La Ciasa de Armonia se verc a la jent de età
L projet, envià via da Anffas acà n an, à abù de bogn resultac. Enstadì l ge é stat prejentà ai operatores de la Cèses de Paussa.
L'à inom 'Ciasa de Armonia', l projet envià via giust acà n an da Anffas de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia, la Sociazion Rencureme, Bambi e l Laboratorie Sozièl. Se trata de na cambra multisensorièla che é stata enjignèda te Oratorie parochial de Moena, de gra al enteressament de la Conseiera de procura al sozièl Mirella Florian, la desponibilità de don Gianni Damolin che à metù a la leta l local e l contribut de la Fondazion Caritro.
Te chest an passà chesta cambra é ...
L'à inom 'Ciasa de Armonia', l projet envià via giust acà n an da Anffas de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia, la Sociazion Rencureme, Bambi e l Laboratorie Sozièl. Se trata de na cambra multisensorièla che é stata enjignèda te Oratorie parochial de Moena, de gra al enteressament de la Conseiera de procura al sozièl Mirella Florian, la desponibilità de don Gianni Damolin che à metù a la leta l local e l contribut de la Fondazion Caritro.
Te chest an passà chesta cambra é ...
Proiet de cunliamënt Pana y Sautaria
Tl articul la descrizion dl proiet y si trassa, cun la cuestion dla mubiltà, sustenibltà y economia
La Usc à giapà l documënt dl proiet che n ulëssa fé danter Pana y Sautaria. »L obietif«, nscila vëniel descrit tl plan descritif dl cunliamënt danter Pana y Sautaria, »ie chël dla sustituzion de n cunliamënt cun na curiera danter i mplanc portamont y de miuré nscila la cualità dl servisc a chëi da tlo y ai seniëures de Gher dëina y dla spersa dl Scilier y tl medemo mumënt nce alesiré l trafich«, nscila l documënt.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ...
La Usc à giapà l documënt dl proiet che n ulëssa fé danter Pana y Sautaria. »L obietif«, nscila vëniel descrit tl plan descritif dl cunliamënt danter Pana y Sautaria, »ie chël dla sustituzion de n cunliamënt cun na curiera danter i mplanc portamont y de miuré nscila la cualità dl servisc a chëi da tlo y ai seniëures de Gher dëina y dla spersa dl Scilier y tl medemo mumënt nce alesiré l trafich«, nscila l documënt.
USC
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ...
Scialdé a lëgna... mo sciöche al toca!
Insciö se tlama la campagna de sensibilisaziun tla provinzia de Balsan, olache an ó sensibilisé i patruns de implanc a lëgna da ciaré de na combustiun indortöra. Chësc porta vantaji por l’ambiënt y ince le tacuin
Sëgn che les temperatöres vëgn bel plan plü frësches y che al é indô da scialdé te ciasa, á metü man te Südtirol la campagna "Scialdé a lëgna... mo sciöche al toca!" Te Südtirol araton che al sides incër 90.000 implanc da scialdé a lëgna, pro che che al é chi 70.000 moguns, furní y frogorá de ciasadafüch. La campagna s’oj rodunt a chi che á chisc pici implanc. "Cun chësta iniziativa dunse n contribut por mioré la cualité dl’aria te Südtirol", á dit l’assessur Peter Brunner pro la presentaziun, ...
Sëgn che les temperatöres vëgn bel plan plü frësches y che al é indô da scialdé te ciasa, á metü man te Südtirol la campagna "Scialdé a lëgna... mo sciöche al toca!" Te Südtirol araton che al sides incër 90.000 implanc da scialdé a lëgna, pro che che al é chi 70.000 moguns, furní y frogorá de ciasadafüch. La campagna s’oj rodunt a chi che á chisc pici implanc. "Cun chësta iniziativa dunse n contribut por mioré la cualité dl’aria te Südtirol", á dit l’assessur Peter Brunner pro la presentaziun, ...
Discusción su »Arabba – Fodom–Turismo«
L’aministrazion:»La no raprejenteia duta la val; l é da la mudé«. L’opojizion fesc n’enterpelánza.»”Brand oramei cugnisciù. L va ben coche l é«
L’ultimo consei de comun a vedù se consumé la discusción ntra magioránza e opojizion soura la merscia turistiga »Arabba – Fodom–Turismo«. Per la nuova aministrazion Nagler chësta la no raprejentëssa duta la val perciéche massa enzentrada demè su Reba. De duta autra opinion l’opojizion, che su la cuestion l’a prejenté n’enterpelánza. »La mudé assa n efét devastánt su la promozion turistiga. L’é oramei cugnisciuda daperdut. L ava ben coche l’é«. Dut l é pié via, coche a speighé l Capogrop de ...
L’ultimo consei de comun a vedù se consumé la discusción ntra magioránza e opojizion soura la merscia turistiga »Arabba – Fodom–Turismo«. Per la nuova aministrazion Nagler chësta la no raprejentëssa duta la val perciéche massa enzentrada demè su Reba. De duta autra opinion l’opojizion, che su la cuestion l’a prejenté n’enterpelánza. »La mudé assa n efét devastánt su la promozion turistiga. L’é oramei cugnisciuda daperdut. L ava ben coche l’é«. Dut l é pié via, coche a speighé l Capogrop de ...
Core par ra salute
Siezento parsones da Cortina a Fiames par strutà sode da dorà par ra salute
L é stà ra bela śornada de soroio cioudo, una de ra poches de chesto outon da guergno, a fei da soaśa a ra festa “Cortina in rosa”, che à vedù siezento parsones moe da ra piaza, inze meśo el paes, e ruà fin inze a Fiames, su ra pista de sport Antonella De Rigo. L é stà fato domegna ai 6 de otobre, conpain de trope outre luoghe, in śiro par r’Italia, da strutà su sode, par ra asociazion Airc, par i dotore che studia el cancro, da ciatà fora cemodo el fermà.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
L é stà ra bela śornada de soroio cioudo, una de ra poches de chesto outon da guergno, a fei da soaśa a ra festa “Cortina in rosa”, che à vedù siezento parsones moe da ra piaza, inze meśo el paes, e ruà fin inze a Fiames, su ra pista de sport Antonella De Rigo. L é stà fato domegna ai 6 de otobre, conpain de trope outre luoghe, in śiro par r’Italia, da strutà su sode, par ra asociazion Airc, par i dotore che studia el cancro, da ciatà fora cemodo el fermà.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
Taiada la vëta! Le zënter de reziclaje á davert les portes
En sabeda ai 18 d'otober á le zënter de reziclaje y racoiüda de refodam a Sompunt davert les portes ala comunité. Do l’inaodaziun y les parores di surastanc comunai y ince dl’Uniun di iagri, s’á i goti alzé te na viva por la strotöra nöia
Dan da plü co diesc dis, s'á desfiré tla localité de Sompunt a Badia la festa d'inaodaziun dl zënter de reziclaje nü. Por chësc evënt á i lauranc y i aministradus de comun, cun ince i mëmbri dl’Uniun di iagri, davert les portes ai zitadins, che é en tröc rová adalerch por cuché ite ti locai dl’implant de racoiüda y de reziclaje nü, sciöche ince ti locai dla sënta nöia di iagri.
Deplü surastanc y aministradus comunai á tut en chësta ocajiun la parora por sotrissé l'importanza ...
Dan da plü co diesc dis, s'á desfiré tla localité de Sompunt a Badia la festa d'inaodaziun dl zënter de reziclaje nü. Por chësc evënt á i lauranc y i aministradus de comun, cun ince i mëmbri dl’Uniun di iagri, davert les portes ai zitadins, che é en tröc rová adalerch por cuché ite ti locai dl’implant de racoiüda y de reziclaje nü, sciöche ince ti locai dla sënta nöia di iagri.
Deplü surastanc y aministradus comunai á tut en chësta ocajiun la parora por sotrissé l'importanza ...
Fascia domana arsegurazions per la sanità
L assessor Tonina e i dirigenc é rué a Sèn Jan per dir ofizialmenter che chest invern l Zenter traumatologich sarà avert. L Procurador: »volon esser segures de aer te val duc i servijes sanitares«.
La Provinzia autonoma de Trent à endrezà enstadì na scontrèda te Fascia per portèr dant sie empegn acioche chest invern vegne denef avert l Zenter traumatologich te val. Chest servije, de emportanza strategica no demò per l turism, ma ence per no meter en crousc l partiment de Prum Aiut te ospedèl fora Ciavaleis, do esser jit inant con bon ejit per egn, do l Covid l era stat tout demez o limità demò al fin de setemèna e dapò lascià su deldut.
L problem, descheche se sà, l é la dificoltà de ...
La Provinzia autonoma de Trent à endrezà enstadì na scontrèda te Fascia per portèr dant sie empegn acioche chest invern vegne denef avert l Zenter traumatologich te val. Chest servije, de emportanza strategica no demò per l turism, ma ence per no meter en crousc l partiment de Prum Aiut te ospedèl fora Ciavaleis, do esser jit inant con bon ejit per egn, do l Covid l era stat tout demez o limità demò al fin de setemèna e dapò lascià su deldut.
L problem, descheche se sà, l é la dificoltà de ...
„Ironman“ á porté la desfida y Philipp Crepaz á azeté
Conesciüda sciöche la competiziun plü düra de triatlon, prevëiga l Ironman sön destanzes lunges n percurs de 3,8 km de nodé, 180 km sön roda y 42 km de salté. A Calella tla Spagna é rová adöm ai 6 d’otober plü de 3 mile atlec cun n some su, chël de taié la ligna dl travert. Danter chi che ti l’á fata é ince Philipp Crepaz da La Ila
Na prestaziun nia da püch, n’é stada chëra de Philipp Crepaz da La Ila, en domënia ai 6 d’otober tla localité de Calella, püch dalunc da Barcelona, capitala spagnola dla regiun Catalogna. En chësc de á stlüt le jonn so prüm percurs de triatlon sön les destanzes lunges tla competiziun „Ironman“, che prevëiga plü trates da stlü jö tles trëi disciplines: la pröma é de 3,8 km da nudé fora por le mer; daldô aspeta 180 km da fá sön roda y tla finada na raida da salté de 42 km. ...
Na prestaziun nia da püch, n’é stada chëra de Philipp Crepaz da La Ila, en domënia ai 6 d’otober tla localité de Calella, püch dalunc da Barcelona, capitala spagnola dla regiun Catalogna. En chësc de á stlüt le jonn so prüm percurs de triatlon sön les destanzes lunges tla competiziun „Ironman“, che prevëiga plü trates da stlü jö tles trëi disciplines: la pröma é de 3,8 km da nudé fora por le mer; daldô aspeta 180 km da fá sön roda y tla finada na raida da salté de 42 km. ...
Na vita par ra storia
L é morto Mario Ferruccio Belli, che ‘l à studià e scrito de Anpezo da i tenpe pi indalonśe fin ancuoi. El Statuto del Cadore del 1338, ra jeja, el cianpanin, i confis, fin a ra prima guera e a ‘l Fascismo
On saludà Mario Ferruccio Belli. El ‘l é morto ai 18 de otobre e ra sepoltura r’é stada martes ai 22. Belli ‘l aea 92 ane: ‘l ea nasciù a San Vido del 1932, ai 8 de setenbre. «L é el di de ra Madona e par chesto io porto el me prin gnon – el contaa – e inveze chel outro el vien da me sento Ferruccio, ufizial de i Bersaglieri, ferì in guera sul Cristallo».
A pianśe Mario Ferruccio ‘l ea i fioi Susy, Riccardo e Claudia; a se pensà de el dute i anpezane e i cadoris che i à abù acaro de lieśe i so ...
On saludà Mario Ferruccio Belli. El ‘l é morto ai 18 de otobre e ra sepoltura r’é stada martes ai 22. Belli ‘l aea 92 ane: ‘l ea nasciù a San Vido del 1932, ai 8 de setenbre. «L é el di de ra Madona e par chesto io porto el me prin gnon – el contaa – e inveze chel outro el vien da me sento Ferruccio, ufizial de i Bersaglieri, ferì in guera sul Cristallo».
A pianśe Mario Ferruccio ‘l ea i fioi Susy, Riccardo e Claudia; a se pensà de el dute i anpezane e i cadoris che i à abù acaro de lieśe i so ...
»Te na dì te la Pieif l era fin a 43 messe«
Recorc de familia e de vita da bez de Piergiorgio Ghetta, fi de Gusti dal Ones, ultim monech de la Moniaria de Sèn Jan.
Piergiorgio Ghetta dal Ones l é nasciù te la Ciasa de la Moniaria, olache da chest an à troà denef lèrga la Redazion de La Usc di Ladins.
En ocajion de la Festa del Rengraziament, dedichèda chest an a la storica istituzion, ge aon domanà che l ne conte mingol de si recorc, de canche l era bez chiò a Sèn Jan, te chesta Ciasa, la vita de la familia e l lurier che i fajea con so pare Agostino ‘Gusti’ Ghetta dal Ones, che l é stat l ultim monech de la Comunità de Fascia.
Piergiorgio, che ve sàl ruar ...
Piergiorgio Ghetta dal Ones l é nasciù te la Ciasa de la Moniaria, olache da chest an à troà denef lèrga la Redazion de La Usc di Ladins.
En ocajion de la Festa del Rengraziament, dedichèda chest an a la storica istituzion, ge aon domanà che l ne conte mingol de si recorc, de canche l era bez chiò a Sèn Jan, te chesta Ciasa, la vita de la familia e l lurier che i fajea con so pare Agostino ‘Gusti’ Ghetta dal Ones, che l é stat l ultim monech de la Comunità de Fascia.
Piergiorgio, che ve sàl ruar ...
Na bela festa per nosc lengaz
La prejentazion del liber »Paroles fora de crigna« de Fabio Chiocchetti l é stat l'ocajion per se troèr e rejonèr de ladin anter persones che, ence fora da duta la istituzions, ge vel ben a nosc lengaz.
L é stat proprio na bela festa. Na sera olache l'Union di Ladins de Fascia, che ensema con l'Union Generela di Ladins dla Dolomites à dat fora l nef liber de Fabio Chiocchetti, à volù envièr duta la persones che à amor per l ladin e rengrazièr duc chi che à dat sie contribut per meter ensema chest prezious regoi e ge l sporjer a la comunanza.
Te la bela sala del Hotel Rizzi de Salin a Pera, fornida coi depenc de Franzeleto Bernard, l é stat sport mingol de speisa da zacan enjignèda con sie ...
L é stat proprio na bela festa. Na sera olache l'Union di Ladins de Fascia, che ensema con l'Union Generela di Ladins dla Dolomites à dat fora l nef liber de Fabio Chiocchetti, à volù envièr duta la persones che à amor per l ladin e rengrazièr duc chi che à dat sie contribut per meter ensema chest prezious regoi e ge l sporjer a la comunanza.
Te la bela sala del Hotel Rizzi de Salin a Pera, fornida coi depenc de Franzeleto Bernard, l é stat sport mingol de speisa da zacan enjignèda con sie ...
Bandiera nueva cun festa de benedescion
N dumënia passeda àn fat festa. La Mujiga da Bula à do passa 60 ani giapà na bandiera nueva. La bandiera ie, nscila àn pudù audì plu suvënz ntan la festa, n sëni dl tenì adum, de tuché pra na lia, na cumenanza. De feter uni familia che sta sa Bula iel almanco un n cumëmber pra la Mujiga, velch scialdi de speziel per chësc ridl
La lia dla Mujiga da Bula fova danz al cumplet, l cunsëi cun si presidënt Daniel Hofer à metù a jì dut a puntin. Bele ntan la Santa Mëssa, lieta da Sn.Peter Gschnitzer, iel unì purtà dant pensieres n cont dl tenì adum y de vester a despusizion ai autri, de ti judé al proscimo. La parola servì vën al didancuei suvënz ududa de stlet uedl, ma la ie, aldò dl preve, na cossa che toca pra la persones y nce pra la dlieja. »Penson ala Caritas y a duta la grupes che juda, che fej velch per l luech, per ...
La lia dla Mujiga da Bula fova danz al cumplet, l cunsëi cun si presidënt Daniel Hofer à metù a jì dut a puntin. Bele ntan la Santa Mëssa, lieta da Sn.Peter Gschnitzer, iel unì purtà dant pensieres n cont dl tenì adum y de vester a despusizion ai autri, de ti judé al proscimo. La parola servì vën al didancuei suvënz ududa de stlet uedl, ma la ie, aldò dl preve, na cossa che toca pra la persones y nce pra la dlieja. »Penson ala Caritas y a duta la grupes che juda, che fej velch per l luech, per ...
L é suzedù in Anpezo
Un projeto par contà de i scritore pi grei, pasade inze sto paes, agnó che i à lascià un segn
Da chel projeto, nasciù śa doi ane, son drio a ruà a ‘l laoro. I vó bete fora tabeles, in śiro par el paes, da contà de i scritore che ‘l é pasà par Anpezo. Duto moe da el scrito “Accadde a Cortina” de Goffredo Parise. Dapò chi de “Una montagna di libri”, con Francesco Chiamulera, i à vardà drio, i à studià e ciatà fora algo de trope outre scritore, taliane e foreste, de ‘l Noezento. Intrà dute chi oute gnomes, ‘l é inze chi de Ernest Hemingway, Vladimir Nabokov, Dino Buzzati e Indro ...
Da chel projeto, nasciù śa doi ane, son drio a ruà a ‘l laoro. I vó bete fora tabeles, in śiro par el paes, da contà de i scritore che ‘l é pasà par Anpezo. Duto moe da el scrito “Accadde a Cortina” de Goffredo Parise. Dapò chi de “Una montagna di libri”, con Francesco Chiamulera, i à vardà drio, i à studià e ciatà fora algo de trope outre scritore, taliane e foreste, de ‘l Noezento. Intrà dute chi oute gnomes, ‘l é inze chi de Ernest Hemingway, Vladimir Nabokov, Dino Buzzati e Indro ...
Auter che ‘Mona'...
Gran suzes a Moena per Le Lingue Morte, che à empienì per doi oute La Grenz chiaman ite n publich de trei generazion.
No un, ma doi conzerc, chi che Le Lingue Morte à metù dant tel ultim fin de setemana te la senta de La Grenz a Moena, percheche »ence Bob Dylan l fajeva coscì«. L’Armando Rebaudo no l fenesc mai de soscedar marevea e amirazion, con so esser ironich ma ence fon, bon de scriver toc de autentica poesia e de gran anteveder, apede a autres che somea deldut sconclujioné (ma no l é pa vera), e dapò i portar sun paladina con far istrionich e mimica straordenara, e prejentar cianzon e band con batude de ...
No un, ma doi conzerc, chi che Le Lingue Morte à metù dant tel ultim fin de setemana te la senta de La Grenz a Moena, percheche »ence Bob Dylan l fajeva coscì«. L’Armando Rebaudo no l fenesc mai de soscedar marevea e amirazion, con so esser ironich ma ence fon, bon de scriver toc de autentica poesia e de gran anteveder, apede a autres che somea deldut sconclujioné (ma no l é pa vera), e dapò i portar sun paladina con far istrionich e mimica straordenara, e prejentar cianzon e band con batude de ...
L é temp de Rengraziament
La tradizionèla festa de l’Union di Ladins, metuda a jir chest an ai 26 e 27 de otober adum col Comun General de Fascia, é dedichèda a la Moniaria, veiora istituzion de val, e al servije di monesc.
Do la bela prejentazion del liber “Paroles fora de crigna« de Fabio Chiocchetti, la sociazion ladina é jà vertia a ve recondèr n auter apuntament.
Rejonon de la Festa del Rengraziament, che oramai da tradizion l’Union endreza vigni an d’uton. Chest an la sarà spartida sun doi dis, en sabeda ai 26 e en domenia ai 27 de otober, e la vegnarà metuda a jir a Sèn Jan adum con l Comun General de Fascia e dedichèda a la Moniaria, veiora istituzion e ritajon de noscia comunanza, ma ence frabicat storich ...
Do la bela prejentazion del liber “Paroles fora de crigna« de Fabio Chiocchetti, la sociazion ladina é jà vertia a ve recondèr n auter apuntament.
Rejonon de la Festa del Rengraziament, che oramai da tradizion l’Union endreza vigni an d’uton. Chest an la sarà spartida sun doi dis, en sabeda ai 26 e en domenia ai 27 de otober, e la vegnarà metuda a jir a Sèn Jan adum con l Comun General de Fascia e dedichèda a la Moniaria, veiora istituzion e ritajon de noscia comunanza, ma ence frabicat storich ...
Nteligënza artifiziela – revoluzion o resieda?
Na sëira de nfurmazion y ejëmpli pratics n con' dla nteligënza artifiziela, ulache l ie unì auzà ora i potenziai, ma nce la ndesfides che ancunton, se dajan ju cun la tecnologies dla »NA generativa«
Tl'era digitela de ncueicundì ie l cunzet de nteligënza artifiziela deplù che mé na parola de moda, la ie realtà. La nteligënza artifiziela se à urmei nfiltrà te tan che duc i ciamps dla vita da uni di. Dai »assistënc dla rujeneda« y generadëures de ilustrazions nchin ai sistems plu cumplesc che vën adurvei tl ciamp dla medejina o dl'economia. Tan debota coche la se svilupea ne sons nëus persones nia bones de ti sté do y suvenz nes mancia l tëmp per mparé co se astilé, che l ie bele inò zeche ...
Tl'era digitela de ncueicundì ie l cunzet de nteligënza artifiziela deplù che mé na parola de moda, la ie realtà. La nteligënza artifiziela se à urmei nfiltrà te tan che duc i ciamps dla vita da uni di. Dai »assistënc dla rujeneda« y generadëures de ilustrazions nchin ai sistems plu cumplesc che vën adurvei tl ciamp dla medejina o dl'economia. Tan debota coche la se svilupea ne sons nëus persones nia bones de ti sté do y suvenz nes mancia l tëmp per mparé co se astilé, che l ie bele inò zeche ...
Co mudarèl l Piaz de Sotegrava?
En mercol ai 30 de otober la FPB Cassa, che à comprà l veie Albergo Corona, ge met dant a si sozi da Moena vèlch proponeta de projet.
A Moena l é dut n gran rejonèr del projet che cognessa ge dèr neva parbuda no demò al Albergo Corona, ma a dut l Piaz de Sotegrava. L veie frabicat con la veranda che caraterisea l zenter del paisc l é stat comprà l an passà da la FPB Cassa, che la se endreza a ge meter man per fèr fora sia senta neva e »ge dar n contribut a la sistemazion del ‘decoro urbano' e de la viabilità locala«. Coscita se lec te la letra che l president Carlo Vadagnini ge à manà ai sozi de la FPB Cassa (demò a chi ...
A Moena l é dut n gran rejonèr del projet che cognessa ge dèr neva parbuda no demò al Albergo Corona, ma a dut l Piaz de Sotegrava. L veie frabicat con la veranda che caraterisea l zenter del paisc l é stat comprà l an passà da la FPB Cassa, che la se endreza a ge meter man per fèr fora sia senta neva e »ge dar n contribut a la sistemazion del ‘decoro urbano' e de la viabilità locala«. Coscita se lec te la letra che l president Carlo Vadagnini ge à manà ai sozi de la FPB Cassa (demò a chi ...
Nagler a Trënt e Belum per descore de trasporc publizi
N proget n colegament co la coriera da la Val Badia per Reba e fin a Col
Trasporc publizi sa mont: Nagler ponta a nen acordo co la Provinzia de Bolśán per na corsa de coriere da la Val Badia a Reba e fina Col da coleghé con chële del viers de Belum finanziada col Fond Comuns de Confin. No de la Provinzia de Belum al contribut per l servisc de taxi metù su dal Comun per i studenc. »Se fajëssa n precedent« la resposta de Palaz Piloni. Come anunzié dal consiadou provincial Massimo Bortoluzzi i dis passei l Capocomun da Fodom Oscar Nagler l é sté convoché n Provinzia ...
Trasporc publizi sa mont: Nagler ponta a nen acordo co la Provinzia de Bolśán per na corsa de coriere da la Val Badia a Reba e fina Col da coleghé con chële del viers de Belum finanziada col Fond Comuns de Confin. No de la Provinzia de Belum al contribut per l servisc de taxi metù su dal Comun per i studenc. »Se fajëssa n precedent« la resposta de Palaz Piloni. Come anunzié dal consiadou provincial Massimo Bortoluzzi i dis passei l Capocomun da Fodom Oscar Nagler l é sté convoché n Provinzia ...