08 de fauré 2026
Freinademetz: n Sènt e n Grop miscionarie
A Poza l é stat recordà l Sènt ladin e l é stat na ocajion per fèr mingol de festa ence per l Grop Miscionarie che porta sie inom e per recordèr l'atività e l gran sostegn che i volontèdes de chest Grop col didament de tropes fascegn sporc te dut l mond.
Ai 29 de jené l é l dì de la memoria liturgica de Sèn Giosef da Oies, l prum sènt ladin. Ence te Fascia la devozion per Sèn Freinademetz la é n muie fona, semper tegnuda viva ence dal bas relief che da n muie de egn fornesc la gejia de Poza e dal Grop Miscionarie che porta sie inom. N leam che se à renforzà dal 2017, canche mons. Bressan, enlouta arzipiscop de Trent, à volù ge sporjer a noscia val la reliquia ‘ex arca sepulchralis’ che ge era stata donèda da Siur Pire Irsara, con n ...
Ai 29 de jené l é l dì de la memoria liturgica de Sèn Giosef da Oies, l prum sènt ladin. Ence te Fascia la devozion per Sèn Freinademetz la é n muie fona, semper tegnuda viva ence dal bas relief che da n muie de egn fornesc la gejia de Poza e dal Grop Miscionarie che porta sie inom. N leam che se à renforzà dal 2017, canche mons. Bressan, enlouta arzipiscop de Trent, à volù ge sporjer a noscia val la reliquia ‘ex arca sepulchralis’ che ge era stata donèda da Siur Pire Irsara, con n ...
08 de fauré 2026
Ufize Iat, l’Aft rinunzia e l servisc l va a na firma dal Piemont
L contrat col Comun l sarà per 3 agn e n import de 285 mile euro. L firma la mossarà tra l auter garantì l’organizazion de 10 amnifestazion al ann n acorco col Comun
Dal prum de jené l servisc de informazion e asistenza tutirtiga e del ufize turistich de Reba no l é plù nte le mán de l’Associazion Turitica Arabba Fodom Turismo. L consorz che bina auna le ativité turistighe de la valada no l’a plù tout pert al bándo metù fora dal Comun finanzié coi scioldi de la couta de souramont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dal prum de jené l servisc de informazion e asistenza tutirtiga e del ufize turistich de Reba no l é plù nte le mán de l’Associazion Turitica Arabba Fodom Turismo. L consorz che bina auna le ativité turistighe de la valada no l’a plù tout pert al bándo metù fora dal Comun finanzié coi scioldi de la couta de souramont.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
08 de fauré 2026
Resultac de valuta a Montegrotto
La Ritmica Fassa Project é stata protagonista al Tornoi de le Terme con cater ginastes sul podie.
Doi giornèdes pienes de sport e ginastica ritmica à animà l ‘Tornoi de la Termes’, na competizion da peconc recognosciuda da la Federazion Ginastica de la Tèlia (FGI) che se à tegnù ai 24 e 25 de jené a Montegrotto Terme.
L event à dombrà numeres emportanc con presciapech 450 ginastes che à tout pèrt e che se à dat ju te livie che jia da la categoria LA fin al Gold, conferman n contest competitif de autiscim livel tecnich.
Anter la sozietèdes l era ence la ASD Ritmica Fassa Project.
Podede lejer ...
Doi giornèdes pienes de sport e ginastica ritmica à animà l ‘Tornoi de la Termes’, na competizion da peconc recognosciuda da la Federazion Ginastica de la Tèlia (FGI) che se à tegnù ai 24 e 25 de jené a Montegrotto Terme.
L event à dombrà numeres emportanc con presciapech 450 ginastes che à tout pèrt e che se à dat ju te livie che jia da la categoria LA fin al Gold, conferman n contest competitif de autiscim livel tecnich.
Anter la sozietèdes l era ence la ASD Ritmica Fassa Project.
Podede lejer ...
07 de fauré 2026
La Coprativa de Ciampedel muda diretor
L é stat fat n investiment per ge dèr azet ai lurieranc per la sajon. La radunanza à aproà n bilanz bon, enceben coi vadagnes mingol smendré per ge jir encontra ai sozi.
»No peisse che se cogne vardèr de crescer semper, per mie cont cognon vardèr soraldut al benstèr de nesc sozi«. Con chesta paroles l president de la Coprativa de Ciampedel, Mauro Rizzi, l à avert la radunanza per l'aproazion del bilanz, endrezèda en domenia domesdì tel PalaDolomites de Ciampestrin.
L ejercizie dal prum de otober del 2024 ai 30 de setember del 2025 se à serà su con n utol de 209.547 euro.
Podede lejer dut su La Usc dai 6 de firé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ...
»No peisse che se cogne vardèr de crescer semper, per mie cont cognon vardèr soraldut al benstèr de nesc sozi«. Con chesta paroles l president de la Coprativa de Ciampedel, Mauro Rizzi, l à avert la radunanza per l'aproazion del bilanz, endrezèda en domenia domesdì tel PalaDolomites de Ciampestrin.
L ejercizie dal prum de otober del 2024 ai 30 de setember del 2025 se à serà su con n utol de 209.547 euro.
Podede lejer dut su La Usc dai 6 de firé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ...
07 de fauré 2026
El mondo ‘l é ruà in Anpezo
El paes ‘l é drio a vive śornades de reśiro, mangare de caramus, ma pichesee de vita, con un grun de parsones, che ‘s rua da agnochemai. Dapò de chesta doa setemanes restarà algo de bon de fato, outre laore da fenì, inze un paes che muda, drio ‘na storia de setanta ane
Vei ca, i Śoghe olimpiche Milano Torino 2026 i é ruade. Duto ‘l é scomenzà de marzo del 2018, canche el presidente veneto Luca Zaia ‘l é moesc con chesta pensada e ‘l à domandà al Comun de Anpezo se ‘l ea d’acordo. Ra aministrazion de inalora, con capocomun Gianpietro Ghedina Crepo, r’à dito de scì, dute d’acordo; inalora da banda pizora ‘l ea consiliere che ancuoi i é loudaduos. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Vei ca, i Śoghe olimpiche Milano Torino 2026 i é ruade. Duto ‘l é scomenzà de marzo del 2018, canche el presidente veneto Luca Zaia ‘l é moesc con chesta pensada e ‘l à domandà al Comun de Anpezo se ‘l ea d’acordo. Ra aministrazion de inalora, con capocomun Gianpietro Ghedina Crepo, r’à dito de scì, dute d’acordo; inalora da banda pizora ‘l ea consiliere che ancuoi i é loudaduos. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
07 de fauré 2026
Bela Ladinia venc la Moena Ski Alp
I venjidores de la seconda tapa del zircuit Ski Alp 4 Valèdes La Sportiva l é Hermann Debertolis e Martina Cumerlato.
En vender ai 30 de jené Bela Ladinia à endrezà la seconda tapa del zircuit Ski Alp 4 Valèdes La Sportiva, la 11^ Moena Ski Alp. En dut 260 i partezipanc a la garejèda anter agonisć e escurscionisć. I concorenc é ponté demez dai Ronc, da la partenza del impiant de Lujia e i é rué sun Valbona, 3.000 metres de percors e 450 metres de dislivel. I escurscionisć é peé via entorn les 6 da sera enveze i agonisć da les 8 duc ensema. L prum a ruèr su l é stat Hermann Debertolis de le Fiamme Oro te 19 ...
En vender ai 30 de jené Bela Ladinia à endrezà la seconda tapa del zircuit Ski Alp 4 Valèdes La Sportiva, la 11^ Moena Ski Alp. En dut 260 i partezipanc a la garejèda anter agonisć e escurscionisć. I concorenc é ponté demez dai Ronc, da la partenza del impiant de Lujia e i é rué sun Valbona, 3.000 metres de percors e 450 metres de dislivel. I escurscionisć é peé via entorn les 6 da sera enveze i agonisć da les 8 duc ensema. L prum a ruèr su l é stat Hermann Debertolis de le Fiamme Oro te 19 ...
07 de fauré 2026
Ti cialé al’ert y al artejanat da n auter pont de ududa
Tl Museum Gherdëina iel dan otodì unì prejentà na mostra nueva dal titul »Pec de n mond«. La mostra lascia udëi coche chëi de Gherdëina ova liams cun l'ert y la cultura de duta la Europa, ma nce coche i fova mpo liei a n si mond, na vita scëmpla da paur tla Dolomites
Mpuech àl bën fat mel al cuer a ne pudëi nia plu mëter ora vel’ pez che n ova for tan prijà, coche la figures urigineles dla dlieja da Sacun di scultëures Trebinger y Vinatzer o l bel Crist de Val dl 16ejim secul. Ma sce n uel ti fé lerch a velch de nuef, pona muessen datrai nce renunzië a zeche. L ann passà à l Museum naugurà la mostra dla chiena dla Sevi, na mostra nterativa drët garateda ti salamënc ulache l fova dant metù ora scultures y pitures dla tradizion dl ziplé y dl’ert de Gherdëina. ...
Mpuech àl bën fat mel al cuer a ne pudëi nia plu mëter ora vel’ pez che n ova for tan prijà, coche la figures urigineles dla dlieja da Sacun di scultëures Trebinger y Vinatzer o l bel Crist de Val dl 16ejim secul. Ma sce n uel ti fé lerch a velch de nuef, pona muessen datrai nce renunzië a zeche. L ann passà à l Museum naugurà la mostra dla chiena dla Sevi, na mostra nterativa drët garateda ti salamënc ulache l fova dant metù ora scultures y pitures dla tradizion dl ziplé y dl’ert de Gherdëina. ...
07 de fauré 2026
Iel pa miec l smaché o mpo l dé inant?
Davia che la Caritas ne se cruzia nia plu de abiné adum i guanc adurvei, à la Cumenanza raiunela Salten-Scilier sëurantëut chësc servisc per i Chemuns de Gherdëina. On nrescì coche l funziunea, cie che l suzed cun i guanc de segonda man y sce l cunvën
I Chemuns de Gherdëina à fat al savëi che da śën inant vëniel inò abinà adum guant de segonda man. N possa jì a se tò i sac da mëter ite i guanc che n ne n'adrova nia plu ti trëi Chemuns y i costa 2,5 € l un. N possa, coche dant, i dé ju tl Zënter de rezitlaje a Puntives. L vën prià bel de dé ju mé guant, ciauzei y stofs nëc y te na bona cundizion. L guant danejà o scialdi da ledam muessa unì smacà tl refudam de cësa, à fat al savëi i Chemuns.
L ie de velch na bona nutizia, davia che sce n ...
I Chemuns de Gherdëina à fat al savëi che da śën inant vëniel inò abinà adum guant de segonda man. N possa jì a se tò i sac da mëter ite i guanc che n ne n'adrova nia plu ti trëi Chemuns y i costa 2,5 € l un. N possa, coche dant, i dé ju tl Zënter de rezitlaje a Puntives. L vën prià bel de dé ju mé guant, ciauzei y stofs nëc y te na bona cundizion. L guant danejà o scialdi da ledam muessa unì smacà tl refudam de cësa, à fat al savëi i Chemuns.
L ie de velch na bona nutizia, davia che sce n ...
06 de fauré 2026
Dan 50 agn gnôl festejé le Beat a Oies
Ai 30 de ma dl 1976 se desfirâl na gran festa a Badia por la beatificaziun de Pater Ujöp Frëinademetz, cun daimpró ai 15 mile partezipanc
Al ê le 1975 canche Pater Ujöp Frëinademetz da Oies ê gnü detlaré Beat dal papa Paul VI ai 19 d’otober, tla gran dlijia de San Pire a Roma. Por chësta ocajiun ê deplü Ladins jüs a Roma por tó pert al evënt. L’ann dedô êl gnü organisé a Oies da n comité spezial na gran festa ince por la jënt che n’â nia sciafié da rové jö tla capitala taliana. De chësc evënt se recorda ciamó n valgügn, dantadöt por süa particolarité.
Te La Usc di Ladins dl 1976 dl 1. messé, ...
Al ê le 1975 canche Pater Ujöp Frëinademetz da Oies ê gnü detlaré Beat dal papa Paul VI ai 19 d’otober, tla gran dlijia de San Pire a Roma. Por chësta ocajiun ê deplü Ladins jüs a Roma por tó pert al evënt. L’ann dedô êl gnü organisé a Oies da n comité spezial na gran festa ince por la jënt che n’â nia sciafié da rové jö tla capitala taliana. De chësc evënt se recorda ciamó n valgügn, dantadöt por süa particolarité.
Te La Usc di Ladins dl 1976 dl 1. messé, ...
06 de fauré 2026
Carnascèr ta Penìa
Desche vigni an l Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa à endrezà doi neva mascherèdes. Enstadì i à portà dant »L idraulico del telefon« de Fabio de la Menina.
Temp de Carnascèr, temp de mascherèda ta Penìa. Ence chest an i atores del Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa i se n à studià doi neves da portèr sun paladina de la veia scoles. Do che da Sèn Bastian l é stat metù dant »Tone Tomèra e la sossìes« de Simon de Giulio (e che vegnarà spilenà amò da jebia grassa), en sabeda ai 31 de jené l é stat portà dant »L idraulico del telefon« scrita ju da Fabio de la Menina del 1990 e jà fata del 2012. L salut a la jent, che empienia la sala, ge é stat dat ...
Temp de Carnascèr, temp de mascherèda ta Penìa. Ence chest an i atores del Grop de la Mèscres de Dèlba e Penìa i se n à studià doi neves da portèr sun paladina de la veia scoles. Do che da Sèn Bastian l é stat metù dant »Tone Tomèra e la sossìes« de Simon de Giulio (e che vegnarà spilenà amò da jebia grassa), en sabeda ai 31 de jené l é stat portà dant »L idraulico del telefon« scrita ju da Fabio de la Menina del 1990 e jà fata del 2012. L salut a la jent, che empienia la sala, ge é stat dat ...
06 de fauré 2026
Ski Team Fascia: inant adum!
I sozi se à strent entorn al diretif, metù sot cusa dal oramai ex vizepresident, che l é stat tout fora da la sociazion.
Te na radunanza dassen delicata ansera, jebia ai 5 de firé, i sozi del Ski Team Fascia ge à confermà piena fiduzia al president Lorenzo Cemin, a la tesoriera Alessia Daprà e a dut l diretif.
La radunanza é stata chiamèda ite con n orden del dì dassen pesoch, che ge domanèa ai sozi de se pronunzièr su la dezijion del Consei diretif de parèr fora dal Ski Team l ex vizepresident, avocat Marco Franco, e te n auter pont al orden del dì, su domana del medemo ex vizepresident, che i sozi lite ...
Te na radunanza dassen delicata ansera, jebia ai 5 de firé, i sozi del Ski Team Fascia ge à confermà piena fiduzia al president Lorenzo Cemin, a la tesoriera Alessia Daprà e a dut l diretif.
La radunanza é stata chiamèda ite con n orden del dì dassen pesoch, che ge domanèa ai sozi de se pronunzièr su la dezijion del Consei diretif de parèr fora dal Ski Team l ex vizepresident, avocat Marco Franco, e te n auter pont al orden del dì, su domana del medemo ex vizepresident, che i sozi lite ...
06 de fauré 2026
Set medaes ladines te la Val de Non
Balarines e balarins da Fascia, Val Badia e Gherdena se a vadagnà l podie a Borgo d'Anaunia.
Bel suzes ladin te la fin de setemèna dai 31 de jené e prum de firé a Borgo d'Anaunia, olache con l endrez de l'ADS Smeraldo Ice Team Val de Non se à dejout la terza e ultima proa de la Copa Tèlia de fascia Gold per l Trivenet. Passa 150 balarines e balarins, spartii te la categories da la Pre Novice a la Junior, se à confrontà su la giacia te 270 esibizions, anter si programes curt e ledech.
Pean via da la maores, l prum ejit ladin de ezelenza l é ruà con Elisa de Geest del Eisclub Gardena, ...
Bel suzes ladin te la fin de setemèna dai 31 de jené e prum de firé a Borgo d'Anaunia, olache con l endrez de l'ADS Smeraldo Ice Team Val de Non se à dejout la terza e ultima proa de la Copa Tèlia de fascia Gold per l Trivenet. Passa 150 balarines e balarins, spartii te la categories da la Pre Novice a la Junior, se à confrontà su la giacia te 270 esibizions, anter si programes curt e ledech.
Pean via da la maores, l prum ejit ladin de ezelenza l é ruà con Elisa de Geest del Eisclub Gardena, ...
06 de fauré 2026
Mo dodescmile liec per Sudtirol? Prëibel no
L’idea dl assessëur per l turism dla Provinzia de Bulsan, Luis Walcher, de ulëi spënjer mo de n valgun ani l dërt de pudëi fé mo dodescmile liec te raions turistics nueves, ne ti à nia plajù ai respunsabli tl ciamp dl turism de Gherdëina. On audì la minonga dl presidënt de Dolomites/Val Gardena, Christoph Vinatzer
Canche Arnold Schuler fova mo assessëur per l turism te nosta Provinzia fòvel stat bon de druché tres n stop ai liec, dessegur nce ajache da truepa pertes unìvel dit che l nen ie assé. Bele te chëi ani cunesciòven la parola »overtourism«.
Per raions turistics y liec bele udui dant òven dit che i pudova mo i frabiché nchin de setëmber de chëst ann. Śën, puec mënsc dan che ruvon a chësta data, àn capì che feter dodescmile liec ne n’ie te chisc ani nia unic fac, per vel’ gauja che ne savon nia. A ...
06 de fauré 2026
»Na bona spiritualité generëia na bona cultura«
Dl’ora de religiun te scora y dl’importanza dla spiritualité tla formaziun scolastica n’unse baié cun Christian Ferdigg, professur de religiun y leteratöra
»Co orunse pa formé i adulc dl dagní?«, é la domanda che vëgn fata tl ambit scolastich, canche ara se trata de ponsé sura a co mudé le sistem scolastich por le fá deventé plü atratif y le adaté ai debojëgns di jogn d’aldedaincö. »Deplü sport«, dij zacai, d’atri indere mët l’azënt sön la creativité y sön materies che la coltivëies.
Te chësc discurs aldon fora püch o tan co mai, la domanda do na miú formaziun spirituala.
Ciodí n aldon pa mai che i adulc dl dagní dess ester porsones cun na ...
»Co orunse pa formé i adulc dl dagní?«, é la domanda che vëgn fata tl ambit scolastich, canche ara se trata de ponsé sura a co mudé le sistem scolastich por le fá deventé plü atratif y le adaté ai debojëgns di jogn d’aldedaincö. »Deplü sport«, dij zacai, d’atri indere mët l’azënt sön la creativité y sön materies che la coltivëies.
Te chësc discurs aldon fora püch o tan co mai, la domanda do na miú formaziun spirituala.
Ciodí n aldon pa mai che i adulc dl dagní dess ester porsones cun na ...
06 de fauré 2026
Vibraziuns olimpiches
Comentar de pruma
I Jüc Olimpics mët man. »It’s your vibe« é le motto, che dess trá ite le publich de döt le monn tles gares y manifestaziuns, descedan te düc atmosfera agonistica, emoziuns y ligrëzes. Pro les emoziuns aldel ince les tristëzes, y les delujiuns. Desco chëra che i ún sintí zacan n de cun la notizia che na atleta de biathlon, avisa de Antholz, é resultada positiva a n test de doping. Nia da crëie ci ambries che na te’ notizia sciüra söles gares olimpiches de chësta disciplina tradizionala y ...
I Jüc Olimpics mët man. »It’s your vibe« é le motto, che dess trá ite le publich de döt le monn tles gares y manifestaziuns, descedan te düc atmosfera agonistica, emoziuns y ligrëzes. Pro les emoziuns aldel ince les tristëzes, y les delujiuns. Desco chëra che i ún sintí zacan n de cun la notizia che na atleta de biathlon, avisa de Antholz, é resultada positiva a n test de doping. Nia da crëie ci ambries che na te’ notizia sciüra söles gares olimpiches de chësta disciplina tradizionala y ...
06 de fauré 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 26 de jené iel stat n nzidënt cun i schi sun Plan de Corones: n’ëila polaca fova tumeda y se à rot na giama. Do la prima cures da pert dl dutor iesen julei limpea tl spedel de Burnech.
Da sëira ie l Aiut Alpin unì cherdà tla palestra de arpizeda te Sëlva, ulache n mut se ova fat mel. L ie unì menà tl spedel de Bulsan.
Ai 27 de jené ne stajova n ël sun Mont de Sëuc nia massa bën. Do la prima valutazion dl dutor l àn ciarià tl joler y menà tl spedel de Bulsan.
Domesdì iesen mo julei a Urtijëi per ...
Da sëira ie l Aiut Alpin unì cherdà tla palestra de arpizeda te Sëlva, ulache n mut se ova fat mel. L ie unì menà tl spedel de Bulsan.
Ai 27 de jené ne stajova n ël sun Mont de Sëuc nia massa bën. Do la prima valutazion dl dutor l àn ciarià tl joler y menà tl spedel de Bulsan.
Domesdì iesen mo julei a Urtijëi per ...
06 de fauré 2026
En chësc iade s’l’unse cuntadacun Michela Burchia de Badia
Dancà y da na pert
Michela, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Michela Burchia de Badia, i á 59 agn, i sun maridada y á dui mituns.
Tan dî este pa bele vardiana de scora?
Iniann vëgnel 24 agn che i sun vardiana de scora. Bele da na te möta, canche i jô ciamó a scora, sunsi piada ia a fá pici laurs d’isté y dedô fora por i hotí a lauré sajun. Inlaota êl ciamó döt atra-mënter, an ciarâ da pié ia adora a lauré por deventé autonoms y se rangé. Studié dî n’ê nia poscibl por düc. Iö laurâ ion mo nia massa ...
Michela, poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Michela Burchia de Badia, i á 59 agn, i sun maridada y á dui mituns.
Tan dî este pa bele vardiana de scora?
Iniann vëgnel 24 agn che i sun vardiana de scora. Bele da na te möta, canche i jô ciamó a scora, sunsi piada ia a fá pici laurs d’isté y dedô fora por i hotí a lauré sajun. Inlaota êl ciamó döt atra-mënter, an ciarâ da pié ia adora a lauré por deventé autonoms y se rangé. Studié dî n’ê nia poscibl por düc. Iö laurâ ion mo nia massa ...
05 de fauré 2026
Moena-Valbona: se passa ai fac
La impresa temporana de le sozietà Leitner, Misconel, Lusia e Funivia Moena à sotescrit l contrat per la realisazion e gestion del nef impiant portamont.
»Ades no l é più demò idee ma segureze«. Con cheste parole l palesa duta sia sodesfazion l president de la sozietà Funivia Moena Maurizio Sommavilla. En vender ai 30 de jené te la senta de l’Agenzia provinziala per i apalc e contrac Apac l é stat sotescrit l contrat de conzescion per la projetazion esecutiva, costruzion e gestion del nef impiant portamont che colea Moena con Lujia. N passaje dezisif envers la realisazion de n’opera che vegn conscidrada strategica per la mobilità e l svilup ...
»Ades no l é più demò idee ma segureze«. Con cheste parole l palesa duta sia sodesfazion l president de la sozietà Funivia Moena Maurizio Sommavilla. En vender ai 30 de jené te la senta de l’Agenzia provinziala per i apalc e contrac Apac l é stat sotescrit l contrat de conzescion per la projetazion esecutiva, costruzion e gestion del nef impiant portamont che colea Moena con Lujia. N passaje dezisif envers la realisazion de n’opera che vegn conscidrada strategica per la mobilità e l svilup ...



