20 de auril 2026
Detomaso: »Ciapé volontari la sfida per l davignì«
»La Crousc Bláncia l’é come n’azienda. Fodomi daidé prò«
L nuof Caposezion Giorgio Detomaso, 33 agn, l é nte la Crousc Bláncia dal 2013. Ma l eva bele sté volontario nte la Crousc Bláncia Reba a scomencé dal 2009 ntel Grop Jovegn. Per doi mandac l é sté consilier e n inviern l a ence laoré da dipendent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L nuof Caposezion Giorgio Detomaso, 33 agn, l é nte la Crousc Bláncia dal 2013. Ma l eva bele sté volontario nte la Crousc Bláncia Reba a scomencé dal 2009 ntel Grop Jovegn. Per doi mandac l é sté consilier e n inviern l a ence laoré da dipendent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de auril 2026
N sistem digital nef per i Studafech de Fascia
A Cianacei l é stat metù en doura FirePi. L comandant Giuseppe Costantino ne met dant ence l’atività de chest invern e vèlch novità.
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
I Stufadech de Cianacei l é stat l prum Corp de Fascia a meter en doura FirePi, l sistem nef de alertament de la Protezion zivila de Trent. »Man a man l ge vegn dat a vigni distret - ne à dit l comandant Giuseppe Costantino - do Primier l é stat portà chiò te Fascia e nos sion stac i prumes a l meter a jir. L tol ite neves chieripersones digitèi, la neva app FirePi e l’instalazion de na televijion informativa te caserma con ajornamenc en temp real«. Se trata donca de n sistem più modern e ...
20 de auril 2026
Consëi nü por la Crusc Blancia Alta Badia
Ince la Crusc Blancia Alta Badia á tigní la sentada generala cun les lîtes dl consëi nü. Le tomun dla seziun passa tles mans de Lucas Piccolruaz da Badia, vize é Elisa Boi
Ai 10 d’aurí él gnü tigní la sentada generala dla Crusc Blancia Alta Badia. En chësta ocajiun él gnü moscedé danü les chertes y lité le consëi nü, che restará te chësta inciaria por i proscims cater agn. Les lites á porté n valgügn mudamënc y porta ince ite vënt frësch tl consëi. Marco Ienna, le caposeziun da denant, á de jö süa inciaria, mo á tut la dezijiun da resté inant tl consëi. So post tol ite Lucas Piccolruaz da Badia, che é bele sté 4 agn tl consëi. Dlungia le caposeziun fej ince pert ...
20 de auril 2026
Chësc ie storia!
L HC Gherdëina bat l Maran y vënc la Alps. La pascion per l hockey tla valeda ie inò descededa
Duta Gherdëina ti teniva n sada i punies al HCG y chi che ne fova nia tl stadio te Sëlva, fova su per l computer che ti cialova ala partida o dan l telefonn, a udëi tant che la sta. Te n iede fòvela inò tlo, ch’la pascion per l hockey che n sentiva te nosta valeda dan caranta o cincant’ani. L HC Gherdëina messova n sada mé plu vëncer un n juech contra l Maran per deventé campions. Y l sëmi ie deventà realtà. L Gherdëina ie campion dla Alps Hockey League!
USC
Duta Gherdëina ti teniva n sada i punies al HCG y chi che ne fova nia tl stadio te Sëlva, fova su per l computer che ti cialova ala partida o dan l telefonn, a udëi tant che la sta. Te n iede fòvela inò tlo, ch’la pascion per l hockey che n sentiva te nosta valeda dan caranta o cincant’ani. L HC Gherdëina messova n sada mé plu vëncer un n juech contra l Maran per deventé campions. Y l sëmi ie deventà realtà. L Gherdëina ie campion dla Alps Hockey League!
USC
19 de auril 2026
Le Lingue Morte: bis a La Grenz e no demò
Ti dis dant e do Pasca l storich grop ladin à empienì doi oute l Music Club de Moena, ence con i 'Maestres de schi' che ge à dat luster a la produzion del Chum, e l à tout part a n workshop e na scontrada endrezada dal Istitut Cultural Ladin.
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
Canche Armando Rebaudo e Mario Färber i rua ite da la Germania, olache i é enciasé, e i fasc 'ressuscitar' Le Lingue Morte, a Moena l é semper festa grana. Ence percheche fora per chi todesć no i stasc pa zenza far nia: ogne outa che i rua i à semper valch da nef, e coscita la é stata ence chest an.
I se à prejentà con na neva produzion che à inom 'Ciasa Mia': n CD con apede l libret di tesć (che de segur no à conscidrà l coretor ortografich) e i à portà dant i toc neves e chi che oramai à fat ...
19 de auril 2026
Su ra pistes co ra testa
El laoro de i Carabiniere, da i tende a chel che se fesc e par dià ra parsones che se fesc mal. Alcuante numere de un inverno stragno, par ra Olimpiades e Paralimpiades in Anpezo
Canche se và a se montà coi schie, su ‘na pista, intrà duta ches’outra parsones, beśen pensà sora polito a chel che se fesc. Se pó se ra gode, ma col rispeto par chi outre. L é i Carabiniere a me ‘l dì, i melitare de ra conpagnia de Anpezo e de ches’outra stazios agnó che ‘l é pistes da schie e inpiante.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Canche se và a se montà coi schie, su ‘na pista, intrà duta ches’outra parsones, beśen pensà sora polito a chel che se fesc. Se pó se ra gode, ma col rispeto par chi outre. L é i Carabiniere a me ‘l dì, i melitare de ra conpagnia de Anpezo e de ches’outra stazios agnó che ‘l é pistes da schie e inpiante.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de auril 2026
Licia Favé no va più inant
Enstadì l é stat chiamà ite la radunanza con litazions de la Sezion CAI SAT Val de sora. Do trei mandac, la presidenta no pel più se meter a la leta a cef del grop per statut.
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
En lunesc de Pèsca l é stat chiamà ite la radunanza ordenèra de la Sezion CAI SAT de la Val de sora, una de la trei sezions de Fascia che à più che 55 egn de atività tededò la schena e la pel dombrèr ben 291 sozi. A rejer la sentèda l é stat l president de la sezion de Moena Gilberto Volcan.
La presidenta Licia Favé, che chest an à fenì fora sie terzo mandat, l ultim possibol aldò del statut, l’à fat n bilanz de l’atività fata l an passà. »Te chisc ultimes tempes l é stat renforzà la ...
18 de auril 2026
Che valor èla la Ferata de la Veisc?
L president de Transdolomites Massimo Girardi tol posizion do che la PAT ge à dit a RFI de no jir inant col document de fatibilità. La radunanza di sozi à rebadì la volontà de jir inant.
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
18 de auril 2026
Giorgio Detomaso nuof Caposezion de la Crousc Bláncia Fodom
Mudament generazional nte la Crousc Bláncia Fodom. Giorgio Detomaso l é sté voté nuof Caposezion. Con dël n consei n gran pert renové con troc jovegn consiadous
Davò 14 agn, fora che n mandat ulache l’ava fat la vize, Antonella De Toffol l a lascé l’enciaria a cé de l’associazion, ulache l’eva ite fin da cánche l’eva stada metuda su ntel 2012. Nte chël auton, auna a nen pico grop de colaboradous, la s’ava tout su l empegn de remëte mpé l servisc de prum aiut a sceguito de le cugnisciude vizende liade a la Crousc Bláncia Reba, sarada chelche ann davò. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Davò 14 agn, fora che n mandat ulache l’ava fat la vize, Antonella De Toffol l a lascé l’enciaria a cé de l’associazion, ulache l’eva ite fin da cánche l’eva stada metuda su ntel 2012. Nte chël auton, auna a nen pico grop de colaboradous, la s’ava tout su l empegn de remëte mpé l servisc de prum aiut a sceguito de le cugnisciude vizende liade a la Crousc Bláncia Reba, sarada chelche ann davò. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
18 de auril 2026
La Banda de Moena sona l rock
I sonadores, sot la bacheta del Maester Roberto Silvagni, à enterzà toc folk con toc rock anter i più cognosciui. Vivandieres e museganc à portà dant picola comedies e travestimenc.
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
L’aisciuda, se sà ben, l é l moment per la Bandes de Fascia de portèr dant n conzert, metù ensema da la sonèdes enjegnèdes endèna la proes de dut l invern.
Chest an la Banda de Moena à dezidù de meter dant zeche da nef e desvalif; no demò n conzert ma apontin na vera endesfida: Rock contra Folk.
Cinch cobies de sonèdes fates da un toch rock e un toch folk, e per la pruma outa ence l publich à podù tor pèrt litan la verscion che ge à sapù più bela, de gra a na aplicazion enjegnèda per ...
18 de auril 2026
Doi partide perdude
I fascegn à jià zenza bon ejit l derby forin Fiem e al Cotura i é stac fac sora ence dal Porfido Albian. Duta doi la squadres à despassà l Fascia te la classifica.
L é stat na setemana grieva per l Fascia Balon, che te doi partide, jiade ai 8 e ai 12 de oril, no l à metù apede nience n pont e l se à lascià far sora tant dal Fiem che dal Porfido Albian.
En mercol sera l é stat jià l derby fora Ciavaleis che à portà a la pruma desfata de la setemana.
Tel prum temp l é i bec de mister Capovilla che fasc la partida, ma zenza esser bogn de meter l balon te sach, enceben n par de ocajion no desfrutade.
Podede lejer dut, con resultac de la squadres ...
L é stat na setemana grieva per l Fascia Balon, che te doi partide, jiade ai 8 e ai 12 de oril, no l à metù apede nience n pont e l se à lascià far sora tant dal Fiem che dal Porfido Albian.
En mercol sera l é stat jià l derby fora Ciavaleis che à portà a la pruma desfata de la setemana.
Tel prum temp l é i bec de mister Capovilla che fasc la partida, ma zenza esser bogn de meter l balon te sach, enceben n par de ocajion no desfrutade.
Podede lejer dut, con resultac de la squadres ...
17 de auril 2026
Detelpai don Luigi, servidor valent e fideil
La comunanza de Ciampedel se à strent con don Mario e l Piscop don Lauro Tisi per recordèr l preve fascian mort per l Covid. Sot l teac dedant gejia l é stat metù e benedì la plota de recordanza.
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
Don Luigi ge aea domanà al Segnoredie la grazia de morir da curat de Ciampedel e chiò restèr a spetèr la resurezion. Chesta la convinzion palesèda en domenia ai 12 de oril te gejia de Ciampedel da Vigilio Lazzer a inom de la comunanza parochiala e dal Piscop don Lauro Tisi, dedant a na gejia piena de jent che se à binà da les trei domesdì per recordèr, rengrazièr e onorèr don Luigi Trottner.
L Segnoredie se lo à chiamà apede ai 13 de mèrz del 2020: don Luigi l aea 86 egn e da 21 l rejea la ...
17 de auril 2026
A Gaza l é l infern
Gennaro Giudetti con sia testimonianza dramatica à avert a Poza la rassegna del Comun de Sèn Jan che rejona de degnità e deric. Insnet col film »Ariaferma« l tema l é la situazion te la perjons.
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...
17 de auril 2026
Sun Lujia la festa soziala de la Monti
Na otantina de atlec se à endesfidà per l titol de campion sozial. Gran festa col splash party e musega.
En lunesc de Pasca ai 6 de oril la Monti Pallidi à binà atlec e genitores sun Lujia per la garejada e la festa soziala 2026. En dut i era de 80, dai più picoi del 2021 a chi più gregn. L mior temp é stat segnà da Federico Deville, clasc 2013 de la categoria Ragazzi, ruà al travert te 30.96, el se à vadagnà l titol de campion sozial. Do le gare l é stat gran festa con l splash party endrezà sun Valbona, dj e band che à fat goder duc chenc. Se sera su coscita na sajon de resultac emportant per i ...
En lunesc de Pasca ai 6 de oril la Monti Pallidi à binà atlec e genitores sun Lujia per la garejada e la festa soziala 2026. En dut i era de 80, dai più picoi del 2021 a chi più gregn. L mior temp é stat segnà da Federico Deville, clasc 2013 de la categoria Ragazzi, ruà al travert te 30.96, el se à vadagnà l titol de campion sozial. Do le gare l é stat gran festa con l splash party endrezà sun Valbona, dj e band che à fat goder duc chenc. Se sera su coscita na sajon de resultac emportant per i ...
17 de auril 2026
Na zircunvalazion te Sëlva. Y a Urtijëi?
Te Sëlva lëuren a var plën per na streda nueva de zircunvalazion. Trueps se damanda śën coche la cëla ora a Urtijëi, ulache l trafich ie perdrët mo majer. On rujenà cun l assessëur provinziel per la mubltà Daniel Alfreider
La Jonta provinziela à dan n valgun enes dat pro la carateristiches tecniches y l cheder economich dla zircunvalazion de Sëlva. “Y a Urtijëi pa?”, se damanda śën trueps. L prim luech dla valeda patësc bele dai ani l trafich ite y ora dla valeda: codes longes sun stradon y tres l luech vëijen via per l inviern tan che uni fin dl’ena.
Elisabeth Kostner
La ntervista al assessëur Daniel Alfreider ie da liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
La Jonta provinziela à dan n valgun enes dat pro la carateristiches tecniches y l cheder economich dla zircunvalazion de Sëlva. “Y a Urtijëi pa?”, se damanda śën trueps. L prim luech dla valeda patësc bele dai ani l trafich ite y ora dla valeda: codes longes sun stradon y tres l luech vëijen via per l inviern tan che uni fin dl’ena.
Elisabeth Kostner
La ntervista al assessëur Daniel Alfreider ie da liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
17 de auril 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Cun l 6 de auril à l Aiut Alpin Dolomites finà via si servisc per la sajon da d’inviern, che n ova metù man ai 6 de dezëmber dl 2025.
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bulsan àn fat 485 ntervënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
De ndut àn fat 512 ntervënc, dantaldut per nzidënc sun i purtoies, ma nce per emergënzes saniteres, nzidënc sun streda y de lëur coche nce ntervënc de crissa.
Sies ntervënc ie stai per levines che fova unides ju.
Tla provinzia de Bulsan àn fat 485 ntervënc, te chëla de Trënt 14, te chëla de Belun 12 y un tl Friul.
De plu tla edizion stampeda de La Usc ...
17 de auril 2026
Cianté deberieda per na condivijion culturala
Editorial
En domenia, ai 19 de auril, saral l festival di cors di mutons y dles mutans »Cianta con nos« a Bulsan.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites y la Comunanza Ladina a Bulsan met a jì l prum iade chesta manifestazion tradizionala tla cité capitala dla provinzia.
...
En domenia, ai 19 de auril, saral l festival di cors di mutons y dles mutans »Cianta con nos« a Bulsan.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites y la Comunanza Ladina a Bulsan met a jì l prum iade chesta manifestazion tradizionala tla cité capitala dla provinzia.
...
17 de auril 2026
S’l on ciaculeda cun Annemarie Perathoner, nasciuda tl 1932 sun l luech da Uridl a Urtijëi
Dancà y da na pert
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...
Fais de cin’ mutans sun l luech da Uridl. Ova pa vosc genitores mpue na mueia che l ne fova degun mut?
Sci, sambën che n mut ëssi abù gën. Fan dut mutans: Adelheid la plu vedla, Hilda, ie, Milia y Lidia. Ma la ie bën jita: una ziplova, l’autra depenjova, ie é mparà a cujì sal Concordia. Mi berba sciacova for mi pere y ti dijova »Gitschnfutter«. Ma pona à ël nstës giapà dut mutans. Dal prim pop òvel pa bele njenià ca l lëuden mo dan che l fova nasciù, ajache l fova segur che l fossa deventà n ...



