Val Badia


15 de messel 2025
Lîtes pro i ostis de Mareo
Giulia Call é la surastanta nöia
Sciöche ara é stada te döta la Val Badia, á ince i ostis dl comun de Mareo tigní süa sentada generalla, che é stada deplëgn sot al sëgn dles lîtes nöies y de n barat de testimone. Giulia Call dl Hotel Excelsior á ciafé la crëta por surantó la surastanza dla uniun di ostis de Mareo por i proscims agn, y á insciö tut ite le post de Oskar Mutschlechner dla Ostaria La Para, che resta indere inant tl comité. Ala pert él spo ciamó Luca Complojer dl Camping Al Plan, Hans Mutschlechner di Chalet Les ...
Sciöche ara é stada te döta la Val Badia, á ince i ostis dl comun de Mareo tigní süa sentada generalla, che é stada deplëgn sot al sëgn dles lîtes nöies y de n barat de testimone. Giulia Call dl Hotel Excelsior á ciafé la crëta por surantó la surastanza dla uniun di ostis de Mareo por i proscims agn, y á insciö tut ite le post de Oskar Mutschlechner dla Ostaria La Para, che resta indere inant tl comité. Ala pert él spo ciamó Luca Complojer dl Camping Al Plan, Hans Mutschlechner di Chalet Les ...


13 de messel 2025
Moni y monies sö Oies
Le pelegrinaje di moni de nosta diozeja i á condüt en chësc ann sö dal santuar de Sant Ojöp Freinademetz
La jöbia ai 19 de jügn á i moni y les monies dla Diozeja de Balsan/Porsenú indô tigní so pelegrinaje tradizional. Sot a n tëmp spetacolar da d’isté, s’á na bela cumpëda metü sön tru da Badia demez a pe, acompagná dal bun sonn dles ciampanes da San Linert. Travert ê le santuar da Oies, olache al aspetâ bele n cor de ëres da La Ila, pater Franz Senfter y d’atri moni y monies.
Pater Franz á impröma cunté en cört dla vita de Sant Ojöp Freinademetz y de süa ciasa nadé, che é incö post de pelegrinaje. ...
La jöbia ai 19 de jügn á i moni y les monies dla Diozeja de Balsan/Porsenú indô tigní so pelegrinaje tradizional. Sot a n tëmp spetacolar da d’isté, s’á na bela cumpëda metü sön tru da Badia demez a pe, acompagná dal bun sonn dles ciampanes da San Linert. Travert ê le santuar da Oies, olache al aspetâ bele n cor de ëres da La Ila, pater Franz Senfter y d’atri moni y monies.
Pater Franz á impröma cunté en cört dla vita de Sant Ojöp Freinademetz y de süa ciasa nadé, che é incö post de pelegrinaje. ...


12 de messel 2025
Desgrazia sön Sas dla Crusc
N turist austriach de 71 agn á pordü la vita chësta sabeda da gní da Sas dla Crusc jö
Secunda desgrazia te püc dis, sö por i crëps dl’Alta Badia. Mefodër ai 3 de messé â n turist argentin pordü la vita da gní da Gardenacia jö. Chësta sabeda ai 12 ti ésera sozedüda a n turist austriach de 71 agn. L’alarm é gnü dé püch dan les 12, canche le joler dl Aiüt Alpin s’á alzé tl’aria cun n grup de socoridus dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, por jí dl vers de crëp dla Crusc. Sozedüda ésera söinsom Forcela Cöcena, olache le turist gnô do sëmena jö, canche al é sbriscé fora y é raité surajö, ...
Secunda desgrazia te püc dis, sö por i crëps dl’Alta Badia. Mefodër ai 3 de messé â n turist argentin pordü la vita da gní da Gardenacia jö. Chësta sabeda ai 12 ti ésera sozedüda a n turist austriach de 71 agn. L’alarm é gnü dé püch dan les 12, canche le joler dl Aiüt Alpin s’á alzé tl’aria cun n grup de socoridus dl Aiüt Alpinisć Alta Badia, por jí dl vers de crëp dla Crusc. Sozedüda ésera söinsom Forcela Cöcena, olache le turist gnô do sëmena jö, canche al é sbriscé fora y é raité surajö, ...


12 de messel 2025
Festa por i volontars dles marënes
Festa da d’isté di volontars che porta fora les marënes tla Val Badia y onoranzes da pert dl Raiun Sozial Val Badia
Ai 5 de jügn se á incunté a Sares por na picia festa le grup di volontars dla Comunité Comprensoriala Val de Puster, che porta fora les marënes sön rodes te döta la Val Badia. Atira do misdé él sté siur Franz Senfter che á tigní na bela mëssa tla dlijia da sté saurí da Sares, olache an á orü rengrazié dantadöt dl aiüt ciafé dal alt fina sëgn y ince por recordé chi volontars che ne é nia plü danter nos. Dedô él gnü la pert plü löcra, olache an se á senté adöm por na picia marëna tla Ostaria da ...
Ai 5 de jügn se á incunté a Sares por na picia festa le grup di volontars dla Comunité Comprensoriala Val de Puster, che porta fora les marënes sön rodes te döta la Val Badia. Atira do misdé él sté siur Franz Senfter che á tigní na bela mëssa tla dlijia da sté saurí da Sares, olache an á orü rengrazié dantadöt dl aiüt ciafé dal alt fina sëgn y ince por recordé chi volontars che ne é nia plü danter nos. Dedô él gnü la pert plü löcra, olache an se á senté adöm por na picia marëna tla Ostaria da ...


11 de messel 2025
Do na palsa de 150 agn, deura l’Ostaria Vedla indô les portes
Cun na festa de daurida a fin de jügn á la »Ostaria Vedla« daurí danü les portes. I faturs che â inlaota porté ala stlüta, rapresentëia incö na ocajiun de ospitalité
Presciapüch dan da n ann festejâ le paisc d’La Val dassënn por le iubilé de 150 agn dala costruziun dla dlijia nöia a Plan Morin. Deplü é stades les ocajiun por alzé fora le capitul dla storia dl paisc, te chël che al ê gnü a s’al dé cun la costruziun dla dlijia nöia le spostamënt dl zënter de paisc dala Dlijia Vedla jön Plan Morin. Sciöche la rapresentaziun teatrala dl’Uniun Teater La Val â mostré sö, â chësc avenimënt porté a stritoc y a na despartiziun tla comunité. I ostis a ce dles ...
Presciapüch dan da n ann festejâ le paisc d’La Val dassënn por le iubilé de 150 agn dala costruziun dla dlijia nöia a Plan Morin. Deplü é stades les ocajiun por alzé fora le capitul dla storia dl paisc, te chël che al ê gnü a s’al dé cun la costruziun dla dlijia nöia le spostamënt dl zënter de paisc dala Dlijia Vedla jön Plan Morin. Sciöche la rapresentaziun teatrala dl’Uniun Teater La Val â mostré sö, â chësc avenimënt porté a stritoc y a na despartiziun tla comunité. I ostis a ce dles ...


10 de messel 2025
Corvara: Program, comisciuns y la rëi dla fira otica
L’Ombolt nü dl Comun de Corvara á presenté so documënt programatich por i proscims 5 agn, le Consëi á nominé n valgönes comisciuns y rapresentanzes y á ince (messü) dí de sce ala zesciun dla infrastrotöra dla fira otica
Pröma sentada "ordinara" – sce an ó ti dí insciö – por le Consëi nü dl Comun de Corvara, olache le Consëi â da desfiré bëgn 17 punc al ordin dl de, ince sce la maiú pert revardâ la nominaziun dles comisciuns comunales desvalies y/o rapresentanzes dl Comun te grëmi desvalis. I punc plü de pëis ê rodunt le pröm y l’ultim, olache ara nen jô de un n vers dl documënt programatich dl Ombolt nü y dl ater vers da dé jö la infrastrotöra dla fira otica.
En cunt dl documënt programatich, á l’Ombolt Roman ...
Pröma sentada "ordinara" – sce an ó ti dí insciö – por le Consëi nü dl Comun de Corvara, olache le Consëi â da desfiré bëgn 17 punc al ordin dl de, ince sce la maiú pert revardâ la nominaziun dles comisciuns comunales desvalies y/o rapresentanzes dl Comun te grëmi desvalis. I punc plü de pëis ê rodunt le pröm y l’ultim, olache ara nen jô de un n vers dl documënt programatich dl Ombolt nü y dl ater vers da dé jö la infrastrotöra dla fira otica.
En cunt dl documënt programatich, á l’Ombolt Roman ...


09 de messel 2025
Cun la sgnecora Milia fora por le monn
"Milia – le gran iade de na picera sgnecora" é le liber nü che arichësc la biblioteca ladina por i mëndri. Na storia de Iris Del Valle cun dessëgns de Gabi Mutschlechner
Al ê bindebó de sciosciüre y vitalité en mercui dl’edema passada te Ciasa dl Parch natural a Al Plan, olache al é gnü a s’al dé la presentaziun dl liber "Milia – le gran iade de na picera sgnecora". Ara se trata de n liber por mituns nü, dé fora dala Uniun Ladins Val Badia. Y al é sté le presidënt dla Uniun René Pescoll che á podü i dé le pröm salüt a na dërta cumpëda de mitans y mituns, coriusc da savëi de ci che ara nen jô. La storia de Milia é gnüda scrita da Iris Del Valle da Badia, che vir ...
Al ê bindebó de sciosciüre y vitalité en mercui dl’edema passada te Ciasa dl Parch natural a Al Plan, olache al é gnü a s’al dé la presentaziun dl liber "Milia – le gran iade de na picera sgnecora". Ara se trata de n liber por mituns nü, dé fora dala Uniun Ladins Val Badia. Y al é sté le presidënt dla Uniun René Pescoll che á podü i dé le pröm salüt a na dërta cumpëda de mitans y mituns, coriusc da savëi de ci che ara nen jô. La storia de Milia é gnüda scrita da Iris Del Valle da Badia, che vir ...


08 de messel 2025
Stödafüch jogn: 2. post por chi da La Val
I stödafüch jogn da La Val á arjunt n bel 2. post pro le concurs provinzial jonil a Nöia Todëscia. Bun 7. plazamënt por chi da San Martin
Grups de stödafüch jogn da döta la provinzia é stá i protagonisć pro le concurs provinzial, che é gnü tigní dai 27 ai 29 de jügn a Nöia Todëscia. Sciöche ara ê bele stada l’ann passé a Toblach, n’ál gnanca en chësc ann mancé na bela cumpëda de scuadres ladines, cun la desfarënzia che en chësc iade él ince salté fora le podest. La scuadra di stödafüch jogn da La Val, insignada ite da Klaus Pescollderungg y Medali Bioc, ê bele l’ann passé gnüda zoruch cun n bun 7. plazamënt te gofa. Travert ...
Grups de stödafüch jogn da döta la provinzia é stá i protagonisć pro le concurs provinzial, che é gnü tigní dai 27 ai 29 de jügn a Nöia Todëscia. Sciöche ara ê bele stada l’ann passé a Toblach, n’ál gnanca en chësc ann mancé na bela cumpëda de scuadres ladines, cun la desfarënzia che en chësc iade él ince salté fora le podest. La scuadra di stödafüch jogn da La Val, insignada ite da Klaus Pescollderungg y Medali Bioc, ê bele l’ann passé gnüda zoruch cun n bun 7. plazamënt te gofa. Travert ...


07 de messel 2025
La sartorëssa di confaruns
Chëstes edemes che i un albü les gran prozesciuns eucaristiches orunse cunté valch de Emma Alfreider de Badia, ince conesciüda sciöche Emma Pecra. Ara â maridé Pire Obwegs da Garsun a Al Plan. Gran ligrëza y förtl âra da dortoré confaruns y bandires, mo ince da fá laurs de convënt
Dles porsones nasciüdes te nüsc paisc nen virel n gröm foradecá; chi agn dales gran families ê tröc mituns y mitans sforzá da jí demez a chirí laur; tröc jô a patrun fora por Puster, d’atri ia por Funes, Lijun y Eores. Val’ püch turism êl lové sö bele dan le 1900. Al ê capité adalerch porsones interessades ai crëps slauris, ince tlamá Dolomites; jënt studiada ê interessada da ciafé corëc, de nosta jënt plü alamunt i fajô da mënacrëp. Insciö él nasciü bel plan le turism bele dan la Pröma Vera, ...
Dles porsones nasciüdes te nüsc paisc nen virel n gröm foradecá; chi agn dales gran families ê tröc mituns y mitans sforzá da jí demez a chirí laur; tröc jô a patrun fora por Puster, d’atri ia por Funes, Lijun y Eores. Val’ püch turism êl lové sö bele dan le 1900. Al ê capité adalerch porsones interessades ai crëps slauris, ince tlamá Dolomites; jënt studiada ê interessada da ciafé corëc, de nosta jënt plü alamunt i fajô da mënacrëp. Insciö él nasciü bel plan le turism bele dan la Pröma Vera, ...


06 de messel 2025
Na tradiziun (ciamó) sintida
Incër la gran festa d’Les Antlés, cun süa bela prozesciun eucaristica, vëgnel ciamó tigní te Mareo na tradiziun particolara: Les Antlés da Mantëna
La vita religiosa te nüsc paisc vëgn arichida da n gröm de festes, rituai y tradiziuns, che dá zacó le tach fora por l’ann. Tles edemes passades unse albü les festes d’Les Antlés y dl Cör de Gejú, caraterisades dales gran prozesciuns eucaristiches cun statues, bandires y confaruns. Te Mareo tomel ite na festa tla festa, che vëgn recordada te na forma scëmpla y plü tl chît. I baiun d’Les Antlés da Mantëna. Sciöche l’inom dij bele, reverda chësta festa scialdi la picia fraziun da Mantëna, püch ...
La vita religiosa te nüsc paisc vëgn arichida da n gröm de festes, rituai y tradiziuns, che dá zacó le tach fora por l’ann. Tles edemes passades unse albü les festes d’Les Antlés y dl Cör de Gejú, caraterisades dales gran prozesciuns eucaristiches cun statues, bandires y confaruns. Te Mareo tomel ite na festa tla festa, che vëgn recordada te na forma scëmpla y plü tl chît. I baiun d’Les Antlés da Mantëna. Sciöche l’inom dij bele, reverda chësta festa scialdi la picia fraziun da Mantëna, püch ...


05 de messel 2025
Le program de »Badiamusica« 2025 liciorëia tla sajun cialda
Al é rové adalerch le program dl festival musical »Badiamusica« 2025. Le codejel mostra sö zacotan d’apuntamënc cun la musiga classica y nia ma: al é n’invit a stlü i ödli y se lascé trasporté da naraziuns melodiches
La sajun musicala é piada ia: cun le pröm conzert a Corvara ala fin de ma, é scomenciada la 25ejima ediziun dl festival musical »Badia musica«. Ince en chësc ann á le comité de »Badiamusica« metü adöm n program de varieté, che acompagnará la sajun da d’isté cun deplü conzerc.
Önesc é i apuntamënc portá ite tl program, che pitará intrategnimënt tla sajun plü cialda dl ann. Scebëgn che le program sides bele scomencé, é le iade musical ciamó lunch.
Liede deplü sura ...
La sajun musicala é piada ia: cun le pröm conzert a Corvara ala fin de ma, é scomenciada la 25ejima ediziun dl festival musical »Badia musica«. Ince en chësc ann á le comité de »Badiamusica« metü adöm n program de varieté, che acompagnará la sajun da d’isté cun deplü conzerc.
Önesc é i apuntamënc portá ite tl program, che pitará intrategnimënt tla sajun plü cialda dl ann. Scebëgn che le program sides bele scomencé, é le iade musical ciamó lunch.
Liede deplü sura ...


04 de messel 2025
Chiara Folchi cunta de süa inrescida sön le svilup diacronich dl ladin
Da püch á la jona Chiara Folchi stlüt jö sü stüdi cun na tesa söl svilup diacronich dl ladin. Cun ëra s’l’unse cuntada dl mudamënt dl lingaz tl tëmp, y de so dagní
Co s’á pa svilupé le lingaz ladin te na spana de tëmp de zirca 60 agn, y ciun é pa sté l’influs dla sozieté y de so mudamënt sön le lingaz de mendranza? A chëstes domandes ti é jüda do Chiara Folchi, che vir da deplü agn incá tla Val Badia y insëgna dötaorela leteratöra taliana tles Scores Altes a La Ila. Te süa tesa de laurea magistrala á la jona analisé le svilup dl ladin dai agn 1950 cina aldedaincö, pian ia dal dizionar de Antone Pizzinini, pu bliché tl mëteman di agn ’50.
LA ...
Co s’á pa svilupé le lingaz ladin te na spana de tëmp de zirca 60 agn, y ciun é pa sté l’influs dla sozieté y de so mudamënt sön le lingaz de mendranza? A chëstes domandes ti é jüda do Chiara Folchi, che vir da deplü agn incá tla Val Badia y insëgna dötaorela leteratöra taliana tles Scores Altes a La Ila. Te süa tesa de laurea magistrala á la jona analisé le svilup dl ladin dai agn 1950 cina aldedaincö, pian ia dal dizionar de Antone Pizzinini, pu bliché tl mëteman di agn ’50.
LA ...


03 de messel 2025
Desgrazia da Gardenacia jö
N ël de 76 agn á pordü la vita incö domisdé da gní do sëmena jö
Chësta jöbia domisdé incër les 14:40 él gnü a s’al dé n bur’ intervënt a La Ila, che á cherdé al apel l’Aiüt Alpinisć Alta Badia y le joler dl Aiüt Alpin. I socoridus é gnüs cherdá da jí sö cuntra Gardenacia, por na desgrazia che ti á costé la vita a n ël de 76 agn dl’Argentina. L’ël ê sön tru cun de sü familiars da gní jöpert por la sëmena nr. 11, canche ara é sozedüda. Sciöche le surastant dl Aiüt Alpinisć Fabian Oberbacher nes dij, é l’ël tomé sura sëmena jö y é brodoré jö por chi 250 metri. ...
Chësta jöbia domisdé incër les 14:40 él gnü a s’al dé n bur’ intervënt a La Ila, che á cherdé al apel l’Aiüt Alpinisć Alta Badia y le joler dl Aiüt Alpin. I socoridus é gnüs cherdá da jí sö cuntra Gardenacia, por na desgrazia che ti á costé la vita a n ël de 76 agn dl’Argentina. L’ël ê sön tru cun de sü familiars da gní jöpert por la sëmena nr. 11, canche ara é sozedüda. Sciöche le surastant dl Aiüt Alpinisć Fabian Oberbacher nes dij, é l’ël tomé sura sëmena jö y é brodoré jö por chi 250 metri. ...


02 de messel 2025
Strada dla Val Badia: al vëgn desgort lëgns püri
Dai 8 ai 11 de messé vëgnel da Longega ite tut demez lëgns atocá dal chefer dla scorza. La strada resta daverta, dales 18:00 ales 22:00 él n sëns unich alterné
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...


30 de jugn 2025
San Ciascian: intervënc por le Sacher Cör
I Stüdafüch da San Ciascian á messü fora tla nöt dl Sacher Cör de Gejú. Les tizes de n füch impié por la festa â gaujé n prinzip de medefüch sön na ciasa vedla
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...


28 de jugn 2025
Turism y teritore: la parora ala jënt dl post
Tres n’inrescida online á la CTAB coiü adöm tl tëmp de n ann la minunga di aciasá dl’Alta Badia. Insciö él gnü a s’al dé n mënder cheder dl influs dl turism sön l’economia, l’ambiënt, la cultura y la cualité de vita por la jënt dl post
La Cooperativa Turistica Alta Badia ti á damané ai aciasá di trëi comuns de Corvara, Badia y La Val da tó posiziun sön domandes revardëntes l’influs dl turism sön le teritore. Scebëgn che la partezipaziun al’inrescida sides stada scialdi bassa – 263 é stá i partezipanc che á respognü ales domandes dl chestionar – á i resultac porté a löm punc d’odüda interessanc sön la perzeziun dl turism y dla faziun positiva y manco positiva che chësc á sön le teritore.
Ci che le turism fej fora por ...
La Cooperativa Turistica Alta Badia ti á damané ai aciasá di trëi comuns de Corvara, Badia y La Val da tó posiziun sön domandes revardëntes l’influs dl turism sön le teritore. Scebëgn che la partezipaziun al’inrescida sides stada scialdi bassa – 263 é stá i partezipanc che á respognü ales domandes dl chestionar – á i resultac porté a löm punc d’odüda interessanc sön la perzeziun dl turism y dla faziun positiva y manco positiva che chësc á sön le teritore.
Ci che le turism fej fora por ...


28 de jugn 2025
Sojornanza linguistica tl’Irlanda
Esperiënza particolara por les terzes classes dles Scores Altes da La Ila, che á albü l’ocajiun da passé n’edema tl’Irlanda, plü avisa a Kilkenny, ince cun le fin da mioré le förtl d’inglesc
Dai 17 ai 24 de ma á i studënc y les studentes dles 3. classes dl’ITE – Istitut Tecnich Economich y dl Lizeum Linguistich y dles Sciënzes Umanes da La Ila indô albü la poscibilité de passé n’edema tl’Irlanda. En chësc ann a Kilkenny, na cité medievala che á za. 30.000 abitanc, a süd–vest de Dublin. Tla picia scora de lingac "Mackdonald Language Academy" ái albü dal lönesc al vëndres vigni danmisdé 4 ores de insegnamënt te grups de za. 10 porsones. Domisdé y da sëra él gnü pité n program rich ...
Dai 17 ai 24 de ma á i studënc y les studentes dles 3. classes dl’ITE – Istitut Tecnich Economich y dl Lizeum Linguistich y dles Sciënzes Umanes da La Ila indô albü la poscibilité de passé n’edema tl’Irlanda. En chësc ann a Kilkenny, na cité medievala che á za. 30.000 abitanc, a süd–vest de Dublin. Tla picia scora de lingac "Mackdonald Language Academy" ái albü dal lönesc al vëndres vigni danmisdé 4 ores de insegnamënt te grups de za. 10 porsones. Domisdé y da sëra él gnü pité n program rich ...


27 de jugn 2025
Da tenjiun eletrica nascel melodia. I »Überspannung« dá fora süa CD
Le grup musical jonn da Lungiarü »Überspannung« dará fora ai 4 de messé le pröm album de cianties originales. La tenjiun se desćiaria tres n moscedoz de rock, punk, metal y musiga eletronica
Ince a Lungiarü tonel, mo cun plü sonn y ritm. Al é le dër’ momënt: a inaudé la sajun di temporai röiel la pröma CD dl grup da Lungiarü »Überspannung«, che sará da ciafé cun i 4 de messé. »Es braucht mehr« é le titul dla CD nöia, che porta adöm plü stii musicai. Rock, punk, metal y musiga eletronica s’incunta por rové adöm te n stamp musical che röia pormez al stil conësciü sot al inom de NDH (Neue Deutsche Härte) – »Na musiga plü döra, plü scöra, che á forza y dá energia«, dij Georg Steinfeld, ...
Ince a Lungiarü tonel, mo cun plü sonn y ritm. Al é le dër’ momënt: a inaudé la sajun di temporai röiel la pröma CD dl grup da Lungiarü »Überspannung«, che sará da ciafé cun i 4 de messé. »Es braucht mehr« é le titul dla CD nöia, che porta adöm plü stii musicai. Rock, punk, metal y musiga eletronica s’incunta por rové adöm te n stamp musical che röia pormez al stil conësciü sot al inom de NDH (Neue Deutsche Härte) – »Na musiga plü döra, plü scöra, che á forza y dá energia«, dij Georg Steinfeld, ...


26 de jugn 2025
"...y tö me daidaras, catö?"
Chëstes é les parores che le degan da laota siur Sepl Granruaz ti â dit a Lois Kastlunger, cun le fin da mëte sö le Sorvisc ai Jogn Val Badia. Chësc ann á la istituziun complí 40 agn. Lois Kastlunger é sté ala pert da impröma incá y l’é zacô ciamó aldedaincö. Al nes lascia cuché ite te co che döt â metü man y nes cunta di azënc, di agn de crisa, dles sodesfaziuns y dles desfides d’aldedaincö
Lois, en chësc ann recorda le Sorvisc ai Jogn Val Badia sü pröms 40 agn de vita. Dan da püch á la istituziun ince podü pié do la onoranza por les "ezelënzes dl volontariat jonil". Tö es sté n protagonist dla pröma ora y es sté ala pert por daidé da le mëte sö. Co é pa nasciü le SaJ y co este pa tö rové lapró?
Te na intervista por i 20 agn Sorvisc ai Jogn â siur Sepl Granruaz dit: "Döt é pié ia sön la spona dl mer sot a sorëdl ala fin di agn 70." Al ê n bun compagn dl degan da Türesc, siur Leo ...
Lois, en chësc ann recorda le Sorvisc ai Jogn Val Badia sü pröms 40 agn de vita. Dan da püch á la istituziun ince podü pié do la onoranza por les "ezelënzes dl volontariat jonil". Tö es sté n protagonist dla pröma ora y es sté ala pert por daidé da le mëte sö. Co é pa nasciü le SaJ y co este pa tö rové lapró?
Te na intervista por i 20 agn Sorvisc ai Jogn â siur Sepl Granruaz dit: "Döt é pié ia sön la spona dl mer sot a sorëdl ala fin di agn 70." Al ê n bun compagn dl degan da Türesc, siur Leo ...


25 de jugn 2025
"I scolars me manciará"
Cun la fin de chësc ann de scora, á les scores primares y la scora mesana dla direziun raionala de Badia saludé la direturia Claudia Canins Egger, che s’arjigna da jí en ponsiun
L’ann de scora 2024/25 é por Claudia Canins Egger, direturia dla direziun raionala Badia, val’ de particolar. Ara saludará les insegnantes y insegnanc, i colaboradus, geniturs y scolars por l’ultim iade sciöche direturia, deache ara jará en ponsiun. Les scores elementares y la scora mesana dla direziun raionala de Badia se á trasformé ai 12 de jügn te posć de ligrëza; an orô pö ti fá festa a nosta direturia. Te vigni seziun á les maestres y i scolars arjigné n program rich por podëi saludé y ...
L’ann de scora 2024/25 é por Claudia Canins Egger, direturia dla direziun raionala Badia, val’ de particolar. Ara saludará les insegnantes y insegnanc, i colaboradus, geniturs y scolars por l’ultim iade sciöche direturia, deache ara jará en ponsiun. Les scores elementares y la scora mesana dla direziun raionala de Badia se á trasformé ai 12 de jügn te posć de ligrëza; an orô pö ti fá festa a nosta direturia. Te vigni seziun á les maestres y i scolars arjigné n program rich por podëi saludé y ...