04 de jugn 2026
Ladins del Sela: na mostra e na scontrèda
I 12 ponc domané dai ladins acà 80 egn metui fora a Ciancei te na mostra, orida te na meisa torona con Roland Verra, Mauro Scroccaro, Michael Moling, Pierangelo Giacomuzzi e Sabrina Rasom.
La data di 14 de messèl del 1946 la é restèda te la storia di ladins, che te chel temp de meseria do la vera i à palesà te na gran manifestazion endrezèda sul jouf del Sela da Zent Ladina Dolomites sia revendicazions desche popul con na identità unitèra. Chest 80° cedean vegnarà recordà, descheche se lec la pruma piates de chest sfoi, da l'Union Generela di Ladins, che te chisc egn no à mai lascià ló de se dèr ju per chierir de tegnir ensema e jir inant adum.
Ence l Comitat de la Gran ...
La data di 14 de messèl del 1946 la é restèda te la storia di ladins, che te chel temp de meseria do la vera i à palesà te na gran manifestazion endrezèda sul jouf del Sela da Zent Ladina Dolomites sia revendicazions desche popul con na identità unitèra. Chest 80° cedean vegnarà recordà, descheche se lec la pruma piates de chest sfoi, da l'Union Generela di Ladins, che te chisc egn no à mai lascià ló de se dèr ju per chierir de tegnir ensema e jir inant adum.
Ence l Comitat de la Gran ...
04 de jugn 2026
ApT: valor per i ghesć e benstèr per i sentadins
L’azienda per l turism à chiamà ite i sozi per l’aproazion del bilanz de ejercizie 2025. Premié undesc atlec testimonial de Fascia e neves per la presidenza di Gregn evenc e per la Copa del Mond te Fascia.
1.124 sozi, 27 aministradores, na sessantina de colaboradores e n budget de 10 milions de euro. L é i numeres de l’Azienda per l Turism de Fascia, prejenté en ocajion de la radunanza di sozi chiamèda ite a La Gran Ciasa a Soraga en jebia ai 28 de mé.
L president Fausto Lorenz à metù dant la vijion e la miscion de l’azienda: creèr valor per i vijitadores e benstèr sostegnibol per sentadins e imprenditores chierian n balanzament a do a do anter benesser sozièl, economich e ambientèl. L diretor ...
1.124 sozi, 27 aministradores, na sessantina de colaboradores e n budget de 10 milions de euro. L é i numeres de l’Azienda per l Turism de Fascia, prejenté en ocajion de la radunanza di sozi chiamèda ite a La Gran Ciasa a Soraga en jebia ai 28 de mé.
L president Fausto Lorenz à metù dant la vijion e la miscion de l’azienda: creèr valor per i vijitadores e benstèr sostegnibol per sentadins e imprenditores chierian n balanzament a do a do anter benesser sozièl, economich e ambientèl. L diretor ...
04 de jugn 2026
Plü segurté por Lungiarü
Le Consëi de Comun da San Martin á traté na idea de proiet pro ti dé plü segurté al paisc da Lungiarü
Na data che tröc se recordará, cis la jënt da Lungiarü, é zënzater chëra di 17 de jügn 2024. En chël de da doman él gnü jö na smöia che á mené cina te paisc danter 200 y 250 mile cubich de material, eghes y paltans, atocan no ma strotöres mo ince ciases. Zënz ater un de chi avenimënc eze zionai, podesson dí, mo conscidran che le tëmp fej tres plü gonot sües corëtes, n’á le Comun dedô nia orü sté a ciaré pro y s’á atira metü al laur por chirí soluziuns por sconé le paisc y süa jënt. Ai 26 de ma ...
Na data che tröc se recordará, cis la jënt da Lungiarü, é zënzater chëra di 17 de jügn 2024. En chël de da doman él gnü jö na smöia che á mené cina te paisc danter 200 y 250 mile cubich de material, eghes y paltans, atocan no ma strotöres mo ince ciases. Zënz ater un de chi avenimënc eze zionai, podesson dí, mo conscidran che le tëmp fej tres plü gonot sües corëtes, n’á le Comun dedô nia orü sté a ciaré pro y s’á atira metü al laur por chirí soluziuns por sconé le paisc y süa jënt. Ai 26 de ma ...
04 de jugn 2026
Le pest Claus Gatterer por la scora röia a La Pli de Mareo
Maria Erhard á pié do inier tal Sest le reconescimënt de prestisc por le video cört che ara á realisé söl tema "Tëmp passé y dagní dl Ladin – Impresciuns da mi paisc nadé"
Inier él gnü surandé tal Sest i pesć dla ediziun 2026 dl Pest Claus Gatterer. Tla categoria dles scolares y di scolars á davagné la jona Maria Erhard d’La Pli de Mareo söla tematica ladina. Ara podará dlungia al pest de na scoltöra jí a Víena a fá n practicum de otedé pro le ORF.
Deplü tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé!
Inier él gnü surandé tal Sest i pesć dla ediziun 2026 dl Pest Claus Gatterer. Tla categoria dles scolares y di scolars á davagné la jona Maria Erhard d’La Pli de Mareo söla tematica ladina. Ara podará dlungia al pest de na scoltöra jí a Víena a fá n practicum de otedé pro le ORF.
Deplü tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé!
04 de jugn 2026
Ra foula granda 2026 de r’Ulda
El laoro fato e chel da fei; i gnomes noe inze ‘l consilio; i conte de ‘l an pasà; ra storia pi vecia de Anpezo, inze un libro par i otozento ane de ra jeja de San Nicolò a ’l Ospedà, da fei aduna co ra Regola outa de Larieto
El 2025 ’l é stà un an de laoro, ma anche de festa, par ra Union de i Ladis de Anpezo, che r’é nasciuda zincuanta ane ignante, del 1975. S’à podù vede ra fotografies de chera bela śornada, ai 18 de otobre, che corea inpó el palco, par ra foula granda de r’Ulda, ai 21 de maśo, intanto che ra presidente Elsa Zardini Soriza ra contaa de chel che ‘l é stà fato, mes par mes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El 2025 ’l é stà un an de laoro, ma anche de festa, par ra Union de i Ladis de Anpezo, che r’é nasciuda zincuanta ane ignante, del 1975. S’à podù vede ra fotografies de chera bela śornada, ai 18 de otobre, che corea inpó el palco, par ra foula granda de r’Ulda, ai 21 de maśo, intanto che ra presidente Elsa Zardini Soriza ra contaa de chel che ‘l é stà fato, mes par mes. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
03 de jugn 2026
Michele Lanzinger, om de scienza, vijion e umanità
Fondator e diretor del Muse, de gra a sia pascion e sia capazità de vardèr dalonc e de comunichèr l à fat doventèr Trent n zenter de nonzech del turism cultural.
Per l mond de la cultura no demò del Trentin l é stat gran manconia ai 30 de mé canche la malatia à abù la venta su Michele Lanzinger, fondator e diretor del Muse de Trent, che aea 69 egn.
Nasciù del 1957, Lanzinger aea scomenzà jà da joen a lurèr desche volontèr al Museo tridentin de la scienzes naturèles. Laureà en geologia con dotorat en antropologia, del 1988 l era stat tout su te chel medemo Museo desche conservator e del 1992 l era doventà diretor. L aea scomenzà sobito a renovèr e ...
Per l mond de la cultura no demò del Trentin l é stat gran manconia ai 30 de mé canche la malatia à abù la venta su Michele Lanzinger, fondator e diretor del Muse de Trent, che aea 69 egn.
Nasciù del 1957, Lanzinger aea scomenzà jà da joen a lurèr desche volontèr al Museo tridentin de la scienzes naturèles. Laureà en geologia con dotorat en antropologia, del 1988 l era stat tout su te chel medemo Museo desche conservator e del 1992 l era doventà diretor. L aea scomenzà sobito a renovèr e ...
03 de jugn 2026
Surëdl y mujiga
Coche l ie urmei tradizion, iel nce chëst ann stat la segra da Bula, n dumënia ai 31 de mei
Dala nuef daduman iel stat la santa mëssa. Daldò iel stat n di plën de prugram da festa y dantaldut de mujiga: dala diesc danmesdì àl sunà la Böhmische da Bula y dala 11:45 inant la Mujiga di Jëuni Gherdëina. Dala 12:30 àl sunà la Mujiga de Kollmann y da mesa la trëi domesdì àl balà la grupa "Gipfplattla". Da mesa ala cater inant àl sunà la grupa "Cumpanies di Crëps".
La paroles dl sëurastant dla Mujiga da Bula pudëis liejer tl articul che vën ora tla edizion nueva de La Usc n vënderdi ai 5 de ...
Dala nuef daduman iel stat la santa mëssa. Daldò iel stat n di plën de prugram da festa y dantaldut de mujiga: dala diesc danmesdì àl sunà la Böhmische da Bula y dala 11:45 inant la Mujiga di Jëuni Gherdëina. Dala 12:30 àl sunà la Mujiga de Kollmann y da mesa la trëi domesdì àl balà la grupa "Gipfplattla". Da mesa ala cater inant àl sunà la grupa "Cumpanies di Crëps".
La paroles dl sëurastant dla Mujiga da Bula pudëis liejer tl articul che vën ora tla edizion nueva de La Usc n vënderdi ai 5 de ...
03 de jugn 2026
25 egn de Val de Fascia Running
Per l cedean l Comitat di Gregn Evenc à metù ju n program con de bela neves: doi percorsc e na tapa inaugurèla da sera a Cianacei.
Anter i apuntamenc sportives del scomenz del istà te Fascia l é la Val de Fascia Running sul calandèr dai 21 ai 26 de jugn. Chest an se festeja la 25^ edizion con de bela novitèdes che l Comitat de endrez de la sozietà Gregn Evenc se à pissà per festejèr chest cedean tolan su i sugerimenc de vèlch partezipant storich zenza aboncont straoujer l format aprijià da duc.
L é stat confermà la cinch tapes con l scomenz la domenia ai 21 con na garejèda che per la pruma outa vegn fata da le 6 da sera, ...
Anter i apuntamenc sportives del scomenz del istà te Fascia l é la Val de Fascia Running sul calandèr dai 21 ai 26 de jugn. Chest an se festeja la 25^ edizion con de bela novitèdes che l Comitat de endrez de la sozietà Gregn Evenc se à pissà per festejèr chest cedean tolan su i sugerimenc de vèlch partezipant storich zenza aboncont straoujer l format aprijià da duc.
L é stat confermà la cinch tapes con l scomenz la domenia ai 21 con na garejèda che per la pruma outa vegn fata da le 6 da sera, ...
03 de jugn 2026
Festa por neni, lâs y jënt de tëmp
Bai, cianties, rimes y cinamai n pice teater: la scolina y la scora da Rina á metü a jí na festa dër plajora y particolara
Le de di 19 de ma é sté por la scolina y la scora elementara da Rina n de dër spezial, caraterisé dal sté adöm y dala bona löna. En chësc de á les döes istituziuns adöm, organisé na festa da d’aisciöda por i neni, les las y por la jënt de eté dl paisc. La partezipaziun a chësta picia festa, é stada grana – gnanca val neni y las foradecá ne n’á nia orü se lascé sciampé chësta bela ocajiun da gní a Rina a passé n pü’ de tëmp en compagnia.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 5 de jügn
Le de di 19 de ma é sté por la scolina y la scora elementara da Rina n de dër spezial, caraterisé dal sté adöm y dala bona löna. En chësc de á les döes istituziuns adöm, organisé na festa da d’aisciöda por i neni, les las y por la jënt de eté dl paisc. La partezipaziun a chësta picia festa, é stada grana – gnanca val neni y las foradecá ne n’á nia orü se lascé sciampé chësta bela ocajiun da gní a Rina a passé n pü’ de tëmp en compagnia.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 5 de jügn
03 de jugn 2026
Lian Peristi dancà a livel talian
La Lia Judo Gherdëina se fej unëur a Genova: l atlet à nstadì venciù si prim turnoi mpurtant a livel nternaziunel. Na ucajion per ti fé n trëi dumandes al jëunn de Urtijëi
L "Trofeo Italia Liguria" ie un di turnoies plu mpurtanc tla Talia, nce perchël abìnen tlo i miëur atlec che se mesura tl sport dl judo. Nce l Club de Gherdëina à purtà n valguni de si sportifs a Genova y per Lian Peristi de 18 ani àla drët butà. Ël à fat pea pra la categuria de chëi sot ai 60 chilo, trënta fova i atlec che fova da bater. L turnoi ie coche pra l tennis, cun i 16ejims, i otafs de finela, pona i cherc y la semifinela ulache Lian à batù Matteo Muggianu. Te finela à Peristi messù ...
L "Trofeo Italia Liguria" ie un di turnoies plu mpurtanc tla Talia, nce perchël abìnen tlo i miëur atlec che se mesura tl sport dl judo. Nce l Club de Gherdëina à purtà n valguni de si sportifs a Genova y per Lian Peristi de 18 ani àla drët butà. Ël à fat pea pra la categuria de chëi sot ai 60 chilo, trënta fova i atlec che fova da bater. L turnoi ie coche pra l tennis, cun i 16ejims, i otafs de finela, pona i cherc y la semifinela ulache Lian à batù Matteo Muggianu. Te finela à Peristi messù ...
03 de jugn 2026
Eleziogn nta Col: n resultat che vol dì tant!
La elezion de Paolo Frena »Bonata« nta Col, per l cuinto viaz, la pol avè pi significac, ma de segur n gran valor simbolich
Su la part de Fodom, La Usc conta del resultat eletoral nta Col co la prima ntervista al Capocomun, ciamà a aministrà l Comun per la cuinta ota. Chilò provon a fà n frego de na analiji sul valor e l significat de chesta elezion. (Per la redazion de Souramont Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Su la part de Fodom, La Usc conta del resultat eletoral nta Col co la prima ntervista al Capocomun, ciamà a aministrà l Comun per la cuinta ota. Chilò provon a fà n frego de na analiji sul valor e l significat de chesta elezion. (Per la redazion de Souramont Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
02 de jugn 2026
N mei tl prim nia drë' bel y pona bon ciaut
Tëmp y temperatures ntan l mëns de mei te Sëlva a 1595 metri
L mëns de mei 2026 ie stat plu ciaut che chël dl ann passà cun 10,19°C degreies de mesaria - 9,14°C dl 2025 y 1,05°C sëura la temperatura dl mëns de mei 2025.
L mei 2026 ie n con' de temperatura stat 1,14 degreies sëura la mesaria di ultims 45 ani. L di plu frëit éi muserà ai 15 dl mëns cun na mesaria de 1,67°C y na minima - ai 13 de mei - de 2,5 °C de frëit. L di plu ciaut éi muserà ai 26 dl mëns cun 18,33 °C de mesaria y na mascima, for n chël di, de 25°C.
Dut l articul tla edizion nueva ...
L mëns de mei 2026 ie stat plu ciaut che chël dl ann passà cun 10,19°C degreies de mesaria - 9,14°C dl 2025 y 1,05°C sëura la temperatura dl mëns de mei 2025.
L mei 2026 ie n con' de temperatura stat 1,14 degreies sëura la mesaria di ultims 45 ani. L di plu frëit éi muserà ai 15 dl mëns cun na mesaria de 1,67°C y na minima - ai 13 de mei - de 2,5 °C de frëit. L di plu ciaut éi muserà ai 26 dl mëns cun 18,33 °C de mesaria y na mascima, for n chël di, de 25°C.
Dut l articul tla edizion nueva ...
02 de jugn 2026
Per na Comunanza Amica de la persones con demenza
L Comun General de Fascia prejenta l Pian Trienal con la ativitèdes da fèr ti egn che vegn te na scontrèda ai 4 de jugn. Se rejona ence del Aministrador de Sostegn.
Descheche l é stat uzà fora dal Pian Provinzièl Demenzes – XVII Legislatura, aproà de setember del 2025, un di obietives strategics l é l svilup de comunanzes amiches de la persones con demenza, aspet jà envià via e sostegnù dal Pian Provinzièl da inant e che l passa da la colaborazion nezessèra anter enc locai, Asuit (Azienda Sanitèra Universitèra integrèda del Trentin), sociazions Alzheimer de referiment, terz setor e ence la medema comunanza, tel vers de na coresponsabilità condividuda con ...
Descheche l é stat uzà fora dal Pian Provinzièl Demenzes – XVII Legislatura, aproà de setember del 2025, un di obietives strategics l é l svilup de comunanzes amiches de la persones con demenza, aspet jà envià via e sostegnù dal Pian Provinzièl da inant e che l passa da la colaborazion nezessèra anter enc locai, Asuit (Azienda Sanitèra Universitèra integrèda del Trentin), sociazions Alzheimer de referiment, terz setor e ence la medema comunanza, tel vers de na coresponsabilità condividuda con ...
02 de jugn 2026
La festa di jüc y dl sport
Le zënter sozial "La Spona" da Pidrô á surantut en chësc ann l’organisaziun dla festa di jüc y dl sport dles strotöres soziales de Puster. Ai 12 de ma ésera stada tan inant
Incër 125 assistis y acompagnadus di salfs protezioná y di sorvisc de acompagnamënt dla Comunité Comprensoriala Val de Puster é rová adöm ai 12 de ma tla Intercable Arena da Bornech, olache al é gnü desfiré la Festa di jüc y dl sport 2026. L’organisaziun é gnüda surantuta chësc ann dal zënter sozial "La Spona", che á ince podü cunté sön l’aiüt de n grup de volontars di Stödafüs d’Al Plan y ciamó d’atri che s’á metü a desposiziun da gní a daidé para por chësta ocajiun particolara. Danter i ...
Incër 125 assistis y acompagnadus di salfs protezioná y di sorvisc de acompagnamënt dla Comunité Comprensoriala Val de Puster é rová adöm ai 12 de ma tla Intercable Arena da Bornech, olache al é gnü desfiré la Festa di jüc y dl sport 2026. L’organisaziun é gnüda surantuta chësc ann dal zënter sozial "La Spona", che á ince podü cunté sön l’aiüt de n grup de volontars di Stödafüs d’Al Plan y ciamó d’atri che s’á metü a desposiziun da gní a daidé para por chësta ocajiun particolara. Danter i ...
02 de jugn 2026
Son beleche d’istade
Da i hotiei rua biei numere, con ben da foreste che domanda ra so cameres. I Śoghe de ’l inverno pasà i à ciamà outra śente, da duto el mondo
Ra asociazion de i hotiei de Anpezo ra me fesc saé che ra stajon d’istade, drio par scomenzà, ra vedarà un grun de śente in Anpezo, ciamada anche da ra Olimpiades e Paralimpiades de febraro e de marzo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra asociazion de i hotiei de Anpezo ra me fesc saé che ra stajon d’istade, drio par scomenzà, ra vedarà un grun de śente in Anpezo, ciamada anche da ra Olimpiades e Paralimpiades de febraro e de marzo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
01 de jugn 2026
I verzons dl paravis y si daunì
Chëst ann festejea la Bienela Gherdëina l iubileum de n dejené. Nchin de setëmber ert te duta la valeda
Da 16 ani incà - y per l 10ejim iede - iel la Bienela Gherdëina da nëus te valeda, n evënt d'ert cuntemporana che mët a jì mostres, nstalazions y d'auter for tl ciamp dl'ert a Urtijëi y a livel de valeda.
L'idea ie stata chëla dla galarista Doris Ghetta y ie urmei n festival d'ert nia plu da pensé demez. Da coche l ie unì spiegà ie la Bienela "nasciuda per ti dé na sburdla al barat danter inuvazion y tradizion dl’ert te Gherdëina".
Al didancuei iel...
Deplù n con' de chësc festival ...
Da 16 ani incà - y per l 10ejim iede - iel la Bienela Gherdëina da nëus te valeda, n evënt d'ert cuntemporana che mët a jì mostres, nstalazions y d'auter for tl ciamp dl'ert a Urtijëi y a livel de valeda.
L'idea ie stata chëla dla galarista Doris Ghetta y ie urmei n festival d'ert nia plu da pensé demez. Da coche l ie unì spiegà ie la Bienela "nasciuda per ti dé na sburdla al barat danter inuvazion y tradizion dl’ert te Gherdëina".
Al didancuei iel...
Deplù n con' de chësc festival ...
01 de jugn 2026
Che che ne disc i inomes di lesc
Te na scontrèda de l'Union di Ladins de Fascia Nives Iori, Nicoletta Riz e Fabio Chiocchetti à portà dant aspec emportanc de la toponomastica da ponc de veduda desferenc.
Te chesta Aisciuda Ladina, che per l terzo an à cernù desche argoment la toponomastica, l era benfat che apede a la raides sul teritorie ge vegne dat lèrga ence a n moment che deide a descorir e entener l segnificat e l gran valor di inomes di lesc.
En jebia ai 14 de mé a Sèn Jan, te la sala Danilo dal Garber de la Moniaria, l'Union di Ladins de Fascia à endrezà na scontrèda che aea belapontin chest obietif.
L Comun General à avert l domesdì col salut de Evelyn Bortolotti, responsabola di ...
Te chesta Aisciuda Ladina, che per l terzo an à cernù desche argoment la toponomastica, l era benfat che apede a la raides sul teritorie ge vegne dat lèrga ence a n moment che deide a descorir e entener l segnificat e l gran valor di inomes di lesc.
En jebia ai 14 de mé a Sèn Jan, te la sala Danilo dal Garber de la Moniaria, l'Union di Ladins de Fascia à endrezà na scontrèda che aea belapontin chest obietif.
L Comun General à avert l domesdì col salut de Evelyn Bortolotti, responsabola di ...
01 de jugn 2026
Le tëmp di "Sanc dal frëit" ne sprigorëia nia la Musiga da San Ciascian
Tröpes dles 209 musighes de Südtirol organisëia vigni ann le conzert tradizional d’aisciöda. Insciö ince la Musiga da San Ciascian, che á invié parënc, amisc y simpatisanc dla musiga a chësc evënt, en sabeda ai 16 de ma dales 20:30 tla Ciasa "J.B. Rinna"
Ince sce les temperatöres frëides di sanc dal frëit, che tomâ ite avisa i dis denant, y la nëi sön les munts incëria recordâ cuaji deplü a n conzert de Santa Zezilia che a n conzert d’aisciöda ne s’á les musicontres y i musicontri dla musiga da San Ciascian nia lascé sprigoré en sabeda ai 16 de ma, canche al é gnü porté dant le conzert d’aisciöda da chësc ann. Gnanca le publich ne s’á lascé sprigoré: tröpa é la jënt, ince dai paisc vijins, che é rovada adarlerch a d’ascuté sö le conzert arjigné ...
Ince sce les temperatöres frëides di sanc dal frëit, che tomâ ite avisa i dis denant, y la nëi sön les munts incëria recordâ cuaji deplü a n conzert de Santa Zezilia che a n conzert d’aisciöda ne s’á les musicontres y i musicontri dla musiga da San Ciascian nia lascé sprigoré en sabeda ai 16 de ma, canche al é gnü porté dant le conzert d’aisciöda da chësc ann. Gnanca le publich ne s’á lascé sprigoré: tröpa é la jënt, ince dai paisc vijins, che é rovada adarlerch a d’ascuté sö le conzert arjigné ...
01 de jugn 2026
La »Giornata del Sollievo« co la PettirossoAgordino
Volontarie n plaza con biscoti e grisini scinchei da pistorie e pasticeri del Agordin
Dal 2002 l’ultima domënia de mei la ven celebrada come la »Giornata del sollievo«. »Sollievo« o confort come dërt de no patì.
»Che l’é la misción de l’associazion Pettirosso Agordino, nasicuda ntel 2010 come »Cucchini Agordino«, destacada da la »Cucchini de Belum – spiega Chiara Roilo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dal 2002 l’ultima domënia de mei la ven celebrada come la »Giornata del sollievo«. »Sollievo« o confort come dërt de no patì.
»Che l’é la misción de l’associazion Pettirosso Agordino, nasicuda ntel 2010 come »Cucchini Agordino«, destacada da la »Cucchini de Belum – spiega Chiara Roilo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
