Val Badia


27 de merz 2025
Proteziun sön la strada dla Val Badia
Al é preodü da fá intervënc por stravardé la strada dala tomada de peres y por aumenté la segurëza. L’assessur provinzial Alfreider: "Laurs che vá debojëgn por gauja di dagns dl chefer"
Al é preodü dui intervënc sön la strada statala dla Val Badia (SS244) danter i comuns de Mareo y de San Martin de Tor: ara se trata de mosöres de proteziun por mëte en segurëza la strada dala tomada de peres. Te süa sentada di 25 de merz, á la Junta Provinziala aprové i intervënc tecnics y i cosć stimá por trami i proiec.
"I efec che le chefer á albü söl bosch nes sforza da fá chisc laurs, y da i fá cun prescia, por ti garantí ...
Al é preodü dui intervënc sön la strada statala dla Val Badia (SS244) danter i comuns de Mareo y de San Martin de Tor: ara se trata de mosöres de proteziun por mëte en segurëza la strada dala tomada de peres. Te süa sentada di 25 de merz, á la Junta Provinziala aprové i intervënc tecnics y i cosć stimá por trami i proiec.
"I efec che le chefer á albü söl bosch nes sforza da fá chisc laurs, y da i fá cun prescia, por ti garantí ...


26 de merz 2025
Lîtes Mareo: Albert, Felix o Stefo?
Tl comun de Mareo pó litadësses y litadus chirí fora danter cater listes y trëi candidac a ombolt
Al mancia ciamó püch plü co n mëis ales lîtes de Comun di 4 de ma. Les listes é dades jö y ince i candidac a ombolt é bele nominá. Tl comun de Mareo gnarára ince chësc ann interessanta, ince deache al rovará ite por le pröm iade 18 porsones te Consëi (impede 15) y 6 porsones te Junta (impede 5), deache le comun á despassé i 3.000 abitanc. Litadësses y litadus podará chirí fora danter cater listes y trëi candidac a ombolt.
Sön la lista "Al Plan" él indô Albert Palfrader che se mët a desposiziun ...
Al mancia ciamó püch plü co n mëis ales lîtes de Comun di 4 de ma. Les listes é dades jö y ince i candidac a ombolt é bele nominá. Tl comun de Mareo gnarára ince chësc ann interessanta, ince deache al rovará ite por le pröm iade 18 porsones te Consëi (impede 15) y 6 porsones te Junta (impede 5), deache le comun á despassé i 3.000 abitanc. Litadësses y litadus podará chirí fora danter cater listes y trëi candidac a ombolt.
Sön la lista "Al Plan" él indô Albert Palfrader che se mët a desposiziun ...


25 de merz 2025
Cotan de interes por le "Urt Sann"
En jöbia dan otedé él gnü presenté ofizialmënter t’La Spona le proiet "Gesunder Garten". I dui studënc Emanuel Pescollderungg y Elias Mersa á cherié na coltöra naturala fata cun ciorda y lana de biscia, che öga por inculté ciüfs y urc de ciasa
Bele t’La Usc di 28 de forá ves unse cunté plü avisa dl "Gesunder Garten" – l’Urt Sann – n proiet de scora de Emanuel Pescollderungg da La Ila y Elias Mersa da Calfosch. I dui maturanc dla Scora profescionala dl’agricoltöra a Dietenheim á cherié na coltöra naturala, olache ciorda y lana de biscia vëgn moscedá te na mascin aposta y al nen vëgn fora pellets naturai por inculté ciüfs y urc de ciasa. Por la destribuziun dla coltöra á i studënc chirí la colaboraziun cun le Zënter Sozial "La Spona" ...
Bele t’La Usc di 28 de forá ves unse cunté plü avisa dl "Gesunder Garten" – l’Urt Sann – n proiet de scora de Emanuel Pescollderungg da La Ila y Elias Mersa da Calfosch. I dui maturanc dla Scora profescionala dl’agricoltöra a Dietenheim á cherié na coltöra naturala, olache ciorda y lana de biscia vëgn moscedá te na mascin aposta y al nen vëgn fora pellets naturai por inculté ciüfs y urc de ciasa. Por la destribuziun dla coltöra á i studënc chirí la colaboraziun cun le Zënter Sozial "La Spona" ...


22 de merz 2025
»Reset« é na ocajiun de manipolaziun
En vëndres ai 14 de merz s’á desfiré la premiera de »Reset«, le toch teatral nü porté sön paladina dal’Uniun Teater San Martin de Tor. N reset complet é l’ocajiun por na vita nöia y la realisaziun de vigni dejider
Perde la memoria podess ester por tröc na gran desgrazia. Por valgügn d’atri indere, podess chësta pordüda rapresenté n’ocajiun. Ti sforzé sö ai atri na realté che n’é nia la dërta y lascé crëie a chisc le contrar, röia daimpró a n laur de programaziun mentala y a n reset complet.
Y de sciöche chësc pó gní a s’al dé y pó ince bindebó tomé t’ega, á i mëmbri dl’Uniun de Teater San Martin porté sön palch cun l’ultim toch teatral, che á albü ocajiun da se desfiré plü ...
Perde la memoria podess ester por tröc na gran desgrazia. Por valgügn d’atri indere, podess chësta pordüda rapresenté n’ocajiun. Ti sforzé sö ai atri na realté che n’é nia la dërta y lascé crëie a chisc le contrar, röia daimpró a n laur de programaziun mentala y a n reset complet.
Y de sciöche chësc pó gní a s’al dé y pó ince bindebó tomé t’ega, á i mëmbri dl’Uniun de Teater San Martin porté sön palch cun l’ultim toch teatral, che á albü ocajiun da se desfiré plü ...


21 de merz 2025
Da San Ciascian a La Ila tres n tretuar: tosc piará ia i laurs
Dal 2017 incá laora le Comun de Badia sön le proiet por le tretuar nü danter Ciampidel. I laurs metará man cun la fin dla sajun da d’invern
Podëi ti pormëte ala jënt da spaziré da n paisc al ater, n’é ma nia n’idea che vá bun por n raiun da munt, che vir dla promoziun dl movimënt tla natöra, mo al é n’idea söl vare cun i tëmps y che lascia pro na vijiun de n dagní che á alternatives da pité por arjunje na mobilité plü sostenibla.
Cun la realisaziun dl marciapisc danter San Ciascian y La Ila, é le Comun de Badia rové plü dlungia al travert da curí le raiun comunal cun na rëi de trus, che inviëies la jënt a se ...
Podëi ti pormëte ala jënt da spaziré da n paisc al ater, n’é ma nia n’idea che vá bun por n raiun da munt, che vir dla promoziun dl movimënt tla natöra, mo al é n’idea söl vare cun i tëmps y che lascia pro na vijiun de n dagní che á alternatives da pité por arjunje na mobilité plü sostenibla.
Cun la realisaziun dl marciapisc danter San Ciascian y La Ila, é le Comun de Badia rové plü dlungia al travert da curí le raiun comunal cun na rëi de trus, che inviëies la jënt a se ...


21 de merz 2025
»La forza de n ombolt é chëra dl sostëgn, che vëgn da iadedô«. Na intervista al ombolt Iaco Frenademetz
Le Comun de Badia tolará comié cun les lites dl 4 de ma dal Ombolt Iaco Frenademetz, che é oramai da 35 agn al sorvisc de sü zitadins. Tres n’intervista ciarunse derevers a chësta spana lungia de tëmp, segnada da situaziuns particolares, desfides y tröpes sodesfaziuns
Les lites comunales ai 4 de ma sará le mëteman de n capitul nü por le Comun de Badia. Le mudamënt maiú gnará a s’al dé cun le barat dl pröm zitadin, che ne s’á te chësc comun dialalungia nia mudé. La crëta da capocomun ti é jüda a Iaco Frenademetz por le pröm iade tres les lites dl 2009, por gní confermada danü cun lites dl 2015 y dl 2020.
Por 16 agn á l’aministraziun comunala de Badia albü al volann Iaco Frenademetz, che á por trëi iadi indolater arjunt la maioranza ...
Les lites comunales ai 4 de ma sará le mëteman de n capitul nü por le Comun de Badia. Le mudamënt maiú gnará a s’al dé cun le barat dl pröm zitadin, che ne s’á te chësc comun dialalungia nia mudé. La crëta da capocomun ti é jüda a Iaco Frenademetz por le pröm iade tres les lites dl 2009, por gní confermada danü cun lites dl 2015 y dl 2020.
Por 16 agn á l’aministraziun comunala de Badia albü al volann Iaco Frenademetz, che á por trëi iadi indolater arjunt la maioranza ...


19 de merz 2025
Olimpiades: ci fá cui prisc?
La Cooperativa Turistica Alta Badia á fat n sondaje danter i mëmbri por inrescí co che ai ó se comporté cun i prisc tratan les edemes dles Olimpiades. La maiú pert respogn da orëi i alzé ma lisiermënter, mo n valgügn danterite tofa le gran afar, cun ciamenes da passa 10 – 12 mile euro por n’edema
Dai 6 ai 22 de forá dl ann che vëgn gnarál tigní les Olimpiades da d’invern 2026, che ará de sües competiziuns ince a Cortina d’Ampëz y ite en Antholz, tan co relativamënter daimpró ala Val Badia. Propi porchël vëgnel ince fat laurs sön strada, sciöche chi da Armentarola sö cuntra Valparola. Por chësc evënt sportif unich se dejidrëion y s’aspeton sambëgn le gran aflus de jënt da piz a ciantun dl monn. Y sciöche an sá: sce valch é dër dejidré, spo costel tosc deplü. Chësc vel dantadöt por les ...
Dai 6 ai 22 de forá dl ann che vëgn gnarál tigní les Olimpiades da d’invern 2026, che ará de sües competiziuns ince a Cortina d’Ampëz y ite en Antholz, tan co relativamënter daimpró ala Val Badia. Propi porchël vëgnel ince fat laurs sön strada, sciöche chi da Armentarola sö cuntra Valparola. Por chësc evënt sportif unich se dejidrëion y s’aspeton sambëgn le gran aflus de jënt da piz a ciantun dl monn. Y sciöche an sá: sce valch é dër dejidré, spo costel tosc deplü. Chësc vel dantadöt por les ...


18 de merz 2025
Francesca Boi: n iade tl’Australia
„Jí demez ne ó nia dí arbandoné”, i mёti man cun chёsta frasa y sёgn ves splighi ciodí. L’Australia. N some che i me portâ tl cör da canche i ê na möta, n post dalunc y misterius che me á tres afasciné. I me dijô tres indô "apёna che i röii les scores, pëii ia", y insciö ái fat
Ai 8 de novёmber 2023 á mi iade de 28 ores metü man: Milan–Doha y spo Doha–Sydney. I sun arsida a Sydney ai 9.11., olache n mi compagn d’Al Plan de Mareo m’á de le bёgnodü tl’Australia. Bele te chёl momёnt ái realisé tan pice che le monn pó ester. Sydney me á da atira concuisté cun süa energia positiva: sües spones dl mer, munts olache les pizes azica le cil, na cité tan sigüda, nëta y strades plënes de ert.
Defata ái metü man mi pröm laur te n local olache gran pert dl personal ê talian, na ...
Ai 8 de novёmber 2023 á mi iade de 28 ores metü man: Milan–Doha y spo Doha–Sydney. I sun arsida a Sydney ai 9.11., olache n mi compagn d’Al Plan de Mareo m’á de le bёgnodü tl’Australia. Bele te chёl momёnt ái realisé tan pice che le monn pó ester. Sydney me á da atira concuisté cun süa energia positiva: sües spones dl mer, munts olache les pizes azica le cil, na cité tan sigüda, nëta y strades plënes de ert.
Defata ái metü man mi pröm laur te n local olache gran pert dl personal ê talian, na ...


15 de merz 2025
La solidarieté florësc, dantadöt tres mans feminiles
Passa 500 ciüfs él gnü venü sön le pice marcé a Pedraces ai 7 de merz. Ince chësc ann á les Patrones de Badia sostegní la scomenciadia "Primelaktion"
En vëndres ai 7 de merz, á les mëmbres dla lia »Patrones de Badia« indô sostegní la »Primelaktion«, n’iniziativa a fin de bëgn organisada dal movimënt ËresSVP a livel provinzial. Da 15 agn incá partezipëia la lia al’aziun cun la venüda de ciüfs sön plaza da parché dan dala ciasa de Comun a Pedraces. Passa 500 ciüfs á les mans dla jënt dl post pié do, por n incas sura i 1400 euro, che jará sciöche spenora ala promoziun dl’inrescida dl crebesc. Daidé do ala garatada ...
En vëndres ai 7 de merz, á les mëmbres dla lia »Patrones de Badia« indô sostegní la »Primelaktion«, n’iniziativa a fin de bëgn organisada dal movimënt ËresSVP a livel provinzial. Da 15 agn incá partezipëia la lia al’aziun cun la venüda de ciüfs sön plaza da parché dan dala ciasa de Comun a Pedraces. Passa 500 ciüfs á les mans dla jënt dl post pié do, por n incas sura i 1400 euro, che jará sciöche spenora ala promoziun dl’inrescida dl crebesc. Daidé do ala garatada ...


14 de merz 2025
Plü co 2.000 iscric ala Lia da Munt Ladinia Val Badia
Cun n bilanz positif á la Lia da Munt stlüt jö le program 2024. Le resonn positif dá motivaziun da ciaré inant y ponsé al dagní
Passa 2.000 iscriziuns á la Lia da Munt Ladinia Val Badia arjunt tl 2024. Ëra é öna dles maius uniuns atives a livel de valada, che porta adöm sot a un n tët mëmbri dl CAI, dl AVS y tröc amanc dla munt de vigni eté. Ala sentada generala, desfirada ai 22 de novëmber tl salf dles manifestaziuns a San Martin de Tor, á i mëmbri tut l’ocajiun da presenté i resultac positifs y da ciaré derevers a n program rich de ativités.
Deplü ciafëise da lí tla ediziun nöia da incö, vëndres 14 de ...
Passa 2.000 iscriziuns á la Lia da Munt Ladinia Val Badia arjunt tl 2024. Ëra é öna dles maius uniuns atives a livel de valada, che porta adöm sot a un n tët mëmbri dl CAI, dl AVS y tröc amanc dla munt de vigni eté. Ala sentada generala, desfirada ai 22 de novëmber tl salf dles manifestaziuns a San Martin de Tor, á i mëmbri tut l’ocajiun da presenté i resultac positifs y da ciaré derevers a n program rich de ativités.
Deplü ciafëise da lí tla ediziun nöia da incö, vëndres 14 de ...


13 de merz 2025
"Con l’UNESCO s’á le turism müdé daldöt!"
Plü dalunc dales pistes, plü dampró ales munts. I s’al án cuntada con Walter Pisching, ostí dal alberch de munt "Pederü", co nes dá na impresciun de cösta sajun da d’invern con manco nëi, y cunta dandadöt dla gran domanda d’isté
Pederü é n post soront, podesson miné. A 12 km dal paisc d’Al Plan él sonté etensom la val de Mareo, "olache la strada se röa y olache al mët man la munt", mo gnessel da dí. D’invern él plü chît. Al röa ete la pista de paslunch, an pó pormez con l’auto, trepa jont pëia ia por jí sö alalt coles pels, coles ciaspes, a pe. Dal 2009 encá fej ince Pederü pert dal teritore dles Dolomites patrimone UNESCO. Na merscia co á stramüdé le turism. "Dijun che ta Pederü ánse albü en invern normal. Nos laurun ...
Pederü é n post soront, podesson miné. A 12 km dal paisc d’Al Plan él sonté etensom la val de Mareo, "olache la strada se röa y olache al mët man la munt", mo gnessel da dí. D’invern él plü chît. Al röa ete la pista de paslunch, an pó pormez con l’auto, trepa jont pëia ia por jí sö alalt coles pels, coles ciaspes, a pe. Dal 2009 encá fej ince Pederü pert dal teritore dles Dolomites patrimone UNESCO. Na merscia co á stramüdé le turism. "Dijun che ta Pederü ánse albü en invern normal. Nos laurun ...


12 de merz 2025
Na sëra plëna de melodies
La Val Badia Youth Wind Band á porté por le secundo iade sües melodies jones sön paladina dla Ciasa dla Cultura a La Ila
La Val Badia Youth Wind Band é na picia musiga metüda adöm da jogn y jones fora de vigni paisc dla valada. Indöt á tut pert al proiet 35 musiconc y musicontes, apascioná y apascionades dla musiga, che á arjunt almanco le livel de brom y ne á nia deplü co 30 agn.
I jogn y les jones se á incunté indöt 7 iadi fora por le mëis de jená, olache ai y ares á imparé a conësce i toc sot ala direziun de Michael Pescolderung. Ara se trata scialdi de melodies modernes y da film, cun tematiches desvalies. Ai ...
La Val Badia Youth Wind Band é na picia musiga metüda adöm da jogn y jones fora de vigni paisc dla valada. Indöt á tut pert al proiet 35 musiconc y musicontes, apascioná y apascionades dla musiga, che á arjunt almanco le livel de brom y ne á nia deplü co 30 agn.
I jogn y les jones se á incunté indöt 7 iadi fora por le mëis de jená, olache ai y ares á imparé a conësce i toc sot ala direziun de Michael Pescolderung. Ara se trata scialdi de melodies modernes y da film, cun tematiches desvalies. Ai ...


06 de merz 2025
Les scores dl Alta á daurí les portes al Carlascé
Mascheres de vigni sort á animé danü les scores dl Alta Badia en Jöbia Grassa, ai 27 de forá. La festa da Carlascé é piada ia te scora, ara ispirëia vigni ann la fantasia y porta tröp corú te paisc tres les piceres defilades
En Jöbia Grassa, ai 27 de forá, á iniann les mitans y i mituns dles scores indô daurí les portes al Carlascé, cun sü corusc, sües mascheres demorvöia, matades de vigni sort y val’ de duc da buculé. Danter de piceres defilades fora por i zëntri de paisc, canifli y jüc, á i mituns fora por les scores dl Alta festejé le Carlascé te manires desfarëntes.
Na gran defilada ne vëgnel tl Alta Badia nia a s’al dé; deplü é porchël les picires festes, metüdes a jí da uniuns dl post o dala Cooperativa ...
En Jöbia Grassa, ai 27 de forá, á iniann les mitans y i mituns dles scores indô daurí les portes al Carlascé, cun sü corusc, sües mascheres demorvöia, matades de vigni sort y val’ de duc da buculé. Danter de piceres defilades fora por i zëntri de paisc, canifli y jüc, á i mituns fora por les scores dl Alta festejé le Carlascé te manires desfarëntes.
Na gran defilada ne vëgnel tl Alta Badia nia a s’al dé; deplü é porchël les picires festes, metüdes a jí da uniuns dl post o dala Cooperativa ...


05 de merz 2025
Sön dui liöstri, te na gara cuntra le tëmp. N’intervista a Florian Clara
Ai 23 de forá á l’atlet Florian Clara saludé na cariera agonistica ezezionala, rovada a piz cun la devënta dla copa dl monn tl singul. Sëgn ciara l’atlet da Lungiarü derevers a so percurs y pënsa al dagní
Te familia á Florian Clara descurí süa pasciun por la liösa. Sciöche na scincunda é chësta gnüda a löm sot al lëgn da Nadé canche al ê n te möt. Al é sté le mëteman de n’amizizia lungia y de na desfida, che l’á acompagné fora por la vita, ti damanan da se mëte tres indô a la proa. Te na gara cuntra le rogore dl tëmp s’á batü Florian Clara cina sëgn. Ël dij cun convinziun: »L’ardimënt y l’orenté da davagné é chël che fej fora n atlet; chësc é ci che ël mëss orëi y chësc é ince ci che ...
Te familia á Florian Clara descurí süa pasciun por la liösa. Sciöche na scincunda é chësta gnüda a löm sot al lëgn da Nadé canche al ê n te möt. Al é sté le mëteman de n’amizizia lungia y de na desfida, che l’á acompagné fora por la vita, ti damanan da se mëte tres indô a la proa. Te na gara cuntra le rogore dl tëmp s’á batü Florian Clara cina sëgn. Ël dij cun convinziun: »L’ardimënt y l’orenté da davagné é chël che fej fora n atlet; chësc é ci che ël mëss orëi y chësc é ince ci che ...


01 de merz 2025
La »Noza da Paur«: an ne la vëiga nia vigni de
Tl zënter de Badia ál dé ca na enejima »Noza da Paur«, tla serada di 11 de forá. Iniann á l’evënt indô albü suzes, cun plü co 120 partezipanc de uniuns locales y publich che fej pert de vigni noza
En mertesc ai 11 de forá éra stada indô tan inant: a Badia s’ál desfiré la »Noza da Paur«, n avenimënt metü a jí dala Cooperativa Turistica Alta Badia en colaboraziun cun deplü uniuns dl post, por alzé fora les usanzes da inlaota y les tradiziuns liades ala zelebraziun dla noza da zacan.
Ince por chësc ann á la »noza da paur« cherdé adalerch zacotan de spetadusc. Plü de 120 porsones de uniuns locales – sciöche l’Uniun Ciavai Norics y Haflingher Val Badia, l’Uniun di Ostís Badia ...
En mertesc ai 11 de forá éra stada indô tan inant: a Badia s’ál desfiré la »Noza da Paur«, n avenimënt metü a jí dala Cooperativa Turistica Alta Badia en colaboraziun cun deplü uniuns dl post, por alzé fora les usanzes da inlaota y les tradiziuns liades ala zelebraziun dla noza da zacan.
Ince por chësc ann á la »noza da paur« cherdé adalerch zacotan de spetadusc. Plü de 120 porsones de uniuns locales – sciöche l’Uniun Ciavai Norics y Haflingher Val Badia, l’Uniun di Ostís Badia ...


28 de fauré 2025
N aredamënt inovatif por la scolina da Corvara
Le Consëi comunal de Corvara á aprové al’unanimité ai 31 de jená le stüde de fatibilité por l’aredamënt dla scolina nöia. La spëisa sciazada é de n miliun de euro
Ai 31 de jená tla sentada dl Consëi comunal de Corvara á i mëmbri aprové al’unanimité l’aspet tecnich dl proiet de fatibilité por l’aredamënt dl frabicat dla scolina de Corvara. La soma dles spëises vëgn sciazada incër 1 n miliun y 250 mile euro cun IVA, che gnará surantuta en gran pert dal Comun de Corvara y curida tres contribuc provinziai dedicá ales scolines. Tles spëises él calcolé l’aredamënt por i locai dla scolina y dla sënta dla »Ciasa di Pici«. Preodü tl cost é ...
Ai 31 de jená tla sentada dl Consëi comunal de Corvara á i mëmbri aprové al’unanimité l’aspet tecnich dl proiet de fatibilité por l’aredamënt dl frabicat dla scolina de Corvara. La soma dles spëises vëgn sciazada incër 1 n miliun y 250 mile euro cun IVA, che gnará surantuta en gran pert dal Comun de Corvara y curida tres contribuc provinziai dedicá ales scolines. Tles spëises él calcolé l’aredamënt por i locai dla scolina y dla sënta dla »Ciasa di Pici«. Preodü tl cost é ...


27 de fauré 2025
Stödafüch San Martin: crëta plëna por Damiano y Alan
I Stödafüch da San Martin lîta la continuité: le comandant Damiano Moling y le vize Alan Trebo é gnüs confermá te sües inciaries al’unanimité. Giovanni Conrater é gnü nominé mëmber d’onur
Por i grups di stödafüch él tëmp de sentades generales, olache al vëgn en chësc iade lité danü i comités. Insciö ésera ince stada por i Stödafüch da San Martin, che s’á abiné en sabeda sëra ai 22 de forá. Dlungia i omi dla uniun, mëmbri d’onur y mëmbri fora de sorvisc, á le comandant Damiano Moling podü saludé les totes, l’Ombolt Giorgio Costabiei, le presidënt dl raiun Bassa Val de Puster Reinhard Kammerer, le presidënt dl raiun Bassa Val Badia Alex Zingerle, rapresentanzes de stödafüch ...
Por i grups di stödafüch él tëmp de sentades generales, olache al vëgn en chësc iade lité danü i comités. Insciö ésera ince stada por i Stödafüch da San Martin, che s’á abiné en sabeda sëra ai 22 de forá. Dlungia i omi dla uniun, mëmbri d’onur y mëmbri fora de sorvisc, á le comandant Damiano Moling podü saludé les totes, l’Ombolt Giorgio Costabiei, le presidënt dl raiun Bassa Val de Puster Reinhard Kammerer, le presidënt dl raiun Bassa Val Badia Alex Zingerle, rapresentanzes de stödafüch ...


26 de fauré 2025
L’Urt Sann de Emanuel y Elias
Na mascin, ciorda y lana de biscia. Chësta é la rezeta che i studënc Emanuel Pescollderungg y Elias Mersa á adoré por cherié na coltöra naturala por urc y ciüfs de ciasa. N proiet de scora che mira ala sostenibilité ambientala, economica y ince soziala
Emanuel Pescollderungg da La Ila y Elias Mersa da Calfosch frecuentëia intrami la cuinta classa dla Scora profescionala dl’agricoltöra a Dietenheim. Danter i compic te chësc ultim ann de stüde, i tocâra da lauré fora n proiet particolar. Insciö él nasciü le proiet »Gesunder Garten« (Urt Sann). Tla sostanza ái cherié na coltöra naturala, che vëgn arjignada – dit dër ala scëmpla – cun ciorda y lana de biscia. Ara dess sorví dantadöt por inculté te na manira ...
Emanuel Pescollderungg da La Ila y Elias Mersa da Calfosch frecuentëia intrami la cuinta classa dla Scora profescionala dl’agricoltöra a Dietenheim. Danter i compic te chësc ultim ann de stüde, i tocâra da lauré fora n proiet particolar. Insciö él nasciü le proiet »Gesunder Garten« (Urt Sann). Tla sostanza ái cherié na coltöra naturala, che vëgn arjignada – dit dër ala scëmpla – cun ciorda y lana de biscia. Ara dess sorví dantadöt por inculté te na manira ...


25 de fauré 2025
Mascins nöies por plü segurté y efiziënza tl socurs
Trëi mesi nüs por les organisaziuns de socurs y pröm aiüt te Mareo. La Crusc Blancia á lascé benedí n’ambulanza nöia, tratan che i Stödafüs d’Al Plan y l’Aiüt Alpin á sëgn a desposiziun n quad modern por i socursc te munt
Personalmënter ne me recordassi nia che al foss n iade gnü benedí trëi auti te n iade. Insciö ésera indere stada en domënia dan otedé a Al Plan, olache la Crusc Blancia, i Stödafüs y l’Aiüt Alpin á podü lascé benedí ite deboriada n auto porom, che sorvësc por so aiüt al proscim che ai desfira de por de, 365 dis al ann. Al fajô bëgn na certa impresciun da odëi volontars de dötes trëi les uniuns metüs sö un dlungia l’ater cun süa divisa. Y al dê ince n sentimënt de segurté da savëi che sce ara ...
Personalmënter ne me recordassi nia che al foss n iade gnü benedí trëi auti te n iade. Insciö ésera indere stada en domënia dan otedé a Al Plan, olache la Crusc Blancia, i Stödafüs y l’Aiüt Alpin á podü lascé benedí ite deboriada n auto porom, che sorvësc por so aiüt al proscim che ai desfira de por de, 365 dis al ann. Al fajô bëgn na certa impresciun da odëi volontars de dötes trëi les uniuns metüs sö un dlungia l’ater cun süa divisa. Y al dê ince n sentimënt de segurté da savëi che sce ara ...


23 de fauré 2025
Recordun la mognan Tecla da Ruac
Ai 24 de jená él gnü a mancé a St. Koloman/Stockerau la mognan Tecla Pitscheider da Ruac de Badia. Ara â 96 agn. Adora da jonina ára messü fistidié de fredesc y sorus, do la mort tomperia dla uma. Cun 24 agn é pié ia so tru de convënt
Sö Ruac a Badia viôl naota la familia dal cognom Fistil. Maria Sefl Fistil (1823–1896) â maridé dl 1858 Iojafat Pecei (1826 –1891) che ê rové da Calfosch jö Suracianins da San Ciascian; al lüch i dijôn »Chi de Tlara«. Sot l’imparadëssa Maria Teresa (1740–1780) êl gnü germanisé de nüsc cognoms. Fora de Pecëi él gnü Pitscheider. Un di mituns de Iojafat y Maria Fistill â inom Tone (1862–1933) y ê gnü patrun da Ruac; al laurâ le bindebó de lüch Ruac, al fajô pert dl cor de ...
Sö Ruac a Badia viôl naota la familia dal cognom Fistil. Maria Sefl Fistil (1823–1896) â maridé dl 1858 Iojafat Pecei (1826 –1891) che ê rové da Calfosch jö Suracianins da San Ciascian; al lüch i dijôn »Chi de Tlara«. Sot l’imparadëssa Maria Teresa (1740–1780) êl gnü germanisé de nüsc cognoms. Fora de Pecëi él gnü Pitscheider. Un di mituns de Iojafat y Maria Fistill â inom Tone (1862–1933) y ê gnü patrun da Ruac; al laurâ le bindebó de lüch Ruac, al fajô pert dl cor de ...