- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
25 de auril 2024
Orchestra di joegn de l’Euregio
I joegn musizisć dai 16 ai 30 egn enciasé tel Tirol, Sudtirol e Trentin à temp fin a la fin del meis de oril per se enscinuèr.
La musega no l’à seides. Aldò de chest dit, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin endreza na neva edizion de la setemèna da d’istà de la Orchestra di joegn de strumenc a fià de l’Euregio en colaborazion co la sociazions de musega a fià di trei teritories. Presciapech 60 joegn musizisć se troarà dai 20 ai 28 de messèl a Toblach, te la Pustra, per passèr dessema na setemèna duta dedichèda a la musega. A la fin de la setemèna i joegn talenc farà conzerc ti trei raions de l’Euregio. Pel tor pèrt al ...
La musega no l’à seides. Aldò de chest dit, l’Euregio Tirol-Sudtirol-Trentin endreza na neva edizion de la setemèna da d’istà de la Orchestra di joegn de strumenc a fià de l’Euregio en colaborazion co la sociazions de musega a fià di trei teritories. Presciapech 60 joegn musizisć se troarà dai 20 ai 28 de messèl a Toblach, te la Pustra, per passèr dessema na setemèna duta dedichèda a la musega. A la fin de la setemèna i joegn talenc farà conzerc ti trei raions de l’Euregio. Pel tor pèrt al ...
23 de auril 2024
Poejia y mujiga magica
La letura de Nadia Rungger y l bel suné de Christian Bertoncello à fascinà la Comunanza Ladina a Bulsan, che à tenì si senteda generela
Te una dla plu bela sales de Bulsan àn pudù ti scuté su l'ena passeda a doi artisć d'ezelënza. La belëza dl’esprescion de trame- doi à ntujiasmà la Comunanza Ladina a Bulsan, che à mo tenì n chëla sëira la senteda generela. Tlo iel unì lecurdà...
L articul ntier sarà da liejer tla edizion nueva de n vënderdi ai 26 de auril.
Te una dla plu bela sales de Bulsan àn pudù ti scuté su l'ena passeda a doi artisć d'ezelënza. La belëza dl’esprescion de trame- doi à ntujiasmà la Comunanza Ladina a Bulsan, che à mo tenì n chëla sëira la senteda generela. Tlo iel unì lecurdà...
L articul ntier sarà da liejer tla edizion nueva de n vënderdi ai 26 de auril.
22 de auril 2024
Se fé nstësc n auto, ce bel!
"Flotte Flitzer" ie n proiet per descedé l nteres di sculeies y dla sculées per la tecnica tla scolines y tla scoles primeres dla valedes de Gherdëina y dla Val Badia
Truep mutons y mutans dla scolines y dla scoles primeres de Gherdëina y dla Val Badia se à tripà ntan chëst ann de scola 2023/24 a se fé n auto nstësc. Sce l auto fova pona monce bon de furné da sëul, fova la legrëza mo majera.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de n vënderdi ai 26 de auril.
Per l Ciamp Pedagogich dla Ntendënza Ladina
Petra Senoner
Truep mutons y mutans dla scolines y dla scoles primeres de Gherdëina y dla Val Badia se à tripà ntan chëst ann de scola 2023/24 a se fé n auto nstësc. Sce l auto fova pona monce bon de furné da sëul, fova la legrëza mo majera.
L articul sarà da liejer tla edizion nueva de La Usc de n vënderdi ai 26 de auril.
Per l Ciamp Pedagogich dla Ntendënza Ladina
Petra Senoner
20 de auril 2024
Tone Cuz mort te n azident
Antonio Zulian, da Poza e enciasà a Soraga, l aea 64 egn e l era n muie cognosciù te duta Fascia soraldut per sie lonch empegn tel Socors da mont. L obito en lunesc da doman a Poza.
Una de chele burte neve che no se volessa sentir se à slarià fora da vender sera te val. Antonio Zulian, più cognosciù col inom de Tone Cuz, entorn le 7 da sera tel vegnir ju tel bosch sora Soraga do esser jit e se tor la part de legna l à perdù l control del meso che l vidaa: l trator l é rodolà ju per na erta e l lo à schicià. L é stat alertà ence l jolier, se à mobilità Studafech e compagnes del Socors da Mont, ma nesciugn à più podù far nia.
Tone Cuz l aea 64 egn e l luraa da ...
Una de chele burte neve che no se volessa sentir se à slarià fora da vender sera te val. Antonio Zulian, più cognosciù col inom de Tone Cuz, entorn le 7 da sera tel vegnir ju tel bosch sora Soraga do esser jit e se tor la part de legna l à perdù l control del meso che l vidaa: l trator l é rodolà ju per na erta e l lo à schicià. L é stat alertà ence l jolier, se à mobilità Studafech e compagnes del Socors da Mont, ma nesciugn à più podù far nia.
Tone Cuz l aea 64 egn e l luraa da ...
19 de auril 2024
Les pices usc ladines
Comentar de pruma
Bel suzes por le festival »Cianta con nos« sté dan otedé te Fascia. Les mitans y i mituns de plü paisc y de plü vals ladines y n cor ghest dal Friul á tut sö l’invit da pert dla Union Generela di Ladins dla Dolomites da se abiné y cianté deboriada. Zënza mitans y mituns ne fossel degun dagní, y sce an baia de cultura, musiga y cianté, spo savunse che i pici y les piceres mëss gní motivá y instradá da sües families y sü geniturs. Söla domanda ci dagní che le ladin desco lingaz y ...
Bel suzes por le festival »Cianta con nos« sté dan otedé te Fascia. Les mitans y i mituns de plü paisc y de plü vals ladines y n cor ghest dal Friul á tut sö l’invit da pert dla Union Generela di Ladins dla Dolomites da se abiné y cianté deboriada. Zënza mitans y mituns ne fossel degun dagní, y sce an baia de cultura, musiga y cianté, spo savunse che i pici y les piceres mëss gní motivá y instradá da sües families y sü geniturs. Söla domanda ci dagní che le ladin desco lingaz y ...
17 de auril 2024
Suns Europe compiesc 10 egn
L Festival de la èrts di lengac de mendranza chier musizisć per la neva edizion. Iscrizions dant da la fin de oril.
Suns Europe compiesc 10 egn e l chier de neves musizisć per la neva edizion. L Festival de la èrts di lengac mendres de l’Europa, endrezà da la cooperativa Informazion Furlana, editora de Radio Onde Furlane, col sostegn finanziarie de l’ARLeF (Agjenzie Regionâl pe Lenghe Furlane), de la Region FVG, e de etres enc publics e privac locai e internazionèi, se tegnarà a Udin e te etres lesc del Friul tel meis de otober che vegn.
Chisc dis passé Suns Europe à metù fora l bando che revèrda en ...
Suns Europe compiesc 10 egn e l chier de neves musizisć per la neva edizion. L Festival de la èrts di lengac mendres de l’Europa, endrezà da la cooperativa Informazion Furlana, editora de Radio Onde Furlane, col sostegn finanziarie de l’ARLeF (Agjenzie Regionâl pe Lenghe Furlane), de la Region FVG, e de etres enc publics e privac locai e internazionèi, se tegnarà a Udin e te etres lesc del Friul tel meis de otober che vegn.
Chisc dis passé Suns Europe à metù fora l bando che revèrda en ...
16 de auril 2024
N intervent delicat sun Belvedere
I socoridores de la Ski Patrol e de la Polizia atives sui portoes de Cianacei i à portà a compiment n intervent straordenèr.
Tel meis de mèrz n om de zirca cincanta egn de naa talièna l era do a jir coi schi co la familia sui portoes del Belvedere, apontin sul portoi numer 1 Sas Becé-Belvedere. De colp l se à sentù mèl, la femena l’à chiamà l 112 ativan la prozedura de socors sui portoes. L om é stat rianimà sul post e portà con l elicoter al ospedèl Santa Chiara de Trent olache l é stat operà per aneurisma zerebral.
L’operazion de emergenza é stata vidèda dal Corp de Polizia e ...
Tel meis de mèrz n om de zirca cincanta egn de naa talièna l era do a jir coi schi co la familia sui portoes del Belvedere, apontin sul portoi numer 1 Sas Becé-Belvedere. De colp l se à sentù mèl, la femena l’à chiamà l 112 ativan la prozedura de socors sui portoes. L om é stat rianimà sul post e portà con l elicoter al ospedèl Santa Chiara de Trent olache l é stat operà per aneurisma zerebral.
L’operazion de emergenza é stata vidèda dal Corp de Polizia e ...
12 de auril 2024
La streda a mez ite
Comentar de pruma
L ie na dumënia d’ansciuda a mesa l zënter de Sëlva. L surëdl se mostra maestëus sëura l gran parëi de Mëisules, che cun si tonalità de grija gaujea n beliscimo cuntrast cun l brum dl ciel zënza nibles. L lecorda l cuntrast di dis grijes y mpaziei a mesa la sajon y la gheneda dl prim di do la sajon. I uciei scibla si inn al’ansciuda y l ie n plajëi se n sté sun piguel y, coche n Diogenes te si barijel, se cunzeder ai raies dl surëdl. L te vën da stlù i uedli, da tré ite sot l fla. Zënza che ne ...
L ie na dumënia d’ansciuda a mesa l zënter de Sëlva. L surëdl se mostra maestëus sëura l gran parëi de Mëisules, che cun si tonalità de grija gaujea n beliscimo cuntrast cun l brum dl ciel zënza nibles. L lecorda l cuntrast di dis grijes y mpaziei a mesa la sajon y la gheneda dl prim di do la sajon. I uciei scibla si inn al’ansciuda y l ie n plajëi se n sté sun piguel y, coche n Diogenes te si barijel, se cunzeder ai raies dl surëdl. L te vën da stlù i uedli, da tré ite sot l fla. Zënza che ne ...
11 de auril 2024
L’Aisciuda Ladina fioresc coi colores de noscia tera
Te Comun General de Fascia l é stat l’inaudazion de la neva edizion dedichèda a la toponomastica che met dant de oril e mé n grum de apuntamenc.
»Colores de mia tera« l é l titol de na poejia de Pare Frumenzio Ghetta de Martin e »Colores de noscia tera« l é ence l titol che i Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia ge à dat a la raides e la scontrèdes per cognoscer nosc raion, endrezèdes tel chèder de la 16^ edizion de l’Aisciuda Ladina. No adinfal, ajache Pare Frumenzio l é stat l maor storich de Fascia e l à dat n contribut de valuta a la cognoscenza di drec inomes de lech. E no demò. Ence percheche chest an l é 10 ...
»Colores de mia tera« l é l titol de na poejia de Pare Frumenzio Ghetta de Martin e »Colores de noscia tera« l é ence l titol che i Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia ge à dat a la raides e la scontrèdes per cognoscer nosc raion, endrezèdes tel chèder de la 16^ edizion de l’Aisciuda Ladina. No adinfal, ajache Pare Frumenzio l é stat l maor storich de Fascia e l à dat n contribut de valuta a la cognoscenza di drec inomes de lech. E no demò. Ence percheche chest an l é 10 ...
31 de merz 2024
Na bona Pasca de ressoreziun!
Dal vangele do san Jan 20,1–18
Le pröm de dl’edema, é Maria da Màgdala jüda da doman adora, canch’al ê ciamó scür, fora dala fossa y á odü che la pera ê tuta demez dal sepolcher. Ara é saltada debota da Scimun Pire y dal discepul, a chël che Gejú ti orô bun, y ti á dit: »An á tut le Signur fora de sepolcher, y i ne savun nia, olach’an l’á metü. Dailó é Pire y l’ater discepul jüs ia y fora y é rová fora dal sepolcher; ai ê saltá trami deboriada, mo deache l’ater discepul ê plü asvelt co Pire, é chël rové por pröm dal ...
Le pröm de dl’edema, é Maria da Màgdala jüda da doman adora, canch’al ê ciamó scür, fora dala fossa y á odü che la pera ê tuta demez dal sepolcher. Ara é saltada debota da Scimun Pire y dal discepul, a chël che Gejú ti orô bun, y ti á dit: »An á tut le Signur fora de sepolcher, y i ne savun nia, olach’an l’á metü. Dailó é Pire y l’ater discepul jüs ia y fora y é rová fora dal sepolcher; ai ê saltá trami deboriada, mo deache l’ater discepul ê plü asvelt co Pire, é chël rové por pröm dal ...
30 de merz 2024
La Usc fej vacanzes da Pasca
Pasca y palsa: sciöche da tradiziun, sará i ofizi do Pasca por n’edema stlüc
Stimades leturies, stimá leturs, al é le tëmp da lauré y al é le tëmp da palsé. Sciöche da tradiziun, é l’edema do Pasca por la redaziun d’La Usc n tëmp da palsé y fossené forzes nöies. I lasciun porchël alsavëi che nüsc ofizi é stlüc cina ai 7 d’aurí. Chësc ó dí che le vëndres ai 5 d’aurí ne gnará La Usc nia fora. I sun indô chiló por Os le lönesc ai 8 d’aurí, cun noeles y informaziuns frësches. A düc os ves aodunse n pü’ de chît te chisc dis sanc y na buna Pasca.
Stimades leturies, stimá leturs, al é le tëmp da lauré y al é le tëmp da palsé. Sciöche da tradiziun, é l’edema do Pasca por la redaziun d’La Usc n tëmp da palsé y fossené forzes nöies. I lasciun porchël alsavëi che nüsc ofizi é stlüc cina ai 7 d’aurí. Chësc ó dí che le vëndres ai 5 d’aurí ne gnará La Usc nia fora. I sun indô chiló por Os le lönesc ai 8 d’aurí, cun noeles y informaziuns frësches. A düc os ves aodunse n pü’ de chît te chisc dis sanc y na buna Pasca.
29 de merz 2024
Lia di Comuns Ladins, na lia per combate contra loufs, lors y arlogns?
Comentar de pruma
Chisc dis él vegnù fora doi articui-intervistes sun la Lia di Comuns Ladins (LCL), un te La Usc y n auter tla ff. Les respostes di inrtervistés, Luca Guglielmi te La Usc, Michil Costa, Felix Ploner y Giorgio Costabiei tla ff me per scialdi vuetes y cochesie, n »déjà vu« o »déjà entendu«. Duc dij che ai volessa ti dé n fle nuef a la LCL y che la cossa plu pressanta da fé é de mete en pe na strutura organisativa con na senta y n secreter. Chestes medemes intenzions àven bele podù audì ...
Chisc dis él vegnù fora doi articui-intervistes sun la Lia di Comuns Ladins (LCL), un te La Usc y n auter tla ff. Les respostes di inrtervistés, Luca Guglielmi te La Usc, Michil Costa, Felix Ploner y Giorgio Costabiei tla ff me per scialdi vuetes y cochesie, n »déjà vu« o »déjà entendu«. Duc dij che ai volessa ti dé n fle nuef a la LCL y che la cossa plu pressanta da fé é de mete en pe na strutura organisativa con na senta y n secreter. Chestes medemes intenzions àven bele podù audì ...
27 de merz 2024
Dolomiti Ski Jazz: dut l mond e la Ladinia
Gran suzes per l event de musega ruà a la edizion nr 26, che à empienì l teater de Navalge col conzert de John Scofield. Gran aprijiament per l ladin Alex Trebo, che à sonà tel Museo a Sèn Jan ensema con Manuel Randi.
Enrico Tommasini met te sie album n’autra edizion garatèda del Dolomiti Ski Jazz. L é oramai la numer 26, e pian pian l ambient musical che porta dant la sonoritèdes del jazz, te sia desvaliva esprescions più tradizionèles, più sperimentèles, o più lijieres e populères, ciapa semper de più aprijiament ence te Fascia.
N muie l é i ghesć pascioné de chesta formes musicales che tel dezider la setemèna da passèr sui schi te noscia val i vèrda apontin de la fèr conjobièr con chest event. L lo à ...
Enrico Tommasini met te sie album n’autra edizion garatèda del Dolomiti Ski Jazz. L é oramai la numer 26, e pian pian l ambient musical che porta dant la sonoritèdes del jazz, te sia desvaliva esprescions più tradizionèles, più sperimentèles, o più lijieres e populères, ciapa semper de più aprijiament ence te Fascia.
N muie l é i ghesć pascioné de chesta formes musicales che tel dezider la setemèna da passèr sui schi te noscia val i vèrda apontin de la fèr conjobièr con chest event. L lo à ...
26 de merz 2024
La Consulta Culturela Ladina nueva ie nciarieda
La Jonta provinziela à tla senteda de ncuei merdi ai 26 de merz numinà i cumëmbri y la cumëmbres dla Consulta Culturela per la grupa de rujeneda ladina
La Jonta provinziela à tla senteda de n merdi ai 26 de merz numinà i cumëmbri y la cumëmber dla Consulta Culturela per la grupa de rujeneda ladina per chësta legislatura. La pruposta ie unida fata dal assessëur per la cultura ladina Daniel Alfreider. La Consulta Culturela dà ju si arac per cuestions cultureles y artistiches y per dumandes de cuntribut, for per si grupa de rujeneda. L presidënt dla Consulta Culturela Ladina ie l assessëur per la Cultura Ladina Daniel Alfreider, che sotrissea che ...
La Jonta provinziela à tla senteda de n merdi ai 26 de merz numinà i cumëmbri y la cumëmber dla Consulta Culturela per la grupa de rujeneda ladina per chësta legislatura. La pruposta ie unida fata dal assessëur per la cultura ladina Daniel Alfreider. La Consulta Culturela dà ju si arac per cuestions cultureles y artistiches y per dumandes de cuntribut, for per si grupa de rujeneda. L presidënt dla Consulta Culturela Ladina ie l assessëur per la Cultura Ladina Daniel Alfreider, che sotrissea che ...
26 de merz 2024
Gran interes por le sistem educatif ladin
La scora ladina dl Südtirol vá te fiera a Firenze, tla sënta de ‘Fortezza da Basso’
L’Intendënza Ladina á tut pert ala Fiera Didacta de Firenze, olache ara á presenté le sistem scolastich plurilinguistich y paritetich, adöm a deplü material didatich.
Dai 20 ai 22 de merz á la scora ladina tut pert ala plü gran fiera dl'educaziun tla Talia, la Fiera Didacta de Firenze. La delegaziun dl’Intendënza ladina, cun a ce la Direturia dles scolines y scores ladines, Edith Ploner, á presenté le sistem scolastich ladin, le su sistem paritetich te Südtirol, adöm a deplü material didatich ...
L’Intendënza Ladina á tut pert ala Fiera Didacta de Firenze, olache ara á presenté le sistem scolastich plurilinguistich y paritetich, adöm a deplü material didatich.
Dai 20 ai 22 de merz á la scora ladina tut pert ala plü gran fiera dl'educaziun tla Talia, la Fiera Didacta de Firenze. La delegaziun dl’Intendënza ladina, cun a ce la Direturia dles scolines y scores ladines, Edith Ploner, á presenté le sistem scolastich ladin, le su sistem paritetich te Südtirol, adöm a deplü material didatich ...
22 de merz 2024
A Olga Karatch l premie "Alexander Langer"
La ativista dla Bieloruscia à podù pié do a Bulsan l premie internazional "Alexander Langer", per si impegn per i derc dla persona y contra les ermes y la vera. A la viv en esil ajache te sie Paisc vegnissela condaneda
L Belarus o Bieloruscia, plu da giut ence clameda Ruscia Blancia, é n stat europeich dl est che termeneia con la Ruscia, la Ucraina, la Lituania, la Letonia y la Polonia. L stat compeida chi nuef milions de abitanc, l 80 % é belarusc ma al viv ilò ence cotant de rusc y ucrains; l 80 % é de religion ortodossa, en plu él zacotant de catolic, protestanc, ebrei y musulmans.
L Belarus fajova na outa pert dla Lituania spo dla Polonia; a la fin dl 1900 é l Belarus ruvé pro la Ruscia y dl 1920 él vegnù ...
L Belarus o Bieloruscia, plu da giut ence clameda Ruscia Blancia, é n stat europeich dl est che termeneia con la Ruscia, la Ucraina, la Lituania, la Letonia y la Polonia. L stat compeida chi nuef milions de abitanc, l 80 % é belarusc ma al viv ilò ence cotant de rusc y ucrains; l 80 % é de religion ortodossa, en plu él zacotant de catolic, protestanc, ebrei y musulmans.
L Belarus fajova na outa pert dla Lituania spo dla Polonia; a la fin dl 1900 é l Belarus ruvé pro la Ruscia y dl 1920 él vegnù ...
21 de merz 2024
Renforzèr la Lia di Comuns Ladins
L é un di obietives del nef assessor regionèl a la mendranzes linguistiches, l fascian Luca Guglielmi.
Do n iter bon lonch e senester zacan, 5 meisc do la litazions, ence la Jonta regionèla é vertia a tachèr sie lurier. Do la litazion di assessores en mercol de la setemèna passèda, chest mercol se à binà la Jonta e l é stat dat fora la deleghes. L conseier ladin de la provinzia de Trent, Luca Guglielmi, descheche l era jà pervedù, l é donca l nef assessor a la mendranzes linguistiches.
Luca Guglielmi l à 34 egn e ai 22 de otober del 2023 l é stat lità conseier provinzièl con la lista de zenter ...
Do n iter bon lonch e senester zacan, 5 meisc do la litazions, ence la Jonta regionèla é vertia a tachèr sie lurier. Do la litazion di assessores en mercol de la setemèna passèda, chest mercol se à binà la Jonta e l é stat dat fora la deleghes. L conseier ladin de la provinzia de Trent, Luca Guglielmi, descheche l era jà pervedù, l é donca l nef assessor a la mendranzes linguistiches.
Luca Guglielmi l à 34 egn e ai 22 de otober del 2023 l é stat lità conseier provinzièl con la lista de zenter ...
20 de merz 2024
I mëmbri dla consulta dla jonëza ladina
La Junta Provinziala á nominé i mëmbri dles trëi consultes dla jonëza de Südtirol. I mëmbri dla consulta ladina
Tla sentada di 19 de merz á la Junta Provinziala nominé les consultes dla jonëza de Südtirol – por le grup ladin, por le grup talian y por le grup todësch. Ares restará en ciaria cina ala fin dl 2026. La Consulta dla jonëza ladina é metüda adöm da 13 porsones. Sön proposta dles assoziaziuns di jogn él gnü nominé Elia Adang, Lukas Castlunger y Greta Lechner da Badia, Marco Ellecosta d’Al plan y Aron Moroder y Pauli Moroder da Urtijëi. I rapresentanc nominá dai Comuns é Elvis Burchia de Badia, ...
Tla sentada di 19 de merz á la Junta Provinziala nominé les consultes dla jonëza de Südtirol – por le grup ladin, por le grup talian y por le grup todësch. Ares restará en ciaria cina ala fin dl 2026. La Consulta dla jonëza ladina é metüda adöm da 13 porsones. Sön proposta dles assoziaziuns di jogn él gnü nominé Elia Adang, Lukas Castlunger y Greta Lechner da Badia, Marco Ellecosta d’Al plan y Aron Moroder y Pauli Moroder da Urtijëi. I rapresentanc nominá dai Comuns é Elvis Burchia de Badia, ...
20 de merz 2024
Ejames de ladin
L Comun General de Fascia met a jir i ejames de zertament de la cognoscenza de lengaz e cultura ladina. Chi che vel tor pèrt e no se à amò scrit ite i cogn l fèr dant dai 8 de oril.
L Comun General de Fascia sporc vigni an doi ocajions per fèr l ejam de zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina.
I ejames é spartii te 4 livie, A2 demò a ousc e B1, B2 e C1 ence scric, che dèsc derit de prezedenza te la desvaliva categories de lurier. Duc chi che à 17 egn compii i pel tor pèrt tel livel che i vel cerner, colun che sie l titol de studie che i à.
La domanes pel vegnir manèdes ite dut l an, per tor pèrt a chesta sescion che sarà tel meis de mé o fin al ...
L Comun General de Fascia sporc vigni an doi ocajions per fèr l ejam de zertament de la cognoscenza del lengaz e de la cultura ladina.
I ejames é spartii te 4 livie, A2 demò a ousc e B1, B2 e C1 ence scric, che dèsc derit de prezedenza te la desvaliva categories de lurier. Duc chi che à 17 egn compii i pel tor pèrt tel livel che i vel cerner, colun che sie l titol de studie che i à.
La domanes pel vegnir manèdes ite dut l an, per tor pèrt a chesta sescion che sarà tel meis de mé o fin al ...
