Gherdeina
Per n mumënt fòvel inò tlo
Si cianties per gherdëina, la “Nina nana ladina”, “Nsci vàla a jì a mutans” o “Anda Trina da Juntlan”, ie unides tramandedes a usc te nosta valeda da na generazion al’autra. Ma tanc se lecorda pa mo de bera Zenz da Four? Dan che i ultims lecorc vede perdui, à la musizista Martina Rifesser mo ulù scrì su la vita de Vinzenz Maria Demetz da Four, l tenor de Urtijëi che se à fat n inuem ora per l mond.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Per nosta jënt che n sta manco bën
Willy Math, l presidënt dla grupa San Vinzënt de Urtijëi, nes à cuntà velch deplù de chësta sada drët mpurtanta per truepa lies che se cruzia dla mëises dala spëisa. Te Gherdëina se n stàn do la rata bën, ma purempò abìnen nce da nëus persones manco fertunedes, de teles che stënta a ruvé ala fin dl mëns. L presidënt dla San Vinzënt ie dla minonga che chësta cumpëida sibe mpue chersciuda ti ani passei.
Deplù de coche la ie jita pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai ...
Dajon na man: na scumenciadiva nueva per duta la lies de Gherdëina
L ulentariat ie l'ana dla lies, tres l mpëni de nosc zitadins ie la lies bones de mëter a jì manifestazions y scumenciadives, les tën su nosta tradizions y porta ideies nueves tla sozietà. Mé l mpëni sëul ne basta suvënz nia, l se adrova nce scioldi, ëura de lëur, n sustëni. La trëi Lies de Turism de Gherdëina à, deberieda cun Dolomites Valgardena, abù n chësc cont l'idea de mëter a jì la scumenciadiva "dajon na man", na plataforma digitela che dëssa purté plu daujin y lië la lies y de tei che ...
Sëlva n miniatura
“Ie son n pue’ da vedlamënter”, dij Ewald Senoner de sé nstës. L ti sà mo bel a lauré cun la mans, a fé zeche da fonz su, nce sce l costa fadia. Ani alalongia àl laurà te si berstot da marangon te Sëlva. La massaria ie mo duta iló, ma śën féjel n pue’ zeche d’auter. Do che l ie jit n pension se àl dedicà cun pascion a fé miniatures. L ti à dat forma a n mond de chël che l se lecorda cun nchersciadum: l luech de Sëlva, coche l fova plu da giut cun la jënt che l à cunesciù y i artejans che ne ...
Tecnologies cuantistiches y si daunì
Dai 3 nchin ai 6 de nuvëmber se àl ancuntà vint nrescidëures te Gherdëina per studië co trasfurmé i desturbs che mpedësc l funziunamënt di aparac cuantistics te na ressorsa.
Co pòssen pa trasfurmé na funtana de desturp te n strumënt de utl per la tecnologies dl daunì? Chësta ie stata la dumanda tl zënter dl "Workshop on Dissipative State Preparation", che ie stat l'ena passeda a Urtijëi. Pra l'ancunteda iel unit adalerch vint nrescidëure di Paejes Tudësc, Irlanda, Franzia, Svizra, Stac ...
La mpurtanza de cunté la particularità ladina
Referac n con' dla realtà ladina nen vëniel fat trueps, y for deplù, te dut l mond. Nstadì éi rujenà cun David Lardschneider, nseniant y jurnalist publizist de Sëlva, y s'l'on ciaculeda de n referat che ël à pudù fé dan n doi enes a Cologno Monzese, a puec chilometri da Milan, tl forum culturel de Rafael Prugger – chersciù su a Urtijëi y che sta da truep ani incà tl milanesc – y si fëna Akane Suzuki – iaponeja.
É cuntatà nce Prugger, che me à cuntà de chësc forum, che à ntëur n cënt danter ...
Ann nuef, ambulatuere nuef
L dutor Pablo Policastro ova scumencià a lauré te Gherdëina tl 2020, puech dan l lockdown, y da ntlëuta inant àl pudù se nuzé dl ambulatuere di dutores Kostner y Weber, mez tëmp a Urtijëi y mez te Sëlva. Na soluzion che fova destineda a vester mé provisora y che cun la fin de chëst ann se stluj ju definitivamënter. L Chemun de Sëlva à dan n pez nvià via i lëures per fé ite n ambulatuere nuef tl segondo partimënt dla cësa Karl Unterkircher sun Plaza Nives. Na posizion zentrela, saurida da ruvé ...
Pèr a pèr
L'autëura de Puntives, Nadia Rungger, à da permò fat pea pra de plu manifestazions di Dis de Litteratura a Cuira, ti Grijons dai 6 nchin ai 8 de nuvëmber. La à prejentà si liber de poejies "cësa da lat dijes tu" che ie unì publicà permò dan puec mënsc. Daujin a chël àla nce abù l mesun de scrì na cuntia per n'antologia dal titul "Quatter linzöls ed üna taila".
Pra chësta 35ejima edizion di "Dis de Litteratura" se tràtel de na manifestazion leterera, coche nce de una per ancuntedes y surprejes. L ...
Sauté dloncora
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì metù a ji la "Garda Half Marathon". La garejeda scumenciova a Riva dl Garda per sauté de reviers a Arco, passan per Torbole y ruvan inò de reviers a Riva. De Gherdëina àl fat pea truep atlec. Simon Stuffer de Santa Cristina, scrit ite pra i Gherdëina Runners, à arjont l 105ejim post cun n tëmp de n'ëura, 22 menuc y 23 secunc. Nce Isabel Hofer ie sauteda pea per i Gherdëina Runners...
Duc i resultac pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n ...
La vita deberieda
N dumënia ai 8 de nuvëmber à l muvimënt catolich dl’ëiles de Santa Christina nvià duc i peres che festejova chëst ann i 25, 40, 50, 55, 60 y 65 ani de noza a na mëssa de rengraziamënt.
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 13 de nuvëmber.
Cialé de sé nstësc
Ai 28 de utober dala ot da sëira iel stat l mesun de jì a scuté su n referat n con' dl burnout, tenì dal psicologh dr. Edmund Senoner, tla Cësa di Cungresc de Sëlva. L ie unit adalerch prësciapuech ntëur ala cincanta persones, che à ulù se nfurmé n con' de chësc fenomenn. "L ne n'ie nia na malatia, ma n fenomenn psichich. Che vo sëis tlo ie n bon sëni, scuté su referac fej bele pert de prevenzion", nscila Senoner. L KVW de Sëlva à metù a jì chësc referat deberieda cun la lia "Lichtung" de ...
Truepa bespies y tan de nëif pa?
L mëns de utober 2026 ie stat plu ciaut de chël dl ann passà cun 6,70°C degreies de mesaria. L ie stat 1,49°C dessëura ala temperatures dl mëns de utober dl 2025: l ann passà ovi muserà na mesaria de 5,21°C. Chëst ann ons abù un di utober plu ciauc da canche scrije su l tëmp cun bën 1,70°C sëura la mesaria di ultims 45 ani.
L di plu frëit éi muserà ai 24 dl mëns cun na mesaria de 0,0°C y na minima ai 23 de utober de -3,00°C. L di plu ciaut éi muserà ai 1. dl mëns cun 11,33°C de mesaria y na ...
Cie iel pa dl cunliamënt Pana-Sautaria?
On giapà n comunicat stampa dala grupa "Nosc Cunfin" n con' dla cuestion dl cunliamënt Pana-Sautaria. L ie n aprufundimënt de na pert dl articul che ie tlo dessëura. Tl comunicat iel scrit: "La Chëurt Aministrativa à drusa l "no" dl Chemun de S. Cristina n con' de n cunliamënt danter Gherdëina y Mont de Sëuc. Cun chësta dezijion iudiziela à la Chëurt Aministrativa anulà la delibera dl Chemun dl mëns de merz dl 2025 de ne ulëi nia n cunliamënt nuef danter Mont de Pana y Sautaria". Doi Chemuns ...
Senteda dl Cunsëi de Chemun de S.Cristina
L bilanz de Chemun ie unì mudà, n à pudù tré ite deplù, dantaldut de gra ala chëuta per la nuetes fitedes ai turisć, ala plazes dai auti y ai marcëi. Per chësta rejon possa l Chemun spënder deplù per cumedé la stredes, y mëter jù asfalt nuef. Chisc conc à duc dat pro a una. Nce doi mudazions dl plann de atuazion fova su l orden dl di. Pra chël de Pradell jìvela de cuatieres che n possa fé pra la firmes, tl raion de produzion. Nce pra l raion turistich Sovara iel unì dat pro la mudazion che ...
Lën, pisciadoi, nuet y la mueia di crëps
Ai 30 de utober dala ot da sëira iel stat la vernissage dla mostra "Lën - Pisciadoi - Nuet - Mueia di crëps" de Egon Moroder Rusina tl Tublà da Nives. Zentrel te si lëures iel la natura y la persona. Rusina à fat tres n dialogh cun lëns, crëps y pisciadoi ulù nriescer i sucrëc dla natura.
L ie unit adalerch truepa jënt.
Deplù di lëures y de reflescions pudëis tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
Dut l bon ala biblioteca!
“A fé de bën ne fàlen mei”, dëssa la maestra de dessëni Tresl Gruber (1897–1978) avëi dit. A d’ëila ie dedicheda la biblioteca de Santa Cristina, a na persunalità ladina che se à dedicà cun cuer y ana a si rujeneda dl’oma. Mpue coche anda Tresl se ëssa mbincià, ie la biblioteca al didancuei na luegia de cultura, ma nce de ancunteda, ualche duc ie bënunii y ulache n se juda un cun l auter.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 6 de nuvëmber.
La Grupa Balarins Urtijëi pra l Festival a Marrakech
Metù a jì dala "Association du Patrimoine et du Folklore (APF)" deberieda cun l Minister dla Cultura marochin y la M-Avenue, à l festival abinà adum passa 640 grupes da 24 Paejes dl'Europa, dal'Africa, dal Orient Mesan nchin tl'America Latina. Sot al tema Terre de Paies et d'unité à l festival pità cater dis alalongia reprejentazions de folclor a livel nternaziunel, na gran defileda sun la M-Avenue, ancuntedes cultureles y workshops pra chëi che l univa balà. La finalità dla manifestazion ie ...
Pra l’ultima veles dla FISG iel unì lità doi de Gherdëina
La FISG ie la federazion che se cruzia a livel dla Talia di sporc da d’inviern, chëi sun dlacia, che fossa l jadiné artistich y chël debota, l curling, l tré l chiedl sun dlacia y sambën l hockey. Marcello Cobelli de Sëlva fova bele i ultims cater ani te cunsëi, coche respunsabl per la pert che à da nfé cun l hockey. L ie inò unì lità y cun ël ons ulù s’la ciaculé. »La legislatures va for adum cun i Juesc olimpics, uni cater ani vëniel lità n cunsëi nuef. I ultims cater ani fova, sce n possa dì ...
N di particuler cun nosc ulenteres
Nce chëst ann ons metù a jì na jita per nosc ulenteres y on pudù passé n beliscimo di deberieda, plën de de bela ntraunides, de mprescions nteressantes y de cumpania.
Dala 8 da sëira se àl ancuntà de ndut 22 persones tl bar San Durich, ulache on scumencià bel plan l di cun café, croissants y pitli crafonc. Daldò sons furnei cun la curiera tres Laion nchin a Tluses. Da iló inant iesen jic deberieda a pe de viers dl cunvënt de Jevun. Iló nes aspitova bele l pater Kosmas, che nes à saludà de ...
Na santa mëssa cianteda per ladin
N dumënia passeda iel unì dit na santa mëssa mpue particulera, ulache l à tëut pert i cores de dlieja de Urtijei, na grupa de sunadëures de Sëlva y l Cor mescedà de Wien Neubau. L ie unì cianta y sunà la mëssa ladina per la Madona de Sëlva scrita da bera Stefan Demetz de Sulé.
Coche la ie unida a s'l dé
Chësta ancunteda ie unida a s'l dé tres nosc cumpani David Lardschneider. Ël cunësc ciantarins de Viena y danter na ciaculeda y l'autra dantaldut de mujiga y cultura iel unit a lum l'idea de mëter ...




