Val Badia

media/k2/galleries/30863/thumbs/2A3A2033-Verbessert-NR_freddy_planinschek.jpg
04 de dezember 2025

Na viva a che che cianta y sona

A Badia él gnü festejé Santa Zezilia y Crist Re. Onoranzes por 5 ciantarines y ciantarins che röia deboriada sön bëgn 200 agn d’ativité pro le cor
a domënia ai 23 de novëmber da mëssa grana á la Cüra de Badia zelebré cun gran partezipaziun dla comunité la festa de Santa Zezilia – patrona dla musiga sacra, adöm ala festa solëna de Crist Re. Na festa de prezet cun n significat particolar. N santú dediché ala musiga y al cianté, che ne dess nia ma ester notes y melodies, mo ince noela por incundé la liturgia y la fede, n compit nia saurí, mo impó dër prezius. Tan debojëgn che i un düc aldedaincö de emoziuns positives y de religiosité, por se ...
media/k2/galleries/30858/thumbs/2A3A5026-Verbessert-NR_freddy_planinschek.jpg
03 de dezember 2025

Pröma sajun invernala por »La Crusc 1«

La sozieté di Implanc La Crusc á invié en sabeda ai 29 de novëmber ala festa de inaudaziun cun benedisciun dl implant nü »La Crusc 1«. Deboriada a autorités, surastanc y colaboradus él gnü taié la vëta
En sabeda ai 29 de novëmber él gnü a s’al dé l’inau­daziun cun benedisciun dl implant nü »La Crusc 1« a Badia. La mëndra festa, che s'á desfiré pro la staziun a val a San Linert, é jüda ala per cun la daurida bonoria dl implant.

Autorités politiches sciöche le senatur Meinhard Durnwalder, l’assessur ladin Daniel Alfreider y l’ombolt de Badia Christian Pedevilla, sciöche ince rapresentanc dles forzes dl ordin, azionisć, colaboradus, proprietars di terac y n valgügn rapresentanc dles dites ...
media/k2/galleries/30857/thumbs/PHOTO-2025-11-25-12-06-04.jpg
03 de dezember 2025

Le Comun de Corvara dij dilan a Robert Rottonara

Cun na recordanza particolara en la segra de Santa Tarina, á i assessurs y i colaboradus dl Comun de Corvara rengrazié Robert Rottonara por süa ativité te Comun
En Santa Tarina, mertesc ai 25 de novëmber, á i aministradus comunai, cun i assessurs dla Junta, i mëmbri dl Consëi y i colaboradus y lauranc dl Comun de Corvara, tut l’ocajiun da rengrazié ciamó n iade l’ombolt da denant Robert Rottonara, che é gnü cherdé sön palch a pié do na onoranza particolara.

Sciöche sëgn de reconescënza ti á l’ombolt da sëgn surandé na recordanza en rapresentanza dl Comun, por ti dí ciamó n iade dilan por döt l’impëgn dediché al Comun de Corvara ti agn de süa inciaria. ...
media/k2/galleries/30839/thumbs/IMG_4942.jpg
28 de november 2025

Reconësce y trasmëte l’arpejun culturala cun le proiet »Iradié«

N iade danter passé y presënt, cun le travert da dé forma a n’arpejun culturala; le proiet TOCC »Iradié« é gnü presenté en sabeda dan otedé tl Istitut Ladin Micurá de Rü
Na pert dl proiet »Iradié« é jüda a piz cun la publicaziun nöia »San Martino in Badia. Un viaggio tra storia, tradizioni e modernitá«, presentada en sabeda sëra ai 22 de novëmber tl salf dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin. Tres na mësa torona á la moderadëssa Jasmin Ferdigg damané fora i colaboradus y esperc che á curé perts desfarëntes dl’inrescida. Al é gnü alzé fora le contignü y la presentaziun dl material elaboré n iade en forma de na publicaziun, dada fora dal’Uniun di Ladins Val ...
media/k2/galleries/30786/thumbs/75fd21da-702e-466d-a44f-c92930683f0b.jpg
27 de november 2025

La ciasa de siur Robert é rovada

Bele dl 2018 â le miscionar siur Robert Sottara da La Val invié ia la costruziun de na strotöra pastorala a bëgn dla comunité de Nossa Senhora da Paz, tl Brasil. Spo él gnü le Covid y deplü intardiades, mo sëgn án podü fá festa por l’inaudaziun
Siur Robert Sottara é sté indöt 30 agn miscionar tl Brasil, i ultims agn a Serra, na cité cun 521.000 abitanc a nord de Vitória, la capitala dl’Espírito Santo. Vitória, 530 km a nord–ost de Rio de Janeiro, söl mer, cun sënta dl vësco, é conesciüda sciöche cité cun na gran criminalité, ciamó plü alta co a São Paulo y Rio. A Serra él 19 ploanies, y siur Robert ê ploan de São José Operário – na ploania cun plü co 50 mile abitanc y 10 comunités, vignöna cun süa dlijia.
Al ê tl 2017 canche siur ...
media/k2/galleries/30788/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-23_um_08.42.15.jpg
26 de november 2025

Le "Picio Bambin" vëgn iniann denant

Le trio de ciantarines "Tonalités" d’Al Plan cianta bele da cotan d’agn deboriada. Ai 7 de dezëmber presentëieres süa pröma CD dal titul "Picio Bambin", cun cianties tradizionales dl tëmp da Nadé
Al é pordërt tröpes cosses che liëia Anita Obwegs, Sofia Pisching y Stefanie Kaneider: ares é dötes trëi d’Al Plan, ares é dötes trëi umes de de pici mituns, y dantadöt éseres dötes trëi de gran apascionades de musiga. Dötes trëi á ince bele porté sön paladina proiec desvalis, mo so tru musical deboriada s’á bele incrujé cotan denant, canche ares â metü man da cianté pro la pröma generaziun dl cor "Mosaic". Dailó s’un áres ince tosc anadé che sües usc passenâ bun adöm, che les tonalités ...
media/k2/galleries/30787/thumbs/porsones_aliaksei_maria_compic.jpg
25 de november 2025

"Maria, i sun iö, Aliaksei"

Agn alalungia é mituns dla Bieloruscia gnüs a sté te families dla Val Badia, por se medié dales conseguënzes dla desgrazia de Chernobyl. Aliaksei ê sté zacotan d’edemes te calonia de Badia. Sëgn, 20 agn dedô, ál indô soné pro porta, por gní a ciafé la jënt che l’â tut sö tan bun
Iniann de novëmber él rové a Badia le jonn Aliaksei: n inom cun chël che la maiú pert ne savará nia cis ci mëte man, mo magari bastel ma da stöpé jö n pü’ les recordanzes. Al ê i 26 d’aurí dl 1986 che al sozedô na gran desgrazia a Chernobyl, cité söl confin danter Ucraina y Bieloruscia. Ala 1:23 de nöt stlopâl n reatur dla zentrala nucleara, che delibrâ tles aries y ti terac n gröm de tosseri y radiaziuns, che atocâ ince les popolaziuns a cënc de km dainciará. Na desgrazia che á segné la jënt ...
media/k2/galleries/30785/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-23_um_08.29.01.jpg
24 de november 2025

Descurí le savëi da zacan

La Uniun Iagri Badia á organisé te so local n curs da fá unghënc cun gras de salverjina. Na manifestaziun garatada, che á descedé tröp interes
Gras de cerf, smalz de tas, öl de muntagnola y d’atri grasc de tiers á bele da milesc de agn so post tla medejina popolara y se lascia incö ince porté ite tla sciënza tradizionala. So contignü de valüta gnô bele adoré zacan por medié mai desvalis: da soferënzes ales lisöres, problems dla pel, cina al renforzamënt dl bëgnester fisich. La Uniun Iagri Badia á indô orü descurí chësc savëi da zacan y á organisé n curs, olache al é gnü mostré sciöche chësc savëi tradizional pó indô gní implí cun vita ...
media/k2/galleries/30783/thumbs/IMG_3102.jpg
23 de november 2025

Saites y matades sorvides sön paladina

I dui compagns y cabaretisć Pepi Costner y Zenzo Obwegs á rodé jö les paladines dla Val Badia cun so cabaret nü "Biodegradabl". Da critiches sferiades sot le nes a coienaries, cina ala "maestria linguistica" cun i cognoms ladins
Danter les manifestaziuns che animëia le tëmp plü chît dl antersajuns, él gnü pormez chësc ann ince n cabaret, porté dant dai dui compagns Pepi Costner da Corvara y Zenzo Obwegs d’Al Plan. Le pröm fej le fisioterapist "dërzamëdes" y le secundo é paur "no complotista, mo de Batista". Tl tëmp lëde él indere döes mënts creatives y originales, cun na buna porziun de umor lapró. Do 9 agn che an i â mancia dala paladina, s’ái sëgn lascé adintëne cun le cabaret nü "Biodegradabl", pié ia ai 12 de ...
media/k2/galleries/30784/thumbs/scora1_technoalpin_grup.jpg
22 de november 2025

Tecnologia y inovaziun por les pistes dai schi

N iade danter tecnologia y inovaziun por descurí co che an s’arjigna ca al invern. La 4. y 5. classa dl Istitut Tecnich Economich da La Ila á podü vijité la sënta de produziun dla Technoalpin
Co vëgn pa planifiché n sistem de inevamënt dles pistes dai schi, co vëgn pa frabicades les mascins y co funzionëieres pa? Ai 4 de novëmber é les classes 4. y 5. ITE dles Scores Altes La Ila jüdes a Balsan a vijité la Technoalpin, aziënda che stá danfora tl setur dl inevamënt programé.

Pornanche i studënc, les studëntes y les insegnantes é rová adalerch, ési gnüs tuc sö da Carmen Schweigkofler (Recruiter - Project Management People & Culture) che ti á splighé, adöm a n espert, sciöche n ...
media/k2/galleries/30760/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-19_um_13.32.05.jpg
20 de november 2025

Mareo al WineFestival da Maran

I produc di paurs de Mareo á da püch ciafé na paladina de prestisc pro le MeranoWineFestival, y é ince stá protagonisć de na serada de benefiziënza adöm al Grup Miscionar da Maran
Le comun de Mareo á trëi paisc che é pordërt dër desvalis danter ëi. Sce Al Plan é prinzipalmënter a vocaziun turistica, mostra Rina y La Pli dantadöt so carater tradizional y da paur. Intrami i ciamps é importanc y intrami i ciamps s’adora ince l’un cun l’ater. Sciöche an sá, ne n’él nia dagnora saurí da se gní y rové söla medema ona, mo al é tres plü gonot iniziatives che mostra che sce an ó, vára. N ejëmpl de chësc vers án albü pro le famojo WineFestival da Maran, olache le Consorz ...
media/k2/galleries/30759/thumbs/P1040934.jpg
19 de november 2025

Da insnöt: Arparora indô davert

I laurs sön la strada dl Ju de Arparora é rová. Incö ai 19 de novëmber da sëra vëgn la strada indô daurida
Al á orü ester paziënza, mo sëgn ésera tan inant. Chësc mercui ai 19 de novëmber da sëra vëgnel indô daurí te intrames les direziuns la strada de Arparora. I laurs de ressanamënt plü importanc é stlüc jö. Al mancia ma plü val’ mëndri laurs de conclujiun, che gnará fac da d’aisciöda 2026. I laurs fej pert dles operes por mioré la viabilité, en previjiun dles Olimpiades, y al é gnü lauré sön za. dui km danter San Ciascian y le Ju de Arparora. Döt adöm él gnü investí chi 10,2 miliuns de euro – döt ...
media/k2/galleries/30713/thumbs/iadi_minorca_grup.jpg
15 de november 2025

La lia da munt a Minorca

Le iade da d’altonn dla Lia da Munt Ladinia s’á condüt en chësc ann a Minorca, öna dles isoles Baleares dla Spagna. N iade rich de emoziuns y morvëies naturales, sciöche ince compagnia y spirit de grup
Cun le jore da Treviso ai 3 de otober 2025 sunse rová a Mahòn, cité capitala, da olache i un arjunt nosc alberch a Mahòn Es Castell. Na guida s’á acompagné vigni de por nes cunté y splighé la storia y les particolarités dl post y dla jënt. I sun jüs a pe n valgügn toc dl "Camì de Cavalls", n tru storich 185 km lunch, che porta fora por parcs naturai cun bosć de pinc, scolieres y spones dl mer, da olache an pó amiré contrades desfarëntes.

Deplü sön les morvëies de chësc iade, nes cunta na ...
media/k2/galleries/30747/thumbs/rosina.rosada25.jpg
14 de november 2025

Les cianties de »RosinaRosada« é sëgn da ascuté

Da d’altonn á le grup nü »RosinaRosada« metü man la publicaziun online di toc musicai nüs. Les cianties vëgn fora öna al iade y acompagnëia la sajun da d’altonn cun corusc sonors desfarënc
Ai 24 de setëmber, cun la ciantia »Isté dles vedles«, él pié ia la publica­ziun dles cianties nöies dl grup »RosinaRosada«. Le grup nasciü tl 2022 y metü sö da Leo Irsara cun Jones Adang y Matteo Irsara, á stlüt jö le proiet musical cun le titul »Adömadai«. Plü co dui agn alalungia á i musizisć lauré deboriada cun le pinsier de dé ala löm val’ de nü, »val’ cun sonorités nöies, plü dlungia al soft rock, mo nia massa morjel; an orô jí deboriada al’archirida de melodies studiades y laurades ...
media/k2/galleries/30714/thumbs/dizionar_verjiunnoia.jpg
14 de november 2025

Le dizionar online – n stromënt de gran öga

En colaboraziun cun l’Université da Trier él jü chisc dis online na verjiun ajornada y ampliada dl dizionar ladin–todësch / todësch–ladin
Al é passé püch plü de n ann da canche al é jü online le dizionar ladin–todësch / todësch–ladin (https://www.dizionar-ladin.it/)de Giovanni Mischí. Cun zirca 30.000 azesc al mëis é chësc stromënt de consultaziun intratan deventé na ressursa de gran ütl por düc chi che adora le ladin scrit, sciöche p. ej. maestri, jornalisć, traduturs, studënc, insegnanc, mo ince por apascioná de lingac o por chi che oress savëi valch de plü sön chësc pice lingaz de mendranza. Cun n clich pón cherdé jö te trames ...
media/k2/galleries/30746/thumbs/2A3A2402_freddy_planinschek.jpg
13 de november 2025

Le rait iubilar é sté le plü gran tla storia

Le Rait de San Linert 2025 é jü bun sura vigni previjiun: ala defilada tradizionala á tut pert incër 200 ciavai y sciazé vëgnel daimpró ai 9 mile spetadus
Te n bel de da d’altonn, cun n lisier sblauch de nëi y sot temperatöres frësches, s’á desfiré la 25ejima ediziun dl Rait de San Linert en domënia ai 9 de novëmber. Por chësc ann é la manifestaziun chersciüda ciamó deplü: incër 200 ciavai, en gran pert dles döes razes norics y haflingher, y plü co 800 porsones, á defilé por l’ocajiun fora por le zënter de Badia, do la santa mëssa ciantada dal Cor de Dlijia. Ince por chësc ann é la partezipaziun stada plü co bona y i zidladus é gnüs da dötes les ...
media/k2/galleries/30712/thumbs/Ph_GC_006-AZ6_9318.jpg
13 de november 2025

Soné "Da Piz a Ciantun", da 15 agn incá

Olache al é festes de paisc, ési gonot lapró: i baiun dl grup "Da Piz a Ciantun" d’Al Plan, che complësc sü pröms 15 agn de vita. Musiga de brac y dla bona löna, por la ligrëza dla jënt dl post
la Val Badia unse na bela cumpëda de grups o bands, che porta sön paladina musiga di genres plü desvalis: dal rock al rap, dal pop, al folk, al classich, cina ala musiga popolara de nüsc paisc. Pro chisc toca ince le grup "Da Piz a Ciantun" d’Al Plan, che abelësc festes y serades da 15 agn incá. N pröm iubileum che ai festejëia sëgn de novëmber.
Metü man á döt cant cun i jogn Fabian Agreiter, Stefan Erlacher y Victor Obojes, che jô bele da jonins a soné fora por hotí dl paisc. Le post de Fabian ...
media/k2/galleries/30711/thumbs/Ulrike_Plone147.jpg
12 de november 2025

La morvëia dla natöra d’altonn

"Altonn" ê le tema dl concurs fotografich che le Fotoclub Val Badia a metü a jí chësc ann. En sabeda él gnü tigní la premiaziun
Na contrada sugestiva cun lëgns da fagher che descëda morvëia y trasmët armonia. Les fëies é oramai cöcenes, depëntes dales frescöres dl altonn. Denanche lascé ia süa brancia y lascé zoruch les rames bludres, se visteres ciamó n iade le plü bel guant. Chësc é le motif coiü cun l’aparat da Ulrike Ploner da Badia – y ince le motif cun chël che ara á davagné l’ediziun 2025 dl concurs de fotografia metü a jí dal Fotoclub Val Badia. "Altonn" ê le tema, che á ispiré deplü fotografs dla valada y nia ...
media/k2/galleries/30663/thumbs/lungiaru_cordedlijia_lechdereschen.jpg
08 de november 2025

Le cor da Lungiarü tles contrades dl Vinschgau

Danter i impëgns da cianté pro festes y funziuns, se l’á le Cor de dlijia lasciada jí buna pro na jita, che á condüt tl convënt de Marienberg y söl lech de Reschen
Fá pert de na uniun ó dí s’impegné y dediché tëmp lëde a bëgn dla jënt. Avisa chësc fej ince n cor de dlijia, che cun so bel cianté abelësc les funziuns y les santes mësses. Mo fá pert de na uniun ó ince dí se sté saurí y passé tëmp adöm en alegria s’la lascian jí buna. Avisa chësc á le Cor de dlijia da Lungiarü fat en domënia ai 26 de otober. Do la palsa da d’isté y denanche les gran festes dl ann liturgich mëtes man, á i mëmbri dl cor passé n bel de adöm en alegria.
I nes un incunté dales 7 da ...
media/k2/galleries/30692/thumbs/IMG_7992_2.jpg
06 de november 2025

La colpa de döt á Mona Lisa

L’Uniun Teater La Ila porta chësc altonn sön paladina le toch »Döta Colpa de Mona Lisa«, che sará da odëi cina ai 9 de novëmber sön palch dla Ciasa de Cultura a La Ila
I mëmbri dl’Uniun Teater La Ila é rová chësc altonn sön palch cun n toch plü lunch y intravaié. »Döta colpa de Mona Lisa« é le titul dl toch todësch de Carl Max Haas »Schuld an allem ist die Mona Lisa«, traslaté tl ladin dala regista Erika Castlunger, che á ince curé la regia, acompagnan le grup tres i ultims dui mëisc de proes. Cun la premiera, garatada en vëndres ai 31 d’otober, á le grup dé löm vërda al’edema teatrala, invian ite a deplü rapresenta­ziuns. 

En ater ann festejará ...