26 de jené 2026
L »miracol« de Lara: l poz per la iega n Ugánda l deventarà na realté
Grazie ale trope ofierte ruade al Grop Insieme si Può. Che l disc Diovelapei a duc
La gara de solidarieté ntel inom de Lara De Cassan, la jovena albergatrize morta st’auton a l’eté de 37 agn ntánt che l’eba n vacánza a Sharm el Sheikh con sua fameia, l’a dé i suoi fruc. Prëst l poz da la iega per le popolazion puore de l’Ugánda che portarà suo inom l deventarà na realté. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La gara de solidarieté ntel inom de Lara De Cassan, la jovena albergatrize morta st’auton a l’eté de 37 agn ntánt che l’eba n vacánza a Sharm el Sheikh con sua fameia, l’a dé i suoi fruc. Prëst l poz da la iega per le popolazion puore de l’Ugánda che portarà suo inom l deventarà na realté. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de jené 2026
Fascia ti comics
Prejentà tel chino de Cianacei n projet de Manuel Riz con l’ApT e Diabolo, editor de graphic novel, per fèr cognoscer noscia val a na vida desferenta, lijiera, gustegola e fosc ence mingol pizochenta.
A Cianacei en domenia ai 18 de jené l é stat l prum apuntament de Après-Kino, na neva scomenzadiva che l grop de joegn de la sociazion Kino con Lorenzo Dezulian, che dal an passà à tout en gestion l chino de Cianacei, à metù a jir per viventèr l paisc e la val e didèr a fèr cultura e comunanza. No l é stat la gran sala per la proiezions, ma l’entrèda del chino chest’outa a doventèr n lech adatà per se confrontèr a na vida informala e sćiantiva per gropes de persones manco gregn, che posse se la ...
A Cianacei en domenia ai 18 de jené l é stat l prum apuntament de Après-Kino, na neva scomenzadiva che l grop de joegn de la sociazion Kino con Lorenzo Dezulian, che dal an passà à tout en gestion l chino de Cianacei, à metù a jir per viventèr l paisc e la val e didèr a fèr cultura e comunanza. No l é stat la gran sala per la proiezions, ma l’entrèda del chino chest’outa a doventèr n lech adatà per se confrontèr a na vida informala e sćiantiva per gropes de persones manco gregn, che posse se la ...
25 de jené 2026
Cantiere daparduto, fin dinultima
Outre laore che se śonta, in śiro par el paes, a chi che ‘l ea ignante. I dora dute i ciantoi de ra val e i jaa inze piaza. Lunes 26 pasarà par Anpezo el fo de Olimpia
Mancia poche dis a daerśe i Śoghe olimpiche, ma i laore in Anpezo i và inaante, i se śonta un sora chel outro. Intrà Jilardon e Lazedel i à fato su un ponte, via par sora el stradon, da fei pasà ra parsones che śirà a vede ra gares de schie e de brea, de Olimpiades e Paralimpiades, su ra pistes de Tofana e de Socrepes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Mancia poche dis a daerśe i Śoghe olimpiche, ma i laore in Anpezo i và inaante, i se śonta un sora chel outro. Intrà Jilardon e Lazedel i à fato su un ponte, via par sora el stradon, da fei pasà ra parsones che śirà a vede ra gares de schie e de brea, de Olimpiades e Paralimpiades, su ra pistes de Tofana e de Socrepes.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
25 de jené 2026
De tanc sons’a te Gherdëina?
N valguna zifres y cunscidrazions n cont de tan de persones che sta te Gherdëina. À pa nce la families te nosta valeda for manco y manco mutons?
Ti ultims cin’ ani iel uni ann ntëur a n novanta popsc y popes al ann che nasc te Gherdëina, vel’ ann mpue deplù, vel’ann mpue de manco. L ann passà iel de ndut nasciù 44 mutons y mutans a Urtijëi, 21 a S. Cristina y 25 te Sëlva.
Sce n cumpëida leprò i 16 mëndri nasciui tla frazions ladines de Ciastel ruvons a 106 popsc y popes dl 2025, residënc te nosta valeda. A pensé che tl 2024 fòvel nasciù a Runcadic, sa Bula y via n Sureghes mé ot mutons y mutans, ie chësc ultim ann stat n ...
Ti ultims cin’ ani iel uni ann ntëur a n novanta popsc y popes al ann che nasc te Gherdëina, vel’ ann mpue deplù, vel’ann mpue de manco. L ann passà iel de ndut nasciù 44 mutons y mutans a Urtijëi, 21 a S. Cristina y 25 te Sëlva.
Sce n cumpëida leprò i 16 mëndri nasciui tla frazions ladines de Ciastel ruvons a 106 popsc y popes dl 2025, residënc te nosta valeda. A pensé che tl 2024 fòvel nasciù a Runcadic, sa Bula y via n Sureghes mé ot mutons y mutans, ie chësc ultim ann stat n ...
24 de jené 2026
De bela neves da la Crousc Checena
Col sostegn de desvaliva istituzions del teritorie la CRI de Fascia e Fiem à envià via n nef servije de trasport per la radioterapia e enstadì l president nazionèl l é ruà a troèr i volontadives.
Con en lunesc ai 19 de jené la Crousc Checena de Fascia e Fiem à envià via n nef servije. Se trata del trasport de persones che cogn fèr radioterapia da la valèdes de Fascia e Fiem fin al ospedèl de Trent ajache a Ciavaleis no la vegn fata. La radioterapia l é un di pilèstres fondamentèi te la cura di tumores: presciapech l 60% di pazienc, te sie percors de cura, cogn fèr n zicle de radioterapia. Se trata de persones de spes stencèdes, più deboles per la malatia e la terapies, che de spes no se ...
Con en lunesc ai 19 de jené la Crousc Checena de Fascia e Fiem à envià via n nef servije. Se trata del trasport de persones che cogn fèr radioterapia da la valèdes de Fascia e Fiem fin al ospedèl de Trent ajache a Ciavaleis no la vegn fata. La radioterapia l é un di pilèstres fondamentèi te la cura di tumores: presciapech l 60% di pazienc, te sie percors de cura, cogn fèr n zicle de radioterapia. Se trata de persones de spes stencèdes, più deboles per la malatia e la terapies, che de spes no se ...
24 de jené 2026
Fabricac rurai. Nagler: »Da la mendránza demè nformazion fauze o ntorcolade«
L Capocomun respón a le critighe de Grones. »Chële che on aprové i é norme per fermé la speculazion dei foresti«
»Critighe conciade ju co na ciaria de nformazion fauze o ntorcolade. I documenc ufiziai de le variánti i descor ciaro. Ma la mendránza mper proprio che no l abe capì. Se nveze che se n ji fora dal consei con en at da zirco l’assa tout pert a la discusción l’assa podù avei dute le spiegazion del cajo«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
»Critighe conciade ju co na ciaria de nformazion fauze o ntorcolade. I documenc ufiziai de le variánti i descor ciaro. Ma la mendránza mper proprio che no l abe capì. Se nveze che se n ji fora dal consei con en at da zirco l’assa tout pert a la discusción l’assa podù avei dute le spiegazion del cajo«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
24 de jené 2026
Resté al var cun i tëmps cun nfrastrutures modernes
Stredes, nfrastrutures y cundotes dal’ega ie tl zënter dl bilanz preventif per l 2026 te Sëlva, a Urtijëi y a Santa Cristina
I Cunsëies di trëi chemuns de Gherdëina à dat pro mo ala fin dl ann 2025 l bilanz preventif per l 2026. A ti cialé sàutel tl uedl n azënt particuler sun l mantenimënt dla stredes che fej ora na gran fëta di nvestimënc udui dant, sun nfrastrutures nueves y/o da renuvé y sun la cundotes dal’ega.
Deplù n cont de chësc pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins, che ie unida ora n vënderdi, ai 23 de jené.
Nathalie Stuffer
I Cunsëies di trëi chemuns de Gherdëina à dat pro mo ala fin dl ann 2025 l bilanz preventif per l 2026. A ti cialé sàutel tl uedl n azënt particuler sun l mantenimënt dla stredes che fej ora na gran fëta di nvestimënc udui dant, sun nfrastrutures nueves y/o da renuvé y sun la cundotes dal’ega.
Deplù n cont de chësc pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins, che ie unida ora n vënderdi, ai 23 de jené.
Nathalie Stuffer
24 de jené 2026
L tëmp de dezëmber y dl ann passà
Tëmp y temperatures ntan l mëns de dezëmber 2025 te Sëlva a 1.595 metri y via per l ann 2025
L mëns de dezëmber 2025 ie stat scialdi plu ciaut che chël dl ann passà cun -0,10°C degreies de mesaria, -1,80°C dl 2024 y 1,70 °C
dessëura ala temperatura dl mëns de dezember dl 2024. Dezëmber ie stat n mëns plu ciaut de 2,60 °C sëura la mesaria dal 1970 incà, chël ie da canche scrije su la temperatures. L di plu frëit éi muserà ai 31 dl mëns cun na mesaria de –7,00°C y
na minima, for ai 31 de dezëmber, de -12,00 degreies ntëur la cinch da duman. L di plu ciaut éi muserà ai 8.12., dan Nadel, cun ...
L mëns de dezëmber 2025 ie stat scialdi plu ciaut che chël dl ann passà cun -0,10°C degreies de mesaria, -1,80°C dl 2024 y 1,70 °C
dessëura ala temperatura dl mëns de dezember dl 2024. Dezëmber ie stat n mëns plu ciaut de 2,60 °C sëura la mesaria dal 1970 incà, chël ie da canche scrije su la temperatures. L di plu frëit éi muserà ai 31 dl mëns cun na mesaria de –7,00°C y
na minima, for ai 31 de dezëmber, de -12,00 degreies ntëur la cinch da duman. L di plu ciaut éi muserà ai 8.12., dan Nadel, cun ...
24 de jené 2026
La mensa per i sculeies ie n luxus che n dëssa sciazé
Dan puec dis se à urtà de plu reprejentanc di genitores cun l'assessëura dl Chemun de Urtijëi, Martina Comploi, y la diretëura dla scola mesana y elementera, Monica Moroder. Ti mënsc passei se ova plu genitores lamentà dl maië
Martina Comploi ie assessëura dl Chemun de Urtijëi y bele da ani incà se cruzia ëila dla mensa per i sculeies. Urtijëi à, dala scola elementera nchin su tla scoles autes, 870 mutons y mutans de chëi che 500 se noza dl servisc dla mensa.
L se trata de 58% che se n jova de n servisc che ti costa al Chemun de Urtijëi n bel gran scioldo. I genitores paia mé na pert dl priesc dl cëif, n’autra pert sëurantol la Provinzia y l rest l Chemun. La dependënta dl ...
Martina Comploi ie assessëura dl Chemun de Urtijëi y bele da ani incà se cruzia ëila dla mensa per i sculeies. Urtijëi à, dala scola elementera nchin su tla scoles autes, 870 mutons y mutans de chëi che 500 se noza dl servisc dla mensa.
L se trata de 58% che se n jova de n servisc che ti costa al Chemun de Urtijëi n bel gran scioldo. I genitores paia mé na pert dl priesc dl cëif, n’autra pert sëurantol la Provinzia y l rest l Chemun. La dependënta dl ...
23 de jené 2026
Fascia à 9.860 sentadins
Del 2025 l’à perdù 53 persones. Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che cresc de 7.
Fascia sera su l 2025 con 9.860 sentadins, -53 dal an dant. Do n an col segn positif, l an passà la era jita su de 15 persones, la va endò de zeruch desche del 2022 e 2023. A la fin del 2024 defat la dombrèa 9.913 persones, 4.879 ic e 5.034 eles, a la fin del 2025 l é 4.851 omegn e 5.009 femenes. Chest vel dir che Fascia, tegnan cont del scialdo natural e de la desferenza anter vegnui ite e jic fora, l’à perdù 28 ic e 25 eles.
Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che enveze cresc de 7 ...
Fascia sera su l 2025 con 9.860 sentadins, -53 dal an dant. Do n an col segn positif, l an passà la era jita su de 15 persones, la va endò de zeruch desche del 2022 e 2023. A la fin del 2024 defat la dombrèa 9.913 persones, 4.879 ic e 5.034 eles, a la fin del 2025 l é 4.851 omegn e 5.009 femenes. Chest vel dir che Fascia, tegnan cont del scialdo natural e de la desferenza anter vegnui ite e jic fora, l’à perdù 28 ic e 25 eles.
Duc i paijes à l segn negatif fora che Mazin che enveze cresc de 7 ...
23 de jené 2026
Rapresentaziuns creatives di »Ladins, popul dles Dolomites«
La sesta ediziun de »Ert sön pista« é piada ia dan otedé
Cater é les scoltöres de nëi che i studënc dla scora d’ert Cademia da Urtijëi á realisé daimpró ales pistes tla localité de Badia tl'ultima edema. La tematica d'ediziun dla mostra de scoltöres d'ert da iniann é »I Ladins, popul dles Dolomites«.La manifestaziun, che se desfira dal 2016 incá tles localités dl Comun de Badia, é gnüda metüda a jí iniann tres na colaboraziun danter la Cooperativa Turistica Alta Badia y la scora d’ert da Urtijëi.
Dai 12 de jená é i studënc jüs en aziun sön le post por ...
Cater é les scoltöres de nëi che i studënc dla scora d’ert Cademia da Urtijëi á realisé daimpró ales pistes tla localité de Badia tl'ultima edema. La tematica d'ediziun dla mostra de scoltöres d'ert da iniann é »I Ladins, popul dles Dolomites«.La manifestaziun, che se desfira dal 2016 incá tles localités dl Comun de Badia, é gnüda metüda a jí iniann tres na colaboraziun danter la Cooperativa Turistica Alta Badia y la scora d’ert da Urtijëi.
Dai 12 de jená é i studënc jüs en aziun sön le post por ...
23 de jené 2026
La Mujiga de Urtijëi à n sëurastant nuef
Ntan la senteda generela al scumenciamënt de jené à i cumëmbri dla Mujiga de Urtijëi lità n cunsëi nuef. Simona Kostner à dat su si ncëria da presidënta. Te si piedies zàpel Marco Lechner
N sada ai 10 de jené fova duc i cumëmbri dla Mujiga de Urtijëi nviei dala sies da sëira ala senteda generela dla lia tla sala dla proes tl Circolo autite. L ie unic adalerch bën 52 cumëmbri atifs y cin’ cumëmbri de unëur, nce l ambolt de Urtijëi Tobia Moroder y l pluan Vijo Pitscheider fova prejënc.
Do n aperitif pra chël che duc à pudù s’la ciaculé, iesen passei ala pert plu sceria dla sëira. L ie unì cuntà dla atività dl ann passà, prejentà l rendicont dla cassa, coche mefun ...
N sada ai 10 de jené fova duc i cumëmbri dla Mujiga de Urtijëi nviei dala sies da sëira ala senteda generela dla lia tla sala dla proes tl Circolo autite. L ie unic adalerch bën 52 cumëmbri atifs y cin’ cumëmbri de unëur, nce l ambolt de Urtijëi Tobia Moroder y l pluan Vijo Pitscheider fova prejënc.
Do n aperitif pra chël che duc à pudù s’la ciaculé, iesen passei ala pert plu sceria dla sëira. L ie unì cuntà dla atività dl ann passà, prejentà l rendicont dla cassa, coche mefun ...
23 de jené 2026
Truepa de bela jites y lëures desfrënc
La Grupa Alpinisć Gherdëina à tenì si senteda generela
La Grupa Alpinisć Gherdëina ti cialà de reviers a n ann plën de atività. Tla sala dl SAUT a Urtijëi iel unit adalerch nteressei y nteressedes, autoriteies y sambën cumëmbri y cumëmbres dla lia. L ann passà à la lia fat truepa de bela jites, coche na schitour tla
Dolomites, una tla Engiadina y vel’ manifestazion de arpizeda sportiva.
Sëuraprò àn fat...
Deplù pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins, che ie unida ora n vënderdi, ai 23 de jené.
Julia Lardschneider
La Grupa Alpinisć Gherdëina ti cialà de reviers a n ann plën de atività. Tla sala dl SAUT a Urtijëi iel unit adalerch nteressei y nteressedes, autoriteies y sambën cumëmbri y cumëmbres dla lia. L ann passà à la lia fat truepa de bela jites, coche na schitour tla
Dolomites, una tla Engiadina y vel’ manifestazion de arpizeda sportiva.
Sëuraprò àn fat...
Deplù pudëis liejer tl'edizion atuela de La Usc di Ladins, che ie unida ora n vënderdi, ai 23 de jené.
Julia Lardschneider
23 de jené 2026
Danter ntervënc y proes
I Destudafuech de Runcadic à tenì si senteda generela
Ai 18 de jené à la lia di Destuafuech de Runcadic tenì si senteda generela. Do che n à bele fat la veles de cunsëi l ann passà, fòvel chëst ann na senteda plu »tlassica«, zënza de majeri mudamënc. Mpo ulons auzé ora n valguna nfurmazions nteressantes.
L ann passà à i Destuafuech de Runcadic fat...
Tan de ntervënc, proes, o d'autra manifestazions che la lia à metù a jì, deberieda cun vel' nfurmazion dla grupa di jëuni, pudëis liejer tl'edizion nueva che ie unida ora n vënderdi ai 23 de jené.
...
Ai 18 de jené à la lia di Destuafuech de Runcadic tenì si senteda generela. Do che n à bele fat la veles de cunsëi l ann passà, fòvel chëst ann na senteda plu »tlassica«, zënza de majeri mudamënc. Mpo ulons auzé ora n valguna nfurmazions nteressantes.
L ann passà à i Destuafuech de Runcadic fat...
Tan de ntervënc, proes, o d'autra manifestazions che la lia à metù a jì, deberieda cun vel' nfurmazion dla grupa di jëuni, pudëis liejer tl'edizion nueva che ie unida ora n vënderdi ai 23 de jené.
...
23 de jené 2026
Viva les atletes ladines!
Solidarieté a l’atleta de Gherdëina Nicol Delago, do les ataches y insultazions pesoces y ofensives a l’intervista per ladin de Rai Ladinia
Nia da creie, che persones che ne conesc no nosta storia, no nost teritore y nience nost lingaz ladin comenteia sun l portal social facebook con emozion, senn, falsités y ence ideologia nazionalista taliana la publicazion de na intervista per ladin de na atleta ladina (chest, sun n canal televisif publich ladin!). Chestes ofenjions a nosta cultura, a nost sport y a nostes atletes y sies families y si paisc, é da refodé con peis y coerenza!
De positif te dut chest teater de comenc che fej mel ...
Nia da creie, che persones che ne conesc no nosta storia, no nost teritore y nience nost lingaz ladin comenteia sun l portal social facebook con emozion, senn, falsités y ence ideologia nazionalista taliana la publicazion de na intervista per ladin de na atleta ladina (chest, sun n canal televisif publich ladin!). Chestes ofenjions a nosta cultura, a nost sport y a nostes atletes y sies families y si paisc, é da refodé con peis y coerenza!
De positif te dut chest teater de comenc che fej mel ...
23 de jené 2026
Souramont, algo se muev
Editorial de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins
Do tant de agn dal referendum de Souramont dl 2007 che ova vedù passa l 80% di votanc a una de unifiché i comuns de Anpezo, Fodom y Col ai autri Ladins, se muev finalmenter valch.
Con doi dessegns de lege dl Senatour Meinhard Durnwalder vegnel ghiré de dé atuazion a la volonté popolara, che enchinamo ne é nia vegnuda respeteda.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Do tant de agn dal referendum de Souramont dl 2007 che ova vedù passa l 80% di votanc a una de unifiché i comuns de Anpezo, Fodom y Col ai autri Ladins, se muev finalmenter valch.
Con doi dessegns de lege dl Senatour Meinhard Durnwalder vegnel ghiré de dé atuazion a la volonté popolara, che enchinamo ne é nia vegnuda respeteda.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de jené 2026
Dino Davarda, diretor de scola de schi e portachentl
Dancà y da na pert
Podede ve prejentèr?
Son Dino Davarda, da Cianacei, clas 1978. Son maester de schi dal 2003, e da 7 egn diretor de la scola de schi de Cianacei. É scomenzà giusta chel an che d’aisciuda aon cognù serèr per l Covid, n bel batum…
Che comportel esser diretor de na scola de schi?
Gé son stolz perché se raprejenta na azienda, n bel grop de maestres, na strutura che l é n pont de referiment per la jent. Se à na gran responsabilità, ge vel vardèr de coordenèr e meter ensema l ...
Podede ve prejentèr?
Son Dino Davarda, da Cianacei, clas 1978. Son maester de schi dal 2003, e da 7 egn diretor de la scola de schi de Cianacei. É scomenzà giusta chel an che d’aisciuda aon cognù serèr per l Covid, n bel batum…
Che comportel esser diretor de na scola de schi?
Gé son stolz perché se raprejenta na azienda, n bel grop de maestres, na strutura che l é n pont de referiment per la jent. Se à na gran responsabilità, ge vel vardèr de coordenèr e meter ensema l ...
23 de jené 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 12 de jené à la zentrela de Bulsan cherdà l joler sun i purtoies de Mont de Sëuc per n’ëila tudëscia che se ova bonamënter rot l os dla cuessa. Do la cures l’àn meneda tl spedel de Persenon.Domesdì àn damandà l aiut dl joler per un che fova tumà cun i schi y se ova fat mel ala giames. Nce cun ël iesen julei a Persenon te spedel.Daldò iel stat n ntervënt sun n purtoi a La Ila: iló se ova n’ëila rot l uf. N l’à meneda tl spedel de Burnech.L ultim ntervënt dl di ie stat a Corvara per n’ëila cun ...



