Spezial
Dancà y da na pert
Zacotan de domandes a Ivan Anvidalfarei, jonn studënt da La Ila
Ivan poste te presenté en cört ai leturs y ales leturies?
Iö sun l’Ivan Anvidalfarei da La Ila, i á 18 agn y i sun studënt ales Scores Altes a La Ila tla seziun ITE.
Chësc é por te l’ann dl ejam de madoranza. Sëgn él ciamó otober, mo él tl’aria bele n pü’ de agitaziun por la fin dl ann y l’ejam?
Ti pröms dis de scora êl bëgn en pü’ de agitaziun, canche i professurs s’l’á fata dër impor-tanta. I á bëgn porvé da porté te classa en pü’ de calma, ajache iö á imparé che cun l’agitaziun fejon ma cajins. ...
Ivan poste te presenté en cört ai leturs y ales leturies?
Iö sun l’Ivan Anvidalfarei da La Ila, i á 18 agn y i sun studënt ales Scores Altes a La Ila tla seziun ITE.
Chësc é por te l’ann dl ejam de madoranza. Sëgn él ciamó otober, mo él tl’aria bele n pü’ de agitaziun por la fin dl ann y l’ejam?
Ti pröms dis de scora êl bëgn en pü’ de agitaziun, canche i professurs s’l’á fata dër impor-tanta. I á bëgn porvé da porté te classa en pü’ de calma, ajache iö á imparé che cun l’agitaziun fejon ma cajins. ...
Comentar de Pruma
Olá é pa roada la Cherta d’Identité con le ladin?de Iaco Rigo
Al é passa 30 agn che an baia dla Cherta d’Identité ladina, laota l’â la SVP ladiina encündada plü iadi sonenn la gran ciampana. Endertan sunse passés a de mius tomps – minân, con i mius tomps él bën miné le digital. Sambën, lel digital ess mossü salvé, le ladin, ince söla Cherta d’Identité co é pö sën eletro-nica. Mo cina sën n’él pa sozedü nia. Söla cherta eletronica enstëssa él lassora por i zitadins dla Provinzia da Balsan i lingac talian, todësch y ingleje. Le ladin – ensciö án calmé ...
Al é passa 30 agn che an baia dla Cherta d’Identité ladina, laota l’â la SVP ladiina encündada plü iadi sonenn la gran ciampana. Endertan sunse passés a de mius tomps – minân, con i mius tomps él bën miné le digital. Sambën, lel digital ess mossü salvé, le ladin, ince söla Cherta d’Identité co é pö sën eletro-nica. Mo cina sën n’él pa sozedü nia. Söla cherta eletronica enstëssa él lassora por i zitadins dla Provinzia da Balsan i lingac talian, todësch y ingleje. Le ladin – ensciö án calmé ...
Dancà y da na pert
Giorgia Baldissera, iagra fodoma con trope pascion
Bondì Giorgia, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Mi son la Giorgia, son fodoma, è tres vivëst a La Plié, via Sourarù, e ades stè ja Salejei. È 30 agn e è n fradel doi agn plu pico.
Elo velch n particolar che te te recorde de co t’eve tosata?
Co sonva picola jive tres sun Masarei dai noni: colassù m’à tres sapù bel! Zispa d’isté via, co l eva da jì fora per ste vare o da mont su a fè fen… Chël me savëva l plu bel! Bele nlouta, l podei sté defora, a contat co la natura, l eva ceze che ...
Bondì Giorgia, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Mi son la Giorgia, son fodoma, è tres vivëst a La Plié, via Sourarù, e ades stè ja Salejei. È 30 agn e è n fradel doi agn plu pico.
Elo velch n particolar che te te recorde de co t’eve tosata?
Co sonva picola jive tres sun Masarei dai noni: colassù m’à tres sapù bel! Zispa d’isté via, co l eva da jì fora per ste vare o da mont su a fè fen… Chël me savëva l plu bel! Bele nlouta, l podei sté defora, a contat co la natura, l eva ceze che ...
Frida Kahlo, l’èrt de la rebelion
Te la Piata di Joegn su La Usc numer 40 dai 11 de otober la joena Alice Deluca ne rejona de una de la artistes più emportantes del secol passà, che enceben si padimenc l’à revoluzionà l mond de l’èrt e la se à fat valer tel mond artistich del prum Nefcent, beleche demò resservà ai omegn.
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 30 de setëmber à l joler fat doi ntervënc, tramedoi ora dla valedes ladines y nce ai 1. de utober iel stat un n ntervënt ora dla Ladinia, a Laion.
Ai 2 de utober à la zentrela de Bulsan damandà do l joler dala 9:30 per n’emergënza sanitera a Colfosch. Davia che l tëmp ne lasciova nia prò de julé, à l’ambulanza sëurantëut l trasport dl dutor y dl sucoridëur nchin pra l pazient, che n à stabilisà y menà inant cun l’ambulanza nchin tl spedel de Burnech.
Ai 3 de utober dala 15:00 ie l Aiut Alpin ...
Ai 2 de utober à la zentrela de Bulsan damandà do l joler dala 9:30 per n’emergënza sanitera a Colfosch. Davia che l tëmp ne lasciova nia prò de julé, à l’ambulanza sëurantëut l trasport dl dutor y dl sucoridëur nchin pra l pazient, che n à stabilisà y menà inant cun l’ambulanza nchin tl spedel de Burnech.
Ai 3 de utober dala 15:00 ie l Aiut Alpin ...
Silvia Murer, dozenta ladina
Dancà y da na pert
Peste te prejentar?
Gio son da Vich e ensegne te la Scola Ladina de Fascia. É studià lengac fora Ciavaleis e do son jita a Milan per far linguistica e studies umanistiches, ma no aee le idee chiare, enlauta no l era projec de orientament. Son jita a Bologna e me é laureà en comunicazion e giornalism ma i me à dit che no fossa stat sorì troar lurier te chel setor e che la scola l era n bel ambient, coscì son jita a Verona, é recuperà dut chel che me menciaa e é fat la magistrala ...
Peste te prejentar?
Gio son da Vich e ensegne te la Scola Ladina de Fascia. É studià lengac fora Ciavaleis e do son jita a Milan per far linguistica e studies umanistiches, ma no aee le idee chiare, enlauta no l era projec de orientament. Son jita a Bologna e me é laureà en comunicazion e giornalism ma i me à dit che no fossa stat sorì troar lurier te chel setor e che la scola l era n bel ambient, coscì son jita a Verona, é recuperà dut chel che me menciaa e é fat la magistrala ...
On rujenà cun Diego Kostner, scultëur de Urtijëi
Dancà y da na pert
Posses’a te prejenté n curt?
Son Diego Kostner, nasciù ai 13.7.1962 y vive da for incà a Urtijëi, ulache é nce fat la scoles, la Scola d’Ert y po’, canche fove dal moster a mparé, la scola prufesciunela per lerneri. Son maridà, éi doi mutans y n mut.
Co iela pa a vester scultëur, l ne n’ie nia plu tanc.
Do avëi fat l ejam da moster, éi n gran pert for ziplà sanc, roba sacrela.
L fova for roba nteressanta da fé, la roba tlassica univa y vën pu fata a mascin o de plastica, perchël éi for ...
Posses’a te prejenté n curt?
Son Diego Kostner, nasciù ai 13.7.1962 y vive da for incà a Urtijëi, ulache é nce fat la scoles, la Scola d’Ert y po’, canche fove dal moster a mparé, la scola prufesciunela per lerneri. Son maridà, éi doi mutans y n mut.
Co iela pa a vester scultëur, l ne n’ie nia plu tanc.
Do avëi fat l ejam da moster, éi n gran pert for ziplà sanc, roba sacrela.
L fova for roba nteressanta da fé, la roba tlassica univa y vën pu fata a mascin o de plastica, perchël éi for ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 26 de setëmber à l Aiut Alpin abù da fé ndut cater ntervënc saniteres, te duc i caji ie i pazienc unì menei cun l joler tl spedel de Bulsan. Pra l ultimo ntervënt ne fòvel purtruep plu nia da nfé, l pazient ie mort.
Ai 27 y ai 28 de setëmber ie l joler unì cherdà per doi ntervënc al di, for ora dla Ladinia.
N dumënia ai 29 de setëmber dala cater domesdì ie n’ëila canadeja tumeda sun l troi che va ntëur al Saslonch y se à fat n gran tai al cë.
Do avëi lascià ju l dutor y l ...
Ai 27 y ai 28 de setëmber ie l joler unì cherdà per doi ntervënc al di, for ora dla Ladinia.
N dumënia ai 29 de setëmber dala cater domesdì ie n’ëila canadeja tumeda sun l troi che va ntëur al Saslonch y se à fat n gran tai al cë.
Do avëi lascià ju l dutor y l ...
Dancà y da na pert
Georg Frenner, zidlaés y paur a Mantëna
Podesste pa en cört te prejenté ai leturs?
I sun Georg Frenner d’Al Plan. Da canche i á 21 agn sunse paur dal Lü de Pincia. I á fat en stüde d’agricoltöra a Viena y spo ái atira metü man da laoré söle lü. Denant êl tló mia mëda y en fant co menâ ennant y iu daidâ ma dles vacanzes. Canch’i á roé le stüde, mo sunse trasferí söle lü y chël é ince sté l’ann ch’i m’á maridé. Encö portunse ennant le lü cola familia.
É pa sté le laur da paur na cossa naturala, o esseste albü la idea da fá val’ d’ater?
...
Podesste pa en cört te prejenté ai leturs?
I sun Georg Frenner d’Al Plan. Da canche i á 21 agn sunse paur dal Lü de Pincia. I á fat en stüde d’agricoltöra a Viena y spo ái atira metü man da laoré söle lü. Denant êl tló mia mëda y en fant co menâ ennant y iu daidâ ma dles vacanzes. Canch’i á roé le stüde, mo sunse trasferí söle lü y chël é ince sté l’ann ch’i m’á maridé. Encö portunse ennant le lü cola familia.
É pa sté le laur da paur na cossa naturala, o esseste albü la idea da fá val’ d’ater?
...
Sion fac de la medema sostanza di ensomesc
Ai 25 de setember l é la giornèda mondièla dedichèda ai ensomesc, chi da fèr crescer e tegnir vives daite de nos e chi da realisèr.
Te la Piata di Joegn de La Usc di Ladins numer 37 de en vender ai 20 de setember, la joena Alice Deluca scrif de l'emportanza de aer ensomesc, ajache zenza ensomesc noscia vita fossa manco ledia.
Podede lejer dut sul numer stampà del sfoi.
Te la Piata di Joegn de La Usc di Ladins numer 37 de en vender ai 20 de setember, la joena Alice Deluca scrif de l'emportanza de aer ensomesc, ajache zenza ensomesc noscia vita fossa manco ledia.
Podede lejer dut sul numer stampà del sfoi.
Cesare Pavese: »é spartì la penes de n muie«
Te la Piata di Joegn de La Usc di Ladins numer 37 de en vender ai 20 de setember, la joena Alice Deluca ne deida a cognoscer mingol chest autor emportant e amò de gran atualità, e de entener vèlch de chel che l ne à ensegnà.
Ai 27 de aost del 1950, Cesare Pavese se copèa te na cambra de n alberch a Torin.
»É lurà, ge é dat poesia ai omegn, é spartì la penes de n muie, é chierì me enstes.«
Cesare Pavese l é n autor atuèl patoch, sia ferida sangonea amò, la é amò averta. Epura l é stat desmentià, endodanef metù da na man, lascià anter i ultimes. Ma podon se domanèr: anchecondì a 74 egn da sia mort, che ne èl pa lascià Cesare Pavese? Perché pa él amò scì emportant? Co podone pa l lejer?
Podede ...
Ai 27 de aost del 1950, Cesare Pavese se copèa te na cambra de n alberch a Torin.
»É lurà, ge é dat poesia ai omegn, é spartì la penes de n muie, é chierì me enstes.«
Cesare Pavese l é n autor atuèl patoch, sia ferida sangonea amò, la é amò averta. Epura l é stat desmentià, endodanef metù da na man, lascià anter i ultimes. Ma podon se domanèr: anchecondì a 74 egn da sia mort, che ne èl pa lascià Cesare Pavese? Perché pa él amò scì emportant? Co podone pa l lejer?
Podede ...
Na ciacolada col Michele Crepaz, n joven comerzialist fodom che l é deventé Revijor dei Conc
Dancà y da na pert
Bondì Michele. Disto, n curt, chi che t’es?
Mi son l Michele, è 32 agn e vive a Reba; son l fiol del Dario e de la Graziosa e è n fradel.
Ci ne conteto de co t’eve tosat?
I pruns vot agn è vivëst ja Ruac, ulache è podù vive l mond contadin: eve gusto a jì a daidé a fè fen! Son jù a scola a Reba: mia clasce l é sté l’ultima che à fat duc cinch i agn a Reba, da l ann davò l é sté porté dut ja La Plié. De chi agn segur me recorde la fegura de la maestra Teresa, na istituzion de la scola de Reba, ...
Bondì Michele. Disto, n curt, chi che t’es?
Mi son l Michele, è 32 agn e vive a Reba; son l fiol del Dario e de la Graziosa e è n fradel.
Ci ne conteto de co t’eve tosat?
I pruns vot agn è vivëst ja Ruac, ulache è podù vive l mond contadin: eve gusto a jì a daidé a fè fen! Son jù a scola a Reba: mia clasce l é sté l’ultima che à fat duc cinch i agn a Reba, da l ann davò l é sté porté dut ja La Plié. De chi agn segur me recorde la fegura de la maestra Teresa, na istituzion de la scola de Reba, ...
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 11 de setëmber à la zentrela de Bulsan cherdà l joler pe n nzidënt cun na roda sun Mont de Sëuc: n ël dla Talia se ova rot l os dla cuessa. Do la prima cures iesen julei limpea tl spedel de Persenon.
Ai 12 de setëmber à la Crëusc Blancia damandà do l joler te Sëlva, per n pazient amalà - ël ie julà cun l Aiut Alpin tl spedel de Bulsan.
Ai 13 de setëmber, dala 20:44 ie i Judacrëp Gherdëina unic cherdei per jì a ti judé a doi persones che ne ruova nia plu inant sun l troi che va da Forces de ...
Ai 12 de setëmber à la Crëusc Blancia damandà do l joler te Sëlva, per n pazient amalà - ël ie julà cun l Aiut Alpin tl spedel de Bulsan.
Ai 13 de setëmber, dala 20:44 ie i Judacrëp Gherdëina unic cherdei per jì a ti judé a doi persones che ne ruova nia plu inant sun l troi che va da Forces de ...
Dancà y da na pert
Se aon fat na ciacolèda con Thomas Coter, l più joen anter chi che é jic a comedèr i troes de Fascia
Bondì Thomas, ne conteste vèlch de te?
Gé son Thomas Coter, son da Gries e é 17 egn. Chest istà é neteà i vièi per l’APT de Fascia con Daniele Iori e Marco Verra. Fae la scola agraria a Sèn Micel, l percors de ‘Gestion ambient e teritorie’ e volesse orir na azienda boschiva.
Perché pa èste dezidù de fèr chesta scola?
La scola la é deziduda percheche me sà bel jir tel bosch e chel che l é duta la gestion del bosch. Studion biologia, da la piantes a la gestion di ecosistemes da mont, a la ...
Bondì Thomas, ne conteste vèlch de te?
Gé son Thomas Coter, son da Gries e é 17 egn. Chest istà é neteà i vièi per l’APT de Fascia con Daniele Iori e Marco Verra. Fae la scola agraria a Sèn Micel, l percors de ‘Gestion ambient e teritorie’ e volesse orir na azienda boschiva.
Perché pa èste dezidù de fèr chesta scola?
La scola la é deziduda percheche me sà bel jir tel bosch e chel che l é duta la gestion del bosch. Studion biologia, da la piantes a la gestion di ecosistemes da mont, a la ...