del 2025 i à roesà ra piantes, śo par el Rutorgo, calche laresc, pichesee brascioi da foia. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/31729/thumbs/Armin_Chiocchetti_1.jpg
01 de mei 2026

Joegn dedant a la endesfides per l davegnir

N muie de joegn va a la foresta e tropes no vegn più de retorn. Aon domanà fora Armin Chiocchetti, che te la Svezia l à studià linguistica e fat n dotorat. Ades l é a n bivie olache ence l'AI pel aer n peis.
Armin Chiocchetti, moenat da L Forn clasc 1992, l é un di joegn che é peé via da noscia val per jir a la foresta. Do se aer diplomà al liceo de Fascia, che te chel an aea sperimentà n percors che conjobièa linguistich e scientifich, l é jit te la Svezia, olache l aea fat l quarto an de scola auta a la foresta. L se à scrit ite a l'Università de Uppsala e l se à laureà en indologia co na tesi sul lengaz bhojpuri e dapò ence en linguistica con na tesi sui mudamenc fonetics e fonematics del ladin ...
media/k2/galleries/31702/thumbs/PHOTO-2026-04-25-19-54-51.jpg
01 de mei 2026

La pert invisibla dla sajun da d’invern

Le documentar cört sön la sajun turistica da d’invern tla Val Badia dl regist Paolo Vinati s’á cualifiché por le »Trento Film Festival«, olache al é sté da odëi tl cheder dla manifestaziun l’ultima domënia 
»Giro Giro Tondo« é le titul dl docu­mentar cört dl regist etnografich Paolo Vinati che é rové tla cernüda dl »Trento Film Festival« y é gnü tut sö tl program danter 130 films, rová adalerch da 38 naziuns. Por le pröm iade él sté da odëi en domënia ai 26 d’aurí a Trënt tl cheder dl festival cinematografich dediché ai raiuns da munt.

Paolo Vinati che vir y laora a La Val, vëgn pro da osservé la vita de valada cun sües tradiziuns, partico­larités y de sciöche la ...