Atualité

media/k2/galleries/29900/thumbs/Cur_di_Veri_Fuciada.jpg
12 de messel 2025

Notes per catalan e furlan aur l istà de Fascia

Con doi bie conzerc de gropes de mendranza de nonzech se à avert l Panorama Music Festival.
L é scomenzà con gran sbunf chest istà l Panorama Music Festival. La edizion torona numer 10 à volù ge dedichèr amò maor lèrga a la musega de la comunanzes de mendranza linguistica, col projet »Lengac de mendranza, musega èrt e letradura« endrezà da La Grenz e dal diretor artistich Enrico Tommasini col sostegn de la Region Trentin-Südtirol, de la Provinzia de Trent, del Comun General de Fascia e del Comun de Moena.
L prum apuntament, te la senta de La Grenz a Moena en sabeda ai 28 de jugn e sui ...
media/k2/galleries/29899/thumbs/Claus_Soraperra_operes_mostra_Strigno.jpg
11 de messel 2025

Uteres/0.2: identità e libertà

L artist da Gries Claus Soraperra met fora sia instalazions te na motra a Castel Ivano de Strigno.
Do doi egn da sia prejentazion te Museo Ladin, Claus Soraperra porta sia mostra e sia performance Uteres/0.2 tel Spazie zivich Albano Tomaselli de Castel Ivano a Strigno. L’esposizion, che vegn inaugurèda en sabeda ai 12 de messèl da les 18:00, é stata proponeta da Croxarie, na sociazion culturèla che se dèsc ju per la valorisazion de la cultura, en colaborazion col Comun de Castel Ivano, l Ecomuseo de la Valsugana, l Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e Litodelta.

Se pel lejer de più su La ...
media/k2/galleries/122/thumbs/2563c663ebe78c54d77a1b24ef682c3f.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/29929/thumbs/euro_web.jpg
11 de messel 2025

Nüsc politics nes provochëia

Dal punt d’odüda finanziar, é le 2025 por nüsc rapresentanc politics provinziai y regionai n ann straor­dinar. Bele dal mëteman dl ann ái podü se ralegré cun n aumënt dl 10,7% sön sü paiamënc, tan co za. 1.000 euro brutto al mëis. Inant ésera jüda de merz, canche ai á ciafé sön busta paga incër 19 mile euro sciöche »adatamënt ala inflaziun« por i agn 2022 y 2023. Ó dí che sce an cumpëda adöm ci che ai davagna bele zënza, ái albü ma te chël mëis na busta paga de passa 31.500€ brutto. I ne ...
media/k2/galleries/29896/thumbs/Convegn_Toponomastica_Trent_duc.jpg
10 de messel 2025

Toponomastica, anter normes e memoria populèra

A Trent l prum convegn internazionèl su la doura di inomes de lech de la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia, endrezà dal assessor regionèl Luca Guglielmi.
Se à tegnù a Trent, ai 2 e 3 de messèl, te la sala de raprejentanza de la Region Trentin-Südtirol, l prum convegn internazionèl su la toponomastica de la mendranzes linguistiches storiches te la Tèlia, endrezà dal assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi en colaborazion con l’Università de Trent. Na ocajion de confront e de reflescion su n tem che tocia la reijes identitères de la comunanzes mendres e che veit tel patrimonie toponomastich n strument fondamentèl per la ...
media/k2/galleries/29893/thumbs/Amisc_UnpostoIncuiTornare_Marmolada2025_ApTFascia.jpg
09 de messel 2025

Marmolèda: n post olà vegnir amò

Do 3 egn dal destach de giacia sun Marmolèda, a Cianacei la messa per recordèr la vitimes e l prum apuntament de »Canazei Campo Base« con la sociazion nasciuda per recordèr Nicolò Zavatta.
Anter la cianties che à avert la pruma scontrèda de la rassegna »Canazei Campo Base« l era ence »Hai un amico in me« de Riccardo Cocciante. Sun paladina, un di amisc de Nicolò Zavatta, che de 22 egn l é stat l più jon di 11 morc sun Marmolèda, à sonà la chitara e ciantà per el con sentiment. Belapontin sun envit de la giornalista Elisa Salvi, che rencura duta la lingia de evenc, en domenia ai 6 de messèl te Piaz Marconi l é stat endrezà n talk per recordèr chest burt fat ensema con la sociazion ...
media/k2/galleries/29879/thumbs/10_Seres_-_Val_Longiaru.jpg
09 de messel 2025

Trois de Lum tla Ladinia

N projet fotografich de Massimo Bolognini va ite te tematiches liedes a la cultura ladina dla popolazion dles Dolomites. I retrac vegnirà metus fora tla Ciasa dla Moniaria a Sèn Jan.
Massimo Bolognini vif a Este tla provinzia de Pèdua, al é pascioné de fotografia y al à svilupé tl temp projec fotografics desvalifs con l obietif de conté stories. Al é scrit ite tla Fiaf (Federazion dles Assoziazions Fotografiches dla Talia), al à arjont ejic de valour te desvalifs concursc fotografics y colaboré con editours per publicazions spezifiches da mont.
Bolognini à svilupé n raport particolar con l raion ladin y danter si projec fotografics é ence l mond ladin dles Dolomites ...
media/k2/galleries/29856/thumbs/la-natura-insuperabile-dell-italia_web.jpg
04 de messel 2025

»Egererhütte«?

Comentar de pruma 
Al pê che vigni isté ais so argomënt de polemica, chësc isté á metü man cun la proposta gnüda da pert de na funzionara dl AVS (»Alpenverein Südtirol«) da tó jö i inoms ofiziai dles üties da munt che corespogn ales cités todësces (olache al ê les seziuns dla Lia austriaca y todëscia de Munt che fajô sö chëstes prömes üties ti crëps tirolesc da laota) y da i dé n inom »südtirolesc«. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/29857/thumbs/Son_giacees_Rudi_Signorini2.jpg
03 de messel 2025

L lament di giacees

Tel An internazionèl per l mantegniment di giacees, tel Museo Geologich de la Dolomites a Pardac se pel veder e scutèr la instalazion dal titol »Un suono in estinzione«, e n muie de auter.
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions. 
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...
media/k2/galleries/29837/thumbs/cian.jpg
02 de messel 2025

Cians delibrá da morones

Dal 1. de messé 2025 incá vélel tla Talia la "Legge Brambilla" che scona i cians y i atri tiers (de bosch y de ciasa) da maltratamënc y morones de vigni sort. Sëgn él proibí da taché i cians. Straufunghes cina 5.000,00 Euro y condanes penales por caji de soferënzes y maltratamënc plü crödi
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.

Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...
media/k2/galleries/29821/thumbs/fotoauto_web.jpg
27 de jugn 2025

Buramënt dolomitich

Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
En chësc de á fat sciosciüre n video olache n ciafer jô sö por Ju de Frara y fajô surpassades y drifts tles ótes danter le »trafich da vignidé«. L’ël é gnü identifiché y é sëgn lëde dala patënt. Le medemo i êl sozedü l’ann passé a n jonn che sbrisciâ da San Martin sö cuntra Antermëia. Al n’é nia i pröms y al ne sará gnanca i ultims. Al é dui ejëmpli de ci che an vëiga vigni ann. Les Dolomites n’é nia ma n magnet por cënc de milesc de porsones che ó se gode la munt, mo ince por val’ »piloc« che ...
media/k2/galleries/29793/thumbs/convegn_Transdolomites_Bruxelles_partezipanc.jpg
24 de jugn 2025

La ferata de la Veisc te la teila de l’Europa

Transdolomites à endrezà n convegn a Bruxelles per uzèr fora l besegn de investir te la mobilità sun scina e prejentèr l projet de la ferata de la Veisc.
Transdolomites seghita a esser protagonista sui maores desć de discuscion su la mobilità a livel local, nazional e adertura internazional. Ai 20 de mé la sociazion à endrezà n gran convegn a Bruxelles olache l’à portà l projet de la ferata de la valèdes de la Veisc ma soraldut l’à metù al luster l ruol de l’Union Europeana per l potenziament de la rei de ferates ti raions alpins per permeter l svilup sostegnibol.

»L é stat na scontrada che à domanà n empegn de meisc e soraldut con la endesfida ...
media/k2/galleries/29781/thumbs/Convegn_Medejina_mont_Ferro.jpg
20 de jugn 2025

Sanità e segureza sa mont

N convegn te Fascia tel recort de Luca, Erwin, Alex e Diego per fèr informazion e formazion su la bona prateghes, la enrescida e la neves su la prevenzion del risech e l dret raport con l ambient.
A jir sa mont no l é mai la segureza piena, ma n muie pel vegnir fat per schivèr l risech e desfrutèr al miec duc i vantajes de na vita o na vacanza anter i crepes. Chisc temes é semper più emportanc, ajache la prejenza turistica ti lesc da mont é cresciuda debel ti ultimes egn, soraldut do l Covid, ma no l é cresciù te la medema maniera la consaputa de la jent sun colugn che pel esser i risesc e i problemes de chesta sort de turism, e nience su la strategies miores per poder se emprevaler de ...
media/k2/galleries/29771/thumbs/guerra-del-russo-tutto-campo-ucraina_web.jpg
20 de jugn 2025

Le lingaz dla vera

Comentar de pruma
I sinti n cer fistide, da odëi che tl monn s’impëiel n füch indôlater. Dal 2022 incá unse la vera tl’Ucraina, cun cënc de milesc de morc da intrames les perts. D’oto­ber dl 2023 él rot fora na vera danter Israel y i Hamas palestinesc, do che chisc â te n atentat copé jö chi 1.400 zivilisć tratan n festival. Da chël de incá vá inant i bombar­damënc, che á desdrüt la strisciora de Gaza, cun passa 50 mile morc, crudeltés y tragedies umani­tares che se consumëia de por de y che scraia ...
media/k2/galleries/29774/thumbs/Panorama_Music_2_Furlegn.jpg
19 de jugn 2025

Mendranzes en musega te Fascia

Dal nef CD de la band fascèna Popcorner ai gropes che rua da Fascia e Gherdëina, ma ence da la Catalunya, dal Friul, da la Sardegna e dal Südtirol per tor pèrt al Panorama Music per endrez de la sociazion La Grenz.
Musega eco-compatibola e paesajes dolomitics, ma ence atenzion ai lengac de mendranza, con gropes che rua da la Ladinia, da la Catalunya, da la Sardegna, dal Friul e dal Südtirol. Con chest spirit pea via l Val de Fascia Panorama Music vardan amò de più a la calità e a la proponetes artistiches. 
La rassegna, ruèda a la edizion numer 10, la é metuda a jir da la sociazion de cultura e musega La Grenz con la direzion artistica del baterist moenat de nonzech Enrico Tommasini e la perveit 18 ...
media/k2/galleries/29773/thumbs/Premiazion_soracuerta_Gropes_projec.jpg
19 de jugn 2025

Volontariat ladin ezelent

Les assoziazions Nëus Jëuni Gherdëina, Sorvij ai Jogn dla Val Badia y Inout de Fascia é vegnudes premiedes anter les mioures dla Euregio per si projec y ativités.
Tla bela sala Depero dl Palaz dla Provinzia de Trent é vegnù sourandé en juebia ai 12 de jugn i atestac de merit dl »Glanzleistung - Prestazione d'eccellenza per il volontariato giovanile«. Chest pest vegn metù a jì vigni an da les Provinzies autonomes de Trent y de Bulsan y dal Land Tirol per premié i joegn che se à dé ju con ejic ezelenc tl volontariat y al à l obietif de valorisé l impegn tla comunanza ti raions dl’Euregio.
L pest é vegnù sourandé chest an a 20 ic y eles sot i 35 agn y a 5 ...
media/k2/galleries/29734/thumbs/Assessor_regional_Luca_Guglielmi_copia.jpg
15 de jugn 2025

N nef regolament per valorisèr cultura, lengaz e identità

La Region Trentin-Sudtirol à tout su n nef provediment per dèr fora i contribuc a la mendranzes ladina, moechena e cimbra.
La Region autonoma Trentin-Sudtirol se à endotà de n nef regolament de esecuzion de la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, che l endreza a na vida più organica e percacenta l sistem de sostegn en favor de la mendranzes linguistiches zimbra, mochena e ladina. L provediment porta dant novitèdes emportantes per renforzèr i struments de stravardament e promozion de la richeza linguistica e culturèla del teritorie. L nef regolament à l fin de sostegnir la scomenzadives e i projec che engaissa la ...
media/k2/galleries/29733/thumbs/Workshop_2.jpg
14 de jugn 2025

N Dolomites Superlingaz

Na dì de referac y confronc per endrez dl Istitut Cultural Ladin de Fascia sun standardisazion linguistica, oportunités y poscibeltés de n lingaz ladin de referiment, per daidé y sostegnì i idioms de valeda.Vardan a les cordanzes che à bon ejit te ciamps desche chel sportif o chel turistich, à dit la diretoura, dlongia a n Dolomites Superski, percie pa nia ence n Dolomites Superlingaz?
Mete man a la delibera nr 210 dl  27.01.2003 dla Provinzia de Bulsan sun l'adoranza dl lingaz ladin tl'aministrazion publica, che ova decreté desche lingac ofiziai tl Sudtirol, dlongia a todesch y talian, demé les does variantes gherdëina y badiot unitar. Chest l vare damané da trueps tl curs dla scontreda dal titul »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«, metuda a jì en vender ai 6 de jugn a Sèn Jan dal Istitut Cultural Ladin de Fascia en ...
media/k2/galleries/29732/thumbs/scolees_Vich_Fodom_Fedaa_grana.jpg
14 de jugn 2025

I scolees de Fascia e de Fodom sun Fedaa

I bec e le beze de terza, quarta e quinta de la scola populara de Vich e chi de la populara de Fodom se à troà ensema per rejonar de la valuta del giacé de la Marmolada e de l’aga.
En martesc ai 3 de jugn i bec de le clasc terze, quarte e quinte de la scola populara de Vich e i bec de la scola populara de Fodom se à troà sun jouf de Fedaa dessema al espert Norman Gasperini, che fasc part de la Comiscion Glaciologica Trentina de la S.A.T. Chest’outa per rejonar scì de la valuta de l’aga desche ressorsa indispensabola per la vita de noscia tera, ma soraldut per ge dar luster a noscia Reina de la Dolomites, la Marmolada, che l é stat per egn na gran resserva de aga e che, da ...
media/k2/galleries/29742/thumbs/universite_stude_alexweissensteiner.jpg
14 de jugn 2025

Studié a temp parzial

La unibz crieia na oferta de stude nueva, per mioré la compatibilité anter stude, vita profescionala y vita privata. L proscim vare sarà spo la "executive education"
Con l’ann de stude nuef àn tla Università Liedia de Bulsan la poscibelté de lié damì n stude academich con la vita profescionala y privata. L retour prof. Alex Weissensteiner nes à splighé ciuldì che al vegn damané de podei studié a temp parzial y sun cie ofertes nueves che al vegn bele segn laoré.

Sciche an sà, é i laours a temp parzial dret damanés. Ciuldì vuelel pa ester ence n stude a temp parzial?
Alex Weissensteiner: Ajache n stude a temp plegn n’é per tres plu persones joenes nia la dreta ...