Fodom


11 de messel 2025
Tablei, nuove regole per podei i sposté
Se mossarà resté l plù poscibile damprò al sedim. Delmonego: »Stop a la speculazion«
Basta »deregulation« sui tablei. L consei de comun l a aprové nchëstadì n at de indiriz che limiteia le poscibilité dei sposté ulachemei.
Da temp oramei l’atenzion de la speculazion l’a metù i ogli sui tablei da mont. Fabricac tres plù cherìs per ester fac fora e deventé de picole vilete, magari da fité via a turisć facoltousc, che pò s’empermëte de paié zifre da vignì ciourgn pur de podei dormì chelche not su per mont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
Basta »deregulation« sui tablei. L consei de comun l a aprové nchëstadì n at de indiriz che limiteia le poscibilité dei sposté ulachemei.
Da temp oramei l’atenzion de la speculazion l’a metù i ogli sui tablei da mont. Fabricac tres plù cherìs per ester fac fora e deventé de picole vilete, magari da fité via a turisć facoltousc, che pò s’empermëte de paié zifre da vignì ciourgn pur de podei dormì chelche not su per mont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...


09 de messel 2025
Trei milioni de euro per mëte n segurëza le strade de Chierz e Contrin
A Fodom l contribut sui 60 milioni assegnei a la Provinzia de Belum
Al Comun da Fodom l é sté assigné 2,9 milioni de euro per mëte n segurëzza l teritorio. N particolar l finanziament l vignarà destiné a mëte reti parasasc sourasù e mudé fora gard rail ruinei. L lo fesc savei l ex Capocomun da Fodom Leandro Grones. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Al Comun da Fodom l é sté assigné 2,9 milioni de euro per mëte n segurëzza l teritorio. N particolar l finanziament l vignarà destiné a mëte reti parasasc sourasù e mudé fora gard rail ruinei. L lo fesc savei l ex Capocomun da Fodom Leandro Grones. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


07 de messel 2025
Grones: »Come se felo a colaboré con aministradous che ten dut chiet?«
L ex Capocomun respón a le critighe de Nagler
Coche l eva da pervedei, no s’a fat speté la replica dal capogrop de mendránza Leandro Grones a le critighe sul raport ntra magioránza e opojizion nte sto prum ann de aministrazion, auzade fora dal Capocomun Oscar Nagler nte l’intervista vignuda fora sul ultimo numer de La Usc di Ladins. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Coche l eva da pervedei, no s’a fat speté la replica dal capogrop de mendránza Leandro Grones a le critighe sul raport ntra magioránza e opojizion nte sto prum ann de aministrazion, auzade fora dal Capocomun Oscar Nagler nte l’intervista vignuda fora sul ultimo numer de La Usc di Ladins. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


05 de messel 2025
Festa del Cuor de Gejù, na mucia de jent a vedei i fuosc sa mont
La festa sto ann l’é tomada auna a la Siegra da Reba
Festa dopla sto ann sa na Reba, ulache s’a sourapié la siegra del paisc co la Festa del Sacro Cuor. Na tradizion che ence nstouta l’é stada celebrada con gran solenité. Coche ven fat da envalgune edizion, l é sté fat na Mëssa sola per duta la val a Reba, co la partecipazion de le raprejentánze de le associazion del paisc. La picola gliejia la s’a debota emplenì de jent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Festa dopla sto ann sa na Reba, ulache s’a sourapié la siegra del paisc co la Festa del Sacro Cuor. Na tradizion che ence nstouta l’é stada celebrada con gran solenité. Coche ven fat da envalgune edizion, l é sté fat na Mëssa sola per duta la val a Reba, co la partecipazion de le raprejentánze de le associazion del paisc. La picola gliejia la s’a debota emplenì de jent. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


01 de messel 2025
Tai de la vëta per l renové supermarcé de Reba
La pruma boteiga ntel 1978. Ntel 2019 l’afiliazion a la Despar. »Roberto Grones: »Nosta filojofia? On tres cialé de se adegué a chël che damana i clienc«
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


29 de jugn 2025
Festa del Signour ntel senn de la tradizion
Mëssa e procesción co la partecipazion de le associazion
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


27 de jugn 2025
N ann de aministrazion Nagler: l bilánz del Capocomun
Dal problem del chelfer de la scorza a chël del personal de comun che no se ciapa, fin ale polemiche con Region e opojizion
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L’aministrazion Nagler la »complësc« n ann. L 24 de jugn del 2024 se sentáva ite la jovena lista »Fodom del Davignì« che l’ava vadagné le elezion sun chëla del Capocomun n ciaria Leandro Grones. La fin de n’era, che consignáva la val a nen grop de jovegn deldut jaiuns de aministrazion. Davò dodesc meisc on volù fé n prum bilánz col Capocomun Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


24 de jugn 2025
Natura e moralité, studenc dal New Jersey per n’enrescida al Istitut Cesa de Jan
La comunité ladina e suoi mudamenc tira tres deplù l’enterésc de studiousc da dut l mondo
L Istitut Ladin de Cesa de Jan l se confermeia ann davò ann pont de riferiment per apascionei e studiousc che s’enteresceia de le comunité ladine, sua storia, cultura, tradizion ma ence dinamiche e mudamenc soziai. Trop particolar l studio che i é ntel laour de fè e che a porté ja Col nchëstadì Jansen e Al, doi studenc de filosofia de la Princenton University del New Jersey ntei Stac Unis d’America. Suo aprofondiment e rizerca i eva enzentrei su la comunité ladina, per enrescì coche ...
L Istitut Ladin de Cesa de Jan l se confermeia ann davò ann pont de riferiment per apascionei e studiousc che s’enteresceia de le comunité ladine, sua storia, cultura, tradizion ma ence dinamiche e mudamenc soziai. Trop particolar l studio che i é ntel laour de fè e che a porté ja Col nchëstadì Jansen e Al, doi studenc de filosofia de la Princenton University del New Jersey ntei Stac Unis d’America. Suo aprofondiment e rizerca i eva enzentrei su la comunité ladina, per enrescì coche ...


22 de jugn 2025
Sarevede a Padre Abraham, nuof ambasciadou del Papa
L suo rengraziament a la comunité fodoma n ocajione de la Festa de la Tarnité nt’Andrac
Da chelche ann oramei Padre Abraham, originar de la Nigeria, l eva deventé na prejenza cugnisciuda e aprijada nta Fodom. Grazie a la sua grana amicizia con scior pleván don Andrea Constantini, per trope oute l é vignù nta Fodom da Roma, ulache l studiáva, per se passé chelche setemana de ferie e co l’ocajion daidé don Andrea nte le celebrazion. Nchëstadì Padre Abraham l a volù vignì ncora nviade per saludé duta la comunité fodoma davánt de pié via per l mondo nte sua nuova ...
Da chelche ann oramei Padre Abraham, originar de la Nigeria, l eva deventé na prejenza cugnisciuda e aprijada nta Fodom. Grazie a la sua grana amicizia con scior pleván don Andrea Constantini, per trope oute l é vignù nta Fodom da Roma, ulache l studiáva, per se passé chelche setemana de ferie e co l’ocajion daidé don Andrea nte le celebrazion. Nchëstadì Padre Abraham l a volù vignì ncora nviade per saludé duta la comunité fodoma davánt de pié via per l mondo nte sua nuova ...


20 de jugn 2025
Na nuova gabinovia da 10 posć sun Col de Cuch per l’inviern
Portada aumentada a 3.400 p/h per tò via le code davomesdì del viers de la Val de Fascia
Nuof investiment ntel comprensor da schi Reba – Marmolada per milioré la cualité del servisc de trasport dei lifc e fè sparì le code. Davò la segiovia da 6 posć »Antercrëp« sun Padon, fata su l’isté passada nte la luoga de la vegla da doi dal grop »Funivie Arabba«, sto ann toca a la sozieté »Pordoi« che l’a metù n cantier la realizazion de la nuova gabinovia da 10 posć »Lezuo«, che jiarà nte la luoga de la vegla segiovia da cater posć che porta sun Col de Cuch. (LS)
De plu tla edizion ...
Nuof investiment ntel comprensor da schi Reba – Marmolada per milioré la cualité del servisc de trasport dei lifc e fè sparì le code. Davò la segiovia da 6 posć »Antercrëp« sun Padon, fata su l’isté passada nte la luoga de la vegla da doi dal grop »Funivie Arabba«, sto ann toca a la sozieté »Pordoi« che l’a metù n cantier la realizazion de la nuova gabinovia da 10 posć »Lezuo«, che jiarà nte la luoga de la vegla segiovia da cater posć che porta sun Col de Cuch. (LS)
De plu tla edizion ...


19 de jugn 2025
I jovegn socoridous fodomi s’a fat valei ale gare de prum aiut
Bela esperienza per l grop jovegn de la Crousc Bláncia a la manifestazion n Val d’Ultimo
Ogni doi agn la Crousc Bláncia de Bolsán la mët a ji na gara de prum aiut ntra duc i grop jovegn de le sezion de Südtirol con Cortina e Fodom. Sto ann la manifestazion l’é stada ospitada ntel paisc de San Pacrazio, n Val d’Ultimo, n sabeda ai 7 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ogni doi agn la Crousc Bláncia de Bolsán la mët a ji na gara de prum aiut ntra duc i grop jovegn de le sezion de Südtirol con Cortina e Fodom. Sto ann la manifestazion l’é stada ospitada ntel paisc de San Pacrazio, n Val d’Ultimo, n sabeda ai 7 de jugn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


19 de jugn 2025
Netijia del teritorio e manutenzion dei terioi. Lezuo (Aft): »Ogniun a da fè sua pert«
L Comun no n a oure, la burocrazia la frena, i volontari no tres i da la disponibilité e i operadous turistizi mët i ponc su le i. Nte dut chëst a nen remëte l é l teritorio
L’isté l’é oramei ale porte e con chësta se riprejenta problemi e cuestion deventei oramei cronizi. Descorón de la netijia del teritorio e de chëla che l’é l’atrativa de la stagion per la mont: l jì a pé su per ste mont. Davò Vaia l é sté fat trop, grazie souradut al volontariat, per tourné a giourì i terioi. Ma, siebelo chi de competenza del Cai che chi autri, i a debujen de na manutenzion ann per ann. E valgugn ence de intervenc plù consistenc acioche i siebe da podei passé n segurëzza. (LS)
...
L’isté l’é oramei ale porte e con chësta se riprejenta problemi e cuestion deventei oramei cronizi. Descorón de la netijia del teritorio e de chëla che l’é l’atrativa de la stagion per la mont: l jì a pé su per ste mont. Davò Vaia l é sté fat trop, grazie souradut al volontariat, per tourné a giourì i terioi. Ma, siebelo chi de competenza del Cai che chi autri, i a debujen de na manutenzion ann per ann. E valgugn ence de intervenc plù consistenc acioche i siebe da podei passé n segurëzza. (LS)
...


17 de jugn 2025
Jì col giat in Nuova Zelanda
Chesta l’esperienza che à metù man da puoch l joven Davide Pallabazzer da Col
Na idea che bele da calche temp la girava nte la testa de Davide l’eva chela, na ota imparà ben a jì col giat, de provà a jì da n’autra banda a mete in pratega chesta sua passion. Ades, a 22 agn, l à deziso de provà per calche mes a jì a laurà in Nuova Zelanda e ciò cussì l’ocajion per imparà meo l ingleje. De chesta idea e de sua passion per l laor Davide l n’à contà de pi nte chesta intervista. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Na idea che bele da calche temp la girava nte la testa de Davide l’eva chela, na ota imparà ben a jì col giat, de provà a jì da n’autra banda a mete in pratega chesta sua passion. Ades, a 22 agn, l à deziso de provà per calche mes a jì a laurà in Nuova Zelanda e ciò cussì l’ocajion per imparà meo l ingleje. De chesta idea e de sua passion per l laor Davide l n’à contà de pi nte chesta intervista. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


15 de jugn 2025
Le Dolomiti ntra lejenda e turism da nnier e del davignì nten progét de la scola mesana
I tosac i a descorëst fora deplù tematighe de atualité e enjigné ca doi teatri per ladin
Le Dolomiti i é stade l argoment principal del progét interdisciplinar che la scola mesana de Brenta a metù a jì per l ann de scola 2024 – 2025. Via per l ann i tosac e le tosate i a bu momenc de discusción su deplù tematighe de atualité che a da ci fé con noste mont, nost ambient e nosta societé, come la natura, incuinament. Discusción ulache a tout pert, tra l auter, ence l Capocomun da Fodom Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Le Dolomiti i é stade l argoment principal del progét interdisciplinar che la scola mesana de Brenta a metù a jì per l ann de scola 2024 – 2025. Via per l ann i tosac e le tosate i a bu momenc de discusción su deplù tematighe de atualité che a da ci fé con noste mont, nost ambient e nosta societé, come la natura, incuinament. Discusción ulache a tout pert, tra l auter, ence l Capocomun da Fodom Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


13 de jugn 2025
A la stazion del Aiut Alpin da Fodom la pruma jeep del Veneto atrezada per porté la barela coi ferìs
Festa ai Bec de Roces per la presentazion del meso compré grazie al contribut de la REgion del Veneto, l Comun, sponsor e la popolazion
L’é n dotazion a la stazion del Aiut Alpin da Fodom la pruma jeep del Veneto omologada per porté ferìs co la barela. Bottaccin: »Da chilò peia via l davignì. La Region enjignada a sostignì l renovament dei mesi dei volontari«. L temp melsegur de la domán no l a fermé, domënia passada la gran festa per la benediscion del nuof meso n dotazion a la stazion da Fodom, metuda a jo sui Bec de Roces. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
L’é n dotazion a la stazion del Aiut Alpin da Fodom la pruma jeep del Veneto omologada per porté ferìs co la barela. Bottaccin: »Da chilò peia via l davignì. La Region enjignada a sostignì l renovament dei mesi dei volontari«. L temp melsegur de la domán no l a fermé, domënia passada la gran festa per la benediscion del nuof meso n dotazion a la stazion da Fodom, metuda a jo sui Bec de Roces. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


09 de jugn 2025
I »Mujicánc de Brema« i descor per ladin
Gran suzess per l teater n mujica de la cugnisciuda sciona dei fradiei Grimm metù a jì dai tosac dele clasci 4° e 5° elementara auna ala Bánda da Fodom
Davò la sciona de Pinocchio, raprejentada davánt doi agn, sto viade i tosac dele clasci 4° e 5° elementara auna ala Bánda da Fodom i a metù a jì n teater n mujica, sto viade su la cugnisciuda storia dei fradiei Grimm »I Mujicánc de Brema«. L toch, scrit da Angelo Soriani, l é n strumentazion variabila a 5 ousc co na ousc che conta. L progét l é nasciù n colaborazion ntra l Istitut Comprensif de Alie, l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan e la B0ßnda da Fodom daìte dale ore de ladin che ...
Davò la sciona de Pinocchio, raprejentada davánt doi agn, sto viade i tosac dele clasci 4° e 5° elementara auna ala Bánda da Fodom i a metù a jì n teater n mujica, sto viade su la cugnisciuda storia dei fradiei Grimm »I Mujicánc de Brema«. L toch, scrit da Angelo Soriani, l é n strumentazion variabila a 5 ousc co na ousc che conta. L progét l é nasciù n colaborazion ntra l Istitut Comprensif de Alie, l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan e la B0ßnda da Fodom daìte dale ore de ladin che ...


05 de jugn 2025
Emanuel Delmonego tourna a cé dei scizeri Ladins
L é sté dël a ciapé la magioránza dele ousc enveze che l ricandidé Major Andres Kostner
Emanuel Delmonego, Hauptmann dela »Schützenkompanie Buchenstein – Scizeri da Fodom e Col l é sté endavò nominé Major dei scizeri ladins La rielezion l’é stada nchëstadì a l’Ostaria Gran Ciasa Al Plán de Marebe, ulache i Hauptmann delle compagnie ladine che fesc pert del Südtiroler Schützenbund, Fodom, Ampëz, La Plì de Mareo, Al Plán de Mareo, Sëlva de Gherdëna e Ortijei, i s’a biné. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
Emanuel Delmonego, Hauptmann dela »Schützenkompanie Buchenstein – Scizeri da Fodom e Col l é sté endavò nominé Major dei scizeri ladins La rielezion l’é stada nchëstadì a l’Ostaria Gran Ciasa Al Plán de Marebe, ulache i Hauptmann delle compagnie ladine che fesc pert del Südtiroler Schützenbund, Fodom, Ampëz, La Plì de Mareo, Al Plán de Mareo, Sëlva de Gherdëna e Ortijei, i s’a biné. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...


03 de jugn 2025
L Sci Club Arabba s’enjegna a festegé l scecol de vita
Per l’ocajion sarà druché fora n pico liber per recordé la storia. De jugn le elezion per l nuof consei
Sto ann l Sci Club Arabba l recordarà n giubileo emportánt: chël dei 100 agn de fondazion. L’associazion defati l’eva nasciuda l 26 de setember del 1925 co l inom de Sci Club Col di Lana, grazie ala pasción d’envalgugn apascionei, locai e o, del sci nordich, che n chi agn l eva trop plù de moda de chël alpin. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sto ann l Sci Club Arabba l recordarà n giubileo emportánt: chël dei 100 agn de fondazion. L’associazion defati l’eva nasciuda l 26 de setember del 1925 co l inom de Sci Club Col di Lana, grazie ala pasción d’envalgugn apascionei, locai e o, del sci nordich, che n chi agn l eva trop plù de moda de chël alpin. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


01 de jugn 2025
Ousc fodome ntel santuar de Loreto
L Coro Fodom l a acompagné la S. Mëssa co na cianté ence per ladin
L é plù che positif per l Coro Fodom il bilánz del fin setemana passé nte le Marche. Trei dis ntel senn del cianté, de l’amicizia co la jent encontada, che lasciarà de biei recorc e emozion ai corisć ence per i luosc ulache i a podù se ejibì. La sodisfazion plù grana l’é stada de segur la sabeda da sëra, cánche i a podù cinaté e acompagné la S. Mëssa ntel gran e cugnisciù santuar dela Madona Neigra de Loreto. N luoch ulache ruada adalerch jent da dut l mondo n pelegrinagio per vedei e ...
L é plù che positif per l Coro Fodom il bilánz del fin setemana passé nte le Marche. Trei dis ntel senn del cianté, de l’amicizia co la jent encontada, che lasciarà de biei recorc e emozion ai corisć ence per i luosc ulache i a podù se ejibì. La sodisfazion plù grana l’é stada de segur la sabeda da sëra, cánche i a podù cinaté e acompagné la S. Mëssa ntel gran e cugnisciù santuar dela Madona Neigra de Loreto. N luoch ulache ruada adalerch jent da dut l mondo n pelegrinagio per vedei e ...


30 de mei 2025
La nuova vita de Malga da Ciastel per n turismo plù sostenibl
Inaugurada la strutura. Delmonego: »Barizenter den nuof turismo«. Prejenté ence l proget »Regenerate« per la Strada dela Vëna
L’é stada ufizialmente inugurada nsabeda passada la nuova e ristruturada Malga da Ciastel, Davò plù de 10 agn de laour, finanziei grazie a nen progét del Fond Comuns de Confin per la valorizazion dela Strada dela Vëna, la nuova aministrazion l’a volù giourì le porte per fè vedei a duc i enterescei l resultat del intevent. »No na malga tradizionala coche se podëssa la pensé, ma na strutura moderna, con zirca 20 lec, n bar, n ristoránt e n gran cuartier, enjignada per ester dada su n ...
L’é stada ufizialmente inugurada nsabeda passada la nuova e ristruturada Malga da Ciastel, Davò plù de 10 agn de laour, finanziei grazie a nen progét del Fond Comuns de Confin per la valorizazion dela Strada dela Vëna, la nuova aministrazion l’a volù giourì le porte per fè vedei a duc i enterescei l resultat del intevent. »No na malga tradizionala coche se podëssa la pensé, ma na strutura moderna, con zirca 20 lec, n bar, n ristoránt e n gran cuartier, enjignada per ester dada su n ...