04 de messel 2026
Paul Videsott é sëgn ince ciavalier
Le professur universitar Paul Videsott d’Al Plan é da püch gnü nominé ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. L’investitöra é gnüda tignida tla dlijia "todëscia" de Santa Maria dell’Anima a Roma
Dlungia les tröpes onoranzes y i tröc reconescimënc che le professur Paul Videsott á bele podü pié do, n’él gnü pormez dan da püch un dër particolar. Ai 24 d’aurí él gnü nominé a Roma ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. Aldí baian de ciavaliers tl 2026 pó ti soné a valgügn daldöt forest o fora dal tëmp, y belavisa messunse ince fá n salt de cënc de agn por capí de ci che ara se trata. La storia dl Ordin de San Iöre vá zoruch al rëgn d’Ungaria dl 14. secul y é lié ...
Dlungia les tröpes onoranzes y i tröc reconescimënc che le professur Paul Videsott á bele podü pié do, n’él gnü pormez dan da püch un dër particolar. Ai 24 d’aurí él gnü nominé a Roma ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. Aldí baian de ciavaliers tl 2026 pó ti soné a valgügn daldöt forest o fora dal tëmp, y belavisa messunse ince fá n salt de cënc de agn por capí de ci che ara se trata. La storia dl Ordin de San Iöre vá zoruch al rëgn d’Ungaria dl 14. secul y é lié ...
03 de messel 2026
La liëndes de ROTT te Tobià de Val a Vich
Ai 27 de jugn l é stat inaudà l Tobià de Val, n lech nef per l’èrt fascèna e ladina. Pruma mostra chela del artist de nonzech Lois Rottonara.
L é stat na bela emozion per Fernando Brunel inaudèr en sabeda passèda l Tobià de Val, tanche metù a post, e la mostra del artist ladin ROTT. l president de l’Union di Ladins de Fascia à volù fèr fora l tobià del Cincent rità da si bèrbesc e l meter a la leta de la sociazion ladina per poder ge dèr alberch a mostres, valorisèr l'èrt ladina e renforzèr l contat con l’autra valèdes ladines ence te chest ciamp. Per envièr via chest percors nef Brunel à domanà sie pecont da La Ila, Lois Rottonara, ...
L é stat na bela emozion per Fernando Brunel inaudèr en sabeda passèda l Tobià de Val, tanche metù a post, e la mostra del artist ladin ROTT. l president de l’Union di Ladins de Fascia à volù fèr fora l tobià del Cincent rità da si bèrbesc e l meter a la leta de la sociazion ladina per poder ge dèr alberch a mostres, valorisèr l'èrt ladina e renforzèr l contat con l’autra valèdes ladines ence te chest ciamp. Per envièr via chest percors nef Brunel à domanà sie pecont da La Ila, Lois Rottonara, ...
03 de messel 2026
Stefano Bernard Napoli, nef capofrazion de Penìa
L Comitat no é stat a una su la nomines. Stefano Salvador se à tirà fora, a sie post va endò ite Sabrina Daprai.
Ai 16 de mé te la litazions de la Frazions de Penìa e apede ai veies componenc Stefano Salvador de Stochier, capofrazion da dant, Stefano Bernard Napoli, Paolo Verra de Pilon e Simone Valeruz Crust l é ruà ite ence Marco Verra de Pilon al post de Sabrina Daprai. Entorn la metà de jugn se à troà l Comitat per litèr l capofrazion e con 3 stimes sun 5 l é stat lità Stefano Bernard Napoli. »Gé fosse stat a la leta per jir inant desche capofrazion – ne à dit Stefano Salvador – se aane metù endò duc ...
Ai 16 de mé te la litazions de la Frazions de Penìa e apede ai veies componenc Stefano Salvador de Stochier, capofrazion da dant, Stefano Bernard Napoli, Paolo Verra de Pilon e Simone Valeruz Crust l é ruà ite ence Marco Verra de Pilon al post de Sabrina Daprai. Entorn la metà de jugn se à troà l Comitat per litèr l capofrazion e con 3 stimes sun 5 l é stat lità Stefano Bernard Napoli. »Gé fosse stat a la leta per jir inant desche capofrazion – ne à dit Stefano Salvador – se aane metù endò duc ...
03 de messel 2026
Sport y artejanat s’anconta tres David Moroder
L jëunn de dejeset ani de Urtijëi fej brëies da skateboard. La Usc l à cuntatà per nen savëi deplù
La tradizion dl material lën y la ulentà de vivanda y modernità dl artejanat artistich cuntempurann se anconta tla pascion de David Moroder, jëunn de dejeset ani de Urtijëi, che à iust finà la cuarta tlas tla sezion de grafica dl Lizeum d’Ert Cademia.
Da n valgun ani incà se dàl ju cun l mond dl skateboard, nia mé cun l jì limpea, ma cun l lëur de artejanat che l ie dovia.
»Te mi berstot lasci jì mi criatività y feje skateboards, dut a man. Dala brëies de lën nchin al design finel iel mi pascion ...
La tradizion dl material lën y la ulentà de vivanda y modernità dl artejanat artistich cuntempurann se anconta tla pascion de David Moroder, jëunn de dejeset ani de Urtijëi, che à iust finà la cuarta tlas tla sezion de grafica dl Lizeum d’Ert Cademia.
Da n valgun ani incà se dàl ju cun l mond dl skateboard, nia mé cun l jì limpea, ma cun l lëur de artejanat che l ie dovia.
»Te mi berstot lasci jì mi criatività y feje skateboards, dut a man. Dala brëies de lën nchin al design finel iel mi pascion ...
03 de messel 2026
I ruves mëina puecia ega
Tëmp y temperatures ntan l mëns de juni 2026 te Sëlva a 1595 metri
L mëns de juni 2026 ie stat n pue’ plu frëit che chël dl ann passà cun 15,21° degreies de mesaria. La mesaria fova de 0,88 degreies sot a chëla dl ann passà, canche ove muserà 16,09°C de mesaria. Chël dl ann passà y nce chël da chëst ann ie stat un di junis plu ciaut de for da canche scrije su.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L mëns de juni 2026 ie stat n pue’ plu frëit che chël dl ann passà cun 15,21° degreies de mesaria. La mesaria fova de 0,88 degreies sot a chëla dl ann passà, canche ove muserà 16,09°C de mesaria. Chël dl ann passà y nce chël da chëst ann ie stat un di junis plu ciaut de for da canche scrije su.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
03 de messel 2026
Vëniel pa mo julà al mer?
Chëst ann d'ansciuda fova duc melsegures pervia dla viera tl Iran: puderàn pa mo julé d'instà n feries? Ti on damandà a Emily Insam, cunlauradëura de na agenzia de viac de Urtijëi, sce l vën mo tëut l julier y ulache la jënt de Gherdëina va chëst ann n feries
Pervia dla viera tl Iran y dla stluta dla streda de Hormuz ne savòven dan n valgun mënsc nia sce i julieres arà d’instà mo cherosene assé per pudëi julé. Duc fova grams y n ova tëma che gran npert di joi muessa unì tëuc demez. Śën che l instà à scumencià y che truepa families de nosta valeda ie al mer, ti ons fat n valguna dumandes a Emily Insam, cunlauradëura dla agenzia de viac Raetia Tours de Urtijëi, per capì sce l ie pa vëira che l ie uní plu rie a julé.
Elisabeth Kostner
La ntervista ...
Pervia dla viera tl Iran y dla stluta dla streda de Hormuz ne savòven dan n valgun mënsc nia sce i julieres arà d’instà mo cherosene assé per pudëi julé. Duc fova grams y n ova tëma che gran npert di joi muessa unì tëuc demez. Śën che l instà à scumencià y che truepa families de nosta valeda ie al mer, ti ons fat n valguna dumandes a Emily Insam, cunlauradëura dla agenzia de viac Raetia Tours de Urtijëi, per capì sce l ie pa vëira che l ie uní plu rie a julé.
Elisabeth Kostner
La ntervista ...
03 de messel 2026
Sèn Jan e Soraga à festejà si Sènc patrons
La comunanzes de Vich, Poza e Pera à onorà l patron de la Pieif e del Comun. A Sèn Jan e a Soraga l é stat festejà don Mario per si 35 egn de sacerdozie e Soraga se à strent ence apede a don Giovanni Rossi, preve da 65 egn.
La comunanza parochiala del Comun de Sèn Jan se à binà en mercol ai 24 de jugn per prear sie sènt patron. Da le ot da sera l é pontà via la procescion dal Comun General de Fascia con dantfora i confalogn, la Musega da Vich, la statua del Sènt portada dai Monesc de Sèn Jan, i preves e la jent. Don Mario Bravin à zelebrà messa uzan fora l ejempie de Sèn Jan Batista.
Temp de sagra ence per la comunanza parochiala de Soraga che en lunesc ai 29 de jugn se à binà te gejia per prear si Sènc ...
La comunanza parochiala del Comun de Sèn Jan se à binà en mercol ai 24 de jugn per prear sie sènt patron. Da le ot da sera l é pontà via la procescion dal Comun General de Fascia con dantfora i confalogn, la Musega da Vich, la statua del Sènt portada dai Monesc de Sèn Jan, i preves e la jent. Don Mario Bravin à zelebrà messa uzan fora l ejempie de Sèn Jan Batista.
Temp de sagra ence per la comunanza parochiala de Soraga che en lunesc ai 29 de jugn se à binà te gejia per prear si Sènc ...
03 de messel 2026
Al é büsia sön le pumptrack a Badia
La pista da rodes a San Linert é sëgn en funziun da passa n ann. Le pröm fazit é positif: »les iscriziuns al Club Rodes Val Badia crësc«
Cun l’aisciöda dl 2025 á metü man ofizialmënter l’ativité dl Club Rodes Val Badia sön le pumptrack nü a San Linert de Badia. A chësta strotöra nöia á i mëmbri dl’uniun y i apascioná de roda aspeté valgamia dî; apresciapüch carant’agn él passé da canche al gnô baié por le pröm iade tl Comun de Badia da fá sö na pista por les rodes.
»Ti agn 80’ êl n gran interes devers dla bmx. Deplü ê i mëmbri dl club che â ligrëza cun chësta sort de roda y ê interessá da jí inant y tó pert a ...
Cun l’aisciöda dl 2025 á metü man ofizialmënter l’ativité dl Club Rodes Val Badia sön le pumptrack nü a San Linert de Badia. A chësta strotöra nöia á i mëmbri dl’uniun y i apascioná de roda aspeté valgamia dî; apresciapüch carant’agn él passé da canche al gnô baié por le pröm iade tl Comun de Badia da fá sö na pista por les rodes.
»Ti agn 80’ êl n gran interes devers dla bmx. Deplü ê i mëmbri dl club che â ligrëza cun chësta sort de roda y ê interessá da jí inant y tó pert a ...
03 de messel 2026
»La Usc« insostituibla y fondamentala
Editorial
»La Usc di Ladins« é l soul edemal dut per ladin de nosta mendranza. Ala á perchel na funzion fondamentala sibe per la informazion de nosta jent, sibe de liam ideal dles 5 valedes dl Sela. Ala ne é nia demé n foliet sciche n auter, ma ala é ence n mesum potent de svilup linguistich y n referiment insostituibl de nosta identité culturala. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
»La Usc di Ladins« é l soul edemal dut per ladin de nosta mendranza. Ala á perchel na funzion fondamentala sibe per la informazion de nosta jent, sibe de liam ideal dles 5 valedes dl Sela. Ala ne é nia demé n foliet sciche n auter, ma ala é ence n mesum potent de svilup linguistich y n referiment insostituibl de nosta identité culturala. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
03 de messel 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 23 de juni iel stat n ntervënt sun jëuf de Frea per n nzidënt: n motor y na roda fova fric adum. L’ëila se à fat scialdi mel y fova te cundizions grieves. N à lascià ora la duturëssa y i judacrëp pra luegia, ulache n ti à fat la prima cures ala pazienta. Do che la ie unida stabiliseda, iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.
Domesdì iesen pona unic cherdei sun la via fiereda Maximilian a Ciampedel, per n’ëila che se ova giapà n gran sass ju per l pe. L suspet fova chël de na ...
Domesdì iesen pona unic cherdei sun la via fiereda Maximilian a Ciampedel, per n’ëila che se ova giapà n gran sass ju per l pe. L suspet fova chël de na ...
03 de messel 2026
N valgünes domandes a Natalie Lerchegger de Badia, che vir da tröc agn tla Svizera
Dancà y da na pert
Natalie, poste te presenté en cört ai leturs?
Iö sun Natalie Lerchegger de Badia y i sun da 22 agn demez. Do avëi stlüt jö les scores altes a La Ila, ái fat na formaziun da organisadëssa de evënc y i á metü man da rodé le monn. Inant sunsi jüda cun i stüdi de lingac y leteratöra tl’université a Desproch. Naota sunsi stada 6 agn a Guernsey y dl 2010 m’ái trasferí tla Svizera, olache i laori tl ciamp finanziar y viri dötaurela.
Co éra pa gnüda a s’al dé che t’as trasferí tla Svizera?
...
Natalie, poste te presenté en cört ai leturs?
Iö sun Natalie Lerchegger de Badia y i sun da 22 agn demez. Do avëi stlüt jö les scores altes a La Ila, ái fat na formaziun da organisadëssa de evënc y i á metü man da rodé le monn. Inant sunsi jüda cun i stüdi de lingac y leteratöra tl’université a Desproch. Naota sunsi stada 6 agn a Guernsey y dl 2010 m’ái trasferí tla Svizera, olache i laori tl ciamp finanziar y viri dötaurela.
Co éra pa gnüda a s’al dé che t’as trasferí tla Svizera?
...
02 de messel 2026
Gabriele Detomas l é l nef capofrazion de Poza
Do le litazion dai 17 de mé, che à confermà l Comitat da dant, i 5 componenc se à binà e i ge à dat la enciaria maora al più lità, che l tol l testamonech da Bernardino Zulian.
Ai 17 de mé i capifech de Poza, chiamé a litar l nef Comitat de la Frazion, ge à dat fiduzia a duc i componenc che aea aministrà l'ASUC ti ultimes 5 egn: Bernardino Zulian de Cuz che l era capofrazion, Gabriele Detomas dal Ansol, Marco Locatin de Patron, Massimiliano Rasom de Rajum e Fernando Cincelli de Jina. En dut i à concostà ben 620 stimes, beleche 100 più che jai 5 egn, enceben che chest an sie stat de autre persone che se à metù a la leta. L maor ejit, con ben 149 stime, l é stat per ...
Ai 17 de mé i capifech de Poza, chiamé a litar l nef Comitat de la Frazion, ge à dat fiduzia a duc i componenc che aea aministrà l'ASUC ti ultimes 5 egn: Bernardino Zulian de Cuz che l era capofrazion, Gabriele Detomas dal Ansol, Marco Locatin de Patron, Massimiliano Rasom de Rajum e Fernando Cincelli de Jina. En dut i à concostà ben 620 stimes, beleche 100 più che jai 5 egn, enceben che chest an sie stat de autre persone che se à metù a la leta. L maor ejit, con ben 149 stime, l é stat per ...
02 de messel 2026
I taliegn al luster te la Copa del Mond de enduro
Calonaci e Francardo é sul secondo e terzo sciaier del podie. Anter eles Nadine Ellecosta l é la pruma de la taliènes.
Se à serà su do cater dis piens de roda da mont anter la Dolomites l terzo apuntament de la UCI Enduro World Cup. Per l Fascia Bike District se trata del undejeisem apuntament internazionèl dedicà al enduro, n resultat ruà con egn de dedizion e costanza e n percors de crescimonia condividù che à tout ite l Comitat de endrez, la comunanza e duc i operatores del teritorie. I é stac 500 i atlec a la partenza en raprejentanza de 31 nazions. Doi dis de proes e doi de gara, de gra al contribut di ...
Se à serà su do cater dis piens de roda da mont anter la Dolomites l terzo apuntament de la UCI Enduro World Cup. Per l Fascia Bike District se trata del undejeisem apuntament internazionèl dedicà al enduro, n resultat ruà con egn de dedizion e costanza e n percors de crescimonia condividù che à tout ite l Comitat de endrez, la comunanza e duc i operatores del teritorie. I é stac 500 i atlec a la partenza en raprejentanza de 31 nazions. Doi dis de proes e doi de gara, de gra al contribut di ...
02 de messel 2026
Luné pavëi da de nuet
Ai 19 de juni 2026 à la Lia Uciei Gherdëina metù a jì na jita speziela. Chëst iede iel unì cherdà adalerch pavëi da de nuet cun njinies y na lum aldò
Mo de linëus à Egon Comploi y Bernhard Vigl metù su doi lumes spezieles ti prei dl Oberspisserhof dedora da Puntives per cherdé adalerch pavëi da de nuet. Una na lum ie unida metuda su te n pra y l’autra dlongia tel eghes, te na luegia tumia.
Silvia Demetz
per la Lia Uciei Gherdëina
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 3 de lugio.
Mo de linëus à Egon Comploi y Bernhard Vigl metù su doi lumes spezieles ti prei dl Oberspisserhof dedora da Puntives per cherdé adalerch pavëi da de nuet. Una na lum ie unida metuda su te n pra y l’autra dlongia tel eghes, te na luegia tumia.
Silvia Demetz
per la Lia Uciei Gherdëina
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 3 de lugio.
02 de messel 2026
Te stua a mesa n pra
La Lia dl Turism de Sëlva mët a jì via per l instà n cunlaurazion cun la zaita La Gazzetta dello Sport cater ancuntedes cun de gran persunaliteies dl sport.N vënderdi dl'ena passeda iel stat la prima. L ex alenadëur dl juech al palé Fabio Capello à cuntà de si cariera
Nce sce n ne possa chisc dis nia ti cialé pro ala naziunela taliana pra i mundiei, rejónen tla Talia mefun mpo for gën dl juech al palé. La pascion per chësc sport ie granda, nce te nosta valeda. Mpo n valguni da tlo ne n’à perchël nia ulù se arjumé la ancunteda de n vënderdi dl’ena passeda cun l ex alenadëur y jugadëur Fabio Capello te Sëlva. Sun plaza de Chemun s’l à Capello ciaculeda cun Gianni Valenti, jurnalist dla zaita La Gazzetta dello Sport.
L fova chësta la prima dla de ndut ...
Nce sce n ne possa chisc dis nia ti cialé pro ala naziunela taliana pra i mundiei, rejónen tla Talia mefun mpo for gën dl juech al palé. La pascion per chësc sport ie granda, nce te nosta valeda. Mpo n valguni da tlo ne n’à perchël nia ulù se arjumé la ancunteda de n vënderdi dl’ena passeda cun l ex alenadëur y jugadëur Fabio Capello te Sëlva. Sun plaza de Chemun s’l à Capello ciaculeda cun Gianni Valenti, jurnalist dla zaita La Gazzetta dello Sport.
L fova chësta la prima dla de ndut ...
02 de messel 2026
Dalbon chest om l era n fi de Die
Gran emozion per l ultim salut a don Carlo Crepaz te gejia del Sacro Cher. L Piscop Tisi à vidà la zelebrazion e recordà l preve fascian ence l dì do, te la messa grana de Sèn Vile tel dom e a Pinzolo.
»Die mie, Die mie, perché me aste arbandonà?« Chesta invocazion à ressonà te gejia del Sacro Cher en jebia ai 25 de jugn, al scomenz de la messa de cumià cristian per don Carlo Crepaz, mort de colp de 61 egn doi dis dant. En vea de la festa grana per l patron de la Diozesa, l Piscop de Trent don Lauro Tisi é ruà a Cianacei e apontin con chesta paroles l à orì la zelebrazion. Sia ousc forta é doventèda, l à dit el enstes »na ousc serèda da n gran peron, desche chel metù dedant al sepolcher de ...
»Die mie, Die mie, perché me aste arbandonà?« Chesta invocazion à ressonà te gejia del Sacro Cher en jebia ai 25 de jugn, al scomenz de la messa de cumià cristian per don Carlo Crepaz, mort de colp de 61 egn doi dis dant. En vea de la festa grana per l patron de la Diozesa, l Piscop de Trent don Lauro Tisi é ruà a Cianacei e apontin con chesta paroles l à orì la zelebrazion. Sia ousc forta é doventèda, l à dit el enstes »na ousc serèda da n gran peron, desche chel metù dedant al sepolcher de ...
02 de messel 2026
Ce bel d’istade co i Sestiere de Anpezo
Sport, śoghe, sagra, festes e tropo de outro, inze ’l laoro de chesta asociazios, par ra vita de ra comunità. Algo se moe danoo, dapò de i zavarie de i anes pasade
Co ra fin del mes de śugno se scomenza a śuià al balon, sul pra sote el souto Italia de Śuel, agnó che i à tolesc via chel che i aea betù d’inverno, par ra Olimpiades, jera e asfalto, da fei poià i elicotere. Ades su cher’erba verde moe danoo un outro torneo de balon de i Sestiere de Anpezo, e son ruade a in contà 52 par i grei, 44 par i śoen. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Co ra fin del mes de śugno se scomenza a śuià al balon, sul pra sote el souto Italia de Śuel, agnó che i à tolesc via chel che i aea betù d’inverno, par ra Olimpiades, jera e asfalto, da fei poià i elicotere. Ades su cher’erba verde moe danoo un outro torneo de balon de i Sestiere de Anpezo, e son ruade a in contà 52 par i grei, 44 par i śoen. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
02 de messel 2026
N pest de prestisc por Andrè Schuen
Cun le pest »Opus Klassik« é Andrè Schuen gnü nominé ciantarin dl ann
Cun la fin de jügn él gnü lascé alsavëi i inoms dles davagnadësses y di davagnadus dl »Opus Klassik«, un di reconescimënc plü importanc ti Paisc Todësc, dedicá ala musiga classica. Dal 2018 incá él la »Gesellschaft zur Förderung der Klassischen Musik GmbH« che premiëia vigni ann interprec, direturs d’orchestra, componisć, ensemble, talënc jogn y registraziuns singoles che s’á alzé fora sön le panorama dla musiga classica por la cualité artistica y la forza inovativa.
Danter passa 680 ...
Cun la fin de jügn él gnü lascé alsavëi i inoms dles davagnadësses y di davagnadus dl »Opus Klassik«, un di reconescimënc plü importanc ti Paisc Todësc, dedicá ala musiga classica. Dal 2018 incá él la »Gesellschaft zur Förderung der Klassischen Musik GmbH« che premiëia vigni ann interprec, direturs d’orchestra, componisć, ensemble, talënc jogn y registraziuns singoles che s’á alzé fora sön le panorama dla musiga classica por la cualité artistica y la forza inovativa.
Danter passa 680 ...
