Atualité

media/k2/galleries/30771/thumbs/braciacol_assunta_morelli_poppi.jpg
22 de november 2025

Sal Vera tèl sia mère, la ritajon de Lis

L é stat portà dant per la pruma outa te Fascia l documentèr nef »Talis mater« metù adum dal Istitut Cultural Ladin. La vita de Assunta sal Vera, carant’egn do, se mesceida con chela de la Lis touta su ti egn Otanta.
L é l 1982. Japede Vernel, te la picola vila sal Vera l é la Lis che èra n ciamp, con sia fies Assunta e Maria Teresa. Chela vaces - la conta - no les é più gramolèdes desche chi egn, les magna bon teis e les paussa, no les é più usèdes a lurèr. Chela de Elisabetta Salvador, nasciuda del 1911 e vegnuda a mencèr ai 8 de firé del 1995, l é una de la ultima testimonianzes del mestier da bacan che da beterno en ca l é stat la vita da vignidì de belelà duc i fascegn.
Na colaborazion zis percacenta ...
media/k2/galleries/30774/thumbs/test_web.jpg
21 de november 2025

Le privilegh da avëi na »nosta scora«

Comentar de pruma 
L’Intendënza Ladina a Balsan á fat festa por sü pröms 50 agn, che i sperun pois jí inant y deventé ince 100 agn. I Ladins tla provinzia da Balsan á na söa Intendënza, orüda da »söa scora«. Chësta realté n’é nia metüda danfora, ignó. Sce­bëgn che al é dërt che ince vigni picia mendran­za linguistica y cul­turala ais na »söa scora«, n’él nia ciamó indlunch te Europa n dërt. Al n’é donca nia banal sce i dijun che al é n privilegh da avëi na Scora Ladina y Intendën­za Ladina tl ...
media/k2/galleries/122/thumbs/b0f8bf663dc86ed73ae20dd5db149d8f.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30753/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-19_um_10.01.44.jpg
20 de november 2025

Bele cincant’ani, ma for mo plëina de vivanda

La Ntendënza ladina dla provinzia de Bulsan à festejà mez secul de atività, n vënderdi dl'ena passeda a Bulsan
La blòta ujes di mutons dla scolina de S. Cristina à giaurì la festa per i 50 ani dla Ntendënza ladina, che ie stata n vënderdi ai 14 de nuvëmber a Bulsan. Truepa autoriteies ie unides adalerch tl Palaz dla Provinzia de Bulsan per festejé chësc bel travert y sotrissé mo n iede la mpurtanza de chësta istituzion che sustën la scolines y scoles dla Val Badia y de Gherdëina dal pont de ududa dida­tich y pedagogich.

Elisabeth Kostner

L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de ...
media/k2/galleries/30744/thumbs/DIGICher_2_scontrada_ICL.jpg
17 de november 2025

La Majon di fascegn laora per digitalisèr la cultura

N grop de raprejentanc de la sozietà fascèna se à troà, ensema ai enrescidores del projet european DIGICHer, per lurèr sul archivie de fotografies de Franz Dantone Pascalin.
En vender ai 24 de otober, te sala grana del Istitut Cultural Ladin ‘Majon di fascegn’, l é stat l secondo workshop endrezà te Fascia dai enrescidores del projet DIGICHer, olache chisc à podù tor su de neva informazions e neves stimoi da la mendranza ladina, utoi per l studie di prozesc de digitalisazion de la cultura e de la partezipazion de la comunanzes. 
A la scontrèda à tout pèrt presciapech chinesc raprejentanc de desvalives setores de la sozietà fascèna, dal ciamp de la ...
media/k2/galleries/30736/thumbs/Luciano_Fosco.jpg
13 de november 2025

Maestres de schi dut l an: neves, problemes e endesfides

Luciano Fosco l é stat confermà enstadì tel Consei diretif de la Sociazion di maestres de schi del Trentin tel cors de na radunanza che à portà dant veies problemes e na proponeta neva.
media/k2/galleries/30710/thumbs/Minidiz_Olimpiades.jpg
11 de november 2025

L lingaz davagna tl sport

L ladin adoré dlongia a franzeis, todesch, ingleis, spagnol y talian tles Olimpiades: la scomenciadives y i obietifs dla Union Generela di Ladin dla Dolomites.
Cinch colours, valifs a chei di certli olimpics: brum, fosch, cuecen, ghel y vert. Un per vigni lingaz. En ocajion dles Olimpiades à la Union Generela di Ladins dla Dolomites enjigné cinch ‘Minidiz’, pici dizionars de paroles dl setour di sporc da d’invern scrites per ladin standard y respetivamenter ti lingac franzeis, todesch, ingleis, spagnol y talian da la autoura Daria Valentin. Publicazions piceres ma emportantes da ti dé a giornalisć, organisadours, atlec y acompagnadours, per fé conesce ...
media/k2/galleries/30680/thumbs/MatthiasSieff3_Werner_Dejori_Unika.jpg
09 de november 2025

Matthias Sieff e Ligabue en mostra ensema

L artist da Ciampedel à metù fora sia operes a Rorei apede a cheles del cognosciù pitor naif.
Con sia operes, che se tol fora de anter, l artist Matthias Sieff, clasc 1982, se à vadagnà n aprijiament semper maor ence foradecà. Tel meis de orober l é stat envià a tor pèrt a na esposizion particolèra a Rorei, olache tel palaz de la veia Manifattura Tabacchi l é stat metù a jir l event »Incontrarti« pissà per portèr l’èrt te anter la jent endrezan momenc de cultura per duta la comunanza.
Te chesta seconda edizion l curador Claudio Matté à abù l met de portèr a »Incontrarti« operes del gran ...
media/k2/galleries/30674/thumbs/Guglielmi_Cubeddu_Calderoli_Testor.jpg
09 de november 2025

Giornèda de la mendranzes con Calderoli

L assessor regionèl Luca Guglielmi à anunzià la partezipazion del minister al event pervedù de firé. La conferma a Roma endèna la prejentazion de la sociazion »Articolo 6« con la senatora Testor.
La dì regionèla de la mendranzes linguistiches sarà tel meis de firé e la vedarà la prejenza de n raprejentanc del goern. L’ultima neva l é che a chesta giornèda tolarà pèrt ence l minister per i Afares regionèi e la Autonomies Roberto Calderoli. L é stat anunzià dal assessor Guglielmi che l à scontrà Calderoli a Roma en ocajion de la scontrèda de prejentazion de la  sociazion »Articolo 6«, endrezèda al Ministèr a Roma da la senatora Elena Testor.

De più su La Usc nr 43 dai 7 de november, ...
media/k2/galleries/30662/thumbs/atualite_studesegurte_presentaziun.jpg
06 de november 2025

Segurté te Südtirol: l’imigraziun crüzia la jënt

Ai 28 d’otober él gnü presenté a Balsan le "Barometer dla segurté te Südtirol". Danter les fontanes de tëma y malsegurté vëgnel fora dantadöt l’imigraziun; dl ater vers él pücia crëta tla iustizia. Por l’assessuria Ulli Mair él "verités scomotes, cun chëres che i messun nes confronté"
Le "Barometer dla segurté te Südtirol 2025" é la pröma gran inrescida en cunt dla segurté publica. Ara é gnüda desfirada dala rcm–solutions Srl por cunt dl Departimënt Frabiché abitatif, Segurëza y prevenziun dla violënza. Danter i 17 de messé y i 2 d’agost 2025 él gnü damané fora 1.500 porsones, partides sö aladô dl pëis di grups linguistics, sciöche ince di raiuns de cité y da na pert fora. Les porsones intervistades podô respogne ales domandes y afermaziun cun n valur danter 5 (le plü stlet) ...
media/k2/galleries/30648/thumbs/Selezions_socors_alpin_2025.jpg
01 de november 2025

72 aspiranc à passà la pruma proa

I à tout pèrt a la selezion sun crepa. De chisc ence 8 da Fascia e Fiem. La seconda selezion sarà d’invern sun neif e giacia.
N fort sens zivich e la voa de didèr i etres l é per solit chel che spenc chi che dezide de fèr pèrt del Socors Alpin e Speleologich. Ma per jir ite tel grop de socors, che tel Trentin l dombra presciapech 700 sozi semper vertesc a ruèr dutintorn, 365 dis al an, 24 ores sun 24, ge vel passèr la selezions tecniches. La pruma fasa se à serà su te la fin de setemèna dai 11 e 12 de otober te la Val di Laghi, a chesta proa sun crepa à tout pèrt 75 candidac, de chisc 15 femenes, da dut l tegnir ...
media/k2/galleries/30644/thumbs/Matteo_Guadagnini_portoi_Aloch.jpg
31 de otober 2025

Matteo Guadagnini, nef diretor tecnich de Aloch

L é stat atlet e arcedador del grop sportif de la Finanza, l à na longia cariera de colaborador co la FISI e col Comitat Trentin. Aloch l é l portoi de arcedament per i gregn campions del schi.
L Ski Stadium de Aloch de Sèn Jan l é un anter i portoes più de nonzech a livel internazionèl, olà se arcedèr e se enjignèr a la garejèdes de schi de Copa del Mond e de Copa Europa. Da egn d’invern te Fascia rua i miores schiadores, omegn e femenes, joegn e manco joegn: aldò de si besegnes sun Aloch i troa la dreta condizions per se arcedèr, neif perfeta, lèrga per meter ju desferenc percorsc, de slalom strent e lèrch.

Da pec dis l’Aministrazion de Comun de Sèn Jan la ge à dat endò su la ...
media/k2/galleries/30626/thumbs/peres_provinzia.jpg
31 de otober 2025

I mandli d’or dla Provinzia

Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
Chi che röia pro l’azes nü dla Val Badia, s’un ará intenü che al é da püch na istalaziun artistica amez le rondel. Cin’ peres insuralater, cun amezfora i corusc di cërtli olimpics, ispirades ai »Stoanerne Mandln« – chi mandli de pera che nes sëgna pordërt le tru sö por munt. Ara se trata de na opera svilupada da Mario Varesco y Marco Fontanesi da Balsan, y tla provinzia n’él gnü metü sö cinch: chëra a San Laurënz, mo ince tl rondel ite en Antholz, sö Toblach, a Auer y Vetzan. »I Stoanerne ...
media/k2/galleries/30594/thumbs/Screenshot_2025-10-23_alle_09.52.28.jpg
26 de otober 2025

Bèsta binèdes de moto e auti sportives

Chest istà dintorn al Sela l é stat 38 evenc de chisc mesi. Massimo Girardi, president de Transdolomites, se remesc e l envia ombolc e imprenditores a meter l mus e slarièr fora la protesta.
»Che l trafich ‘per fortuna’ sie recognosciù desche l problem numer un de la Dolomites l saon duc da valch an. Al trafich de ghesć e sentadins se met apede purampò ence chel semper maor de moto e supercar, de spes endrezà te binade motoristiche che vegn da desvalives stac de l’Union europeana. L istà del 2025 l é stat la sajon piora. Demò dintorn al Sela l é stat dombrà adertura 38 binade de chisc mesi che apede a le marmite averte per fèr sentir miec la ‘sinfonia’ di motores, de spes i se ...
media/k2/galleries/30591/thumbs/congres_Sat_premie_50egn.jpg
25 de otober 2025

Cinch sozi premié per 50 egn de fideltà

L 127° Congres de la Sat l é stat endrezà a San Lorenzo Dorsino e l à uzà fora temes de gran atualità. La sezion de l’Auta Fascia se enjigna per l renovo de la encèries.
Ai 18 e 19 de otober a San Lorenzo Dorsino la sezion de San Lorenzo in Banale à endrezà l 127° Congres de la Sat dedicà chest an a n tem de gran atualità e emportanza strategica per duc i raions da mont: la capazità de cèria turistica. N congres che à uzà fora soraldut trei paroles chief: comunicazion, responsabilità e dialogh.
En sabeda domesdì l é stat endrezà la zerimonia per la consegna de la medaes de or ai sozi che à arjont 50 egn de fideltà. Sun paladina l é stat chiamà su ence 5 sozi ...
media/k2/galleries/30599/thumbs/tecnologia-di-fondo-del-tocco-umano-remake-moderno-di-la-creazione-di-adamo_web.jpg
24 de otober 2025

Les gran desfides müda nüsc tëmps

Comentar de pruma 
Zacan n de me dá al edl na notizia: la IA (inteliënza artifiziala) podess tó ite la memoria y la funziun dl internet, ajache te cer caji le féjera bele y le sorvisc vëgn anuzé tres plü y plü dala jënt. I n’ún nia decuntra, sce la IA se basëia sön fontanes veritores, desmostrades en gran pert tecnicamënter o pro­fescionalmënter. Le piec foss indere na IA che dá info­rmaziuns falades y se nodrësc inant cun falsités y speculaziuns. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La ...
media/k2/galleries/30561/thumbs/scontrada_joegn_Lions_Club_Poza.jpg
20 de otober 2025

Semper più joegn se ouc al zenter de sanità mentala

Per rejonèr de la situazions scherpentes e per fèr cognoscer i servijes a la leta sul teritorie l Lions Club de Fascia e Fiem à endrezà na scontrèda con esperc.
»Joegn e situazions scherpentes« l é stat l argoment de la scontrèda endrezèda en jebia ai 9 de otober te sala de Consei de Comun de Sèn Jan dal Lions Club de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia. N enconter n muie partezipà, ence da referenc sanitères del teritorie e de la scola, te chel che se à confrontà esperc di servijes del teritorie con la moderazion de la giornalista Francesca Merz. Dantfora l é stat l president del Lions Club de Fascia e Fiem Marino Sbetta che à portà ...
media/k2/galleries/30559/thumbs/Percors_Transdolomites_Lavis_Moena.jpg
19 de otober 2025

N nef percors da fèr a pe su la streca de la ferata Lavis-Moena

Na scomenzadiva de Transdolomites per ge dèr luster a n projet storich pissà a la fin del 1800 per leèr la valèdes de la Veisc ruan fin a Moena, ma ferà da la Gran Vera.
L era la fin del 1800 canche scomenzèa a se fèr lèrga l’idea de na ferata che da Trent mene te la val de Fiem, pean via da Lavis per ruèr fin a Moena. Pech do da Busan l é ruà la seconda proponeta, su la streca Egna-Pardac. L projet trentin é ruà al projet esecutif realisà del 1904 dai enjegneres Stern & Hafferl da Vien, ma dapò la Gran Vera à ferà dut.
Chesta notes storiches vegn portèdes dant da Massimo Girardi, president de Transdolomites, che à metù a jir ti egn passé l trekking te la ...
media/k2/galleries/30558/thumbs/camping_pian_frataces_sora.jpg
19 de otober 2025

Bèsta sosta salvèra sui jouves

L Consei provinzièl de Trent à aproà na proponeta de mozion de Guglielmi che empon la sosta a temp apede la strèdes de Sela e Pordoi.
Ence te la provinzia de Trent, descheche vegn jà fat te chela de Busan, per lascèr ju l auto ti picoi piac apede strèda sui jouves de la Dolomites se cognarà meter fora l segnaores. L é l tema de na proponeta de mozion portèda dant enstadì dal conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi tel Consei Provinzièl de Trent, olache la é stata aproèda da duc a una.

Aldò de la burta parbuda che chest istà passà à soscedà n muie de critiches per l gran numer de mesi atrezé o no atrezé che empienia ogne ...
media/k2/galleries/30555/thumbs/scontrade_social_Comun_SenJan.jpg
18 de otober 2025

Didèr i fies: l’endesfida di social

Na formazion per genitores e educatores per endrez del assessorat a la cultura del Comun de Sèn Jan.
Esser genitores aldidanché vel dir ence emparèr a se la fèr ca anter ‘like’, ‘follower’ e notifiches, ajache i social media se tol na lèrga semper maora te la vita di joegn. Emparèr a i cognoscer e i gestir vel dir esser bogn de didèr i fies a desfrutèr sia gran potenzialitèdes, con na consaputa che smendre i pericoi desche la dependenza, l isolament e l cyberbulism.

Per chest l Comun de Sèn Jan, per endrez de l’assessora a la cultura Mirella Florian, à pissà de meter a jir n picol cors de ...