Val Badia
06 de november 2025
La colpa de döt á Mona Lisa
L’Uniun Teater La Ila porta chësc altonn sön paladina le toch »Döta Colpa de Mona Lisa«, che sará da odëi cina ai 9 de novëmber sön palch dla Ciasa de Cultura a La Ila
I mëmbri dl’Uniun Teater La Ila é rová chësc altonn sön palch cun n toch plü lunch y intravaié. »Döta colpa de Mona Lisa« é le titul dl toch todësch de Carl Max Haas »Schuld an allem ist die Mona Lisa«, traslaté tl ladin dala regista Erika Castlunger, che á ince curé la regia, acompagnan le grup tres i ultims dui mëisc de proes. Cun la premiera, garatada en vëndres ai 31 d’otober, á le grup dé löm vërda al’edema teatrala, invian ite a deplü rapresentaziuns.
En ater ann festejará ...
I mëmbri dl’Uniun Teater La Ila é rová chësc altonn sön palch cun n toch plü lunch y intravaié. »Döta colpa de Mona Lisa« é le titul dl toch todësch de Carl Max Haas »Schuld an allem ist die Mona Lisa«, traslaté tl ladin dala regista Erika Castlunger, che á ince curé la regia, acompagnan le grup tres i ultims dui mëisc de proes. Cun la premiera, garatada en vëndres ai 31 d’otober, á le grup dé löm vërda al’edema teatrala, invian ite a deplü rapresentaziuns.
En ater ann festejará ...
05 de november 2025
Gran medefüch a Pescosta
Tla nöt dal lönesc al mertesc é i stüdafüch dl’Alta Badia jüs en aziun por n gran medefüch tla localité de Pescosta a Corvara. N tët de n’abitaziun â pié füch
Al ê da püch passé la mesanöt, canche i volontars di stödafüch dl’Alta Badia é gnüs trac fora de let. Tla localité Pescosta a Corvara â pié füch n tët de n’abitaziun pié füch. L’alarm é gnü dé dai proprietars dla ciasa, che á sciafié da lascé l’abitaziun ciamó denanche i stüdafüch rovass adalerch. Sön le post n’él nia ma rové i Stödafüch da Corvara y Calfosch, mo ince chi di paisc vijins – La Ila, San Ciascian y Badia. Lapró á ince i Carabiniers da Corvara y i volontars dla Crusc Blancia ...
Al ê da püch passé la mesanöt, canche i volontars di stödafüch dl’Alta Badia é gnüs trac fora de let. Tla localité Pescosta a Corvara â pié füch n tët de n’abitaziun pié füch. L’alarm é gnü dé dai proprietars dla ciasa, che á sciafié da lascé l’abitaziun ciamó denanche i stüdafüch rovass adalerch. Sön le post n’él nia ma rové i Stödafüch da Corvara y Calfosch, mo ince chi di paisc vijins – La Ila, San Ciascian y Badia. Lapró á ince i Carabiniers da Corvara y i volontars dla Crusc Blancia ...
05 de november 2025
Thomas Walch é surastant di ostis de Puster
Le raiun dla Uniun di Ostis de Puster/Val Badia á lité le comité, cun les rapresentanzes por le diretif provinzial
Thomas Walch da Toblach é le surastant nü dla Uniun di Ostis HGV dl raiun de Puster/Val Badia. Al tol ite le post de Judith Rainer, che ne s’á nia plü metü a desposiziun. Chësc é gnü fora pro la sentada di delegá, olache al é ince gnü lité o reconfermé i surastanc de valada. Judith Rainer dl Sest é la surastanta dl raiun dl’Alta Val de Puster, Michael Costamoling da Corvara resta surastant dl raiun dla Val Badia, Jonas Mairhofer da St. Johann mantëgn inant la surastanza dla Val da Türesc y ...
Thomas Walch da Toblach é le surastant nü dla Uniun di Ostis HGV dl raiun de Puster/Val Badia. Al tol ite le post de Judith Rainer, che ne s’á nia plü metü a desposiziun. Chësc é gnü fora pro la sentada di delegá, olache al é ince gnü lité o reconfermé i surastanc de valada. Judith Rainer dl Sest é la surastanta dl raiun dl’Alta Val de Puster, Michael Costamoling da Corvara resta surastant dl raiun dla Val Badia, Jonas Mairhofer da St. Johann mantëgn inant la surastanza dla Val da Türesc y ...
04 de november 2025
Recort y reconescënza a Giovanni Costa
Pro le salf dles manifestaziuns da Lungiarü él gnü descurí na tofla de recordanza por le stödafüch Giovanni Costa, che â pordü la vita dan da 7 agn, tratan l’intervënt por la gran tempesta "Vaia"
Ai 27 d’otober 2025 él gnü tigní a Lungiarü na picera zerimonia de recort y dedicaziun dl salf dles manifestaziuns a Giovanni Costa – le mëmber dl’Uniun di Stödafüch da Lungiarü, che â messü lascé chësc monn tratan l’intervënt por le gran vënt "Vaia", l’ann 2018. Colegs di stödafüch da Lungiarü y rapresentanzes di paisc dl comun, le presidënt provinzial di stödafüch Martin Künig y chël da denant Wolfram Gapp, le presidënt di stödafüch dl Raiun dla Bassa Val de Puster Alois Ignaz Steger y le ...
Ai 27 d’otober 2025 él gnü tigní a Lungiarü na picera zerimonia de recort y dedicaziun dl salf dles manifestaziuns a Giovanni Costa – le mëmber dl’Uniun di Stödafüch da Lungiarü, che â messü lascé chësc monn tratan l’intervënt por le gran vënt "Vaia", l’ann 2018. Colegs di stödafüch da Lungiarü y rapresentanzes di paisc dl comun, le presidënt provinzial di stödafüch Martin Künig y chël da denant Wolfram Gapp, le presidënt di stödafüch dl Raiun dla Bassa Val de Puster Alois Ignaz Steger y le ...
01 de november 2025
Le liber, mi bun compagn. Na scomenciadia por i plü pici
En colaboraziun cun le Zënter Families Mareo á la biblioteca »Angelo Trebo« d’Al Plan metü a jí n proiet che se desfira da plü co dui agn. Te biblioteca d’Al Plan ti vëgnel tresfora lit dant ince ai plü pici. Sis é i apuntamënc anuai y l’ultim por le 2024 sará ai 2 de dezëmber
Cun la digitalisaziun scolastica, che se ghira de renové i sistems d’informaziun y les manires d’imparé, vëgnel a s’al dé la prospetiva de n dagní, che vëiga le liber sciöche n meso d’informaziun antich y oramai surpassé. Ince sce la tecnologia pîta formes de letöra sofisticades dlungia al monn dl intratignimënt, romagn le liber n meso azessibl ince a plü spanes d’eté y promöi insciö le at de letöra sciöche at de condivijiun.
Prochël romagn le lí dant n at important, che ...
Cun la digitalisaziun scolastica, che se ghira de renové i sistems d’informaziun y les manires d’imparé, vëgnel a s’al dé la prospetiva de n dagní, che vëiga le liber sciöche n meso d’informaziun antich y oramai surpassé. Ince sce la tecnologia pîta formes de letöra sofisticades dlungia al monn dl intratignimënt, romagn le liber n meso azessibl ince a plü spanes d’eté y promöi insciö le at de letöra sciöche at de condivijiun.
Prochël romagn le lí dant n at important, che ...
01 de november 2025
Maria dl Fanes é "Pioniera dl ann"
Maria Crazzolara Vittur, vedla ostira dl hotel Fanes da San Ciascian, á ciafé la onoranza en gaujiun dla manifestaziun "Ma por ËRA" a Pfatten, organisada dales ëres dl HGV. Propi incö da Gnissant complëscera 92 agn
"Nur für SIE – Ma por ËRA" á inom la manifestaziun che les ëres dla Uniun di Ostis HGV a metü a jí ai 22 d’otober, tl scenar nobl dla Laimburg a Pfatten. Un di punc prinzipai dla manifestaziun é stada la protlamaziun dla "Pioniera dl ann 2025", na onoranza che ti vëgn surandada vigni ann a ëres che s’á fat miric particolars por l’ospitalité de Südtirol. Le comité dles ëres HGV, metü adöm da Helene Benedikter, Evelyn Rainer, Marlene Waldner y Adele Erika Huber, á en chësc iade cernü Maria Vittur ...
"Nur für SIE – Ma por ËRA" á inom la manifestaziun che les ëres dla Uniun di Ostis HGV a metü a jí ai 22 d’otober, tl scenar nobl dla Laimburg a Pfatten. Un di punc prinzipai dla manifestaziun é stada la protlamaziun dla "Pioniera dl ann 2025", na onoranza che ti vëgn surandada vigni ann a ëres che s’á fat miric particolars por l’ospitalité de Südtirol. Le comité dles ëres HGV, metü adöm da Helene Benedikter, Evelyn Rainer, Marlene Waldner y Adele Erika Huber, á en chësc iade cernü Maria Vittur ...
31 de otober 2025
Cool Summer & My Summer 2025 – n isté da nia se desmentié
Ince chësc ann, cun le Cool Summer y My Summer, á le Sorvisc ai Jogn trasformé l’isté te na esplojiun de energia, creativité y aventöres
Al é dui proiec che me stá dër a cör da agn y tres chi che i sun bogn, por mirit dl impëgn de tröc, da ti pité ai jogn dla Val Badia n isté da nia se desmentié. I dui proiec ti vëgn pitá vigni ann a mituns y mitans de chësta fascia d’eté: "Cool Summer" por i mituns dala 5a elementara ala 2a mesana y "My Summer" por i plü gragn, dala 3a mesana cina ala 2a scora alta.
Les iscriziuns, daurides de merz 2025, podunse dí che é jüdes dër bun y ala fin dl isté sunsi dër contënta dla partezipaziun: 19 ...
Al é dui proiec che me stá dër a cör da agn y tres chi che i sun bogn, por mirit dl impëgn de tröc, da ti pité ai jogn dla Val Badia n isté da nia se desmentié. I dui proiec ti vëgn pitá vigni ann a mituns y mitans de chësta fascia d’eté: "Cool Summer" por i mituns dala 5a elementara ala 2a mesana y "My Summer" por i plü gragn, dala 3a mesana cina ala 2a scora alta.
Les iscriziuns, daurides de merz 2025, podunse dí che é jüdes dër bun y ala fin dl isté sunsi dër contënta dla partezipaziun: 19 ...
30 de otober 2025
Na jita plëna de recorc, emoziuns y compagnia
Chi dl 1975 dla Val Badia á fat na bela jita por recordé le travert toronn di 50 agn. N gran grup de 70 porsones s’á metü sön tru, ince sce l’organisaziun á messü afronté deplü impreodüdes
La jita por festejé i 50 agn é stada deplü co ma n de deboriada. Chëra di 18 de otober é stada na ocajiun da s’odëi indô, da sté en compagnia y ince da stöpé jö forsc val’ recordanzes. Dal punt d’odüda organisatif ne n’ésera nia jüda ia daldöt lizia. Tratan che le comité d’organisaziun â bele metü jö le program picobelo, él gnü püch denant la noela che propi en chël de gnôl saré la strada danter Picolin y Longega. An á insciö messü te cört tëmp s’organisé danü y cun l’aiüt de döes corieres ...
La jita por festejé i 50 agn é stada deplü co ma n de deboriada. Chëra di 18 de otober é stada na ocajiun da s’odëi indô, da sté en compagnia y ince da stöpé jö forsc val’ recordanzes. Dal punt d’odüda organisatif ne n’ésera nia jüda ia daldöt lizia. Tratan che le comité d’organisaziun â bele metü jö le program picobelo, él gnü püch denant la noela che propi en chël de gnôl saré la strada danter Picolin y Longega. An á insciö messü te cört tëmp s’organisé danü y cun l’aiüt de döes corieres ...
29 de otober 2025
Record de frëit söla munt de Fanes
Sön la munt de Fanes él gnü registré en chësc ann la temperatöra plü bassa mai mosorada te Südtirol
Canche i á lit le comunicat stampa, minâi che al foss na matada, mo ara n’é nia insciö. Ai 2 de merz dl 2025 él gnü registré sön la munt de Fanes le frëit da record de -43,1°C. Chësta temperatöra é gnüda mosorada dales 6:20 da doman, sö dala Fopa de Medesc a 2.395 metri. Sce i podun incö ves cunté chësta coriosité, él mirit dl "Progetto di Monitoraggio dei Siti Freddi", che vëgn porté inant dai esperc Riccardo Benetti y Giampaolo Rizzonelli dl’Assoziaziun Meteotriveneto. Chësta monitorëia bele ...
Canche i á lit le comunicat stampa, minâi che al foss na matada, mo ara n’é nia insciö. Ai 2 de merz dl 2025 él gnü registré sön la munt de Fanes le frëit da record de -43,1°C. Chësta temperatöra é gnüda mosorada dales 6:20 da doman, sö dala Fopa de Medesc a 2.395 metri. Sce i podun incö ves cunté chësta coriosité, él mirit dl "Progetto di Monitoraggio dei Siti Freddi", che vëgn porté inant dai esperc Riccardo Benetti y Giampaolo Rizzonelli dl’Assoziaziun Meteotriveneto. Chësta monitorëia bele ...
24 de otober 2025
Deplü proiec importanc sön mësa
De parëis de proteziun a pe dl Col Alt y de n raiun recreatif nü tl »pinëi« él gnü baié tla sentada de Consëi a Corvara desfirada ai 14 d’otober
Por en mertesc ai 14 d’otober él gnü cherdé ite le Consëi dl Comun da Corvara por jí tres plü punc sön l'ordin dl de. N valgügn de chisc revardâ proiec importanc, sciöche le proiet dla realisaziun de parëis de proteziun nüs a pe dl Col Alt por mëte al sigü i raiuns d’abitaziun dala tomada de peres. Inant él gnü presenté le conzet de mascima por la revalutaziun tl raiun Burjé, olache an oress lauré fora raiuns recreatifs nüs. La segurëza dla comunité y la lerch por le tëmp lëde é rovades ...
Por en mertesc ai 14 d’otober él gnü cherdé ite le Consëi dl Comun da Corvara por jí tres plü punc sön l'ordin dl de. N valgügn de chisc revardâ proiec importanc, sciöche le proiet dla realisaziun de parëis de proteziun nüs a pe dl Col Alt por mëte al sigü i raiuns d’abitaziun dala tomada de peres. Inant él gnü presenté le conzet de mascima por la revalutaziun tl raiun Burjé, olache an oress lauré fora raiuns recreatifs nüs. La segurëza dla comunité y la lerch por le tëmp lëde é rovades ...
24 de otober 2025
Le Rait de San Linert se desfira da n chert de secul
Iniann röia le Rait de San Linert a süa 25ejima ediziun. Danter i 8 y i 9 de novëmber sará le paisc de San Linert en festa por la tradizionala defilada che alza fora la pasciun por i ciavai, la mendranza ladina y les uniuns locales
Cun l’ediziun dl 2025 röia la manifestaziun a süa 25ejima ediziun y despass insciö le travert dl pröm chert de secul da süa nasciüda. Chësc avisa tl ann che le paisc de Badia pó festejé i 700 agn dala pröma nominaziun scrita.
»N chert de secul é na spana de tëmp valgamia lungia«, dij le presidënt dl'Uniun Norics Val Badia y l'ideadú dl Rait Enrico Nagler. L'evënt é gnü mantigní tresfora y á ciafé meso da se desfiré ann do ann - ma ti dui agn dla pandemia n'é la manifestaziun nia gnüda a s'al dé. ...
Cun l’ediziun dl 2025 röia la manifestaziun a süa 25ejima ediziun y despass insciö le travert dl pröm chert de secul da süa nasciüda. Chësc avisa tl ann che le paisc de Badia pó festejé i 700 agn dala pröma nominaziun scrita.
»N chert de secul é na spana de tëmp valgamia lungia«, dij le presidënt dl'Uniun Norics Val Badia y l'ideadú dl Rait Enrico Nagler. L'evënt é gnü mantigní tresfora y á ciafé meso da se desfiré ann do ann - ma ti dui agn dla pandemia n'é la manifestaziun nia gnüda a s'al dé. ...
23 de otober 2025
Joler tomé jö sön Fanes
En mercui sëra ai 22 d’otober é socoridus y stödafüch gnüs cherdá da jí sön Fanes, olache n elicoter é tomé jö tratan i laurs da trasporté lignan. Le pilot é resté dassënn ferí y á messü gní joré a Balsan
Stödafüch y socoridus mëss pié ia n gröm de iadi ia por l’ann, mo por fortüna sozedel dër dainré, ci che é sozedü en mercui ai 22 d’otober da sëra. Diesc menüc dan les 6 é rovada ite la comunicaziun che al ê tomé jö n elicoter tl raiun de Fanes. Insciö é piada ia aslöm döta la mascinaria de socurs, aladô dl protocol preodü te chisc caji. Pro i stödafüch él jü fora le livel de alarm 6, che stá por gran intervënt tecnich, oalche al é gnü alarmé chi d’Al Plan, La Pli, San Martin y ince dl Raiun ...
Stödafüch y socoridus mëss pié ia n gröm de iadi ia por l’ann, mo por fortüna sozedel dër dainré, ci che é sozedü en mercui ai 22 d’otober da sëra. Diesc menüc dan les 6 é rovada ite la comunicaziun che al ê tomé jö n elicoter tl raiun de Fanes. Insciö é piada ia aslöm döta la mascinaria de socurs, aladô dl protocol preodü te chisc caji. Pro i stödafüch él jü fora le livel de alarm 6, che stá por gran intervënt tecnich, oalche al é gnü alarmé chi d’Al Plan, La Pli, San Martin y ince dl Raiun ...
21 de otober 2025
Le dotur che ne podô nia daidé i mituns palestinesc
"Tö os passé por jí a daidé mituns palestinesc? Chiló ne passeste nia!" Alaa Qutum é n dotur de raisc palestinejes, che vir cun süa familia a Al Plan. Ala fin de messé êl pié ia por jí Nablus a operé mituns palestinesc feris tl massacher israelian. Do ores de aspetada zënza documënc, él gnü porcoré zoruch.
Da passa dui agn incá vëgnel bombardé tla Strisciora de Gaza, olache le popul palestinesc patësc ormai n massacher. Al vëgn baié de 70 mile morc, de chi che la majera pert é mituns y jogn. Aiüc vëgn impedis, strotöres sanitares é gnüdes bombardades cun orenté. Danter les porsones che orô jí a daidé, toca ince le dotur Alaa Qutum. Nasciü dl 1969 tla Palestina, él rové tla Talia dl 1989, por rajuns de stüde. Do la laurea de medejina tla université de Bologna él rové te Südtirol y vir incö ...
Da passa dui agn incá vëgnel bombardé tla Strisciora de Gaza, olache le popul palestinesc patësc ormai n massacher. Al vëgn baié de 70 mile morc, de chi che la majera pert é mituns y jogn. Aiüc vëgn impedis, strotöres sanitares é gnüdes bombardades cun orenté. Danter les porsones che orô jí a daidé, toca ince le dotur Alaa Qutum. Nasciü dl 1969 tla Palestina, él rové tla Talia dl 1989, por rajuns de stüde. Do la laurea de medejina tla université de Bologna él rové te Südtirol y vir incö ...
20 de otober 2025
Odlades de na vita, te ciasa de palsa
"Odlada.Blick.Sguardo" é le titul dla mostra daurida en sabeda tl Barjënt dla Ciasa de palsa. Le jonn Elias Frontull da Longega á tigní toch sön fotografia les odlades de berbesc y mëdes, che vëgn acompagnades da pinsiers y reflesciuns de nosta jënt
"I edli é le spidl dl’anima", vëgnel dit. Ai é na finestra daverta che lascia cuché ite plü sot tles emoziuns de na porsona, te sü sentimënc, te süa moda d’ester, y che dij alüsc deplü co n gröm de parores. Chësc án sëgn la poscibilité da descurí te Ciasa de palsa a San Martin de Tor, olache al é gnü daurí la sabeda passada la mostra "Odlada.Blick.Sguardo", olache le jonn Elias Frontull da Longega á orü tigní toch les odlades de berbesc y mëdes. Chi che al incuntâ de por de tratan sü dui agn de ...
"I edli é le spidl dl’anima", vëgnel dit. Ai é na finestra daverta che lascia cuché ite plü sot tles emoziuns de na porsona, te sü sentimënc, te süa moda d’ester, y che dij alüsc deplü co n gröm de parores. Chësc án sëgn la poscibilité da descurí te Ciasa de palsa a San Martin de Tor, olache al é gnü daurí la sabeda passada la mostra "Odlada.Blick.Sguardo", olache le jonn Elias Frontull da Longega á orü tigní toch les odlades de berbesc y mëdes. Chi che al incuntâ de por de tratan sü dui agn de ...
18 de otober 2025
Vardé te munt cun cians y rëis
Deboriada al dotur dai tiers Alexander Tavella y ai famëis Sandra Hofer y Daniel Paratscha él gnü baié de chësta sort dl vardé y dla sanité dla biscia sön munt te na serada d’informaziun
Nia le lu, mo la biscia é stada al zënter dla serada d’informaziun desfirada tla Biblioteca Sas dla Crusc La Ila lönesc sëra ai 6 d’otober. Sandra Hofer da Tlüses y Daniel Paratscha da La Ila é famëis de profesciun y á porté dant la tecnica dl vardé cun i cians y les rëis, chëra che ëi instësc pratichëia da deplü agn incá - la jona impormó da n valgügn agn, tratan che le famëi da La Ila á bele n’esperiënza de 15 agn da mostré sö y á lauré ince tl Venet y tla Val dl Adesc. Te chësta serada, ...
Nia le lu, mo la biscia é stada al zënter dla serada d’informaziun desfirada tla Biblioteca Sas dla Crusc La Ila lönesc sëra ai 6 d’otober. Sandra Hofer da Tlüses y Daniel Paratscha da La Ila é famëis de profesciun y á porté dant la tecnica dl vardé cun i cians y les rëis, chëra che ëi instësc pratichëia da deplü agn incá - la jona impormó da n valgügn agn, tratan che le famëi da La Ila á bele n’esperiënza de 15 agn da mostré sö y á lauré ince tl Venet y tla Val dl Adesc. Te chësta serada, ...
17 de otober 2025
Da 40 agn incá bala l’Uniun Bal Popolar Val Badia
Deboriada él gnü festejé sön Pralongiá cun la fin de setëmber le iubilé de 40 agn d’ativité dl’Uniun Bal Popolar Val Badia
Ai 28 de setëmber á l’Uniun Bal Popolar Val Badia albü da festejé. Da 40 agn incá vëgnel balé y porté inant l’ativité dl’uniun, che cumpëda dötaorela 13 balarins y 12 balarines. Dan püc agn él gnü lapró la comembranza dl grup jonn di »Platleri Salvans«.
Bel ma por chësc ultim ann pó l’uniun mostré sö n program cun na ativité rica y busiënta: te presciapüch 30 ocajiuns á i balarins y les balarines tut pert a manifestaziuns, defilades y ativités desfarëntes.
La festa por le iubilé á condüt ...
Ai 28 de setëmber á l’Uniun Bal Popolar Val Badia albü da festejé. Da 40 agn incá vëgnel balé y porté inant l’ativité dl’uniun, che cumpëda dötaorela 13 balarins y 12 balarines. Dan püc agn él gnü lapró la comembranza dl grup jonn di »Platleri Salvans«.
Bel ma por chësc ultim ann pó l’uniun mostré sö n program cun na ativité rica y busiënta: te presciapüch 30 ocajiuns á i balarins y les balarines tut pert a manifestaziuns, defilades y ativités desfarëntes.
La festa por le iubilé á condüt ...
16 de otober 2025
San Francësch é festa nazionala
A gran maioranza él gnü lité lité por porté ite indô la festa de san Francësch d’Assisi, che devënta sëgn le 12 santú ia por l’ann. I ti un fat n valgönes domandes a Christian Ferdigg, che se sint dër lié a chësc sant
Tla Talia él bele na desëna de festes che vëgn tignides ia por l’ann. Pro chëstes toca tambëgn les festes de Nadé, Nanü, Lönesc de Pasca o Santa Maria dal Ciüf, sciöche ince la festa dla liberaziun ai 25 d’aurí, la festa dl laur al 1. de ma o la festa dla Republica ai 2 de jügn. Dal 2026 incá nen sarál na nöia lapró: la festa de San Francësch d’Assisi ai 4 d’otober. San Francësch é bele sté festa nazionala cina dl 1977, y ne n’é nia n sant sciöche n ater: al é patron dla Talia, deboriada cun ...
Tla Talia él bele na desëna de festes che vëgn tignides ia por l’ann. Pro chëstes toca tambëgn les festes de Nadé, Nanü, Lönesc de Pasca o Santa Maria dal Ciüf, sciöche ince la festa dla liberaziun ai 25 d’aurí, la festa dl laur al 1. de ma o la festa dla Republica ai 2 de jügn. Dal 2026 incá nen sarál na nöia lapró: la festa de San Francësch d’Assisi ai 4 d’otober. San Francësch é bele sté festa nazionala cina dl 1977, y ne n’é nia n sant sciöche n ater: al é patron dla Talia, deboriada cun ...
15 de otober 2025
Al vëgn desmandré lëgns danter Longega y Picolin: strada stlüta
Chësta fin dl’edema ai 18 y 19 d’otober vëgnel indô desmandré lëgns do la strada dla Val Badia. Le toch danter Longega y Picolin é stlüt al trafich
Sciöche al é bele sté ti agn passá, vëgnel ince en chësc ann indô taié y desmandré lëgns dal chefer do la strada dla Val Badia. Por podëi fá i laurs cun pesc y en segurté, vëgnel porchël stlüt la strada danter Longega y Picolin – dal km 10 al km 13,5, dala sabeda ai 18 d’otober dales 8:00 cina ala domënia ai 19 d’otober dales 18:00. I mesi sot a 3,5 tonelades pó passé söla strada tres Rina y Antermëia; por i mesi sura 3,5 tonelades n’él preodü degüna deviaziun.
Sciöche al é bele sté ti agn passá, vëgnel ince en chësc ann indô taié y desmandré lëgns dal chefer do la strada dla Val Badia. Por podëi fá i laurs cun pesc y en segurté, vëgnel porchël stlüt la strada danter Longega y Picolin – dal km 10 al km 13,5, dala sabeda ai 18 d’otober dales 8:00 cina ala domënia ai 19 d’otober dales 18:00. I mesi sot a 3,5 tonelades pó passé söla strada tres Rina y Antermëia; por i mesi sura 3,5 tonelades n’él preodü degüna deviaziun.
14 de otober 2025
Fonso Willeit: varí y cianté
Insciö podesson titolé l’articul sön la vita y l’ativité dl primar de pedriatria dr. Fonso Willeit da La Pli, che á l’ann passé complí a Maran i 90 agn
Fonso é un di nü mituns dla familia de Vico Willeit de Soratrú y Tlara Palfrader de Pre; ai s’â maridé dl 1932. Le bel gran lü de Soratrú tla vila La Pli ê i agn dl 30 gnü lizité; le jonn Vico d’Laronz l’â cumpré; al é tres tles mans dla familia Willeit che sá da le manajé.
Düc i mituns de paurs messâ adora jí te stala a daidé, jí a vardé, lauré d’isté alaleria. La spëisa ê pro i paurs feter dlunch anfat: balotes, jüfa y scarté, polënta, plü sorts de jopes, patüc arestí desco pössl, tutres y ...
Fonso é un di nü mituns dla familia de Vico Willeit de Soratrú y Tlara Palfrader de Pre; ai s’â maridé dl 1932. Le bel gran lü de Soratrú tla vila La Pli ê i agn dl 30 gnü lizité; le jonn Vico d’Laronz l’â cumpré; al é tres tles mans dla familia Willeit che sá da le manajé.
Düc i mituns de paurs messâ adora jí te stala a daidé, jí a vardé, lauré d’isté alaleria. La spëisa ê pro i paurs feter dlunch anfat: balotes, jüfa y scarté, polënta, plü sorts de jopes, patüc arestí desco pössl, tutres y ...
09 de otober 2025
Druché söi pedai söla merscia dla »pax«
La data é confermada: ai 5 de messé 2026 se desfirarál la 39. ediziun dla Maratona dles Dolomites-Enel, che ará iniann la tematica dla »Pesc«. Cun i 8 d’otober é piada ia la pröma fasa d’iscriziun
La 39ejima ediziun dla Maratona ó mëte n sëgn y deventé simbol de solidarieté, de condivijiun y de pesc. Chëstes nasc dai pici gesć, sciöche chël da se daidé un cun l’ater canche an sbüj, druché söi pedai deboriada sön la trata plü ërta y partí n percurs cun valgügn che an ne conësc nia. Ince sce le davagnadú é un su, inviëia la roda ala condivijiun.
»La Maratona é l’incrujada danter mile y mile de stories« dij Michil Costa. Insciö s’intravaiëia ince i corusc dl logo nü, dessigné da Manuel ...
La 39ejima ediziun dla Maratona ó mëte n sëgn y deventé simbol de solidarieté, de condivijiun y de pesc. Chëstes nasc dai pici gesć, sciöche chël da se daidé un cun l’ater canche an sbüj, druché söi pedai deboriada sön la trata plü ërta y partí n percurs cun valgügn che an ne conësc nia. Ince sce le davagnadú é un su, inviëia la roda ala condivijiun.
»La Maratona é l’incrujada danter mile y mile de stories« dij Michil Costa. Insciö s’intravaiëia ince i corusc dl logo nü, dessigné da Manuel ...




