Atualité

media/k2/galleries/30992/thumbs/Christian_Romanini.jpg
24 de dezember 2025

Haiku per furlan

Christian Romanini à giaté l secont pest de »Salva la tua lingua locale« per la poejia publicheda.
Tles edemes passedes sun nost sfuei onse scrit dl bel pest davagné dal professour Paul Videsott con sie »Vacabolar dl ladin leterar«, tla sezion de maiour prestije dedicheda a Tullio de Mauro dl concurs nazional per operes de valuta per l stravardament di lingac dl post. Te chest concurs, tla sezion dedicheda a la poejia publicheda ti é l secont pest vegnù sourandé al furlan Christian Romanini per l liber »Stagjons, haiku par furlan«, dé fora chest ann da Campanotto Editor.

Per Romanini, ...
media/k2/galleries/31011/thumbs/figurina-di-gesu-neonato_web.jpg
24 de dezember 2025

N »picio bambin« a dötes y düc

Comentar de pruma 
Al é chëres y chi che ti salta do a n Nadé de chît y pesc na vita intiera, y al é chëres y chi che pó festejé vigni ann n bel Nadé. Le monn é insciö, y sce t’as la desfortüna da gní en vita te na ciasa, n paisc o n raiun atoché da sënns, conflic y veres, n’él gnanca Nadé. La violënza pê striscé indlunch, da n post al ater, zënza mai palsé. Bele la storia de chë aventöra che á porté Maria y Jep cina Betlehem, olache ai ne ciafâ degun alberch o aiüt tl »advënt« de na nasciüda, amerscia la realté ...
media/k2/galleries/122/thumbs/2cd58e0643de4740288354bf3a5f8dd3.jpg
05 de dezember 2023

Liejede l’edizion nueva!

media/k2/galleries/30990/thumbs/20251211_171731.jpg
22 de dezember 2025

Olimpiades: scacarèda de scioldi e ambient

Open Olympics 2026 e Luigi Casanova seghita a tegnir auta l’atenzion sun cosć e dan al teritorie naturèl de chel che aessa cognù esser n event sostegnibol.
No l é demò la inchiestes de Report a slarièr fora dubies e critiches sun dut che che l é vindò la coltrines de la infrastrutures e de la organisazion de la Olimpiades 2026.
Critich sun dut chest l é da semper Luigi Casanova, president de Mountain Wilderness Italia, che jà del 2022, en cont del gran event nasciù con la emprometuda che l fossa stat ascort tant a livel economich cha ambientèl, l aea scrit l liber »Ombre sulla neve« per moscèr coche enveze en realtà i dubies su la propaganda de ...
media/k2/galleries/30986/thumbs/Consei_Provinzial_Fugatti.jpg
20 de dezember 2025

Trei proponetes fascènes te Consei Provinzièl

A Trent l é stat aproà i intervenc del conseier Luca Guglielmi su la sanità e la infrastrutures.
L Consei de la Provinzia de Trent à tout dant chisc dis passé i dessegnes de lege per la Manovra Finanziaria 2026 (DDL nr 70/XVII, Lege coleèda a la manovra de bilanz provinzièl 2026, DDL nr 71/XVII Lege de stabilità provinzièla 2026, DDL nr 72/XVII Bilanz de previjion de la Provinzia autonoma de Trent per i ejercizies finanziaries 2026-2028).
Te chest contest ence l Conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi de la Sociazion Fassa à portà dant trei proponetes de orden del dì che é states aproèdes ...
media/k2/galleries/30954/thumbs/inserat_2025-12-17_um_16.44.29.jpg
19 de dezember 2025

»Barometer di Lingac«

Comentar de pruma 
Indicazions problematiches se mani­festeiel dal »Barometer di Lingac« dl ASTAT, la agentura de statistica dla Provinzia Autonoma de Bulsan. La ultima enrescida de chesta sort fova steda tl 2014.
En chest iade él vegnù damané fora persones soura i 16 agn, 8800 é vegnudes cernudes y 4564 for­mulars compilés é de fat vegnus retus a l’ASTAT. (Comentar de Roland Verra)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/30928/thumbs/Suns_Europe_2025_Popcorner2.jpg
13 de dezember 2025

I Popcorner se à fat onor a Suns Europe

La 11^ edizion del Festival de la èrts tel lengaz de mendranza de Udin à premià i catalans con la ciantautora Lia Sampai. Set i gropes en concors.
Se à serà su ai 6 de dezember con l gran conzert al Teatro Nuovo Giovanni de Udin la 11^ edizion de Suns Europe, l festival de la èrts tel lengaz de mendranza che vegn endrezà ogne an da la Cooperativa Informazione Friulana, editora de Radio Onde Furlane, con l sostegn de la Region Autonoma Friuli-Venezia Giulia, del ARLeF (Agjenzie regjonâl pe lenghe furlane), de la Fondazion Friul, di Comuns de Udin e Codroipo e la colaborazion de sacotenc partner publics e privac, locai e internazionèi (dal ...
media/k2/galleries/30927/thumbs/Ciasa_Costazza_defora.jpg
13 de dezember 2025

La Region finanziea l restaure de Ciasa Costazza

Su proponeta del assessor ladin Luca Guglielmi vegn metù a la leta 1,4 milions de euro per meter a post la seconda pèrt del frabicat che doventarà spazie per archivies del Istitut Cultural Ladin e senta del Museo.
L assessor a la mendranzes linguistiches de la Region Trentin Sudtirol Luca Guglielmi l lo aea anunzià a la radunanza del Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e ades l é ruà la conferma. La Jonta regionèla l’à aproà n finanziament da 1,4 milions de euro per la seconda pèrt di lurieres de ressanament de Ciasa Costazza, frabricat dal gran valor storich e simbolich per Fascia e per duta la comunanza ladina. La strutura, che la é te mez l paisc de Mazin, l é la senta veiora del Vicarie del ...
media/k2/galleries/30911/thumbs/fotoXCdP_foliet_web.jpg
12 de dezember 2025

Tan de »Arabia« adorunse pa?

Comentar de pruma 
L’IDM á incundé la daurida de n ofize tla Arabia Saudita y la misciun de n »agënt« por mostré y reclamisé la cualité dl Südtirol a Riad. Ala presentaziun söl post é stá 16 firmes südtirolejes y chi setanta tliënc in­teressá ales ofertes da pert dl Südtirol. Söl post ala pert él ince sté Kamel Al-Munajjed, le presidënt dl »Saudi-Italian Business Council« – insciö scrî la IDM. (Comentar de Iaco Rigo) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/30883/thumbs/Screenshot_2025-12-05_alle_08.46.00.jpg
07 de dezember 2025

Leopoldo Rizzi al Forum su la Mendranzes de l’ONU

L ex ombolt de Vich à portà la ousc di Ladins a Ginevra desche ejempie de coejion sozièla e de defendura de la tradizions.
Ai 27 de november al Palais Des Nations de Ginevra l é stat endrezà la 18^ sescion del Forum de la Nazions Unides con la partezipazion de passa 900 raprejentanc de Stac, organisazions intergoernatives e no goernatives, esperc academics e raprejentanc de la mendranzes che se dèsc ju te la defendura di deric umans.
A chesta sescion à tout pèrt per la pruma outa ence n raprejentant de la mendranza ladina, l comendator Leopoldo Rizzi da Vich che à portà dant sie intervent per talian e ingleis. L ...
media/k2/galleries/30852/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-03_um_12.05.57.jpg
07 de dezember 2025

Ëiles che sarà duman diretëures

an doi enes à vint ëiles stlut ju cun suzes l curs de furmazion per ëiles che uel tò tla man la ncëria da dirijëntes de n cunsëi de aministrazion. Nce doi ladines à fat pea
"Ëiles che tol tla man ncëries da dirijëntes ie de ejëmpl y mutivea d'autra ëiles a se purté ite y fé pea. Cun l passé dl tëmp possa chësc vester de utl sibe per la firmes, che nce per la cumenanza", à sotrissà la presidënta dla Cumiscion per la valivanza dla chances danter ëiles y ëi Ulrike Oberhammer. Propi perchël à la Cumiscion per la valivanza y l Ufize per l'ëiles dla Provinzia de Bulsan metù a jì n curs per ëiles che uel deventé dirijëntes de vel' firma o istituzion. L curs vën bele metù ...
media/k2/galleries/30853/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-03_um_12.10.44.jpg
06 de dezember 2025

"Me é sentì tan da cësa"

L ladin gherdëina tla Engiadina Bassa: Irene Moroder de Urtijëi à n vënderdi dl'ena passeda fat pea pra l »Poetry slam ladin« a Sent
Dla maganies y dla legrëzes dl aspité y parturì y dla richëza de pudëi rujené gor cater rujenedes pra mëisa, à Irene Moroder liet dant doi tesć a Sent tla Svizra. La autëura de Urtijëi à pudù fé pea pra l »Poetry Slam Ladin«. Da trëi ani incà vën chësta manifestazion metuda a jì regularmënter dala Uniun dals Grischs, na lia dla Engiadina, dla Val de Müstair y de Bravuogn, che sustën la cultura y rujeneda rumant­scha. Dlongia ai autëures rumantsch che scrij y liej dant per vallader, puter, ...
media/k2/galleries/30864/thumbs/publicaziuns_lonagelosa_presentaziun.jpg
06 de dezember 2025

Na storia dla buna nöt, cun "La löna gelosa"

La biblioteca ladina s’arichësc cun n liber por mituns nü, metü tl ladin dla Val Badia y de Gherdëna. Na storia de Manuel Gatterer, ilustrada da Jochen Gasser
Che che á n iade sintí le sentimënt dla gelosia, sá ince tan tichinosa che ara pó ester y sciöche ara pó adurbé la odüda y ince la vita. Chësc vel sambëgn por les porsones, mo al vel ince por la protagonista dl liber por mituns nü, presenté en mercui ai 26 de dezëmber tl gran salf dl Istitut Ladin a San Martin de Tor. "La löna gelosa – La Luna gelëusa" é le titul dla publicaziun dada fora dal Istitut Ladin Micurá de Rü, por ladin dla Val Badia y ladin de Gherdëna.
Ara se trata de na storia ...
media/k2/galleries/30861/thumbs/donnastress_web.jpg
05 de dezember 2025

Salvun l’Advënt!

Comentar de pruma
Al é Advënt, por me un di tëmps plü significatifs dl ann. Madër che sc’i cumpëdi i invic che m’é rová te redaziun y dötes les manife­staziuns che vëgn ciamó organisades, me pel sciöche sce valgügn minass che do Nadé n’él plü nia. Al mëss ester val’ de psicologich che tan tröc arata »da messëi ciamó fá ia dan Nadé« chësc, chël y chël ater. Tan gonot él cosses che podess saurí aspeté. Ater co »tëmp de chît y de pesc«. (Comentar de Pablo Palfrader)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/30874/thumbs/589265444_18317779639247989_5819776508230670583_n.jpg
04 de dezember 2025

L Cucarel à premià i doi projec venjidores

Al concors cinematografich, endrezà da Inout, l é ruà ite cinch idees. L prum pest é jit al filmat ‘La Stries mai demez’ del regist trentin Andrea Franceschini e l secondo a ‘Ciasa’ de Francesco Detomas.
En mèrtesc ai 2 de dezember te Kino de Cianacei l é stat dit fora i inomes di venjidores de la pruma edizion del pest cinematografich »L Cucarel«, nasciù te chest 2025 con chela de soscedèr anter la neva generazions gaissa e enteres envers la produzion de curc filmac te una de la variantes del ladin del Sela. 
L concors, a chel che chest an à tout pèrt cinch idees projetuèles, l é stat metù a jir dai joegn da la Coprativa sozièla Inout, col coordenament del joen linguist fascian Tita ...
media/k2/galleries/30873/thumbs/Radunanza_ICL_50Egn_Dependenc_Consei_1.jpg
04 de dezember 2025

Scontrèda de cedean per mez secol de cultura ladina

L Istitut Cultural Ladin ‘majon di fascegn’ à zelebrà i 50 egn da sia fondazion envian ite autoritèdes, componenc di organismes, dependenc e colaboradres de anché e de angern.
La radunanza metuda a jir en vender ai 28 de november dal Istitut Cultural Ladin de Fascia aea chest an n peis maor: chel de zelebrèr 50 egn de storia. Per l’ocajion chi che te chisc egn à fat pèrt di organismes aministratives e culturai e che à lurà o colaborà é stac envié te la sala grana del tobià a Sèn Jan, olache la presidenta Tea Dezulian e la diretora Sabrina Rasom se à enterzà te la prejentazion de dut l program de saluc e rengraziamenc, recordanzes e recognoscimenc, peà via coi ...
media/k2/galleries/30854/thumbs/Bildschirmfoto_2025-12-03_um_12.15.58.jpg
04 de dezember 2025

Tulons’a chësta ucajion per se recunzilië cun la natura?

Sun plaza de Chemun a Bulsan iel unì naugurà na nstalazion dl artist de Urtijëi Armin Grunt. L'opra ie unida fata per i Juesc olimpics Milan Cortina 2026
»Recunziliazion« ie l titul dl’opra dl scultëur Armin Grunt de Urtjiëi, che ie śën da udëi per doi mënsc alalongia sun plaza de Chemun a Bulsan. De ndut dejeset figures y n lën tres chël che n possa passé, simbulisea la gran cumpëida de jënt che unirà a ti cialé ala Olimpiades y la natura. 

EK

L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 5 de dezëmber.


media/k2/galleries/30838/thumbs/Fiera_Faenza1_Zorzi_Razzoli_Sangiorgi.jpg
03 de dezember 2025

Protagonisć fascegn a Faenza

Chest an, vardan a la Olimpiades, la »Festa della Montagna« de la zità romagnola à portà sun paladina Cristian Zorzi e l é stat metù fora ence i retrac de Manuel Bernard.
Dai 22 de otober ai 3 de november se à dejout a Faenza la edizion numer 58 de la »Festa della Montagna«, l event de la UOEI (Union operaia di escurscionisć taliegn) che vigni an d’uton ge dèsc lèrga te la zità de la provinzia de Ravenna a fac, persones e etres aspec carateristics de la mont.

Dal 1989 en ca l event vegn endrezà dal giornalist Giuseppe Sangiorgi, che jà da n muie de egn l à troà te Fascia sia seconda cèsa e che ence a la »Festa della Montagna« l vèrda de fèr ruèr semper mingol ...
media/k2/galleries/30842/thumbs/universite_paulvidesott_vll.jpg
03 de dezember 2025

Pest de prestisc per l Vocabolar dl ladin leterar

Paul Videsott, professour de Filologia Romanza/Ladinistica tla Facolté de Scienzes dla Formazion dla unibz, vegn premié encuei ai 5 de dezember con l Pest »Tullio de Mauro«, per si prum volum dl "Vocabolar dl ladin leterar" – n thesaurus monumental de paroles ladines
En vender ai 5 de dezember vegnel sourandé a Roma l Pest Tullio de Mauro »Salva la tua lingua locale«. Danter les persones premiedes él ence Paul Videsott d’Al Plan, prof. de Filologia Romanza/Ladinistica tla Università Liedia de Bulsan. La juria dl concurs nazional à volù ti assegné l prum pest tla categoria di vocabolars, per si »Vocabolar dl ladin leterar 1«. L prum volum de chest vocabolar basé completamenter sun i tesć tol ite dut l tesour dl lessich ladin, dai prums tesć leterars ladins ...
media/k2/galleries/30805/thumbs/Bildschirmfoto_2025-11-26_um_09.17.36.jpg
30 de november 2025

Truepa ndesfides per i prufesciunisć dla montes

I Mëinacrëp de Südtirol à tenì si senteda generela. N à fat lites dl cunsëi: Patrick Stuflesser de Urtijëi ie inò unì lità coche reprejentant di mëinajita te Südtirol
Pra la senteda generela anuela dla Majon prufesciunela di mëinacrëp de Südtirol ne n'à Zelger nia mé pudù saludé l patron de cësa Heiner Ober­rauch tla sënta Salewa, sënta dl partner di mëinacrëp, ma nce Luis Walcher, assessëur provinziel per l turism. Ël à sotrissà la mpurtanza di mëinacrëp per Südtirol y la mpur­tanza de na bona furmazion coche chëla di mëinacrëp, che vën sustenida dala Provinzia. Thomas Zelger à fat n rendicont scialdi positif che vën sambën nce partì dai mëinacrëp. ...