Atualité

media/k2/galleries/30326/thumbs/Parkinson_Trent_Moena_testamonesc_raprejentanc.jpg
13 de setember 2025

Ensema l é miec, contra l solentum del Parkinson

La Sociazion de Trent à endrezà na scontrèda a Moena per prejentèr l’atività e rejonèr de bonstèr sozièl e psicologich en relazion a la malatia.
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...
media/k2/galleries/30312/thumbs/scizeri_foliet_web.jpg
12 de setember 2025

Scizeri lad. unis

Comentar de pruma
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tra­dizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n mo­ment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/122/thumbs/1801c75874b2558f830719cde9f9b065.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30305/thumbs/gran_festa_ista_archivie_ApT.jpg
11 de setember 2025

Identitèdes adum per festejèr la Majon di Fascegn

Te Fascia l é stat envià raprejentanc de la mendranzes linguistiches de la Tèlia per n moment de confront e de baratament, musega e la defilèda de la Gran Festa da d’Istà.
Te chest an de festa la Majon di Fascegn, che la compiesc 50 egn, l’à pissà a desvaliva scomenzadives per uzèr fora chest gran travert con la comunanza. Do l Carnascèr de Ciampedel e l event soziolinguistich sul davegnir del ladin, ades l é sul calandèr etres doi apuntamenc che porta dant l’emportanza per chesta istituzion de se confrontèr con sie teritorie e sia jent, e ence de vardèr defora e de ge dèr valor a la sacotanta colaborazions anter mendranzes.
En sabeda ai 13 de setember, pean via ...
media/k2/galleries/30290/thumbs/Petra_Museo_Pardac.jpg
10 de setember 2025

Petra vida bec e families te museo

Te n percors con ativitèdes e jeghes na beza feruscola e curiousa vida, compagna e engaissa bec e families a la descorida del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac.
L’à inom Petra e l é la mascotte del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, senta teritorièla del MUSE de Trent. L é na guida spezièla, protagonista de n percors che à inom apontin »Al museo con Petra« e che mena e compagna i bec e si genitores te n viac gustegol e enteressant per cognoscer l lengaz de la crepes, di fossii e di minerèi de noscia Dolomites patrimonie mondièl Unesco. 
Petra la fèsc colezion de minerèi, la é pascionèda de geologia e la envia e engaissa duc a descorir la ...
media/k2/galleries/30303/thumbs/Libres_scola_corsc_Dilf.jpg
10 de setember 2025

Per se miorèr col ladin

La Scola Ladina endreza doi corsc, per prinzipianc e de livel mesan. Iscrizions dant dai 21 de setember.
L Sorastant de la La Scola Ladina de Fascia Federico Corradini fèsc a saer che vegn metù a jir doi corsc de lengaz ladin per la jent, tant per chi che vel scomenzèr a entener, rejonèr e lejer l lengaz de mendranza che per chi che l sà jà ma i vel l perfezionèr e smaorèr sia competenzes.

Vegn endrezà n cors de basa A1/A2 - CCER per i prinzipianc, dai 22 de setember ai 4 de dezember, vigni lunesc da les 18:00 a les 19:30 e jebia da les 20:00 a les 21:30. L cors é tegnù da Nicoletta Riz.

N cors ...
media/k2/galleries/30288/thumbs/ferata_Perca_Sudtirol.jpg
08 de setember 2025

Mencia na rei de mobilità integrèda

Massimo Girardi, president de Transdolomites, envia i imprenditores à pissèr a n sistem che ciole fer e impianc descheche vegn fat tel Sudtirol con la card de mobilità.
»92 milions de passajes declaré del 2024, semper più jent sa mont, besegn de regoles e de limic, l é paroles che engaissa l debatit mediatich sul turism del 2025. Dut chest zenza pissèr a n sistem organich de mobilità che porte a n vero sistem de intermodalità per na oferta inovativa te la valèdes ma soraldut per poder les arjonjer con mesi alternatives al auto e coscita n tor demez da la strèdes più che l é meso.« L é paroles de Massimo Girardi, president de Transdolomites, che tol posizion ...
media/k2/galleries/30287/thumbs/coscric_cors_union.jpg
07 de setember 2025

La Risola: cater oportunità neves per i joegn

Musega, conscric, ecomuseo e video partezipatif: chestes l é la tematiches de la scomenzadives sostegnudes dal Pian di joegn fascian.
Joegn e joenes de Fascia, ence chest an l Pian di joegn La Risola met dant desvalives projec pissé per voetres! I é stac porté dant en antepruma en mercol passà te Sorastanza de la Scola Ladina. Ismael Pellegrin, sostitut e assistent del RTO (referent tecnich organisatif) Armin Wiedenhofer, ge à dat l benvegnù ai prejenc, autoritèdes, projetisć e componenc del desch de lurier. La vizeprocuradora Lara Battisti à portà l salut del conseier Samuel Lazzer, con delega a la politiches di joegn e che ...
media/k2/galleries/30266/thumbs/scora_web.jpg
05 de setember 2025

Te cater mürs!

Comentar de pruma
L’ann de scora mët man ince por les mitans y i mituns, do che al é bele pié ia por les maestres y i maestri, altamo tla Provinzia de Balsan. Y avisa tla Provinzia de Balsan ne mët la scora nia man sot la miú stëra, deache pert dles maestres y di maestri n’é davëi nia plü contënc dl paiamënt y se damana finalmënter i aumënc aladô: por avalié fora la inflaziun stada ti ultims agn tan sterscia y por recompensé ajuntivamënter les pre­staziuns de laur gnüdes lapró tres plü y plü ti agn. ...
media/k2/galleries/30227/thumbs/col_11-GRANA_foliet_web.jpg
29 de agost 2025

Na »viva« a Col

Comentar de pruma
»Ad multos annos« unse aldí dan otedé a Col plü iadi da pert dles au­torités politiches y culturales desco aodanza al Istitut Ladin Cesa de Jan, y deplü personalités á ren­grazié i funzionars y colaboradus de chisc 20 agn passá por so laur desfiré. Al é vëi ci che deplü ghesć á dit en chë sëra, che chësta festa aniversara dl Istitut Ladin da Sora­munt é stada na ocajiun popolara da rové adöm y desmostré le reco­nescimënt y l’amizizia por le laur a bëgn de lingaz, cultura y ...
media/k2/galleries/30212/thumbs/LoisCraffonara.jpg
27 de agost 2025

Lois Craffonara ciafa le "Merit Ladin"

La iuria interladina de esperc y espertes premiëia al’unanimité le linguist dr. Lois Craffonara, conesciü sura i confins dl Südtirol fora, cun le pest istituzional "Merit Ladin". Le pest vëgn dé fora por le pröm iade
L'inom dl pröm portadú dl'onoranza nöia "Merit Ladin" é danman: la iuria de esperc y espertes á chirí fora chëst' edema al’unanimité le linguist dr. Lois Craffonara conesciü sura i confins dl Südtirol fora. L'onoranza ti gnará surandada ai 21 de setëmber dl 2025 tl cheder dl "De dla cultura ladina" dal assessur por la formaziun, l'istruziun y la cultura ladina Daniel Alfreider.

La iuria é stada metüda adöm da André Comploi, diretur dl'Intendënza y Cultura ladina, Jürgen ...
media/k2/galleries/30157/thumbs/Inaudazion_troi_rodes_Moena.jpg
22 de agost 2025

L troi de la rodes de Moena l é dut n fal

Do l’inaudazion del nef trat de strèda per chi che va con la roda o a pe, se à uzà dubies sun desvalives aspec, dal pericol de la doura condividuda al intervent sot l veie Pont de mur. Publicon l intervent critich del president de Mountain Wilderness, Luigi Casanova.
Strèda de la rodes da Moena envers Fascia. Do passa 15 egn che se spetèa, l é stat inaudà n trat de percors emponù zenza coinvolgiment. Vedui i tempes dediché al pensier enlumenà del promotor, Provinzia de Trent e Comun de Moena, se podea se spetèr efizienza e sobrietà. L é stat na inaudazion spifenta, pec enciarié, politics de la val e de la Provinzia, l tai de la veta che no pel mai mencèr. La popolazion mencèa, sarèl na rejon?
Aon spenù 1,2 milions de scioldi publics. Per aer che pa? Aldelà ...
media/k2/galleries/30184/thumbs/bambini-che-giocano-su-erba_web.jpg
22 de agost 2025

Mé i plu asvelc giapa lerch

Comentar de pruma 
Senteda ju sun si post, ti tiri ora i ciauzei, la »lotes«, galotes coche ëila ti dij: i pitli piesc deschëuc, n blòt ri da maladëta, la me cëla y pona vàla via dala maestra. La ti dà si pitla man y la va ite segura te tlas, a pensé che l ie mé passei n valgun mënsc da canche la à mparà a jì. Nosta popa à feter n ann y mez y nce ncuei l’éi purteda tla Cësa di Pitli. L ie na gran sauridanza savëi, che l ie na luegia ulache l ie jënt cum­petënta che cëla de ëila y ulache pudon la purté dut l ...
media/k2/galleries/30155/thumbs/tabela_rodadoa_Pian_Pareda.jpg
21 de agost 2025

Convegn su la toponomastica: valgugn no é stac envié

La scontrèda endrezèda de messèl a Trent me dèsc l met de fèr vèlch aprofondiment soraldut sul fat che no sie stat envià l Comun General e i raprejentanc de sia comiscion.
Desche raprejentant de l’Union di Ladins te la Comiscion di toponimes da meter en esser dal Comun General de Fascia, tole posizion envers l endrez del convegn stat ja Trent ai 2 e 3 de messèl passà. Convegn de carater internazionèl, olache dal articol publicà su La Usc di Ladins dai 11 de messèl vegn nominà i raprejentanc envié che à tout pèrt con relazions. Ma del Comun General de Fascia che à competenza su l’aplicazion de la lege provinzièla, di raprejentanc de sia comiscion, nesciugn à sapù ...
media/k2/galleries/30131/thumbs/fotogaza_web.jpg
14 de agost 2025

Gaza, isolada y desmentiada

Comentar de pruma 
Le Stat d’Israel sot le comane de Benjamin Netanjahu á fat fora dan otedé da tó ite la cité de Gaza. La rajun é chëra dl terorism, indô n iade sciöche bele cënc de iadi ti ultims dejenars. Israel ne se sint nia sigü te sü raiuns. Cun la »rajun« dla proteziun dal terorism á Israel co­metü aziuns inziviles y dejumanes, ocupaziuns ilegales de coi y vai intiers, y ince costruí na routine de psicoterur söla jënt tla Palestina y dla Strisciora de Gaza. Chëstes teres tl Oriënt Vijin, che vëgn dant ...
media/k2/galleries/30082/thumbs/freepik__a-hyperrealistic-oil-painting-of-uncle-scrooge-div__80427_web.jpg
08 de agost 2025

Bën inò ulëi fé scioldi

Comentar de pruma 
Perdrët me ovi tëut dant de ne scrì plu nia chëst’ena dl ciancel sun Secëda, dla pruzescions de turisć che va da mont su y dla stredes mpi­­fedes. Perdrët bën, ma pona n di de chëst’ena éi liet vel’ rissa, pu­blicheda online da n media cunesciù dl Sudtirol: »Per chëi de Gherdëina se tràtela mé de scioldi, vëniel dit. L semea che la storia dl ciancel sun Secëda ti debe rejon a chësta cher­dënza«. (Comentar de Elisabeth Kostner)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun ...
media/k2/galleries/30069/thumbs/Film_donde-los-arboles-dan-carne.jpg
06 de agost 2025

Al chino per capir l ambient che muda

En ocajion del an internazionèl per l stravardament di giacees, l MUSE con sie Museo geologich de Pardac, adum con l Trento Film Festival e l Comun de Pardac, met a jir na lingia de proiezions a Pardac, con entrèda debant, vigni jebia sera de aost.
Per cotant de temp podarone amò veder la giacia de nesc giacees? La resposta a chesta domana é piena de cruzies. No se trata segur demò de na costion de parbuda, ma de dut chel che l é dovia l ecosistem de nesc jiganc de giacia e chel che sie smendrament, o piec, sia desvanida, pel voler dir per dut l ambient e en particolèr per la vita de l’umanità. Sun chest e etres temes che revèrda l ambient, coi mudamenc climatics e sia conseguenzes, te chest istà del 2025, an internazionèl per l ...
media/k2/galleries/30041/thumbs/01_Corsia_rodes_Gherdena1.jpg
01 de agost 2025

N paradis per i amanc del ziclism? N jouf smesà…

Sun Sela d’istà passa vigni dì più che 2500 auti e motores, cresc ence l numer de ziclisć. La politiches provinzièles per conjobièr trafich a motor e rodes les é desferentes.
Ti numeres passé de La Usc aon rejonà de la situazion del troi per la rodes te Fascia, na perferida turistica che, descheche aon vedù, no fèsc gran parbuda. Vardon de tegnir la lumes empeèdes sun chesta tematica e uton nosc canocèl envers i jouves olache ti ultimes egn se à dalbon smaorà l trafich a motor. Cresc autertant la manifestazions e la perferides per i ziclisć.

Te n tèl contest, coluna él la mior soluzion per conjobièr auti e rodes, coscì da sporjer na strèda segura, ascorta e ...
media/k2/galleries/30052/thumbs/giovane-impiegato_web.jpg
01 de agost 2025

Regolés sö pro!

Comentar de pruma 
Cösc isté jará bën tla storia por merit dles prescriziuns y ordinanzes co vën dades fora te mez Europa, cun le fin da regolé le trafich: dai auti ales rodes, dai tiers ales porsones (sciori o jont dal post). Da ciaré en pü’ encërch al gran movimont dla por­sona sën püc agn do la gran pan­demia, pöl che al sii ma plü döes strades: chëra da proibí y l’atra da regolé. Dër gonot é la regolamen­taziun liada a en daz o en cost, ensciö por passé ennant y lascé l’auto. (Comentar de Iaco ...
media/k2/galleries/30039/thumbs/Casa_di_riposo.jpg
31 de messel 2025

Sostegn al ladin te la Cèses de Paussa

La Jonta regionèla à dat fora neves contribuc regionèi per la strutures sozio-assistenzièles de Fascia e Badia per paèr l personal che doura l lengaz de la mère con la jent de età.
Stravardèr l ladin ence ti contesć più sensiboi de la comunità, desche chi dediché a la cura e l’assistenza de la jent de età. Con chest obietif la Region Autonoma Trentin Südtirol, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la previdenza sozièla Carlo Daldoss, l’à metù a la leta n contribut de 240 mile euro per doi Aziendes publiches di servijes a la persona atives sui teritories ladins, per ge fèr front a la maor speises leèdes a la doura del ...