Atualité

media/k2/galleries/31409/thumbs/Screenshot_2026-03-05_alle_18.06.00.jpg
10 de merz 2026

Gustav Thöni e le brae da schi fasciane

Fernando Brunel, en ocajion del cedean del gran campion, ne met dant valch recort de canche l ruaa a Soraga, te boteiga del sartor Marcello Brunel de Cela e de canche l era a Vich con Alberto Tomba.
I sfoes di dis passé ge à dat lèrga al cedean di 75 egn del gran schiador Gustav Thöni, nasciù ai 28 de firé del 1951 a Trafoi te l’auta Finsca. L sfoi Dolomiten de en vender ai 27 firé l publica na ciacolada col gran atlet di egn 1970.
Recordon ence nos chest cedean e da la piates de La Usc ge venjon a Gustav sanità e che l posse se goder a lonch la maraveousa monts di crepes del Ortles che ge fasc corona a sie paisc Trafoi, sia familia, sie hotel Bella Vista Schönblick e duc sie peconc, amisc ...
media/k2/galleries/31406/thumbs/Screenshot_2026-03-05_alle_17.41.20.jpg
08 de merz 2026

La Usc di Ladins sul NYTimes

Rebecca Tauber, reporter americhèna per l sfoi online The Athletic, é ruèda te redazion de Fascia per cognoscer miec l setemanal, l lengaz e la comunanza ladina.
»La Usc di Ladins no l é desche un di tenc sfoes che rua sul post per corir i Jeghes o desche la maor pèrt de l’autra publicazions taliènes. L setemanal scrif la neves per ladin, l lengaz più antich de la Èlpes. Enceben che l ladin sie n lengaz de mendranza te la Tèlia, l é l lengaz de maoranza te la cinch valèdes corides dal sfoi. L isolament geografich de la Dolomites ge à permetù ai sentadins de mantegnir na sia particolèra identità culturèla e linguistica: a desferenza del talian, per ...
media/k2/galleries/122/thumbs/7af0bfd4e6b98aa5ff03559f4d5aa17d.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31402/thumbs/partenza_LaVolatA.jpg
06 de merz 2026

La eles festejea su La VolatA

La campiones de schi te Fascia per trei garejèdes de Copa del Mond. Les sarà en gara ai 8 de mèrz te la giornèda internazionèla di deric de la femenes.
La campiona olimpica Federica Brignone l’à fat a saer en lunesc ai 2 de mèrz che no la tolarà più pèrt a autra garejèdes de Copa del Mond per via del mèl al jeneie e donca no la sarà te Fascia chesta fin de setemèna. Ma sarà Sofia Goggia che en sabeda passèda à vent l superG a Soldeu e la garejea ades per venjer la Copa de disciplina e Laura Pirovano che cor con la speranza zacan de n podie te Copa del Mond. Doi bona rejons per la trei garejèdes de Copa del Mond de schi de eles sun La VolatA ...
06 de merz 2026

Unité ladina, idees y propostes

Editorial 
Pro l Di dles mendranzes, sté a Trent ai 24 de fauré 2026, él vegnù fat na osservazion interessanta dal diretour dl Istitut Ladin »Cesa de Jan« Denni Dorigo tratant la meisa de discuscion di diretours di trei Istituc Ladins, de chel mocheno y de chel zimber. El se à declaré con forza per na unif­icazion de duc i Ladins dles Dolo­mites te una na soula unité ami­nistrativa, dijan che al ne bastessa niancanò na parifi­cazion di derc di Ladins tles pro­vinzies de Bulsan, Trent y ...
media/k2/galleries/31380/thumbs/Federica_Iellici.jpg
04 de merz 2026

Federica Iellici ne conta da Riyadh

La funzionaria da Moena che laora per l'ONU te la capitala de l'Arabia Saudita é do a viver da vejin i efec del conflit anter Israel/USA e Iran.
La vera anter Israel/USA e Iran à portà i ataches ence te etres Paijes del Medie Orient desche l’Arabia Saudita, olache te la capitala Riyadh l é Federica Iellici del Stupendo da Moena che laora te na Agenzia de l'ONU. L'aon sentuda en mèrtesc bonora, do che per messaje la ne aea scrit che te la net anter lunesc e mèrtesc l era stat tacà l'Ambasciata USA a Riyadh, tel medemo raion diplomatich olache l é ence i cartieres e i ofizies de l'Onu olache la laora.

...
media/k2/galleries/31361/thumbs/prejentazion_liber_Alberta_Busan_Sabina_Willeit.jpg
03 de merz 2026

Emozions ladines tel cher de Busan

La Comunanza e la Consulta Ladina à endrezà la prejentazion de »Stella e la Regina delle Dolomiti« de Alberta Rossi con letures te trei lengac.
No l é stat demò n domarena de letradura, ma na fona imerscion di sensc, chela che l é stat l met de sperimentèr ai 12 de firé te la Sala grana del veie Comun jun Busan. La zità, crousdevia de cultures, à responet con gran entusiasm a la prejentazion de »Stella e la Regina delle Dolomiti«, l’ultima opera de Alberta Rossi publichèda da Valentina Trentini.
La sala era piena de jent, n mosaich de persones che raprejentèa l’ènema trilinguala de noscia provinzia: jent de lengaz ...
media/k2/galleries/31360/thumbs/Paul_Jeffrey_Enrico_Tommasini.jpg
02 de merz 2026

L ‘Baita’ che à portà l jazz te Fascia

Enrico Tommasini, baterist moenat de nonzech, porta inant da 30 egn la rassegna de Ski Jazz.
Se arvejina mèrz, n meis spetà da n muie de pascioné de jazz che te chest temp, oramai da egn, te la valèdes de Fiem e Fascia i à l'ocajion per scutèr de bona musega de calità, tant entorn mesdì enlongia i portoes da schi che sul tèrt domesdì o da sera te paisc e ti teatres. Chest an, defat, l Dolomiti Ski Jazz l é ruà a sia edizion torona numer 30 (na edizion é sutèda per l Covid) e dai 6 ai 15 de mèrz l sporjarà endodanef n program rich e de gran valuta sot la direzion artistica de Enrico ...
media/k2/galleries/31348/thumbs/di_mendranzes_region_sala1.jpg
26 de fauré 2026

Pruma Dì regionèla dedichèda a la mendranzes

Assessor Luca Guglielmi: »Neguna autozelebrazion, ma consaputa e davegnir per ladins, mochegn e zimbres«.
Se à serà su anché a Trent la Pruma Dì regionèla per la Mendranzes linguistiches, portèda dant dal assessor regionèl Luca Guglielmi e endrezèda da la Region Autonoma Trentin-Sudtirol. La scomenzadiva à metù adum istituzions, raprejentanc di istituc culturèi, esperc e testamonesc del mond del sport te n moment de confront sul prejent e sul davegnir de la comunanzes ladina, mòchena e zimbra.
»L zil de chesta pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches – à sotrissà l assessor ...
media/k2/galleries/31318/thumbs/placat_campagna_Provinzia_terzoi_fi_copia.jpg
25 de fauré 2026

N assegn per l terzo fi

La Provinzia de Trent dèsc n sostegn economich emportant a la families olache nasc l terzo fi che vèl ence per adozions. La domanes dal meis de jugn.
Nasc semper manco fies, no demò te noscia val descheche aon podù documentèr col moviment demografich, ma ence a livel provinzièl e nazionèl. Per ge fèr front al regresc de nascimenc e per didèr do la families la Jonta de la Provinzia de Trent à aproà n intervent struturèl con n assegn de natalità per l terzo fi compagnà da n didament per l’ativazion al lurier de la mères.
Chesta neva mesura é outa a la families che stèsc tel Trentin olache dal prum de jené del 2026 nasc o vegn adotà n terzo fi.
...
media/k2/galleries/31316/thumbs/soracuerta_Mondo_Ladino_49_2025.jpg
24 de fauré 2026

N nef numer de Mondo Ladino

L numer 49 de la revistal scientifica del Istitut Cultural Ladin se aur col recort del professor Guntram A. Plangg. Na sezion de 25 scric fèsc cognoscer l stil nonsense de Peter Decrestina.
L é a la leta l nef numer de la revista scientifica Mondo Ladino del Istitut Cultural Ladin majon di fascegn, l nr 49 del 2025. Na edizion che vegn fora endodanef te sia foja tradizionèla, do cater numeres dediché a la enrescida soziolinguistica ClaM 2021. Del 2025 la Majon di Fascegn à zelebrà sie 50° cedean, a chest emportant travert, descheche à scrit te la paroles de prejentazion la presidenta Tea Dezulian, ge vegnarà dedicà l boletin del 2026.
»Aon cernù de verjer chest numer – disc te sia ...
media/k2/galleries/31321/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-24_um_08.42.54.jpg
24 de fauré 2026

I Ladins tla New York Times

Les Olimpiades de Milan–Cortina cun flama olimpica y pert de gares te Anpezo, é stades na bona ocajiun por i Ladins da se mostré, cun la bela pert dla medaia y ince cun la burta
La presidënta dla Union Ladis de Anpezo Elsa Zardini dij che ara á dé passa cënt intervistes a jornalistes y jornalisć da döt le monn, de chëstes ma döes a media nazionai talians.
Les passa 500 bandires ladines tacades fora a Cortina y ince te d’atri posć de Suramunt y dla Ladinia desco sëgn de identité ladina, á trat l’interes da pert de tröc gheśc y media che damanâ do ci che les bandires ess simboolisé y manifesté.
Tröc é i lingac te chi che al é gnü informé söi Ladins, articui y podcasts él ...
media/k2/galleries/31313/thumbs/Gana_Clara_Marchetto.jpg
22 de fauré 2026

Clara Marchetto, protagonista sun Gana

La storia de la autonomista cusèda de spionaje dal fascism che no aea podù jir tel Consei regionèl e che ades à portà crepes te la maoranza del goern aea abù gran lèrga sul sfoi de la eles ladines.
Chi erel Clara Marchetto? Fin acà pech temp a la maor pèrt de la jent del Trentin e del Tirol del Sud chest inom no ge dijea nia, ma ti dis passé l é stat un di più pronunzié te noscia region, ajache chesta femena, nasciuda a Pieve Tesino del 1911 e morta a Paris del 1982, l'à portà contrasć anter la forzes de zenter dreta, che bendeché moscia sia crepes.
A sia storia ge era stat dedicà n lonch articol sul numer 28 de Gana, la revista de la eles ladines, vegnù fora del 2024, ben dant che chesta ...
media/k2/galleries/31312/thumbs/01_scomenz_corteo.jpg
21 de fauré 2026

Zusslrennen: n auter Carnascèr per descedèr fora la Tera

La jebia grassa a Prad am Stilfserjoch va en scena n rituèl veie e veior, l soul post olache l vegn metù a jir: l son de la ciampènes stroz per paisc a chiamèr l’aisciuda.
Fiores da color, vetes, ciampènes e bronsins, paressa ghenao la mondura de n marascon fascian. Ma enstadì no, chel che aon tel cef l é i colores e i sons de la Zusslnennen, na coreta veia e viora da Carnascèr che va en scena vigni an la jebia grassa demò a Prad am Stilfserjoch/Prato allo Stelvio (Vinschgau).
Desche nosc Carnascèr fascian, l é n rit veie e veior per descedèr fora la tera e chiamèr l’aisciuda, coscì da parèr demez l invern. Desche te Fascia, l Carnascèr de Prad à reisc segur bon ...
media/k2/galleries/31310/thumbs/travert_La_VolatA.jpg
21 de fauré 2026

Fascia: trei gares de Copa del Mond

Apede a la libera e l superG de eles dai 7 e 8 de mèrz l é ence l recuperament de la libera de Crans Montana vender ai 6. Se speta la campiones olimpiches Brignone e Goggia.
Do l bel suzes de la Copa del Mond de ski cross sun Sèn Pelegrin che ge à portà doi ventes al team de la Tèlia l é ruà n’autra bela neva. L diretor generèl de Copa del mond de schi de eles Peter Gerdol à ofizialisà sul sit www.fis-ski.com l recuperament de la libera sburlèda a Crans Montana sul portoi La VolatA olache l era jà en program na libera e n superG. Na neva che porta amò più legreza ajache vegn spetà con gaissa la campiones olimpiches Federica Brignone, che à vent doi medaes de or, e ...
media/k2/galleries/31311/thumbs/Ladin_n_lengaz_da_amer_placat_2026.jpg
21 de fauré 2026

Ladin, n lengaz da amèr 2026

I atlec olimpics e l Comun General de Fascia dessema per zelebrèr la Dì internazionèla del lengaz de la mère e tegnir su stolc nosc lengaz.
Ai 21 de firé l é la Dì internazionèla del lengaz de la mère, declarèda del 1999 da l'UNESCO – Organisazion de la Nazions Unides per l’Educazion, la Scienza e la Cultura, la Comunicazion e l’Informazion. Dai 21 de firé del 2000 vegn zelebrà, te chesta dì, l lengaz de la mère, la desvalivanza linguistica e culturèla e l multilinguism. 
I lengac, con dut chel che i raprejentea per l’identità, la comunicazion, l’integrazion sozièla, l’istruzion e l svilup, i é de gran emportanza per la ...
media/k2/galleries/31292/thumbs/260218_Aschermittwoch-1.jpg
18 de fauré 2026

S’abiné tl inom de Gejú Crist y ti lascé lerch ala Parora

N ressümé dla lëtra pastorala por la Carsëma 2026, menada fora en Capiun dal Vësco dla diozeja de Balsan/Porsenú Ivo Muser. Le titul "Incunté Gejú Crist!"
La Carsëma nes inviëia a oje nosta odlada indô danü sön Gejú Crist. Al nes á impormetü da ester pro nos – düc i dis. Chësta impormetüda sostëgn nosta comunité, dantadöt te n tëmp de mudaziuns, olache tres manco jënt tol pert ales funziuns liturgiches. Ci che cunta n’é nia tan ci che i sun bogn da fá o da organisé, mo bëgn che i s’abinun tl inom de Gejú Crist y che i viun dl’incuntada cun ël.

La Dlijia vir tres l’incuntada cun Gejú Crist
Chësta incuntada é te deplü manires: tla comunité che prëia ...
media/k2/galleries/31259/thumbs/06_Keria2.jpg
16 de fauré 2026

L valor de la enrescida linguistica

L gran lurier de studiousc desche De Rossi e Gartner merita de vegnir cognosciù, l deida a descorir paroles e conzec jic fora e no più en doura e a tegnir vif l lengaz più sćiantif.
Ti ultimes meisc l é vegnù fora doi articoi scientifics zis enteressanc che sporc ocajions de reflescion su l’emportanza de la enrescida linguistica per n lengaz de mendranza, mascima per l fascian. L se trata de doi scric de Fabio Chiocchetti dal titol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912. Sulla genesi del Ladinisches Wörterbuch: gli anni della prima ‘Aisciuda ladina’, vegnù fora te »Ladinia XLIX«, e Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi ...
media/k2/galleries/31257/thumbs/WhatsApp_Image_2026-02-09_at_19.07.57.jpg
15 de fauré 2026

Lucia Dalmasso, n bron mingol fascian

Do la medaa aon sentù i genitores de l’atleta da Falciade, duc doi arcedadores che à lurà col Ski Team Fascia e col Ski College de la Scola Ladina.
Lucia Dalmasso, clas ’97 da Falciade ai 8 de firé l'à venciù la medaa de bron co la brea hard tel slalom lèrch paralel. Dedant da ela, sul senester portoi del Mottolino a Livigno l é ruà la ceca Zuzana Maderova e l’austriaca Sabine Payer; quarta l’autra atleta veneta Elisa Caffont, passèda via da la Dalmasso al ultim su la linia del travert te na endesfida duta talièna per l podie. 
N resultat storich, che consacra Lucia desche atleta de valor internazionèl, apede a ge dèr luster a dut l ...
media/k2/galleries/31246/thumbs/Articol_Olimpiades_ladines_AA_1_11_1972.jpg
14 de fauré 2026

Canche Fascia à domanà la Olimpiades ladines

Del 1972 do n referendum Denver à refudà per costions economiches e ambientèles l'assegnazion jà otegnuda; enlouta la val ladina tel Trentin à fat la proponeta de »patriotism etnich«.
L era l meis de mé del 1970 canche l CIO dezidea l'assegnazion de la XII edizion di Jeghes Olimpics da d'invern del 1976; vegnia cernù Denver, tel Colorado, che aea scomenzà del 1966 a lurèr per chesta candidatura. Ampò de fata do l era nasciù n moviment de oposizion al endrez di Jeghes Olimpics, per chi che l era stat pervedù n budget de 14 milions de dolars. Aló jà enlouta l cost economich e ambientèl era stat coscidrà massa aut da zachei, e enceben che i aesse dit che l 80% de la ...