Letres

media/k2/galleries/26942/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
24 de auril 2024

Festa garatada?

I á mefodër rové da lí l’articul sön le »Vintage party« t’La Usc di Ladins di 12 de aurí. La festa é garatada. Mo da ponsé do che la jënt jona da »laota« â ciamó la poscibilité da se fá n dagní te sü paisc nadé, y na bona pert ne l’á aldedaincö nia plü, messunse constaté che propi »dër« garatada ne n’ésera nia! (Letra de: Paolo Pedevilla, San Martin de Tor)
media/k2/galleries/26941/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
23 de auril 2024

Vita politica danter imaginaziun y desfida soziala

Cösc titul definësc le percurs dal om politich Alexander Langer, co á dé en gran contribut ala vita de so partí dai Vërc, con alc y basc. Costruí punc tles dificoltés de convivonza, porté determinaziun tla soluziun dai conflic, schivé strades falades é trëi carateristiches che al á adoré por combater por en miú monn, por en miú habitat dla umanité. Ci co m’á toché personalmonter le plü da sü scric che al nes á lascé, é la lëtera a San Cristoforo. Le Sant dai viandanc ti á mostré che le picio ...
media/k2/galleries/26940/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
22 de auril 2024

Candidatura ai Mundiei: pruposta al Chemun de Urtijëi

Stimei cunselieres,
coche duc savon à i zitadins de Gherdëina lità, te na vela democratica, contra na candidatura ai Mundiei, tI ann 1991. Perchël ne n’iel nia da ntënder ciuldì che śën, tl ann 2024, uelen mëter a jì chisc juesc, zënza damandé la populazion.
Da mé ora ie la ulentà de mëter a jì I Campiunat Mundiel zënza n referendum n sëni de degun respet de viers de nëus zitadins y nce n sëni che n va dl fauz viers, dantaldut nce ajache la maiuranza di zitadins de Urtijëi desmostra gran ...
media/k2/galleries/26882/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
16 de auril 2024

S’enconforté

Al vën la bela sajun. Nüsc pres dai ciöf plü bi ciafa corusc, implis ete desco i plü bi cadri dai imprescionisć. Les eghes vën granes, la nëi dai crëp plü alc se delega y rogora jö y fora tles vals. I tiers ciafa endô ligrëza da sté tla sajun cialda, co ti pita en gröm de saus. La jont s’arjigna ca da fá escursciuns y da se lascé manifesté tres la bela contrada. A düc y a dötes de bi dis dles sajuns ligherzines, s’aoda osc poet. (Letra de: Simon Josef Rubatscher, Longega)
media/k2/galleries/26881/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
15 de auril 2024

N urganism de cuurdinamënt y pruposta

N cont dla funzions y dl daunì dla Lia di Chemuns Ladins ulëssi lecurdé che tla lege statela nr.482 dl 1999 »Normes de scunanza dla mendranzes linguistiches storiches« vëniel udù danora al terzo coma dl articul 3 : »Canche la mendranzes linguistiches […] ie spartides su te raions provinziei o regiunei desferënc, pòsseles mëter su urganisms de cuurdinamënt y de pruposta, che i ënc locai nteressei possa recunëscer.«
Cuurdineé ne se lascëssa nia meé aspec coche la scunanza ambientela, l ...
media/k2/galleries/26740/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
27 de merz 2024

Trafich: no ve lamentëde śën

Mi cunzitadins de Gherdëina, lieje vosc festidesc te La Usc di Ladins y vosta lamentanzes per l trafich di auti tla valeda, che ie jit su ultimamënter ora de mesura. Pu, ëis frabicà, ngrandì, auzà su, y »pumpà su« truep (massa) hotiei, pensions y garni per avëi plu seniëures y davanië deplù, y perchël iel tler che l trafich y l mpaziamënt di auti sibe jit su n pruporzion; ne n’ëis’a nia pensà a chësc? Perchël, śën, ne ve lamentëde nia y tenide ora sce n à – dantaldut domesdì – n’ëura y povester ...
media/k2/galleries/26739/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
25 de merz 2024

Agordins, nia ladins?

É cialà feter cun marueia l video »Dolomiti: la (non) provincia italiana che sta scomparendo« sun YouTube. Suvënz me éi damandà, cialan l buletin dl tëmp sun i media ladins, ciuldì che Egort y l Agordin ne vën nia ratei coche na valeda ladina dolomitana – y nce mo la Val di Zoldo. A i audì rujené tl film, ti semea la rujeneda defin a n idiom ladin. Y... gran pert dla Dolomites abìnen iló tla Provinzia de Belun! Ne à pa i agordins mei purvà a se fé valëi deplù coche ladins pra la Union Generela ...
media/k2/galleries/26621/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
11 de merz 2024

Distopia: l daunì che ie bel tlo! (Terza pert)

Jené 2024 l plu ciaut da canche mesuron la temperatura.
L ann nuef ne mpermët nia de bon y la distopia ie bele tlo!
Co sons’a boni de cialé pro coche la tiera se desdruj y tl medemo mumënt fé sciche sce nia ne foss’.
La storia di doi croc ie vedla ma la lezion mo nia mpareda. L prim crot se selva sautan ora de fana mplenida de ega fiersa. L segondo crot miena che l ebe venciù n fin dl’ena de wellness ora l’Adler y ne se rënd nia cont che l’ega vën for plu fiersa nchin che l ie  cuet a ...
media/k2/galleries/26573/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
04 de merz 2024

Distopia: l daunì che ie bele tlo! (Segonda pert)

Mpueme dëudi, y la cunsulazion che duc fej fai ie megra, ma cie dì, nscila iela jita: l ie unit a s’l dé che la tentazion de n »Schneppchen« me a sburdlà a apusté velch sun Amazon. Ie rate che l fova na ciasota da mëter graniei ai uciei, y seuraprò na zopa de libri…Ne l ësse pu mei fat! Da ntlëuta sons deventà sciche n’aucia da ngrascé.
Sun fonin y PC vëni bumbardà de cunsëies che me lecorda cie che me mancia per miuré mi vita y ce bujens che éi, che ne savove nianca de avëi, per vester plu ...
media/k2/galleries/26498/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
26 de fauré 2024

Distopia: l daunì che ie bele tlo! (Prima pert)

Sambën che ne on nia na parola ladina per chësc gran spavent che ie bele tlo! La nutizies dal mond ie ncherscëules: dlonch ulache l uedl cëla, iel vieres. La puvertà se sparpanieia ora sciche la pest, popi che ne à nia da maië, dlongia saudeies sëura dut l mond che à ermes y mondures ora de catalogh! Scioldi per ermes d’uni sort n iel for assé. La populazion mundiela vën for plu puera ntan che l malan chega for sun l medemo grum de ch’i cater richons.
La storia conta da for incà de rëiesc y de ...
media/k2/galleries/26153/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
18 de jené 2024

Nia da giaté sun Amazon

Bele de nuet ovi cialá da viere ora: l nevova! Perdrët fòvel mo scur, ma l scumenciova a unì linëus: danterëures! La magia de chël mumënt ie curta, mé l temp de realisé na lum tla aria che stramuda.
Per fertuna me éi ntupà a tré sëura i stivei: n bon ciauzel de nëif! Mi cian se berdola avisa tla bela spana auta de nëif: l ie chiet. Mé la fuera dla nëif sot a mi vares y plu dla piedies de n rehl.
Muesse me cufé dassënn per ne peté nia l cë ti rames plëns de nëif y unitant n lën se scassa, y bela ...
media/k2/galleries/26166/thumbs/edmund_dellago_pitla_fermeda_mus_landa-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
16 de jené 2024

L mus de na landa

Ëis’a mei udù l mus de na landa ziplà tla Pitla Fermeda?
A ti cialé avisa vëijen defin si ciavëi, si cievies, i uedli, l pitl nes, la bocia davierta, l sumenton y l col. Sun Curona vëijen chësc mé da una na pitla posizion.
Jide a ti cialé!

(Letra de: Edmund Dellago, Urtijëi)
media/k2/galleries/26152/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
15 de jené 2024

Da far vegnir i sgrices

Do n an presciapech de goern Meloni, i mutui é jic su de passa l 40%; l penzin con auc, n muie, e pec basc, à passà via l 20%; a jir a proveder se se sbeta l tacuin per n caret semper più vet. L é da aer tema.
N lurierant con 40 egn de lurier do aer vadagnà 1.200 euro al meis l va en pescion con presciapech 1.000 euro; n parlamentar vadagna anter i 10/15/18.000 euro al meis e do cinch, die cinch, egn l à n vitalizie de 3.000 euro al meis. Él valivanza chesta?
La Meloni disc che l’economia taliana ...
08 de jené 2024

La crëta

Hagen Kasslatter, Burgstall
A cialé de reviers a chëst ann che ie finà via, possa vel’ un, ie y povester nce tu, sentì che l snait vën a mancë, chel l ie for manco da rì, che son tosc avisa duc descunselei y la speranza se n va da ruf ora. Cie nes réstel pa da fé?
Ultimamënter me éi mbatù te chësc savëi: »L ciof de surëdl raida l cë mo de nuet de viers ulache surëdl se arleva!« Na metafora per chëla cundizion scialdi sota dl’ana de chëla che on – śën plu che mei – de bujen de stravardé: la crëta.
A duc n miëur 2024.
media/k2/galleries/26075/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
29 de dezember 2023

Coalizion tl fauz viers

Ncuei sciche ncuei mostra la SVP si drë' mus. La ne ti va bele giut nia plu de valores, la ti va mé de nteresc. L vën rujenà de n "pat cun l diaul" y tl medemo mumënt uelen fé crëier che propi l partit dla SVP dëssa vester l garant per nosc valores. Ma na garanzia adròven mé canche velch ie melsegur, canche n se tëm bele danora che velch vede stort, che l ne vënie nia tenì ite cie che vën fat ora, che l vënie trapulà. Ulache l ie trasparënza y condivijion de valores ne adròven mia no na ...
18 de dezember 2023

Vazins

Fascia Cendrejina de la sanità trentina
No l é na barseleta, ma chel che sozet te Fascia tel ciamp de la sanità. L’Azienda Sanitara la racomana de se far encalmar contra l Covid, soraldut le categorie più debole, jent de età, chi che à l mal del zucher, pedimenté e tante autre categorie. Cheste categorie, anter l auter, le é anter chele che stenta de più a se mever e l pont per i vazins l é a Ciavaleis, passa mesora de auto dalonc e per chi che no l à, coriera o taxi: mesa na dì stroz col freit. Él possibol che l’Azienda Sanitara no ...
media/k2/galleries/25685/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
30 de november 2023

Toponomastica locala

Mé puec se arà rendù cont che la toponomastica publica nueva, coche l inuem di luesc, la ndicazions sun la stredes y sun la curieres, si fermedes y destinazions, ie dutes unides mudedes y se tën śën ai resultac de purtenienza de rujeneda dla jënt dl luech. Per ejëmpl, mpede Ortisei-St. Ulrich iel śën da liejer Urtijei – St. Ulrich – Ortisei, y la fermedes se tlama śën p.ej. Scioler y basta. Na ezezion a chësc iel mé per i luesc de Bulsan y Maran, la fermedes dla ferates stateles y l’autostreda ...
media/k2/galleries/25684/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
29 de november 2023

Lege ladina zënza Ladin te Junta!

La »Lege ladina« o »Lege Alfreider« dl 2017 é tan gnüda laldada sö desche ara i ess porté ai Ladins na linia de rajuns denant mai godüdes. Indere la lege ne baia nia de rajuns, mo ma de »poscibilités« y chëres savunse bëgn che é la gran pert nia ater co ciacoles por pajé ia val’ critica. I Ladins ciafa aladô dla »Lege ladina« ma la poscibilité da rové tles Comisciun di 12 y di 6, da gní presidënt dla Junta provinziala, mo altamo le dërt da curí le post da vizepresident dl Consëi provinzial! ...
media/k2/galleries/25683/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
28 de november 2023

Can iel pa assé, assé?

L fova n iede, nchin al auter di, n bel pra te chël bel chemun de Santa Cristina. N pra de na forma mujela, n pitl col y na conca che al poet lecurdova la formes de na bela landa. Povester perchël pudòven danterëures cun mpue de pazienza udëi i rehli che vardova ora ch’la bela ierba.
La logica de chësc sistem ne se fërma nia dan n tel pitl romantizism. Deplù, nuef, majer y modern: la ngordia ne se fërma nia, ne à mei assé! N tumor che nes maia su!
Puech plu insù sot a n Crist iel scrit: »Mé chi ...
media/k2/galleries/25682/thumbs/VOSTA-USC--lausc.it.jpg
27 de november 2023

Nosc Cunfin stlarësc

La grupa Nosc Cunfin à prejentà a puntin la situazion ajurneda dl mplant de cunliamënt Sautaria-Pana y dl mplant nuef sun Furcela de Saslonch. N se aspitova ntervënc da pert dl publich de uni ciamp, minonghes desfrëntes da tramedoi pertes, chi per y chi cuntreres, y che ëssa purtà a na descuscion plu viva.
Son dla minonga che la majera pert dla jënt de Gherdëina uebe mantenì sibe l raion ntëur a Saslonch che la furcela zënza mplanc portamont. Saslonch ie tan na gran richëza y atrazion che nes ...