media/k2/galleries/29694/thumbs/Bildschirmfoto_2025-06-10_um_09.45.01.jpg
10 de jugn 2025

Co vester n ël

Tl Circolo iel da udëi na mostra de Erich Hörtnagl
N vënderdi ai 6 de juni iel stat la giaurida dla mostra "To be a man" de Erich Hörtnagl. Dala ot da sëira, n ëura do la giaurida, àn fat la prejentazion dl liber cun l medem inuem. Alois Schöpf y Peter Demetz à rujenà cun l artist, y fotograf, Erich Hörtnagl n con' de cie che l uel dì a vester n ël al didancuei.

Deplù de chësc pudëis liejer chëst'ena te La Usc di Ladins.

Julia Lardschneider
media/k2/galleries/29666/thumbs/Val_de_ra_Boite_20211124_132851_foliet_web.jpg
10 de jugn 2025

Ra noa Unios montanes inze ‘l Veneto

In betarà una sola par ra vales pi outes de ra provinzia de Belun: da ra Val de ra Boite al Cadore de Meso, al Comelego. Se scomenzarà del 2026, con chera de aé ufizie che pode lourà depì e meo
Ra Rejon Veneto , con el so Piano di riordino territoriale, ra vó mudà ra jeografia de ra Unios montanes. Ades in é disnoe, par duta ra rejon, e se pasarà a tredesc, donca sié de manco; in provinzia de Belun se pasarà da noe a zinche. In fajarà una sola, par ra vales pi outes de ra provinzia, e i betarà gnon »Alto Bellu­nese«, con inze disnoe comune.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/122/thumbs/d53a2ba68f149e9970eff5f4c040f722.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/29689/thumbs/fiat_lux_pentagramma_winds-1.jpg
09 de jugn 2025

Fiat lux: lumes che fèsc più rica la musega

I Pentagramma Winds à sport te Palafiemme endodanef na sera rica de emozion e de beleza tedant a na sala piena e rèsa de jent.
Ence instouta i Pentagramma Winds i se n à pissà una neva. En vender ai 23 de mé al Palafiemme fora Ciavaleis i à portà sun paladina l spetacol »Fiat Lux«, n spetacol che desche zenza à sapù dalbon encantèr l publich. Tedant a na sala piena e rèsa de jent, la formazion, che tol ite beleche 100 sonadores anter maestres de musega e bandisć fascegn e fiemaces, à portà dant n repertorie de aut livel musical, ot toc da conzert (più un en ultima) che se à mescedà con n contorn da color e magich, ...
media/k2/galleries/29665/thumbs/teater_4_foliet_web.jpg
09 de jugn 2025

I »Mujicánc de Brema« i descor per ladin

Gran suzess per l teater n mujica de la cugnisciuda sciona dei fradiei Grimm metù a jì dai tosac dele clasci 4° e 5° elementara auna ala Bánda da Fodom
Davò la sciona de Pinocchio, ra­prejentada davánt doi agn, sto viade i tosac dele clasci 4° e 5° elementara auna ala Bánda da Fodom i a metù a jì n teater n mujica, sto viade su la cugnisciuda storia dei fradiei Grimm »I Mujicánc de Brema«. L toch, scrit da Angelo Soriani, l é n strumentazion variabila a 5 ousc co na ousc che conta. L progét l é nasciù n colaborazion ntra l Istitut Com­prensif de Alie, l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan e la B0ßnda da Fodom daìte dale ore de ladin che ...
media/k2/galleries/29692/thumbs/1000349483_1.jpg
09 de jugn 2025

Arparora: la strada vëgn indo daurida ai 14 de jügn

En sabeda ai 14 de jügn vëgnel indô daurí al trafich la strada de Arparora, cun sëns unich alterné
Ciamó cina ai 13 de jügn é la strada de Arparora sarada deplëgn al trafich. Ara é bele gnüda stlüta ai pröms d’aurí, por podëi jí inant plü debota cun i laurs de ressanamënt danter Armentarola da San Ciascian y le confin cun la provinzia de Belun. Sëgn rovunse indere tla sajun da d’isté y en sabeda ai 14 de jügn vëgn la strada indô daurida – avisa sciöche al ê gnü preodü. Y chësc ince sce le tëmp n’á nia dagnora daidé para tles ultimes edemes. I laurs mëss indere impó jí inant, porchël gnará le ...
media/k2/galleries/29684/thumbs/Alessandra_Baldi_Vize_CaiSat_ZenterFascia_copia.jpg
08 de jugn 2025

I gropes CAI SAT de Fascia semper più adum

Ti diretives de la trei sezions de Val de sora, Val de sot e Moena l é componenc con competenzes e spezialisazions desferentes: na sinergia permet de otimisèr l endrez de n muie de scomenzadives.
Lurèr adum no l é semper sorì, ma se l é la volontà e se é bogn de l fèr, se pel fèr trop de più. L é chel che à pissà ence la trei sezions CAI SAT fascènes, Auta Fascia, Zenter Fascia e Moena, che tel ultim temp les à renforzà sia colaborazion.
Presidenc e vizepresidenc de la trei sezions, Licia Favé e Dino Riz per la Val de sora, Lorenzo Battisti e Alessandra Baldi per la Val de sot e i neves lité Gilberto Volcan e Fulvio Chiocchetti per Moena, i se à rejonà e binà te na pruma scontrèda ...
media/k2/galleries/29683/thumbs/scontreda_bec.jpg
08 de jugn 2025

»Ogne tant ge volessa tor su la ocajions«

Ti doi meisc passé l é stat metù fora la mostra ‘Nati per leggere’ te la Biblioteches fascènes con desvaliva scontrèdes. No daperdut l é stat sodesfazion.
Descheche ve aane contà acà dotrei setemènes, te la Biblioteches de Fascia e Fiem vegn metù fora a roda la mostra ‘Nati per leggere’, na scomenzadiva de la Biblioteches del Trentin per arvejinèr i picioi e la picioles dai 0 ai 6 egn a la letura. La mostra l é na gran lingia de passa 100 libres con dessegnes chierii fora per sia calità e che, aldò di esperc del Osservatorie, i deida l bez te sie crescer. I é spartii te 10 sezions desvalives.

Dai 26 de mèrz ai 7 de oril la mostra la é stata ...
media/k2/galleries/29659/thumbs/Bildschirmfoto_2025-06-04_um_11.16.47.jpg
08 de jugn 2025

Muay Thai: n’ert marziela danter sport, disciplina y respet de viers dl auter

Matteo Forni, jëunn de Sëlva, ie a cë dla scola de Muay Thai de Gherdëina. Cun si esperienza fat coche atlet uelel śën se dediché coche alenadëur a purté inant la filosofia dl sport naziunel dla Tailandia
»Muay Thai«, terminologia che n pudëssa ciancé tl Gherdëina cun la paroles cumbatimënt o peté adum. L ie l sport de cumbatimënt prinzipiel dla Tailandia y l se trata de na vedla discplina dl’ert marziela che se basa sun i valores dl respet, dla disciplina y dla tradizion tailandeja. 

Cunesciù iel nce coche ert dla ot ermes. L se trata de n’atività fisica cumplesa che se damanda coor­dinazion, balanz, sveltëza, cunzen­trazion y na gran disciplina.
L jëunn de Sëlva Matteo Forni se dà ...
media/k2/galleries/29664/thumbs/Val_de_Anpezo_20210831_113817_foliet_web.jpg
08 de jugn 2025

Pizete a spaso par Anpezo

Un laoro fato aduna, par insegnà a ra famea a conosce ra so tera. Se moe del martes da bonora, da ra fin de śugno fin ai prime de setenbre
Ra scora pi bela r’é chera che se vive de fora, inze ra natura, a stà aduna con chi outre, a vive el so paes. L é chel che suzede in Anpezo, a caminà co ra Regoles, col Parco, diade da ra Guides, con calchedun de ra Pa­ro­chia. Ce bela che r’é chesta vecia tradizion del paes, de menà i pizete a vede ra so val, ra so crodes, a pasà par i bosche, su ‘na monte. Anche sto an se moe del martes, ma nafré ignante de i anes pasade: se se ciata inze piaza, dares 8.15, daante a ra Ciaśa de ra ...
media/k2/galleries/29693/thumbs/scora_iaderoma_grup.jpg
08 de jugn 2025

La "fomada blancia" viüda da daimpró

Scolares y scolars dla 4. classa dl Istitut Tecnich Economich da La Ila á fat n iade cultural a Roma, olache ai á albü la ocajiun da ester sön Plaza San Pire te n momënt storich: canche al gnô incundé le Papa nü. Ai nes cunta de sües impresciuns
Tratan chësc ann de scora unse albü le plajëi da fá n iade cultural a Roma. La capitala nes á scinché de gran emoziuns, al é sté bel y emozionant da podëi se perde tles strades strëntes de Roma, y podëi insciö imparé da conësce posć nüs. I sun jüs y jüdes dër tröp a pe, mo al á paié la mëia da fá fadia, dal momënt che i un odü monumënc unics y deplü particolarités che caraterisëia la cité. Ci che ne podô sambëgn nia mancé, ê la spëisa tipica dla tradiziun romana, y chës spezialités é stades n ...
media/k2/galleries/29682/thumbs/Flora1_familia_Tabanelli.jpg
07 de jugn 2025

Festa per l Ski & Ice College e per Flora Tabanelli

Na scontrèda te Sorastanza de la Scola per uzèr fora l’emportanza de n projet che da passa 20 egn ge permet ai joegn de conjobièr scola e sport con resultac de ezelenza, desche chi de la campiona del mond de freeski.
L Ski & Ice College de la Scola de Fascia l é na ezelenza. I lo à dit de tropes en jebia ai 29 de mé, tel cors de la scontrèda endrezèda te Sorastanza per uzèr fora l’emportanza de chest projet, che da passa 20 egn ge permet ai joegn de conjobièr scola e sport con resultac de ezelenza. Anter chisc i doi campions fascegn Chiara Costazza e Stefano Gross, che i à fenì sie percors da studenc pech dant che chesta oportunità pee via, e con mingol de envidia, ma de chela positiva, i ge à dit ai ...
media/k2/galleries/29688/thumbs/DSCF4239.jpg
07 de jugn 2025

Danter melodia, lingaz y identité

En jöbia sëra, ai 29 de ma, á le Museum Ladin Ciastel de Tor invié ite a na sëra de musiga y poesia cun le cor »Cantus Iuvenis« y la scrituria Nadia Rungger
Ciüna é pa la relaziun danter lingaz y identité? Olá pëia pa ia un y olá se röia pa l’ater? De relevanza é pordërt olache chisc s’incunta y sciöche les döes perts se moscëda.

»Identité danter lingac« é sté le titul dla serada, desfirada tl Museum Ladin Ciastel de Tor en jöbia ai 29 de ma. Sön le iade danter sonns, lingac y identité, á condüt le conzert dl cor da Viena »cantus iuvenis«, sot ala direziun dl dirighënt da La Ila Mathias Crazzolara. Por le pröm iade s’á le cor esibí cun le dirighënt ...
media/k2/galleries/29681/thumbs/UTERES_grop_ladins_slovens.jpg
07 de jugn 2025

Confronc identitères te l’èrt de Claus Soraperra

L artist fascian à fat scontrèr ladins e slovens con na performance che à soscedà enteres e marevea. La mostra UTERES resta fora fin ai 15 de jugn.
En sabeda ai 24 de mé, a Špietar/San Pietro al Natisone, te la provinzia de Udin, l é stat n event artistich e identitèr fora de anter, nasciù da na fradaa de la Majon di Fascegn e l Slovensko multimedialno okno - SMO. L artist fascian Claus Soraperra à portà sia performance UTERES – stata per la pruma outa te Museo ladin a Sèn Jan de setember del an passà – te tera slovena, presidie de na storia linguistica e identitèra che à abù n percors zis paralèl a chel di ladins, enceben che per vigniun ...
media/k2/galleries/29680/thumbs/Raida3_3_cer_fegn_frati.jpg
07 de jugn 2025

Trei raides per descorir noscia Val: i retrac

L Comun General à endrezà via per de mé n calandèr de raides per fèr cognoscer e uzèr fora la toponomastica fascèna.
Ence chest an i Servijes linguistics e culturèi, tel chèder de l’Aisciuda Ladina dedichèda a la toponomastica, à endrezà trei raides per descorir lesc, inomes e curiositèdes de nosc raion fascian.

La pruma raida la é stata vidèda dal menatroes Giorgio Poschiavin e dal secretèr de la Resserva de ciacia de Moena Leonardo Cocciardi. I à menà la jent do l veie confin fascian anter l Prinzipat vescovil de Persenon e chel de Trent, anter chel de Moena e de Soraga.

En sabeda ai 24 de mé l é stat enveze ...
media/k2/galleries/29658/thumbs/Bildschirmfoto_2025-06-04_um_11.15.05.jpg
07 de jugn 2025

Jita tradiziunela cun na bela Santa Mëssa

Dan n valgun dis à l Cor y l’Urchestra de dlieja de Urtijëi fat n bel viac a Salzburg y pra l Mondsee
La bela amezizia danter l Cor y Urchestra de Urtijëi, cun la diri­ghënta Felicitas Schweizer, y l Cor dla Basilica St. Michael a Mondsee, sot ala bacheta dl dirighënt cunesciù Norbert Brandauer, à purtá pro de se ancunté y de pudëi cianté y suné debereieda.

De vënderdi domesdì iesen piei via per l viac a Salzburg per ti cialé a chësta bela zitá, la dliejes, l Dom y l museum de W.A. Mozart. N sa­da danmesdà ons fat bela jita meneda, che nes spiegova a puntin la storia dl Dom de Salzburg. ...
media/k2/galleries/29663/thumbs/Spectaculars_a_Cortina_foliet_web.jpg
07 de jugn 2025

S’inpiza ra stajon d’istade

Con chel ponte de festa intrà ra fin de maśo e i prime dis de śugno s’à scomenzà a fei dasen. I numere de i hotiei, el laoro de i inpiante, i servizie e el sport
Par core da Anpezo a Toblach, su chi trenta chilometre de ra vecia ferata, ‘l é ruà inze ‘l paes un grun de parsones, taliane ma soralduto foreste. Domegna 1 de śugno i é moeste da ra piaza, sote el cianpanin, ma chel di ‘l é moesc anche ra stajon. Chi de i hotiei i conta che sto an ‘l é el 30% depì de śente che à beleche domandà de vegnì a dromì ca. Ra presidente de ra asociazion Sandra Ruatti ra disc: »Ades ‘l é boi numere, drio chel che s’aea sentù ignante, i mesc pasade: i foreste i vó ...
media/k2/galleries/29687/thumbs/CFEB8262-4044-42C3-A7C3-3A61C884F91F_1_201_a.jpg
07 de jugn 2025

N conzert d’aisciöda rich de onoranzes y val’ novité

La Müjiga Calfosch-Corvara s’á ai 24 de ma esibí por le pröm iade sot ala bachëta dl surastant nü Christian Daporta
Tl salf Franz A. Rottonara a Corvara é en sabeda ai 24 de ma rová adöm i zitadins por ascuté sö bëgn döes musighes; n iade chëra di jogn »The Groovy Wind Band«, sot ala bachëta dl verdajogn Michael Pescolderung, y dedô la Müjiga Calfosch­Corvara, sot ala direziun de Gerhard Mohr.

N gran lalt i él gnü fat ala musicontra jona Iris Mersa, che á tl’ultim ann arjunt la medaia de prestaziun d’or, che ara á podü pié do en chësta ocajiun. Lapró él ince gnü premié d’atri musicontri jogn cun le ...
media/k2/galleries/29652/thumbs/scoralaval_realtevirtualarudimoling.jpg
07 de jugn 2025

Descurí le monn te scora cun i odlá 3D

Les tecnologies nes deura n gröm de poscibilités te scora por mioré la didatica
La scora elementara da La Val mët dagnora a jí proiec dla digitalisaziun y chësc ann unse lauré cun i odlá 3D. Tl zënter dles leziuns él sté la realté virtuala. Chiló messunse nes damané ci poscibilités che al vëgn lapró te scora, mo ince le pinsier critich é dër important. I odlá 3D vëgn adorá individualmënter dai scolars y ai pó ti ciaré al monn atramënter co ma sön na fotografia. I scolars pó ti ciaré al monn da n ater punt de odüda. Les imajes dla realté virtuala vá sigü dër bun por ...
media/k2/galleries/29679/thumbs/Nef_Diretif_CaiSat_Moena.jpg
06 de jugn 2025

Nef diretif per l Grop da Mont de Moena

Gilberto Volcan l é stat nominà president e l tol l post del Gilberto Bonani. Renovèda ence na pèrt del diretif: na senta neva e na perferida che engaisse i sozi l é anter i prumes obietives.
L é vèlch neva tel panoram di gropes da mont Cai Sat de Fascia. La pruma la vegn da Moena: chest'aisciuda l é stat mudà l Consei diretif. La presidenza é passèda da n Gilberto a n auter Gilberto, da Bonani a Volcan. Apontin a Gilberto Volcan ge aon domanà che l ne conte coche la é stata e coche ades i vel jir inant.

 
Can él che aede mudà l diretif e siede doventà president?
Gilberto Volcan L é stat de marz. Gilberto Bonani, che l aeva jà fat doi mandac da president, no l se sentiva più de ...