Atualité

media/k2/galleries/26714/thumbs/Conscric_1964_organisadores_2014_Pardac.jpg
17 de merz 2024

Ladins adum per i 60 egn!

L prum de jugn sarà festa grana a Cianacei. I organisadores auza fora l envit ai conscric del 1964 de duta la valèdes ladines. Ge vel se scriver ite dant dai 20 de oril.
L é passà encomai 10 egn da canche, de jugn del 2014, i conscric del 1964 da duta la valèdes ladines e vejines se aea binà ja Pardac per festejèr i 50 egn tel segn de legreza, unità e amicizia.

L era stat na fran endesfida e l’aea abù n gran bon ejit: aea tout pèrt passa 140 ladins da duta la 5 valèdes: n era 80 da Fascia, 25 da Gherdëina, 26 da la Val Badia, 8 da Fodom e 7 da Anpezo, apede a chi da Fiem e da etres raions vejins.

L grop de feruscoi organisadores l é metù ensema da conscric de ...
media/k2/galleries/26712/thumbs/pulman_180_SJan.jpg
17 de merz 2024

Rosengartenbus, da chest istà n pulman ogne mes’ora

La linea 180 che va e vegn da Busan ruarà fin a 20 corses al dì. Na bela sodesfazion per l desch de lurier metù su da la sociazion Transdolomites che vidarà l projet de comunicazion Rosengartenbus.
Ai 26 de jené l é stat endrezà la pruma scontrèda del grop de lurier metù su da la sociazion Transdolomites che tol ite i teritories olache rua la linea 180 de coleament anter Busan, Val d’Ega, Neva e Sèn Jan.

A chest desch à tout pèrt Heinz Delago del Servije Trasporc de la Provinzia de Busan, Loris Comellini per KSM l Consorzie di autotrasportatores del Sudtirol, Stephanie Völser del Ofize turistich de Neva, Nicolò Weiss che col prum de oril sarà ofizialmenter l nef diretor de l’ApT de ...
media/k2/galleries/122/thumbs/76b2c55b49c3a1c9fc1756016c407535.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/26691/thumbs/paulvidesott_unibz.jpg
16 de merz 2024

Paul Videsott y si stude prejenté tl Parlament Europeich

N resultat che dà da pensé y racomanazions emportantes: l prof. Paul Videsott nes dij deplù de si stude sun i lingac de mendranza, che al à prejenté tl Parlament Europeich
Prof. Videsott, Vosc stude "Varieté linguistica y varieté culturala – i lingac de mendranza y lingac minoritars sciche pert dla diversité linguistica y culturala dl’Europa" é vegnù a s’al dé sun enciaria dla Comiscion per les petizions dl Parlament Europeich. À pa ence d’autri tout pert?
Ie son l autour dl stude, ma i à podù en aprofité dla esperienza plurienala tl Südtiroler Volksgruppen–Institut SVI, olà che i à la direzion scientifica dal 2013 encà, sciche ence dles truepes publicazions che i ...
media/k2/galleries/26676/thumbs/high-view-siblings-using-digital-tablet_web.jpg
15 de merz 2024

Manco tablets, deplü cuntejes

Comentar de pruma
I resultac de na inrescida scientifica desfirada tl’Australia y publicada da »JAMA Pediadrics« por l’influs di media eletronics söl svilup dl baié y dialoghé di mituns y dles mitans dai 12 ai 36 mëisc fej la roda dl monn, ajache ai ne lalda nia la com­pe­tënza linguistica de chi mituns y de chës mitans che á consumé fora de mosöra tablets y d’atri aparac digitai cun monitors. Cun 36 mëisc, insciö le stüde, á i mituns y les mitans por vigni menüt d’esposiziun al ta­b­let implü ...
media/k2/galleries/26696/thumbs/jeun.jpg
14 de merz 2024

Jeun: i patri zisterzienser stá inant

Incö, ai 14 de merz 2024, á le Capitul dl Stift Heiligenkreuz dé pro al invit da pert dl Vësco da Balsan–Porsenú da se insedié sön Jeun

Le convënt de Heiligenkreuz á tut sö l’invit do le tëmp de proa pié ia l'ann passé. Söla Munt sacrala dl Tirol gnaral metü sö n zënter spiritual por les porsones y le raiun a Süd dl Prener. Jeun dess podëi deventé n post dla oraziun y dla incuntada cun Idî.
Al ne gnará – al momënt – nia istituí n priorat. I frabicac romagn al intern dl ensemble religius dl "Convënt de Jeun" aministré dala Diozeja de Balsan–Porsenú.
I vari da fá por concreté l’assistënza spirituala söla munt de Jeun gnará fac fora ...

media/k2/galleries/26653/thumbs/senta_Parlament_european_Strasburgh.jpg
13 de merz 2024

Envers le litazion europeane

Massimo Girardi met dant sie pensier su la situazion de l’Union europeana e i varesc da far per enjignar i sentadins a le litazion del Parlament.
Ai 8 e 9 de jugn saron chiamé a litar a ‘sufrage universal’ per l renovo del Parlament european.

Con passa 400 miliogn de persone che lita, la é conscidrada la seconda maor litazion democratica del mond. Se cogn cerir de sensibilisar i sentadins europeans sun chest apuntament col ge recordar che do da la seconda vera mondiala l prozes de integrazion europeana à creà daite de se le condizion per la pasc. Vegn sostegnù defat le vijite ai ciampes de conzentrament e de sterminie nazifascisć per ...
media/k2/galleries/26650/thumbs/Treno_Memoria_2024_ciamp_conzentrament.jpg
11 de merz 2024

Na esperienza che desceida fora la coscienza

Na trentina de joegn e joenes de Fascia à tout pèrt al projet ‘Treno della Memoria’ con vijites e ativitèdes ti lager e ti ciampes de conzentrament.
I é ponté demez de n bel grop ence chest’outa da Fascia per tor pèrt al ‘Treno della Memoria’. En dut 23 studenc de quarta e quinta clas di trei licees de la Scola Ladina compagné da la professores Lidia Rasom e Mariagrazia Degasper e, de gra a la proponeta de la Coprativa sozièla INOUT de slarièr fora l projet ence a duc i joegn del teritorie, se à jontà apede ence na dejina de joegn e joenes anter i 20 e i 26 egn, che per rejons leèdes a la pandemia ti egn passé no i aea podù tor pèrt a chest ...
media/k2/galleries/26660/thumbs/siursepl.jpg
10 de merz 2024

Les leghermes ascognüdes de na uma

Dlijia y Comunité: Reflesciuns de siur Sepl Granruaz
Na domënia danmisdé êi sön tru cun l’auto por jí te na ploania dla Val Badia. I â surantut n referat por le KVW y i ê pordërt abonora sön tru – ci che ne sozedô pro me nia dagnora. Te chël odôi sön ur de strada na ëra che jô dër debota. Sce ara foss stada plü jona, fossera dessigü saltada, mo cun süa eté podôra ma plü jí n pü’ plü debota. Süa prescia y l’orar da doman me lasciâ ponsé che ara jô a mëssa y che ara ê ince bindebó tardia. Ara gnô da na vila jö y por jí a mëssa messâra ince jí n ...
media/k2/galleries/26619/thumbs/happy-businesswoman-reading-something-internet-while-using-computer-office_web.jpg
08 de merz 2024

L é femenes e femenes

Comentar de pruma
Anché, ai 8 de mèrz, te la dì inter­nazionèla dedichèda a la eles, vegn natural pissèr al ruol de la femenes te noscia sozietà.
Ge peisse sora e me n vegn tel cef n muie de eles che cour posć prestigiousc a cef de istitu­zions, enc e aministrazions interna­zionèles, nazionèles e locales. Aon n muie de ejempies ence te noscia valèdes.
Les à tacà ite dal bas e de gra a sia costan­za, sia inteligenza, sia forza e sie empegn les é states bones de ruèr en aut, de passèr via colegs ...
media/k2/galleries/26641/thumbs/Markus_Vukojevic.jpg
07 de merz 2024

Da Dèlba fin tel spazie con l’ESA

L joen Marcus Vukojevic con n team de l’Università de Trent à vedù se concretisèr l ensomech: sie projet Sparkle é stat cernù per jir su la navizela Space rider.
L é dassen n ensomech, chel che n grop de undesc joegn che studia o fèsc l dotorat te l’Università de Trent à vedù se realisèr enstadì, canche ge é stat comunicà che sie projet, che à inom Sparkle, l é stat cernù, soul te duta la Tèlia e ensema con demò n auter dal Belge, da l’ESA, l’Agenzia Spazièla Europeèna, per l Academy Experiments Programme. 

Sparkle, n picol cubo de 10x10x10 cm. podarà jir tel spazie su la navizela Space rider e da lo veder la tampestes eletromagnetiches e tor ...
media/k2/galleries/26607/thumbs/Bildschirmfoto_2024-03-05_um_18.21.54.jpg
05 de merz 2024

Giaudëi la storia dl Crëp Sant nce per ladin

Na audioguide te cater rujenedes, per mparé a cunëscer la storia de Jevun y de si particulratiteies, danter archeologia, ert, cultura y crëidum. La prejentazion ie stata n sada passeda a Tluses. Dla traduzion per ladin se à cruzià Rut Bernardi
La previjions dijova che l ëssa pudù pluëi, n sada danmesdì dl'ena passeda, ma ala fin iel stat n bel di da surëdl, per la prejentazion dl'audioguide dl troi per jì su sun Jevun. Pra la scela ulache n pëia su per l troi, tl zënter storich de Tluses, ai piesc dl Crëp Sant, àn pudù audì vel' test ora dal'audioguide. I tesć dla diesc stazions ie da pudëi scuté su y liejer do te...

L articul ie da liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 8 de merz.

Bruno Maruca
media/k2/galleries/26588/thumbs/John_Scofield-YGH-1_Color.jpg
03 de merz 2024

Rua endò la rassegna jazz te la Dolomites

Inomes de gran nonzech viventea portoes e refuges, teatres e ence musees de Fascia e Fiem per la edizion numer 26 del »Dolomiti Ski Jazz«.
Sion endò vertesc a se emprevaler de la ocajon per scutèr musega de gran valuta te noscia valèdes, che ne vegn sporta dal Dolomiti Ski Jazz, en program chest an dai 8 ai 17 de mèrz. Chest festival, endrezà da la Aziendes de Promozion Turistica de Fascia e de Fiem con la direzion artistica del musizist Enrico Tommasini da Moena, viventea da passa 25 egn l ultim temp de la sajon da d’invern, portan sui portoes conzerc de ogne sort e de aut livel. Ritmes jazz e blues, musega funk e ...
media/k2/galleries/26579/thumbs/logo_La_Risola.jpg
02 de merz 2024

La Risola chier neves projec

Vegnarà finanzià scomenzadives che vèrda a la sostegnibilità, la descorida de la tradizions e ai joegn desche protagonisć atives.
L Pian per i Joegn La Risola, en colaborazion col Comun General de Fascia, à dat fora l nef bando 2024. Fin ai 10 de mèrz duc chi che à enteres de meter dant projec per i joegn de Fascia i pel manèr ite sia idees. L é a la leta passa 17 mile euro. Aldò de n chestionèr fat anter i joegn e i genitores de la val, l é vegnù fora l besegn de sostegnir evenc del teritorie, sul teritorie, per i joegn anter i 11 e 20 egn, travers la sociazions del post, per envièr via e engaissèr momenc de dialogh e de ...
media/k2/galleries/26575/thumbs/Biblio_Stazion_Pardac_autorita.jpg
01 de merz 2024

La ‘Stazion’: n nef conzet de biblioteca

A Pardac l é stat enaudà la neva biblioteca, nasciuda sul model di Paijes del nord.
Festa grana a Pardac per l’inaudazion de la neva biblioteca, o più avisa de la neva ‘Stazion destinazion cultura’. Chiò i inomes i à dassen na gran emportanza, per via che la neva Stazion culturala sarà zeche de auter da la classica ‘Majon di libres’ che duc cognoscion e aon abù desche model e referiment di egn passé. 

A ogne bon cont en sabeda ai 24 de firé lo da la veia stazion de la ferata Ora-Pardac n muion de sentadins de Pardac e de autoritèdes se à troà per veder la neva ...
media/k2/galleries/26574/thumbs/low-angle-view-tree-building-exterior_web.jpg
01 de merz 2024

Südtirol á na »persona non grata« implü: Felix Neureuther

Comentar de pruma
Gran stöp sciüra sö le film docu­men­tar »Spiel mit den Alpen« sön »nostes« Olimpiades da d’invern 2026 cun l’ex atlet y cam­piun de schi alpin todësch Felix Neu­reuther, co baia de betonificaziun y sacrifica­ziun dla natöra, dla contrada y di abitanc y paisc dles Alpes por Jüc megalomans (pian ia da Torino 2006), y cunta de impresciuns shok canche al é rové d’isté iten Antholz te Puster y á odü ci laurs che al vëgn fat, »laurs che ne jiss nia debojëgn« aterco por betoné ...
media/k2/galleries/26549/thumbs/NATO_members_blue.jpg
27 de fauré 2024

L’Ungaria dá löm vërda por tó sö la Svezia pro la Nato

Al é le 31ejim y ultim Stat mëmber che messâ ciamó dé pro. Viktor Orban á sciacaré porchël di ia y ca
Sëgn pó la Nato desco aleanza militara internazionala tó sö ofizialmënter la Svezia desco ultim Stat scandinaf. Le parlamënt ungaresc á dé pro inier, do sciacaramënc che á doré passa na desëna de mëisc.
media/k2/galleries/26546/thumbs/LPA_Sprach_Anleitung_RZ_LAD.jpg
26 de fauré 2024

Ciamó 4 dis!

La partezipaziun online por la Cumpedada dla jënt vá ales ultimes: ma plü cina la fin de forá él tëmp
Tl Südtirol vëgnel al momënt cumpedé tan de jënt che toca pro le grup de lingaz ladin, talian y todësch o che se taca ite pro un de chisc.

Fondamënta por la vita publica

La cumpedada dla jënt é la fondamënta por aspec de vigni sort dla vita publica – scri la Provinzia. Insciö vëgnel bele regolamenté tl Statut de Autonomia dl 1972 che i posć de laur publics "vëgn surandá aladô dl raport dles cumpëdes dles grupes de lingaz, da coche ares resultëia dales cumpedades ofiziales por la ...

media/k2/galleries/26533/thumbs/Malaties_Reres_Mirella_Elena_2023.jpg
25 de fauré 2024

Lum empeèdes su la malaties rères

Ence chest an l Comun General de Fascia, con si Servijes Sozio-assistenzièi e la conseiera de procura Mirella Florian, vel tegnir auta l’atenzion sun chest problem che vegn recordà ai 29 de firé.
Ai 29 de firé l é la giornèda mondièla de la malaties rères, dì cernuda pissan apontin a chest dì ‘rèr’, che l rua demò n’outa vigni 4 egn, apontin desche chela patologies de spes desmentièdes ence da la scienza ajache les colpesc n numer de persones bas, no più che 5 vigni 10.000.   

Jà da vèlch an l Comun General de Fascia con la conseiera de procura Mirella Florian e si Servijes sozièi à volù empeèr la lumes sun chest grief problem che tocia desvaliva persones ...
media/k2/galleries/26531/thumbs/Emna_rumantscha_4.jpg
25 de fauré 2024

L romanc sun paladina a Milan

A la scomenzadiva te la setemèna internazionèla del lengaz del Cianton svizer di Grijons à tout pèrt ence i raprejentanc ladins Luca Guglielmi e Daniel Alfreider.
Te la setemèna che tol ite l dì internazionèl del lengaz de la mère, proclamà dal ONU ai 21 de firé, se à dejout la 4^ edizion de la setemèna internazionèla del lengaz romanc (Emna rumantscha), endrezèda dal DFAE, l Departiment Federal di Afares Foresć de la Svizera, en colaborazion col Cianton di Grijons e la Lia Runamtscha tel Zenter Svizer de Milan.

Na ocajion per meter a confront sistemes economics con n eie ascort a inovazion e sostegnibilità, vardan ence a la »Fashion Week« de Milan, ma ...