07 de mei 2026
La nëif tl ultim inviern sun Plan de Gralba
Da trënt ani incà mesura Adolf Demetz de Lina tant che l nëif sun Plan de Gralba. Co ie pa stat chësc ultim inviern?
Sé bën che l nen ie de plu che scrij su tan de nëif che I fej, ma danter la valeda y tlo da mé pòssel vester na pitla desfrënza. Datrai vëniel a dì da ce pert che vën I burt tëmp y l possa nevëi nia de manco tla val che alauta. Chëst ann iel tumà plutosc puecia nëif; tl mëns de utober 2 zm, de nuvëmber 29 zm ...
Adolf Demetz de Lina
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 8 de mei.
Sé bën che l nen ie de plu che scrij su tan de nëif che I fej, ma danter la valeda y tlo da mé pòssel vester na pitla desfrënza. Datrai vëniel a dì da ce pert che vën I burt tëmp y l possa nevëi nia de manco tla val che alauta. Chëst ann iel tumà plutosc puecia nëif; tl mëns de utober 2 zm, de nuvëmber 29 zm ...
Adolf Demetz de Lina
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 8 de mei.
07 de mei 2026
I Trebo y i Zingerle de Tor: la cronica de döes families
Tla publicaziun nöia »Ciastel de Tor: Families y descendënzes« á Irma Trebo porté adöm la documentaziun genealogica dles döes families che á vit tl frabicat storich
Chësta sabeda ai 9 de ma se desfirarál tl Museum Ladin Ciastel de Tor la presentaziun dla publicaziun nöia »Ciastel de Tor: Families y descendënzes« de Irma Trebo. Ara se trata de na racoiüda de material desvalí che documentëia la storia genealogica dles döes famiiles che á vit dî alalungia tl Ciastel de Tor: chëra di Trebo y chëra di Zingerle.
La racoiüda tol ite de plü generaziuns y ti vá do a sü spostamënc te na spana de tëmp de passa 200 agn.
Te na intervista nes á l’auturia dé na ...
Chësta sabeda ai 9 de ma se desfirarál tl Museum Ladin Ciastel de Tor la presentaziun dla publicaziun nöia »Ciastel de Tor: Families y descendënzes« de Irma Trebo. Ara se trata de na racoiüda de material desvalí che documentëia la storia genealogica dles döes famiiles che á vit dî alalungia tl Ciastel de Tor: chëra di Trebo y chëra di Zingerle.
La racoiüda tol ite de plü generaziuns y ti vá do a sü spostamënc te na spana de tëmp de passa 200 agn.
Te na intervista nes á l’auturia dé na ...
07 de mei 2026
La mpurtanza di pitli lifc y si custimënc
Ntan la senteda generela dla Lia dl Turism de Urtijëi iel unì rujenà di lifc dai schi Palmer y Furdenan, mpurtanc per l luech, ma che ti costa na bela gran soma ala Lia dl Turism. On rujenà cun l presidënt dla Lia, Ambros Hofer
Plu o manco uni muta y mut de Urtijëi à fat si prima raides sun i pitli purtoies da Palmer, Furdenan y plu da giut nce chël de Ronc, perchël sàn dla mpurtanza de chisc. Nce dal pont de ududa turistich ne n’iesi nia da pensé demez. N luech ulache n vëija jënt che va cun i schi, ie n luech de turism da d’inviern, y chël uel resté Urtijëi nce tl daunì. Ma danz che...
SPM
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 8 de mei.
Plu o manco uni muta y mut de Urtijëi à fat si prima raides sun i pitli purtoies da Palmer, Furdenan y plu da giut nce chël de Ronc, perchël sàn dla mpurtanza de chisc. Nce dal pont de ududa turistich ne n’iesi nia da pensé demez. N luech ulache n vëija jënt che va cun i schi, ie n luech de turism da d’inviern, y chël uel resté Urtijëi nce tl daunì. Ma danz che...
SPM
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 8 de mei.
06 de mei 2026
Nta Col duc se spetava doi candidac: n ultima n’é un sol!
L eva possibile se candidà fin sabeda passada da mesdì: la lista »Auna per Col« l’é stà la sola a prejentà i candidac
Le elezion per l Capocomun da Col le sarà nte manco de n mes, ai 24 e 25 de mai che ven, domenia e lunes de Pentecoste, e chest se l saveva. Chel che no se se spetava l eva na lista ugnola. Da n valgune setemane, nte pais, da pi bande ruava os che l eva stada metuda su na nuova lista, con en nuof capocomun, ma cussì no l é stà! (Per la Redazion de Souramont, Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le elezion per l Capocomun da Col le sarà nte manco de n mes, ai 24 e 25 de mai che ven, domenia e lunes de Pentecoste, e chest se l saveva. Chel che no se se spetava l eva na lista ugnola. Da n valgune setemane, nte pais, da pi bande ruava os che l eva stada metuda su na nuova lista, con en nuof capocomun, ma cussì no l é stà! (Per la Redazion de Souramont, Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de mei 2026
Marco Pederiva e Luigi Marchetti: mobilità e pruma cèsa
L é i neves Conseieres enciarié te Comun General de Fascia. L Consei à aproà la mozions del grop Neva UAL e l rendicont de gestion 2025.
L besegn de pruma cèsa e de n studie sul davegnir de la mobilità l é anter la prioritèdes del Comun General de Fascia. Lo à rebadì l procurador Edoardo Felicetti ence te l’ultima sentèda del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite en mèrtesc ai 28 de oril. »Aon dat fora doi deleghes neves – l à dit te sia comunicazions: Marco Pederiva se cruziarà de la revijion del Pian Stralcio de la mobilità de Fascia e Luigi Marchetti de la costion de la pruma ciasa. Per chel che varda la mobilità ...
L besegn de pruma cèsa e de n studie sul davegnir de la mobilità l é anter la prioritèdes del Comun General de Fascia. Lo à rebadì l procurador Edoardo Felicetti ence te l’ultima sentèda del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite en mèrtesc ai 28 de oril. »Aon dat fora doi deleghes neves – l à dit te sia comunicazions: Marco Pederiva se cruziarà de la revijion del Pian Stralcio de la mobilità de Fascia e Luigi Marchetti de la costion de la pruma ciasa. Per chel che varda la mobilità ...
06 de mei 2026
A Badia él gnü arobé
L’ultima edema él gnü arobé a Badia: i malfaturs á rot ite tl »Hotel Melodia del Bosco«
Valgamia na spordüda él sté por i ostis dl "Hotel Melodia del Bosco" a Badia l’ultima edema, tla nöt dl mercui ai 29 d’aurí, canche devers dles trëi da doman él pié ia l’alarm de segurëza dla strotöra. Chësc á ince sprigoré en malora i dui malfaturs che á rot ite tla strotöra y á arobé fora de cassa. I ostis n’á nia sciafié da i abiné sön le fat, porimpó á les telecameres tigní sö i dui leri en aziun. Tla registraziun él da odëi sciöche les döes figöres, cun müsa curida y cun capuza, deura sö ...
Valgamia na spordüda él sté por i ostis dl "Hotel Melodia del Bosco" a Badia l’ultima edema, tla nöt dl mercui ai 29 d’aurí, canche devers dles trëi da doman él pié ia l’alarm de segurëza dla strotöra. Chësc á ince sprigoré en malora i dui malfaturs che á rot ite tla strotöra y á arobé fora de cassa. I ostis n’á nia sciafié da i abiné sön le fat, porimpó á les telecameres tigní sö i dui leri en aziun. Tla registraziun él da odëi sciöche les döes figöres, cun müsa curida y cun capuza, deura sö ...
06 de mei 2026
Flora de Fascia, n regoi prezious
Na gran endesfida é ruèda a compiment: l'Union di Ladins pel prejentèr n liber de botanica con 600 fitonimes ladins. La prejentazion, coi autores Nives Iori e Alberto Chiocchetti, é en vender ai 8 de mé da mesa les 5 domesdì al Hotel Gran Mugon sun Tamion.
Co éla nasciuda l'idea de fèr na publicazion su la botanica?
Nives Iori Ti egn passé tel rejonèr de piantes con Marco Detomas de Pantalion me é pissà che fossa stat bel publichèr vèlch sun chest e ge é fat la proponeta a l'Union. Sion peé via dal material de Marco e do aon tout ite ence Alberto Chiocchetti che l colaborèa con la Fondazion del Museo Zivich de Rorei per de ge dèr na impostazion più scientifica. Gé e Alberto sion jic inant con la enrescida linguistica e botanica e Marco à rencurà ...
Co éla nasciuda l'idea de fèr na publicazion su la botanica?
Nives Iori Ti egn passé tel rejonèr de piantes con Marco Detomas de Pantalion me é pissà che fossa stat bel publichèr vèlch sun chest e ge é fat la proponeta a l'Union. Sion peé via dal material de Marco e do aon tout ite ence Alberto Chiocchetti che l colaborèa con la Fondazion del Museo Zivich de Rorei per de ge dèr na impostazion più scientifica. Gé e Alberto sion jic inant con la enrescida linguistica e botanica e Marco à rencurà ...
06 de mei 2026
Alex segondo y Luca terzo chësta ultima fin dl’ena
Luca Clara ie ruvà terzo tla Valpolicella pra na garejeda de sauté. Alex Oberbacher segondo pra la Skyrace des Matheysins tla Franzia
La prima garejeda ie stata ai 1 de mei, na garejeda da 21 chilometri metuda a jì dala lia Vini Classici dla Valpolicella davierta a duc i atlec sëura i 18 ani. Sun la trassa fòvel tòc da sauté sun asfalt y tòc sun giara. N pudova nce se crì ora la garejeda de 14 chilometri o chëla plu curta de 7 chilometri. Pra la 21 chilometri à venciu Andrea Soffientini cun n tëmp finel de 1:09.44 y nosc atlet Luca Clara ie ruvà terzo cun n tëmp finel de 1:11.30.
Per i Gherdëina Runners, Manuela Perathoner
L ...
La prima garejeda ie stata ai 1 de mei, na garejeda da 21 chilometri metuda a jì dala lia Vini Classici dla Valpolicella davierta a duc i atlec sëura i 18 ani. Sun la trassa fòvel tòc da sauté sun asfalt y tòc sun giara. N pudova nce se crì ora la garejeda de 14 chilometri o chëla plu curta de 7 chilometri. Pra la 21 chilometri à venciu Andrea Soffientini cun n tëmp finel de 1:09.44 y nosc atlet Luca Clara ie ruvà terzo cun n tëmp finel de 1:11.30.
Per i Gherdëina Runners, Manuela Perathoner
L ...
06 de mei 2026
Deberieda
L Cor di Jëuni Gherdëina, l Cor di Jëuni Santa Cristina y l Cor di Jëuni de Urtijëi se à metù adum y tenì doi cunzerc
Ai prim y a doi de mei à i trëi cores di jëuni y dla jëunes de Gherdëina fat n cunzert »Deberieda«, propi co che dij nce l inuem de chësta lingia de reprejentazions. La prima proa de chësc pruiet ie unida fata de fauré. Daldò à uni
cor per si cont fat n valguna proes, un n iede al mëns se à i cores ancuntà per cianté deberieda. L prim cunzert àn fat n vënderdi ai 1. de mei tla dlieja de Sëlva. L segondo cunzert à la grupes fat n sada ai 2 de mei tla Cësa di
Cungresc a Urtijëi.
Julia Lardschneider
...
Ai prim y a doi de mei à i trëi cores di jëuni y dla jëunes de Gherdëina fat n cunzert »Deberieda«, propi co che dij nce l inuem de chësta lingia de reprejentazions. La prima proa de chësc pruiet ie unida fata de fauré. Daldò à uni
cor per si cont fat n valguna proes, un n iede al mëns se à i cores ancuntà per cianté deberieda. L prim cunzert àn fat n vënderdi ai 1. de mei tla dlieja de Sëlva. L segondo cunzert à la grupes fat n sada ai 2 de mei tla Cësa di
Cungresc a Urtijëi.
Julia Lardschneider
...
06 de mei 2026
Sustenibltà a scola: nosc marcià dl adurvà
Doi sculeies dl Lizeum d’Ert Cademia de Urtijëi nes à cuntà de na scumenciadiva che sculeies y maestri mët a jì per scuné l ambient y ti vester ala »fast fashion«
Uni doi ani mët la grupa per l ambient de nosta scola a jì n marcià di guanc adurvei. Ulon che nosta scola vënie for plu »green« y mëte verda dla natura. Al didancuei ie la fast fashion, la moda di guanc a bon marcià che ne tën nia giut,
deventeda n gran problem per l ambient y perchël ulons fé zeche y ti dé na segonda vita ai guanc che ne trajon nia plu sëura.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 8 de mei.
Uni doi ani mët la grupa per l ambient de nosta scola a jì n marcià di guanc adurvei. Ulon che nosta scola vënie for plu »green« y mëte verda dla natura. Al didancuei ie la fast fashion, la moda di guanc a bon marcià che ne tën nia giut,
deventeda n gran problem per l ambient y perchël ulons fé zeche y ti dé na segonda vita ai guanc che ne trajon nia plu sëura.
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 8 de mei.
06 de mei 2026
Heeelau
I jëuni dla valeda ie inò jic a tré zedules per festejé si 18 ani
Bele l’ena passeda ons scrit dla tradizion. dl »jì a tré zedules« o nce de »Helau« cochel l ti vën dit. Nëus de Gherdëina cunescion chësta usanza bele, ma l ie mpo bel y propi da rì a udëi i jëuni – y da truep ani incà nce truepa jëunes – che va a pe tres la valeda per fé mpue de cajin y blëita. Chëst ann...
Julia Lardschneider
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 8 de mei.
Bele l’ena passeda ons scrit dla tradizion. dl »jì a tré zedules« o nce de »Helau« cochel l ti vën dit. Nëus de Gherdëina cunescion chësta usanza bele, ma l ie mpo bel y propi da rì a udëi i jëuni – y da truep ani incà nce truepa jëunes – che va a pe tres la valeda per fé mpue de cajin y blëita. Chëst ann...
Julia Lardschneider
Dut l articul pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc che vën ora n vënderdi ai 8 de mei.
06 de mei 2026
Azes Val dai Tamersc: mudaziun sburlada
Les gran mudaziuns preodüdes por l’azes ala Val dai Tamersc gnará impormó l’ann che vëgn. Impröma ón lauré fora n conzet por les plazes da parché
Mefodër t’La Usc di 24 d’aurí unse albü scrit dles intenziuns dl Comun de Mareo da organisé danü l’azes ala Val dai Tamersc. Cina ciamó él dagnora gnü trat ite n daz a Fodara Masaronn, tratan i mëisc da d’isté. La orenté ê chëra da sposté la stangia plü infora, atira sura le ciamp dal sport tla localité Ciamaor, y da fá paié l’azes vigni de, döt l’ann, de y nöt. Döt chësc meton sö n sistem automatich che lí les targhes di auti. Chësta dezijiun á trat sö bindebó de stöp, nia inultima cun i ...
Mefodër t’La Usc di 24 d’aurí unse albü scrit dles intenziuns dl Comun de Mareo da organisé danü l’azes ala Val dai Tamersc. Cina ciamó él dagnora gnü trat ite n daz a Fodara Masaronn, tratan i mëisc da d’isté. La orenté ê chëra da sposté la stangia plü infora, atira sura le ciamp dal sport tla localité Ciamaor, y da fá paié l’azes vigni de, döt l’ann, de y nöt. Döt chësc meton sö n sistem automatich che lí les targhes di auti. Chësta dezijiun á trat sö bindebó de stöp, nia inultima cun i ...
05 de mei 2026
I pizete sul sorei de ra vila
El teatro par i scolare: ‘na strada par i insegnà ra parlada, ra storia, ra tradizios, ra usanzes de chesto paes. Sto an s’à contà de el donià e ra nozes, ra sceiba, fei manina par el fó, śì in croda. Un projeto de ‘l istituto cultural ladin Cesa de Jan
Un dapò chel outro, sul palco de ‘l Alexander Girardi Hall, in Anpezo, s’à daerto alcuante cuadre dera vita de ’na ota, inze sto paes. A i mostrà ‘l ea i pizete de ra scora popolares, de ra doa clases de cuinta, col teatro »Sul sorei de ra vila«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Un dapò chel outro, sul palco de ‘l Alexander Girardi Hall, in Anpezo, s’à daerto alcuante cuadre dera vita de ’na ota, inze sto paes. A i mostrà ‘l ea i pizete de ra scora popolares, de ra doa clases de cuinta, col teatro »Sul sorei de ra vila«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
05 de mei 2026
Orghegn da mantesc sora i confins
La sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ con i referenc per Fascia Claus Soraperra e Giordano Costa à tegnù sia radunanza e prejentà l nef logo. La é averta a duc i pascioné de musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches.
L’à giusta compì n an la neva sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ metuda su con at ofizial ai 26 de oril del 2025 con 21 sozi fondadores. Chesta sociazion se met dant de valorisèr la musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches de la region Alpe Adria donca sostegnir la relazions anter gropes linguistics, la persones e i enc publics e privac ma soraldut slarièr fora la cognoscenza de la musega populèra tradizionèla anter i joegn e fèr cognoscer l repertorie musical storich ...
L’à giusta compì n an la neva sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ metuda su con at ofizial ai 26 de oril del 2025 con 21 sozi fondadores. Chesta sociazion se met dant de valorisèr la musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches de la region Alpe Adria donca sostegnir la relazions anter gropes linguistics, la persones e i enc publics e privac ma soraldut slarièr fora la cognoscenza de la musega populèra tradizionèla anter i joegn e fèr cognoscer l repertorie musical storich ...
05 de mei 2026
Meté fora la bandiera!
Ma stajé ascorc a la meter fora coche carenea...
Ai 5 de mé l é l dì de la bandiera ladina dai trei colores brun, bianch e vert.
Apontin te chesta dì, del 1920 do la Gran Vera, passa 70 raprejentanc de la valèdes ladines se aea binà sun jouf de Frea per reclamèr l'unità ladina e protestèr ajache ge era stat neà l derit de autodeterminazion.
Chela scontrèda vegn recordèda desche l moment che à fat nascer la bandiera dai trei colores: l brun del ciel, l bianch de la neif e l vert del bosch.
Per chest vegn domanà de meter fora noscia ...
Ai 5 de mé l é l dì de la bandiera ladina dai trei colores brun, bianch e vert.
Apontin te chesta dì, del 1920 do la Gran Vera, passa 70 raprejentanc de la valèdes ladines se aea binà sun jouf de Frea per reclamèr l'unità ladina e protestèr ajache ge era stat neà l derit de autodeterminazion.
Chela scontrèda vegn recordèda desche l moment che à fat nascer la bandiera dai trei colores: l brun del ciel, l bianch de la neif e l vert del bosch.
Per chest vegn domanà de meter fora noscia ...
05 de mei 2026
CT Al Plan/San Martin: identité y cultura ladina é sëgn tl statut
Vare important dla Cooperativa Turistica Al Plan/San Martin, che á metü ite te so statut la sconanza y la promoziun de lingaz, cultura y identité ladina. La dezijiun é tomada pro la sentada generala di 23 d’aurí
Pro les Cooperatives Turistiches de nüsc raiuns vëigon de gre en gre che ares ne se dá nia ma plü jö cun le turism porí, mo che contribuësc tres indô ince da organisé iniziatives por la jënt dl post o ince por la jënt dl post. Chësc vel tan deplü por les CT dla valada, che á intrames arjunt la zertificaziun de sostenibilité GSTC, olache ara ne nen vá nia ma de sostenibilité economica y ambientala, mo propi ince de sostenibilité culturala y soziala. Ó dí che al dess ince ester n fin de promoziun ...
Pro les Cooperatives Turistiches de nüsc raiuns vëigon de gre en gre che ares ne se dá nia ma plü jö cun le turism porí, mo che contribuësc tres indô ince da organisé iniziatives por la jënt dl post o ince por la jënt dl post. Chësc vel tan deplü por les CT dla valada, che á intrames arjunt la zertificaziun de sostenibilité GSTC, olache ara ne nen vá nia ma de sostenibilité economica y ambientala, mo propi ince de sostenibilité culturala y soziala. Ó dí che al dess ince ester n fin de promoziun ...
04 de mei 2026
Ortisei?
A chëi che ie ultimamënter jic ora per l troi dla Posta de viers de S. Piere ti saràl dessegur sautà tl uedl che sun la tofles che mostra de viers de Urtijëi ie l inuem »Ortisei« unì straicà tres. A chisc che se à tëut la bria de fé chësta azion da puech fundamënt, ulessans tlo ti stlarì mpue la ideies. (Max Moroder y Vinzenz Senoner, Urtijëi)De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
04 de mei 2026
Nuova clinica ortopedica a Reba. »Cánche l turist l é l meso per dè n servisc ai locai«
Voluda da l’aministrazion de Comun, la scomenciadiva l’a bele bu na bona resposta da la jent del luoch
Dal 6 de merz l’é giourida a Reba, ntei locai bas ite de la senta de la Crousc Bláncia Fodom na nuova clinica ortopedica. L servisc l é sté dassën volù da l’aministrazion de Comun che per chëst l’a mossù se ntesté ndavò i locai che i eva stei conzedus a la Crousc Bláncia per po podei i fité via con en bándo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dal 6 de merz l’é giourida a Reba, ntei locai bas ite de la senta de la Crousc Bláncia Fodom na nuova clinica ortopedica. L servisc l é sté dassën volù da l’aministrazion de Comun che per chëst l’a mossù se ntesté ndavò i locai che i eva stei conzedus a la Crousc Bláncia per po podei i fité via con en bándo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
04 de mei 2026
L’Aisciuda Ladina é rica e frutuousa
L program rich de evenc con raides, spazirèdes, mostres e prejentazions de libres taca insnet lunesc 4 de mé da les 20:30 te Sorastanza de la Scola Ladina con la scontrèda »Paroles che fèsc crescer. Bec e lengac te la comunanza ladina de Fascia«.
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina,per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche ...
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina,per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche ...
