Atualité
25 de auril 2026
A confront con l’èrt che muda
L joen artist Ismaele Soraperra à tout pèrt a ART.it – Art in transition, n projet nazionèl su la èrts anter sostegnibilità ambientèla e inovazion digitèla.
L’èrt l é na forma de cognoscenza e de trasformazion, bona de compagnèr i prozesc de transizion ecologica, digitèla e sozièla de nesc tempes. Èrt e ambient, ma ence èrt e inclujion, èrt e rigenerazion e èrt e inovazion digitèla. L é chisc i cater pilèstres del projet ART.it – Art in transition che à vedù protagonist l joen artist da Gries Ismaele Soraperra che fèsc l’Academia de Bela Èrts de Bologna e che é stat selezionà anter n grop de 24 studenc. Se trata de n projet endrezà dal Minister de ...
L’èrt l é na forma de cognoscenza e de trasformazion, bona de compagnèr i prozesc de transizion ecologica, digitèla e sozièla de nesc tempes. Èrt e ambient, ma ence èrt e inclujion, èrt e rigenerazion e èrt e inovazion digitèla. L é chisc i cater pilèstres del projet ART.it – Art in transition che à vedù protagonist l joen artist da Gries Ismaele Soraperra che fèsc l’Academia de Bela Èrts de Bologna e che é stat selezionà anter n grop de 24 studenc. Se trata de n projet endrezà dal Minister de ...
25 de auril 2026
L MUSE rejona ence ladin
Tel Museo de la scienzes de Trent l é stat la prejentazion del projet de traduzion de la guides digitèles che à tout ite ence la Scola Ladina e l Comun General de Fascia.
L Museo de la Scienzes de Trent à fat n vèrech dezisif envers na narazion del teritorie più raprejentativa e inclusiva col tor ite e valorisèr ence la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent desche patrimonie vif de la cultura.
En jebia ai 16 de oril domesdì al MUSE l é stat la prejentazion del projet ‘Te conte l MUSE… te duc si lengac’ che à vedù la colaborazion de desvalives enc: l Servije Mendranzes de la Provinzia de Trent che à sostegnù l lurier de rei, la Scola Ladina e l Comun ...
L Museo de la Scienzes de Trent à fat n vèrech dezisif envers na narazion del teritorie più raprejentativa e inclusiva col tor ite e valorisèr ence la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent desche patrimonie vif de la cultura.
En jebia ai 16 de oril domesdì al MUSE l é stat la prejentazion del projet ‘Te conte l MUSE… te duc si lengac’ che à vedù la colaborazion de desvalives enc: l Servije Mendranzes de la Provinzia de Trent che à sostegnù l lurier de rei, la Scola Ladina e l Comun ...
24 de auril 2026
Onour a chi che onour se merita
Comentar de pruma
La nasciuda dla scola paritetica ladina de Badia y Gherdeina vegn cunteda te plu manieres y trueps vuel se tò l merit, ajache ala é n model de suzes che se à svilupé positivamenter tl temp. Sciche an sà, à l suzes trueps peri, demé l insuzes n’é fi de degugn, sciche an dij… La verité é ben che chest model é vegnù proponù dai Ladins enstesc bele tla reunion conesciuda dl 1945 a Picolin, ma purtruep él vegnù combatù dassen giust da chi che plu tert à volù se tò l ...
La nasciuda dla scola paritetica ladina de Badia y Gherdeina vegn cunteda te plu manieres y trueps vuel se tò l merit, ajache ala é n model de suzes che se à svilupé positivamenter tl temp. Sciche an sà, à l suzes trueps peri, demé l insuzes n’é fi de degugn, sciche an dij… La verité é ben che chest model é vegnù proponù dai Ladins enstesc bele tla reunion conesciuda dl 1945 a Picolin, ma purtruep él vegnù combatù dassen giust da chi che plu tert à volù se tò l ...
23 de auril 2026
L’Autorità à tout su i besegnes de la comunanza
I raprejentanc de la maor istituzions de val ge à metù dant ai referenc provinzièi spetadives e mencianzes: cèsa, scola, formazion, ressorses, radio e bandiera ladina.
L derit a la cèsa, la scola con sie smendrament demografich e la fegura del Sorastant, l personal e la ressorses ai enc culturèi, i ejames de zertificazion linguistica, la colaborazion anter la Provinzies de Trent e Busan tel ciamp de la formazion e de la scola, l’indenità de bilinguism. L é chisc valgugn di temes traté endèna la scontrèda de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent chiamèda ite da la presidenta Katia Vasselai en lunesc ai 20 de oril te sala grana del ...
L derit a la cèsa, la scola con sie smendrament demografich e la fegura del Sorastant, l personal e la ressorses ai enc culturèi, i ejames de zertificazion linguistica, la colaborazion anter la Provinzies de Trent e Busan tel ciamp de la formazion e de la scola, l’indenità de bilinguism. L é chisc valgugn di temes traté endèna la scontrèda de l’Autorità per la mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent chiamèda ite da la presidenta Katia Vasselai en lunesc ai 20 de oril te sala grana del ...
23 de auril 2026
De pitla ujes, ma tan de valor
N dumënia ai 19 de auril iel stat la 20ejima edizion dl festival di cors di mutons "Cianta con nos", chëst iede per l prim iede a Bulsan. De ndut set cores dla Ladinia, dl Friul y dl Tirol dl sud à ciantà per ladin y nia mé
Sentei bele dancà tla prima risses, se ncunfertova duc i mutons y duta la mutans bën dassënn a jì sun l palch. Deberieda cun si maestres y maestri de cianté ai mparà ite cianties, n gran pert ladines, da purté dant n ucajion dl festival di cors di mutons “Cianta con nos” tla Cësa Walther a Bulsan. L festival, che ie urmei bele ruvà a si 20ejima edizion, vën metù a jì dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, chëst iede l prim iede n cunlaurazion cun la Comunanza Ladina a Bulsan.
...
Sentei bele dancà tla prima risses, se ncunfertova duc i mutons y duta la mutans bën dassënn a jì sun l palch. Deberieda cun si maestres y maestri de cianté ai mparà ite cianties, n gran pert ladines, da purté dant n ucajion dl festival di cors di mutons “Cianta con nos” tla Cësa Walther a Bulsan. L festival, che ie urmei bele ruvà a si 20ejima edizion, vën metù a jì dala Union Generela di Ladins dla Dolomites, chëst iede l prim iede n cunlaurazion cun la Comunanza Ladina a Bulsan.
...
21 de auril 2026
Mario Gretter, trop più che n funzionarie...
Per egn, con ferstont e sensibilità, l à didà a troèr fora la soluzions aministratives acioche l Istitut Ladin de Fascia posse portèr inant sia atività: l recort del ex diretor Fabio Chiocchetti.
L é se n jit en ponta de pe, a la bela età de 90 egn, compagnà tel ultim viac da na sdragola de fies, de nec e de pronec. Mario Gretter, ragionier, funzionarie de la Provinzia de Trent, per me l é stat n maester e n amich, per 25 egn l motor sconet del Istitut Cultural Ladin. L era segretarie particolèr de Guido Lorenzi, Assessor a la Cultura, canche l Istitut é stat metù su con Lege provinzièla n. 29/1975, e no stente a creer che chel test, dessema col Statut, l lo abie en gran part metù ju ...
L é se n jit en ponta de pe, a la bela età de 90 egn, compagnà tel ultim viac da na sdragola de fies, de nec e de pronec. Mario Gretter, ragionier, funzionarie de la Provinzia de Trent, per me l é stat n maester e n amich, per 25 egn l motor sconet del Istitut Cultural Ladin. L era segretarie particolèr de Guido Lorenzi, Assessor a la Cultura, canche l Istitut é stat metù su con Lege provinzièla n. 29/1975, e no stente a creer che chel test, dessema col Statut, l lo abie en gran part metù ju ...
18 de auril 2026
Che valor èla la Ferata de la Veisc?
L president de Transdolomites Massimo Girardi tol posizion do che la PAT ge à dit a RFI de no jir inant col document de fatibilità. La radunanza di sozi à rebadì la volontà de jir inant.
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
Colun él l valor de n projet? L lo domana Massimo Girardi, president de Transdolomites, en referiment al projet de la Ferata de la Veisc, do che l é vegnù fora che l Dirigent Patrimonie e Trasporc de la Provinzia de Trent Mauro Groff, do n confront col President de la PAT, ge à comunicà a RFI de »no jir inant co la verscion definitiva del Document de fatibilità de la alternatives projetuèles de la Ferata ajache l cost massa aut no consent de ipotisèr la sostegnibilità del projet medio ...
17 de auril 2026
A Gaza l é l infern
Gennaro Giudetti con sia testimonianza dramatica à avert a Poza la rassegna del Comun de Sèn Jan che rejona de degnità e deric. Insnet col film »Ariaferma« l tema l é la situazion te la perjons.
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...
L'esperienza che l à vivù ti meisc passé a Gaza l é stat la più cruva, forta e dramatica che Gennaro Giudetti, l aesse mai vedù te duc i 15 egn spenui desche operator umanitarie te dut l mond. N père che jia stroz desche n mortèl te chel che cognea esser n ospedèl, coi eies tel vet e te man na sort de balota neigra brujèda, a chierir l sach neigher con ite sia femena morta per ge meter apede chel cef brujà, la soula roba che l era restà de sia fia. L é demò un di tenc ejempies che Giudetti à ...
17 de auril 2026
Cianté deberieda per na condivijion culturala
Editorial
En domenia, ai 19 de auril, saral l festival di cors di mutons y dles mutans »Cianta con nos« a Bulsan.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites y la Comunanza Ladina a Bulsan met a jì l prum iade chesta manifestazion tradizionala tla cité capitala dla provinzia.
...
En domenia, ai 19 de auril, saral l festival di cors di mutons y dles mutans »Cianta con nos« a Bulsan.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites y la Comunanza Ladina a Bulsan met a jì l prum iade chesta manifestazion tradizionala tla cité capitala dla provinzia.
...
15 de auril 2026
Zenza Consei General da cater meisc
L grop consiliar Neva UAL palesa aveliment e critica per la mencianza de convocazion de la sentèdes e de la Comiscions. L grop Fassa–Autonomia respon che l é emportant ence lurèr sul teritorie. L Consei vegn chiamà ite ai 28 de oril.
L era ai 19 de dezember che vegnia chiamà ite l ultim Consei del Comun General de Fascia. L é passà cater meisc zenza che l vegne più binà. La Neva UAL, per ousc de sie capogrop Amedeo Valentini, à manà fora amò dant Pèsca n comunicat per palesèr »l cruzie per chest imobilism de la strutura istituzionèla che ge fèsc dan a la azion aministrativa, endebolesc l equilibrie anter i orghegn e roina la fiduzia, jà debola, di sentadins« e domanèr che no sozede più che passe scì tant de temp anter na ...
L era ai 19 de dezember che vegnia chiamà ite l ultim Consei del Comun General de Fascia. L é passà cater meisc zenza che l vegne più binà. La Neva UAL, per ousc de sie capogrop Amedeo Valentini, à manà fora amò dant Pèsca n comunicat per palesèr »l cruzie per chest imobilism de la strutura istituzionèla che ge fèsc dan a la azion aministrativa, endebolesc l equilibrie anter i orghegn e roina la fiduzia, jà debola, di sentadins« e domanèr che no sozede più che passe scì tant de temp anter na ...
14 de auril 2026
Alessandro Chiocchetti Cavalier de Gran Crousc
L ladin da Moena, Secretèr general del Parlament European, à abù dal President Mattarella la maor onorefizenza nazionèla del Orden al merit de la Republica.
La neva é vegnuda fora ofizialmenter al scomenz de chest meis, do la publicazion su La Gazeta Ofizièla ai 2 de oril: l ladin da Moena Alessandro Chiocchetti del Lere de 57 egn é stat nominà dal president de la Republica Sergio Mattarella 'Cavaliere di Gran Croce'. L decret de nomina de chesta auta onorefizenza era stat sotscrit amò ai 27 de dezember del 2025, dì de la promulgazion de la Costituzion talièna, una de la doi dates, ensema con i 2 de jugn, dì de fondazion de la Republica, te cheles ...
La neva é vegnuda fora ofizialmenter al scomenz de chest meis, do la publicazion su La Gazeta Ofizièla ai 2 de oril: l ladin da Moena Alessandro Chiocchetti del Lere de 57 egn é stat nominà dal president de la Republica Sergio Mattarella 'Cavaliere di Gran Croce'. L decret de nomina de chesta auta onorefizenza era stat sotscrit amò ai 27 de dezember del 2025, dì de la promulgazion de la Costituzion talièna, una de la doi dates, ensema con i 2 de jugn, dì de fondazion de la Republica, te cheles ...
13 de auril 2026
"Cianta con nos" l prum iade a Bulsan
En domenia, ai 19 d'auril 2026, saral per l prum iade a Bulsan l festival tradizional bienal dles cianties ladines per mutons y mutans "Cianta con nos"
La manifestazion, organiseda da la Union Generela di Ladins dles Dolomites y da la Comunanza Ladina a Bulsan, vegniarà tegnuda tla ciasa de cultura "Waltherhaus" da les 15:00.
A la enconteda musicala tolarà pert i cors chisc cors:
La manifestazion, organiseda da la Union Generela di Ladins dles Dolomites y da la Comunanza Ladina a Bulsan, vegniarà tegnuda tla ciasa de cultura "Waltherhaus" da les 15:00.
A la enconteda musicala tolarà pert i cors chisc cors:
- Cor di mutons de Sëlva
- Cor Pices Usc – Mareo
- Pico Coro Col di Lana – Fodom
- Le Muse e le Dolomiti – Cor interregional
- Voci Bianche e Junior Sante Sabide – Friul
- Coro Voci Bianche CORIandoli – Bulsan
- Ensemble “Voice 4 fun” – Terlan
07 de auril 2026
Formazion reformeda
La Università Liedia de Bulsan à reformé la formazion per l personal dla scolina y dla scola primara
La Università Liedia de Bulsan se posizioneia n viade emplù sciche motor per l’inovazion formativa tl Sudtirol: con l renovament dl "Curs de laurea magistrala a livel unich de Scienzes dla Formazion primara" sarà l’oferta de stude da d’auton inant plu pratica, flessibla y plu compatibla con la vita profescionala da vigni di. Da presc 30 agn encà forma la Facolté de Scienzes dla Formazion a Persenon personal pedagogich spezialisé. En colaborazion con les trei intendenzes él vegnù laoré fora ...
La Università Liedia de Bulsan se posizioneia n viade emplù sciche motor per l’inovazion formativa tl Sudtirol: con l renovament dl "Curs de laurea magistrala a livel unich de Scienzes dla Formazion primara" sarà l’oferta de stude da d’auton inant plu pratica, flessibla y plu compatibla con la vita profescionala da vigni di. Da presc 30 agn encà forma la Facolté de Scienzes dla Formazion a Persenon personal pedagogich spezialisé. En colaborazion con les trei intendenzes él vegnù laoré fora ...
06 de auril 2026
Guglielmi: dant de la fin del an na norma chièra
L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches respon al debatit su l’esposizion e la valorisazion de la bandiera ladina.
Tel debatit per la regolamentazion de la doura de la bandiera ladina l é entervegnù enstadì con n comunicat l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à emprometù che dant de la fin del an vegnarà fat na norma chièra per sia valorisazion.
»La tradizion de la bandiera ladina la é semper stata, e la é amò aldidanché, evidenta e condividuda – disc l assessor ladin Guglielmi. Mie empegn, ence personèl, no l é mai mencià: la Jonta regionèla la é do che la laora per ruèr ...
Tel debatit per la regolamentazion de la doura de la bandiera ladina l é entervegnù enstadì con n comunicat l assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à emprometù che dant de la fin del an vegnarà fat na norma chièra per sia valorisazion.
»La tradizion de la bandiera ladina la é semper stata, e la é amò aldidanché, evidenta e condividuda – disc l assessor ladin Guglielmi. Mie empegn, ence personèl, no l é mai mencià: la Jonta regionèla la é do che la laora per ruèr ...
03 de auril 2026
Na soluzion per l trafich sun i joufs?
Comentar de pruma
I on audì dles propostes per smendrì l trafich sun l jouf de Frara, che podessa vegnì sperimentedes ciamò via per chest ann.
Al moto foss i comuns de Gherdeina y dla Val Badia bele a una con chestes propostes.
La condizion che al vegne garantì la movibelté sun l jouf per i abitanc dles does valedes y per duc chi che mess passé tres l jouf per rajons profescionales é fondamentala y deplen giustificada.
(de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins ...
I on audì dles propostes per smendrì l trafich sun l jouf de Frara, che podessa vegnì sperimentedes ciamò via per chest ann.
Al moto foss i comuns de Gherdeina y dla Val Badia bele a una con chestes propostes.
La condizion che al vegne garantì la movibelté sun l jouf per i abitanc dles does valedes y per duc chi che mess passé tres l jouf per rajons profescionales é fondamentala y deplen giustificada.
(de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins ...
02 de auril 2026
I migranc, l Piscop, la politica
Ti dis passé à abù gran ressonanza la critica de vèlch esponent politich, anter chisc l conseier ladin Guglielmi, per la paroles del Piscop de Trent. Ma co él stat gestì tel Trentin l azet di migranc?
»I frèdes migranc l é noscia salveza, noscia benediscion. Guai se no i fossa. I ne tegn en pe e nos pisson de i meter ti Cpr, che l é lesc da fèr aric. Frèdes migranc, ve domanon perdonanza«.
Chestes en sostanza la paroles che l Piscop de Trent Lauro Tisi à dit endèna la perdicia te la zelebrazion tel Dom de Trent per la 34^ Dì de orazion e jajun en memoria di miscionaries martires. Paroles en linea con la posizion che don Lauro à semper portà dant, e che va do al messaje cristian de fradaa, ...
»I frèdes migranc l é noscia salveza, noscia benediscion. Guai se no i fossa. I ne tegn en pe e nos pisson de i meter ti Cpr, che l é lesc da fèr aric. Frèdes migranc, ve domanon perdonanza«.
Chestes en sostanza la paroles che l Piscop de Trent Lauro Tisi à dit endèna la perdicia te la zelebrazion tel Dom de Trent per la 34^ Dì de orazion e jajun en memoria di miscionaries martires. Paroles en linea con la posizion che don Lauro à semper portà dant, e che va do al messaje cristian de fradaa, ...
01 de auril 2026
I atlec de mendranza sot la bandiera europeèna
A la Olimpiades Milan-Cortina 2026 biot nazionalism. A San Murezzan i dora ence l romanc te la manifestazions sportives.
Te sie editorial su La Usc di Ladins nr 8 dai 27 de firé l President de la Union Generela di Ladins dla Dolomites Roland Verra à metù dant vèlch aspet e no segur positif che à abù te nesc raions da mont la Olimpiades e de chest ne rejona ence la istoria de cheles de Ampez del 1956.
Se te la Olimpiades del 1956 l poder politich talian aea metù sot a druch la jent ampezana, ence do 70 egn se à cognù veder coche l poder politich, economich di potenc, di nazionalismes à metù n esser duta sia ...
Te sie editorial su La Usc di Ladins nr 8 dai 27 de firé l President de la Union Generela di Ladins dla Dolomites Roland Verra à metù dant vèlch aspet e no segur positif che à abù te nesc raions da mont la Olimpiades e de chest ne rejona ence la istoria de cheles de Ampez del 1956.
Se te la Olimpiades del 1956 l poder politich talian aea metù sot a druch la jent ampezana, ence do 70 egn se à cognù veder coche l poder politich, economich di potenc, di nazionalismes à metù n esser duta sia ...
27 de merz 2026
L valour dla bandiera ladina
Comentar de pruma
En gaujon dles Olimpiades en Anpezo àn podù vedei l valour dla bandiera ladina, coche simbol dla prejenza de n popul particolar tles Dolomites. Tratant chisc dis él passé deseines de persones ti ufizies dla Union Generela a damané do les bandieres che i oven aposté, do che dutes cheles che fova da garat é vegnudes spartides fora tles valedes de Anpezo, Fascia y Fodom per i juesc olimpics. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion ...
En gaujon dles Olimpiades en Anpezo àn podù vedei l valour dla bandiera ladina, coche simbol dla prejenza de n popul particolar tles Dolomites. Tratant chisc dis él passé deseines de persones ti ufizies dla Union Generela a damané do les bandieres che i oven aposté, do che dutes cheles che fova da garat é vegnudes spartides fora tles valedes de Anpezo, Fascia y Fodom per i juesc olimpics. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion ...
20 de merz 2026
Referendum su la giustizia: la rejons per l SCI e per l NO
Se lita ai 22 e 23 de mèrz. La rejons del SCI e del NO.
Ai 22 e 23 de mèrz sion chiamé a litèr al referendum costituzionèl per aproèr o manco la reforma de la giustizia. Ma perché pa ne vegn domanà de dezider su la giustizia e sun si aparac? Te noscia valèdes l é stat fat pecia propaganda. Nos dajon cont de doi scontrèdes, una per l SCI e una per l NO, che spiega la rejons per jir a litèr.
Podede lejer dut su La Usc dai 20 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...
Ai 22 e 23 de mèrz sion chiamé a litèr al referendum costituzionèl per aproèr o manco la reforma de la giustizia. Ma perché pa ne vegn domanà de dezider su la giustizia e sun si aparac? Te noscia valèdes l é stat fat pecia propaganda. Nos dajon cont de doi scontrèdes, una per l SCI e una per l NO, che spiega la rejons per jir a litèr.
Podede lejer dut su La Usc dai 20 de mèrz da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament ...




