18 de messel 2025
Natöra, porsona y artifizialité röia adöm tl sëgn dl’infinité. L’opera »Terzo Paradiso« de Pistoletto
Calfosch á ciafé lerch por la concretisaziun dl »conzet« dër conesciü tla Talia y foradecá: le »Terzo Paradiso« de Michelangelo Pistoletto. Dan otedé é l’istalaziun gnüda inaodada söl sit
Tl cheder dla bienala Smach 2025 él gnü metü a jí dui proiec satelic. Un de chisc reverda la realisaziun dl conzet de Michelangelo Pistoletto che porta le titul »Terzo Paradiso«. A Calfosch, ai pisc dl ju de Frara, é rová adöm dan otedé por l’inaodaziun, surastanc comunai y provinziai, sciöche presidënc y direturs dles assoziaziuns che á sostegní la realisaziun dl’opera y á contribuí a so finanziamënt.
»L’ert contemporana ne valorisëia nia ma la contrada, mo ara alza fora ...
Tl cheder dla bienala Smach 2025 él gnü metü a jí dui proiec satelic. Un de chisc reverda la realisaziun dl conzet de Michelangelo Pistoletto che porta le titul »Terzo Paradiso«. A Calfosch, ai pisc dl ju de Frara, é rová adöm dan otedé por l’inaodaziun, surastanc comunai y provinziai, sciöche presidënc y direturs dles assoziaziuns che á sostegní la realisaziun dl’opera y á contribuí a so finanziamënt.
»L’ert contemporana ne valorisëia nia ma la contrada, mo ara alza fora ...
18 de messel 2025
Sa le Sele per recordèr
La Compagnia di Scizeres de Fasha à endrezà na zerimonia per i 10 egn da canche l é stat metù la crousc sul front de vera. Don Mario à dit messa e benedì la corona e l é stat uzà fora l valor de la pèsc.
Ai 8 de aost del 2015 i Scizeres de Fascia era sa le Sele a portèr su e benedir na crousc en recort de duc i Standschützen, volontadives joegn e veies, che de mé del 1915 é jic a defener l front de la vera sun usc de cèsa. L event fajea pèrt de n projet più gran dal inom ‘An der Front’, metù en esser da duc i scizeres del Tirol storich. Chest projet pervedea che sun duta la linea del front de la Gran Vera vegne pojà 74 croujes de fer a recort de duc i stonc. Sul teren de Fascia i era trei i ...
Ai 8 de aost del 2015 i Scizeres de Fascia era sa le Sele a portèr su e benedir na crousc en recort de duc i Standschützen, volontadives joegn e veies, che de mé del 1915 é jic a defener l front de la vera sun usc de cèsa. L event fajea pèrt de n projet più gran dal inom ‘An der Front’, metù en esser da duc i scizeres del Tirol storich. Chest projet pervedea che sun duta la linea del front de la Gran Vera vegne pojà 74 croujes de fer a recort de duc i stonc. Sul teren de Fascia i era trei i ...
18 de messel 2025
78 madures con cater 100, un con lauda
N bon ejit per i 78 studenc di trei licees de la Scola Ladina de Fascia che se à diplomà chest an. Tant al artistich, che al linguistich che al scientifich l é n 100, e apede a chisc trei, al scientifich l é ence n 100 con lauda.
Ence te Fascia per i studenc del ultim an di trei licees: linguistich, artistich e scientifich, se à serà su chisc dis passé i ejames de matura. A se vadagnèr l diplom te la Scola ladina de Fascia chest an l é stat en dut 78 studenc, 31 te la doi classes del linguistich, 29 te la doi classes del artistich e 18 te la V clas del scientifich.
L ejam de matura l é semper n moment emportant, ajache l segna la fin de n percors de 5 egn che à vedù chisc joegn doventèr gregn e strenjer leames, ge fèr ...
Ence te Fascia per i studenc del ultim an di trei licees: linguistich, artistich e scientifich, se à serà su chisc dis passé i ejames de matura. A se vadagnèr l diplom te la Scola ladina de Fascia chest an l é stat en dut 78 studenc, 31 te la doi classes del linguistich, 29 te la doi classes del artistich e 18 te la V clas del scientifich.
L ejam de matura l é semper n moment emportant, ajache l segna la fin de n percors de 5 egn che à vedù chisc joegn doventèr gregn e strenjer leames, ge fèr ...
18 de messel 2025
La bienala istalativa 2025 agüza la falc cun la cu
Dan otedé él gnü inaodé a Picolin la bienala d’ert contemporana Smach. La parora »cu« é la parora tle de chësta ediziun, che pîta l’incuntada cun perspetives söl liam danter tradiziun locala y storia universala. »I messun avëi le coraje da nes mostré sot a na löm nöia, ajache na cultura te vidrina ne basta nia«, dij Michael Moling
Dan da dui agn festejâ le proiet Smach 10 agn da süa nasciüda. Chësc ann é la bienala piada ia danü y presentëia na costelaziun nöia de 10 operes, co é gnüdes cernüdes dales iuries danter 300 propostes rovades adalerch da plü co 47 naziuns.
En gaujiun dla daurida dla 7ima ediziun dla bienala d’ert é rová adöm a Picolin dan dala Ciasa dl Maier, en sabeda ai 12 de messé, artisć, organisadus y amanc dl’ert contemporana y conzentuala. Tla serada él gnü porté dant le svilup dl proiet y ci che ...
Dan da dui agn festejâ le proiet Smach 10 agn da süa nasciüda. Chësc ann é la bienala piada ia danü y presentëia na costelaziun nöia de 10 operes, co é gnüdes cernüdes dales iuries danter 300 propostes rovades adalerch da plü co 47 naziuns.
En gaujiun dla daurida dla 7ima ediziun dla bienala d’ert é rová adöm a Picolin dan dala Ciasa dl Maier, en sabeda ai 12 de messé, artisć, organisadus y amanc dl’ert contemporana y conzentuala. Tla serada él gnü porté dant le svilup dl proiet y ci che ...
18 de messel 2025
I prumes sauc sui trampolins olimpics de Pardac
L é stat inaugurà la neva strutures al stadie Dal Ben de Pardac do doi egn e mez de lurieres.
Do passa doi egn dal scomenz di lurieres, en lunesc ai 14 de messèl, l é stat inaugurà ofizialmenter i neves trampolins del saut de Pardac, fac su del 1989 per i Campionac mondièi de schi del 1991. N moment spezièl a la prejenza de l’autoritèdes locales e provinzièles, ma ence de atlec e atltes de saut e combinèda nordica de la Nazionèla talièna che à proà la neva strutures omologhèdes jà la setemèna inant. I trampolins del stadie del saut G. Dal Ben de Pardac l é la pruma opera fenida tel ...
Do passa doi egn dal scomenz di lurieres, en lunesc ai 14 de messèl, l é stat inaugurà ofizialmenter i neves trampolins del saut de Pardac, fac su del 1989 per i Campionac mondièi de schi del 1991. N moment spezièl a la prejenza de l’autoritèdes locales e provinzièles, ma ence de atlec e atltes de saut e combinèda nordica de la Nazionèla talièna che à proà la neva strutures omologhèdes jà la setemèna inant. I trampolins del stadie del saut G. Dal Ben de Pardac l é la pruma opera fenida tel ...
18 de messel 2025
Ristla tl Circolo
Veronica Moroder y Jochen Hautzdorf ie ruvei da Hamburg ite a Urtijëi per mëter ora si chedri y si scultures
Per l prim iede à i artisć Veronica Moroder y Jochen Hautzdorf prejentà si lëures te na mostra de pèr.
La pitëura Moroder à crià cun culëures vives, chedri sun de plu livei. La figures se deslieia te culëures y formes – da paredlé cun splitres liedes, framënc de chedri y de pensieres, che n ne possa nia ntënder defin tl cumples dla realtà. Si opra ie ntressanta per l juech de cuntrasć danter l cuncret, l astrat y l contenut.
USC
L articul tla edizion atuela de La ...
Per l prim iede à i artisć Veronica Moroder y Jochen Hautzdorf prejentà si lëures te na mostra de pèr.
La pitëura Moroder à crià cun culëures vives, chedri sun de plu livei. La figures se deslieia te culëures y formes – da paredlé cun splitres liedes, framënc de chedri y de pensieres, che n ne possa nia ntënder defin tl cumples dla realtà. Si opra ie ntressanta per l juech de cuntrasć danter l cuncret, l astrat y l contenut.
USC
L articul tla edizion atuela de La ...
18 de messel 2025
Danoo sarà el stradon de Alemagna ves Anpezo
El guergno e i sguaze, ra roes da ra Croda Marcora, i zavarie de ra śente che laora, de ra parsones che vive ca, de i foreste che vien a spaso. Par el Comun de Anpezo ‘l é biśoin de un laoro fato dasen
Sta ota se saea che sarae suzedù: dute i se spetaa i sguaze, ra pioa, ra roes fin inze ‘l stradon, e coscita ‘l é suzedù. Da dasera de sabeda ai 12 de luio, dares 22.30, ‘l é vegnù śo un’outra roa, a sarà el stradon 51 de Alemagna, alolo defora de Dogana Vecia, al Ponte del Venco, su chel de San Vido de Cadore. Coscita i à sarà danoo duto, no s’à podù pasà par alcuante dis. L ea suzedù ignante, el 1 de luio, e i aea tegnù sarà fin a mercui ai 9 de luio. L é un gran zavario, ste ...
Sta ota se saea che sarae suzedù: dute i se spetaa i sguaze, ra pioa, ra roes fin inze ‘l stradon, e coscita ‘l é suzedù. Da dasera de sabeda ai 12 de luio, dares 22.30, ‘l é vegnù śo un’outra roa, a sarà el stradon 51 de Alemagna, alolo defora de Dogana Vecia, al Ponte del Venco, su chel de San Vido de Cadore. Coscita i à sarà danoo duto, no s’à podù pasà par alcuante dis. L ea suzedù ignante, el 1 de luio, e i aea tegnù sarà fin a mercui ai 9 de luio. L é un gran zavario, ste ...
18 de messel 2025
Bogn resultac por les atletes dl’US La Ila
A San Ciascian s’á desfiré tl’ultima fin dl’edema le „Raiffeisen Beach Cup“, pro chël che les atletes dl’US La Ila á arjunt de bogn plazamënc. Inant vá le iade sportif por le per badiot che rapresentará le Südtirol tl „Trofeo delle Regioni“ tla Calabria
Le „Raiffeisen Beach Cup“ á fat tapa tl’Alta Badia tl'utlima fin dl'edema. Indöt s’á mosoré 72 pers da döt le Südtirol sön le saurun di ciamps da beachvolley dla zona sportiva de San Ciascian. Sabeda s’ál desfiré la competiziun danter les categories di adulc y domënia é spo jüs en aziun i jonins dles categories U14 y U16. Danter chisc á ince partezipé sportifs dl’US La Ila, arjunjon de bogn resultac.
Lena Irsara s’á batü naota cun Nadine Valentini la sabeda tla categoria ëres, portan a ...
Le „Raiffeisen Beach Cup“ á fat tapa tl’Alta Badia tl'utlima fin dl'edema. Indöt s’á mosoré 72 pers da döt le Südtirol sön le saurun di ciamps da beachvolley dla zona sportiva de San Ciascian. Sabeda s’ál desfiré la competiziun danter les categories di adulc y domënia é spo jüs en aziun i jonins dles categories U14 y U16. Danter chisc á ince partezipé sportifs dl’US La Ila, arjunjon de bogn resultac.
Lena Irsara s’á batü naota cun Nadine Valentini la sabeda tla categoria ëres, portan a ...
18 de messel 2025
Zacotan de domandes ala jona Melanie Call d’Al Plan, aspiranta bocara y iagra
Dancà y da na pert
I sun amez isté y os arëis trep da fá?
Melanie Call Al é cotan plü jont co d’atri agn, la sajun á motü man eniann denant, ince bonamonter por merit dal bel tomp de jügn. I dis dla findledema é stés dagnora dër bogn.
La bocaria de paisc á dagnora en edl söl’andamont dla sajun turistica, o?
Chël pón bën dí, deache nos condüjun ince la cern te pert dai hotí y tles üces da munt.
Al vën dit che al é entres manco jont co mangia cern?
Cösc ne podunse nia dí. I odun che la jont da tlo y i ghesć ...
I sun amez isté y os arëis trep da fá?
Melanie Call Al é cotan plü jont co d’atri agn, la sajun á motü man eniann denant, ince bonamonter por merit dal bel tomp de jügn. I dis dla findledema é stés dagnora dër bogn.
La bocaria de paisc á dagnora en edl söl’andamont dla sajun turistica, o?
Chël pón bën dí, deache nos condüjun ince la cern te pert dai hotí y tles üces da munt.
Al vën dit che al é entres manco jont co mangia cern?
Cösc ne podunse nia dí. I odun che la jont da tlo y i ghesć ...
18 de messel 2025
Rost y fum
Comentar de pruma
En chest iadé é la festa dla Unité Ladina vegnuda tegnuda te Fascia per auzé fora doi cedeans importanc per l ativism cultural ladin: i 70 agn dla Union di Ladins de Fascia y i 50 agn dl Istitut Cultural Ladin »majon di fascegn«. Da vedei, audì y sentì él sté en chest domesdì de plu consciderazions diretes o ence demé indicatives per na dejunion pericolousa che jissa da desgropé zenza leges nueves, y pona ence impulsc utli y sensazions encherscioules. La mujiga plajoula, dalonc da la ...
En chest iadé é la festa dla Unité Ladina vegnuda tegnuda te Fascia per auzé fora doi cedeans importanc per l ativism cultural ladin: i 70 agn dla Union di Ladins de Fascia y i 50 agn dl Istitut Cultural Ladin »majon di fascegn«. Da vedei, audì y sentì él sté en chest domesdì de plu consciderazions diretes o ence demé indicatives per na dejunion pericolousa che jissa da desgropé zenza leges nueves, y pona ence impulsc utli y sensazions encherscioules. La mujiga plajoula, dalonc da la ...
18 de messel 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 7 de lugio à n’ambulanza menà adalerch tla sënta a Puntives na pitla muta de doi mënsc, che fova tumeda sun fonz y ne se n stajova nia bën. L dutor l’à vijiteda y n ie pona julei limpea tl spedel de Bulsan per n cuntrol plu a puntin.
Ai 9 de lugio ie l joler dl Aiut Alpin Dolomites julà sot ala Utia Comici, ulache n ël american fova tumà cun la roda y se ova rot na sciabla y ova batù l cë. La duturëssa l à vijità y n l à pona menà cun l joler tl spedel de Persenon.
Ai 10 de lugio iel stat n ...
Ai 9 de lugio ie l joler dl Aiut Alpin Dolomites julà sot ala Utia Comici, ulache n ël american fova tumà cun la roda y se ova rot na sciabla y ova batù l cë. La duturëssa l à vijità y n l à pona menà cun l joler tl spedel de Persenon.
Ai 10 de lugio iel stat n ...
17 de messel 2025
Segnèi resa, bastassa l bon sens
La Coprativa de Sèn Jan à endrezà trei posć per i auti resservé a femenes autramenter o neogenitores. Te Fascia i Comuns li à tiré demez, fora che a Ciampedel.
Da presciapech trei setemènes tel piazal dai auti tedant ai reparc extralimentères del Fassa Coop a Sèn Jan l é stat metù doi neves scartabie. L é doi segnèi che regolamentea la sosta di auti aldò del Codesc de la strèda e che belapontin la Coprativa de Sèn Jan à volù resservèr a doi categories spezièles: un per la femenes autramenter e i neogenitores e un per la persones con desabilità.
De segur n bel segnèl de atenzion da man de l’azienda che sun chest tem é semper stata n muie ...
Da presciapech trei setemènes tel piazal dai auti tedant ai reparc extralimentères del Fassa Coop a Sèn Jan l é stat metù doi neves scartabie. L é doi segnèi che regolamentea la sosta di auti aldò del Codesc de la strèda e che belapontin la Coprativa de Sèn Jan à volù resservèr a doi categories spezièles: un per la femenes autramenter e i neogenitores e un per la persones con desabilità.
De segur n bel segnèl de atenzion da man de l’azienda che sun chest tem é semper stata n muie ...
17 de messel 2025
Fascia à saludà Alceo Pastore
L é se n jit ai 9 de messèl a l’età de 90 egn. L se à dat ju per duta sia vita tel mond del schi con pascion, dedizion e anteveder.
En vender ai 11 de messèl l é stat compagnà te sie ultim viac Alceo Pastore da Moena, se n jit a l’età de 90 egn ai 9 de messèl. Alceo l era cognosciù da duc te Fascia e foravia ajache l é stat na fegura dassen emportanta per l sport da d’invern, a chel che l ge à dat pascion, dedizion e anteveder.
Dal lech de Garda l se aea tramudà a Moena e l se aea sobito dat ju te chest setor: con la gestion del prum impiant portamont sun Pas de Pordoi del 1964 e dapò col tor pèrt al projet inovatif del ...
En vender ai 11 de messèl l é stat compagnà te sie ultim viac Alceo Pastore da Moena, se n jit a l’età de 90 egn ai 9 de messèl. Alceo l era cognosciù da duc te Fascia e foravia ajache l é stat na fegura dassen emportanta per l sport da d’invern, a chel che l ge à dat pascion, dedizion e anteveder.
Dal lech de Garda l se aea tramudà a Moena e l se aea sobito dat ju te chest setor: con la gestion del prum impiant portamont sun Pas de Pordoi del 1964 e dapò col tor pèrt al projet inovatif del ...
17 de messel 2025
Olimpiadi e cualité de le struture rizetive: acordo ntra Uls e Confcommercio
Ntel program la formazion dei operadous e l’asistenza su l’aplicazion de le norme
L’Uls Dolomiti e Confcommercio Belluno Dolomiti i a envié via na colaborazion per ndividué e mëte jì mesure e azion per garantì auc standar igienico – sanitars nte le struture turistico – rizetive del teritorio per podei meio segurè la sanité e la segurëza dei turisć n previjion de la mascia de atlec, delegazions, vijitadous e dut l personal che nteresciarà l teritorio ntánt i juosc olimpizi e paralimpizi da d’inviern de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion stampeda de ...
L’Uls Dolomiti e Confcommercio Belluno Dolomiti i a envié via na colaborazion per ndividué e mëte jì mesure e azion per garantì auc standar igienico – sanitars nte le struture turistico – rizetive del teritorio per podei meio segurè la sanité e la segurëza dei turisć n previjion de la mascia de atlec, delegazions, vijitadous e dut l personal che nteresciarà l teritorio ntánt i juosc olimpizi e paralimpizi da d’inviern de Milán – Cortina 2026. (LS)
De plu tla edizion stampeda de ...
17 de messel 2025
Unité y viveza tl di che abina i ladins adum
Al Di dla Unité Ladina a Sèn Jan à tout pert reprejentanc istituzionai dles provinzies, dla region, dla majera pert di comuns de Fascia y ence da d'autri comuns dla Ladinia.
L zil de abiné adum ladins da dutes les valedes dles Dolomites é vegnù arjont en domenia a Sèn Jan. L Di dla Unité Ladina, che la Union Generela di Ladins dla Dolomites met a jì vigni ann entourn i 14 de messel, per recordé la gran adunanza di Ladins sun l jouf de Sela dl 1946, se à dejout chest ann ai 13 de messel en colaborazion con la Union di Ladins de Fascia.
Per chesta ocajion à la presidenta Milva Mussner pensé a na vida mingol lesiera per tegnì adum i ladins, con mujiga, filmac, retrac: ...
L zil de abiné adum ladins da dutes les valedes dles Dolomites é vegnù arjont en domenia a Sèn Jan. L Di dla Unité Ladina, che la Union Generela di Ladins dla Dolomites met a jì vigni ann entourn i 14 de messel, per recordé la gran adunanza di Ladins sun l jouf de Sela dl 1946, se à dejout chest ann ai 13 de messel en colaborazion con la Union di Ladins de Fascia.
Per chesta ocajion à la presidenta Milva Mussner pensé a na vida mingol lesiera per tegnì adum i ladins, con mujiga, filmac, retrac: ...
17 de messel 2025
L Ladinia Women’s Chorus pra l cuncors tla Franzia
L cor dl'ëiles de Gherdëina à arjont l terzo plazamënt pra l cuncors nternaziunel di cores tla Provenza tla categuria »equal voices«
Dan prësciapuech doi enes ie la ciantarines dl Ladinia Women’s Chorus piedes ju de viers dla Côte d’Azur, Franzia, per fé pea pra la cuarta edizion dl cuncors nternaziunel di cores tla Provenza. Per l prim iede ie chësc unì metù a jì a Saint Raphaël, na zità sun i ëures dl mer mediteran. De reviers ie l cor ruvà cun doi de bon plazamënc y si miëur resultat arjont pra n cuncors nternaziunel de cianté.
Sara Senoner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ...
Dan prësciapuech doi enes ie la ciantarines dl Ladinia Women’s Chorus piedes ju de viers dla Côte d’Azur, Franzia, per fé pea pra la cuarta edizion dl cuncors nternaziunel di cores tla Provenza. Per l prim iede ie chësc unì metù a jì a Saint Raphaël, na zità sun i ëures dl mer mediteran. De reviers ie l cor ruvà cun doi de bon plazamënc y si miëur resultat arjont pra n cuncors nternaziunel de cianté.
Sara Senoner
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ...
17 de messel 2025
Doi nuviteies a Urtijëi
Tl Chemun de Urtijëi iel jit n droa doi pruiec
L Chemun de Urtijëi fej al savëi che la plazes da lascé l auto tl garasc Pana ie de lugio y agost y danter dezëmber y fauré resservedes per la zitadines y i zitadins de Urtijëi. N uel nscila ti dé na majera segurëza ala jënt dl luech de abiné na lerch da lascé l auto tl zënter nce de sajon auta.
N'autra nuvità ie che tla proscima enes y mënsc vëniel tëut su y digitalisà duta la nfrastrutura dal’ega de Urtijëi y nscila, daujin ala roles dal’ega da bever, dal’ega blancia y dal’ega foscia, ...
L Chemun de Urtijëi fej al savëi che la plazes da lascé l auto tl garasc Pana ie de lugio y agost y danter dezëmber y fauré resservedes per la zitadines y i zitadins de Urtijëi. N uel nscila ti dé na majera segurëza ala jënt dl luech de abiné na lerch da lascé l auto tl zënter nce de sajon auta.
N'autra nuvità ie che tla proscima enes y mënsc vëniel tëut su y digitalisà duta la nfrastrutura dal’ega de Urtijëi y nscila, daujin ala roles dal’ega da bever, dal’ega blancia y dal’ega foscia, ...
17 de messel 2025
Nce d’instà vën la figures muetes dassënn
Truepa ativiteies cun scialdi de bon resultac per i jugadëures dla lia dal Scioh Gherdëina
Danter l 28 de juni y l 5 de lugio iel stat i Campiunac talians di jëuni a Terrasini tla Sicilia. Tlo àl fat pea plu de 1200 jëuni y jëunes de duta la Talia. Per pudëi fé pea àn dant messù se cualifiché pra i Campiunac pruvinziei. N à fat 9 partides longes tl format tlassich. L à fat pea 18 jugadëures de Sudtirol, danter ëi nce Leonard Vozhzov dl Gherdëina tla categuria sot ai 10 ani. L jëunn à arjont scialdi n bon resultat y ie ruvà otaf.
Per la Lia dal Scioh Gherdëina, Manuel Perathoner
L ...
Danter l 28 de juni y l 5 de lugio iel stat i Campiunac talians di jëuni a Terrasini tla Sicilia. Tlo àl fat pea plu de 1200 jëuni y jëunes de duta la Talia. Per pudëi fé pea àn dant messù se cualifiché pra i Campiunac pruvinziei. N à fat 9 partides longes tl format tlassich. L à fat pea 18 jugadëures de Sudtirol, danter ëi nce Leonard Vozhzov dl Gherdëina tla categuria sot ai 10 ani. L jëunn à arjont scialdi n bon resultat y ie ruvà otaf.
Per la Lia dal Scioh Gherdëina, Manuel Perathoner
L ...
