media/k2/galleries/31600/thumbs/Ph_GianvitoCoco_011-DJI_20260411131744_0128_D.jpg
13 de auril 2026

Calfosch tles mans di stödafüch

I stödafüch dl Raiun dla Bassa Val de Puster á tigní a Calfosch süa 71. sentada generala. Tla bela culissa dles Dolomites él gnü surandé 31 onoranzes d’or por 40 agn de ativité – cinch a stödafüch dla Val Badia
Cun sü 48 grups de stödafüch é le raiun dla Bassa Val de Puster le terzo maiú de Südtirol. Pro chësc raiun toca ince la Val Badia cun sü 12 corps de stödafüch – un te vigni paisc. Rodunt söinsom, tl pice paisc da Calfosch, á la surastanza dl Raiun cernü da tigní süa 71. sentada generala, insciö che le paisc é sté por n de intier tles ciafes di stödafüch. Cun n tëmp spetacolar de pröma aisciöda, temperatöres da sté saurí y n’atmosfera de compagnia é les delegaziuns rovades alerch tl pröm ...
media/k2/galleries/31592/thumbs/memorial_erwin_rossi_premiazion_sezions.jpg
13 de auril 2026

En recort de Erwin Rossi de la Ciotìa

Ence chest an i Alpins de la Val de sora à endrezà n memorial sun Belvedere. I miores atlec l é stat endò Filippo Romano e Emil Brunner.
L é encomai da desvalives egn en ca che l ultim fin de setemèna su la neives de Belvedere la sezion di Alpins de la Val de sora endreza na bela garejèda de slalom lèrch, na bela ocajion sozièla e sportiva. E belimpont en sabeda passèda ai 28 de mèrz i portoes é endodanef stac protagonisć e paladina del trofeo bienal no consecutif Memorial Erwin Rossi, na gara averta a duc i Alpins de la sezion de Trent e simpatisanc. Sa Pecol tedant al Gran Bar l é stat la premiazion di venjidores spartii per ...
media/k2/galleries/122/thumbs/5c9684251fab0b40b8cff1bc904bf9cc.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31599/thumbs/CiantaConNos1.jpg
13 de auril 2026

"Cianta con nos" l prum iade a Bulsan

En domenia, ai 19 d'auril 2026, saral per l prum iade a Bulsan l festival tradizional bienal dles cianties ladines per mutons y mutans "Cianta con nos"
La manifestazion, organiseda da la Union Generela di Ladins dles Dolomites y da la Comunanza Ladina a Bulsan, vegniarà tegnuda tla ciasa de cultura "Waltherhaus" da les 15:00. 
A la enconteda musicala tolarà pert i cors chisc cors:
  • Cor di mutons de Sëlva
  • Cor Pices Usc – Mareo
  • Pico Coro Col di Lana – Fodom
  • Le Muse e le Dolomiti – Cor interregional
  • Voci Bianche e Junior Sante Sabide – Friul
  • Coro Voci Bianche CORIandoli – Bulsan
  • Ensemble “Voice 4 fun” – Terlan
Da les 2 domesdì ...
media/k2/galleries/31591/thumbs/Premiazion_studenc_FPBCassa_2026_Feltre.jpg
12 de auril 2026

La FPB Cassa à premià i studenc

L istitut de credit à metù a jir la zerimonia de consegna di recognoscimenc ai joegn sozi o familiares de sozi che à portà a compiment l percors de studies auc con n bon ejit.
Ence chesta an la FPB Cassa de Fascia, Primier e Belun à volù premièr i studenc meritegoi che fèsc pèrt de la gran familia del istitut de credit. La zerimonia de premiazion chest'outa é stata metuda a jir a Feltre, tel teater 'de la Sena' ai 27 de mèrz e à tout pèrt na sessantina de studenc.
Te la zerimonia de premiazion l president Carlo Vadagnini da Moena à sotrissà che »le scomenzadive desché chesta le raprejenta un di pilastres de noscia atività ajache le respon patoch a la miscion de noscia ...
media/k2/galleries/31590/thumbs/studenc_Roma_Parlament.jpg
11 de auril 2026

I studenc fèsc formazion tel Parlament

L projet ‘No una de più’ é stat declarà un di miores projec de zitadinanza ativa e livel nazionèl. De gra al Minister de l’Istruzion e del Merit i studenc à podù tor pèrt a na discuscion te la Cambra di Deputac.
Dai 23 ai 25 de mèrz 36 studenc de la clasc seconda, terza e quarta del Liceo di lengac e quinta B del Liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia, ensema a la dozentes Silvia Murer, Mariagrazia Degasper e Lidia Rasom, é partii per Roma de gra al pest Montecitorio de la Cambra di Deputac. Chest recognosciment é stat vent col projet ‘No una de più’, declarà un di miores projec de zitadinanza ativa a livel nazionèl. Defat l MIM (Minister de l’Istruzion e del Merit) à recognosciù l gran empegn ...
media/k2/galleries/31589/thumbs/fradaa_popolara_Poza_Dispruch_scolees_cartolines.jpg
10 de auril 2026

Na bela fradaa anter scolees de Poza e de Dispruch

L projet de l’Euregio perveit n scambie anter i ensegnanc e i bec fascegn e todesc che i se à scrit letres e baratà picoi dons.
Chest an de scola à portà na bela neva per la scola populèra de Poza: na fradaa ofizièla co la Volksschule Mariahilf de Dispruch.

Chest bel travert l é l resultat de n percors scomenzà acà doi egn, canche l’ensegnanta Fernanda Favè, maestra de todesch te noscia scola de Fascia, à tout pèrt per la pruma outa al projet de scambie anter ensegnanc trentins e del Tirol, endrezà e portà dant da l’Euregio.
Chest program de fradaa l perveit che ensegnanc de todesch trentins posse jir per vèlch dì al an, ...
media/k2/galleries/31588/thumbs/bar_scur_studenc_licees.jpg
09 de auril 2026

Al bar tel scur patoch

I studenc de la classes pruma e seconda di Licees à fat na esperienza de inclujion sozièla sul camion ‘Dark on the road’
Ai 23 de mèrz la Scola Ladina de Fascia à podù ge fèr proèr ai studenc de la classes pruma e seconda de duc i Licees na esperienza de inclujion sozièla e de sensibilisazion su la desabilitèdes de la vista.

De gra a la colaborazion anter la Scola Ladina e la Coprativa sozièla Abilnova, che laora da egn tel ciamp de la desabilitèdes sensorièles del Trentin, l é ruà dalonc pec vèresc dal Istitut, l truck del projet ‘Dark on the road’. L sotitol de l’atività l é ‘l saor del scur’: daite tel truck ...
media/k2/galleries/31572/thumbs/righetto_2_foliet_web.jpg
09 de auril 2026

Nuof consei, riconfermei Righetto, Denicolò, Roverato e Cappelletto

Passei via i 250 sozi, la sezion l’avarà n delegat emplù 
»Son n traghetator. Ntel davignì l prescident l mossarà ester espresción de chisc teritori». Coscita a dit Matteo Righetto che l a azeté l secondo mandat a cé de la sezion Cai Fodom – Col davò trei agn ric de sodisfazion che a vedù crësce l’associazion sot deplù ponc de veduda. Empruma­dedut chël dei sozi, che i é passei da puoch plù che cënt a ben 330 a la fin del 2025. (LS) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31587/thumbs/Gome_Neve_grop_Palermo.jpg
08 de auril 2026

Le Gome Neve col robot a Palermo

I studenc de la Scola Ladina de Fascia à tout pèrt a la finèles nazionèles de la First Lego League. No i é passé ma i à vent l pest de Ezelenza enjegneristica.
La squadra de robotica Gome Neve de la Scola Ladina de Fascia la setemèna passèda la é stata a Palermo, per tor pèrt a la finèles nazionèles de la First Lego League 2026, competizion dedichèda a la neva tecnologies e a la scienza, che chest an demò te la Tèlia l à tout ite passa 400 gropes de bec e bezes. 

Le Gome Neve les aea vadagnà l derit de partezipèr a la finèla te la Sizilia, de gra a la venta otegnuda te la semifinèla jièda ‘te cèsa’, en domenia ai 11 de jené al Kino de Cianacei.
...
media/k2/galleries/31571/thumbs/inserat_2026-04-02_um_09.48.01.jpg
08 de auril 2026

Un talian vero nasciù in Anpezo

El laoro de Fabio Pompanin, da Alverà a ra Olimpiades, in śiro par meśo mondo, a pasà par el Parlamento europeo e ruà a Roma, a ra Camera de i deputate 
Da Anpezo a Roma, par ciapà el premio »Italiano vero«, da ra mas de Lorenzo Fontana, presidente de ra Camera dei deputate: chesto ’l é suzedù a Fabio Pompanin de An­dreana, un de i pi varentes de i coghe anpezane, par el so laoro, che ‘l à fato ra setemanes de ra Olimpiades d’inverno 2026, inze ra Casa Italia, ca in Anpezo. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31597/thumbs/IMG_8587.jpg
08 de auril 2026

Finela!

Gran festa tl Pranives: l HC Gherdëina bat l favorit dla Alps Hockey League y ie śën per l prim iede tla finela
L ne n’ie belau nia da crëier: l Gherdëina à nsëira batù l Zell am See per 6 a 1 tl sesto juech dla semifineles dla Alps. Dal resultat pudëssen miné che l fova na vënta saurida, ma i fans tl Pranives à zitrà nchin ala fin. Al Gherdëina ti manciòvel mé mo una na vënta per ruvé inant, i Eisbären de Zell am See ëssa mo messù vëncer doi juesc per ruvé tla finela. Y do la vënta straudinera de n sada per 4 a 3 a Zell am See, ie l Gherdëina nsëira stat bon de realisé chël che semiova mpuscibl dan puec ...
media/k2/galleries/31586/thumbs/Mostra_Autonomia1.jpg
07 de auril 2026

A Sèn Jan na mostra per cognoscer l'Autonomia

Na esposizion endrezèda da la Provinzia de Trent e rencurèda da la Fondazion Museo storico del Trentin col titol »La volontà del popol é lege« ne sporc informazions su reijes e storia del Trentin.
L é n percors fat con de gran tabeles con scric, documenc e retrac, rencurà da la Fondazion Museo storico del Trentin con sie diretor Giuseppe Ferrandi e l à desche obietif ge fèr cognoscer a la popolazion de dut l Trentin la reijes e la storia de sia autonomia. Chest alestiment, inaudà e metù fora l istà passà a Trent, l à per titol »Autonomia. La volontà del popol é lege«, l revèrda en particolèr i egn de la revendicazion autonomista dal 1945 al 1948 e l fèsc pèrt de la rassegna »Autonomia. ...
media/k2/galleries/31585/thumbs/Gennaro_Giudetti_Gaza_ok.jpg
07 de auril 2026

Chel che é vedù, con mie eies, a Gaza

Gennaro Giudetti l é stat operator umanitarie te n muie de lesc de conflit ma la più dramatica l é stat sia esperienza a Gaza. Sia testimonianza a Poza ai 8 de oril aur na rassegna del Comun de Sèn Jan.
Gennaro Giudetti l à 36 egn e beleche mec l li à passé portan didament desche operator umanitarie te situazions senestres tel mond: da canche de 19 egn l à fat servije zivil internazionèl te l'Albania, no l à azetà l'idea de saer di orores del mond e no fèr nia. L é stat te la Colombia con Operazione Colomba, corp de pèsc de la Comunità Papa Giovanni XXIII, tel Kenya e dapò soraldut ti lesc en vera, tel Libano, Palestina, Siria, Afghanistan e etres. Con Medici Senza Frontiere l à tout pèrt a ...
media/k2/galleries/31570/thumbs/righetto_1_foliet_web.jpg
07 de auril 2026

Matteo Righetto, Cai: »Basta turisć descreanzei. La mont la va educada«

E sul davò olimpiadi l disc: »Avarón n’isté de ric che volarà sgolé col elicotero soura noste mont«
Matteo Righetto, riconfermé presci­dent de la sezion del Cai Fodom – Col l mët le mán ennavánt sui eféc del post olimpiadi:»St’isté ruarà sciori plens de scioldi demè per vede le Dolomiti dal elicotero«. Acordo con Alpenverein Südtirol, Lie Ladine da Mont e Cai Aut Adesc de mëte su n coordinament per descore co na ousc sola su le tematighe del ambient. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31548/thumbs/universite_scienzesformazion.jpg
07 de auril 2026

Formazion reformeda

La Università Liedia de Bulsan à reformé la formazion per l personal dla scolina y dla scola primara
La Università Liedia de Bulsan se posizioneia n viade emplù sciche motor per l’inovazion formativa tl Sudtirol: con l renovament dl "Curs de laurea magistrala a livel unich de Scienzes dla Formazion primara" sarà l’oferta de stude da d’auton inant plu pratica, flessibla y plu compatibla con la vita profescionala da vigni di. Da presc 30 agn encà forma la Facolté de Scienzes dla Formazion a Persenon personal pedagogich spezialisé. En colaborazion con les trei intendenzes él vegnù laoré fora ...
media/k2/galleries/31596/thumbs/medefuch_pramperch.jpg
06 de auril 2026

Medefüch a Pramperch

Deplü grups de stödafüch é tl laur da destodé n gran medefüch rot fora tla vila da Pramperch a La Val
Dales 19:04 de chësc Lönesc de Pasca ai 6 d’aurí á ringhiní la sirena te deplü paisc dla Val Badia: i stödafüch da La Val, San Martin, Al Plan y Badia é gnüs cherdá cun livel de alarm 3 (gran medefüch) por jí tla vila da Pramperch a La Val, olache al é rot fora füch tl sotletët de na gran ciasa. Da prömes informaziuns che i un ciafé él na ciasa de perts. I stödafüch é al laur. (Situaziun dales 20:05)
media/k2/galleries/31584/thumbs/SenJan_scomenzadives_ista.jpg
06 de auril 2026

L istà é più rich a Sèn Jan

L Comun à endrezà e prejentà la novitèdes per l sostegn a la perferida che ge vegn sport ai bec de la scola de oblianza ti meisc de messèl e aost.
Da chest istà no sarà più demò l cognosciù e aprijià Istagran, endrezà da la Coprativa sozièla Inout: per la scomenzadives da d'istà per si fies dai 6 ai 12 egn, i sentadins de Sèn Jan i podarà valutèr ence la proponetes de autra realtèdes de profescionalità educativa e didatica recognosciuda e segura.

L é chesta la pruma neva che la assessores del Comun de Sèn Jan Mirella Florian e Lucia Dellagiacoma, ensema a la referentes del Comun Paola Martini e Cristina Deluca, che à dat duta la ...
media/k2/galleries/31583/thumbs/Guglielmi_bandiera_ladina.jpg
06 de auril 2026

Guglielmi: dant de la fin del an na norma chièra

L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches respon al debatit su l’esposizion e la valorisazion de la bandiera ladina.
Tel debatit per la regolamentazion de la doura de la bandiera ladina l é entervegnù enstadì con n comunicat l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à emprometù che dant de la fin del an vegnarà fat na norma chièra per sia valorisazion.

»La tradizion de la bandiera ladina la é semper stata, e la é amò aldidanché, evidenta e condividuda – disc l assessor ladin Guglielmi. Mie empegn, ence personèl, no l é mai mencià: la Jonta regionèla la é do che la laora per ruèr ...
media/k2/galleries/31569/thumbs/Caisocisessantanni20260326_195622_foliet.jpg
06 de auril 2026

Anpezo, ra so crodes, ra so śente

Un outro an de ra sezion del Club Alpin, i conte de ‘l 2025, un ocio par i śoen e ra scores. I laore inze i tre refuje, 365 chilometre de troes da i tende, doi sozie da sesanta ane, i viaśe in Italia e fora 
Ra sezion de Anpezo del Club alpin talian r’à fato un grun de laore, par el 2025, e outretante i speta sto an. A ra foula granda de i sozie, śoiba ai 26 de marzo, su a Pocol, el pre­sidente Luigi Alverà Bissi ‘l à sco­menzà con un menuto da stà cete in memoria, a se pensà de i sozie morte. (MDM)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper