Atualité

media/k2/galleries/31380/thumbs/Federica_Iellici.jpg
04 de merz 2026

Federica Iellici ne conta da Riyadh

La funzionaria da Moena che laora per l'ONU te la capitala de l'Arabia Saudita é do a viver da vejin i efec del conflit anter Israel/USA e Iran.
La vera anter Israel/USA e Iran à portà i ataches ence te etres Paijes del Medie Orient desche l’Arabia Saudita, olache te la capitala Riyadh l é Federica Iellici del Stupendo da Moena che laora te na Agenzia de l'ONU. L'aon sentuda en mèrtesc bonora, do che per messaje la ne aea scrit che te la net anter lunesc e mèrtesc l era stat tacà l'Ambasciata USA a Riyadh, tel medemo raion diplomatich olache l é ence i cartieres e i ofizies de l'Onu olache la laora.

...
media/k2/galleries/31361/thumbs/prejentazion_liber_Alberta_Busan_Sabina_Willeit.jpg
03 de merz 2026

Emozions ladines tel cher de Busan

La Comunanza e la Consulta Ladina à endrezà la prejentazion de »Stella e la Regina delle Dolomiti« de Alberta Rossi con letures te trei lengac.
No l é stat demò n domarena de letradura, ma na fona imerscion di sensc, chela che l é stat l met de sperimentèr ai 12 de firé te la Sala grana del veie Comun jun Busan. La zità, crousdevia de cultures, à responet con gran entusiasm a la prejentazion de »Stella e la Regina delle Dolomiti«, l’ultima opera de Alberta Rossi publichèda da Valentina Trentini.
La sala era piena de jent, n mosaich de persones che raprejentèa l’ènema trilinguala de noscia provinzia: jent de lengaz ...
media/k2/galleries/122/thumbs/aed317251e825d1775b74939e00c2ef0.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/31360/thumbs/Paul_Jeffrey_Enrico_Tommasini.jpg
02 de merz 2026

L ‘Baita’ che à portà l jazz te Fascia

Enrico Tommasini, baterist moenat de nonzech, porta inant da 30 egn la rassegna de Ski Jazz.
Se arvejina mèrz, n meis spetà da n muie de pascioné de jazz che te chest temp, oramai da egn, te la valèdes de Fiem e Fascia i à l'ocajion per scutèr de bona musega de calità, tant entorn mesdì enlongia i portoes da schi che sul tèrt domesdì o da sera te paisc e ti teatres. Chest an, defat, l Dolomiti Ski Jazz l é ruà a sia edizion torona numer 30 (na edizion é sutèda per l Covid) e dai 6 ai 15 de mèrz l sporjarà endodanef n program rich e de gran valuta sot la direzion artistica de Enrico ...
media/k2/galleries/31348/thumbs/di_mendranzes_region_sala1.jpg
26 de fauré 2026

Pruma Dì regionèla dedichèda a la mendranzes

Assessor Luca Guglielmi: »Neguna autozelebrazion, ma consaputa e davegnir per ladins, mochegn e zimbres«.
Se à serà su anché a Trent la Pruma Dì regionèla per la Mendranzes linguistiches, portèda dant dal assessor regionèl Luca Guglielmi e endrezèda da la Region Autonoma Trentin-Sudtirol. La scomenzadiva à metù adum istituzions, raprejentanc di istituc culturèi, esperc e testamonesc del mond del sport te n moment de confront sul prejent e sul davegnir de la comunanzes ladina, mòchena e zimbra.
»L zil de chesta pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches – à sotrissà l assessor ...
media/k2/galleries/31318/thumbs/placat_campagna_Provinzia_terzoi_fi_copia.jpg
25 de fauré 2026

N assegn per l terzo fi

La Provinzia de Trent dèsc n sostegn economich emportant a la families olache nasc l terzo fi che vèl ence per adozions. La domanes dal meis de jugn.
Nasc semper manco fies, no demò te noscia val descheche aon podù documentèr col moviment demografich, ma ence a livel provinzièl e nazionèl. Per ge fèr front al regresc de nascimenc e per didèr do la families la Jonta de la Provinzia de Trent à aproà n intervent struturèl con n assegn de natalità per l terzo fi compagnà da n didament per l’ativazion al lurier de la mères.
Chesta neva mesura é outa a la families che stèsc tel Trentin olache dal prum de jené del 2026 nasc o vegn adotà n terzo fi.
...
media/k2/galleries/31316/thumbs/soracuerta_Mondo_Ladino_49_2025.jpg
24 de fauré 2026

N nef numer de Mondo Ladino

L numer 49 de la revistal scientifica del Istitut Cultural Ladin se aur col recort del professor Guntram A. Plangg. Na sezion de 25 scric fèsc cognoscer l stil nonsense de Peter Decrestina.
L é a la leta l nef numer de la revista scientifica Mondo Ladino del Istitut Cultural Ladin majon di fascegn, l nr 49 del 2025. Na edizion che vegn fora endodanef te sia foja tradizionèla, do cater numeres dediché a la enrescida soziolinguistica ClaM 2021. Del 2025 la Majon di Fascegn à zelebrà sie 50° cedean, a chest emportant travert, descheche à scrit te la paroles de prejentazion la presidenta Tea Dezulian, ge vegnarà dedicà l boletin del 2026.
»Aon cernù de verjer chest numer – disc te sia ...
media/k2/galleries/31321/thumbs/Bildschirmfoto_2026-02-24_um_08.42.54.jpg
24 de fauré 2026

I Ladins tla New York Times

Les Olimpiades de Milan–Cortina cun flama olimpica y pert de gares te Anpezo, é stades na bona ocajiun por i Ladins da se mostré, cun la bela pert dla medaia y ince cun la burta
La presidënta dla Union Ladis de Anpezo Elsa Zardini dij che ara á dé passa cënt intervistes a jornalistes y jornalisć da döt le monn, de chëstes ma döes a media nazionai talians.
Les passa 500 bandires ladines tacades fora a Cortina y ince te d’atri posć de Suramunt y dla Ladinia desco sëgn de identité ladina, á trat l’interes da pert de tröc gheśc y media che damanâ do ci che les bandires ess simboolisé y manifesté.
Tröc é i lingac te chi che al é gnü informé söi Ladins, articui y podcasts él ...
media/k2/galleries/31313/thumbs/Gana_Clara_Marchetto.jpg
22 de fauré 2026

Clara Marchetto, protagonista sun Gana

La storia de la autonomista cusèda de spionaje dal fascism che no aea podù jir tel Consei regionèl e che ades à portà crepes te la maoranza del goern aea abù gran lèrga sul sfoi de la eles ladines.
Chi erel Clara Marchetto? Fin acà pech temp a la maor pèrt de la jent del Trentin e del Tirol del Sud chest inom no ge dijea nia, ma ti dis passé l é stat un di più pronunzié te noscia region, ajache chesta femena, nasciuda a Pieve Tesino del 1911 e morta a Paris del 1982, l'à portà contrasć anter la forzes de zenter dreta, che bendeché moscia sia crepes.
A sia storia ge era stat dedicà n lonch articol sul numer 28 de Gana, la revista de la eles ladines, vegnù fora del 2024, ben dant che chesta ...
media/k2/galleries/31312/thumbs/01_scomenz_corteo.jpg
21 de fauré 2026

Zusslrennen: n auter Carnascèr per descedèr fora la Tera

La jebia grassa a Prad am Stilfserjoch va en scena n rituèl veie e veior, l soul post olache l vegn metù a jir: l son de la ciampènes stroz per paisc a chiamèr l’aisciuda.
Fiores da color, vetes, ciampènes e bronsins, paressa ghenao la mondura de n marascon fascian. Ma enstadì no, chel che aon tel cef l é i colores e i sons de la Zusslnennen, na coreta veia e viora da Carnascèr che va en scena vigni an la jebia grassa demò a Prad am Stilfserjoch/Prato allo Stelvio (Vinschgau).
Desche nosc Carnascèr fascian, l é n rit veie e veior per descedèr fora la tera e chiamèr l’aisciuda, coscì da parèr demez l invern. Desche te Fascia, l Carnascèr de Prad à reisc segur bon ...
media/k2/galleries/31310/thumbs/travert_La_VolatA.jpg
21 de fauré 2026

Fascia: trei gares de Copa del Mond

Apede a la libera e l superG de eles dai 7 e 8 de mèrz l é ence l recuperament de la libera de Crans Montana vender ai 6. Se speta la campiones olimpiches Brignone e Goggia.
Do l bel suzes de la Copa del Mond de ski cross sun Sèn Pelegrin che ge à portà doi ventes al team de la Tèlia l é ruà n’autra bela neva. L diretor generèl de Copa del mond de schi de eles Peter Gerdol à ofizialisà sul sit www.fis-ski.com l recuperament de la libera sburlèda a Crans Montana sul portoi La VolatA olache l era jà en program na libera e n superG. Na neva che porta amò più legreza ajache vegn spetà con gaissa la campiones olimpiches Federica Brignone, che à vent doi medaes de or, e ...
media/k2/galleries/31311/thumbs/Ladin_n_lengaz_da_amer_placat_2026.jpg
21 de fauré 2026

Ladin, n lengaz da amèr 2026

I atlec olimpics e l Comun General de Fascia dessema per zelebrèr la Dì internazionèla del lengaz de la mère e tegnir su stolc nosc lengaz.
Ai 21 de firé l é la Dì internazionèla del lengaz de la mère, declarèda del 1999 da l'UNESCO – Organisazion de la Nazions Unides per l’Educazion, la Scienza e la Cultura, la Comunicazion e l’Informazion. Dai 21 de firé del 2000 vegn zelebrà, te chesta dì, l lengaz de la mère, la desvalivanza linguistica e culturèla e l multilinguism. 
I lengac, con dut chel che i raprejentea per l’identità, la comunicazion, l’integrazion sozièla, l’istruzion e l svilup, i é de gran emportanza per la ...
media/k2/galleries/31292/thumbs/260218_Aschermittwoch-1.jpg
18 de fauré 2026

S’abiné tl inom de Gejú Crist y ti lascé lerch ala Parora

N ressümé dla lëtra pastorala por la Carsëma 2026, menada fora en Capiun dal Vësco dla diozeja de Balsan/Porsenú Ivo Muser. Le titul "Incunté Gejú Crist!"
La Carsëma nes inviëia a oje nosta odlada indô danü sön Gejú Crist. Al nes á impormetü da ester pro nos – düc i dis. Chësta impormetüda sostëgn nosta comunité, dantadöt te n tëmp de mudaziuns, olache tres manco jënt tol pert ales funziuns liturgiches. Ci che cunta n’é nia tan ci che i sun bogn da fá o da organisé, mo bëgn che i s’abinun tl inom de Gejú Crist y che i viun dl’incuntada cun ël.

La Dlijia vir tres l’incuntada cun Gejú Crist
Chësta incuntada é te deplü manires: tla comunité che prëia ...
media/k2/galleries/31259/thumbs/06_Keria2.jpg
16 de fauré 2026

L valor de la enrescida linguistica

L gran lurier de studiousc desche De Rossi e Gartner merita de vegnir cognosciù, l deida a descorir paroles e conzec jic fora e no più en doura e a tegnir vif l lengaz più sćiantif.
Ti ultimes meisc l é vegnù fora doi articoi scientifics zis enteressanc che sporc ocajions de reflescion su l’emportanza de la enrescida linguistica per n lengaz de mendranza, mascima per l fascian. L se trata de doi scric de Fabio Chiocchetti dal titol Theodor Gartner e Hugo de Rossi, 13 nov. 1912. Sulla genesi del Ladinisches Wörterbuch: gli anni della prima ‘Aisciuda ladina’, vegnù fora te »Ladinia XLIX«, e Esonimi ladini. Osservazioni preliminari su un manoscritto inedito di Hugo de Rossi ...
media/k2/galleries/31257/thumbs/WhatsApp_Image_2026-02-09_at_19.07.57.jpg
15 de fauré 2026

Lucia Dalmasso, n bron mingol fascian

Do la medaa aon sentù i genitores de l’atleta da Falciade, duc doi arcedadores che à lurà col Ski Team Fascia e col Ski College de la Scola Ladina.
Lucia Dalmasso, clas ’97 da Falciade ai 8 de firé l'à venciù la medaa de bron co la brea hard tel slalom lèrch paralel. Dedant da ela, sul senester portoi del Mottolino a Livigno l é ruà la ceca Zuzana Maderova e l’austriaca Sabine Payer; quarta l’autra atleta veneta Elisa Caffont, passèda via da la Dalmasso al ultim su la linia del travert te na endesfida duta talièna per l podie. 
N resultat storich, che consacra Lucia desche atleta de valor internazionèl, apede a ge dèr luster a dut l ...
media/k2/galleries/31246/thumbs/Articol_Olimpiades_ladines_AA_1_11_1972.jpg
14 de fauré 2026

Canche Fascia à domanà la Olimpiades ladines

Del 1972 do n referendum Denver à refudà per costions economiches e ambientèles l'assegnazion jà otegnuda; enlouta la val ladina tel Trentin à fat la proponeta de »patriotism etnich«.
L era l meis de mé del 1970 canche l CIO dezidea l'assegnazion de la XII edizion di Jeghes Olimpics da d'invern del 1976; vegnia cernù Denver, tel Colorado, che aea scomenzà del 1966 a lurèr per chesta candidatura. Ampò de fata do l era nasciù n moviment de oposizion al endrez di Jeghes Olimpics, per chi che l era stat pervedù n budget de 14 milions de dolars. Aló jà enlouta l cost economich e ambientèl era stat coscidrà massa aut da zachei, e enceben che i aesse dit che l 80% de la ...
13 de fauré 2026

N inom ladin per la Provinzia de Bulsan

Comentar de pruma 
Do che l conselier provinzial de Bul­san Leiter-Reber à porté inant la proposizion de ofizialisé l inom de »Südtirol« per todesch ence tl test dl Statut de Autonomia, se à descedé su na certa descuscion sibe a livel politich che ence ti media. La denominazion dla provinzia ne reverda nia demé la grupa de lingaz todescia y taliana, ma ence chela ladina. L ladin é pu ence n lingaz ofizial y perchel tochessa la provinzia ence da avei na denomi­nazion ladina. (de Roland Verra, president dla ...
media/k2/galleries/31204/thumbs/Transdolomites_esperc_Ferata_retica.jpg
11 de fauré 2026

Transdolomites se mef debel, auter che la ferata de la Veisc

La sociazion à prejentà l studie de fatibilità a Coira a n team de esperc de la Ferata Retica. La domana la opinions de la jent tras n chestionèr online.
Senester esser profec te cèsa. De chest Transdolomites la é spervaja jà dal scomenz de sia atività che chest chest an festejea 20 egn da sia fondazion. Enceben chesta consapevoleza te chisc egn l’à semper volù tor ite la comunità te sie projet e al medemo temp domanèr l aiut de persones competentes e indipendentes per regoer pareres sun la proponeta de la ferata Trent-Penìa. 
»Pisson che dant da dut la roba più emportanta no sie i finanziamenc ma capir se l’idea e l projet é de valuta – ...
media/k2/galleries/31210/thumbs/closeup-needle-syringe-with-blue-liquid-it-table-lights_web.jpg
06 de fauré 2026

Vibraziuns olimpiches

Comentar de pruma 
I Jüc Olimpics mët man. »It’s your vibe« é le motto, che dess trá ite le publich de döt le monn tles gares y manifestaziuns, descedan te düc atmosfera agonistica, emoziuns y ligrëzes. Pro les emoziuns aldel ince les tristëzes, y les delujiuns. Desco chëra che i ún sintí zacan n de cun la notizia che na atleta de biathlon, avisa de Antholz, é resultada positiva a n test de doping. Nia da crëie ci ambries che na te’ notizia sciüra söles gares olimpiches de chësta disciplina tradizionala y ...
media/k2/galleries/31177/thumbs/Conferenza_mendranzes.jpg
03 de fauré 2026

A Trent l forum de la politica linguistica provinzièla

Te la Conferenza de la Mendranzes l é stat aproà l Pian de l’informazion e la spartijon del Fondo provinzièl per l 2026, ma l é stat rejonà ence de autra costions, anter chestes la neves per i ejames de ladin.
En mercol ai 21 de jené te Sala Depero del Palaz de la Provinzia de Trent se à dejout la XLI Conferenza de la Mendranzes, organism de coordenament de la politiches per la popolazions de mendranza linguistica ladina, mochena e zimbra.
Te la scontrèda l é stat discuscion en cont di ejames de ladin; per capir miec ge aon domanà a la d.ra Evelyn Bortolotti, responsabola di Servijes linguistics del Comun General e presidenta de la Comiscion di ejames de ladin te Fascia.

Podede lejer dut su La Usc dai ...