14 de november 2026
I garajes ta Penìa é malmetui
L conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi à portà dant na interogazion te Consei provinzièl su la condizions, verifiches e intervenc da man de Trentino Trasporti.
Te la sentèda del Consei provinzièl dai 5 de november l conseier ladin del Grop Fassa Luca Guglielmi à portà dant ence na interogazion a responeta scrita per ge domanèr al Assessorat competent de verifichèr e intervegnir per meter en segureza i garajes de Trentino Trasporti ta Penìa.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Te la sentèda del Consei provinzièl dai 5 de november l conseier ladin del Grop Fassa Luca Guglielmi à portà dant ence na interogazion a responeta scrita per ge domanèr al Assessorat competent de verifichèr e intervegnir per meter en segureza i garajes de Trentino Trasporti ta Penìa.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de november 2026
Neva gaissa per l Grop Ladin da Moena
La sociazion à chiamà ite la radunanza con la prejentazion de la neva publicazion de poejie del Tinoto Monech e la litazion.
L Grop Ladin da Moena à chiamà ite en sabeda ai 7 de november te sala Simonin Maza la radunanza anuala e i é stac tropes i sozi che à tout su l envit e à desmostrà coscita l enteres e la vejinanza a la sociazion. Na prejenza numerousa che ge à dat gaissa neva a dut l Grop te n moment segnà da mingol de fadia. Per chest l se à ciareà amò de più de responsabilità l apel uzà fora da la presidenta Angela Chiocchetti: »Aon da se empegnar a jir inavant perché te nösc paesc no mencia i pericoi per ...
L Grop Ladin da Moena à chiamà ite en sabeda ai 7 de november te sala Simonin Maza la radunanza anuala e i é stac tropes i sozi che à tout su l envit e à desmostrà coscita l enteres e la vejinanza a la sociazion. Na prejenza numerousa che ge à dat gaissa neva a dut l Grop te n moment segnà da mingol de fadia. Per chest l se à ciareà amò de più de responsabilità l apel uzà fora da la presidenta Angela Chiocchetti: »Aon da se empegnar a jir inavant perché te nösc paesc no mencia i pericoi per ...
14 de november 2026
Tecnologies cuantistiches y si daunì
A Urtijëi iel stat n'ancunteda de nrescida nternaziunela n con' dla tecnologies cuantistiches
Dai 3 nchin ai 6 de nuvëmber se àl ancuntà vint nrescidëures te Gherdëina per studië co trasfurmé i desturbs che mpedësc l funziunamënt di aparac cuantistics te na ressorsa.
Co pòssen pa trasfurmé na funtana de desturp te n strumënt de utl per la tecnologies dl daunì? Chësta ie stata la dumanda tl zënter dl "Workshop on Dissipative State Preparation", che ie stat l'ena passeda a Urtijëi. Pra l'ancunteda iel unit adalerch vint nrescidëure di Paejes Tudësc, Irlanda, Franzia, Svizra, Stac ...
14 de november 2026
Intrà tradizion e atualità in Anpezo
A Socus se pó menà ra besties mazades, da res lourà, par dinultima vende ra carne. Un projeto nasciù da diesc ane, portà inaante da tropa istituzios
»Negun precura meo el nosc anbiente de i cazadore e i contadis« – ‘l à dito Marco Staunovo Polacco, presidente de ra Provinzia de Belun, chel di che ‘l é ruà in Anpezo, canche i à mostrà chel laoro noo, fato a Socus, agnó che i cazadore de ra Riserva de Anpezo i pó śì a lourà ra besties che i ciapa. Ra sede de ra Riserva r’ea beleche stada daerta ai 20 de agosto del 2022, ma ades i à fato inze outre laore, par ese in regola co ra leje. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
»Negun precura meo el nosc anbiente de i cazadore e i contadis« – ‘l à dito Marco Staunovo Polacco, presidente de ra Provinzia de Belun, chel di che ‘l é ruà in Anpezo, canche i à mostrà chel laoro noo, fato a Socus, agnó che i cazadore de ra Riserva de Anpezo i pó śì a lourà ra besties che i ciapa. Ra sede de ra Riserva r’ea beleche stada daerta ai 20 de agosto del 2022, ma ades i à fato inze outre laore, par ese in regola co ra leje. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
14 de november 2026
Gran Chidlada: ci romenada de chidli
I posć por tó pert ala Gran Chidlada a Al Plan é ince chësc ann jüs ia sciöche seml frësches. Simon Complojer y Lisa Ties é stá i mius dl de; "I Turbi" y "Les Angelines" comana la classifica dles scuadres. La manifestaziun é jüda a bëgn dl Cor dles Ëres
Tl paisc d’Al Plan êl dan otedé na domënia tipica de novëmber, cun aries frësches, ciarüsc basc, les strades plü o manco ötes. Te un n post ésera indere jüda pro döt le de, y chël é tla chidlara da Runcac, olache al é gnü tigní la Gran Chidlada por uniuns, dites, istituziuns, classes y clubs dl comun de Mareo. N apuntamënt che tröc á sön le calënder. Chël án bele odü canche al é gnü daurí les iscriziuns, olache i posć a desposiziun se implî ite cun gran slöm. Insciö á ince chësc iade tut pert ...
Tl paisc d’Al Plan êl dan otedé na domënia tipica de novëmber, cun aries frësches, ciarüsc basc, les strades plü o manco ötes. Te un n post ésera indere jüda pro döt le de, y chël é tla chidlara da Runcac, olache al é gnü tigní la Gran Chidlada por uniuns, dites, istituziuns, classes y clubs dl comun de Mareo. N apuntamënt che tröc á sön le calënder. Chël án bele odü canche al é gnü daurí les iscriziuns, olache i posć a desposiziun se implî ite cun gran slöm. Insciö á ince chësc iade tut pert ...
13 de november 2026
En onor de Zerilo Lagnol
Cai Sat, Ciamorces e Socors da mont à endrezà n moment de recort, cent egn do da la mort del socoridor.
Da ca cent egn, ai 8 de aost del 1926, l à perdù sia vita sun Ciavazes l menacrep Zerilo Lagnol de Micel, mort per salvèr n’alpinista. E belimpont en vender passà ai 6 de november te cortina veia de Cianacei, ló che l é l obelisch a sie onor, la sezion CAI SAT de la Val de sora coi Ciamorces de Fasha e la Stazion del socors da mont à endrezà n moment a recort e memoria, per uzèr fora i valores de solidarietà, servije e dedizion a la mont.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de ...
Da ca cent egn, ai 8 de aost del 1926, l à perdù sia vita sun Ciavazes l menacrep Zerilo Lagnol de Micel, mort per salvèr n’alpinista. E belimpont en vender passà ai 6 de november te cortina veia de Cianacei, ló che l é l obelisch a sie onor, la sezion CAI SAT de la Val de sora coi Ciamorces de Fasha e la Stazion del socors da mont à endrezà n moment a recort e memoria, per uzèr fora i valores de solidarietà, servije e dedizion a la mont.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de ...
13 de november 2026
Ataches informatics: se cogn stèr ascorc
Do i danejamenc de chisc dis passé ai frighi de boteighes de magandiva del Trentin e del Sudtirol aon domanà fora l diretor de la Coprativa de Fascia David Pisoni.
Ence l Trentin l é stat tocià da la ona de ataches informatics che dai prumes de chest meis à manà en tilt i frighi de la boteighes de mesa Europa. Chisc dis passé i hacker é jic ite ti sistemes informatics e à danejà i frighi de doi boteighes de magnadiva te la Valsugana e te la Rotaliana, de n supermarcià de Ciastel, de alberghes e bar te Fiem e adertura de la sozietà BBT SE enciarièda de la realisazion de la galaria de basa del Prener. Fin acà pech temp se pissèa che chisc ataches toce demò ...
Ence l Trentin l é stat tocià da la ona de ataches informatics che dai prumes de chest meis à manà en tilt i frighi de la boteighes de mesa Europa. Chisc dis passé i hacker é jic ite ti sistemes informatics e à danejà i frighi de doi boteighes de magnadiva te la Valsugana e te la Rotaliana, de n supermarcià de Ciastel, de alberghes e bar te Fiem e adertura de la sozietà BBT SE enciarièda de la realisazion de la galaria de basa del Prener. Fin acà pech temp se pissèa che chisc ataches toce demò ...
13 de november 2026
La mpurtanza de cunté la particularità ladina
David Lardschneider nes conta de si referat n con' dl mond ladin a Cologno Monzese, daujin a Milan. Tl zënter: la mpurtanza dla comunicazion – y dla valorisazion – de nosta realtà tan particulera
Referac n con' dla realtà ladina nen vëniel fat trueps, y for deplù, te dut l mond. Nstadì éi rujenà cun David Lardschneider, nseniant y jurnalist publizist de Sëlva, y s'l'on ciaculeda de n referat che ël à pudù fé dan n doi enes a Cologno Monzese, a puec chilometri da Milan, tl forum culturel de Rafael Prugger – chersciù su a Urtijëi y che sta da truep ani incà tl milanesc – y si fëna Akane Suzuki – iaponeja.
É cuntatà nce Prugger, che me à cuntà de chësc forum, che à ntëur n cënt danter ...
Referac n con' dla realtà ladina nen vëniel fat trueps, y for deplù, te dut l mond. Nstadì éi rujenà cun David Lardschneider, nseniant y jurnalist publizist de Sëlva, y s'l'on ciaculeda de n referat che ël à pudù fé dan n doi enes a Cologno Monzese, a puec chilometri da Milan, tl forum culturel de Rafael Prugger – chersciù su a Urtijëi y che sta da truep ani incà tl milanesc – y si fëna Akane Suzuki – iaponeja.
É cuntatà nce Prugger, che me à cuntà de chësc forum, che à ntëur n cënt danter ...
13 de november 2026
»Le bal por me é espresciun de liberté«
Tres na intervista nes cunta Elisa Irsara da La Ila de so percurs personal por deventé balarina profescionista
Deventé balarina é le some de Elisa Irsara (Elisa de la Luz Irsara), nasciüda a Santiago tl Cile y spo chersciüda sö tla Val Badia, a La Ila tl paisc de so pere. Le bal é sciöche n amich che ara á conesciü danter i mürs de ciasa y che l’á acompagnada tresfora te so percurs. N percurs dessigné dala pasciun por le bal, mo ince segné da dezijiuns importantes.
La storia de Elisa Irsara ti somëia de chësc vers a tantes de chëres che an alda aldedaincö, de jones y jogn che vá demez por ti jí do a süa ...
Deventé balarina é le some de Elisa Irsara (Elisa de la Luz Irsara), nasciüda a Santiago tl Cile y spo chersciüda sö tla Val Badia, a La Ila tl paisc de so pere. Le bal é sciöche n amich che ara á conesciü danter i mürs de ciasa y che l’á acompagnada tresfora te so percurs. N percurs dessigné dala pasciun por le bal, mo ince segné da dezijiuns importantes.
La storia de Elisa Irsara ti somëia de chësc vers a tantes de chëres che an alda aldedaincö, de jones y jogn che vá demez por ti jí do a süa ...
13 de november 2026
Chesta stemana se l on ciacolada con Nicole Deola, jovena mare da Col che à na granda creatività
Dancà y da na pert
Bondì Nicole, posto ne contà valch in pi de ti?
Nicole Deola Si zerto, mi son Nicole Deola, ai 34 agn, da ot son maridada a Col e son mare de doi tosate e den tosat.
Come podessane dì valch de ti nte doi agetif?
Podarave dì che son tant curiosa e che chesta mia curiosità me porta a ester creativa.
Esto curiosa e creativa nte valch de particolar?
Duc i laor manuai i me apassiona; n particolar me piaje tant laurà con stofe per fà roba da vestì e con piante e fior per fà inghenc e saogn. (Intervista: ...
Bondì Nicole, posto ne contà valch in pi de ti?
Nicole Deola Si zerto, mi son Nicole Deola, ai 34 agn, da ot son maridada a Col e son mare de doi tosate e den tosat.
Come podessane dì valch de ti nte doi agetif?
Podarave dì che son tant curiosa e che chesta mia curiosità me porta a ester creativa.
Esto curiosa e creativa nte valch de particolar?
Duc i laor manuai i me apassiona; n particolar me piaje tant laurà con stofe per fà roba da vestì e con piante e fior per fà inghenc e saogn. (Intervista: ...
13 de november 2026
Galüc internazional sön pista
Comentar de pruma
Zacó che ara é, messunse bele indô scrí de iai. En chësc iade n’él nia chël de Plan de Corones, mo ara nen vá de n ial apraté. Al é öna de chës noeles olache i messâ ma plü ciugné, y che me lascia gní sö la domanda, tan inant che jënt oress ciamó prostituí la munt, cun lascé pormez les »modes« dötes. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Zacó che ara é, messunse bele indô scrí de iai. En chësc iade n’él nia chël de Plan de Corones, mo ara nen vá de n ial apraté. Al é öna de chës noeles olache i messâ ma plü ciugné, y che me lascia gní sö la domanda, tan inant che jënt oress ciamó prostituí la munt, cun lascé pormez les »modes« dötes. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
12 de november 2026
Te la toponomastica l ladin soravia l talian
N vèrech emportant per la sconanza de la toponomastica ladina. Domanon fora Bernardino Chiocchetti, conseier de procura e president de la comiscion del Comun General de Fascia.
Da ca dotrei setemènes ló dal rondel de Cianacei l é stat mudà ju i scartabie de la indicazions sun strèda: dant l era scrit dut per talian, ades i inomes di paijes é per ladin, soravia! Aldò de la lege provinzièla 6/2008 de stravardament de la mendranzes linguistiches, la toponomastica ladina cogn vegnir metuda en doura percheche la é de gran utol per tegnir su l’identità culturèla de n raion, ma ence per l’interpretazion del teritorie e per capir l’evoluzion del lengaz tel jir del temp.
La ...
Da ca dotrei setemènes ló dal rondel de Cianacei l é stat mudà ju i scartabie de la indicazions sun strèda: dant l era scrit dut per talian, ades i inomes di paijes é per ladin, soravia! Aldò de la lege provinzièla 6/2008 de stravardament de la mendranzes linguistiches, la toponomastica ladina cogn vegnir metuda en doura percheche la é de gran utol per tegnir su l’identità culturèla de n raion, ma ence per l’interpretazion del teritorie e per capir l’evoluzion del lengaz tel jir del temp.
La ...
12 de november 2026
Col schibus zenza paèr
L Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT se à metù ensema per ge sporjer ai residenc l servije de trasport debant sun duta la val dal prum de dezember fin da Pèsca.
Dal prum de dezember fin da Pèsca i residenc de Fascia podarà jir col schibus te duta la val zenza paèr. Bèsta demò jir te un di ofizies de l’ApT con na chèrta de identità e domanèr la tessera de viac che sarà nominativa. L é chest l resultat de na cordanza anter l Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT, prejentèda en vender ai 6 de november te na conferenza stampa dal conseier de procura ai trasporc e turism Matteo Iori, l vizepresident de l’ApT Filippo Debertol e l diretor Nicolò Weiss.
De ...
Dal prum de dezember fin da Pèsca i residenc de Fascia podarà jir col schibus te duta la val zenza paèr. Bèsta demò jir te un di ofizies de l’ApT con na chèrta de identità e domanèr la tessera de viac che sarà nominativa. L é chest l resultat de na cordanza anter l Comun General de Fascia, i Comuns e l’ApT, prejentèda en vender ai 6 de november te na conferenza stampa dal conseier de procura ai trasporc e turism Matteo Iori, l vizepresident de l’ApT Filippo Debertol e l diretor Nicolò Weiss.
De ...
12 de november 2026
Ann nuef, ambulatuere nuef
Te Sëlva iesen a bon pont cun i lëures per fé ite n ambulatuere nuef, che sarà la sënta definitiva dl dutor de cësa Pablo Policastro
L dutor Pablo Policastro ova scumencià a lauré te Gherdëina tl 2020, puech dan l lockdown, y da ntlëuta inant àl pudù se nuzé dl ambulatuere di dutores Kostner y Weber, mez tëmp a Urtijëi y mez te Sëlva. Na soluzion che fova destineda a vester mé provisora y che cun la fin de chëst ann se stluj ju definitivamënter. L Chemun de Sëlva à dan n pez nvià via i lëures per fé ite n ambulatuere nuef tl segondo partimënt dla cësa Karl Unterkircher sun Plaza Nives. Na posizion zentrela, saurida da ruvé ...
L dutor Pablo Policastro ova scumencià a lauré te Gherdëina tl 2020, puech dan l lockdown, y da ntlëuta inant àl pudù se nuzé dl ambulatuere di dutores Kostner y Weber, mez tëmp a Urtijëi y mez te Sëlva. Na soluzion che fova destineda a vester mé provisora y che cun la fin de chëst ann se stluj ju definitivamënter. L Chemun de Sëlva à dan n pez nvià via i lëures per fé ite n ambulatuere nuef tl segondo partimënt dla cësa Karl Unterkircher sun Plaza Nives. Na posizion zentrela, saurida da ruvé ...
12 de november 2026
»Bunes Festes«, cun tröp sarcasm y tröpa ironia
Na Vëia de Nadé valgamia particolara, cun scincundes, noeles tragiches, striptease y n mort. De chësc trata le toch che l’Uniun Teater da SanMartin porta dötaorela sön palch
Sciöche nos la conesciun é l’audanza »Bunes Festes« na manira sinziera de ti aodé a familiars, amisc y colegs n bel tëmp de festa incër le Nadé – n tëmp lié ala serenité, ala ligrëza y ala pesc. Chësta audanza pó tó ince d’atres sfomadöres, sciöche chëra dl umor fosch, por ejëmpl canche ara devënta le titul de n toch teatral che cunta de döt ater co na storia ligra da Nadé.
»Bunes Festes« é le titul chirí fora dal regist Matteo Rubatscher, che á traslaté dal inglesc tl ladin le toch »The ...
Sciöche nos la conesciun é l’audanza »Bunes Festes« na manira sinziera de ti aodé a familiars, amisc y colegs n bel tëmp de festa incër le Nadé – n tëmp lié ala serenité, ala ligrëza y ala pesc. Chësta audanza pó tó ince d’atres sfomadöres, sciöche chëra dl umor fosch, por ejëmpl canche ara devënta le titul de n toch teatral che cunta de döt ater co na storia ligra da Nadé.
»Bunes Festes« é le titul chirí fora dal regist Matteo Rubatscher, che á traslaté dal inglesc tl ladin le toch »The ...
11 de november 2026
Cianacei met dant i lurieres a sia jent
L’Aministrazion vidèda da Giovanni Bernard à chiamà ite na scontrèda de confront con la popolazion per rejonèr di lurieres fenii, de chi en cantier e de chi per l davegnir.
En mèrtesc passà, ai 3 de november, se à dejout n moment emportant de enconter a Cianacei, anter la Aministrazion de paisc, vidèda dal ombolt Giovanni Bernard, e i sentadins, che à empienì la sala de consei. L é stat metù dant i lurieres fac fin ades e chi en program per i egn che vegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En mèrtesc passà, ai 3 de november, se à dejout n moment emportant de enconter a Cianacei, anter la Aministrazion de paisc, vidèda dal ombolt Giovanni Bernard, e i sentadins, che à empienì la sala de consei. L é stat metù dant i lurieres fac fin ades e chi en program per i egn che vegn.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 13 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de november 2026
Pèr a pèr
Nadia Rungger ie stata a Cuira per i Dis de Litteratura
L'autëura de Puntives, Nadia Rungger, à da permò fat pea pra de plu manifestazions di Dis de Litteratura a Cuira, ti Grijons dai 6 nchin ai 8 de nuvëmber. La à prejentà si liber de poejies "cësa da lat dijes tu" che ie unì publicà permò dan puec mënsc. Daujin a chël àla nce abù l mesun de scrì na cuntia per n'antologia dal titul "Quatter linzöls ed üna taila".
Pra chësta 35ejima edizion di "Dis de Litteratura" se tràtel de na manifestazion leterera, coche nce de una per ancuntedes y surprejes. L ...
L'autëura de Puntives, Nadia Rungger, à da permò fat pea pra de plu manifestazions di Dis de Litteratura a Cuira, ti Grijons dai 6 nchin ai 8 de nuvëmber. La à prejentà si liber de poejies "cësa da lat dijes tu" che ie unì publicà permò dan puec mënsc. Daujin a chël àla nce abù l mesun de scrì na cuntia per n'antologia dal titul "Quatter linzöls ed üna taila".
Pra chësta 35ejima edizion di "Dis de Litteratura" se tràtel de na manifestazion leterera, coche nce de una per ancuntedes y surprejes. L ...
11 de november 2026
Par inparà a fei un socorso
Na esercitazion par i śoen: conta soralduto se cordà polito con chi outre, par fei depì e meo, canche 'l é da dià calchedun. El Toulà dei Cianpe da podé dorà
Un di intiero a lourà aduna, su par 'na croda, da inparà cemodo fei un socorso: chesto 'l é chel che i à fato de vintetre, dute śoen, che i à chera de deentà vorentie del Cnsas zivil. I à fato chesta esercitazion su par ra Rochetes, su chel de San Vido, alolo de là del confin con Anpezo. A insegnà a chiste śoen 'l ea tecniche del socorso in croda, parsonal sanitario, pilotes de drone, e i à dorà anche un elicotero. Soralduto i à inparà cemodo fei a lourà aduna con de outre, da se uśà a fei ra ...
Un di intiero a lourà aduna, su par 'na croda, da inparà cemodo fei un socorso: chesto 'l é chel che i à fato de vintetre, dute śoen, che i à chera de deentà vorentie del Cnsas zivil. I à fato chesta esercitazion su par ra Rochetes, su chel de San Vido, alolo de là del confin con Anpezo. A insegnà a chiste śoen 'l ea tecniche del socorso in croda, parsonal sanitario, pilotes de drone, e i à dorà anche un elicotero. Soralduto i à inparà cemodo fei a lourà aduna con de outre, da se uśà a fei ra ...



