media/k2/galleries/31149/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-28_um_09.59.47.jpg
28 de jené 2026

N verdiaporta dla Svezia per l HC Gherdëina

Tl scumenciamënt dla sajon ne n'ova l HCG nia cumprà duc i jugadëures furesć che n ëssa pudù, una na lerch òven lascià liedia. Śën se n jova l club tulan na dezijion nia saurida, ma che trueps fans se aspitova
Claes Endre, chësc ie l inuem nuef che i nteressei de hockey messerà se lecurdé. L se trata de n verdiaporta de 30 ani dla Svezia y cun ël ons ulù s’la ciaculé per capì ciuldì che l à cris ora Gherdëina coche si ncësa nuef. Ora de n doi ani tl USA, à Endre for fat hockey tla Scandinavia, i ultims sies ani for tla segonda liga dla Svezia Allsvenskan.

SPM

Cie che l verdiaporta nuef dl HCG à dit, sarà da liejer n vënderdi ai 30 de jené te la edizion nueva de La Usc di Ladins.
media/k2/galleries/31146/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-27_um_13.25.35.jpg
28 de jené 2026

For njeniei a judé

I Destudafuech de Urtijëi se à chësc ultim fin dl'ena ancuntà per la senteda generela
e ndut 29 proes, 75 ntervënc y 28 d’autri servijes à i Destudafuech de Urtijëi fat via per l ultim ann. Tra dut y dut à i 64 uemes y l'ëila di Destudafuech fat belau 6.600 ëura de si tëmp liede a bën dla cumenanza. Chësc iel unì dit ntan la senteda generela dla lia, che ie stata n vënderdi dl'ena passeda sun Mont de Sëuc.

EK

L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 30 de jené.
media/k2/galleries/122/thumbs/6a77980b5abc55d88f2a9a9ede430619.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31155/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-28_um_12.31.58.jpg
28 de jené 2026

Do na nuet tl bosch mo viva

N’ëila de 64 ani di Paejes Tudësc ne fova n lunesc sëira nia ruveda de reviers te si albierch te Sëlva
La fova pieda via daduman cun si cumpanies per jì a spaz a Urtijëi, ma la à dat ëuta davia che la ova mpue mel de cë. Mpue do la diesc ti àla mo scrit a si cunescënc che la ie jita a cumpré pan, daldò ne se àla nia plu lascià audì. Canche si cunescënc
ie ruvei de reviers te si albierch, ntëur cëina, ne fòvela nia iló. I ie jic a la crì iló ntëur y davia che i ne la à nia abineda ài ntëur la diesc cherdà aiut.

EK

Dut l articul tla edizion nueva de La Usc che vën ora chësc vënderdi, ai 30 de jené.
media/k2/galleries/31151/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-28_um_12.24.00.jpg
28 de jené 2026

Legrëza cun la mujiga

N sada ai 10 de jené à l Cor y Urchestra de S. Cristina abù la senteda generela per ti cialé de reviers al ann 2025
L ie stat na bela ancunteda danter ciantarins y sunadëures, cumëmbri de unëur, autoriteis y reprejentanc de d’autra lies y dut chësc pra na bona cëina. Do i saluc purtei dala prësidënta Luzia Senoner, la relazion dla cassiera y la paroles dl’autoriteis
y reprejentanc dla lies, fòvel l mumënt de partì ora la uneranzes.

Deplù n con' de chësc pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi ai 30 de jené.
media/k2/galleries/31150/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-28_um_12.22.25.jpg
28 de jené 2026

Scultures de nëif y de dlacia tl sëni dla Olimpiades

L ie stat n cuncors de scultures de nëif te Sëlva y a Ischgl. Tl zënter de Urtijëi. iel ënghe da udëi scultures de dlacia
L cuncors de fé scultures de nëif sun l Pra da Nives ie te Sëlva tl mëns de jené urmei tradizion. Chëst ann ie la tematica dla 29ejima edizion »Juesc olimpics Milan-Cortina«. For tl sëni dla Olimpiades iel nce scultures de dlacia tl zënter de Urtijëi.

Chi che à venciù pra l cuncors de Sëlva, de Ischgl y vel' nfurmazion sëuraprò n con' dla scultures a Urtijëi pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora chësc vënderdi, ai 30 de jené.
media/k2/galleries/31128/thumbs/coro_fodom_foliet_web.jpg
28 de jené 2026

Coro Fodom, n auter ann da mëte nte soeja. Riconfermé l diretif

L viade a Loreto e l’encontada nta Fodom col coro dal Galles le scomenciadive che a empegné i ciántarins 
N ciaria da 14 agn, l diretif del Coro Fodom l é sté endavò reconfermé deplén nte la sentada aunala de l’associazion che l’é stada ai 10 de jenè. Davoche l prescident Lorenzo Pellegrini l a dit de ester a dispojizion per jì ennavánt a tignì su l’enciaria e de se ciapé polito a laoré coi con­siadous atuai, i ciántarins i a dé endavò plena fiduzia spò a la scuadra formada da Damiano Demattia, vizeprescident, Stefano Palla, cassier, Lorenzo Soratroi, scriván e Igor Palla consiadou.

De plu tla ...
media/k2/galleries/31147/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-28_um_08.57.50.jpg
28 de jené 2026

La flama olimpica te Gherdëina

Iust dant, ncuei, mierculdi ai 28 de jené, iel unì purtà l chentl cun la flama olimpica te Gherdëina. Sibe a Urtijëi che te Sëlva àn zelebrà chësc passaje
Urmei ieles tan che tlo, o mefun via n Ampëz, chësta Olimpiades. La flama olimpica vën tla spana de tëmp dan i Juesc purteda tres lueges desfrëntes. Y chësc unëur y nscila de vel' viers, sëni de partezipazion, ti ie nce unì fat a Gherdëina ncuei, mierculdi, ai 28 de jené. L se tratova de 100 tedofors che fajerà pea pra chësc passaje danter nosta valeda y nosc ujins te Fascia, a Cianacëi.
Bele riesc dala ot daduman - pra na bela gran nevera - ie l fuech olimpich ruvà te Gherdëina.

Vel' nfurmazion ...
media/k2/galleries/31143/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-27_um_13.16.45.jpg
27 de jené 2026

Campions sot ala nëif

Johann, Elena, Alan, Noah, Alex, Patrik y Georg ie i campions provinziei sun Pana
I atlec dl schi nordich ne se à n dumënia ai 25 de jené nia lascià sprigulé dala truepa nëif che ie tumeda via per l danmesdì.  N chël di à l Schi Club Gherdëina inò metù a jì la garejeda de pudejé per l Südtirol Cup che valova coche campiunat provinziel tla tecnica liedia.

Bën 250 atlec à fat pea y pudù se museré sun n purtoi de nëif naturela, che ie tumeda coche la previjions ova udù dant. Nce truep atlec dl SC Gherdëina ne se à nia lascià mucé l'ucajon de pudëi garejé n cësa. Bën 48 de ...
media/k2/galleries/31115/thumbs/Canticum_neves_Ciantores_Siror.jpg
27 de jené 2026

N Canticum semper Novum

Na ciacolada con l maester Ilario Defrancesco, fondador e diretor de la corala da Moena.
Peon via dai ultimes conzerc, che l Canticum Novum à portà dant tel temp de le feste...
Ilario Defrancesco L conzert de Nadal l é n apuntament de ogne an da canche l é nasciù l coro, n moment spetà. Chest temp del an é leà a la musega corala amò più che a chela strumentala e l repertorie de ciantie l é dalbon n muie gran, coscita posse ge jontar int valch da nöf ogne an. Chest an aon fat 3 conzerc, a Moena, a Pera e fora Caran e aon fat ence n toch n muie senester a ot osc: ades sion en tenc e ...
media/k2/galleries/31127/thumbs/veterinari_esterno_foliet_web.jpg
27 de jené 2026

I vetrinarie de Anpezo a Socus

Un grun de zavarie, da ‘l an pasà d’istade, par fei śì inaante el laoro de i doi dotore: scaturlade da Revis, i é ruade a Fiames, ades i à da se tramudà danoo. E ra no n’é fenida ca 
Par i doi vetrinarie de Anpezo, i do­tore de ra besties Fabio Frison e Alessandro Siorpaes, ‘l é stà parecià un anbulatorio śo a Socus. L é stà betù un container de banda, pede al magaśen de comun. Se sà che i no stajarà ca par senpre, ma noma par ste mesc de ra Olimpiades e Paralimpiades: ‘l an pasà d’istade i à abù da s’in śì da Fiames, inze chera baraca de len de el vecio aeroporto, agnó che ades ‘l é el vilajo olimpico e negun pó śì pede.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
media/k2/galleries/31139/thumbs/FridaPiazza.jpg
26 de jené 2026

Frida Piazza: “Mutons de Die, prëibel no lascëde tumé!“

L Cuartet Leterer sun Rai Ladinia (canal regional) en mercui, 28.01.2026, dala 20:50
L Cuartet leterer, muderà da Rut Bernardi, cun Ingrid Runggaldier, Roland Verra y Mateo Taibon, rujenerà dl’opra leterera dla scritëura Frida Piazza d’Urtijëi che va dala lirica y la prosa, ai libri per mutons, nchin ala sagistica sun argumënc speziei.

Test y regia Rut Bernardi, produzion Fusago, a cura de Alessandro Dapunt.
media/k2/galleries/31114/thumbs/mascheredes_grop_gran.jpg
26 de jené 2026

Mèscres e rituèi anter tradizion e renovament

En Sènt Antone l é stat endrezà dal Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa l secondo Forum de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches con n convegn te chino Marmolada e na gran defilèda ta Dèlba.
Con Sènt Antone desche da tradizion l é stat desleà Carnascèr e chest an l é stat più solene che zenza. En sabeda ai 17 de jené l é ruà te Fascia la seconda edizion del Forum de la Mascherèdes Arcaiches Dolomitiches, n event de la Rei de la Mascherèdes Dolomitiches de la Provinzia de Belun, Fascia e la Ciarnia. Chesta Rei é do che laora per la candidatura desche patrimonie imaterièl Unesco e la é metuda ensema da raprejentanzes de la mascherèdes de desvalives gropes de chisc lesc, da Fascia l é ...
media/k2/galleries/31126/thumbs/isp_fodom_foliet_web.jpg
26 de jené 2026

L »miracol« de Lara: l poz per la iega n Ugánda l deventarà na realté

Grazie ale trope ofierte ruade al Grop Insieme si Può. Che l disc Diovelapei a duc 
La gara de solidarieté ntel inom de Lara De Cassan, la jovena alberga­trize morta st’auton a l’eté de 37 agn ntánt che l’eba n vacánza a Sharm el Sheikh con sua fameia, l’a dé i suoi fruc. Prëst l poz da la iega per le popolazion puore de l’Ugán­da che portarà suo inom l deventarà na realté. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31112/thumbs/ApresKino_comics_protagonisc.jpg
25 de jené 2026

Fascia ti comics

Prejentà tel chino de Cianacei n projet de Manuel Riz con l’ApT e Diabolo, editor de graphic novel, per fèr cognoscer noscia val a na vida desferenta, lijiera, gustegola e fosc ence mingol pizochenta.
A Cianacei en domenia ai 18 de jené l é stat l prum apuntament de Après-Kino, na neva scomenzadiva che l grop de joegn de la sociazion Kino con Lorenzo Dezulian, che dal an passà à tout en gestion l chino de Cianacei, à metù a jir per viventèr l paisc e la val e didèr a fèr cultura e comunanza. No l é stat la gran sala per la proiezions, ma l’entrèda del chino chest’outa a doventèr n lech adatà per se confrontèr a na vida informala e sćiantiva per gropes de persones manco gregn, che posse se la ...
media/k2/galleries/31125/thumbs/Casa_Italia_20260120_115005_foliet_web.jpg
25 de jené 2026

Cantiere daparduto, fin dinultima

Outre laore che se śonta, in śiro par el paes, a chi che ‘l ea ignante. I dora dute i ciantoi de ra val e i jaa inze piaza. Lunes 26 pasarà par Anpezo el fo de Olimpia 
Mancia poche dis a daerśe i Śoghe olimpiche, ma i laore in Anpezo i và inaante, i se śonta un sora chel outro. Intrà Jilardon e Lazedel i à fato su un ponte, via par sora el stradon, da fei pasà ra parsones che śirà a vede ra gares de schie e de brea, de Olimpiades e Paralimpiades, su ra pistes de Tofana e de Socrepes. 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31108/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.46.28.jpg
25 de jené 2026

De tanc sons’a te Gherdëina?

N valguna zifres y cunscidrazions n cont de tan de persones che sta te Gherdëina. À pa nce la families te nosta valeda for manco y manco mutons?
Ti ultims cin’ ani iel uni ann ntëur a n novanta popsc y popes al ann che nasc te Gherdëina, vel’ ann mpue deplù, vel’ann mpue de manco. L ann passà iel de ndut nasciù 44 mutons y mutans a Urtijëi, 21 a S. Cristina y 25 te Sëlva. 

Sce n cum­pëida leprò i 16 mëndri nasciui tla frazions ladines de Ciastel ruvons a 106 popsc y popes dl 2025, residënc te nosta valeda. A pensé che tl 2024 fòvel nasciù a Runcadic, sa Bula y via n Sureghes mé ot mu­tons y mutans, ie chësc ultim ann stat n ...
media/k2/galleries/31110/thumbs/CRI_Valastro_Sommavilla.jpg
24 de jené 2026

De bela neves da la Crousc Checena

Col sostegn de desvaliva istituzions del teritorie la CRI de Fascia e Fiem à envià via n nef servije de trasport per la radioterapia e enstadì l president nazionèl l é ruà a troèr i volontadives.
Con en lunesc ai 19 de jené la Crousc Checena de Fascia e Fiem à envià via n nef servije. Se trata del trasport de persones che cogn fèr radioterapia da la valèdes de Fascia e Fiem fin al ospedèl de Trent ajache a Ciavaleis no la vegn fata. La radioterapia l é un di pilèstres fondamentèi te la cura di tumores: presciapech l 60% di pazienc, te sie percors de cura, cogn fèr n zicle de radioterapia. Se trata de persones de spes stencèdes, più deboles per la malatia e la terapies, che de spes no se ...
media/k2/galleries/31124/thumbs/fabricacrurari_foliet_web.jpg
24 de jené 2026

Fabricac rurai. Nagler: »Da la mendránza demè nformazion fauze o ntorcolade«

L Capocomun respón a le critighe de Grones. »Chële che on aprové i é norme per fermé la speculazion dei foresti« 
»Critighe conciade ju co na ciaria de nformazion fauze o ntorcolade. I documenc ufiziai de le variánti i descor ciaro. Ma la mendránza mper proprio che no l abe capì. Se nveze che se n ji fora dal consei con en at da zirco l’assa tout pert a la discusción l’assa podù avei dute le spiegazion del cajo«. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31106/thumbs/Bildschirmfoto_2026-01-21_um_10.36.37.jpg
24 de jené 2026

Resté al var cun i tëmps cun nfrastrutures modernes

Stredes, nfrastrutures y cundotes dal’ega ie tl zënter dl bilanz preventif per l 2026 te Sëlva, a Urtijëi y a Santa Cristina
I Cunsëies di trëi chemuns de Gherdëina à dat pro mo ala fin dl ann 2025 l bilanz preventif per l 2026. A ti cialé sàutel tl uedl n azënt particuler sun l mantenimënt dla stredes che fej ora na gran fëta di nvestimënc udui dant, sun nfrastrutures nueves y/o da renuvé y sun la cundotes dal’ega.

Deplù n cont de chësc pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins, che ie unida ora n vënderdi, ai 23 de jené.

Nathalie Stuffer