Atualité
31 de messel 2026
I joufs dles Dolomites daverc a duc i Ladins!
de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La ZTL sun l Jouf de Frara deventa for plu concreta y al se à bele enconté na grupa de laour a chest fin.
L problem é che te chesta grupa ne é nia raprejentés i Ladins de Fascia, Fodom y Anpezo y perchel él l pericul che i Ladins de chestes valedes vegne scluc fora da la zircolazion ledia soura l Jouf de Frara.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La ZTL sun l Jouf de Frara deventa for plu concreta y al se à bele enconté na grupa de laour a chest fin.
L problem é che te chesta grupa ne é nia raprejentés i Ladins de Fascia, Fodom y Anpezo y perchel él l pericul che i Ladins de chestes valedes vegne scluc fora da la zircolazion ledia soura l Jouf de Frara.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de messel 2026
N didament per l terz fi
La Provinzia de Trent deida la mères che compra e che vel jir deretorn a lurèr.
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...
26 de messel 2026
Fic slejierii per dut l Trentin
La Jonta provinzièla à aproà na delibera che muda i parametres e lascia su i veies criteries.
N vèrech concret per responer al besegn de pruma cèsa sun dut l tegnir provinzièl rua da la Jonta. En vender ai 10 de messèl l’à aproà na delibera portèda dant dal assessor a la politiches per la cèsa Simone Marchiori che muda i parametres de fit per i cartieres destiné a la politiches per la cèsa e la met en esser fic slejierii.
L provediment l é stat tout su per garantir che sun dut l tegnir de la provinzia vegne metù en esser scomenzadives straordenères atuèles e per l davegnir, desche i ...
N vèrech concret per responer al besegn de pruma cèsa sun dut l tegnir provinzièl rua da la Jonta. En vender ai 10 de messèl l’à aproà na delibera portèda dant dal assessor a la politiches per la cèsa Simone Marchiori che muda i parametres de fit per i cartieres destiné a la politiches per la cèsa e la met en esser fic slejierii.
L provediment l é stat tout su per garantir che sun dut l tegnir de la provinzia vegne metù en esser scomenzadives straordenères atuèles e per l davegnir, desche i ...
25 de messel 2026
I Meric de Comunanza é ence mingol ladins
La Comunità de Fiem tel cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini« à sport i recognoscimenc al merit. Anter i premié ence Fabio Chiocchetti.
I 14 de messèl l é na data emportanta per tropes. No demò per la Franzia e, coche saon, per i ladins, che dal 1946 revendichea te chest dì sia unità, ma ence per la Magnifica Comunità de Fiem. Chesta storica istituzion che va sorafora i confins de Fiem tolan ite ence Moena e ruan fin a Trodena, recorda te chesta data l cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini«: defat ai 14 de messèl del 1111 l Prinz Piscop Gebardo ge à recognosciù a la Comunità de Fiem deric e autonomia.
Apontin en ...
I 14 de messèl l é na data emportanta per tropes. No demò per la Franzia e, coche saon, per i ladins, che dal 1946 revendichea te chest dì sia unità, ma ence per la Magnifica Comunità de Fiem. Chesta storica istituzion che va sorafora i confins de Fiem tolan ite ence Moena e ruan fin a Trodena, recorda te chesta data l cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini«: defat ai 14 de messèl del 1111 l Prinz Piscop Gebardo ge à recognosciù a la Comunità de Fiem deric e autonomia.
Apontin en ...
24 de messel 2026
Adejion a la campagna »R1PUD1A«
L Comun de Juan forin Fiem l é stat l prum a tor su la proponeta de Emergency aldò del articol 11 de la Costituzion. Tacà fora l striscion che ge é stat consegnà te na sera de testimonianza su Gaza.
L articol 11 de la Costituzion talièna disc che »La Tèlia descognosc la vera desche strument per tachèr la libertà de etres popui e desche vida per ressolver i contrasć internazionèi«. En cordanza con chest articol Emergency à envià via la campagna R1PUD1A. Ence l Grop Emergency de Fiem e Fascia se à dat ju per portèr inant chesta azion, che à jà abù l'adejion de passa 650 Comuns, 1500 scoles e 80.000 sentadins.
La proponeta se à slarià fora ence te noscia valèdes e l prum Comun a la tor dant l ...
L articol 11 de la Costituzion talièna disc che »La Tèlia descognosc la vera desche strument per tachèr la libertà de etres popui e desche vida per ressolver i contrasć internazionèi«. En cordanza con chest articol Emergency à envià via la campagna R1PUD1A. Ence l Grop Emergency de Fiem e Fascia se à dat ju per portèr inant chesta azion, che à jà abù l'adejion de passa 650 Comuns, 1500 scoles e 80.000 sentadins.
La proponeta se à slarià fora ence te noscia valèdes e l prum Comun a la tor dant l ...
24 de messel 2026
Certl lital: cie n’él pa di Ladins?
Editorial
Ti media vegnel traté con gran enfasa l’intenzion de na mudazion dl certl lital per l Senat tl Unterland, a na maniera de ti garantì na raprejentanza segura a la popolazion de rujeneda taliana tla provinzia de Bulsan. Al moto s’à l partit de maioranza sudtiroleja asseguré garanzies per la Ciamena, sciche contrapartida.
Tratant che de plu raprejentanc locai se lascia su contra l dessegn dl deputat Alessandro Urzì, acusan n »gerrymandering« etnich y n se-partì-ite l certl lital sun mesura de ...
Ti media vegnel traté con gran enfasa l’intenzion de na mudazion dl certl lital per l Senat tl Unterland, a na maniera de ti garantì na raprejentanza segura a la popolazion de rujeneda taliana tla provinzia de Bulsan. Al moto s’à l partit de maioranza sudtiroleja asseguré garanzies per la Ciamena, sciche contrapartida.
Tratant che de plu raprejentanc locai se lascia su contra l dessegn dl deputat Alessandro Urzì, acusan n »gerrymandering« etnich y n se-partì-ite l certl lital sun mesura de ...
22 de messel 2026
"Arveire", Ines
La 'pascionaria' ozitana Ines Cavalcanti ne à lascià. Con encresciujum la recorda duc i ladins de Fascia che à spartì con ela n toch de strèda.
L era l'ènema de la comunanza ozitana, Ines Cavalcanti, fondadora de la Chambra d’Òc, sociazion che se dèsc ju tel stravardament e te la valoriosazion del lengaz ozitan e de l'identità de chela comunanzes del Piemont. La é se n jita ai 17 de messèl, a l'età de 75 egn. De gra a na sia idea e a sia capazità de la portèr inant ensema con n grop de amisc volontadives, del 2008 l era nasciù te n picol paìsc ozitan japede l Monviso, Oustano, l »Premio Ostana« per uzèr fora l valor de n plurilinguism ...
L era l'ènema de la comunanza ozitana, Ines Cavalcanti, fondadora de la Chambra d’Òc, sociazion che se dèsc ju tel stravardament e te la valoriosazion del lengaz ozitan e de l'identità de chela comunanzes del Piemont. La é se n jita ai 17 de messèl, a l'età de 75 egn. De gra a na sia idea e a sia capazità de la portèr inant ensema con n grop de amisc volontadives, del 2008 l era nasciù te n picol paìsc ozitan japede l Monviso, Oustano, l »Premio Ostana« per uzèr fora l valor de n plurilinguism ...
18 de messel 2026
‘Eburnea’ del artist Claus Soraperra
Tel spazie espositif Ufofabrik de Mauro Defrancesco a Moena se pel veder la mostra de operes che ge va do al nef percors artistich del pitor da Gries.
L’à inom ‘Eburnea – Geometries del acort’ la mostra personèla del artist da Gries Claus Soraperra che à troà spazie te la galaria d’èrt contemporana Ufofabrik de Mauro Defrancesco da Moena.
N spazie no gran ma adatà a la teiles che Soraperra à volù meter en esposizion. Se trata de la pruma mostra de chest istà del projet artistich del galarist Defrancesco che se dèsc ju per fèr cognoscer i artisć e sia operes. En sabeda ai 11 de messèl, te strada de Gocialch 4 a Moena, via per l domesdì se à ...
L’à inom ‘Eburnea – Geometries del acort’ la mostra personèla del artist da Gries Claus Soraperra che à troà spazie te la galaria d’èrt contemporana Ufofabrik de Mauro Defrancesco da Moena.
N spazie no gran ma adatà a la teiles che Soraperra à volù meter en esposizion. Se trata de la pruma mostra de chest istà del projet artistich del galarist Defrancesco che se dèsc ju per fèr cognoscer i artisć e sia operes. En sabeda ai 11 de messèl, te strada de Gocialch 4 a Moena, via per l domesdì se à ...
17 de messel 2026
Costruí la porsona tla trasformaziun
Comentar de pruma
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de messel 2026
Aurona: n viac lonch 25 egn
La sociazion musicala de Moena festeja l cedean con n conzert de toc ladins ence te Navalge. Resta la speranza de poder endrezèr na pìcola sajon de opera per ladin, con Aneta, Conturina e Laurin.
N chèrt de secol é passà da canche, per ge dèr luster a la cultura e a la musega ladina, l é stat metù su la sociazion Aurona. Dut era vegnù fora aldò del projet de fèr su a Moena l Teater de Navalge: per valorisèr chela gran strutura e la fèr doventèr n vero teater de duta la val ge volea idees e proponetes con n program de valuta, magari n festival de l'opera ladina, per slarièr fora la cultura musicala anter la jent del post e ge dèr na perferida de valuta ai ghesć.
Aldò de chest Fabio ...
N chèrt de secol é passà da canche, per ge dèr luster a la cultura e a la musega ladina, l é stat metù su la sociazion Aurona. Dut era vegnù fora aldò del projet de fèr su a Moena l Teater de Navalge: per valorisèr chela gran strutura e la fèr doventèr n vero teater de duta la val ge volea idees e proponetes con n program de valuta, magari n festival de l'opera ladina, per slarièr fora la cultura musicala anter la jent del post e ge dèr na perferida de valuta ai ghesć.
Aldò de chest Fabio ...
10 de messel 2026
Neva e Fascia: doi comunanzes adum
Na scontrèda de cultura forin Mont de Vich, anter enrescida e musega, endrezèda da l’Union di Ladins de Fascia e l Bildungsausschuss de Neva.
Tel passà, descheche à sotrissà i reladores, la mont de Ciareja no l é stat n lech de spartijon, ma n post de enconter anter la comunanzes de Fascia e Neva. N enconter che, fazile per la pruma outa, se à renovà forin Mont al Hotel Gran en sabeda passèda te n domesdì de musega, de lengac e de storia che à leà da beterno en ca la doi valèdes.
L domesdì, endrezà da l’Union di Ladins de Fascia e dal Bildungsausschuss de Neva, l é stat avert da na raprejentanza de la Musega da Vich e l é stat man a ...
Tel passà, descheche à sotrissà i reladores, la mont de Ciareja no l é stat n lech de spartijon, ma n post de enconter anter la comunanzes de Fascia e Neva. N enconter che, fazile per la pruma outa, se à renovà forin Mont al Hotel Gran en sabeda passèda te n domesdì de musega, de lengac e de storia che à leà da beterno en ca la doi valèdes.
L domesdì, endrezà da l’Union di Ladins de Fascia e dal Bildungsausschuss de Neva, l é stat avert da na raprejentanza de la Musega da Vich e l é stat man a ...
10 de messel 2026
Tan giut dura pa 80 agn?
Comentar de pruma
Dant 80 agn él sté al jouf dl Sela la gran manifestazion de protesta de duc i Ladins contra la spartizion voluda dal fascism y baldi reconfermeda per l »davegnì« ence da la politica nazionala do la fin dla Seconda Vera. La pesc fata a livel global essa perdret messù tegnì cont dles ingiustizies politiches sozedudes y strumentalisedes per tizé l secont conflit mondial… A 80 agn da chela radunanza che cherdova i Ladins a protesté y damané la reunificazion, se enconti danuef, en chest iade a ...
Dant 80 agn él sté al jouf dl Sela la gran manifestazion de protesta de duc i Ladins contra la spartizion voluda dal fascism y baldi reconfermeda per l »davegnì« ence da la politica nazionala do la fin dla Seconda Vera. La pesc fata a livel global essa perdret messù tegnì cont dles ingiustizies politiches sozedudes y strumentalisedes per tizé l secont conflit mondial… A 80 agn da chela radunanza che cherdova i Ladins a protesté y damané la reunificazion, se enconti danuef, en chest iade a ...
09 de messel 2026
La Ikastola tl Paesc Basch
Sofia Stuflesser conta de si viac Erasmus+ tla penijula iberica, ulache la à mparà a cunëscer l Paesc Basch y la rujeneda euskara, povester la plu vedla dl'Europa. La nes conta velch dla scola de chësta mendranza
“Ikasi” uel dì “mparé” per basch. La Ikastola ie na scola ulache n possa mparé basch. Truep genitores manda si mutons tla Ikastolak (l plurel fejen cun -ak), scoles ulache l vën nsenià dut per basch, ora che puecia ëura de spanuel y nglëisc al’ena. A chësc ti dìjen sistem imersif, coche nce tla scola tudëscia y taliana te Südtirol. L travert dl sistem imersif ie chël de sustenì la rujeneda basca, ajache l spanuel o franzëus mpèren pa bën feter da sëui tres i cuntac soziei y tres i media. Nfati ...
“Ikasi” uel dì “mparé” per basch. La Ikastola ie na scola ulache n possa mparé basch. Truep genitores manda si mutons tla Ikastolak (l plurel fejen cun -ak), scoles ulache l vën nsenià dut per basch, ora che puecia ëura de spanuel y nglëisc al’ena. A chësc ti dìjen sistem imersif, coche nce tla scola tudëscia y taliana te Südtirol. L travert dl sistem imersif ie chël de sustenì la rujeneda basca, ajache l spanuel o franzëus mpèren pa bën feter da sëui tres i cuntac soziei y tres i media. Nfati ...
08 de messel 2026
Mendranzes tl monn digital: danter vari inant y vari da fá
Por le 10. iade é les mendranzes europeiches zënza "hinterland" rovades adöm por la conferënza anuala "Non–Kin–State" (NKS). En chësc iade tla cité frija de Ljouwert/Leeuwarden ti Paisc Basc. Al zënter dla conferënza él sté i lingac de mendranza tl monn digital
Co s’armöion pa cun i lingac de mendranza tl monn digital, ciügn é pa i proiec, ciünes pa les inovaziuns de promoziun dl lingaz? Ci pón pa dé inant de chësc vers y ci pón pa imparé dai atri? Chëstes é ma n valgönes domandes che an s’á fat pro la 10. incuntada anuala dl grup de laur "Non–Kin–State". Ara se trata de n grup al intern dla FUEN, la Federaziun dles Mendranzes Europeiches, che cöi adöm dötes les mendranzes zënza "hinterland", tan co chëres che n’á degun raiun döt so y degun stat vijin ...
Co s’armöion pa cun i lingac de mendranza tl monn digital, ciügn é pa i proiec, ciünes pa les inovaziuns de promoziun dl lingaz? Ci pón pa dé inant de chësc vers y ci pón pa imparé dai atri? Chëstes é ma n valgönes domandes che an s’á fat pro la 10. incuntada anuala dl grup de laur "Non–Kin–State". Ara se trata de n grup al intern dla FUEN, la Federaziun dles Mendranzes Europeiches, che cöi adöm dötes les mendranzes zënza "hinterland", tan co chëres che n’á degun raiun döt so y degun stat vijin ...
03 de messel 2026
La liëndes de ROTT te Tobià de Val a Vich
Ai 27 de jugn l é stat inaudà l Tobià de Val, n lech nef per l’èrt fascèna e ladina. Pruma mostra chela del artist de nonzech Lois Rottonara.
L é stat na bela emozion per Fernando Brunel inaudèr en sabeda passèda l Tobià de Val, tanche metù a post, e la mostra del artist ladin ROTT. l president de l’Union di Ladins de Fascia à volù fèr fora l tobià del Cincent rità da si bèrbesc e l meter a la leta de la sociazion ladina per poder ge dèr alberch a mostres, valorisèr l'èrt ladina e renforzèr l contat con l’autra valèdes ladines ence te chest ciamp. Per envièr via chest percors nef Brunel à domanà sie pecont da La Ila, Lois Rottonara, ...
L é stat na bela emozion per Fernando Brunel inaudèr en sabeda passèda l Tobià de Val, tanche metù a post, e la mostra del artist ladin ROTT. l president de l’Union di Ladins de Fascia à volù fèr fora l tobià del Cincent rità da si bèrbesc e l meter a la leta de la sociazion ladina per poder ge dèr alberch a mostres, valorisèr l'èrt ladina e renforzèr l contat con l’autra valèdes ladines ence te chest ciamp. Per envièr via chest percors nef Brunel à domanà sie pecont da La Ila, Lois Rottonara, ...
03 de messel 2026
»La Usc« insostituibla y fondamentala
Editorial
»La Usc di Ladins« é l soul edemal dut per ladin de nosta mendranza. Ala á perchel na funzion fondamentala sibe per la informazion de nosta jent, sibe de liam ideal dles 5 valedes dl Sela. Ala ne é nia demé n foliet sciche n auter, ma ala é ence n mesum potent de svilup linguistich y n referiment insostituibl de nosta identité culturala. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
»La Usc di Ladins« é l soul edemal dut per ladin de nosta mendranza. Ala á perchel na funzion fondamentala sibe per la informazion de nosta jent, sibe de liam ideal dles 5 valedes dl Sela. Ala ne é nia demé n foliet sciche n auter, ma ala é ence n mesum potent de svilup linguistich y n referiment insostituibl de nosta identité culturala. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
01 de messel 2026
Marcialonga chier la neva Soreghina
Pamela Croce à fenì fora sie an de raprejentanza e la ge passa l testamonech a la neva Soreghina che sarà la 25^
Marcialonga chier la neva Soreghina e sarà la numer 25. Dal 2002 a aldidanché les é states 24 la ambasciadores che se à metù la fascia de Soreghina e les à didà a scriver na piata emportanta de la storia de Marcialonga e a uzèr fora i valores de sport, teritorie e volontariat che da semper caraterisea la manifestazion.
Con la Marcialonga Cycling Craft stata de mé se à serà su l’esperienza de Pamela Croce, ambasciadora te chest ultim an. Con sia gaissa e sia pascion sportiva Pamela à sapù ...
Marcialonga chier la neva Soreghina e sarà la numer 25. Dal 2002 a aldidanché les é states 24 la ambasciadores che se à metù la fascia de Soreghina e les à didà a scriver na piata emportanta de la storia de Marcialonga e a uzèr fora i valores de sport, teritorie e volontariat che da semper caraterisea la manifestazion.
Con la Marcialonga Cycling Craft stata de mé se à serà su l’esperienza de Pamela Croce, ambasciadora te chest ultim an. Con sia gaissa e sia pascion sportiva Pamela à sapù ...
29 de jugn 2026
Musega de mendranza te Fascia
La sociazion La Grenz con sie president Enrico Tommasini e l sostegn de desvaliva istituzions met a jir l Panorama Music Festival col program JMMJ dedicà ai musizisć de lengac mendres.
L pea via ai 4 de messèl l program de chest an 2026 del Panorama Music Festival, che da vèlch an en ca l tol ite l event JMMJ, Joegn de mendranza, musega èrt e letradura. Se trata de na bela ocajion per portèr te Fascia projec che palesa l'atenzion ai picoi lengac da desvalives lesc del mond.
En sabeda ai 4 de messèl l Music Club la Grenz de Moena ge aur si ujes a 'Scutigera', n driz ibrid sperimental nasciù a Udin del 2025, che à tout l inom da n inset (scutigera coleoptrata) e l é do a se ...
L pea via ai 4 de messèl l program de chest an 2026 del Panorama Music Festival, che da vèlch an en ca l tol ite l event JMMJ, Joegn de mendranza, musega èrt e letradura. Se trata de na bela ocajion per portèr te Fascia projec che palesa l'atenzion ai picoi lengac da desvalives lesc del mond.
En sabeda ai 4 de messèl l Music Club la Grenz de Moena ge aur si ujes a 'Scutigera', n driz ibrid sperimental nasciù a Udin del 2025, che à tout l inom da n inset (scutigera coleoptrata) e l é do a se ...
29 de jugn 2026
N istà DoloMitich
L Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, che fèsc pèrt de la rei di Musees de la Scienza del Trentin leé al Muse, à edrezà n rich program de scomenzadives per l istà. Inaudazion en vender ai 3 de messèl da les 5 domesdì.
»Marmolèda, l fià de la Reina« l é una de la neva proponetes che l Museo Geologich de la Dolomites de Pardac met dant per chest istà. Anter esperienzes, laboratories, vijites vidèdes e auter l é passa 120 i apuntamenc che l é stat endrezà per envièr gregn e picoi, ghesć e jent del post, a cognoscer la storia geologica e ambientala de nosc raion a na vida scientifica ma ence gustegola, lijiera e enteressanta.
Tel program, che vegn inaudà ai 3 de messèl, la Marmolèda à n post zentrèl. Dai 4 de ...
»Marmolèda, l fià de la Reina« l é una de la neva proponetes che l Museo Geologich de la Dolomites de Pardac met dant per chest istà. Anter esperienzes, laboratories, vijites vidèdes e auter l é passa 120 i apuntamenc che l é stat endrezà per envièr gregn e picoi, ghesć e jent del post, a cognoscer la storia geologica e ambientala de nosc raion a na vida scientifica ma ence gustegola, lijiera e enteressanta.
Tel program, che vegn inaudà ai 3 de messèl, la Marmolèda à n post zentrèl. Dai 4 de ...




