Atualité

media/k2/galleries/30883/thumbs/Screenshot_2025-12-05_alle_08.46.00.jpg
07 de dezember 2025

Leopoldo Rizzi al Forum su la Mendranzes de l’ONU

L ex ombolt de Vich à portà la ousc di Ladins a Ginevra desche ejempie de coejion sozièla e de defendura de la tradizions.
Ai 27 de november al Palais Des Nations de Ginevra l é stat endrezà la 18^ sescion del Forum de la Nazions Unides con la partezipazion de passa 900 raprejentanc de Stac, organisazions intergoernatives e no goernatives, esperc academics e raprejentanc de la mendranzes che se dèsc ju te la defendura di deric umans.
A chesta sescion à tout pèrt per la pruma outa ence n raprejentant de la mendranza ladina, l comendator Leopoldo Rizzi da Vich che à portà dant sie intervent per talian e ingleis. L ...
media/k2/galleries/30852/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-03_um_12.05.57.jpg
07 de dezember 2025

Ëiles che sarà duman diretëures

an doi enes à vint ëiles stlut ju cun suzes l curs de furmazion per ëiles che uel tò tla man la ncëria da dirijëntes de n cunsëi de aministrazion. Nce doi ladines à fat pea
"Ëiles che tol tla man ncëries da dirijëntes ie de ejëmpl y mutivea d'autra ëiles a se purté ite y fé pea. Cun l passé dl tëmp possa chësc vester de utl sibe per la firmes, che nce per la cumenanza", à sotrissà la presidënta dla Cumiscion per la valivanza dla chances danter ëiles y ëi Ulrike Oberhammer. Propi perchël à la Cumiscion per la valivanza y l Ufize per l'ëiles dla Provinzia de Bulsan metù a jì n curs per ëiles che uel deventé dirijëntes de vel' firma o istituzion. L curs vën bele metù ...
media/k2/galleries/122/thumbs/3950785a317f55ab7213a9934bf33a65.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30853/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-03_um_12.10.44.jpg
06 de dezember 2025

"Me é sentì tan da cësa"

L ladin gherdëina tla Engiadina Bassa: Irene Moroder de Urtijëi à n vënderdi dl'ena passeda fat pea pra l »Poetry slam ladin« a Sent
Dla maganies y dla legrëzes dl aspité y parturì y dla richëza de pudëi rujené gor cater rujenedes pra mëisa, à Irene Moroder liet dant doi tesć a Sent tla Svizra. La autëura de Urtijëi à pudù fé pea pra l »Poetry Slam Ladin«. Da trëi ani incà vën chësta manifestazion metuda a jì regularmënter dala Uniun dals Grischs, na lia dla Engiadina, dla Val de Müstair y de Bravuogn, che sustën la cultura y rujeneda rumant­scha. Dlongia ai autëures rumantsch che scrij y liej dant per vallader, puter, ...
media/k2/galleries/30864/thumbs/publicaziuns_lonagelosa_presentaziun.jpg
06 de dezember 2025

Na storia dla buna nöt, cun "La löna gelosa"

La biblioteca ladina s’arichësc cun n liber por mituns nü, metü tl ladin dla Val Badia y de Gherdëna. Na storia de Manuel Gatterer, ilustrada da Jochen Gasser
Che che á n iade sintí le sentimënt dla gelosia, sá ince tan tichinosa che ara pó ester y sciöche ara pó adurbé la odüda y ince la vita. Chësc vel sambëgn por les porsones, mo al vel ince por la protagonista dl liber por mituns nü, presenté en mercui ai 26 de dezëmber tl gran salf dl Istitut Ladin a San Martin de Tor. "La löna gelosa – La Luna gelëusa" é le titul dla publicaziun dada fora dal Istitut Ladin Micurá de Rü, por ladin dla Val Badia y ladin de Gherdëna.
Ara se trata de na storia ...
media/k2/galleries/30861/thumbs/donnastress_web.jpg
05 de dezember 2025

Salvun l’Advënt!

Comentar de pruma
Al é Advënt, por me un di tëmps plü significatifs dl ann. Madër che sc’i cumpëdi i invic che m’é rová te redaziun y dötes les manife­staziuns che vëgn ciamó organisades, me pel sciöche sce valgügn minass che do Nadé n’él plü nia. Al mëss ester val’ de psicologich che tan tröc arata »da messëi ciamó fá ia dan Nadé« chësc, chël y chël ater. Tan gonot él cosses che podess saurí aspeté. Ater co »tëmp de chît y de pesc«. (Comentar de Pablo Palfrader)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/30874/thumbs/589265444_18317779639247989_5819776508230670583_n.jpg
04 de dezember 2025

L Cucarel à premià i doi projec venjidores

Al concors cinematografich, endrezà da Inout, l é ruà ite cinch idees. L prum pest é jit al filmat ‘La Stries mai demez’ del regist trentin Andrea Franceschini e l secondo a ‘Ciasa’ de Francesco Detomas.
En mèrtesc ai 2 de dezember te Kino de Cianacei l é stat dit fora i inomes di venjidores de la pruma edizion del pest cinematografich »L Cucarel«, nasciù te chest 2025 con chela de soscedèr anter la neva generazions gaissa e enteres envers la produzion de curc filmac te una de la variantes del ladin del Sela. 
L concors, a chel che chest an à tout pèrt cinch idees projetuèles, l é stat metù a jir dai joegn da la Coprativa sozièla Inout, col coordenament del joen linguist fascian Tita ...
media/k2/galleries/30873/thumbs/Radunanza_ICL_50Egn_Dependenc_Consei_1.jpg
04 de dezember 2025

Scontrèda de cedean per mez secol de cultura ladina

L Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ à zelebrà i 50 egn da sia fondazion envian ite autoritèdes, componenc di organismes, dependenc e colaboradres de anché e de angern.
La radunanza metuda a jir en vender ai 28 de november dal Istitut Cultural Ladin de Fascia aea chest an n peis maor: chel de zelebrèr 50 egn de storia. Per l’ocajion chi che te chisc egn à fat pèrt di organismes aministratives e culturai e che à lurà o colaborà é stac envié te la sala grana del tobià a Sèn Jan, olache la presidenta Tea Dezulian e la diretora Sabrina Rasom se à enterzà te la prejentazion de dut l program de saluc e rengraziamenc, recordanzes e recognoscimenc, peà via coi ...
media/k2/galleries/30854/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-03_um_12.15.58.jpg
04 de dezember 2025

Tulons’a chësta ucajion per se recunzilië cun la natura?

Sun plaza de Chemun a Bulsan iel unì naugurà na nstalazion dl artist de Urtijëi Armin Grunt. L'opra ie unida fata per i Juesc olimpics Milan Cortina 2026
»Recunziliazion« ie l titul dl’opra dl scultëur Armin Grunt de Urtjiëi, che ie śën da udëi per doi mënsc alalongia sun plaza de Chemun a Bulsan. De ndut dejeset figures y n lën tres chël che n possa passé, simbulisea la gran cumpëida de jënt che unirà a ti cialé ala Olimpiades y la natura. 

EK

L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 5 de dezëmber.


media/k2/galleries/30838/thumbs/Fiera_Faenza1_Zorzi_Razzoli_Sangiorgi.jpg
03 de dezember 2025

Protagonisć fascegn a Faenza

Chest an, vardan a la Olimpiades, la »Festa della Montagna« de la zità romagnola à portà sun paladina Cristian Zorzi e l é stat metù fora ence i retrac de Manuel Bernard.
Dai 22 de otober ai 3 de november se à dejout a Faenza la edizion numer 58 de la »Festa della Montagna«, l event de la UOEI (Union operaia di escurscionisć taliegn) che vigni an d’uton ge dèsc lèrga te la zità de la provinzia de Ravenna a fac, persones e etres aspec carateristics de la mont.

Dal 1989 en ca l event vegn endrezà dal giornalist Giuseppe Sangiorgi, che jà da n muie de egn l à troà te Fascia sia seconda cèsa e che ence a la »Festa della Montagna« l vèrda de fèr ruèr semper mingol ...
media/k2/galleries/30842/thumbs/universite_paulvidesott_vll.jpg
03 de dezember 2025

Pest de prestisc per l Vocabolar dl ladin leterar

Paul Videsott, professour de Filologia Romanza/Ladinistica tla Facolté de Scienzes dla Formazion dla unibz, vegn premié encuei ai 5 de dezember con l Pest »Tullio de Mauro«, per si prum volum dl "Vocabolar dl ladin leterar" – n thesaurus monumental de paroles ladines
En vender ai 5 de dezember vegnel sourandé a Roma l Pest Tullio de Mauro »Salva la tua lingua locale«. Danter les persones premiedes él ence Paul Videsott d’Al Plan, prof. de Filologia Romanza/Ladinistica tla Università Liedia de Bulsan. La juria dl concurs nazional à volù ti assegné l prum pest tla categoria di vocabolars, per si »Vocabolar dl ladin leterar 1«. L prum volum de chest vocabolar basé completamenter sun i tesć tol ite dut l tesour dl lessich ladin, dai prums tesć leterars ladins ...
media/k2/galleries/30805/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_09.17.36.jpg
30 de november 2025

Truepa ndesfides per i prufesciunisć dla montes

I Mëinacrëp de Südtirol à tenì si senteda generela. N à fat lites dl cunsëi: Patrick Stuflesser de Urtijëi ie inò unì lità coche reprejentant di mëinajita te Südtirol
Pra la senteda generela anuela dla Majon prufesciunela di mëinacrëp de Südtirol ne n'à Zelger nia mé pudù saludé l patron de cësa Heiner Ober­rauch tla sënta Salewa, sënta dl partner di mëinacrëp, ma nce Luis Walcher, assessëur provinziel per l turism. Ël à sotrissà la mpurtanza di mëinacrëp per Südtirol y la mpur­tanza de na bona furmazion coche chëla di mëinacrëp, che vën sustenida dala Provinzia. Thomas Zelger à fat n rendicont scialdi positif che vën sambën nce partì dai mëinacrëp. ...
media/k2/galleries/30833/thumbs/Teater_Opzione_Badia_1.jpg
29 de november 2025

Ogne fanatism porta gregn padimenc

La operazion culturala del Istitut Ladin Cesa de Jan, che à portà te duta la valèdes ladinesla raprejentazion dal titol »L’Opzione. Propaganda e libera coscienza, la storia emblematica di una comunità«, ne moscia travers l teater la burta piata de storia che à tocià la jent ladina e la ne met dant la dinamiches de fèr propaganda, semenèr desfidenza, spartijon e odie, che anchecondì les é amò de gran atualità.
L teater dal titol »L’Opzione. Propaganda e libera coscienza, la storia emblematica di una comunità« l é stat portà dant la pruma outa a Badia ai 18 de november e dapò a Cianacei ai 19, vin Ampez ai 24, a Reba ai 25 e l’ultima raprejentazion é stata metuda en program en mercol ai 26 a Ortijei.
Dut l é nasciù dal liber de Luciana Palla, che del 2000 con l Museo Storich de Trent e la Union Ladins Fodom l’à dat fora l liber »Opzioni. Guerra e resistenza nelle valli ladine«. Con chesta publicazion ...
media/k2/galleries/30802/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.38.14.jpg
29 de november 2025

Mparé a cunëscer la realtà rumancia

Dai 9 ai 12 de nuvëmber à la Sezion ladina dl’ Università Liedia de Bulsan fat na escurscion ti Grijons
Uni doi ani fej la Sezion ladina dla Scienzes dla Furmazion Primera dla Università Liedia de Bulsan n’escurscion ti Grijons o tl Friul cun l fin de mparé a cunëscer d’autra realteies, istituzions, scoles y scolines. Chëst ann fova la zità de Cuira tl zënter, sëuraprò an nce vijità l’Engiadina y la Val Müstair.
Sun l prugram metù adum dal prufessëur Paul Videsott fovel danter l auter vijites a museums, ala scoles y scolines y ala istituzions rumances coche la Lia Rumantscha y la sënta dla ...
media/k2/galleries/30830/thumbs/Colloquium_Gorizia_ladins_duc.jpg
28 de november 2025

Ladins a Colloquium con furlans y rumances

N bel grup de studiousc y studiouses dles valedes ladines che se dà ju con l lingaz se à abiné tla fin de setemana passeda a Gorizia tl event nasciù per mete a confront les enrescides sun i lengac retoromans.
Gorizia, zità che con la slovena Nova Gorica é stata declarèda capitala de la cultura 2025, ge à dat alberch dai 20 ai 22 de november al ‘Colloquium retoromanistich’, n event cultural e linguistich ruà a la IX edizion che presciapech vigni trei egn (con vèlch saut), bina adum studié, enrescidores e ativisć de la comunanzes leèdes dal lengaz retoroman: furlan, ladin e romanc. Se trata de n moment emportant de barat cultural, olache vegn portà dant e metù a confront i studies fac, i obietives ...
28 de november 2025

Ladin aministratif, quo vadis?

Comentar de pruma 
Öna dles maius arjuntes por nosc lingaz ladin é bëgn stada chëra da ester gnü alzé a lingaz aministratif cun D.P.R. dl 15 de messé 1988. Tl art. 32 de chëstes normes d’atua­ziun báion avisa dl’adoranza dl ladin tl’aministraziun publica, ti dajon insciö na importanza valia ai atri dui lingac ofiziai de nosta provinzia y na dignité mai albüda denant.
Co stára pa aldedaincö cun le ladin tles aministraziuns publiches de nostes valades? (Comentar de Anneliese Paratoni, Picolin/Val Badia) 

De ...
media/k2/galleries/30798/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_08.27.56.jpg
26 de november 2025

La plaza di dërc di mutons y dla mutans

Da śën inant iel sun plaza de Chemun a Bulsan n monumënt per ti lecurdé a duc che i mutons y la mutans à dërc che dëssa unì respetei. Nce la scolina de Santa Cristina fova leprò
N juebia dl'ena passeda, ai 20 de nuvëmber, ie i gran mutons y la gran mutans dla scolina Egaburvanada de Santa Cristina jic a Bulsan per festejé l "Di nternaziunel di dërc di mutons". Sun Plaza de Chemun dlongia la laubes iel unì naugurà n monumënt y n ti à nce simbolicamënter dat n inuem nuef ala plaza, che dëssa da śën inant nce vester la "Plaza per i dërc di mutons y dla mutans". L monumënt, sun chël che n possa se senté ju, lecorda la cunvenzion di dërc di mutons dla Nazions Unides metuda ...
media/k2/galleries/30792/thumbs/Pest_Caterina_De_Cia_premiazion_ICL.jpg
24 de november 2025

L Pest Caterina De Cia a doi eles ladines

Chiara Chiocchetti da Moena e Valeria Bernardi da Ortijei à ciapà l prum e l secondo premie per sia teses de laurea. L endrez del Pest é stat tout su per la pruma outa dal Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn.
Chiara Chiocchetti, Valeria Bernardi e Antonio Ballarini l é i trei venjidores de la XIII edizion del pest Caterina De Cia Bellati Canal. En sabeda ai 15 de november te Istitut Cultural Ladin ’Majon di Fascegn’ l é stat endrezà la zerimonia de premiazion che ge à consegnà ai trei partezipanc i prumes trei pesć metui a la leta per chesta edizion. La pruma, descheche à spiegà la diretora del ICL Sabrina Rasom, che vegn endrezèda te Fascia da la Majon di Fascegn che se à tout su con onor chesta ...
media/k2/galleries/30771/thumbs/braciacol_assunta_morelli_poppi.jpg
22 de november 2025

Sal Vera tèl sia mère, la ritajon de Lis

L é stat portà dant per la pruma outa te Fascia l documentèr nef »Talis mater« metù adum dal Istitut Cultural Ladin. La vita de Assunta sal Vera, carant’egn do, se mesceida con chela de la Lis touta su ti egn Otanta.
L é l 1982. Japede Vernel, te la picola vila sal Vera l é la Lis che èra n ciamp, con sia fies Assunta e Maria Teresa. Chela vaces - la conta - no les é più gramolèdes desche chi egn, les magna bon teis e les paussa, no les é più usèdes a lurèr. Chela de Elisabetta Salvador, nasciuda del 1911 e vegnuda a mencèr ai 8 de firé del 1995, l é una de la ultima testimonianzes del mestier da bacan che da beterno en ca l é stat la vita da vignidì de belelà duc i fascegn.
Na colaborazion zis percacenta ...
media/k2/galleries/30774/thumbs/test_web.jpg
21 de november 2025

Le privilegh da avëi na »nosta scora«

Comentar de pruma 
L’Intendënza Ladina a Balsan á fat festa por sü pröms 50 agn, che i sperun pois jí inant y deventé ince 100 agn. I Ladins tla provinzia da Balsan á na söa Intendënza, orüda da »söa scora«. Chësta realté n’é nia metüda danfora, ignó. Sce­bëgn che al é dërt che ince vigni picia mendran­za linguistica y cul­turala ais na »söa scora«, n’él nia ciamó indlunch te Europa n dërt. Al n’é donca nia banal sce i dijun che al é n privilegh da avëi na Scora Ladina y Intendën­za Ladina tl ...