Fodom


27 de merz 2025
Pulmins nveze che l scolabus, l é polemica
L ex capocomun Grones: »L’aministrazion no l’é bona de se organizé«. Nagler: »Ence i sciofer che ne daidáva i s’a fat mel. Polemica da nia. Grones nveze l feje proposte«
Máncia i sciofer per conduje l scolabus e l Comun l mossa clamé i taxisć. L é polemica ntra l ex Capocomun e l prum zitadin Oscar Nagler. I dis passei, con en sms, Nagler l a lascé a savei ai genitori dei tosac che usufruisc del trasport col scolabus che chëst l no fossa passé ajache máncia l sciofer. Coscita per doi dis l servisc l é sté fat da nvalgugn taxisć. »Chël che suzede n tiermen de disservisc liei a l’incapazité de gestì l servisc da pert del Comun l é da no crei – disc Grones.
De ...
Máncia i sciofer per conduje l scolabus e l Comun l mossa clamé i taxisć. L é polemica ntra l ex Capocomun e l prum zitadin Oscar Nagler. I dis passei, con en sms, Nagler l a lascé a savei ai genitori dei tosac che usufruisc del trasport col scolabus che chëst l no fossa passé ajache máncia l sciofer. Coscita per doi dis l servisc l é sté fat da nvalgugn taxisć. »Chël che suzede n tiermen de disservisc liei a l’incapazité de gestì l servisc da pert del Comun l é da no crei – disc Grones.
De ...


25 de merz 2025
Saré l acordo con Asca, la Fodom Servizi chier n »suo« diretor per Vila S.Ijep
L prescident Denni Dorigo: »La prospetiva fossa stada chëla de rué a na fujion. Dezijion touta per garantì continuité e stabilité del servisc«
La Fodom Servizi la siera l’acordo con Asca e la chier n diretor a temp plen per Vila S.Ijep. La dezijion, che l prescident Denni Dorigo veiga come l »scomencé den nuof cors per l’azienda«, l’é stada touta nchëstadì dal consei de aministrazion. Per 27 agn, fin al 2020, la strutura l’é stada sot a la direzion de Mara Case. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Fodom Servizi la siera l’acordo con Asca e la chier n diretor a temp plen per Vila S.Ijep. La dezijion, che l prescident Denni Dorigo veiga come l »scomencé den nuof cors per l’azienda«, l’é stada touta nchëstadì dal consei de aministrazion. Per 27 agn, fin al 2020, la strutura l’é stada sot a la direzion de Mara Case. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


23 de merz 2025
»Fodom Servizi«, aumenc contratuai e welfer aziendal per fidelizé l personal
La busta paga plù pesocia la costarà 57 mile euro al ann
Busta paga plù auta per i dipendenc de la »Fodom Servizi«. La decijion del cda de assorbì demè l 25 per cënt del supeminimo nveze che l 100 per cënt come prevedù dal contrat, l empermetarà al dipendent de podei n aument efetif. A chëst s’enjontarà l’aplicazion del welfare aziendal dezedù ncora da la passada aministrazion. Na mesura che costarà a l’azienda zirca 57 mile euro emplù al ann. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Busta paga plù auta per i dipendenc de la »Fodom Servizi«. La decijion del cda de assorbì demè l 25 per cënt del supeminimo nveze che l 100 per cënt come prevedù dal contrat, l empermetarà al dipendent de podei n aument efetif. A chëst s’enjontarà l’aplicazion del welfare aziendal dezedù ncora da la passada aministrazion. Na mesura che costarà a l’azienda zirca 57 mile euro emplù al ann. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


18 de merz 2025
Roberie de legna e feste alcoliche davò gliejia de Reba?
Na situazion da »Bronx«. Fosci sierf chelche control emplù e ncin de netijia
Le foto publicade chilò desót le testimonieia ciaro na situazion de desenour che se verificheia davò la gleijia de Reba. Su la pruma se veiga che valgugn a taché fora na tabela per denunzié l fat che ven robé legna a n berba, o na mëda, de cuaji 90 agn. Nte la pila, duta bela conciada via de legna spacada su pronta da mëte nte fornel, se veiga defati nvalgugn »busc«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le foto publicade chilò desót le testimonieia ciaro na situazion de desenour che se verificheia davò la gleijia de Reba. Su la pruma se veiga che valgugn a taché fora na tabela per denunzié l fat che ven robé legna a n berba, o na mëda, de cuaji 90 agn. Nte la pila, duta bela conciada via de legna spacada su pronta da mëte nte fornel, se veiga defati nvalgugn »busc«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


16 de merz 2025
Nuof diretif e nuof prescident per l Coro de le Ële
Chiara Casazza ciapa la luoga de Marianna Burato. Ntel 2024 l coro l a festegé i 25 agn de ativité co na bela giornada deberiada a Bassano
L eva l 1999 cánche na bela clapada de jovene, sot a la bachëta del maestro Sisto Rossi, le deva vita a nen coro dut de ële che ciapáva l inom dal mont simbol de Fodom: l Col de Lana. Na novité, ajache l eva bele n ativité l Coro Foodm dut de ëi e l Coro de Gliejia S. Iaco e chël de Reba, duc doi cori mescedei. Davò chelche ann Sisto deva su la direzion a Anna Devich, che con pasción e trope ore passade a studié mujica, l a porté ennavánt nte duc sti agn sue ciántarine a arjonje de bogn ...
L eva l 1999 cánche na bela clapada de jovene, sot a la bachëta del maestro Sisto Rossi, le deva vita a nen coro dut de ële che ciapáva l inom dal mont simbol de Fodom: l Col de Lana. Na novité, ajache l eva bele n ativité l Coro Foodm dut de ëi e l Coro de Gliejia S. Iaco e chël de Reba, duc doi cori mescedei. Davò chelche ann Sisto deva su la direzion a Anna Devich, che con pasción e trope ore passade a studié mujica, l a porté ennavánt nte duc sti agn sue ciántarine a arjonje de bogn ...


14 de merz 2025
Progét scolina »La coa dei pichi«, l Minister fesc orogle da mercánte
Da Roma deguna resposta a ben trei solecitazion del Comun davò l ricors vadagné al Tar che a tourné a assegné l finanziament. L’aministrazion va ndavò per legai
L Minister de l’Istruzion l fesc orogle da mercánte al Comun da Fodom sul progét de la scolina »Soroglina la coa dei pichi«. Davoche a Roma i ava retrat l finanziament, l Comun l ava fat ricors al Tar che l i’ava dé rejon e l ava condané l Minister a riassegné i scioldi. Ma da nlouta e davò ben trei comunicazion partide da la Cesa de Comun per avei indicazion su come se muove, degugn a plù responù o s’a fat sentì. Coscita adés l Comun l a mossù ndavò se tò n legal per prové a fè valei sue ...
L Minister de l’Istruzion l fesc orogle da mercánte al Comun da Fodom sul progét de la scolina »Soroglina la coa dei pichi«. Davoche a Roma i ava retrat l finanziament, l Comun l ava fat ricors al Tar che l i’ava dé rejon e l ava condané l Minister a riassegné i scioldi. Ma da nlouta e davò ben trei comunicazion partide da la Cesa de Comun per avei indicazion su come se muove, degugn a plù responù o s’a fat sentì. Coscita adés l Comun l a mossù ndavò se tò n legal per prové a fè valei sue ...


13 de merz 2025
Isp Fodom, azion de solidarieté per l popol »Dalit«
N apél a la generosité n ocajion de la Pasca
N ocajion de le feste de Pasca l Grop Insieme si Può Fodom l é sté prò a nen auter progét de solidarieté. »Volon ester ncora nviade damprò ai puori plù puori de sto mondo con en nuof proget – conta Marilena Dander. »Sta outa son a Aruyalur, bel japé de l’India. Ilò vif la plù puora jent, i »Dalit. I vif nte barache fate sù de paia, mpuò de foie de còco e velch bánde che i ciapa nte le desciarie. Co l é l temp de le gran ploie ste puore cese le se desfesc ntel pantán. Gran pert de sta ...
N ocajion de le feste de Pasca l Grop Insieme si Può Fodom l é sté prò a nen auter progét de solidarieté. »Volon ester ncora nviade damprò ai puori plù puori de sto mondo con en nuof proget – conta Marilena Dander. »Sta outa son a Aruyalur, bel japé de l’India. Ilò vif la plù puora jent, i »Dalit. I vif nte barache fate sù de paia, mpuò de foie de còco e velch bánde che i ciapa nte le desciarie. Co l é l temp de le gran ploie ste puore cese le se desfesc ntel pantán. Gran pert de sta ...


11 de merz 2025
L Giudize de Pesc anuleia autre doi sanzion per l autovelox de Brenta
L’associazion »Altvelox«: »Chël aparat l a da ester tout deméz«
Dopla »vitoria« per l’associazion »Altvelox« de Belum, associazion no profit de Belum, ma che laora sun dut l teritorio nazional, che se propón de tutelé dal pont de veduda legal i utenc de la strada contra autovelox, etilometri e tutor, che nchëstadì l a vadagné ben doi ricorsc prejentei per cont de suoi assocei contra autretánte sanzion per l autovelox de Brenta.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dopla »vitoria« per l’associazion »Altvelox« de Belum, associazion no profit de Belum, ma che laora sun dut l teritorio nazional, che se propón de tutelé dal pont de veduda legal i utenc de la strada contra autovelox, etilometri e tutor, che nchëstadì l a vadagné ben doi ricorsc prejentei per cont de suoi assocei contra autretánte sanzion per l autovelox de Brenta.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


09 de merz 2025
I scizeri a recordé Andreas Hofer
La S. Mëssa a Reba. Don Andrea: »N ël che s’a batù per defende suo popol«
Ence i scizeri da Fodom e Col sabeda 22 de fauré i a recordé co na S. Mëssa nte la gliejia de Reba l eroe tirolesc Andreas Hofer, l ost de la Val Passiria che a cé dei scizeri sul Bergisel, soura Innsbruck, s’ava metù decontra e ava ence batù i saudei franzeji de Napoleone, che auna ai bavareji volëva nvade l Tirol. »Na batalia che no l’eva demè per se defende da nen invajor, ma ence per defende i valour e le tradizion cristiane che la cultura de chi temp de franzeji e bavareji assa volù n gran ...
Ence i scizeri da Fodom e Col sabeda 22 de fauré i a recordé co na S. Mëssa nte la gliejia de Reba l eroe tirolesc Andreas Hofer, l ost de la Val Passiria che a cé dei scizeri sul Bergisel, soura Innsbruck, s’ava metù decontra e ava ence batù i saudei franzeji de Napoleone, che auna ai bavareji volëva nvade l Tirol. »Na batalia che no l’eva demè per se defende da nen invajor, ma ence per defende i valour e le tradizion cristiane che la cultura de chi temp de franzeji e bavareji assa volù n gran ...


07 de merz 2025
Dmo, Col se tira fora da l’Union Montana per se fé raprejenté da Fodom
L assessor Maurizio Troi: »Soluzion che ne raprejenteia meio come realté turistiga ladina«
Dal prum de merz l raprejentánt del Comun da Fodom daite da la Dmo l raprejentarà ence l Comun da Col. L pasagio da la Uma l é sté formalizé nte le setemane passade co l’acordo ntra le doi aministrazion. L assessor Maurizio Troi:»Con Fodom on maiou afinité de storia, cultura e teritorio«. N vare che rua n prospetiva de giourì le miniere del Fursil e l colegament turistich col Ciastel d’Andrac e la Strada de la Vëna. Ntel 2015, n atuazion de chël stabilì da la Region del Veneto, l eva sté ...
Dal prum de merz l raprejentánt del Comun da Fodom daite da la Dmo l raprejentarà ence l Comun da Col. L pasagio da la Uma l é sté formalizé nte le setemane passade co l’acordo ntra le doi aministrazion. L assessor Maurizio Troi:»Con Fodom on maiou afinité de storia, cultura e teritorio«. N vare che rua n prospetiva de giourì le miniere del Fursil e l colegament turistich col Ciastel d’Andrac e la Strada de la Vëna. Ntel 2015, n atuazion de chël stabilì da la Region del Veneto, l eva sté ...


05 de merz 2025
N zenter de letura gestì dai volontari
Da la Cesa de Comun
La scomenciadiva la giourirà ntei self bas ite de la scola elementara a La Plié
Cultura Da agn se descor de co fè a giourì la biblioteca comunala e ladina nte la Cesa de la Cultura Fodom a La Plié. N servisc che máncia nta Fodom. Ma i locai ulache ntei agn, grazie ence al laour del maestro Franco Deltedesco, l é sté metù via n consistent numer de libri e publicazion i a grosc problemi de umidité che ven ite dai mur e per podei sciaudé ite. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Cultura Da agn se descor de co fè a giourì la biblioteca comunala e ladina nte la Cesa de la Cultura Fodom a La Plié. N servisc che máncia nta Fodom. Ma i locai ulache ntei agn, grazie ence al laour del maestro Franco Deltedesco, l é sté metù via n consistent numer de libri e publicazion i a grosc problemi de umidité che ven ite dai mur e per podei sciaudé ite. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


02 de merz 2025
Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan sot ataco da chi da La Rocia. E no demè
La polemica auzada su dal ex Capocomun Andrea De Bernardin davoche l Comun l é resté fora co la trasformazion del istitut n fondazion. E Grones ie da rejon e taca l Istitut. Na vizenda che metarà n peron su le veleité de La Rocia de jì nte la Generela
Come da la Pruma Viera, cánche le prume bale de canon contra Fodom i eva partide da Laste, nchëstadì da La Rocia l é pié via sul folgio da vignidì Il Gazzettino, n ataco senza precedenc al Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. La viertola per enesché la polemica e chëla che a dut l tof de ester na viera ben pilotada, l’é stada l’esclujion del Comun da La Rocia dal Istitut, davoche chëst è deventé na fondazion de partecipazion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Come da la Pruma Viera, cánche le prume bale de canon contra Fodom i eva partide da Laste, nchëstadì da La Rocia l é pié via sul folgio da vignidì Il Gazzettino, n ataco senza precedenc al Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. La viertola per enesché la polemica e chëla che a dut l tof de ester na viera ben pilotada, l’é stada l’esclujion del Comun da La Rocia dal Istitut, davoche chëst è deventé na fondazion de partecipazion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


26 de fauré 2025
»Giornada Mondiala del Malé« a Vila S. Ijep
Davò l Covid l’é tournada la tradizion de la S. Mëssa ciantada dal coro de gliejia
Nchëstadì ence a Vila S.Ijep l’é stada festegiada la Giornada Mondiala del Malé. Na giornada che, dal pont de veduda liturgich la toma ntel di de la Madona de Lourdes. Na solenité che fin davánt l Covid la vigniva festegiada co la S. Mëssa ciantada dal coro de gliejia proprio a Vila S. Ijep. Co le restrizion de la pandemia l’eva stada scancelada. Ma adés, su proposta de scior pleván don Andrea Constantini, la tradizion l’é tournada e coscita jent de temp e familiars i a podù ndavò to pert ...
Nchëstadì ence a Vila S.Ijep l’é stada festegiada la Giornada Mondiala del Malé. Na giornada che, dal pont de veduda liturgich la toma ntel di de la Madona de Lourdes. Na solenité che fin davánt l Covid la vigniva festegiada co la S. Mëssa ciantada dal coro de gliejia proprio a Vila S. Ijep. Co le restrizion de la pandemia l’eva stada scancelada. Ma adés, su proposta de scior pleván don Andrea Constantini, la tradizion l’é tournada e coscita jent de temp e familiars i a podù ndavò to pert ...


24 de fauré 2025
»Rencuré cánche no se pò plù vari«
Scomencia l 26 de fauré l 7° cors per volontari de l’associazion »Pettirosso Agordino«. Nuof sëre con esperc per formé volontari de le cure paliative
L’associazion »Pettirosso Agordino« la mët a jì dal 26 de fauré l 7° cors per volontari dal titol »Rencuré cánche no se pò plù varì«. La pruma encontada la sarà dedicada a prejenté l cors auna a Giuseppe Fornasier, diretor de l’Uoc cure pliative de la Ulss 1, Sonia D’Agostini, prescidenta de la Pettirosso Agordino, Ilaria Corazzin, poder de e consilier de l’associazion, Laura Miana, psicologa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
L’associazion »Pettirosso Agordino« la mët a jì dal 26 de fauré l 7° cors per volontari dal titol »Rencuré cánche no se pò plù varì«. La pruma encontada la sarà dedicada a prejenté l cors auna a Giuseppe Fornasier, diretor de l’Uoc cure pliative de la Ulss 1, Sonia D’Agostini, prescidenta de la Pettirosso Agordino, Ilaria Corazzin, poder de e consilier de l’associazion, Laura Miana, psicologa.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


22 de fauré 2025
Trasporc publizi, enrescida on line per studié i colegamenc con Corvera e Ciaurì
La scomenciadiva la mira a trè su dac da descore fora n previjion de n acordo ntra Dolomitibus, Sad e le Provinzie de Belum e Bolśán
Chël dei trasporc publizi nta Fodom l é deventé da chelche ann nca n problem, davoche Dolomitibus a taié corse da e per Belum. L’ultima che a fat nsurié l’aministrazion l’é stada chëla de le 5.30 del lunesc dadomán che empermetáva ai studenc che resta duta setemana a Belum a studié de rué n temp per la pruma ciampanela. Per stopé prò al busc l’aministrazion la s’a ativé e l’a metù a jì n servisc a rodol coi taxisc. Servisc che vignarà paié dal Comun. (LS)
De plu tla edizion ...
Chël dei trasporc publizi nta Fodom l é deventé da chelche ann nca n problem, davoche Dolomitibus a taié corse da e per Belum. L’ultima che a fat nsurié l’aministrazion l’é stada chëla de le 5.30 del lunesc dadomán che empermetáva ai studenc che resta duta setemana a Belum a studié de rué n temp per la pruma ciampanela. Per stopé prò al busc l’aministrazion la s’a ativé e l’a metù a jì n servisc a rodol coi taxisc. Servisc che vignarà paié dal Comun. (LS)
De plu tla edizion ...


19 de fauré 2025
L é nasciù »Il Cammino delle Dolomiti«, 500 km ntra natura e spiritualité
L trekking l passa ence nte troc luosc sacri. Doi de le 30 tape le passa ence per Fodom
L é sté prejenté ufizialmente enchëstadì a Venezia, ence se l eva da nen toch che l eva sté signé fora, »Il Cammino delle Dolomiti«, n anel de 500 km, despartì fora nte 30 tape, che toca nvalgugn luosc e paesagi plù carateristizi e afascinánc de le Dolomiti Beluneji, patrimone Unesco. »Il cammino delle Dolomiti« l é nasciù grazie a la colaborazion ntra la Diozeji de Belum – Feltre e n grop de laour formé souradut da scout del »Movimento Adulti Scout Cattolici Italiani« (Masci) e nvalgugn ...
L é sté prejenté ufizialmente enchëstadì a Venezia, ence se l eva da nen toch che l eva sté signé fora, »Il Cammino delle Dolomiti«, n anel de 500 km, despartì fora nte 30 tape, che toca nvalgugn luosc e paesagi plù carateristizi e afascinánc de le Dolomiti Beluneji, patrimone Unesco. »Il cammino delle Dolomiti« l é nasciù grazie a la colaborazion ntra la Diozeji de Belum – Feltre e n grop de laour formé souradut da scout del »Movimento Adulti Scout Cattolici Italiani« (Masci) e nvalgugn ...


17 de fauré 2025
Coro S.Iaco, contribut dal Bim per la mondura
Ma da 6 agn l speta i scioldi da Roma per l guánt da fodoma
Fè o refé na mondura, per na n’associazion de volontariat, l é tres n cost difizile da sostignì senza l aiut de la mán publica. Souradut se se trata de na mondura vegla, che mossa ester fata a mán. Da oramei envalgugn agn ncà, ence l Coro de Gliejia S. Iaco da La Plié l a na mondura che l doura nte deplù ocajion: gran feste de gliejia, conzerc, avenimenc culturai e via de sceguito. Na mondura scempla, co na mania bleva per i ëi e rossa per le ële, la cravata rossa ...
Fè o refé na mondura, per na n’associazion de volontariat, l é tres n cost difizile da sostignì senza l aiut de la mán publica. Souradut se se trata de na mondura vegla, che mossa ester fata a mán. Da oramei envalgugn agn ncà, ence l Coro de Gliejia S. Iaco da La Plié l a na mondura che l doura nte deplù ocajion: gran feste de gliejia, conzerc, avenimenc culturai e via de sceguito. Na mondura scempla, co na mania bleva per i ëi e rossa per le ële, la cravata rossa ...


15 de fauré 2025
Dal Fond Comuns de Confin rua autri 700 mile euro per Vila S.Ijep
Se trata de n’integrazion per curì l aument dei cosć sul progét de ristruturazion de la pert vegla de la cesa de paussa. Che ndut l ruarà a costé 3,1 milioni de euro
L Comitat Paritetich de gestion del Fond Comuns de Confin l a aprové nchëstadì l’integrazion de progetualité bele portade ennavánt da la Provinzia de Belum n sceguito a l’aprovazion da pert de l’ascemblea dei capicomuns de pruma e seconda fascia che l’é stada de otobre. Per douré parole scemple, l é sté dezedù de stanzié autri scioldi e ence de slongé i temp de realizazion per empermëte de fenì via progéc bele aprovei e enviei via su le programazion 2013-2018 e 2019-2024 del Fond Comuns de ...
L Comitat Paritetich de gestion del Fond Comuns de Confin l a aprové nchëstadì l’integrazion de progetualité bele portade ennavánt da la Provinzia de Belum n sceguito a l’aprovazion da pert de l’ascemblea dei capicomuns de pruma e seconda fascia che l’é stada de otobre. Per douré parole scemple, l é sté dezedù de stanzié autri scioldi e ence de slongé i temp de realizazion per empermëte de fenì via progéc bele aprovei e enviei via su le programazion 2013-2018 e 2019-2024 del Fond Comuns de ...


10 de fauré 2025
S. Mëssa n onour de S.Ijep Freinademetz
Don Andrea: »La patria l é ulache se rua a volei ben a la jent per amour del Signour«
Miercoi ai 29 de jené ence la comunité cristiana fodoma l’a recordé co na mëssa l sánt ladin Ijep Freinademetz ntel dì a dël dediché. N apuntament envié via davò che, ntel 2022, da puoch rué nta Fodom, scior pleván l a compré na statua del sánt e na outa benedida, l’é stada metuda nte la gliejia da La Plié. A la celebrazion a tout pert, tra l auter, envalgugn ciántarins e ciántarine del Coro de Gliejia S. Iaco che a acompagné la funzion, de l’Union dei Ladins col guánt da fodoma e dei ...
Miercoi ai 29 de jené ence la comunité cristiana fodoma l’a recordé co na mëssa l sánt ladin Ijep Freinademetz ntel dì a dël dediché. N apuntament envié via davò che, ntel 2022, da puoch rué nta Fodom, scior pleván l a compré na statua del sánt e na outa benedida, l’é stada metuda nte la gliejia da La Plié. A la celebrazion a tout pert, tra l auter, envalgugn ciántarins e ciántarine del Coro de Gliejia S. Iaco che a acompagné la funzion, de l’Union dei Ladins col guánt da fodoma e dei ...


08 de fauré 2025
Renovada la convenzion ntra la Uls e le associazion de prum aiut
L Caposervisc de la Crousc Bláncia Fodom Andreas Miribung: »L acordo l curisc gran pert dei cosć. Bon raport co la Uls«
Nchëstadì i raprejentánc de le associazion de prum aiut de la Provinzia de Belum i a firmé la nuova convenzion co la Uls 1 Dolomiti per i trasporc primars de prum aiut. La convenzion, che la vel per trei agn, l’eva scaduda al 31 de dezember. L acordo sotscrit da dute le associazion l perveiga le medeme condizion de chël vegle e ence chëst l valarà per i proscimi trei agn.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Nchëstadì i raprejentánc de le associazion de prum aiut de la Provinzia de Belum i a firmé la nuova convenzion co la Uls 1 Dolomiti per i trasporc primars de prum aiut. La convenzion, che la vel per trei agn, l’eva scaduda al 31 de dezember. L acordo sotscrit da dute le associazion l perveiga le medeme condizion de chël vegle e ence chëst l valarà per i proscimi trei agn.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper