28 de otober 2026
Dolomiti Ski Jazz, vegnarèl fat amò?
Enrico Tommasini, diretor artistich del Festival, respon a la conscidrazions en merit a la dezijions de le ApT de Fascia e de Fiem e Cembra de no l finanzièr più.
»Giö pense che do 30 egn l Dolomiti Ski Jazz partegne soraldut a la jent de nosce val e de la Region, a nösc ghesć, ai musizisć e a duc i pascionè, ai gestores di refuges, di locai, ai Comugn, a le sociazion. Duc chisc à metù partezipazion, laor e ence scioldi.«
L respon coscita Enrico Tommasini, diretor artistich del Dolomiti Ski Jazz, a la ultima conscidrazions vegnudes fora enstadì su la dezijon de l’ApT de Fascia dant e de chela de Fiem e Cembra do, de no sostegnir più l Festival.
De plu tla ...
»Giö pense che do 30 egn l Dolomiti Ski Jazz partegne soraldut a la jent de nosce val e de la Region, a nösc ghesć, ai musizisć e a duc i pascionè, ai gestores di refuges, di locai, ai Comugn, a le sociazion. Duc chisc à metù partezipazion, laor e ence scioldi.«
L respon coscita Enrico Tommasini, diretor artistich del Dolomiti Ski Jazz, a la ultima conscidrazions vegnudes fora enstadì su la dezijon de l’ApT de Fascia dant e de chela de Fiem e Cembra do, de no sostegnir più l Festival.
De plu tla ...
28 de otober 2026
Alie desćiadenà, desfata di Falcons
ior resultat dal scomenz del campionat per i fascegn, la partida se sera su sul 8 a 2. I pert ence ai otaves de Copa Tèlia contra l Fiem.
Aosta e Ciudar conferma sie gran scomenz de sajon con la sesta venta de seghit te la IHL 2026/27. Da uzèr fora l 7 a 5 per i sudtiroleres arjont demò tel final contra n Valpellice determinà e zach. A conferma del valor tecnich e de la determinazion di Lucci. Da tededò se arvejina l Varese e l Eppan che se arsegura doi resultac ezelenc en trasferta sun la giaces de Feltre e Ciavaleis. Enveze l Alie pel endodanef esser content con la venta te cèsa del Fascia con ot marcatures.
De plu tla edizion ...
Aosta e Ciudar conferma sie gran scomenz de sajon con la sesta venta de seghit te la IHL 2026/27. Da uzèr fora l 7 a 5 per i sudtiroleres arjont demò tel final contra n Valpellice determinà e zach. A conferma del valor tecnich e de la determinazion di Lucci. Da tededò se arvejina l Varese e l Eppan che se arsegura doi resultac ezelenc en trasferta sun la giaces de Feltre e Ciavaleis. Enveze l Alie pel endodanef esser content con la venta te cèsa del Fascia con ot marcatures.
De plu tla edizion ...
28 de otober 2026
Gran tennis te Sëlva
N dumënia à scumencià te Sëlva la otava edizion dl turnoi de tennis ITF da 15.000 $ metù a jì dal Tennis Club Gherdëina. L fej pea de plu jugadëures de nosta valeda
L turnoi di ëi te Sëlva ie la prima de trëi manifestazions nternaziuneles de tennis che sarà da udëi mo chëst ann te Gherdëina. L ie mo sun l prugram doi turnoies dl’ëiles da 40.000 $: dai 22 ai 28 de nuvëmber a Runcadic y dai 29 de nuvëmber ai 5 de dezëmber te Sëlva.
L turnoi di ëi te Sëlva ie la prima de trëi manifestazions nternaziuneles de tennis che sarà da udëi mo chëst ann te Gherdëina. L ie mo sun l prugram doi turnoies dl’ëiles da 40.000 $: dai 22 ai 28 de nuvëmber a Runcadic y dai 29 de nuvëmber ai 5 de dezëmber te Sëlva.
28 de otober 2026
Na ncëria mpurtanta
Raimund Plancker de Sëlva sëurantol la ncëria de Diretëur de garejeda dla FIS per la garejedes di ëi de schi alpin
Bele dal 2022 incà fòvle assistënt dl diretëur de garejeda per la gareje des de juissa y de super G di ëi. Dai prims de nuvëmber inant deventerà Raimund Plancker Diretëur de garejeda FIS dla garejedes
de schi alpin di ëi, do che Markus Waldner à tëut la dezijion de dé ju chësta ncëria. L prim iede che Plancker sarà da udëi te chësc rodul nuef, sarà la garejeda de slalom a Levi tla Finlandia ai 15 de nuvëmber.
Bele dal 2022 incà fòvle assistënt dl diretëur de garejeda per la gareje des de juissa y de super G di ëi. Dai prims de nuvëmber inant deventerà Raimund Plancker Diretëur de garejeda FIS dla garejedes
de schi alpin di ëi, do che Markus Waldner à tëut la dezijion de dé ju chësta ncëria. L prim iede che Plancker sarà da udëi te chësc rodul nuef, sarà la garejeda de slalom a Levi tla Finlandia ai 15 de nuvëmber.
28 de otober 2026
Crousc Bláncia Fodom, viade a Salisburgo e empegn a cherì nuos volontari
»Chi che dáida i a debujen de tuo aiut«: chëst l slogan per cherì nuove adejion
Sabeda a 3 de otobre na ventina de volontari e nvalgugn simpatizánc de la Crousc Bláncia i é piei via del viers de Salisburgo per se passé n fin setemana n compagnia e legrëza. Davánt de rué nte la zité austriaca ulache l é nasciù Mozart la bela clapada la s’a fermé per n aperitif e la marëna sul Chiemsee. (EM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sabeda a 3 de otobre na ventina de volontari e nvalgugn simpatizánc de la Crousc Bláncia i é piei via del viers de Salisburgo per se passé n fin setemana n compagnia e legrëza. Davánt de rué nte la zité austriaca ulache l é nasciù Mozart la bela clapada la s’a fermé per n aperitif e la marëna sul Chiemsee. (EM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de otober 2026
Xantia, la stria dl Scilier
Na liber per mutons y mutans nuef scrit da Erika Nogler Kostner. Nstadì iel unì prejentà tla biblioteca ladina tla Cësa di Ladins
Na storia de n'amezizia particulera tl cuer dla Dolomites: la stria dl Scilier Xantia julëssa julé tan gën deberieda cun duta l'autra stries danter i crëps dla Dolomites. Ma pra si ghernea iel zeche che ne buta nia. For inò tómela ju. Xantia ie tan descunseleda y l'autra stries la rij ora. Per fertuna ùrtela pona zachei che capësc cie che ti mancia y che ie nce a una de ti judé.
Chësta ie la descrizion dl liber nuef "Xantia, la stria dl Scilier", che ie unit publicà da permò per gherdëina. ...
Na storia de n'amezizia particulera tl cuer dla Dolomites: la stria dl Scilier Xantia julëssa julé tan gën deberieda cun duta l'autra stries danter i crëps dla Dolomites. Ma pra si ghernea iel zeche che ne buta nia. For inò tómela ju. Xantia ie tan descunseleda y l'autra stries la rij ora. Per fertuna ùrtela pona zachei che capësc cie che ti mancia y che ie nce a una de ti judé.
Chësta ie la descrizion dl liber nuef "Xantia, la stria dl Scilier", che ie unit publicà da permò per gherdëina. ...
28 de otober 2026
gamBALL-IN
La cuinta tlasses dl ITE Raetia à fat si bal de matura
Ai 24 de utober iel stat l bal "gamBALL-IN" dla cuinta A, B y C dla scola auta Istitut Tecnich Ecunomich Raetia de Urtijëi tla Cësa di Cungresc de Urtijëi. Dala ot da sëira inant nchin tert de nuet iel stat l mesun de se devertì y fé festa cun mujiga. Sambën iel nce stat la cëina tlassica per nsenianc:tes y la families.
Ai 24 de utober iel stat l bal "gamBALL-IN" dla cuinta A, B y C dla scola auta Istitut Tecnich Ecunomich Raetia de Urtijëi tla Cësa di Cungresc de Urtijëi. Dala ot da sëira inant nchin tert de nuet iel stat l mesun de se devertì y fé festa cun mujiga. Sambën iel nce stat la cëina tlassica per nsenianc:tes y la families.
28 de otober 2026
Na majera cunlaurazion
lvh.apa y la Scola Prufesciunela per l Artejanat artistich uel renfurzé la cunlaurazion
La Usc à giapà n comunicat stampa dala lvh.apa. Te chësc iel scrit: "Coche la furmazion tl artejanat artistich possa unì renfurzeda te na maniera sustenibla y adateda ai bujëns dl daunì, fova tl zënter dl'ancunteda tla Scola Prufesciunela provinziela per l Artejanat artistich "La Prufesciunela" a Urtijëi. Reprejentantes y reprejentanc dl'Assoziazion Ecunomica Lvh.apa Artejanat y Servisc se à ancuntà per rujené de chësc cun la direzion dla scola y cun la respunsables y i respunsabli dla sezions ...
La Usc à giapà n comunicat stampa dala lvh.apa. Te chësc iel scrit: "Coche la furmazion tl artejanat artistich possa unì renfurzeda te na maniera sustenibla y adateda ai bujëns dl daunì, fova tl zënter dl'ancunteda tla Scola Prufesciunela provinziela per l Artejanat artistich "La Prufesciunela" a Urtijëi. Reprejentantes y reprejentanc dl'Assoziazion Ecunomica Lvh.apa Artejanat y Servisc se à ancuntà per rujené de chësc cun la direzion dla scola y cun la respunsables y i respunsabli dla sezions ...
27 de otober 2026
I fascegn se defen dal Telve
La é fenida fora en parità sul 0 a 0 l’ultima partida del Fascia Balon.
N auter pont per l Fascia Balon de gra al pareje madurà contra l Telve. Ti prumes menuc l é i patrogn de ciasa del Telve a comanar, do cinch menuc rua jà la pruma ocajion con na trata de ciaf che brinca l remenat a man cencia de Daniele Mich. I valsuganoc rua su de spes da le man de l’area fasciana ma no i é mai bogn de ge meter l balon te sach.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
N auter pont per l Fascia Balon de gra al pareje madurà contra l Telve. Ti prumes menuc l é i patrogn de ciasa del Telve a comanar, do cinch menuc rua jà la pruma ocajion con na trata de ciaf che brinca l remenat a man cencia de Daniele Mich. I valsuganoc rua su de spes da le man de l’area fasciana ma no i é mai bogn de ge meter l balon te sach.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de otober 2026
De bela spazirèdes tel parch nazionèl del Gargano
N bel grop de 43 sozi del Cai Sat Auta Fascia é jic a fèr n trekking per veder l paesaje e la marevees culturèles de la Puglia.
Chest an la sezion del Cai Sat Auta Fascia à portà dant n auter bel trekking, metan insema ben 43 sozi che à tout pèrt con gaissa e empegn. Sion stac tel parch nazionèl del Gargano te la Puglia dai 3 ai 10 de otober.
Sion ponté demez en sabeda ai 3 bon bonbora da Fascia col pulman de Desilvestro per jir jun Busan a ciapèr la ferata fin a Foggia olache ne spetèa n transfer per se tramudèr a Vieste te hotel, olache sion stac soranet per duc i set dis.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Chest an la sezion del Cai Sat Auta Fascia à portà dant n auter bel trekking, metan insema ben 43 sozi che à tout pèrt con gaissa e empegn. Sion stac tel parch nazionèl del Gargano te la Puglia dai 3 ai 10 de otober.
Sion ponté demez en sabeda ai 3 bon bonbora da Fascia col pulman de Desilvestro per jir jun Busan a ciapèr la ferata fin a Foggia olache ne spetèa n transfer per se tramudèr a Vieste te hotel, olache sion stac soranet per duc i set dis.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
27 de otober 2026
Inteligenza artifiziala: na oportunité per les mendranzes linguistiches
A Cuira, ti Grijons, él vegnù metù al zenter de doi convegns l davegnì digital di lingac de mendranza. L ladin, l rumanc y l furlan vuel renforzé sia colaborazion per sfruté les poscibeltés dla inteligenza artifiziala y garantì na prejenza di trei lingac tl mond digital
Co pò pa les mendranzes linguistiches adoré les poscibeltés dla digitalisazion y dla inteligenza artifiziala (IA) per renforzé si lingac y garantì si davegnì? Chesta domanda é steda al zenter de doi convegns internazionai vegnus desfirés ai 23 y 24 de otober a Cuira, tl cianton svizer di Grijons. Ai convegns à tout pert ence l’Union Generela di Ladins dla Dolomites y la Repartizion provinziala de Bulsan dl’Aministrazion, Istruzion, Formazion y Cultura ladina.
La inteligenza artifiziala y les ...
Co pò pa les mendranzes linguistiches adoré les poscibeltés dla digitalisazion y dla inteligenza artifiziala (IA) per renforzé si lingac y garantì si davegnì? Chesta domanda é steda al zenter de doi convegns internazionai vegnus desfirés ai 23 y 24 de otober a Cuira, tl cianton svizer di Grijons. Ai convegns à tout pert ence l’Union Generela di Ladins dla Dolomites y la Repartizion provinziala de Bulsan dl’Aministrazion, Istruzion, Formazion y Cultura ladina.
La inteligenza artifiziala y les ...
27 de otober 2026
Outra ciaśes par ra śente de Anpezo
Trenta alośe par i śoen e par ra families del paes.Vinte cuartiere inze un ciaśamento noo pede el Cademai; outre diesc a fei fora ra vecia ciaśa de i Lesie, pede ra jeja de ra Madona
In Anpezo de ste tenpe ’l é un gran parlà de ciaśes par ra śente del paes. Ades el Comun el vó dorà noe milioi de euro par fei fora trenta cuartiere, da fità a ra śente del paes, pichesee a i śoen e a ra families, che i pode restà ca.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
In Anpezo de ste tenpe ’l é un gran parlà de ciaśes par ra śente del paes. Ades el Comun el vó dorà noe milioi de euro par fei fora trenta cuartiere, da fità a ra śente del paes, pichesee a i śoen e a ra families, che i pode restà ca.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
27 de otober 2026
Tan inant pó pa jí le marketing?
"Kronplatz" vá inant, zënza Plan de Corones. N comentar de Pablo Palfrader
I pustri ti é stá. Chi che â metü dl 2014 Al Plan pro la "Ferienregion Pustertal", é sëgn stá bogn - ince cun le bëgnsté de nüsc rapresentanc - da porcoré dal logo l’inom ladin de Plan de Corones. Da sëgn inant sarál ma plü "Kronplatz Dolomites". Chësta é la gran novité linguistica pro le design nü, presenté en vëndres tl museum "Lumen". Dit danfora le positif: le logo instës me sá ince garaté, al é tler y elegant. Le ial é gnü plü dinamich, dala ciaradöra energica, mo nia capazia. Le "defet de ...
I pustri ti é stá. Chi che â metü dl 2014 Al Plan pro la "Ferienregion Pustertal", é sëgn stá bogn - ince cun le bëgnsté de nüsc rapresentanc - da porcoré dal logo l’inom ladin de Plan de Corones. Da sëgn inant sarál ma plü "Kronplatz Dolomites". Chësta é la gran novité linguistica pro le design nü, presenté en vëndres tl museum "Lumen". Dit danfora le positif: le logo instës me sá ince garaté, al é tler y elegant. Le ial é gnü plü dinamich, dala ciaradöra energica, mo nia capazia. Le "defet de ...
26 de otober 2026
Logo "Kronplatz Dolomites": porté indò ite l inom ladin!
La dezijion de sferié fora l inom ladin de "Plan de Corones" dal logo de "Kronplatz Dolomites" é n gran dann per l ladin y per les rejons di Ladins
Al pò ben ester che al sibe gaujes de marketing do chesta dezijion, ma les conseguenzes per la visibelté dla denominazion ladina é fatales. A n livel plu internazional, tl reclam y ti social media, scomparesc l inom ladin y ence a livel local vegnel sferié fora n element fondamental de na arpejon toponomastica milenara.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites invieia i responsabli de mudé chesta dezijion y de mete indò l inom ladin tl logo.
Al n’é nia azetabel che per motivazions porì ...
Al pò ben ester che al sibe gaujes de marketing do chesta dezijion, ma les conseguenzes per la visibelté dla denominazion ladina é fatales. A n livel plu internazional, tl reclam y ti social media, scomparesc l inom ladin y ence a livel local vegnel sferié fora n element fondamental de na arpejon toponomastica milenara.
La Union Generela di Ladins dles Dolomites invieia i responsabli de mudé chesta dezijion y de mete indò l inom ladin tl logo.
Al n’é nia azetabel che per motivazions porì ...
26 de otober 2026
Sophia Sommavilla, 5^ a Mentana
Met man l campionat nazionèl de Solo Dance con i prumes resultac per i Pavei. A Fondo n stage del Comitat Trentin.
Pruma gara nazionèla Solo Dance de bal sui feres a Mentana (Roma) per i Pavei de arjent. Te la Mezzaluna Cup de enstadì, l’atleta da Ciampedel Sophia Sommavilla, che la garejea te chesta disciplina per la seconda sajon, la se à portà a cèsa n quinto post.
En domenia ai 25 de otober valgugn di arleves di Pavei à tout pèrt al stage del Comitat a Fondo.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Pruma gara nazionèla Solo Dance de bal sui feres a Mentana (Roma) per i Pavei de arjent. Te la Mezzaluna Cup de enstadì, l’atleta da Ciampedel Sophia Sommavilla, che la garejea te chesta disciplina per la seconda sajon, la se à portà a cèsa n quinto post.
En domenia ai 25 de otober valgugn di arleves di Pavei à tout pèrt al stage del Comitat a Fondo.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 30 de otober de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de otober 2026
Co se fèjel ite l ladin te la didatica di lengac?
L OLFED de la Scola Ladina de Fascia à envià via n nef studie sul ensegnament del ladin te n contest de cater lengac. Aon domanà fora l responsabol Alessandro Margoni.
Chest’aisciuda ge é stat manà fora a presciapech 300 families de Fascia, che à bec che va te scola populèra, l chestionèr »L ladin tel model del ensegnament te cater lengac«, na enrescida envièda via dal OLFED (Ofize Ladin Formazion Enrescida Didatica) de la Scola Ladina de Fascia, con chela de analisèr la percacenza del model educatif e miorèr ensema a dozenc e enrescidores la didatica tras l lengaz ladin veicolèr, ampò te n contest olache vegn durà cater lengac: ladin, todesch, talian, ...
Chest’aisciuda ge é stat manà fora a presciapech 300 families de Fascia, che à bec che va te scola populèra, l chestionèr »L ladin tel model del ensegnament te cater lengac«, na enrescida envièda via dal OLFED (Ofize Ladin Formazion Enrescida Didatica) de la Scola Ladina de Fascia, con chela de analisèr la percacenza del model educatif e miorèr ensema a dozenc e enrescidores la didatica tras l lengaz ladin veicolèr, ampò te n contest olache vegn durà cater lengac: ladin, todesch, talian, ...
26 de otober 2026
"Na pitla scincunda per mé nstës"
L à inò scumencià la sajon dai schi. A Sölden ruva Alex Vinatzer bele danter i prims diesc
Ai 25 de utober iel stat la prima garejeda de slalom lerch a Sölden, tl'Austria. Cun chësta garejeda àl ufizialmënter inò scumencià la sajon dla garejedes de Copa dl Mond de schi alpin. Fat pea àl sambën nce l schiadëur de Sëlva de 27 ani, Alex Vinatzer. L prim tëmp àl finà via cun 53.49, l segondo cun 52.31. Cun n tëmp de 1:45.80 iel ruvà sun l setim plazamënt a +1.08 dal prim, Lucas Braathen Pinheiro che furnea per l Brasil. Segondo ie ruvà l svizer Loic Meillard, terzo Marco Odermatt, nce ël ...
Ai 25 de utober iel stat la prima garejeda de slalom lerch a Sölden, tl'Austria. Cun chësta garejeda àl ufizialmënter inò scumencià la sajon dla garejedes de Copa dl Mond de schi alpin. Fat pea àl sambën nce l schiadëur de Sëlva de 27 ani, Alex Vinatzer. L prim tëmp àl finà via cun 53.49, l segondo cun 52.31. Cun n tëmp de 1:45.80 iel ruvà sun l setim plazamënt a +1.08 dal prim, Lucas Braathen Pinheiro che furnea per l Brasil. Segondo ie ruvà l svizer Loic Meillard, terzo Marco Odermatt, nce ël ...
26 de otober 2026
A Luca Palla l premio dal Comitat talián paralimpich del Veneto
La zerimonia nchëstadì a Mogliano Veneto. L vizecapocomun Gabriele Delmonego: »Orgogliousc de dël«
N auter recugnisciment prestigious per l atlet paralimpich fodom Luca Palla l é rué n ocajion de l’otava edizion del Gran Galè del Sport Paralimpich che l’é stada metuda a jì vender ai 9 de otober al Move Hotels Venezia de Mogliano Veneto dal Cip Veneto, Comitat talián paralimpich del Veneto. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
N auter recugnisciment prestigious per l atlet paralimpich fodom Luca Palla l é rué n ocajion de l’otava edizion del Gran Galè del Sport Paralimpich che l’é stada metuda a jì vender ai 9 de otober al Move Hotels Venezia de Mogliano Veneto dal Cip Veneto, Comitat talián paralimpich del Veneto. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
26 de otober 2026
Ester arjigná, sce al verd te bosch
Alarm, al verd te bosch sön Costes: chësta é stada la proa organisada a San Ciascian en sabeda ai 17 d’otober. Söl post i stödafüch dl’Alta Badia, i verdabosc y ince le joler
Ti ultims agn unse odü ince chiló da nos che les temperatöres se müda – al vëgn plü cialt y le tëmp stá ince plü dî söla süa. Insciö pól ester che al sides plü edemes zënza prezipitaziuns, ci che porta a sëciores y terac assuiá fora. Insciö án ince bele plü iadi messü cherdé i stödafüch por destodé mesdefüch te bosch o alaleria. Por s’arjigné ca damí a chësta sort de intervënc y porvé fora co che al é da s’astilé, él gnü organisé en sabeda ai 17 d’otober na gran proa a San Ciascian, che á tut ...
Ti ultims agn unse odü ince chiló da nos che les temperatöres se müda – al vëgn plü cialt y le tëmp stá ince plü dî söla süa. Insciö pól ester che al sides plü edemes zënza prezipitaziuns, ci che porta a sëciores y terac assuiá fora. Insciö án ince bele plü iadi messü cherdé i stödafüch por destodé mesdefüch te bosch o alaleria. Por s’arjigné ca damí a chësta sort de intervënc y porvé fora co che al é da s’astilé, él gnü organisé en sabeda ai 17 d’otober na gran proa a San Ciascian, che á tut ...



