Val Badia

media/k2/galleries/32510/thumbs/Portaaal_2.jpg
13 de setember 2026

Na presënza che trasformëia

»Scioriiii« é l’istalaziun che Marco Anvidalfarei y Hannes Pescoller da Badia ti á presenté al publich en sabeda ai 29 d’agost
Tó cosciënza de nosta presënza y dla trasformaziun che i portun tl raiun te chël che i viun é le pinsier cun chël che i dui jogn badioc Marco Anvidalfarei y Hannes Pescoller s'á dé jö tratan la realisaziun de süa istalaziun audiovisiva y imersiva. Tres imajes, sonns y l’interaziun dl vijitadú, cuntera dl svilup de n paisc da munt y dla merscia lasciada dala chersciüda dla popolaziun, n pü’ sciöche i la conesciun te nüsc paisc, olache le svilup é jü tres plü debota por mirit dl turism, che á ...
media/k2/galleries/32500/thumbs/35_EY_MDD2026_ManuelGlira.jpg
11 de setember 2026

»Adöm sön tru«, l’aziun nöia a sostëgn dl laur da paur

Por promöie le respet y la convivënza sön i trus da jí a pé tl raiun dl’Alta Badia á la Cooperativa Turistica Alta Badia deboriada al’Uniun di Paurs metü a jí n’aziun de sensibilisaziun
Do la fasa de sperimentaziun, desfirada l’isté dl 2025, é chësc isté piada ia l’aziun cun deplü paurs che á fat para. »Adöm sön tru!« dij le slogan sön la drapamënta tacada fora sön i mesi anuzá dai paurs dl raiun por sensibilisé i ghesć che vá a pé y cun la roda sön i trus de munt. Le travert é scëmpl mo important: recordé ai vijitadus che i trus de munt n’é nia ma na lerch dedicada ales spazirades turistiches y ales ativités dl tëmp lëde, mo trus che vëgn dantadöt anuzá vigni de dai paurs por ...
media/k2/galleries/32499/thumbs/ultima_presentaziun.jpg
10 de setember 2026

60 agn de teater por l’Uniun Teater La Ila

Dan otedé á i mëmbri dl’Uniun Teater La Ila metü a jí na festa por le iubilé de 60 agn d’ativité. Deboriada él gnü carté, mangé y balé
Al é 60 agn ca da canche l’Uniun Teater La Ila é gnüda metüda sö. Plü avisa s’â abiné n pice grup de dezëmber dl 1966 por le pröm iade. Rová adöm ê Edi Crazzolara (presidënt y regist), Robert Comploj (vize-presidënt), Albert Crazzolara (cassir) y Giovanni Valentini (secreter) por mët sö le pröm consëi dl’uniun. N valgügn de chisc â daidé arjigné ca la rapresentaziun de n teater plü lunch cun le titul »Nadé dal ustí« gnü porté sön paladina de scora dl paisc la domënia dan Nadé.

Tröp s’á mudé tl ...
media/k2/galleries/32452/thumbs/ert_claussoraperra_performance.jpg
06 de setember 2026

"Les bones operes fej domandes"

En vëndres ai 21 d’agost á le Museum Ladin Ciastel de Tor ospité la performance "Uteres/0.3. Sun or de l abiss" dl artist de Fascia Claus Soraperra y n conzert en colaboraziun cun Badiamusica dl ensemble de musiga contemporana Chromoson. Na serada dedicada al jüch cun la sperimentaziun. N invit ala curiosité
Premissa: le tëmp d’agost ne dëida nia dagnora da lascé garaté manifestaziuns alaleria. Insciö á la scuadra dl Museum Ladin reagí cun spontanité y creativité y á cherié na lerch por performance y conzert te n post n pü’ fora dl normal: Le garasc dl ciastel. Na dezijiun che ti á indere dër plajü al publich, al artist, a musizistes y musizisć.
Le domisdé dediché al’ert metô man te n colp, zënza preavis, cun la performance de Claus Soraperra: ia por funz â l’artist destenü fora n linzó blanch. ...
media/k2/galleries/32451/thumbs/Foto2.jpg
05 de setember 2026

Maria Burchia indô campionëssa da sié de fal

Pro i campionac provinziai da sié de falc á la marôra Maria Burchia indô metü a saul le titul pro les ëres. So fre Andreas davagna tla categoria di iuniors

Tratan l’isté ne n’á i paurs nia ma da lauré ite i lüsc y les campagnes, mo sön so calënder él ince i campionac provinziai da sié de falc, che é gnüs a s’al dé en chësc iade ai 22 d’agost a Völser Aicha. Pro chësta manifestaziun, organisada dala Jonëza da Paur dl Südtirol deboriada cun i Seniors dla Uniun di Paurs, él gnü sié jö cun gran förtl y maestria bëgn 120 sperses de pre. Chiló ne nen jôra nia ma da ester asvelc y gaierc, mo la juria ciarâ ince tan nët che le tái é sté. Tignon cunt de ...

media/k2/galleries/32450/thumbs/lasso_conzert.jpg
04 de setember 2026

Recordé cun la musiga, olache les parores n’arjunj nia

En domënia dan otedé él gnü a s’al dé sön Pralongiá la secunda ediziun dl conzert "Lassö", olache an á recordé en particolar Othmar Costabiei da San Ciascian, che â pordü la vita dl 2009 cun ma 38 agn. Premiera por le toch "La scincunda dla pesc
Al pe forsc n parados, mo gonot ésera propi insciö che rodunt dai evënc tragics, dala plüra y dala mancianza, florëscel ince de beles flus. Insciö ésera stada pro la musizista Emma Moling, che â dl 2015 pordü so jorman Luca Valentin te na lovina sön Valun. Da chësta desgrazia él nasciü te ëra l’impuls, bëgn ince le bojëgn, da mëte en pe valch che podess tigní via süa recordanza. Le resultat é gnü val’ ann dedô, tl proiet "Lassö – n conzert por te".
"Lassö" stá por na linia de conzerc, che nasc ...
media/k2/galleries/32447/thumbs/Bildschirmfoto_2026-09-02_um_09.36.17.jpg
02 de setember 2026

Mange bales y panicia... a Marostica

Tl’ostaria »Locanda Tempesta« tla cité de Marostica pón mangé derzades do rezeta ladina, cun produc y spëisa che vëgn dal raiun dles Dolomites. L’ativité é tles mans dla ladina Nadia Crepaz y de so compagn Davide Marchetti. Ara nes á cunté deplü te na intervista
Nadia Crepaz é chersciüda sö sön le Ju de Ciaulunch, cun na uma badiota y n pere fodom. Da möta ára fat les scores tl’Alta Badia. Do avëi stlüt jö le stüde tl ciamp dla gastronomia y do ester stada demez por n valgügn agn – naota a Londra, spo tl’Australia y tla Zelanda Nöia – éra rovada indô derevers tla valada, olache ara á lauré tl setur turistich por plü sajuns alalungia.
Le some da daurí na süa ativité l’á acompagnada da tres, mo canche ara á incunté so compagn Davide che partî chësta ...
media/k2/galleries/32423/thumbs/2A3A3831__freddy_planinschek.jpg
30 de agost 2026

Do i fostüs dla musiga tla localité de munt

En Santa Maria dal Ciüf a La Ila él iniann gnü fat festa tl zënter cun musiga dal ví, intratignimënt y la defilada tradizionala che á cunté la storia dla musiga sön le raiun da munt dal 1600 cina aldedaincö
Aladô dla tradiziun él gnü a s’al dé en la Gran Santa Maria, ai 15 d’agost, la festa tl zënter da La Ila cun defilada. Iniann á la defilada albü tröc spetadus che cun le cialt y le bel tëmp á aspeté sön ur de strada al passé dla bisca de grups, musighes y ciars abelis che á defilé fora por zënter. Chëra dl 2026 é stada na defilada dedicada ala storia dla musiga dla localité.

Pro la defilada n’á nia mancé uniuns locales che á dantadöt a ci fá cun la musiga: al á tut pert la Musiga da Albeins, la ...
media/k2/galleries/32411/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-26_um_15.01.10.jpg
30 de agost 2026

Na crusc nea slomina sön Col Bechei

En bel grup de 22 jones y jogn d’La Pli á fistidié da mëter sö na crusc nea sön piza de Col Bechei tla munt de Fanes. En laur co á motü man l’ann passé, co á albü söes groaries burocratiches, mo co s’á slüt jö con "en gran momont emozional, dio aspeté da düc"
Al ea ai 28.08.1988 che la Jonëza d’La Pli é jüda con la pröma crusc sön Col Bechei; belo val’ dé denant êi stés sö a petoné ete le socl, na scina de fer por mené pormez la crusc de lën, y cater rampins, olache al é spo gnü taché pormez les cordes por la daidé tigní en pé. Le medemo de él spo ince sté la messa de benedisciun. Dal 2017, do apresciapüch 30 agn, é spo en grup de jogn jü sö a la dorteré sö en pü’, deache al ea val’ cordes rotes y destacades. Y desche al sozeda con cosses sot le ...
media/k2/galleries/32422/thumbs/Bildschirmfoto_2026-08-24_um_16.35.58.jpg
29 de agost 2026

Astraziun, forma y corú

Tl’edema dan feragost, á dui artisć badioc metü fora sües operes a Corvara, tl salf d’esposiziun »Sport Kostner«. Helmut Pizzinini y Poldão é dui amisc y dui artisć, sües operes s’incunta tl lingaz dl’astraziun
Tl’edema dan feragost á dui artisć dl’Alta Badia metü fora deboriada sües ultimes creaziuns. La mostra de Helmut Pizzinini y de Poldão s’á desfiré danter i 7 y i 15 d’agost tl salf d’esposiziun dl »Sport Kostner« a Corvara, olache al é sté da odëi scoltöres y depënc. L’idea da mëte fora deboriada i é gnüda ai dui artisć te na manira spontana; scebëgn che vignun laores individualmënter y te süa manira, i porta adöm la pasciun por l’ert y n raport de amizizia che döra da plü agn incá. Por Helmut ...
media/k2/galleries/32410/thumbs/dlijia_siurklaussottsas.jpg
28 de agost 2026

Festa por le degan nü

Chësta domënia i vëgnel surandé la inciaria da degan a siur Klaus Sottsas
La noela ê bele gnüda fora ai pröms de forá y sëgn ésera tan inant. La Val Badia ciafa n degan nü. Mefodër la domënia passada él sté a La Val na gran mëssa de rengraziamënt por le degan siur Iaco Willeit, che â surantut la inciaria dl 2011 y á chësc ann complí la eté torona de 80 agn. Al é sté na mëssa sintida, te chëra che al é gnü dit n gröm de iadi "Giulan". Sëgn él spo gnü l’ora da passé inant definitivamënter le testemone. Chësc sozeda en domënia ai 30 de agost a Badia, olache al rovará ...
media/k2/galleries/32421/thumbs/ec74a5c6-f219-406b-ab1d-aedb1fcf19f0.jpg
27 de agost 2026

Alessia Clara é la presidënta nöia de SMACH

De messé á le comité dl’assoziaziun culturala Smach lité danü: la presidënta nöia é Alessia Clara da Lungiarü
La assoziaziun culturala Smach (San Martin Art, Culture and Heritage) á ciafé na presidënta nöia. Alessia Clara da Lungiarü é la surastanta che é gnüda litada tla sentada di 20 de messé y che á surantut l’inciaria por i proscims trëi agn. Sciöche mëmbra dl comité Smach á Alessia Clara (27 agn) acompagné les bienales y i proiec metüs a jí dal diretif dal 2023 inant. Te Smach á la jona odü val’ deplü: »Smach por me é le meso da porté tla valada y tla munt chë ert che an ciafa te contesć plü ...
media/k2/galleries/32409/thumbs/romancrazzolara_pablo.jpg
27 de agost 2026

"I sun l’ombolt, mo i ó resté l’ Roman"

Öna dles gran novités dles lités comunales dl 2025 é stada la candidatöra y la lîta de Roman Crazzolara a ombolt dl Comun de Corvara. Do n ann y mez sunse jüs a le ciafé te Comun, olache al tira de bones aries. Le "salt tl’ega frëida" é garaté, les groaries ne mancia nia, mo al é deplü proiec che vá inant. Na cossa mët l’ombolt en tler: "I dëidi düc, tan inant che ara vá y che i pó le fá, mo i ne sun sigü nia gnü te Comun a risćé dl mi por nen daidé un"
Roman Crazzolara é stada öna dles sorpreses pro les lîtes comunales dl 2025. Dal monn dl artejanat y dles uniuns s’ál candidé sciöche ombolt por le Comun de Corvara. Por ël él sté n salt tl’ega frëida, »che s’á bel plan scialdé sö«, sciöche al dij. Al é atira pié ia cun gran sbunf, vëia da fá y na porziun de umilté. N ann y mez dedô sunse jüs a le ciafé, por damané do ciun che é so pröm bilanz, deache i »frunc de laur« é tröc. Al é le cantier bele dî davert dla ciasa dles uniuns, le cantier mai ...
media/k2/galleries/32408/thumbs/PHOTO-2026-08-26-13-36-45.jpg
26 de agost 2026

Desgrazia sön Piz da Peres

N zitadin polach de 54 agn á pordü la vita sön Piz da Peres, toman jö por feter 100 metri
Incö mercui ai 26 d’agost danmisdé él sozedü na burta desgrazia sön Piz da Peres te Mareo, che ti á costé la vita a n zitadin polach de 54 agn. Sciöche le CNSAS lascia alsavëi te n comunicat, ê l’ël sön tru cun la fomena y la cognada, düc atrezá indortöra por fá la via ferata. Ciamó dan le punt olache an pëia ite tla via, é l’ël jü fora dal tru normal, por gaujes nia tleres. Tratan le tentatif da rové zoruch te tru, ál pordü l’ecuiliber y é tomé jö por chi 20 metri, slisoran inant y toman ciamó ...
media/k2/galleries/32400/thumbs/20260815_Hoher_Frauentag_Lebensretter_Costa_Zanon.jpg
23 de agost 2026

Na medaia por la musiga y öna por le salvamënt

En feragost á ince Heinz Canins y Denis Costa podü pié do l’onoranza particolara dl Land Tirol
A Desproch tl salf nobl dla Hofburg s’á en Santa Maria dal Ciüf desfiré la fesa por la surandada dles medaies y dles crusc al mirit dl Land Tirol. Danter i 30 premiá dl Südtirol é deplü medaies al mirit rovades ince tl’Alta Badia. Chiló te chëstes intervistes nes cunta Heinz Canins y Denis Costa deplü dl’onoranza che ai á pié do sciöche sëgn de reconescënza por süa ativité straordinara.

Heinz Canins da Badia á podü pié do la medaia de mirit por l’engajamënt tles uniuns dles musighes de valada, ...
23 de agost 2026

Mai desmentié

Te tëmps olache al vëgn indô sö y olache an baia tres danü de veres, él important da ne desmentié nia ci che porsones á messü passé y sté fora. I recordun le maester Stachio Costa de Badia, che á messü sté 10 agn pro i soldas y é ince gnü interné te n ciamp de conzentramënt
nce sce la 2. Vera dl Monn cun sües desdrütes, crudeltes é da cotan d’agn passada, ne vëgnera nia desmentiada; cis sëgn che al é indô da plü agn vera tl’Europa y altró, vëgn deplü malfac dla 2. Vera trac ca y laurá sö da pert de studënc che oress savëi, te ci condiziuns che de sü geniturs y berbesc é rová y á messü soporté. An oress mëte la blota verité sön mesa impede la ascogne ia sciöche al é gnü fat dala vera incá tröc agn te Südtirol. Cun ascogne ia y ignoré certi malfac ne vëgnai nia ...
media/k2/galleries/32374/thumbs/alplan_presentaziun_regndefanes.jpg
20 de agost 2026

Le Rëgn de Fanes "ressorësc" dl 2027

Mareo ó ti dé plü valüta y visibilité ala liënda dl Rëgn de Fanes, porchël él preodü de gran cosses: n "restyling" total dla defilada dl Rëgn de Fanes, le renovamënt dl Tru dles Liondes y cinamai na composiziun musicala por orchestra, che podess gní adatada a nostes musighes
Laota êl normal che la liënda dl Rëgn de Fanes gniss ince cuntada te scora. Incö n’ésera nia plü insciö, mo al é porchël tres indô sté iniziatives originales por ti dé plü vita y visibilité. I ponsi p. ej. al film »Le Rëgn de Fanes« sot la regia de Roland Verra dan da 20 agn, o al comic »L Regn de Fanes« dé fora dl 2019 por interessamënt de Zeno Kastlunger. Intratan él les istituziuns ladines che se dá jö cun les liëndes a livel scientifich y al é cinamai gnü avié le prozes por le reconescimënt ...
media/k2/galleries/32373/thumbs/nicolalaera_stadio_dallas.jpg
19 de agost 2026

N cogo ladin por la nazionala austriaca de palé

Por le chef Nicola Laera da San Ciascian él gnü a s’al dé chësc isté na ocajiun particolara: jí ti USA a cujiné por la nazionala austriaca. Te na intervista nes cuntel co che ara é gnüda a s’al dé, co che al é da cujiné por na nazionala de palé, ciünes che é stades les desfides
»I á tut le tru da cogo y i n’oress nia fá val’ d’ater«, dij Nicola Laera da San Ciascian. Nasciü l’ann 1983, ál bele do la scora mesana metü man da jí a lauré, ciapan defata te chël laur che bele so pere fajô: le cogo. Süa cariera é cun i agn jüda roduntassö y Laera á lauré tles ciases­dafüch plü de prestisc tla valada. Diesc agn alalungia ál lauré sciöche »Sous chef« cun Norbert Niederkofler tl restorant da stëres St. Hubertus a San Ciascian y dl 2013 ál instës arjunt na stëra ...
media/k2/galleries/32361/thumbs/AlexMoling_MelodiaDelBosco-176.jpg
16 de agost 2026

»Ponsé ala mobilité sostignibla lascian demez la roda ne vá nia«

Klaus Irsara é ostí a Badia, bike-guide y ziclist apascioné. Te n’intervista partëscel sües conscidraziuns

»Ara ne vá nia da baié de mobilité sostignibla stlujon fora la roda. De chësc vers sunse zoruch respet ales atres localités y al nes mancia les infrastrotöres por la roda. Deperpo che les atres localités á capí la direziun da tó, mancel chiló ciamó na vijiun che vëiga plü inant«, dij l’ostí. Por le tru dla roda gnarára ciamó da aspeté. Tratan fej i apascioná de roda y i ostis che á da fá cun le turism dla roda sües conscidraziuns, sciöche Klaus Irsara. Al conësc bun le raiun dl’Alta Badia y les ...
media/k2/galleries/32323/thumbs/ciantundlauniun_ajendadescora.jpg
16 de agost 2026

L’ajënda de scora á n guant nü!

Da atira ciafon te plü botëghes dla Val Badia l’ajënda de scora dla Uniun Ladins Val Badia, che pîta cotan deplü co ma la poscibilité da scrí sö i compic
Cí é pa pordërt n’ajënda aldedaincö? Chëra dl’Uniun Ladins Val Badia é gnüda ponsada insciö: Ara dess ester na compagna nia digitala tratan döt l’ann de scora, che pîta de vigni sort da lí, inrescí y porvé fora: stomac, jüc, idees y lerch da dessigné cun fantasia y stories de morvëia. Al é n calënder por scrí sö compic, impëgns y socrëc, y düc i dis de laur da straiché fora man man. Conzet y grafiches é de Marameolab, che s’á ince cruzié da ti dé le guant nü. Cun chësta publicaziun nöia firmada ...