media/k2/galleries/31637/thumbs/crousc_blancia_4_foliet_web.jpg
20 de auril 2026

Detomaso: »Ciapé volontari la sfida per l davignì«

»La Crousc Bláncia l’é come n’azienda. Fodomi daidé prò« 
L nuof Caposezion Giorgio Deto­maso, 33 agn, l é nte la Crousc Bláncia dal 2013. Ma l eva bele sté volontario nte la Crousc Bláncia Reba a scomencé dal 2009 ntel Grop Jovegn. Per doi mandac l é sté con­silier e n inviern l a ence laoré da dipendent. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31645/thumbs/caserma_studafech_cianacei_firepi.jpg
20 de auril 2026

N sistem digital nef per i Studafech de Fascia

A Cianacei l é stat metù en doura FirePi. L comandant Giuseppe Costantino ne met dant ence l’atività de chest invern e vèlch novità.
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
media/k2/galleries/122/thumbs/536b89e8938f7fc854c3253e0cb72728.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31649/thumbs/cb_altabadia.jpg
20 de auril 2026

Consëi nü por la Crusc Blancia Alta Badia

Ince la Crusc Blancia Alta Badia á tigní la sentada generala cun les lîtes dl consëi nü. Le tomun dla seziun passa tles mans de Lucas Piccolruaz da Badia, vize é Elisa Boi

Ai 10 d’aurí él gnü tigní la sentada generala dla Crusc Blancia Alta Badia. En chësta ocajiun él gnü moscedé danü les chertes y lité le consëi nü, che restará te chësta inciaria por i proscims cater agn. Les lites á porté n valgügn mudamënc y porta ince ite vënt frësch tl consëi. Marco Ienna, le caposeziun da denant, á de jö süa inciaria, mo á tut la dezijiun da resté inant tl consëi. So post tol ite Lucas Piccolruaz da Badia, che é bele sté 4 agn tl consëi. Dlungia le caposeziun fej ince pert ...

media/k2/galleries/31648/thumbs/Bildschirmfoto_2026-04-20_um_10.36.05.jpg
20 de auril 2026

Chësc ie storia!

L HC Gherdëina bat l Maran y vënc la Alps. La pascion per l hockey tla valeda ie inò descededa
Duta Gherdëina ti teniva n sada i punies al HCG y chi che ne fova nia tl stadio te Sëlva, fova su per l computer che ti cialova ala partida o dan l telefonn, a udëi tant che la sta. Te n iede fòvela inò tlo, ch’la pascion per l hockey che n sentiva te nosta valeda dan caranta o cincant’ani. L HC Gherdëina messova n sada mé plu vëncer un n juech contra l Maran per deventé campions. Y l sëmi ie deventà realtà. L Gherdëina ie campion dla Alps Hockey League!

USC

media/k2/galleries/31644/thumbs/Lingue_Morte_Grenz_1.jpg
19 de auril 2026

Le Lingue Morte: bis a La Grenz e no demò

Ti dis dant e do Pasca l storich grop ladin à empienì doi oute l Music Club de Moena, ence con i 'Maestres de schi' che ge à dat luster a la produzion del Chum, e l à tout part a n workshop e na scontrada endrezada dal Istitut Cultural Ladin.
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
media/k2/galleries/31636/thumbs/Carabinieri_Faloria_2026_foliet_web.jpg
19 de auril 2026

Su ra pistes co ra testa

El laoro de i Carabiniere, da i tende a chel che se fesc e par dià ra parsones che se fesc mal. Alcuante numere de un inverno stragno, par ra Olimpiades e Paralimpiades in Anpezo 
Canche se và a se montà coi schie, su ‘na pista, intrà duta ches’outra parsones, beśen pensà sora polito a chel che se fesc. Se pó se ra gode, ma col rispeto par chi outre. L é i Carabiniere a me ‘l dì, i melitare de ra conpagnia de Anpezo e de ches’outra stazios agnó che ‘l é pistes da schie e inpiante. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31643/thumbs/presidenta_cai_sat_licia_fave.jpg
19 de auril 2026

Licia Favé no va più inant

Enstadì l é stat chiamà ite la radunanza con litazions de la Sezion CAI SAT Val de sora. Do trei mandac, la presidenta no pel più se meter a la leta a cef del grop per statut.
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
media/k2/galleries/31642/thumbs/radunanza_20egn_Transdolomites.jpg
18 de auril 2026

Che valor èla la Ferata de la Veisc?

L president de Transdolomites Massimo Girardi tol posizion do che la PAT ge à dit a RFI de no jir inant col document de fatibilità. La radunanza di sozi à rebadì la volontà de jir inant.
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
media/k2/galleries/31635/thumbs/crousc_blancia_1_foliet_web.jpg
18 de auril 2026

Giorgio Detomaso nuof Caposezion de la Crousc Bláncia Fodom

Mudament generazional nte la Crousc Bláncia Fodom. Giorgio Detomaso l é sté voté nuof Caposezion. Con dël n consei n gran pert renové con troc jovegn consiadous 
Davò 14 agn, fora che n mandat ulache l’ava fat la vize, Antonella De Toffol l a lascé l’enciaria a cé de l’associazion, ulache l’eva ite fin da cánche l’eva stada metuda su ntel 2012. Nte chël auton, auna a nen pico grop de colaboradous, la s’ava tout su l empegn de remëte mpé l servisc de prum aiut a sceguito de le cugnisciude vizende liade a la Crousc Bláncia Reba, sarada chelche ann davò. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/31641/thumbs/conzert_Musega_Moena_rock_folk.jpg
18 de auril 2026

La Banda de Moena sona l rock

I sonadores, sot la bacheta del Maester Roberto Silvagni, à enterzà toc folk con toc rock anter i più cognosciui. Vivandieres e museganc à portà dant picola comedies e travestimenc.
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk. 
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
media/k2/galleries/31634/thumbs/Fascia_Balon_Ciavaleis.jpg
18 de auril 2026

Doi partide perdude

I fascegn à jià zenza bon ejit l derby forin Fiem e al Cotura i é stac fac sora ence dal Porfido Albian. Duta doi la squadres à despassà l Fascia te la classifica.
L é stat na setemana grieva per l Fascia Balon, che te doi partide, jiade ai 8 e ai 12 de oril, no l à metù apede nience n pont e l se à lascià far sora tant dal Fiem che dal Porfido Albian. 
En mercol sera l é stat jià l derby fora Ciavaleis che à portà a la pruma desfata de la setemana. 
Tel prum temp l é i bec de mister Capovilla che fasc la partida, ma zenza esser bogn de meter l balon te sach, enceben n par de ocajion no desfrutade.


Podede lejer dut, con resultac de la squadres ...
media/k2/galleries/31633/thumbs/3_Piscop_benediscion_lapida_donLuigi.jpg
17 de auril 2026

Detelpai don Luigi, servidor valent e fideil

La comunanza de Ciampedel se à strent con don Mario e l Piscop don Lauro Tisi per recordèr l preve fascian mort per l Covid. Sot l teac dedant gejia l é stat metù e benedì la plota de recordanza.
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
media/k2/galleries/31632/thumbs/Mirella_Gennaro_Nadia.jpg
17 de auril 2026

A Gaza l é l infern

Gennaro Giudetti con sia testimonianza dramatica à avert a Poza la rassegna del Comun de Sèn Jan che rejona de degnità e deric. Insnet col film »Ariaferma« l tema l é la situazion te la perjons.
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...
media/k2/galleries/31631/thumbs/Monti_Pallidi_Socialone_grop2.jpg
17 de auril 2026

Sun Lujia la festa soziala de la Monti

Na otantina de atlec se à endesfidà per l titol de campion sozial. Gran festa col splash party e musega.
En lunesc de Pasca ai 6 de oril la Monti Pallidi à binà atlec e genitores sun Lujia per la garejada e la festa soziala 2026. En dut i era de 80, dai più picoi del 2021 a chi più gregn. L mior temp é stat segnà da Federico Deville, clasc 2013 de la categoria Ragazzi, ruà al travert te 30.96, el se à vadagnà l titol de campion sozial. Do le gare l é stat gran festa con l splash party endrezà sun Valbona, dj e band che à fat goder duc chenc. Se sera su coscita na sajon de resultac emportant per i ...
media/k2/galleries/31605/thumbs/Bildschirmfoto_2026-04-14_um_13.32.32.jpg
17 de auril 2026

Na zircunvalazion te Sëlva. Y a Urtijëi?

Te Sëlva lëuren a var plën per na streda nueva de zircunvalazion. Trueps se damanda śën coche la cëla ora a Urtijëi, ulache l trafich ie perdrët mo majer. On rujenà cun l assessëur provinziel per la mubltà Daniel Alfreider
La Jonta provinziela à dan n valgun enes dat pro la carateristiches tecniches y l cheder economich dla zircunvalazion de Sëlva. “Y a Urtijëi pa?”, se damanda śën trueps. L prim luech dla valeda patësc bele dai ani l trafich ite y ora dla valeda: codes longes sun stradon y tres l luech vëijen via per l inviern tan che uni fin dl’ena.

Elisabeth Kostner

La ntervista al assessëur Daniel Alfreider ie da liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
media/k2/galleries/31630/thumbs/aiut_alpin_web.jpg
17 de auril 2026

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Cun l 6 de auril à l Aiut Alpin Dolo­mites finà via si servisc per la sajon da d’inviern, che n ova metù man ai 6 de dezëmber dl 2025.
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bul­san àn fat 485 nter­vënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.

De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
media/k2/galleries/31626/thumbs/14_17.4.26_copy_web.jpg
17 de auril 2026

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/31625/thumbs/ciantaconnos.jpg
17 de auril 2026

Cianté deberieda per na condivijion culturala

Editorial
En domenia, ai 19 de auril, saral l festival di cors di mutons y dles mu­­­tans »Cianta con nos« a Bulsan.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites y la Comunanza La­­dina a Bulsan met a jì l prum ia­de chesta manifestazion tradizionala tla cité capitala dla provinzia.
...
media/k2/galleries/31624/thumbs/danca_web.jpg
17 de auril 2026

S’l on ciaculeda cun Annemarie Perathoner, nasciuda tl 1932 sun l luech da Uridl a Urtijëi

Dancà y da na pert 
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...