Letres


02 de setember 2025
En cont del articol sul convegn de toponomastica
Su la Usc di Ladins vegnuda fora ai 22 de aost se pel lejer n aprofondiment sul convegn de toponomastica stat a Trent al scomenz de messal. L articol l é sotescrit da Fernando Brunel, che l palesa permal per no esser stat envià e che l se spetava maor lèrga per l Comun General. (Letra de Bernardino Chiocchetti Conseier de Procura del Comun General de Fascia)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


01 de setember 2025
Fascia la cogn fèr autocritica e averjer na neva sajon per sia ladinità de val e del Sela
Stimà Diretor de La Usc di Ladins domane lèrga sun voscia piates per portèr dant vèlch mia conscidrazion aldò del articol a inom de Fernando Brunel vegnù fora su La Usc nr 32 dai 22 de aost olache l rejona de la toponomastica.
Personalmenter volesse pontèr via da chesta tematica per averjer chiò na costion che revèrda dut l model de stravardament e defendura per la mendranza ladina te Fascia ajache, do 20 o ence 30 egn da la normes en doura, per Fascia l é ruà l moment de tor at che no demò la ...
Personalmenter volesse pontèr via da chesta tematica per averjer chiò na costion che revèrda dut l model de stravardament e defendura per la mendranza ladina te Fascia ajache, do 20 o ence 30 egn da la normes en doura, per Fascia l é ruà l moment de tor at che no demò la ...


18 de agost 2025
Sostëgn al ladin tles Ciases de Palsa
Conscidraziuns da pert dla Ciasa de Palsa »Ojöp Frëinademetz« A.P.S.P. da S. Martin de Tor, sön l’articul »Sostegn al ladin te la Cèses de Pausa« te La Usc di Ladins, ediziun n. 29 dl 1. de agost 2025
Cun gran ligrëza y reconescënza unse podü lí tla ediziun suradita, che la Junta regionala dl Trentin–Südtirol á dé pro n contribut de sostëgn por l’adoranza dl ladin te nosta Ciasa de Palsa y te chëra de Sèn Jan de Fascia. Chësta comunicaziun nes é danterater ince gnüda ortiada dal ofize Previdënza ...
Cun gran ligrëza y reconescënza unse podü lí tla ediziun suradita, che la Junta regionala dl Trentin–Südtirol á dé pro n contribut de sostëgn por l’adoranza dl ladin te nosta Ciasa de Palsa y te chëra de Sèn Jan de Fascia. Chësta comunicaziun nes é danterater ince gnüda ortiada dal ofize Previdënza ...


11 de agost 2025
Ti menues mencia i prodoc del post
Ruà a 64 egn de lurier tel turism desche cogo é dezidù de far na analisa de mie percors de vita sul lurier. L fae con na conscidrazion: »turism che delujion«. No se trata de na cusa ma de na provocazion sun chela che envie a pissar sora.
L turism l à n ruol emportant dal pont de veduda sozial e economich e te chest moment l é ence al zenter de discuscion e polemiche per esser doventà turism de massa: trafich, convivenza senestra anter sentadins e turisć, la prescion antropica te n ambient da ...
L turism l à n ruol emportant dal pont de veduda sozial e economich e te chest moment l é ence al zenter de discuscion e polemiche per esser doventà turism de massa: trafich, convivenza senestra anter sentadins e turisć, la prescion antropica te n ambient da ...


14 de messel 2025
L di cun l majer muvimënt de auti de for
Ie rate de pudëi dì che ai 7 de lugio 2025 iel stat un di dis cun l majer muvimënt de auti tres nosta »bela« Val Gherdëina.
Segurmënter a judà pro a ruvé tan inant, la raida de milesc de rodes ntëur al Sela.
Uni roda vën meneda te Gherdëina y ti autri luesc ntëur al Sela cun l auto, leprò mo duc i sportifs, i parënc y i cumpanies che vën n gran pert cun l auto. Pona iel mo nce l lëur de cumedé la stredes, che cumporta che na pert dl trafich vën svià sun d’autra stredes o che n les stluj ...
Segurmënter a judà pro a ruvé tan inant, la raida de milesc de rodes ntëur al Sela.
Uni roda vën meneda te Gherdëina y ti autri luesc ntëur al Sela cun l auto, leprò mo duc i sportifs, i parënc y i cumpanies che vën n gran pert cun l auto. Pona iel mo nce l lëur de cumedé la stredes, che cumporta che na pert dl trafich vën svià sun d’autra stredes o che n les stluj ...


02 de jugn 2025
Nia da crëie: chi che ciara dla contrada da munt vëgn castiá!
Cun gran morvëia, incomprenjiun y desplajëi ái ciafé dan da n per de dis dal ofize »Natöra, paesaje y svilup dl teritore« na lëtra cun la comunicaziun che al m’é gnü taié la premia (contribut) por sié i pra da munt tla mosöra dl 3%, cun la motivaziun che n valgügn metri n’é nia gnüs siá – ara se trata de püc metri cuadrac. Avisa insciö! Na spersa nia plü grana co chëra da parché n auto! Sön na tara me damani bëgn ci che an ó arjunje cun de te mosöres tan drastiches – bonamënter indô n vare por ...


26 de mei 2025
En lalt a RIZ
En lalt particolar a RIZ por söa caricatöra sön La Usc nr. 16, dai 2 de ma 2025. Da ti ciaré vëgnel söle momont da rí. Mo deperpo él le cör co bradla por na realté crödia, che i conesciun oramai plü co assá. Y deperpo che an bradlass ienn, sonton na speranza lesiera y ligra... »Vado con loro«. (Letra de: Teresa Palfrader, La Pli de Mareo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


20 de mei 2025
Cunscidrazions n cont dla lites de Chemun a Urtijëi
N à per l segondo iede udù che la populazion de Urtijëi se mbincia che la doi grupes porte inant deberieda la cuestions plu mpurtantes per duta la jënt dl luech. Cun fundamënt da pert de duc i cunselieres y l’abiltà dl ambolt, saràl puscibl mëter su na Jonta che lëura per l bën de Urtijëi. (Letra de: Engelbert Mauroner, Urtijëi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


19 de mei 2025
N pü’ de socrët…
Al m’é sozedü na cossa che al paia la mëia da cunté. Tratan la trasmisciun por la Rai Radio Ladina »Cuartet leterar« le de 1. d’aurí 2025 él gnü baié de mi liber de poesies »Le fi dl plü«, dé fora dal’EPL-Ert por i Ladins, n gran onur por chël che i sun dër reconescënta. Al é gnü dit deplü parores de stima, mo al é ince gnü dé n iudize negatif da pert dla moderadëssa en cunt dla scurité dla poesia. (Letra de: Silvia Liotto, Dietenheim)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
12 de mei 2025
No aon dit de no litar
I dis dant de le litazion la lista L Sveiarin, dal 2020 al 2025 mendranza te Consei de Comun de Soraga, à manà fora n scrit per ladin e per talian ge fajan a saer ai litadores le rejon che no i se à prejentà a le litazion del 2025 e autre conscidrazion sul operat de l’Aministrazion de Comun, envian la jent a jir a dar ju la stima, ampò fajan valch prezisazion su co poder litar ajache l era ence la zedola del Comun General de Fascia.L ombolt Valerio Pederiva a Rai Ladinia en lunesc ai 6 de mé l ...
12 de mei 2025
Devalpai a la jent e ai joegn de la Neva Ual
Con recognoscenza e gran sens de responsabilità voi rengraziar, ensema a la lista »Inant per Sèn Jan« nesc sentadins che, te cheste litazion de Comun, i ne à sostegnù e i ne à dat soa fiduzia. Devalpai de cher! Soraldut per me, soa stima raprejenta n empegn a lurar con dedizion e trasparenza per l ben de noscia comunanza, descheche é jà fat tel passà te Comun e tel Comun General de Fascia.Son determinada a portar inant projec che posse miorar la calità de la vita de duc noi e a lurar per n ...


21 de auril 2025
N complimënt!
En jöbia, ai 10 de aurí, s’ál desfiré a La Ila na incuntada, olache les döes listes dl Comun de Badia »Badia, La Ila, San Ciascian« y »Deburiada« á presenté sü candidac y sü programs. Sambëgn él ince sté le candidat da ombolt Christian Pedevilla, che s’á presenté te chësta ocajiun. Les listes y i candidac s’á n pü’ partí sö i argomënc de majera atualité. Al é gnü baié dër tröp dla vita di jogn, de süa situaziun sozio–economica, dl frabiché y dl dagní. An pó bëgn dí che les döes listes ê plü o ...


11 de dezember 2024
Al »Die Scioldo« prëien n €uro... no pa?!
Per chël che reverda l proiet de cunliamënt Pana–Sautaria, sons n cont de cosses desfrëntes a una cun chël che na grupa de zitadins y politics à scrit sun la zedules dates ju y firmedes ti Chemuns nteressei.
Al scrit prejentà, ulëssi njunté un n pont, tenian sambënzënza cont che i politics vën litei dai zitadins per la rejon che ëi daussëssa tò la dezijions per nëus. (Letra de: Klaus Demetz »SantaKlaus«, Sëlva)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Al scrit prejentà, ulëssi njunté un n pont, tenian sambënzënza cont che i politics vën litei dai zitadins per la rejon che ëi daussëssa tò la dezijions per nëus. (Letra de: Klaus Demetz »SantaKlaus«, Sëlva)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


09 de dezember 2024
Sura la orenté di litadus fora
Stimades litadësses, stimá litadus, stimada popolaziun da La Val!
Al é situaziuns, olache al mancia les parores. Insciö m’éra jüda do la prelîta y spo do les lîtes te nosc comun da La Val. Mo mai ne m’essi aspeté n te’ resultat, gnanca tl some ne m’essi aspeté da rové söinsom, por les usc de preferënza ciafades, y chësc zënza lobby, zënza petlé do usc, zënza campagna litala sön i social media...
Al é chësta la gauja, ciodiche i sënti te me le dovëi da ves rengrazié dötes y düc canc. Sciöche döt ...
Al é situaziuns, olache al mancia les parores. Insciö m’éra jüda do la prelîta y spo do les lîtes te nosc comun da La Val. Mo mai ne m’essi aspeté n te’ resultat, gnanca tl some ne m’essi aspeté da rové söinsom, por les usc de preferënza ciafades, y chësc zënza lobby, zënza petlé do usc, zënza campagna litala sön i social media...
Al é chësta la gauja, ciodiche i sënti te me le dovëi da ves rengrazié dötes y düc canc. Sciöche döt ...


07 de otober 2024
La mëssa de grazia a La Val
Al ne sozed nia gonot che na porsona scrí di sentimënc religiusc che ara á sintí da tó pert a na santa mëssa. La siura Nadia Moling é n te caje de benedisciun. Al é sté pro la mëssa da festa a La Val, cun nosc Vësco Ivo Muser. La fontana de so sentimënt n’ê nia le bel cianté y gnanca l’alté inforní sö cun de bi ciüfs. No, al é sté la letöra fora dala lëtra dl apostul Paul ai Efejins che ti á lascé zoruch perplessité. Chëstes parores á arjunt les orëdles de düc i partezipanc y sambëgn ince ...
30 de setember 2024
Na storia da stravardèr e no da destrabonir
En cont al articol vegnù fora su la Usc di Ladins nr. 35 dai 6/9/2024, olache vegn contà del projet che à vent l concors per fèr su la neva senta del Comun General de Fascia, mete dant duta mia marevea ti confronc de nesc aministradores, che più che duc cognessa aer chel fondament e ferstont de vardèr via noscia storia e la reijes de noscia val.Per chi che no cognosc l fat, rejone de la pissèda da man de la jonta del Comun General de Fascia vidèda dal Procurador Giuseppe Detomas de jir a bater ...
30 de setember 2024
Avëi por dé, n comportamont
La munt, crëp maestus y natöra salvaria, tan dassënn t’ói iu bun. Tla sajun frëida este ciamó plü bela, nëta y blancia. Nos porsones, jont dla munt, podun t’avëi de por de. Al é cuaji desco vire vigne momont tal plü bel post. Ince i tiers se stá saurí te to habitat. Fauna y flora dal teritore tan aprijé da chi co vën a te ciafé. Mo val’ iade messunse ince nos se damané tan che i te rünun con nosc modo da te vire, con nosta espanjiun materialistica dla mobilité. Se comportunse bun dan a töa ...
30 de setember 2024
L’inteziun dla lëtra de San Paul
Conscidraziun sön la lëtra »Dlijia y descriminaziun devers dl’ëra«, publicada t’La Usc nr. 34 di 30.08.2024Al é dagnora rî, sce an tira fora n test dal contest.Independentamënter sce chësc sozed te na lëtra o te na letöra dla domënia, él dagnora le prigo che an ne capësces nia indortöra l’intenziun dl test. Nadia Moling á te süa lëtra ala Redaziun tla ediziun di 30 d’agost 2024 mostré sö na situaziun critica, che sozed baldi gonot tla Dlijia: pro la mëssa vëgnel porté dant la letöra ...


29 de agost 2024
Na gran lauda
Bravo a Reinhart Stuffer per chël che l à scrit y ciantà. Ëi à defin rejon canche i cianta che nosc bel Saslonch cun i Plans de Cunfin dëssa unì stravardei. Lascion dut coche l ie śën. Tenion adum. Duta Gherdëina dëssa se paré contra l cunliamënt danter Pana y Sautaria. On furnadoies y purtoies assé. Turisć nen iel ënghe plu che assé. L Chemun de Urtijëi y chël de Sëlva ie ënghe de contra de reviné chël bel raion, unich tla Dolomites y de na belëza straurdinera. Y nchinamei la Scola de Schi de ...


28 de agost 2024
N cont dla Bienela Gherdëina
»Lëur de lën, copia de na scultura taliana dl 1500, fata do a mascin«. Mi pruposta de scrì chësta paroles sun l pustamënt dl gran ciavalier de lën dan l Hotel Post a Urtijëi, che ie n lëur dla Bienela Gherdëina 2024, n mostra a Urtijëi, ne ie nia unida azeteda dal sëurastant dla Bienela Eduart Demetz y nce nia da nosc ambolt Tobia Moroder. (L scultëur Herbert Prinoth, Urtijëi)