Fodom

media/k2/galleries/29145/thumbs/polemiche_scolabus_foliet_web.jpg
27 de merz 2025

Pulmins nveze che l scolabus, l é polemica

L ex capocomun Grones: »L’aministrazion no l’é bona de se organizé«. Nagler: »Ence i sciofer che ne daidáva i s’a fat mel. Polemica da nia. Grones nveze l feje proposte«
Máncia i sciofer per conduje l scolabus e l Comun l mossa clamé i taxisć. L é polemica ntra l ex Capo­comun e l prum zitadin Oscar Nagler. I dis passei, con en sms, Nagler l a lascé a savei ai genitori dei tosac che usufruisc del trasport col scolabus che chëst l no fossa passé ajache máncia l sciofer. Coscita per doi dis l servisc l é sté fat da nvalgugn taxisć. »Chël che suzede n tiermen de disservisc liei a l’incapazité de gestì l servisc da pert del Comun l é da no crei – disc Grones.

De ...
media/k2/galleries/29143/thumbs/fodomservizi_2_foliet_web_copy.jpg
25 de merz 2025

Saré l acordo con Asca, la Fodom Servizi chier n »suo« diretor per Vila S.Ijep

L prescident Denni Dorigo: »La prospetiva fossa stada chëla de rué a na fujion. Dezijion touta per garantì continuité e stabilité del servisc«
La Fodom Servizi la siera l’acordo con Asca e la chier n diretor a temp plen per Vila S.Ijep. La dezijion, che l prescident Denni Dorigo veiga come l »scomencé den nuof cors per l’azienda«, l’é stada touta nchëstadì dal consei de aministrazion. Per 27 agn, fin al 2020, la strutura l’é stada sot a la direzion de Mara Case. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29141/thumbs/fodomservizi_1_foliet_web_copy.jpg
23 de merz 2025

»Fodom Servizi«, aumenc contratuai e welfer aziendal per fidelizé l personal

La busta paga plù pesocia la costarà 57 mile euro al ann
Busta paga plù auta per i dipendenc de la »Fodom Servizi«. La decijion del cda de assorbì demè l 25 per cënt del supeminimo nveze che l 100 per cënt come prevedù dal contrat, l empermetarà al dipendent de podei n aument efetif. A chëst s’enjontarà l’aplicazion del welfare aziendal dezedù ncora da la passada aministrazion. Na mesura che costarà a l’azienda zirca 57 mile euro emplù al ann. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29101/thumbs/reba_1_foliet_web.jpg
18 de merz 2025

Roberie de legna e feste alcoliche davò gliejia de Reba?

Na situazion da »Bronx«. Fosci sierf chelche control emplù e ncin de netijia
Le foto publicade chilò desót le te­stimonieia ciaro na situazion de desenour che se verificheia davò la gleijia de Reba. Su la pruma se veiga che valgugn a taché fora na tabela per denunzié l fat che ven robé legna a n berba, o na mëda, de cuaji 90 agn. Nte la pila, duta bela conciada via de legna spacada su pronta da mëte nte fornel, se veiga defati nval­gugn »busc«.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29097/thumbs/coro_col_de_lana_1-Enhanced-SR_copy_foliet_web.jpg
16 de merz 2025

Nuof diretif e nuof prescident per l Coro de le Ële

Chiara Casazza ciapa la luoga de Marianna Burato. Ntel 2024 l coro l a festegé i 25 agn de ativité co na bela giornada deberiada a Bassano
L eva l 1999 cánche na bela clapada de jovene, sot a la bachëta del maestro Sisto Rossi, le deva vita a nen coro dut de ële che ciapáva l inom dal mont simbol de Fodom: l Col de Lana. Na novité, ajache l eva bele n ativité l Coro Foodm dut de ëi e l Coro de Gliejia S. Iaco e chël de Reba, duc doi cori mescedei. Davò chelche ann Sisto deva su la direzion a Anna Devich, che con pasción e trope ore passade a studié mujica, l a porté ennavánt nte duc sti agn sue ciántarine a arjonje de bogn ...
media/k2/galleries/29094/thumbs/scolina_reba_foliet_web.jpg
14 de merz 2025

Progét scolina »La coa dei pichi«, l Minister fesc orogle da mercánte

Da Roma deguna resposta a ben trei solecitazion del Comun davò l ricors vadagné al Tar che a tourné a assegné l finanziament. L’aministrazion va ndavò per legai
L Minister de l’Istruzion l fesc orogle da mercánte al Comun da Fodom sul progét de la scolina »Soroglina la coa dei pichi«. Davoche a Roma i ava retrat l finanziament, l Comun l ava fat ricors al Tar che l i’ava dé rejon e l ava condané l Minister a riassegné i scioldi. Ma da nlouta e davò ben trei comunicazion partide da la Cesa de Comun per avei indica­zion su come se muove, degugn a plù responù o s’a fat sentì. Coscita adés l Comun l a mossù ndavò se tò n legal per prové a fè valei sue ...
media/k2/galleries/29105/thumbs/isp_fodom_pasca_2025_foliet_web.jpg
13 de merz 2025

Isp Fodom, azion de solidarieté per l popol »Dalit«

N apél a la generosité n ocajion de la Pasca
N ocajion de le feste de Pasca l Grop Insieme si Può Fodom l é sté prò a nen auter progét de solidarieté. »Volon ester ncora nviade damprò ai puori plù puori de sto mondo con en nuof proget – conta Marilena Dander. »Sta outa  son a Aruyalur, bel japé de l’India. Ilò vif la plù puora jent, i »Dalit. I vif nte barache fate sù de paia, mpuò de foie de còco e velch bánde che i ciapa nte le desciarie. Co l é l temp de le gran ploie ste puore cese le se desfesc ntel pantán. Gran pert de sta ...
media/k2/galleries/29044/thumbs/autovelox_brenta_foliet_web.jpg
11 de merz 2025

L Giudize de Pesc anuleia autre doi sanzion per l autovelox de Brenta

L’associazion »Altvelox«: »Chël aparat l a da ester tout deméz«
Dopla »vitoria« per l’associazion »Altvelox« de Belum, associazion no profit de Belum, ma che laora sun dut l teritorio nazional, che se propón de tutelé dal pont de veduda legal i utenc de la strada contra autovelox, etilometri e tutor, che nchëstadì l a vadagné ben doi ricorsc prejentei per cont de suoi assocei contra autretánte sanzion per l auto­velox de Brenta.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29042/thumbs/scizeri_hofer_1_foliet_web.jpg
09 de merz 2025

I scizeri a recordé Andreas Hofer

La S. Mëssa a Reba. Don Andrea: »N ël che s’a batù per defende suo popol«
Ence i scizeri da Fodom e Col sabeda 22 de fauré i a recordé co na S. Mëssa nte la gliejia de Reba l eroe tirolesc Andreas Hofer, l ost de la Val Passiria che a cé dei scizeri sul Bergisel, soura Innsbruck, s’ava metù decontra e ava ence batù i saudei franzeji de Napoleone, che auna ai bavareji volëva nvade l Tirol. »Na batalia che no l’eva demè per se defende da nen invajor, ma ence per defende i valour e le tradizion cristiane che la cultura de chi temp de franzeji e bavareji assa volù n gran ...
media/k2/galleries/29040/thumbs/Col_Dmo_1_foliet_web.jpg
07 de merz 2025

Dmo, Col se tira fora da l’Union Montana per se fé raprejenté da Fodom

L assessor Maurizio Troi: »Soluzion che ne raprejenteia meio come realté turistiga ladina«
Dal prum de merz l raprejentánt del Comun da Fodom daite da la Dmo l raprejentarà ence l Comun da Col. L pasagio da la Uma l é sté formalizé nte le setemane passade co l’acordo ntra le doi aministrazion. L assessor Maurizio Troi:»Con Fo­dom on maiou afinité de storia, cultura e teritorio«. N vare che rua n prospetiva de giourì le miniere del Fursil e l colegament turistich col Ciastel d’Andrac e la Strada de la Vëna. Ntel 2015, n atuazion de chël stabilì da la Region del Veneto, l eva sté ...
media/k2/galleries/29006/thumbs/scola_elementara-Enhanced-SR_copy_foliet_web.jpg
05 de merz 2025

N zenter de letura gestì dai volontari

Da la Cesa de Comun La scomenciadiva la giourirà ntei self bas ite de la scola elementara a La Plié
Cultura Da agn se descor de co fè a giourì la biblioteca comunala e ladina nte la Cesa de la Cultura Fodom a La Plié. N servisc che máncia nta Fodom. Ma i locai ulache ntei agn, grazie ence al laour del maestro Franco Deltedesco, l é sté metù via n consistent numer de libri e publicazion i a grosc problemi de umidité che ven ite dai mur e per podei sciaudé ite. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/29003/thumbs/foto_pruma-istitut-col_foliet_foliet_web.jpg
02 de merz 2025

Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan sot ataco da chi da La Rocia. E no demè

La polemica auzada su dal ex Capocomun Andrea De Bernardin davoche l Comun l é resté fora co la trasformazion del istitut n fondazion. E Grones ie da rejon e taca l Istitut. Na vizenda che metarà n peron su le veleité de La Rocia de jì nte la Generela
Come da la Pruma Viera, cánche le prume bale de canon contra Fo­dom i eva partide da Laste, nchëstadì da La Rocia l é pié via sul folgio da vignidì Il Gazzettino, n ataco senza precedenc al Istitut Cul­­tural Ladin Cesa de Jan. La viertola per enesché la polemica e chëla che a dut l tof de ester na viera ben pilotada, l’é stada l’esclujion del Comun da La Rocia dal Istitut, davoche chëst è deventé na fondazion de partecipa­zion. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/28938/thumbs/vilas.ijep_giornadamondialadelmale_foliet_web.jpg
26 de fauré 2025

»Giornada Mondiala del Malé« a Vila S. Ijep

Davò l Covid l’é tournada la tradizion de la S. Mëssa ciantada dal coro de gliejia
Nchëstadì ence a Vila S.Ijep l’é stada festegiada la Giornada Mondiala del Malé. Na giornada che, dal pont de veduda liturgich la toma ntel di de la Madona de Lourdes. Na so­lenité che fin davánt l Covid la vigniva festegiada co la S. Mëssa ciantada dal coro de gliejia proprio a Vila S. Ijep. Co le restrizion de la pandemia l’eva stada scancelada. Ma adés, su proposta de scior pleván don Andrea Constantini, la tradizion l’é tournada e coscita jent de temp e familiars i a podù ndavò to pert ...
media/k2/galleries/28936/thumbs/pettirosso_agordino-Enhanced-SR_copy_foliet_web.jpg
24 de fauré 2025

»Rencuré cánche no se pò plù vari«

Scomencia l 26 de fauré l 7° cors per volontari de l’associazion »Pettirosso Agordino«. Nuof sëre con esperc per formé volontari de le cure paliative
L’associazion »Pettirosso Agordino« la mët a jì dal 26 de fauré l 7° cors per volontari dal titol »Rencuré cánche no se pò plù varì«. La pruma encontada la sarà dedicada a prejenté l cors auna a Giuseppe Fornasier, diretor de l’Uoc cure pliative de la Ulss 1, Sonia D’Agostini, prescidenta de la Pettirosso Agordino, Ilaria Corazzin, poder de e consilier de l’associazion, Laura Miana, psico­loga.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/28934/thumbs/trasporc_publizi-Enhanced-SR_copy_foliet_web.jpg
22 de fauré 2025

Trasporc publizi, enrescida on line per studié i colegamenc con Corvera e Ciaurì

La scomenciadiva la mira a trè su dac da descore fora n previjion de n acordo ntra Dolomitibus, Sad e le Provinzie de Belum e Bolśán
Chël dei trasporc publizi nta Fodom l é deventé da chelche ann nca n problem, davoche Dolomitibus a taié corse da e per Belum. L’ultima che a fat nsurié l’aministrazion l’é stada chëla de le 5.30 del lunesc da­domán che empermetáva ai stu­denc che resta duta setemana a Be­lum a studié de rué n temp per la pruma ciampanela. Per stopé prò al busc l’aministrazion la s’a ativé e l’a metù a jì n servisc a rodol coi taxisc. Servisc che vignarà paié dal Comun. (LS)

De plu tla edizion ...
media/k2/galleries/28888/thumbs/Cammino-delle-Dolomiti_foliet_web.jpg
19 de fauré 2025

L é nasciù »Il Cammino delle Dolomiti«, 500 km ntra natura e spiritualité

L trekking l passa ence nte troc luosc sacri. Doi de le 30 tape le passa ence per Fodom
L é sté prejenté ufizialmente en­chëstadì a Venezia, ence se l eva da nen toch che l eva sté signé fora, »Il Cammino delle Dolomiti«, n anel de 500 km, despartì fora nte 30 tape, che toca nvalgugn luosc e paesagi plù carateristizi e afascinánc de le Dolomiti Beluneji, patrimone Unesco. »Il cammino delle Dolomiti« l é nasciù grazie a la colaborazion ntra la Diozeji de Belum – Feltre e n grop de laour formé souradut da scout del »Movimento Adulti Scout Cattolici Italiani« (Masci) e nvalgugn ...
media/k2/galleries/28886/thumbs/CorodeGliejiaS.Iaco_foliet_web.jpg
17 de fauré 2025

Coro S.Iaco, contribut dal Bim per la mondura

Ma da 6 agn l speta i scioldi da Roma per l guánt da fodoma
Fè o refé na mondura, per na n’asso­ciazion de volontariat, l é tres n cost difizile da sostignì senza l aiut de la mán publica. Souradut se se trata de na mondura vegla, che mossa ester fata a mán. Da oramei enval­gugn agn ncà, ence l Coro de Gliejia S. Iaco da La Plié l a na mon­­dura che l doura nte deplù oca­jion: gran feste de gliejia, conzerc, avenimenc culturai e via de sceguito. Na mon­dura scempla, co na mania bleva per i ëi e rossa per le ële, la cravata rossa ...
media/k2/galleries/28884/thumbs/vila_s.ijep_foliet_web.jpg
15 de fauré 2025

Dal Fond Comuns de Confin rua autri 700 mile euro per Vila S.Ijep

Se trata de n’integrazion per curì l aument dei cosć sul progét de ristruturazion de la pert vegla de la cesa de paussa. Che ndut l ruarà a costé 3,1 milioni de euro
L Comitat Paritetich de gestion del Fond Comuns de Confin l a aprové nchëstadì l’integrazion de proge­tualité bele portade ennavánt da la Provinzia de Belum n sceguito a l’aprovazion da pert de l’ascemblea dei capicomuns de pruma e seconda fascia che l’é stada de otobre. Per douré parole scemple, l é sté dezedù de stanzié autri scioldi e ence de slongé i temp de realizazion per empermëte de fenì via progéc bele aprovei e enviei via su le programazion 2013-2018 e 2019-2024 del Fond Comuns de ...
media/k2/galleries/28827/thumbs/messasijepfreinademetz_foliet_web.jpg
10 de fauré 2025

S. Mëssa n onour de S.Ijep Freinademetz

Don Andrea: »La patria l é ulache se rua a volei ben a la jent per amour del Signour«
Miercoi ai 29 de jené ence la comu­nité cristiana fodoma l’a recordé co na mëssa l sánt ladin Ijep Freina­demetz ntel dì a dël dediché. N apuntament envié via davò che, ntel 2022, da puoch rué nta Fodom, scior pleván l a compré na statua del sánt e na outa benedida, l’é stada metuda nte la gliejia da La Plié. A la celebrazion a tout pert, tra l auter, envalgugn ciántarins e ciántarine del Coro de Gliejia S. Iaco che a acompagné la funzion, de l’Union dei Ladins col guánt da fodoma e dei ...
media/k2/galleries/28824/thumbs/crouscblancia_foliet_web.jpg
08 de fauré 2025

Renovada la convenzion ntra la Uls e le associazion de prum aiut

L Caposervisc de la Crousc Bláncia Fodom Andreas Miribung: »L acordo l curisc gran pert dei cosć. Bon raport co la Uls«
Nchëstadì i raprejentánc de le asso­ciazion de prum aiut de la Provinzia de Belum i a firmé la nuova con­venzion co la Uls 1 Dolo­miti per i trasporc primars de prum aiut. La convenzion, che la vel per trei agn, l’eva scaduda al 31 de dezember. L acordo sotscrit da dute le associazion l perveiga le medeme condizion de chël vegle e ence chëst l valarà per i proscimi trei agn.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper