Insnöt savarunse sce Conte podará governé inant zënza jí dal presidënt dla Republica Sergio Mattarella, do la lita dla crëta tl Senat. Al momënt vëigon dala direta dal Senat che deplü senaturs singui se mët söla pert dl govern. Inier á le Govern pié do la maioranza assoluta dla crëta tla Ciamena, ci che sará plü ri insnöt – mo: "la speranza é l’ultima a morí" tla Talia
Incö ciara döta la Talia y ince i esperc dla politica europeica y internazionala al Palazzo Madama a Roma, sënta dl Senat, olache al vëgn desfiré la sentada di discursc y intervënc che instradëia ala lita dla crëta, preodüda insnöt danter les 19:30 y ales 21:00.
Le govern de Conte n’á nia la maioranza assoluta al Senat, mo podess insnöt impó se salvé cun les usc de singui senaturs (danter chisc i "Senatori a vita") che n’é nia a öna da lascé tomé chësc govern y daurí na crisa polita che pesass ...

I volontères del CNSAS à cognù jir fora 4 outes demò en domenia per portèr didament a jent en dificoltà. Per chest invern l president Dellantonio propon n’autra vida de jir sa mont.
Fascia la é stata segnada a na vida grieva te l’ultim temp da azidenc sozedui sa mont coi schi. En domenia ai 17 per grazia no l’é stat azidenc mortèi, ampò i volontères del Corp Nazionèl del Socors Alpin e Speleologich del Trentin demò chel dì i à cognù se mobilitèr ben cater outes per jir fora en aiut de jent che se aea troà sa mont en dificoltà: na pruma outa per ge portèr didament a n om da Rorei co la pouses che se à fat mèl a n jeneie sul Lagorai, dapò per n auter trentin che se à fat mèl ...

La sozietà editora à dezidù fora de n bel seren de l serèr sù. Vegnarà smaorà la verscion digitèla.
Anché, sabeda ai 16 de jené del 2021, l’é vegnù fora l’ultima edizion de papier del sfoi »Trentino«. Con doman no se l troarà più te la boteighes di sfoes. 

»Aldò de la grieva crisa del setor de l’editorìa, en particolèr chel di sfoes de papier, te na situazion de pandemìa che no somea zeder, la S.I.E. SpA fèsc a saer de cogner serèr sù, dò 75 egn de prejenza sul teritorie, l sfoi da duc i dis »Trentino« per via che no l’é più sostegnibol economicamenter.«

Chest l comunicat dat fora angern, ...

Le post é gnü tut ite chisc agn dala pröma direturia dla Fondaziun cun sënta te Anpezo Marcella Morandini
Les domandes por la störa vacanta dla "Dolomites Unesco" vëgn presentades cina ai 10 de forá 2021.
Le contrat de laur vel por scalins da trëi agn a trëi agn.
Les domandes pó gní menades tres posta racomanada o ince tres pec ala misciun fondazione.dolomitiunesco@pec.it
Dla Fondaziun "Dolomites Unesco" fej pert dal 2010 incá chëstes provinzies resp. regiuns: Provinzia Autonoma de Balsan, Provinzia Autonoma de Trënt, Provinzies de Belun, Pordenun y Udin, la Regiun Venet y la Regiun Autonoma ...

L presidënt dla Provinzia Autonoma de Bulsan Arno Kompatscher y l assessëur ala sanità Thomas Widmann à ufizialià la dezijion tla cunferënza stampa permò fineda
Kompatscher y Widmann à fat a l savëi che la minonga de Südtirol ie che i dac ne n'ie da pert dla istituzions naziuneles nia unii nterpretei tla drëta maniera, fajan nscila semië la situazion scialdi piecia y ora de cuntrol. Tla cunferënza stampa iel unì rujenà de na situazion sot a cuntrol, perchël resteràn inant raion ghiel. Śën iel da aspité sun la resposta ufiziela da pert dl Guviern, che à tl DPCM nuef metù Südtirol - deberieda cun Lombardia y Sicilia - coche raion cueciun. Kompatscher à ...

Da jí a fá paslunch vëigon de vigni sort de bel, mo en chësc iade él sté na incuntada particolara
N apascioné de paslunch s’á fat nia pücia morvëia en chësc de, tratan che al fajô paslunch. Da dalunc odôl na figöra scöra te bosch dlungia pista y tosc s’un ál intenü che al ê nia manco che n ejemplar de gran ial. Val’ de te’ é bëgn plü unich che rêr, porchël ál atira tut fora le smartphone y á fat n video. Impröma passel dlungia jö, mo se lascia spo tomé por podëi fá jö plü da daimpró... Y sorpresa: le bel ejemplar de gran ial n’é daldöt nia spau y vëgn dër dër daimpró.

Ciarede instesc:
...

Cun la lege statela de bilanz 2021 y l decret "Milleproroghe" iel unì dat ora normes nueves n con’ dla "Ola dla Fertuna" di scontrins y dla trasmiscion telematica di curispetifs da uni di.N curt:- L ie la ublianza de mandé i curispetifs telematicamënter Al’Agentura dla Ntredes dai 1. de jené dl 2021 incà.- La straufonghes n con’ dla memurisazion y trasmiscion di curispetifs da uni di ie unides dates ora te na maniera spezifica y se desferenzieia dala straufonghes che à da n fé cun la rezevudes ...

Gnanca te Südtirol ne dauriará i lifc dai schi en lönesc ai 18 de jená 2021. La stlüta se tira cina almanco ai 15 de forá 2021
Ince le consorz Dolomiti Superski á lascé al savëi sëgn che la stlüta di raiuns y lifc se tirará cina almanco ai 15 de forá 2021:
"La difujiun dla pandemia de Covid-19 ne nes consint baldi nia la daurida dla sajun sciöche planifiché por i 18 de jená 2021. Por rajuns de segurté mëss chësta data gní danü postizipada, almanco cina al 15 de forá. I sun desplajüs da ne podëi ves dé na miú informaziun, ince deache düc i raiuns dl Dolomiti Superski s’á arjigné ca cun gran atenziun y impëgn tratan chisc ...

Comentar de pruma
Al plü tert sëgn se ma­ni­festëia döta la dimenjiun che la pandemia dl coro­­­na­virus y sües crises ascogn dal pröm de incá. L'u­ma­nité y bëgn döt le monn combat por tigní basc i numeri de infeziun, de conseguënza de cura y sojornanza ti ospedai. La sanité dla porsona é n valur, valurs ne vëgn nia relativá o interpretá. La­scé salté chësta »influënza dl 2019/20/21« naturalmënter zënza pre­cau­ziuns y restriziuns coletives s'á des­mostré na ...

Informaziun sön l’oferta formativa dles scores altes ladines
Tosc se ruvará indô la scora mesana y tröpes jones y tröc jogn se damanará: co vara pa inant cun mi stüdi? Tröc sá avisa te ci scora che ai ó jí, mo d’atri á ciamó dübi sön ci direziun che ai ó tó y te ci scora alta che ai dess se scrí ite. Chësta plata ó informé scolars, scolares y geniturs söl’oferta formativa dles scores altes ladines y dé n aiüt concret ales mitans y ai mituns dles terzes classes dla scora mesana che mëss se chirí fora na scora alta o profescionala, por daidé te chësta ...

La val se à descedà con la burta neva che no l’aessa mai volù sentir: l corp del joen da Ciampedel l’é stat troà dai socoridores.
L’era jt su la sforcela Pordoi co la pouses e tel vegnir jù dal canalon Roma l’é restà sot na levina.

I socorsc é stac ativé angern tel domesdì tèrt dò che l’é stat dat l’alarm entorn les cinch, ajache l joen no era ruà de retorn e no l responea al telefon e i é jic inant, dant ence col jolier e dapò coi droni. Ampò i socorsc à cognù se fermèr per l gonfet e l vent, aboncont entorn les diesc da sera i à podù da nef pontèr via. Enceben la bassa temperatures, desvaliva stazions de socors da mont ...

L joen de 28 egn da Ciampedel, cognosciù e aprijià menacrep e maester de schi, no l’é vegnù de retorn da na raida con la pouses.
Etienne Bernard, l’era peà via da doman per jir su la sforcela de Pordoi, e no l’é più ruà de retorn. L’è stat troà l’auto sun Pordoi, l telefon sonèa ma l tous no responea.

L jolier l’é jit a l chierir per n trat ma dapò a cauja del vent e per pericol che posse sozeder vèlch l’à cognù lascèr su.

Speron de poder ve dèr de bona neves al più prest.

Jones y jogn interessá pó fá domanda cina la fin de jená 2021
La Provinzia da Balsan conzed indó la posci­bilité a studënc y laureá frësć da imparé da conësce le monn dl laur tl’aministraziun y te d’atri ciamps. 200 jones y jogn gnará pro, la doman­da é da fá anter la fin de jená 2021.

Informaziuns pro
Ofize provinzial por assunziuns
Balsan, Str. Renon 13
Tel.: 0471 412116 - Giulia.Valerio@provinz.bz.it

Söl retrat: I practicums estifs pro la Provinzia é zercá. foto: provinzia/pixabay

L’edema passada él gnü registré tles scolines y scores ladines de Südtirol indöt ot infeziuns nöies de Sars-CoV-2
Al é i dac referis ala spana dai 4 ai 11 de jená 2021, lasciá al savëi dal’Intendënza Ladina. Nia lapró n’é i caji de positivité danter i jogn y les jones tles scores altes che n’â por mirit de leziun a destanza nia le dovëi da lascé al savëi ala direziun de scora na infeziun eventuala.

I ot caji te scora é metüs adöm insciö: da 3 caji tles scores elementares (2 caji danter scolars y 1 caje pro na porsona insegnanta), da 1 caje danter i scolars dla mesana y da 4 infeziuns nöies pro scolars ...

Chëstes la paroles de Domenico Arcuri, Cumisser per l'emergënza coronavirus
Arcuri à garantì l numer de 6 milions de taliani che arà fat la dlavea, danter Pfizer-BioNTech y Moderna, per la fin dl mëns de merz. L Cumisser à danter l auter nce rujenà dl plann per dut l ann 2021: "La Talia arà per la fin dl ann 60 milions de doses da pert de chisc doi produzënc. Nscila puderàn ti fé la dlavea a 30 milions de taliani." Chësc ajache uni persona muessa nce fé na segonda spriza 21 dis do la prima pra Pfizer y 28 dis pra Moderna.

La FIS ge à assegnà ence n recupero de una de la doi gares de SuperG de eles descancelèdes a Sèn Moritz ai 5 e 6 de dezember. L’autra vegnarà fata a Crans-Montana.
Endèna che se speta de saer vèlch de segur sul scomenz de la sajon dai schi, Fascia pel se confortèr con trei dates che é enveze più che segures: 26, 27 e 28 de firé, canche sun Sèn Pelegrin, sul portoi La VolatA vegnarà fat trei gares de eles de Copa del Mond. Trei gares ajache l’é la neva proprio de chisc dis, che apede a cheles de libera e de SuperG anulèdes a Yanqing te la Cina, rua te Fascia ence l SuperG anulà de dezember a Sèn Moritz.

L Comitat de endrez é stat metù ensema e l’é al lurier ...

Do na spana de tëmp de arbassamënt y stagnaziun en cunt de infeziuns nöies de Covid–19 crësc indó le numer – por fortüna nia indlunch
L’Aziënda Sanitara de Südtirol á publiché ince incö l’andamënt dles infeziuns da coronavirus registrades te Südtirol.

I reportun la situaziun atuala (11 de jená 2021) comun por comun tla Val Badia y te Gherdëna

Badia: 105 infeziuns da merz 2020 incá comproades tres test PCR, degönes da inier incá, 2 atives al momënt, 46 infeziuns registrades tres test antigenich (degun caje lapró da inier incá)
Mareo: 145 infeziuns da merz 2020 incá comproades tres test PCR, degönes da inier incá, 14 atives al ...

L fova ai 9 de jené dl 2007 canche Steve Jobs ova prejentà l prim telefon "smart" dla storia, l prim iPhone. Ncuei ie l smartphone na pert fundamentela a livel persunel y prufesciunel per la majera pert dla jënt
Steve Jobs, l cofundadëur dla Apple Inc., ova dan 14 ani ulù nes dì che si firma ova nventà l prudot dl daunì. L prim iPhone fova unì prejentà ntan la manifestazion "Macworld" a San Francisco ai 9 de jené dl 2007. Da chël di inant ne fossa nosta vita mei plu stata la medema. L smartphone ie deventà na pert de mpurtanza fundamentela tla vita persunela y prufesciunela dla majera pert dla jënt. Cun n svilup for majer y majer dla nteligënza artifiziela, arons ti proscimi ani dessegur mo d'autra ...

Ai 9 y ai 10 de jené vëniel fat lëures danter Furtëza y l Prëner. L ie n servisc sostitutif cun curieres
N valguna ferates sarà a despusizion, chëles che vel coche RV (per tal. "Regionale Veloce").
La curieres sostitutives tlama mé pra chësta stazions: Prëner, Col Isarch, Sterzing, Freienfeld, Furtëza, Persenon, Tluses, Pruca y Bulsan. Davia che la curieres à plu giut pervia dla trassa plu longia y dl trafich, vëniel fat a l savëi che l puderà vester ntardivedes.

Orares de sada ai 9 de jené
Dal Prëner demez dala 16:38, 17:38, 18:38, 19:38, 20:38, 21:08 y 21:51. Ultima curiera curiera da Furtëza de ...