Spezial
Scomenzon da joegn a valorisèr la femenes
En ocajion di 8 de mèrz i studenc à podù entener miec che che fajea e fèsc la eles n’outa e anchecondì.
»Augures a duta la femenes«, ma perché pa? Ai 8 de mèrz l é la ‘Festa de la Eles’. Chest dì, più che per fèr festa l ne serf per recordèr la femenes, che che les à fat e che les fèsc amò anchecondì e che che les à padì soraldut tel passà.
En mèrtesc ai 6 de mèrz i studenc del bienie de la Scola auta e la classes terzes de la mesènes de Poza i à tout pèrt a na scontrèda olache se à rejonà de la femena de enlouta e de ades. A ne contèr de la eles, l é vegnù cater ghesć: Assunta Merli, ...
»Augures a duta la femenes«, ma perché pa? Ai 8 de mèrz l é la ‘Festa de la Eles’. Chest dì, più che per fèr festa l ne serf per recordèr la femenes, che che les à fat e che les fèsc amò anchecondì e che che les à padì soraldut tel passà.
En mèrtesc ai 6 de mèrz i studenc del bienie de la Scola auta e la classes terzes de la mesènes de Poza i à tout pèrt a na scontrèda olache se à rejonà de la femena de enlouta e de ades. A ne contèr de la eles, l é vegnù cater ghesć: Assunta Merli, ...
La femens partejènes
Te la Piata di Joegn ne vegn contà del temp de Resistenza e del ruol de la eles, emportant semper e daperdut, ence se tras pech recoscosciù da la storia.
Canche se rejona de femenes partejènes se fèsc referiment a la 35.000 eles che à tout pèrt a la resistenza partejèna dal 1943 al 1945, che se à metù contra l nazifascism. Tropes é purampò mortes, les é states deportèdes te ciampes de conzentrament o ence, se les era bones de soraviver, les é states serèdes via, violentèdes o torturèdes.
Valguna de chesta femenes à ence metù su ‘gropes de defendura per la femena’ che aea l zil de se dèr ju per l’emancipazion de la eles e de didèr fora ...
Canche se rejona de femenes partejènes se fèsc referiment a la 35.000 eles che à tout pèrt a la resistenza partejèna dal 1943 al 1945, che se à metù contra l nazifascism. Tropes é purampò mortes, les é states deportèdes te ciampes de conzentrament o ence, se les era bones de soraviver, les é states serèdes via, violentèdes o torturèdes.
Valguna de chesta femenes à ence metù su ‘gropes de defendura per la femena’ che aea l zil de se dèr ju per l’emancipazion de la eles e de didèr fora ...
Gaia Mortola: femena, mère, operatora e letora
Dancà y da na pert
Gaia, peste te prejentèr?
Gé son del 1965 e vegne da Rapallo, te la Liguria. Son ruèda a Cianacei jà da picola en vacanza, ajache chiò mie genitores aea fat su la Villa Ninina. Chiò é cognosciù Paolo Bernard e son vegnuda a stèr del 1987, se aon maridà e aon trei fies, dut ic, che ades i fèsc l’università.
No te él mencià l mèr?
Ei, l mèr me mencèa, soraldut al scomenz. No l jir te spiagia, ma l’avertura che l mèr me dèsc, alincontra di monc che enveze i sera. Chest mingol l é padì, ence se ...
Gaia, peste te prejentèr?
Gé son del 1965 e vegne da Rapallo, te la Liguria. Son ruèda a Cianacei jà da picola en vacanza, ajache chiò mie genitores aea fat su la Villa Ninina. Chiò é cognosciù Paolo Bernard e son vegnuda a stèr del 1987, se aon maridà e aon trei fies, dut ic, che ades i fèsc l’università.
No te él mencià l mèr?
Ei, l mèr me mencèa, soraldut al scomenz. No l jir te spiagia, ma l’avertura che l mèr me dèsc, alincontra di monc che enveze i sera. Chest mingol l é padì, ence se ...
Comentar de pruma
N lift sön Jeunn?
Püc dis do che i Zisterzienser dl Stift Heligenkreuz dlungia Víena á incundé da orëi se insedié ordinariamënter tl convënt de Jeunn, á la Provinzia da Balsan y la Diozeja de Balsan-Porsenú lascé al savëi la sotscriziun de na convenziun danter la Diozeja, la Provinzia y le Comun da Tlüses por na colaboraziun che ciara ala revalutaziun, dantadöt logistica, dla Munt Sacrala dl Tirol, pröm scagn dl Vësco de nosc raiun. La Munt Sacrala dl Tirol cun la Dlijia dla Santa Crusc, olache i pelegrins ...
Püc dis do che i Zisterzienser dl Stift Heligenkreuz dlungia Víena á incundé da orëi se insedié ordinariamënter tl convënt de Jeunn, á la Provinzia da Balsan y la Diozeja de Balsan-Porsenú lascé al savëi la sotscriziun de na convenziun danter la Diozeja, la Provinzia y le Comun da Tlüses por na colaboraziun che ciara ala revalutaziun, dantadöt logistica, dla Munt Sacrala dl Tirol, pröm scagn dl Vësco de nosc raiun. La Munt Sacrala dl Tirol cun la Dlijia dla Santa Crusc, olache i pelegrins ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 17 de merz à la zentrela cherdà aiut dala ot daduman: l fova da julé a Antermoia, ulache n ël plu de tëmp se ova brujà i braces y l mus te cësadafuech. N à menà l ël tl spedel de Bulsan.
Tl medemo spedel àn menà n ël che se ova fat mel al mus tuman cun i schi, che l’ambulanza ova menà adalerch tla sënta a Puntives.
Domesdì à pona la zentrela de Plief damandà do l joler sun Ciaulonch, ulache n ël svedesc se ova rot l os dla cuessa tuman cun i schi. N l à ciarià tl joler y ie julei limpea tl ...
Tl medemo spedel àn menà n ël che se ova fat mel al mus tuman cun i schi, che l’ambulanza ova menà adalerch tla sënta a Puntives.
Domesdì à pona la zentrela de Plief damandà do l joler sun Ciaulonch, ulache n ël svedesc se ova rot l os dla cuessa tuman cun i schi. N l à ciarià tl joler y ie julei limpea tl ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 4 de merz iesen julei a Corvara, ulache n ël polach ova n drë’ mel dansù. L suspet fova chël de n anorism - n ie julei limpea tl spedel de Bulsan. Do marënda ie l joler pona julà sun Sochers per n ël che se ova fat mel tuman cun i schi, che n à menà tl spedel de Persenon.
Ai 5 de merz à la zentrela de Bulsan mandà l joler sun Mont de Sëuc, per un dai schi che fova frit ora de purtoi. Do la prima vijites l àn ciarià tl sach vacuum y ie julei limpea tl spedel de Bulsan, da ulache n ie piei via ...
Ai 5 de merz à la zentrela de Bulsan mandà l joler sun Mont de Sëuc, per un dai schi che fova frit ora de purtoi. Do la prima vijites l àn ciarià tl sach vacuum y ie julei limpea tl spedel de Bulsan, da ulache n ie piei via ...
Dancà y da na pert
Chëst’ena s’la ciaculons cun Victoria Donkina, nasciuda a Mosca, che sta a Firenze y che à laurà n valgun mënsc alalongia pra la Crëusc Cuecena de Gherdëina
Co es’a inuem y chi ies’a?
Victoria Donkina É inuem Victoria Donkina, vive a Firenze y fove śën per plu mënsc te Gherdëina, ajache laurove pra la Crëusc Cuecena. Son bele da cin’ ani incà pra chësta grupa da mé te zità. L ann passà fovi bele tlo plu enes coche ulentera. Do avëi rujenà cun i respunsabli iela pona jita fata de unì tlo su a fé chësc servisc ntan chësc inviern. N’esperienza nueva, drët nteressanta.
Aldò dl inuem minëssen che te ne ies nia nasciuda a Firenze.
No, son nasciuda a Mosca y ...
Co es’a inuem y chi ies’a?
Victoria Donkina É inuem Victoria Donkina, vive a Firenze y fove śën per plu mënsc te Gherdëina, ajache laurove pra la Crëusc Cuecena. Son bele da cin’ ani incà pra chësta grupa da mé te zità. L ann passà fovi bele tlo plu enes coche ulentera. Do avëi rujenà cun i respunsabli iela pona jita fata de unì tlo su a fé chësc servisc ntan chësc inviern. N’esperienza nueva, drët nteressanta.
Aldò dl inuem minëssen che te ne ies nia nasciuda a Firenze.
No, son nasciuda a Mosca y ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 26 de fauré àn cherdà l joler per n ntervënt a Colfosch, ulache doi dai schi fova fric adum: un se ova fat mel ala sciabla y l segondo al piet. Tramedoi ie unii ciariei tl joler y menei tl spedel de Burnech.
Do marënda iel stat n nzidënt sun l purtoi de Dantercëpies: na turista svedeja se ova rot na giama. Do la prima cures iesen julei limpea tl spedel de Persenon.
Ai 28 de fauré ies stat doi ntervënc tla Ladinia, tramedoi pen nzidënc sun purtoies: l prim per n’ëila che se ova rot na sciabla ...
Do marënda iel stat n nzidënt sun l purtoi de Dantercëpies: na turista svedeja se ova rot na giama. Do la prima cures iesen julei limpea tl spedel de Persenon.
Ai 28 de fauré ies stat doi ntervënc tla Ladinia, tramedoi pen nzidënc sun purtoies: l prim per n’ëila che se ova rot na sciabla ...
Valgünes domandes a Roman Valentini da Badia, sotler y apascioné de munt
Dancà y da na pert
Bun de Roman, podesseste en cört te presenté a nüsc leturs y nostes leturies?
Iö sun Roman da Puntac, i á 50 agn y de mistier sunsi sotler y tapezier. Tapezier injunti ajache le laur da sotler dandaia ê ma chël de cuncé sö comoc da ciaval, scebëgn che aldedaincö minon cun sotler ince tapezier.
Co s’ára pa porté pro che t’es rové a fá chësc laur, che é tan co tl morí fora?
Mi nene ê sotler y mi berba ince. I me pënsi de ester rové a contat cun chësc monn tres mi berba, ël m’á fat gní la gola. ...
Bun de Roman, podesseste en cört te presenté a nüsc leturs y nostes leturies?
Iö sun Roman da Puntac, i á 50 agn y de mistier sunsi sotler y tapezier. Tapezier injunti ajache le laur da sotler dandaia ê ma chël de cuncé sö comoc da ciaval, scebëgn che aldedaincö minon cun sotler ince tapezier.
Co s’ára pa porté pro che t’es rové a fá chësc laur, che é tan co tl morí fora?
Mi nene ê sotler y mi berba ince. I me pënsi de ester rové a contat cun chësc monn tres mi berba, ël m’á fat gní la gola. ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 19 de fauré à l Aiut Alpin Dolomites scumencià si servisc dala 06:00, y riesc do àn cherdà l joler per na emergënza sanitera a Corvara: purtruep à l dutor mé plu pudù cunstaté la mort dl ël.
Daldò iesen unii mandei dala zentrela sun Secëda per n pazient cun n trauma al cë, che n à ciarià y menà tl spedel de Persenon.
L ie pona stat mo n ntervënt per n nzidënt sun l lëur te n bosch sëura Rina: n ël fova ncastrà sot a n lën, y ajache l fova te n gran ërton, l àn trat su cun na binda y menà ...
Daldò iesen unii mandei dala zentrela sun Secëda per n pazient cun n trauma al cë, che n à ciarià y menà tl spedel de Persenon.
L ie pona stat mo n ntervënt per n nzidënt sun l lëur te n bosch sëura Rina: n ël fova ncastrà sot a n lën, y ajache l fova te n gran ërton, l àn trat su cun na binda y menà ...
Dancà y da na pert
Ncuoi se l’on ciacolada con Patrik De Michiel, n el da Col che vif sua passion per l schi estrem... de duta oga
Patrik, podesseto n curt te prejentà?
Son Patrik De Michiel e chest an faje 40 agn. Ai semper vivest nta Col. Ai studié economia aziendal al Ski College a Falcade. Son marangon e maestro de schi.
Can asto scomenzé a jì coi schi?
Vegne da na famea de persone che và coi schi e ai semper bù le piste a doi varech da cesa, cussì son peé via con chest sport co ave cuater agn. Ai corest per desferenc schi club ma, man man che cresseve, ai scomenzé a jì coi schi incia con amizi guide alpine e a me ...
Patrik, podesseto n curt te prejentà?
Son Patrik De Michiel e chest an faje 40 agn. Ai semper vivest nta Col. Ai studié economia aziendal al Ski College a Falcade. Son marangon e maestro de schi.
Can asto scomenzé a jì coi schi?
Vegne da na famea de persone che và coi schi e ai semper bù le piste a doi varech da cesa, cussì son peé via con chest sport co ave cuater agn. Ai corest per desferenc schi club ma, man man che cresseve, ai scomenzé a jì coi schi incia con amizi guide alpine e a me ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 12 fe fauré ie passeda la ambulanza dla Crëusc Blancia tla sënta a Puntives cun n pazient che ne se n stajova nia bën, che n à pona mandà inant cun l’ambulanza do la vijita dl dutor.
Do marënda iel pona stat n ntervënt sun Mont de Sëuc, ulache un dai schi se ova rot l os dla cuessa. Do na cura contra l mel iesen julei limpea tl spedel de Persenon.
Dala 15:00 iesen julei sun Frea, ulache doi ëiles se ova trat na sciabla ora de luegia. Do avëi giapà la terapia contra l mel àn ciarià tramedoves ...
Do marënda iel pona stat n ntervënt sun Mont de Sëuc, ulache un dai schi se ova rot l os dla cuessa. Do na cura contra l mel iesen julei limpea tl spedel de Persenon.
Dala 15:00 iesen julei sun Frea, ulache doi ëiles se ova trat na sciabla ora de luegia. Do avëi giapà la terapia contra l mel àn ciarià tramedoves ...
Elena Catellani da Poza, che padesc de na malatia rara
Dancà y da na pert
Elena, da tant de temp aste problemes de sanità?
Son nasciuda ai 16 de oril del 1984 e mia mare la se n’à ascort sobito che l era valch che no jia…
Aste ence frades più gregn?
Ei, dant da me l é Alessandra, do l era n picol Stefano mort de 10 dis, i aea dit per na infezion al cordon del venter, dapò l é Paolo, Chiara e gio son l’ultima.
Che erel che no jia?
Ere fiaca, no magnae e no pianjee, i dijea che no l era nia, ma a ela ge saea desché col picol Stefano. La ge à dit te ospedal che che l era ...
Elena, da tant de temp aste problemes de sanità?
Son nasciuda ai 16 de oril del 1984 e mia mare la se n’à ascort sobito che l era valch che no jia…
Aste ence frades più gregn?
Ei, dant da me l é Alessandra, do l era n picol Stefano mort de 10 dis, i aea dit per na infezion al cordon del venter, dapò l é Paolo, Chiara e gio son l’ultima.
Che erel che no jia?
Ere fiaca, no magnae e no pianjee, i dijea che no l era nia, ma a ela ge saea desché col picol Stefano. La ge à dit te ospedal che che l era ...
Saores de noscia tera
La rezeta de Stefano Ghetta de Martin per l meis de firé: refiei fac te ciasa, con giamberes, versa e perscemol.
Chest meis l chef "da steila" da Tamion l ne met dant n piat zenza cèrn, ma ezelent e ence de gran parbuda.
Podede troèr la rezeta su La Usc stampèda de en vender ai 16 de firé.
Chest meis l chef "da steila" da Tamion l ne met dant n piat zenza cèrn, ma ezelent e ence de gran parbuda.
Podede troèr la rezeta su La Usc stampèda de en vender ai 16 de firé.
Dancà y da na pert
Na ciaculeda cun Verena Dejori, studënta y pedagoga sessuela de Santa Cristina
Verena, tan de ani es’a tu y cie scola es’a fat, ce stude fejes’a?
Verena Dejori Son Verena Dejori, é 23 ani y é fat la scola ITE Raetia a Urtijëi. Studieie iust soziologia.
Ciuldì es’a cris ora chësta streda?
Ie fajove biathlon a livel agunistich dai 11 nchin ai 21 ani, perchël éi cris ora chësta scola auta, tla sezion sportiva. É cris ora l stude de soziologia, ajache n mpera coche ie la sozietà y coche la funziunea – ciuldì che la ie coche la ie y cie che fej pert y fej ora nosc sistems – y de ...
Verena, tan de ani es’a tu y cie scola es’a fat, ce stude fejes’a?
Verena Dejori Son Verena Dejori, é 23 ani y é fat la scola ITE Raetia a Urtijëi. Studieie iust soziologia.
Ciuldì es’a cris ora chësta streda?
Ie fajove biathlon a livel agunistich dai 11 nchin ai 21 ani, perchël éi cris ora chësta scola auta, tla sezion sportiva. É cris ora l stude de soziologia, ajache n mpera coche ie la sozietà y coche la funziunea – ciuldì che la ie coche la ie y cie che fej pert y fej ora nosc sistems – y de ...