31 de jené 2026
Recorc… su la pista da stroset de Valacin
Ti egn ’60 a Vich vegnia endrezà gare de campionat talian. Maria Trottner e Carleto Pellegrin era stac selezioné per le Olimpiadi ma no i à podù tor part.
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...
Te pec dis taca ite i XXV Jeghes Olimpics da d’invern Milan-Cortina. Ence n grum de atlec ladins tolarà part a le garejade de chest emportant apuntament sportif. Te chesta ocajion aon volù orir la crigna di recorc e aon descorì che la disciplina del stroset no la era prategada demò vin Ampez ma ence te Fascia e che chiò adertura doi atlec aessa abù l met de jir a le Olimpiadi.
Sion vegnui a saer che ti egn ’60 sun Valacin a Vich vegnia endrezà na pista da stroset e che l era n muion de bec, ...
31 de jené 2026
Ce ferdon ntan la ultima Olimpiades
Dan setant'ani, avisa ntan la Olimpiades da d'inviern via n Ampëz, iel de fauré stat n gran frëit te nosta valeda y te duta l'Europa
Ai 27 de jené dl 1956 ova fat iruzion te duta l’Europa Zentrela y nchinamei nchin japé dla Talia aria frëida dala Scandinavia y plu avisa dala Svezia y dala Finlandia ju. La temperatures se ova arbassà dassënn nce tlo da nëus. Cun puecia nëif tumeda ti mënsc dant, dlaciova la cundutures dal’ega che ne fova nia sotes assé te tiera. Sambën che de nuet, ma nce via per l di, messòven lascé jì n fil d’ega te cësa per ne avëi daduman nia dut dlacià.
L fova ntlëuta nce l tëmp dla Olimpiades de Cortina. ...
Ai 27 de jené dl 1956 ova fat iruzion te duta l’Europa Zentrela y nchinamei nchin japé dla Talia aria frëida dala Scandinavia y plu avisa dala Svezia y dala Finlandia ju. La temperatures se ova arbassà dassënn nce tlo da nëus. Cun puecia nëif tumeda ti mënsc dant, dlaciova la cundutures dal’ega che ne fova nia sotes assé te tiera. Sambën che de nuet, ma nce via per l di, messòven lascé jì n fil d’ega te cësa per ne avëi daduman nia dut dlacià.
L fova ntlëuta nce l tëmp dla Olimpiades de Cortina. ...
31 de jené 2026
Na gran grupa de jëuni y jëunes che vën do
I Jëuni de Sëlva à tenì si senteda generela y lità n cunsëi nuef
Povester se lecòrdel mo vel’ un o vel’autra de vo canche on rujenà cun Julia Senoner, cunseliera di Jëuni de Sëlva da dant, n con’ dla
situazion che l ie stat pra la lia, canche l semiova sciche sce l ne fossa nia plu jëuni che zapëssa ite te cunsëi. Ma per fertuna ne n’iela nia stata nscila. La lia à tenì si senteda generela, ulache i à lità n cunsëi nuef. Trueps de nueves ie zapei ite te cunsëi.
Tl cunsëi nuef iel..
I inuemes pudëis liejer do tl'edizion atuela de La Usc di Ladins.
Julia ...
Povester se lecòrdel mo vel’ un o vel’autra de vo canche on rujenà cun Julia Senoner, cunseliera di Jëuni de Sëlva da dant, n con’ dla
situazion che l ie stat pra la lia, canche l semiova sciche sce l ne fossa nia plu jëuni che zapëssa ite te cunsëi. Ma per fertuna ne n’iela nia stata nscila. La lia à tenì si senteda generela, ulache i à lità n cunsëi nuef. Trueps de nueves ie zapei ite te cunsëi.
Tl cunsëi nuef iel..
I inuemes pudëis liejer do tl'edizion atuela de La Usc di Ladins.
Julia ...
31 de jené 2026
L Capocomun da Col ven atacà, ma degugn firma l articol
L é vignù publicà, sul Gazetin de Belum, n articol ulache n zitadin cusa l Capocomun Paolo Frena de avè desfat l pais, ma degugn sà chi che l é l giornalist che à fat e scrit la ntervista
L bel de n paisc democratich, l é incia che ogniun posse dì la sua, nte la piena libertà de pensier e de parola. La critica, valota, la pol deidà n pais e na comunità a cresse, la pol ester n stimol per fà nasse valch de bon. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L bel de n paisc democratich, l é incia che ogniun posse dì la sua, nte la piena libertà de pensier e de parola. La critica, valota, la pol deidà n pais e na comunità a cresse, la pol ester n stimol per fà nasse valch de bon. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
31 de jené 2026
Mez secul él ca da chël ann 1976
Tres les ediziuns de La Usc di Ladins dl 1976 ciarunse derevers ales maius noeles che á atoché i leturs dla Val Badia. Lapró él val’ che an se recorda tres ciamó, val’ che é indô chiló y val’ che ne s’un é mai jü
Ciaré derevers é tres interessant, ajache an s’un anadëia dl mudamënt y dl ater vers, de ci che ne pö se mudé mai, gnanca tl decurs de 50 agn.
Chëstes é les impresciuns che an á sce an platernëia fora por les ediziuns de La Usc di Ladins dl 1976. En chësc ann gnô le foliet dé fora öna na ota al mëis, en gran pert al pröm dl mëis. La varieté de articui y de tematiches ê grana: danter articui cun cuntignüs plü religiusc y noeles de cronica locala, che revardâ laurs publics ...
Ciaré derevers é tres interessant, ajache an s’un anadëia dl mudamënt y dl ater vers, de ci che ne pö se mudé mai, gnanca tl decurs de 50 agn.
Chëstes é les impresciuns che an á sce an platernëia fora por les ediziuns de La Usc di Ladins dl 1976. En chësc ann gnô le foliet dé fora öna na ota al mëis, en gran pert al pröm dl mëis. La varieté de articui y de tematiches ê grana: danter articui cun cuntignüs plü religiusc y noeles de cronica locala, che revardâ laurs publics ...
30 de jené 2026
Trei neves Ciamorces
L grop de alpinisć fascegn ge à dat l bevegnù a Igor Dantone, Ivan Battisti e Andreas Rizzi.
L grop di Ciamorces de Fasha se slèria. En jebia ai 22 de jené i ge à dat l benvegnù a trei neves comembres. Entorn les ot da sera, descheche ne à contà l president Ivan Vian, i seà troà de n bel grop aló da la palestra de rampinèda ADEL de Ciampedel per ge fèr na viva ai trei neves alpinisć che via per l 2025 à fat domana de poder fèr pèrt del grop. Coscita con n fort batiman l é stat saludà Igor Dantone da Cianacei, Ivan Battisti da Moncion e Andreas Rizzi da Vich. »Duc trei l é bravi ...
L grop di Ciamorces de Fasha se slèria. En jebia ai 22 de jené i ge à dat l benvegnù a trei neves comembres. Entorn les ot da sera, descheche ne à contà l president Ivan Vian, i seà troà de n bel grop aló da la palestra de rampinèda ADEL de Ciampedel per ge fèr na viva ai trei neves alpinisć che via per l 2025 à fat domana de poder fèr pèrt del grop. Coscita con n fort batiman l é stat saludà Igor Dantone da Cianacei, Ivan Battisti da Moncion e Andreas Rizzi da Vich. »Duc trei l é bravi ...
30 de jené 2026
Na fin tragica
Tla edizion atuela de La Usc di Ladins ons scrit de coche na seniëura tudëscia che se ova n lunesc perdù à sëuravivù na nuet tl bosch sëura Juac te Sëlva. L ne n'ie belau nia da crëier, ma l'ëila ne fova n mierculdi sëira inò nia da abiné
Do doi nuetes che n l’à crissa l’àn ncuei (vënderdi) abineda. Per Sabine Rockel (64 ani) ne n’iel plu stat nia da nfé, n à mé plu pudù cunstaté si mort.
EK
30 de jené 2026
Jacopo Fanton campion talian
L atlet de triathlon da Poza, l an passà campion mondièl Junior, l é passà chest an te la categoria Senior S1; a Cogne l se à vadagnà l titol talian e l vèrda con otimism ai mondièi de la fin de firé.
L Triathlon l é una de la disciplines più empegnatives del panoram sportif, chel da d’invern l domana che i atlec se mete en jech te trei proes desferentes: l schi da paslonch, la corsa e la roda. Canche dapò sozet, desche tel ultim fin de setemèna, che vegne ju n bon pecia de neif, dut chest doventa dassen na ‘impresa da Titani’. Coscita la é stata en domenia ai 25 de jené a Cogne, olache desche chiò l à nevet de pien endèna che vegnia fat la Gran Paradiso Winter Triathlon e i atlec fonèa te ...
L Triathlon l é una de la disciplines più empegnatives del panoram sportif, chel da d’invern l domana che i atlec se mete en jech te trei proes desferentes: l schi da paslonch, la corsa e la roda. Canche dapò sozet, desche tel ultim fin de setemèna, che vegne ju n bon pecia de neif, dut chest doventa dassen na ‘impresa da Titani’. Coscita la é stata en domenia ai 25 de jené a Cogne, olache desche chiò l à nevet de pien endèna che vegnia fat la Gran Paradiso Winter Triathlon e i atlec fonèa te ...
30 de jené 2026
Cianté deberieda ie n privilegh
N vënderdi ai 16 de jené à l Cor de Dlieja de Runcadic tenì si reunion generela tl Hotel Digon. Sun l orden dl di fòvel chëst ann, danter l auter, nce la veles per l cunsëi nuef
La sëurastanta Doris Bergmeister à giaurì la sëira, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl'armunia di sonns.
Per l Cor de Runcadic, la scrivana Karin Irsara
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La sëurastanta Doris Bergmeister à giaurì la sëira, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl'armunia di sonns.
Per l Cor de Runcadic, la scrivana Karin Irsara
L articul va inant tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
30 de jené 2026
I mutons y la mutans for plu alauta
sada iel stat na garejeda de arpizeda te Passeier. Nce i mëndri y la mëndres dl'Arpizeda Sportiva Gherdëina à fat pea y à arjont l miëur resultat de chësta sajon
Passa 150 mutons y mutans da duta la region, à fat pea n sada passeda ai 24 de jené pra la garejeda de arpizeda sportiva lead (cun corda, ndr.) te Passeier. Nce 18 de pitli atlec y atletes dla Arpizeda Sportiva Gherdëina se à arpizà su per i parëies dla palestra y à arjont de biei resultac cun si grupa.
Per la Arpizeda Sportiva Gherdëina àl fat pea de ndut trëi grupes tla categuria U11 y doi grupes tla categuria U13.
La grupa metuda aduma da Elia Grossrubatscher, Annika Planker y Kamilla Rubino à ...
Passa 150 mutons y mutans da duta la region, à fat pea n sada passeda ai 24 de jené pra la garejeda de arpizeda sportiva lead (cun corda, ndr.) te Passeier. Nce 18 de pitli atlec y atletes dla Arpizeda Sportiva Gherdëina se à arpizà su per i parëies dla palestra y à arjont de biei resultac cun si grupa.
Per la Arpizeda Sportiva Gherdëina àl fat pea de ndut trëi grupes tla categuria U11 y doi grupes tla categuria U13.
La grupa metuda aduma da Elia Grossrubatscher, Annika Planker y Kamilla Rubino à ...
30 de jené 2026
Felix Oberbacher pröm a Maran
Pro le »Ice Troophy« a Maran á dan otedé dui atlec da Corvara arjunt de bogn resultac
Tl stadium dala dlacia a Maran s’ál tigní danter deplü dis les gares de jadiné artistich por le »Ice Trophy Merano – Memorial Martina Barricelli«. I atlec dl Ice Club Alta Badia á tut pert, se portan a ciasa de bi resultac. Tla categoria de »Advanced Novice Men« á l’atlet Felix Ober bacher afasciné la iuria y s’á plazé al 1. post cun i punc plü alc.
Tla medema categoria á Alessandro Giuliano da Corvara, che se alenëia cun l’Ice Club de Trënt, arjunt le terzo post sön le ...
Tl stadium dala dlacia a Maran s’ál tigní danter deplü dis les gares de jadiné artistich por le »Ice Trophy Merano – Memorial Martina Barricelli«. I atlec dl Ice Club Alta Badia á tut pert, se portan a ciasa de bi resultac. Tla categoria de »Advanced Novice Men« á l’atlet Felix Ober bacher afasciné la iuria y s’á plazé al 1. post cun i punc plü alc.
Tla medema categoria á Alessandro Giuliano da Corvara, che se alenëia cun l’Ice Club de Trënt, arjunt le terzo post sön le ...
30 de jené 2026
Cianté deberieda ie n privilegh
N vënderdi ai 16 de jené 2026 à l Cor de Dlieja de Runcadic tenì si senteda generela. Sun l orden dl di fòvel chëst ann, danter l auter, nce la veles per l cunsëi nuef
La sëurastanta Doris Bergmeister à nvià via la senteda, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl’armunia di sonns. Ëila à prià bel de tenì inant adum y de lauré cun legrëza, mpëni y bona
ueia. Na gran lauda ti àla sambën fat a dut l diretif che se à for desmustrà dassënn despunibl per d’uni ...
La sëurastanta Doris Bergmeister à nvià via la senteda, saludà duc i prejënc y rengrazià de cuer duc i ciantarins che dà ca si tëmp liede per unì ala proes via per dut l ann. Ëila à pudù cunstatè che ti ultims tëmps ie chersciù l liam y l ntujiasm dl cor y che chësc se trasmët sambën tla cualità y tl’armunia di sonns. Ëila à prià bel de tenì inant adum y de lauré cun legrëza, mpëni y bona
ueia. Na gran lauda ti àla sambën fat a dut l diretif che se à for desmustrà dassënn despunibl per d’uni ...
30 de jené 2026
Phil Mer sciöche tedofor a Treviso
Ai 22 de jená é la flama rovada a Treviso, olache Phil Mer cun Red Canzian y familia á porté la flacola
En jöbia ai 22 de jená éla flacola gnüda portada fora por le zënter de Treviso, s’architan por la zerimoina ofiziala sön Piazza dei Signori. Chiló á n artist musizist badiot fat da tedofor. Philipp Mersa, conesciü cun l’inom d’ert Phil Mer, é chersciü sö a Calfosch y s’á cun l’eté de 13 agn trasferí te chësta cité olache al vir ciamó sëgn.
Al á porté la flacola deboriada a süa familia y le musizist iconich Red Canzian – bassist di Pooh. L’ocajiun da porté la flacola é gnüda a s’al dé por ...
En jöbia ai 22 de jená éla flacola gnüda portada fora por le zënter de Treviso, s’architan por la zerimoina ofiziala sön Piazza dei Signori. Chiló á n artist musizist badiot fat da tedofor. Philipp Mersa, conesciü cun l’inom d’ert Phil Mer, é chersciü sö a Calfosch y s’á cun l’eté de 13 agn trasferí te chësta cité olache al vir ciamó sëgn.
Al á porté la flacola deboriada a süa familia y le musizist iconich Red Canzian – bassist di Pooh. L’ocajiun da porté la flacola é gnüda a s’al dé por ...
30 de jené 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
N lunesc, ai 19 de jené iesen julei a S. Ciascian, ulache n ël jëunn ne stajova nia bën. Ël ie unì menà cun l joler a Burnech te spedel.Daldò iel stat n ntervënt sun l purtoi »Cir« sun la Dantercëpies te Sëlva, ulache na seniëura se òva fat mel al uf. N ie julei limpea tl spedel de Persenon, da ulache n ie muec inò de viers dl purtoi Piz Boè, ulache n ël se ova trat na sciabla ora de luegia. Do la prima cures, l àn menà tl spedel de Burnech.Domesdì fova n ël tumà cun i schi sun l Jëuf de ...
30 de jené 2026
Ncuoi se l’on ciacolada co l Gianluca Soratroi »Iacuc«, n joven fodom, pere de fameia… che fesc na mascia de robe!
Dancà y da na pert
Bondì Gian, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni! Mi son l Gianluca Soratroi, è 33 agn, son fodom e vive nta Fodom con mia fameia: mia fëmena Elisa e mio fiol Liam. De profescion, son infermier.
Chei elo i recordi plù biei de co t‘eve tosat?
De segur la vita nte paisc coi autri tosac: sonva de troc! Se ciaponva per fè de dut: soghé ntei prei, nte bosch, nte plaza a trè al balon…sonva tres de na bela arclapada! Ence d’inviern, co l eva ora de jì coi schi, l’eva l sciclub, spo ...
Bondì Gian, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni! Mi son l Gianluca Soratroi, è 33 agn, son fodom e vive nta Fodom con mia fameia: mia fëmena Elisa e mio fiol Liam. De profescion, son infermier.
Chei elo i recordi plù biei de co t‘eve tosat?
De segur la vita nte paisc coi autri tosac: sonva de troc! Se ciaponva per fè de dut: soghé ntei prei, nte bosch, nte plaza a trè al balon…sonva tres de na bela arclapada! Ence d’inviern, co l eva ora de jì coi schi, l’eva l sciclub, spo ...
29 de jené 2026
Na Marcialonga da eroes
La 53^ edizion de la garejèda de paslonch de Fascia e Fiem la é stata duta sot la neif. I concorenc à fat gran fadia, n muie à cognù arbandonèr.
L é stat na Marcialonga epica, per gregn eroes, e duc, dal prum al ultim, é stac dalbon eroes. 70 chilometres sot la neif, zenza scines, con i schi e i bachec che fonèa ju te la neif frescia, da no poder veder fora coi fioches che se tachèa sui vegeres e la fadia, na fadia da no creer. La 53^ edizion de la Marcialonga de Fascia e Fiem de en domenia ai 25 de jené i se la recordarà duc n gran pez.
»A veder l temp de anché (en lunesc l era dut seren, ndr) somea na barseleta, fossa stat l ambient ...
L é stat na Marcialonga epica, per gregn eroes, e duc, dal prum al ultim, é stac dalbon eroes. 70 chilometres sot la neif, zenza scines, con i schi e i bachec che fonèa ju te la neif frescia, da no poder veder fora coi fioches che se tachèa sui vegeres e la fadia, na fadia da no creer. La 53^ edizion de la Marcialonga de Fascia e Fiem de en domenia ai 25 de jené i se la recordarà duc n gran pez.
»A veder l temp de anché (en lunesc l era dut seren, ndr) somea na barseleta, fossa stat l ambient ...
29 de jené 2026
Cë a cë danter l Nueva Tudëscia y l Gherdëina
Do la paussa de Nadel ie l campiunat provinziel de scioh a scuadres jit inant de jené cun la cuinta y sesta partida, riches de emozions y vel' marueia
A Bulsan aspitòvel sun l Gherdëina 1 la scuadra jëuna dl Arci 2. Sàvan danora che l. ne fossa nia stat saurì, davia che messan pur mpo ciafië zënza nosc campion talian U20 Niccolò Casadio.
Do trëi juesc finei a pèr, à Ruben Bernardi purtà l Gherdëina 1 danora, n vantaje che ne n'à nia durà giut. Puech do ie ruveda la cuarta remi y na piersa, che à fermà l resultat sun l 3:3. L Gherdëina à nscila messù ti zeder al Nueva Tudëscia l prim plazamënt dla tlassifica.
Per la lia dal Scioh Gherdëina, ...
A Bulsan aspitòvel sun l Gherdëina 1 la scuadra jëuna dl Arci 2. Sàvan danora che l. ne fossa nia stat saurì, davia che messan pur mpo ciafië zënza nosc campion talian U20 Niccolò Casadio.
Do trëi juesc finei a pèr, à Ruben Bernardi purtà l Gherdëina 1 danora, n vantaje che ne n'à nia durà giut. Puech do ie ruveda la cuarta remi y na piersa, che à fermà l resultat sun l 3:3. L Gherdëina à nscila messù ti zeder al Nueva Tudëscia l prim plazamënt dla tlassifica.
Per la lia dal Scioh Gherdëina, ...
29 de jené 2026
De plu cuestions che à da nfé cun i sculeies ie ruvedes sun mëisa
Coche scrit l’ena passeda tl articul che à da nfé cun la mensa per sculeies, ulons mo purté plu nfurmazions n cont dla senteda de n juebia passeda. L diretëur per l’Istruzion, la Furmazion y la Cultura ladina, André Comploi, à rujenà cun duc i respunsabli dla scoles, dla cësa per studënc y dl’aministrazion di Chemuns de Urtijëi y Ciastel
André Comploi à tëut pea si esperc y deberieda àn, nscila, y chësc nes à fat al savëi l’assessëura, Martina
Comploi, purtà inant drët debota y drët bën la cuestion dla mensa y nce d’autri argumënc. »Te doi ëura y mesa ons rujenà dla tematica dla cësa per sculeies che ie śën bele massa pitla y ulache n messerà crì na soluzion y na luegia ulà pudëi fé
na cësa nueva y sambën scialdi majera«, nscila l’assessëura.
Al mumënt possa...
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che ...



