Atualité

media/k2/galleries/31642/thumbs/radunanza_20egn_Transdolomites.jpg
18 de auril 2026

Che valor èla la Ferata de la Veisc?

L president de Transdolomites Massimo Girardi tol posizion do che la PAT ge à dit a RFI de no jir inant col document de fatibilità. La radunanza di sozi à rebadì la volontà de jir inant.
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
media/k2/galleries/31632/thumbs/Mirella_Gennaro_Nadia.jpg
17 de auril 2026

A Gaza l é l infern

Gennaro Giudetti con sia testimonianza dramatica à avert a Poza la rassegna del Comun de Sèn Jan che rejona de degnità e deric. Insnet col film »Ariaferma« l tema l é la situazion te la perjons.
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...
media/k2/galleries/122/thumbs/ee8e8e8e65a3035bd5b78d577b9c1bf1.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31625/thumbs/ciantaconnos.jpg
17 de auril 2026

Cianté deberieda per na condivijion culturala

Editorial
En domenia, ai 19 de auril, saral l festival di cors di mutons y dles mu­­­tans »Cianta con nos« a Bulsan.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites y la Comunanza La­­dina a Bulsan met a jì l prum ia­de chesta manifestazion tradizionala tla cité capitala dla provinzia.
...
media/k2/galleries/31617/thumbs/Consei_General_mendranza.jpg
15 de auril 2026

Zenza Consei General da cater meisc

L grop consiliar Neva UAL palesa aveliment e critica per la mencianza de convocazion de la sentèdes e de la Comiscions. L grop Fassa–Autonomia respon che l é emportant ence lurèr sul teritorie. L Consei vegn chiamà ite ai 28 de oril.
L era ai 19 de dezember che vegnia chiamà ite l ultim Consei del Comun General de Fascia. L é passà cater meisc zenza che l vegne più binà. La Neva UAL, per ousc de sie capogrop Amedeo Valentini, à manà fora amò dant Pèsca n comunicat per palesèr »l cruzie per chest imobilism de la strutura istituzionèla che ge fèsc dan a la azion aministrativa, endebolesc l equilibrie anter i orghegn e roina la fiduzia, jà debola, di sentadins« e domanèr che no sozede più che passe scì tant de temp anter na ...
media/k2/galleries/31608/thumbs/Screenshot_2026-04-14_alle_15.59.48.jpg
14 de auril 2026

Alessandro Chiocchetti Cavalier de Gran Crousc

L ladin da Moena, Secretèr general del Parlament European, à abù dal President Mattarella la maor onorefizenza nazionèla del Orden al merit de la Republica.
La neva é vegnuda fora ofizialmenter al scomenz de chest meis, do la publicazion su La Gazeta Ofizièla ai 2 de oril: l ladin da Moena Alessandro Chiocchetti del Lere de 57 egn é stat nominà dal president de la Republica Sergio Mattarella 'Cavaliere di Gran Croce'. L decret de nomina de chesta auta onorefizenza era stat sotscrit amò ai 27 de dezember del 2025, dì de la promulgazion de la Costituzion talièna, una de la doi dates, ensema con i 2 de jugn, dì de fondazion de la Republica, te cheles ...
media/k2/galleries/31599/thumbs/CiantaConNos1.jpg
13 de auril 2026

"Cianta con nos" l prum iade a Bulsan

En domenia, ai 19 d'auril 2026, saral per l prum iade a Bulsan l festival tradizional bienal dles cianties ladines per mutons y mutans "Cianta con nos"
La manifestazion, organiseda da la Union Generela di Ladins dles Dolomites y da la Comunanza Ladina a Bulsan, vegniarà tegnuda tla ciasa de cultura "Waltherhaus" da les 15:00. 
A la enconteda musicala tolarà pert i cors chisc cors:
  • Cor di mutons de Sëlva
  • Cor Pices Usc – Mareo
  • Pico Coro Col di Lana – Fodom
  • Le Muse e le Dolomiti – Cor interregional
  • Voci Bianche e Junior Sante Sabide – Friul
  • Coro Voci Bianche CORIandoli – Bulsan
  • Ensemble “Voice 4 fun” – Terlan
Da les 2 domesdì ...
media/k2/galleries/31548/thumbs/universite_scienzesformazion.jpg
07 de auril 2026

Formazion reformeda

La Università Liedia de Bulsan à reformé la formazion per l personal dla scolina y dla scola primara
La Università Liedia de Bulsan se posizioneia n viade emplù sciche motor per l’inovazion formativa tl Sudtirol: con l renovament dl "Curs de laurea magistrala a livel unich de Scienzes dla Formazion primara" sarà l’oferta de stude da d’auton inant plu pratica, flessibla y plu compatibla con la vita profescionala da vigni di. Da presc 30 agn encà forma la Facolté de Scienzes dla Formazion a Persenon personal pedagogich spezialisé. En colaborazion con les trei intendenzes él vegnù laoré fora ...
media/k2/galleries/31583/thumbs/Guglielmi_bandiera_ladina.jpg
06 de auril 2026

Guglielmi: dant de la fin del an na norma chièra

L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches respon al debatit su l’esposizion e la valorisazion de la bandiera ladina.
Tel debatit per la regolamentazion de la doura de la bandiera ladina l é entervegnù enstadì con n comunicat l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à emprometù che dant de la fin del an vegnarà fat na norma chièra per sia valorisazion.

»La tradizion de la bandiera ladina la é semper stata, e la é amò aldidanché, evidenta e condividuda – disc l assessor ladin Guglielmi. Mie empegn, ence personèl, no l é mai mencià: la Jonta regionèla la é do che la laora per ruèr ...
03 de auril 2026

Na soluzion per l trafich sun i joufs?

Comentar de pruma
I on audì dles propostes per smen­drì l trafich sun l jouf de Frara, che po­dessa vegnì sperimentedes ciamò via per chest ann.
Al moto foss i comuns de Gher­deina y dla Val Badia bele a una con chestes propostes.
La condizion che al vegne ga­ran­tì la movibelté sun l jouf per i abitanc dles does valedes y per duc chi che mess passé tres l jouf per ra­jons pro­fescionales é fondamentala y deplen giustificada. 
(de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins ...
media/k2/galleries/31563/thumbs/Migranc2_2018_enfughe_SenJan.jpg
02 de auril 2026

I migranc, l Piscop, la politica

Ti dis passé à abù gran ressonanza la critica de vèlch esponent politich, anter chisc l conseier ladin Guglielmi, per la paroles del Piscop de Trent. Ma co él stat gestì tel Trentin l azet di migranc?
»I frèdes migranc l é noscia salveza, noscia benediscion. Guai se no i fossa. I ne tegn en pe e nos pisson de i meter ti Cpr, che l é lesc da fèr aric. Frèdes migranc, ve domanon perdonanza«.
Chestes en sostanza la paroles che l Piscop de Trent Lauro Tisi à dit endèna la perdicia te la zelebrazion tel Dom de Trent per la 34^ Dì de orazion e jajun en memoria di miscionaries martires. Paroles en linea con la posizion che don Lauro à semper portà dant, e che va do al messaje cristian de fradaa, ...
media/k2/galleries/31542/thumbs/retrat_storich_Olimpiadi_1956.jpg
01 de auril 2026

I atlec de mendranza sot la bandiera europeèna

A la Olimpiades Milan-Cortina 2026 biot nazionalism. A San Murezzan i dora ence l romanc te la manifestazions sportives.
Te sie editorial su La Usc di Ladins nr 8 dai 27 de firé l President de la Union Generela di Ladins dla Dolomites Roland Verra à metù dant vèlch aspet e no segur positif che à abù te nesc raions da mont la Olimpiades e de chest ne rejona ence la istoria de cheles de Ampez del 1956.
Se te la Olimpiades del 1956 l poder politich talian aea metù sot a druch la jent ampezana, ence do 70 egn se à cognù veder coche l poder politich, economich di potenc, di nazionalismes à metù n esser duta sia ...
27 de merz 2026

L valour dla bandiera ladina

Comentar de pruma 
En gaujon dles Olimpiades en An­pezo àn podù vedei l valour dla ban­diera ladina, coche simbol dla prejenza de n popul particolar tles Dolomites. Tratant chisc dis él passé deseines de persones ti ufizies dla Union Generela a damané do les bandieres che i oven aposté, do che dutes cheles che fova da garat é vegnudes spartides fora tles valedes de Anpezo, Fascia y Fodom per i juesc olimpics. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites) 

De plu tla edizion ...
media/k2/galleries/31495/thumbs/scontrades_referendum_Sci_No_copia.jpg
20 de merz 2026

Referendum su la giustizia: la rejons per l SCI e per l NO

Se lita ai 22 e 23 de mèrz. La rejons del SCI e del NO.
Ai 22 e 23 de mèrz sion chiamé a litèr al referendum costituzionèl per aproèr o manco la reforma de la giustizia. Ma perché pa ne vegn domanà de dezider su la giustizia e sun si aparac? Te noscia valèdes l é stat fat pecia propaganda. Nos dajon cont de doi scontrèdes, una per l SCI e una per l NO, che spiega la rejons per jir a litèr.


Podede lejer dut su La Usc dai 20 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
20 de merz 2026

La giustizia

Comentar de pruma 
I podon jì a lité en domenia (dut l di) o en lunesc (enfin les 15:00) per confermé o refodé na reforma costi­tuzionala che reverda la organi­sa­zion dla magistratura tla Talia. Ence n referendum é na ocajion per vigni persona che à l dert lital de dì la sia. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31453/thumbs/Emergency_lac_bianch.jpg
15 de merz 2026

Emergency domana na politica de pèsc

La realtà metuda su per didèr la popolazions di lesc de vera à tout posizion per slarièr fora na cultura che refude la vera desche soluzion de contrasć. L Grop de Fiem e Fascia endreza doi scomenzadives.
L atach de Israel e USA al Iran à soscedà tema e cruzie te dut l mond. Fin dai prumes dis ence Emergency, te si zentres sanitères tel Afghanistan, à cognù chierir de salvèr persones ferides dai bombardamenc ai confins col Pakistan. La sociazion metuda su da Gino Strada à tout posizion.
Vedon amò n'outa l faliment de la politica internazionèla - disc Emergency - che no la é più bona de responer a la costions internazionèles co la diplomazia ma demò con la forza melitara, con efec dramatics per ...
media/k2/galleries/31452/thumbs/spetacol_SBarbie_1.jpg
14 de merz 2026

Jièr col corp per se librèr de la parbuda

En ocajion de la Dì internazionèla dedichèda a la eles l Comun General, Circensema e la sociazion Kino à endrezà l spetacol »Miss SBarbie« de l’atora Morgana Morandi.
De segur dutes vo che lejede aede amò jià con la Barbie e cognoscede chesta picola popa che ti egn l’à interpretà passa 250 lurieres e la se à adatà ai mudamenc sozièi doventan na icona de la moda e n simbol global de emanzipazion feminina. 
Su la fegura de la Barbie e dut chel che la simbolisea te la sozietà se à dejout l spetacol dal titol »Miss SBarbie« endrezà dal Comun General de Fascia, la sociazions Circensema e Kino Cianacei en lunesc ai 9 de mèrz en ocajion de la giornèda ...
13 de merz 2026

Cosses che ne s’en vel nia?

Comentar de pruma 
L mond é sotessoura. Tl Orient manacel na vera generala. L’economia mondiala balesteia sot i colps de rachetes y drones tla Streda de Hor­muz, che strangoleia les esportazions de gas y petruele. Milesc de inozenc muer sot les rovines de sies ciases.
Ma sce i passon tres nosc paisc tla Ladinia vedonse schires de schia­dours y de jent da dlonch caprò, che per avei una na soula preocu­pazion: chela de se devertì. I vedon puecia jent da chilò, bonamenter àla massa not per se lascé spié, ...
media/k2/galleries/31429/thumbs/Chiara_Mazzel_familia.jpg
11 de merz 2026

Chiara: la medaes, la familia

Chiara Mazzel se à jà vadagnà trei medaes, e una de chestes l é la più lujenta, te chesta setemèna de paralimpiades. Spetan la garejèdes di dis che vegn, vardon a la forza che ge vegn da sia familia.
Alessandro e Patrizia, i genitores de Chiara Mazzel, con duc si frèdes é jic a Cortina a duta la grejèdes per ge fèr sentir sie sostegn
»Gio mere ogne outa endana che la é en gara percheche la va en prescia, soraldut te le gare svelte, no l’à tema, la se mola ju – l é la pruma paroles che Patrizia Brigadoi, la mère de Chiara Mazzel, cne à dit al telefon en lunesc sera. En sabeda, a la pruma gara, é piant da canche l é vegnù ju la pruma atleta fin che no é vedù Chiara al travert. En lunesc bonora ...
media/k2/galleries/31409/thumbs/Screenshot_2026-03-05_alle_18.06.00.jpg
10 de merz 2026

Gustav Thöni e le brae da schi fasciane

Fernando Brunel, en ocajion del cedean del gran campion, ne met dant valch recort de canche l ruaa a Soraga, te boteiga del sartor Marcello Brunel de Cela e de canche l era a Vich con Alberto Tomba.
I sfoes di dis passé ge à dat lèrga al cedean di 75 egn del gran schiador Gustav Thöni, nasciù ai 28 de firé del 1951 a Trafoi te l’auta Finsca. L sfoi Dolomiten de en vender ai 27 firé l publica na ciacolada col gran atlet di egn 1970.
Recordon ence nos chest cedean e da la piates de La Usc ge venjon a Gustav sanità e che l posse se goder a lonch la maraveousa monts di crepes del Ortles che ge fasc corona a sie paisc Trafoi, sia familia, sie hotel Bella Vista Schönblick e duc sie peconc, amisc ...