30 de otober 2025
L salut a don Andrea a Rorei
N muie de fascegn à compagnà l ‘veie’ piovan de Sèn Jan ence te la zità del rover, olache en domenia ge é stat metù te man la parochies de San Giorgio e Borgo Sacco.Entorn utèr l era na chindejina anter preves e diacons, anter chisc don Giampaolo Tomasi, jà cognosciù te Fascia, che ence a Rorei l didarà don Andrea, che apede a rejer la doi parochies l ensegna ence Istitut de scienzes religiouses de Trent; l era ence don Alessio Pellegrin e l diacon Antonio, e no mencèa na raprejentanza de ...
I fidei fascegn à empienì na bona pèrt de la gejia de Borgo Sacco dedichèda a Sèn Jan Batista, en domenia ai 26 de otober domesdì, canche don Andrea Malfatti l é stat chiamà ofizialmenter a tor te man chela parochia. Do undesc egn l ‘veie’ piovan (ma no segur per età, ajache l à demò 42 egn) l é passà da Sèn Jan de Fascia a Sèn Jan de Rorei e de tropes, con na coriera e ence con si mesi, i é rué ence da noscia val a l compagnèr te chesta sia neva encèria.
Se pel lejer dut su La Usc nr 42 dai 31 ...
I fidei fascegn à empienì na bona pèrt de la gejia de Borgo Sacco dedichèda a Sèn Jan Batista, en domenia ai 26 de otober domesdì, canche don Andrea Malfatti l é stat chiamà ofizialmenter a tor te man chela parochia. Do undesc egn l ‘veie’ piovan (ma no segur per età, ajache l à demò 42 egn) l é passà da Sèn Jan de Fascia a Sèn Jan de Rorei e de tropes, con na coriera e ence con si mesi, i é rué ence da noscia val a l compagnèr te chesta sia neva encèria.
Se pel lejer dut su La Usc nr 42 dai 31 ...
30 de otober 2025
I Falcons conferma l setim post
I jiadores ladins à batù l Feltre su la giacia veneta. Sodesfazions ence da Bettega e Detomas, i doi joegn che se à jontà ite per l’ocajion.
En sabeda passèda te la setima giornèda de la IHL l’Aosta, pruma de la classifica, se à tegnù la pruma posizion de gra a la venta contra l Persenon e la resta con n pont de vantaje sul Ciudar che à batù l Varese che va en do al 4° post. Ence l’Alleghe venc endodanef do l suzes te la trasferta de Perjen con la Ciuites che resta te la scia de Aosta e Ciudar. Enveze l Valpellice vadagna trei ponc a Toblach e l conferma sia sesta posizion e l Apian resta al quinto posto, enceben l pas faus te cèsa ...
En sabeda passèda te la setima giornèda de la IHL l’Aosta, pruma de la classifica, se à tegnù la pruma posizion de gra a la venta contra l Persenon e la resta con n pont de vantaje sul Ciudar che à batù l Varese che va en do al 4° post. Ence l’Alleghe venc endodanef do l suzes te la trasferta de Perjen con la Ciuites che resta te la scia de Aosta e Ciudar. Enveze l Valpellice vadagna trei ponc a Toblach e l conferma sia sesta posizion e l Apian resta al quinto posto, enceben l pas faus te cèsa ...
30 de otober 2025
Festa di 18 ani a livel de valeda, chëst ann per l prim iede te tunel
N sada ai 18 de utober se àn inò urtà tla sala de chemun de S. Cristina per festejé duc i nasciui l ann 2007 a livel de valeda deberieda cun i assessëures, ambolc y la Nëus Jëuni Gherdëina
Dala cinch domesdì à l’ancunteda scumencià cun paroles de salut da pert di ambolc y assessëures.
N ie pona jic inant cun na simulazion de na preparazion a na campania eletorela. Danter i 55 jëuni y jëunes àn metù adum trëi grupes. Per sustenì la cuscienza politica, à i jëuni pona pudù prejenté tres n juech si ponc de candidatura sciche pra na lita cumenela.
Per la Nëus Jëuni Gherdëina, Karin Rabanser
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 31 ...
Dala cinch domesdì à l’ancunteda scumencià cun paroles de salut da pert di ambolc y assessëures.
N ie pona jic inant cun na simulazion de na preparazion a na campania eletorela. Danter i 55 jëuni y jëunes àn metù adum trëi grupes. Per sustenì la cuscienza politica, à i jëuni pona pudù prejenté tres n juech si ponc de candidatura sciche pra na lita cumenela.
Per la Nëus Jëuni Gherdëina, Karin Rabanser
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 31 ...
30 de otober 2025
Na jita plëna de recorc, emoziuns y compagnia
Chi dl 1975 dla Val Badia á fat na bela jita por recordé le travert toronn di 50 agn. N gran grup de 70 porsones s’á metü sön tru, ince sce l’organisaziun á messü afronté deplü impreodüdes
La jita por festejé i 50 agn é stada deplü co ma n de deboriada. Chëra di 18 de otober é stada na ocajiun da s’odëi indô, da sté en compagnia y ince da stöpé jö forsc val’ recordanzes. Dal punt d’odüda organisatif ne n’ésera nia jüda ia daldöt lizia. Tratan che le comité d’organisaziun â bele metü jö le program picobelo, él gnü püch denant la noela che propi en chël de gnôl saré la strada danter Picolin y Longega. An á insciö messü te cört tëmp s’organisé danü y cun l’aiüt de döes corieres ...
La jita por festejé i 50 agn é stada deplü co ma n de deboriada. Chëra di 18 de otober é stada na ocajiun da s’odëi indô, da sté en compagnia y ince da stöpé jö forsc val’ recordanzes. Dal punt d’odüda organisatif ne n’ésera nia jüda ia daldöt lizia. Tratan che le comité d’organisaziun â bele metü jö le program picobelo, él gnü püch denant la noela che propi en chël de gnôl saré la strada danter Picolin y Longega. An á insciö messü te cört tëmp s’organisé danü y cun l’aiüt de döes corieres ...
30 de otober 2025
L nuof progét solidal de Insieme si Può Fodom: n poz da la iega n Uganda
L’associazion la metarà a jì via per l autón ben trei scomenciadive per envié via i laour che portarà chëst ben primar nten vilagio de la Karamoja
Sarà n autón teis de laour per i volontari del grop Insieme si Può Fodom che i a metù n cantier n nuof progét de solidarieté per daidé fora jent mánco fortunada ntel continent africán. Per podei l realizé l é sté pensé a trei desvalive scomenciadive, ulache la popolazion la podarà dé suo contribut per realizé n poz per la iega da beibe nten vilagio de la Karamoja, na region de l’Ugánda, un dei paisc plù puori de l’Africa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Sarà n autón teis de laour per i volontari del grop Insieme si Può Fodom che i a metù n cantier n nuof progét de solidarieté per daidé fora jent mánco fortunada ntel continent africán. Per podei l realizé l é sté pensé a trei desvalive scomenciadive, ulache la popolazion la podarà dé suo contribut per realizé n poz per la iega da beibe nten vilagio de la Karamoja, na region de l’Ugánda, un dei paisc plù puori de l’Africa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
30 de otober 2025
Ve judon
Da cater ani incà vëniel te Gherdëina pità n servisc che mëina i amalei de crëibes. Ti cialon inò
»Ve judon« ie n servisc de chauffeures, metù adum da na grupa de ulenteres, che mëina ncantëur i amalei de crëibes de Gherdëina y nce de Sureghes.
L funziunea nscila che i ulenteres va a tò i amalei da ëi a cësa, i porta ulache l ie da fé la terapia, da Bulsan a Persenon y nchinamei a Dispruch, aspieta ntan la terapia y i porta pona inò a cësa. L auto, n VW Caddy, ti ie unì metù a dispusizion dala Krebshilfe. L sëul che va damandà ie che n fej per dla lia (deplù tla plates de ...
»Ve judon« ie n servisc de chauffeures, metù adum da na grupa de ulenteres, che mëina ncantëur i amalei de crëibes de Gherdëina y nce de Sureghes.
L funziunea nscila che i ulenteres va a tò i amalei da ëi a cësa, i porta ulache l ie da fé la terapia, da Bulsan a Persenon y nchinamei a Dispruch, aspieta ntan la terapia y i porta pona inò a cësa. L auto, n VW Caddy, ti ie unì metù a dispusizion dala Krebshilfe. L sëul che va damandà ie che n fej per dla lia (deplù tla plates de ...
29 de otober 2025
"L’esperienza te biblioteca me à dat n muie"
Daniele Verra lascia l post da bibliotecarie, a sie post la joena Aurora Giuliani da Soraga. Con el aon fat n bilanz de na esperienza che à viventà la cultura te la comunanza e che ge à lascià trop dal pont de veduda profescional e uman.
Con lunesc de la setemèna che vegn te biblioteca de Cianacei sarà na neva bibliotecaria. L é Aurora Giuliani da Soraga che à vent l concors metù fora dal Comun de Cianacei, la scomenzarà ades l temp de proa e de compagnament de 500 ores e dapò la podarà se tor su la neva encèria che vegn lascèda su da Daniele Verra. El à tacà a lurèr te majon di libres de aost del 2021 tolan su l post che era stat per passa 40 egn de Domenico Volcan. Te chisc 4 egn l à portà ite desvaliva neves e endrezà ...
Con lunesc de la setemèna che vegn te biblioteca de Cianacei sarà na neva bibliotecaria. L é Aurora Giuliani da Soraga che à vent l concors metù fora dal Comun de Cianacei, la scomenzarà ades l temp de proa e de compagnament de 500 ores e dapò la podarà se tor su la neva encèria che vegn lascèda su da Daniele Verra. El à tacà a lurèr te majon di libres de aost del 2021 tolan su l post che era stat per passa 40 egn de Domenico Volcan. Te chisc 4 egn l à portà ite desvaliva neves e endrezà ...
29 de otober 2025
Gnochec de patac e anerla con fonghes e versa neigra
Te la rubrica "Dut vegn bon" l team de restoradores fascegn Ruben, Giulia, Elia e Laura ne met dant vigni meis na rezeta, vardan a la calità e la otimisazion di prodoc, se l é meso del post.Se pel lejer ingredienc e prozediment per la rezeta de chest meis su La Usc nr 41 dai 24 de otober, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit www.lausc.it se per fèr l abonament al e-paper per aer azes vigni vender a dut l sfoi sul fonin, tablet o computer.
29 de otober 2025
Record de frëit söla munt de Fanes
Sön la munt de Fanes él gnü registré en chësc ann la temperatöra plü bassa mai mosorada te Südtirol
Canche i á lit le comunicat stampa, minâi che al foss na matada, mo ara n’é nia insciö. Ai 2 de merz dl 2025 él gnü registré sön la munt de Fanes le frëit da record de -43,1°C. Chësta temperatöra é gnüda mosorada dales 6:20 da doman, sö dala Fopa de Medesc a 2.395 metri. Sce i podun incö ves cunté chësta coriosité, él mirit dl "Progetto di Monitoraggio dei Siti Freddi", che vëgn porté inant dai esperc Riccardo Benetti y Giampaolo Rizzonelli dl’Assoziaziun Meteotriveneto. Chësta monitorëia bele ...
Canche i á lit le comunicat stampa, minâi che al foss na matada, mo ara n’é nia insciö. Ai 2 de merz dl 2025 él gnü registré sön la munt de Fanes le frëit da record de -43,1°C. Chësta temperatöra é gnüda mosorada dales 6:20 da doman, sö dala Fopa de Medesc a 2.395 metri. Sce i podun incö ves cunté chësta coriosité, él mirit dl "Progetto di Monitoraggio dei Siti Freddi", che vëgn porté inant dai esperc Riccardo Benetti y Giampaolo Rizzonelli dl’Assoziaziun Meteotriveneto. Chësta monitorëia bele ...
29 de otober 2025
De sguaita dute i dis
El laoro de i Carabiniere, da i tende che duto see in ordin: dapò de ra operazion »Reset« i tende, de di e di note, su i stradoi, intrà i nostre paesc
Ra setemana pasada s’à lieto de ra operazion »Rest« de ra Procura antimafia de Venezia e de i Carabiniere de ra conpagnia de Anpezo, contra chera śentaia che vegnia ca in Anpezo a vende droga, a fei malagrazies, cemodo che fesc i mafiose. El laoro de r’Arma el no n’é fato noma de chesta operazios pi grandes, ma ‘l é algo da dagnadì, portà inaante indrioman, de di e di note.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra setemana pasada s’à lieto de ra operazion »Rest« de ra Procura antimafia de Venezia e de i Carabiniere de ra conpagnia de Anpezo, contra chera śentaia che vegnia ca in Anpezo a vende droga, a fei malagrazies, cemodo che fesc i mafiose. El laoro de r’Arma el no n’é fato noma de chesta operazios pi grandes, ma ‘l é algo da dagnadì, portà inaante indrioman, de di e di note.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de otober 2025
Atletica lesiera di mëndri y dla mëndres
Ti cialon de reviers a n ann de atività de gran suzes
I 27 atlec plu jëuni dl Atletica Gherdëina nasciui l ann 2015 nchin 2019 se à chëst ann cun gran mpëni y mutivazion alenà doi iedesc al’ena per pona pudëi mustré si capaziteies pra la garejedes de atletica lesiera di mutons, che vën urganiseda ntan l’asciuda y l autonn te Sudtirol.
La atletica lesiera di mutons ie na verscion plu scëmpla dl’atletica lesiera standard ulache i mutons mpera la disciplines te na maniera da juech y tla grupa.
Nce pra la garjedes vëniel venciù o ...
I 27 atlec plu jëuni dl Atletica Gherdëina nasciui l ann 2015 nchin 2019 se à chëst ann cun gran mpëni y mutivazion alenà doi iedesc al’ena per pona pudëi mustré si capaziteies pra la garejedes de atletica lesiera di mutons, che vën urganiseda ntan l’asciuda y l autonn te Sudtirol.
La atletica lesiera di mutons ie na verscion plu scëmpla dl’atletica lesiera standard ulache i mutons mpera la disciplines te na maniera da juech y tla grupa.
Nce pra la garjedes vëniel venciù o ...
29 de otober 2025
Jon ora dai Destuafuech de Urtijëi...
...che à metù a jì na festa cun »törggelen«
Coche l ie urmei tradizion d’autonn per i Destudafuech de Urtijëi, à la lia nce chëst ann urganisà si festa cun »törggelen«. N à pudù se devertì, se maië y bever zeche de bon, scuté su mujiga dal vif y nce vëncer zeche pra la ola dala fertuna.
Dl prugram y la paroles dl cumandant di Destudafuech de Urtijëi, Christian Stuffer, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora chësc vënderdi ai 31 de utober.
Julia Lardschneider
Coche l ie urmei tradizion d’autonn per i Destudafuech de Urtijëi, à la lia nce chëst ann urganisà si festa cun »törggelen«. N à pudù se devertì, se maië y bever zeche de bon, scuté su mujiga dal vif y nce vëncer zeche pra la ola dala fertuna.
Dl prugram y la paroles dl cumandant di Destudafuech de Urtijëi, Christian Stuffer, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora chësc vënderdi ai 31 de utober.
Julia Lardschneider
29 de otober 2025
Scunanza per nosta cuntreda
Ancunteda cun l assessëur provinziel Peter Brunner per l ampliamënt dl parch naturel dla grupa de Saslonch cun i Plans de Cunfin y per n ampliamënt dl monumënt naturel dla Zità di Sasc
La grupa Nosc Cunfin à mandà n comunicat stampa n con’ dla scunanza dla grupa de Saslonch cun i Plans de Cunfin y la Zità di Sasc. La à scrit: »Per rujené dl daunì dl raion ntëur ala grupa dl Saslonch, se àn ancuntá tl ufize provinziel per la Defendura dl ambient, dla natura y dl clima, cun l assessëur provinziel Peter Brunner y si cunlauradëures debrieda a plu lies per l ambient y da mont. L argumënt prinzipel fova la pruposta de mëter la grupa dl Saslonch cun i Plans de Cunfin y la ...
29 de otober 2025
Cin’ maestri dai sporc da d’inviern nueves
Nstadì ti àn pra la senteda generela di maestri di sporc dla nëif sëurandat n diplom a 93 maestres y maestri nueves che à d’ansciuda stlut ju i ejams. L nen ie nce de Gherdëina
Al mumënt iel mo 403 persones tl lëur de fé i trëi ani de curs y n spera che trueps sibe boni de finé. L debujën de maestres y maestri ie grant.
Robert »Robi« Demetz ie l presidënt dla Majon pruvinziela di maestri che à al mumënt 2.227 scric ite. Aldò de Demetz ne n’ie l lëur de maester de schi, snowboard o pudejé nia mé chël de nsenië ju turisć a fé de bela raides sun la nëif; l ie scialdi de plu. »Deguni ne n’ie tan scialdi y tan giut deberida cun l patin. Degun hotelier, ost o auter ...
Al mumënt iel mo 403 persones tl lëur de fé i trëi ani de curs y n spera che trueps sibe boni de finé. L debujën de maestres y maestri ie grant.
Robert »Robi« Demetz ie l presidënt dla Majon pruvinziela di maestri che à al mumënt 2.227 scric ite. Aldò de Demetz ne n’ie l lëur de maester de schi, snowboard o pudejé nia mé chël de nsenië ju turisć a fé de bela raides sun la nëif; l ie scialdi de plu. »Deguni ne n’ie tan scialdi y tan giut deberida cun l patin. Degun hotelier, ost o auter ...
28 de otober 2025
Daniel Zen, anter erbes, stries e dees
Te la rassegna de ‘Terre Altre’ fora Ciavaleis l é stat prejentà »I misteri del Cjaslir«, l roman de Fabio Chiocchetti su la storia del Prinz Vescof da Vich e de la eles cusèdes de strionaria.
Chi erel Daniel Zen? Nasciù a Vich del 1584, l é doventà Vescof de Persenon del 1627, prum e soul Prinz Vescof ladin te passa mile egn de storia del Prinzipat de Persenon. Sobito l se à troà a cogner tor dant i prozesc contra jent de Fascia, cusèda de strionarìa, e l é mort demò 17 meisc do, de 44 egn, de n mèl no cognosciù.
L é entorn a chesta storia, anzi entorn a doi stories, chela de Daniel Zen e chela de Dorothea de Freina, la femena che simbolisea duta la femenes cusèdes de ...
Chi erel Daniel Zen? Nasciù a Vich del 1584, l é doventà Vescof de Persenon del 1627, prum e soul Prinz Vescof ladin te passa mile egn de storia del Prinzipat de Persenon. Sobito l se à troà a cogner tor dant i prozesc contra jent de Fascia, cusèda de strionarìa, e l é mort demò 17 meisc do, de 44 egn, de n mèl no cognosciù.
L é entorn a chesta storia, anzi entorn a doi stories, chela de Daniel Zen e chela de Dorothea de Freina, la femena che simbolisea duta la femenes cusèdes de ...
28 de otober 2025
Otaf plazamënt y na gran sburdla per la sajon nueva
Alex Vinatzer à scumencià bën la sajon de Copa dl Mond de Schi: te Sölden iel ruvà otaf cun na segonda manche de marueia
Da 25 ani incà scumëncia la Copa dl Mond de schi for tl medem luech: sun l dlacier dl Rettenbach te Sölden. Chësc fin dl'ena se à i miëur schiadëures dl mond inò abinà tlo per la prima doi garejedes de slalom lerch: de sada chëla dl'ëiles y de dumënia chëla di ëi.
Da vënt, nëif y nibl fòvel n dumënia, canche l fova sun l prugram la garejeda di ëi. Alex Vinatzer de Sëlva ie pià via cun l numer 22, canche l purtoi fova bele mpue ruinà. L ne fova dut ntëur nia saurì da furné ju y l atlet de ...
Da 25 ani incà scumëncia la Copa dl Mond de schi for tl medem luech: sun l dlacier dl Rettenbach te Sölden. Chësc fin dl'ena se à i miëur schiadëures dl mond inò abinà tlo per la prima doi garejedes de slalom lerch: de sada chëla dl'ëiles y de dumënia chëla di ëi.
Da vënt, nëif y nibl fòvel n dumënia, canche l fova sun l prugram la garejeda di ëi. Alex Vinatzer de Sëlva ie pià via cun l numer 22, canche l purtoi fova bele mpue ruinà. L ne fova dut ntëur nia saurì da furné ju y l atlet de ...
28 de otober 2025
Giornada »Viva«: Chi che salva na vita salva l mondo ntier«
I volontari de la crousc Bláncia Fodom n plaza per la campagna de sensibilizazion su la rianimazion cardiopolmonar
Domënia 18 de otobre i volontari de la Cropusc Bláncia Fodom auna a nen valgugn componenc del Grop Jovegn de l’associazion i é tournei n plaza n ocajion de la »Giornada Viva« per enconté la popolazion e fè cugnësce le manovre de rianimazion cardipolmonar. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Domënia 18 de otobre i volontari de la Cropusc Bláncia Fodom auna a nen valgugn componenc del Grop Jovegn de l’associazion i é tournei n plaza n ocajion de la »Giornada Viva« per enconté la popolazion e fè cugnësce le manovre de rianimazion cardipolmonar. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de otober 2025
Cedean de arjent per l Top Wine
L simposie de degustazion de vins più aut del mond é ruà a la 25^ edizion; te chest chèrt de secol l à fat crescer l nonzech turistich, ma ence la cultura enogastronomica te la Dolomites.
Ai 17 e 18 de otober sun San Pordoi se à dejout con suzes la edizion numer 25 del event de degustazion de vins più aut del mond. L Top Wine 2950, metù a jir da la SITC con Valdifassalift, era nasciù da na idea de Armin Detone, enlouta vizepresident de la Sozietà de Increment Turistich de Cianacei, e del sommelier Giuliano Cadrobbi, per serèr la sajon da d’istà con na scomenzadiva dassen fora de anter, bona de conjobièr l lech con la veduda più panoramica e da encant anter nesc monc sport dal ...
Ai 17 e 18 de otober sun San Pordoi se à dejout con suzes la edizion numer 25 del event de degustazion de vins più aut del mond. L Top Wine 2950, metù a jir da la SITC con Valdifassalift, era nasciù da na idea de Armin Detone, enlouta vizepresident de la Sozietà de Increment Turistich de Cianacei, e del sommelier Giuliano Cadrobbi, per serèr la sajon da d’istà con na scomenzadiva dassen fora de anter, bona de conjobièr l lech con la veduda più panoramica e da encant anter nesc monc sport dal ...
27 de otober 2025
Ora de sajon iel inò ëura de fé tennis te Gherdëina
N dumënia àl te Sëlva scumencià la setima edizion dl turnoi ITF di ëi da 15.000 $. Na bela ucajion per chëi da tlo, de pudëi se museré cun i miëures dl mond
I uedli di pasciunei de tennis dl Sudtirol cëla chëst'ena de viers de Gherdëina. Tl Zënter dal tennis de Sëlva mët l TC Gherdëina a jì n turnoi di ëi, pra chël che l fej nce pea altec de nosta valeda. Danter i atlec de livel mundiel saràl chisc dis inò da udëi te Sëlva Giovanni Oradini. Ël ova l ann passà venciù l turnoi y l ie al mumënt al 377ejim plazamënt dl ranking.
I atlec da tlo che fej pea
Chëst ann à Patric Prinoth y Erwin Tröbinger, tramedoi de Sëlva, giapà na "wild card" per la ...
I uedli di pasciunei de tennis dl Sudtirol cëla chëst'ena de viers de Gherdëina. Tl Zënter dal tennis de Sëlva mët l TC Gherdëina a jì n turnoi di ëi, pra chël che l fej nce pea altec de nosta valeda. Danter i atlec de livel mundiel saràl chisc dis inò da udëi te Sëlva Giovanni Oradini. Ël ova l ann passà venciù l turnoi y l ie al mumënt al 377ejim plazamënt dl ranking.
I atlec da tlo che fej pea
Chëst ann à Patric Prinoth y Erwin Tröbinger, tramedoi de Sëlva, giapà na "wild card" per la ...



