04 de messel 2026
A Cianacei la mendranza domana di cantieres e del trafich sui jouves
Te Comun de Cianacei la mendranza à portà dant interogazions en cont di cantieres e de desvaliva situazions da comedèr te paisc e del trafich sui jouves e na mozion sui ‘Super Mondièi de ziclism’ del 2031.
Tel ultim Consei de Comun de Cianacei l é stat tout dant segnalazions del grop de mendranza ‘Canazei Comunità e Progresso’, che aea uzà fora na lingia de situazions, con tant de retrat apede, de strèdes, tombins, marciapees e sparangoles de paisc che con pech podessa vegnir comedà. L’Aministrazion à tout su con favor l spirit propositif de la mendranza e l’à fat a saer che duc i ponc uzé fora tel document é stac touc su dai ofizies competenc, per la maor pèrt l é jà stat dat su ence la encèries ...
Tel ultim Consei de Comun de Cianacei l é stat tout dant segnalazions del grop de mendranza ‘Canazei Comunità e Progresso’, che aea uzà fora na lingia de situazions, con tant de retrat apede, de strèdes, tombins, marciapees e sparangoles de paisc che con pech podessa vegnir comedà. L’Aministrazion à tout su con favor l spirit propositif de la mendranza e l’à fat a saer che duc i ponc uzé fora tel document é stac touc su dai ofizies competenc, per la maor pèrt l é jà stat dat su ence la encèries ...
04 de messel 2026
Moena à festejà sie patron Sèn Vile
La messa é stata zelebrada da don Valentino Chiocchetti en ocajion de si 70 egn de ordenazion.
En vender ai 26 de jugn la comunanza de Moena à festejà sie sènt patron Sèn Vile. Dotrei museganc à descedà fora l paisc jà bel bonora e dapò entorn le nef ensema ai Scizeres i à passà fora l zenter fin tedant a la statua del sudà te piaz Ramon olache i se à fermà per n picol moment ofizial de recordanza.
Dant le 10, ensema a le sociazion de paisc, i é jic a tor i preves e le autorità tedant calonia per i compagnar fin te gejia. Chest an sun utar apede a don Gianni Damolin l era don Devis ...
En vender ai 26 de jugn la comunanza de Moena à festejà sie sènt patron Sèn Vile. Dotrei museganc à descedà fora l paisc jà bel bonora e dapò entorn le nef ensema ai Scizeres i à passà fora l zenter fin tedant a la statua del sudà te piaz Ramon olache i se à fermà per n picol moment ofizial de recordanza.
Dant le 10, ensema a le sociazion de paisc, i é jic a tor i preves e le autorità tedant calonia per i compagnar fin te gejia. Chest an sun utar apede a don Gianni Damolin l era don Devis ...
04 de messel 2026
Gries va inant con Silverio Pezzei
Fèr su da nef la Baita al Parco e enjignèr n chiosch al Ciuch l é i lurieres maores che l Comitat, dut confermà, é do a portèr inant.
Duc i componenc del Comitat che à ret la Frazion de Gries é stac confermé te la ultima litazions: Silverio Pezzei, Carlo Fosco, Alessandro Dantone, Mariano Cloch e Marco Dellantonio i sarà amò ensema per l terzo mandat a se cruzièr de la gestion de l'ASUC e a cef sarà semper Silverio Pezzei. Su la nomina del capofrazion no l era de gregn dubies, vedù che sun 131 capifech che à lità ben 116 i ge à dat la stima. Per Pezzei chest l é l quinto mandat te la Frazion de Gries e l quarto desche ...
Duc i componenc del Comitat che à ret la Frazion de Gries é stac confermé te la ultima litazions: Silverio Pezzei, Carlo Fosco, Alessandro Dantone, Mariano Cloch e Marco Dellantonio i sarà amò ensema per l terzo mandat a se cruzièr de la gestion de l'ASUC e a cef sarà semper Silverio Pezzei. Su la nomina del capofrazion no l era de gregn dubies, vedù che sun 131 capifech che à lità ben 116 i ge à dat la stima. Per Pezzei chest l é l quinto mandat te la Frazion de Gries e l quarto desche ...
04 de messel 2026
La forza, l plajëi y la ulentà de purté l plurilinguism
Cater autëures ladines à lascià audì si ert leterera pra la Lesefest(A) a Maran. La Usc les à cuntatedes per ve cunté de si mprescions
N vënderdi dl'ena passeda àn pudù festejé a Maran la edizion dl 2026 dla Lesefest(A), na festa de leteratura metuda a jì dala Lia di y dla Autëures de Südtirol. L se trata de na vedla tra dizion nasciuda dan passa trënt’ani, cun chëla che n à scumencià inò l ann passà n gaujion di carant’ani dla lia do de plu ani de paussa do l Covid19. N chëla ucajion òven cris ora la sënta dl Südtiroler Künstler bund a Bulsan, chëst ann se àn spustà tl Ost West Club est ovest de Maran y per l ann ...
N vënderdi dl'ena passeda àn pudù festejé a Maran la edizion dl 2026 dla Lesefest(A), na festa de leteratura metuda a jì dala Lia di y dla Autëures de Südtirol. L se trata de na vedla tra dizion nasciuda dan passa trënt’ani, cun chëla che n à scumencià inò l ann passà n gaujion di carant’ani dla lia do de plu ani de paussa do l Covid19. N chëla ucajion òven cris ora la sënta dl Südtiroler Künstler bund a Bulsan, chëst ann se àn spustà tl Ost West Club est ovest de Maran y per l ann ...
04 de messel 2026
Ra Schola Cantorum de Anpezo sul Lago Maggiore
Un viaśo de alcuante dis a vede biei luoghe, par stà aduna in bona armonia, e anche par ciantà
Vendres ai 12 de śugno nos cantore de ra Schola Cantorum de Anpezo, aduna a calchedun de ciaśa e alcuante amighe, son moeste da bonora presto ves el Lago Maggiore. L ea nafré de tenpo che se pensaa de fei chesto viaśo inze ra tera natia del nosc diretor Denis Catenazzi. Donca on abù ra gran fortuna de aé el par guida, duta par nos! (Elena Salvagni Gaspari)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Vendres ai 12 de śugno nos cantore de ra Schola Cantorum de Anpezo, aduna a calchedun de ciaśa e alcuante amighe, son moeste da bonora presto ves el Lago Maggiore. L ea nafré de tenpo che se pensaa de fei chesto viaśo inze ra tera natia del nosc diretor Denis Catenazzi. Donca on abù ra gran fortuna de aé el par guida, duta par nos! (Elena Salvagni Gaspari)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
04 de messel 2026
Paul Videsott é sëgn ince ciavalier
Le professur universitar Paul Videsott d’Al Plan é da püch gnü nominé ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. L’investitöra é gnüda tignida tla dlijia "todëscia" de Santa Maria dell’Anima a Roma
Dlungia les tröpes onoranzes y i tröc reconescimënc che le professur Paul Videsott á bele podü pié do, n’él gnü pormez dan da püch un dër particolar. Ai 24 d’aurí él gnü nominé a Roma ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. Aldí baian de ciavaliers tl 2026 pó ti soné a valgügn daldöt forest o fora dal tëmp, y belavisa messunse ince fá n salt de cënc de agn por capí de ci che ara se trata. La storia dl Ordin de San Iöre vá zoruch al rëgn d’Ungaria dl 14. secul y é lié ...
Dlungia les tröpes onoranzes y i tröc reconescimënc che le professur Paul Videsott á bele podü pié do, n’él gnü pormez dan da püch un dër particolar. Ai 24 d’aurí él gnü nominé a Roma ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. Aldí baian de ciavaliers tl 2026 pó ti soné a valgügn daldöt forest o fora dal tëmp, y belavisa messunse ince fá n salt de cënc de agn por capí de ci che ara se trata. La storia dl Ordin de San Iöre vá zoruch al rëgn d’Ungaria dl 14. secul y é lié ...
03 de messel 2026
La liëndes de ROTT te Tobià de Val a Vich
Ai 27 de jugn l é stat inaudà l Tobià de Val, n lech nef per l’èrt fascèna e ladina. Pruma mostra chela del artist de nonzech Lois Rottonara.
L é stat na bela emozion per Fernando Brunel inaudèr en sabeda passèda l Tobià de Val, tanche metù a post, e la mostra del artist ladin ROTT. l president de l’Union di Ladins de Fascia à volù fèr fora l tobià del Cincent rità da si bèrbesc e l meter a la leta de la sociazion ladina per poder ge dèr alberch a mostres, valorisèr l'èrt ladina e renforzèr l contat con l’autra valèdes ladines ence te chest ciamp. Per envièr via chest percors nef Brunel à domanà sie pecont da La Ila, Lois Rottonara, ...
L é stat na bela emozion per Fernando Brunel inaudèr en sabeda passèda l Tobià de Val, tanche metù a post, e la mostra del artist ladin ROTT. l president de l’Union di Ladins de Fascia à volù fèr fora l tobià del Cincent rità da si bèrbesc e l meter a la leta de la sociazion ladina per poder ge dèr alberch a mostres, valorisèr l'èrt ladina e renforzèr l contat con l’autra valèdes ladines ence te chest ciamp. Per envièr via chest percors nef Brunel à domanà sie pecont da La Ila, Lois Rottonara, ...
03 de messel 2026
Stefano Bernard Napoli, nef capofrazion de Penìa
L Comitat no é stat a una su la nomines. Stefano Salvador se à tirà fora, a sie post va endò ite Sabrina Daprai.
Ai 16 de mé te la litazions de la Frazions de Penìa e apede ai veies componenc Stefano Salvador de Stochier, capofrazion da dant, Stefano Bernard Napoli, Paolo Verra de Pilon e Simone Valeruz Crust l é ruà ite ence Marco Verra de Pilon al post de Sabrina Daprai. Entorn la metà de jugn se à troà l Comitat per litèr l capofrazion e con 3 stimes sun 5 l é stat lità Stefano Bernard Napoli. »Gé fosse stat a la leta per jir inant desche capofrazion – ne à dit Stefano Salvador – se aane metù endò duc ...
Ai 16 de mé te la litazions de la Frazions de Penìa e apede ai veies componenc Stefano Salvador de Stochier, capofrazion da dant, Stefano Bernard Napoli, Paolo Verra de Pilon e Simone Valeruz Crust l é ruà ite ence Marco Verra de Pilon al post de Sabrina Daprai. Entorn la metà de jugn se à troà l Comitat per litèr l capofrazion e con 3 stimes sun 5 l é stat lità Stefano Bernard Napoli. »Gé fosse stat a la leta per jir inant desche capofrazion – ne à dit Stefano Salvador – se aane metù endò duc ...
03 de messel 2026
Sport y artejanat s’anconta tres David Moroder
L jëunn de dejeset ani de Urtijëi fej brëies da skateboard. La Usc l à cuntatà per nen savëi deplù
La tradizion dl material lën y la ulentà de vivanda y modernità dl artejanat artistich cuntempurann se anconta tla pascion de David Moroder, jëunn de dejeset ani de Urtijëi, che à iust finà la cuarta tlas tla sezion de grafica dl Lizeum d’Ert Cademia.
Da n valgun ani incà se dàl ju cun l mond dl skateboard, nia mé cun l jì limpea, ma cun l lëur de artejanat che l ie dovia.
»Te mi berstot lasci jì mi criatività y feje skateboards, dut a man. Dala brëies de lën nchin al design finel iel mi pascion ...
La tradizion dl material lën y la ulentà de vivanda y modernità dl artejanat artistich cuntempurann se anconta tla pascion de David Moroder, jëunn de dejeset ani de Urtijëi, che à iust finà la cuarta tlas tla sezion de grafica dl Lizeum d’Ert Cademia.
Da n valgun ani incà se dàl ju cun l mond dl skateboard, nia mé cun l jì limpea, ma cun l lëur de artejanat che l ie dovia.
»Te mi berstot lasci jì mi criatività y feje skateboards, dut a man. Dala brëies de lën nchin al design finel iel mi pascion ...
03 de messel 2026
I ruves mëina puecia ega
Tëmp y temperatures ntan l mëns de juni 2026 te Sëlva a 1595 metri
L mëns de juni 2026 ie stat n pue’ plu frëit che chël dl ann passà cun 15,21° degreies de mesaria. La mesaria fova de 0,88 degreies sot a chëla dl ann passà, canche ove muserà 16,09°C de mesaria. Chël dl ann passà y nce chël da chëst ann ie stat un di junis plu ciaut de for da canche scrije su.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L mëns de juni 2026 ie stat n pue’ plu frëit che chël dl ann passà cun 15,21° degreies de mesaria. La mesaria fova de 0,88 degreies sot a chëla dl ann passà, canche ove muserà 16,09°C de mesaria. Chël dl ann passà y nce chël da chëst ann ie stat un di junis plu ciaut de for da canche scrije su.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
03 de messel 2026
Vëniel pa mo julà al mer?
Chëst ann d'ansciuda fova duc melsegures pervia dla viera tl Iran: puderàn pa mo julé d'instà n feries? Ti on damandà a Emily Insam, cunlauradëura de na agenzia de viac de Urtijëi, sce l vën mo tëut l julier y ulache la jënt de Gherdëina va chëst ann n feries
Pervia dla viera tl Iran y dla stluta dla streda de Hormuz ne savòven dan n valgun mënsc nia sce i julieres arà d’instà mo cherosene assé per pudëi julé. Duc fova grams y n ova tëma che gran npert di joi muessa unì tëuc demez. Śën che l instà à scumencià y che truepa families de nosta valeda ie al mer, ti ons fat n valguna dumandes a Emily Insam, cunlauradëura dla agenzia de viac Raetia Tours de Urtijëi, per capì sce l ie pa vëira che l ie uní plu rie a julé.
Elisabeth Kostner
La ntervista ...
Pervia dla viera tl Iran y dla stluta dla streda de Hormuz ne savòven dan n valgun mënsc nia sce i julieres arà d’instà mo cherosene assé per pudëi julé. Duc fova grams y n ova tëma che gran npert di joi muessa unì tëuc demez. Śën che l instà à scumencià y che truepa families de nosta valeda ie al mer, ti ons fat n valguna dumandes a Emily Insam, cunlauradëura dla agenzia de viac Raetia Tours de Urtijëi, per capì sce l ie pa vëira che l ie uní plu rie a julé.
Elisabeth Kostner
La ntervista ...
03 de messel 2026
Sèn Jan e Soraga à festejà si Sènc patrons
La comunanzes de Vich, Poza e Pera à onorà l patron de la Pieif e del Comun. A Sèn Jan e a Soraga l é stat festejà don Mario per si 35 egn de sacerdozie e Soraga se à strent ence apede a don Giovanni Rossi, preve da 65 egn.
La comunanza parochiala del Comun de Sèn Jan se à binà en mercol ai 24 de jugn per prear sie sènt patron. Da le ot da sera l é pontà via la procescion dal Comun General de Fascia con dantfora i confalogn, la Musega da Vich, la statua del Sènt portada dai Monesc de Sèn Jan, i preves e la jent. Don Mario Bravin à zelebrà messa uzan fora l ejempie de Sèn Jan Batista.
Temp de sagra ence per la comunanza parochiala de Soraga che en lunesc ai 29 de jugn se à binà te gejia per prear si Sènc ...
La comunanza parochiala del Comun de Sèn Jan se à binà en mercol ai 24 de jugn per prear sie sènt patron. Da le ot da sera l é pontà via la procescion dal Comun General de Fascia con dantfora i confalogn, la Musega da Vich, la statua del Sènt portada dai Monesc de Sèn Jan, i preves e la jent. Don Mario Bravin à zelebrà messa uzan fora l ejempie de Sèn Jan Batista.
Temp de sagra ence per la comunanza parochiala de Soraga che en lunesc ai 29 de jugn se à binà te gejia per prear si Sènc ...
03 de messel 2026
Al é büsia sön le pumptrack a Badia
La pista da rodes a San Linert é sëgn en funziun da passa n ann. Le pröm fazit é positif: »les iscriziuns al Club Rodes Val Badia crësc«
Cun l’aisciöda dl 2025 á metü man ofizialmënter l’ativité dl Club Rodes Val Badia sön le pumptrack nü a San Linert de Badia. A chësta strotöra nöia á i mëmbri dl’uniun y i apascioná de roda aspeté valgamia dî; apresciapüch carant’agn él passé da canche al gnô baié por le pröm iade tl Comun de Badia da fá sö na pista por les rodes.
»Ti agn 80’ êl n gran interes devers dla bmx. Deplü ê i mëmbri dl club che â ligrëza cun chësta sort de roda y ê interessá da jí inant y tó pert a ...
Cun l’aisciöda dl 2025 á metü man ofizialmënter l’ativité dl Club Rodes Val Badia sön le pumptrack nü a San Linert de Badia. A chësta strotöra nöia á i mëmbri dl’uniun y i apascioná de roda aspeté valgamia dî; apresciapüch carant’agn él passé da canche al gnô baié por le pröm iade tl Comun de Badia da fá sö na pista por les rodes.
»Ti agn 80’ êl n gran interes devers dla bmx. Deplü ê i mëmbri dl club che â ligrëza cun chësta sort de roda y ê interessá da jí inant y tó pert a ...
03 de messel 2026
»La Usc« insostituibla y fondamentala
Editorial
»La Usc di Ladins« é l soul edemal dut per ladin de nosta mendranza. Ala á perchel na funzion fondamentala sibe per la informazion de nosta jent, sibe de liam ideal dles 5 valedes dl Sela. Ala ne é nia demé n foliet sciche n auter, ma ala é ence n mesum potent de svilup linguistich y n referiment insostituibl de nosta identité culturala. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
»La Usc di Ladins« é l soul edemal dut per ladin de nosta mendranza. Ala á perchel na funzion fondamentala sibe per la informazion de nosta jent, sibe de liam ideal dles 5 valedes dl Sela. Ala ne é nia demé n foliet sciche n auter, ma ala é ence n mesum potent de svilup linguistich y n referiment insostituibl de nosta identité culturala. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
03 de messel 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 23 de juni iel stat n ntervënt sun jëuf de Frea per n nzidënt: n motor y na roda fova fric adum. L’ëila se à fat scialdi mel y fova te cundizions grieves. N à lascià ora la duturëssa y i judacrëp pra luegia, ulache n ti à fat la prima cures ala pazienta. Do che la ie unida stabiliseda, iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.
Domesdì iesen pona unic cherdei sun la via fiereda Maximilian a Ciampedel, per n’ëila che se ova giapà n gran sass ju per l pe. L suspet fova chël de na ...
Domesdì iesen pona unic cherdei sun la via fiereda Maximilian a Ciampedel, per n’ëila che se ova giapà n gran sass ju per l pe. L suspet fova chël de na ...
03 de messel 2026
N valgünes domandes a Natalie Lerchegger de Badia, che vir da tröc agn tla Svizera
Dancà y da na pert
Natalie, poste te presenté en cört ai leturs?
Iö sun Natalie Lerchegger de Badia y i sun da 22 agn demez. Do avëi stlüt jö les scores altes a La Ila, ái fat na formaziun da organisadëssa de evënc y i á metü man da rodé le monn. Inant sunsi jüda cun i stüdi de lingac y leteratöra tl’université a Desproch. Naota sunsi stada 6 agn a Guernsey y dl 2010 m’ái trasferí tla Svizera, olache i laori tl ciamp finanziar y viri dötaurela.
Co éra pa gnüda a s’al dé che t’as trasferí tla Svizera?
...
Natalie, poste te presenté en cört ai leturs?
Iö sun Natalie Lerchegger de Badia y i sun da 22 agn demez. Do avëi stlüt jö les scores altes a La Ila, ái fat na formaziun da organisadëssa de evënc y i á metü man da rodé le monn. Inant sunsi jüda cun i stüdi de lingac y leteratöra tl’université a Desproch. Naota sunsi stada 6 agn a Guernsey y dl 2010 m’ái trasferí tla Svizera, olache i laori tl ciamp finanziar y viri dötaurela.
Co éra pa gnüda a s’al dé che t’as trasferí tla Svizera?
...
02 de messel 2026
Gabriele Detomas l é l nef capofrazion de Poza
Do le litazion dai 17 de mé, che à confermà l Comitat da dant, i 5 componenc se à binà e i ge à dat la enciaria maora al più lità, che l tol l testamonech da Bernardino Zulian.
Ai 17 de mé i capifech de Poza, chiamé a litar l nef Comitat de la Frazion, ge à dat fiduzia a duc i componenc che aea aministrà l'ASUC ti ultimes 5 egn: Bernardino Zulian de Cuz che l era capofrazion, Gabriele Detomas dal Ansol, Marco Locatin de Patron, Massimiliano Rasom de Rajum e Fernando Cincelli de Jina. En dut i à concostà ben 620 stimes, beleche 100 più che jai 5 egn, enceben che chest an sie stat de autre persone che se à metù a la leta. L maor ejit, con ben 149 stime, l é stat per ...
Ai 17 de mé i capifech de Poza, chiamé a litar l nef Comitat de la Frazion, ge à dat fiduzia a duc i componenc che aea aministrà l'ASUC ti ultimes 5 egn: Bernardino Zulian de Cuz che l era capofrazion, Gabriele Detomas dal Ansol, Marco Locatin de Patron, Massimiliano Rasom de Rajum e Fernando Cincelli de Jina. En dut i à concostà ben 620 stimes, beleche 100 più che jai 5 egn, enceben che chest an sie stat de autre persone che se à metù a la leta. L maor ejit, con ben 149 stime, l é stat per ...
02 de messel 2026
I taliegn al luster te la Copa del Mond de enduro
Calonaci e Francardo é sul secondo e terzo sciaier del podie. Anter eles Nadine Ellecosta l é la pruma de la taliènes.
Se à serà su do cater dis piens de roda da mont anter la Dolomites l terzo apuntament de la UCI Enduro World Cup. Per l Fascia Bike District se trata del undejeisem apuntament internazionèl dedicà al enduro, n resultat ruà con egn de dedizion e costanza e n percors de crescimonia condividù che à tout ite l Comitat de endrez, la comunanza e duc i operatores del teritorie. I é stac 500 i atlec a la partenza en raprejentanza de 31 nazions. Doi dis de proes e doi de gara, de gra al contribut di ...
Se à serà su do cater dis piens de roda da mont anter la Dolomites l terzo apuntament de la UCI Enduro World Cup. Per l Fascia Bike District se trata del undejeisem apuntament internazionèl dedicà al enduro, n resultat ruà con egn de dedizion e costanza e n percors de crescimonia condividù che à tout ite l Comitat de endrez, la comunanza e duc i operatores del teritorie. I é stac 500 i atlec a la partenza en raprejentanza de 31 nazions. Doi dis de proes e doi de gara, de gra al contribut di ...
