La Usc di Ladins

Le presidënt dla Republica Sergio Mattarella á firmé le decret lege söi spostamënc, metü dant dal Govern de Conte
Sëgn saral les regiuns y provinzies che laorará fora ordinanzes, che tignará sambëgn cunt dles mosöres dl decret da Roma, mo podess se destanzié te val’ punc.

Ci dij pa le decret de mascima?
Da Nadé y en San Salvester/Nanü podará la jënt se möie ma te so comun.
I atri dis dai 21 dezëmber ai 6 de jená ne podará la jënt nia lascé les Regiuns/Provinzies Autonomes y gnanca jí a sté tles secundes ciases fora dla Regiun/Provinzia Autonoma.
Le sport dai schi amatorial sön pista dess resté cina en Santa ...

Ai 4 de dezember, en Sènta Bèrbola, da les 12.00 se sentirà sonèr la sirenes de paìsc e di mesi de socors di Studafech te dut l Trentin.
Doman, vender ai 4 de dezember l’é Sènta Bèrbola, la patrona di Studafech. Chest an la situazion sanitèra da Covid no permet ocajions de enconter e de festa e coscita la Federazion di Studafech volontères del Trentin l’à dezidù de festejèr a na vida desvaliva. 

Su proponeta ence del nef president Giancarlo Pederiva doman, da les 12.00, la sirenes de paìsc e de duc i mesi de socors di 237 gropes de Studafech del Trentin sonarà ensema per 30 seconc en segn de union e de vejinanza anter duc i ...

Tre mesc de laoro par fei fora duto noo, pi gran e pi bel. I projete par un doman. Una storia vecia, che ra moe del 1893, co ra prima cooperatia del Tirol austriaco, drio ra paroles de un papa. Alcuanta scrites par ladin anpezan, par i foreste e par i anpezane. El valor de lourà par ra śente, insegnà da un pree, che s'à vedù i dis pi gree de ra marescia
Ra sozietà Cooperatia r'à daerto danoo el mercà, da cronpà roba da magnà, dapò de tre mesc de laoro da 'l comedà fora.

Deplù te la edizion dl 04 de dezember

Dui studënc universitars nes cunta süa esperiënza de stüde te chisc mëisc caraterisá dal coronavirus.
Che ince l’université é stlüta a gauja dla pandemia mondiala n’é degöna novité. Al é prësc da merz incá che studënc y studëntes ne ascuta nia plü sö les leziuns te n salf plëgn de jënt, cun la conëdla che ti brüj por le tröp che é da scrí para. Sëgn ési sentá a ciasa, dan le computer sön na plataforma a porvé da rové do a ci che al vëgn splighé. I se l’un ciacolada cun dui studënc che frecuentëia döes universités desvalies por odëi sciöche ëi se la passa te chësc tëmp. Francesco Albertini, ...

En vëndres ai 4 de dezëmber jará en funziun la staziun Covid nöia a San Linert, olache al é preodü le sorvisc de test »drive in«
Chisc dis él gnü metü sö, tla plaza da parché sot la scora elementara a San Linert, na staziun Covid nöia. Te chësta staziun, gestida dala Aziënda Sanitara, él la poscibilité da se lascé fá le tampon PCR y ince le test asvelt. I tesć vëgn fac cun la modalité »drive in«, chël ó di che an röia adalerch cun l'auto y zënza messëi lové fora, él na infermiera che röia pormez a fá le tampon. La staziun é daverta le lönesc, le mercui y le vëndres dales 9:30 ales 12:30. Por podëi fá le test mësson avëi ...

La franzëusa Stephanie Frappart, 37 ani, fova bele stata la prima ëila arbitradëura de juech al palé te na partida dl mascimo campiunat franzëus y tla Supercopa Europeica tl 2019.
L mond dl juech al palé ie dantaldut nzentrà sun i ëi. Nia mé i campiunac dl'ëiles, ma nce Stephanie Frappart à nsenià che l ie lerch nce per l auter sés. Inier da sëira à la franzëusa fat dat arbitradëura tla partida dl mascimo campiunat europeich, la Champions Leauge, danter Juventus y Dinamo Kiev. L se à tratà dl prim iede tla storia dla cumpetizion, che n ëila feje da arbitradëura, ma dessegur nia dl'ultima.

Bruno Maruca

Max Demetz ie nasciù tal Pinzigher, mut de anda Mena de Rustlea y de bera Tubia. Ël ie l terzo do Franzl y Tita. La surans fova Leni, Tresl y Trina che ie la plu jëuna, n ti dij la »Popa dl Pinzigher«. Max à chëst ann cumplì 90 ani; bele ai 22 de lugio àl festejà chësta bela età.Anda Mena fajova la sarturëssa y perchël à Max belau messù mparé l lëur da sartëur, nce sce l ne ova nia massa legrëza. Mparà àl ora l Fatuc a Santa Cristina, ulache de plu jiva a mparé a cujì. Chëi ani ne ti à nia sapù ...

L taca pian pian a ciapèr na neva parbuda l paìsc de Moena, mìngol per l fornir sù per la festes da Nadèl e mìngol percheche la neva aministrazion à pissà de ge dèr na neva viesta.

»Aon entenzion de mudar belebon – à dit l’assessor Maurizio Deville – con intervenc de aredo urban fac ensema a la responsabola Alessandra Tartarini. Aon volù tor via la ciaseta che da set egn la era oramai deventada fissa te piaz ma no la vegniva più dorada. Per chest invern ge aveane domanà ai studenc del Liceo ...

Dò aer spetà trei egn i é dò a sturtèr sù n intervent de restaure  
La gejia de la Madona de Lourdes a Ciampestrin la era stata fata sù del 1825 de gra al contribut de na familia del post e la era stata restaurèda per la pruma outa e benedida del 1900. Fora per l secol passà l’é stat tout demez l’aredament che l la fornìa, anter chest n depent su teila de la Trinità e na sort de scancelèda depenta enlongia duc i parees de la gejia, realisèda da Enrico Pattis.

Chest an, en ocajion de la sègra, ai 11 de firé l’é stat festejà i 195 egn da sia fondazion.

Ades i é dò ...

Düc canc se recorda les gran noveres de novëmber 2019. Ince chësta fin dl’edema dessel novëi cotan; l’Ajentöra de Proteziun Zivila inviëia da mëte averda
Incö ai 2 de dezëmber danmisdé á tigní sentada le grup de valutaziun dl zënter funzional provinzial tl’Agenzia de Proteziun Zivila dl Südtirol. Tla sentada él gnü fat fora da mëte söl livel de atenziun les autorités, les forzes dl ordin y de socurs, sciöche ince la popolaziun. Chësc deache an s’aspeta chisc dis de gran plöies y noveres. Tl Südtirol án bele le livel de atenziun "Alfa" por gauja dl Covid–19. Sëgn vëgnel ciamó lapró la "ona da d’invern" che dess atoché ince Südtirol.
Bele incö ...

I ciarun derevers a nosta storia tla Val Badia dan chi 70 agn y i odun ci spirit de grup y vëia de uniun y da fá che al ea.Le Cor de dlijia d’Al Plan ea sté a Bologna a cianté (te plü ocajiuns) y la comunité d’La Val â motü da jí da Gnissant lominaziun y na gran prozesciun por Santa Maria Assunta...I reportun ince d’atri fac dl 1950, coüs fora dla cronica de "Nos Ladins".Liéde do deplü dodoman te La Usc di Ladins!

I se l’un cuntada cun Daniele Clara d’Al Plan, che é a ce dl grup de lauranc che fej laurs por la forestala, ti comuns de Mareo, San Martin y La Val
L’Ispetorat Forestal da Bornech fistidiëia vigni ann che al vëgnes fat ince te nüsc raiuns de bi trus y de beles sëmenes, cuncé fora ci che é roviné, romené demez lignan olache an ne pó nia passé, fá sis por pastöra, taié fora barantli y tan d’ater. Por fá chësc se sorvëscel ince de n bel team de lauranc arjigná y cun le dër förtl, che vá dai pröms de ma cina ala fin d’otober olache an i adora. Do ch’i ti un scrit dan val’ edemes sön la situaziun tl’alta Val Badia, ti ciarunse sëgn plü avisa ai ...

Barba Lino da Ciastel, nta Fodom, l à na gran passion per la natura e per la ció ju co la machina fotografica, e i sa tan bel jì a torjio per i bosch. A noi de la Usc l n’à contà de n zarf, ormai domà os e corgn, che l à ciatà intan che l jiva a fà doi varech.

“Ai ciapé chel animel sota na plánta rebaltada da Vaia – l ne conta – l ava doi corgn che misurava otánta schei da na ponta a chel autra, chel ciánch l é lonch n metro e trei e chel dërt n metro. L eva come se valgun l avesse mitù là, col ...

L'assemblea generala é ince stada l'ocajiun por presenté ofizialmënter le diretur nü dl'ATAB, Max Nagler
Tl'assemblea dl'ATAB él ince gnü tut l'ocajiun por presenté le diretur nü, Max Nagler, jonn da La Val de 31 agn, che á metü man da lauré ai pröms de novëmber. Max á scomencé chësta süa aventöra nöia te n momënt dër particolar, n momënt de tëmes y malsegurëza. Mo ël á scomencé cun gran entusiasm y s'á metü dant trëi punc.  Le pröm punt é l'unité y cun l'agregaziun dles trëi assoziziuns turistiches de Corvara, Badia y La Val él bele gnü fat n gran vare de chësc vers. Le dialogh é le secundo ...

"Mi pronoms ie chël masculin o neuter (per nglëisc la terza persona plurela "they", ndr.). Me sënte fertunà a pudëi scrì chësc. A vester te chësc pont de mi vita," nscila l atëur.
Trueps l cunësc per si nterpretazion tl film dl 2007 "Juno", per i films di X-Men o per la pert tla pelicula scialdi prijeda cun Leonardo Di Caprio, "Inception".
Si messaje sun Instagram va inant nscila: "Nce sce son prufundamënter cuntënt, éi nce tëma." Sambën mienel tlo la niuranza dla jënt, la batudes, la viulënza te duta si formes. Sciot che l ebe messù spezifiché chësc aspet. On mo truep da lauré de chësc viers te nosta sozietà. Speran de jì inant nchin al di che l coming out de na persona ...

Vivon te n tëmp de svilup tecnologich che nes mucia sotora. Di per di se cunfruntons cun njins y media che nes porta l plu aslune y sun l mumënt nutizies y nfurmazions. Purempò y per fertuna ie l liber chël mesun culturel che nes dà inò mpue’ de gheneda, che nes lascia nané tla lidëza de se nmaginé zeche y percie pa no nce de semië. Fermé mpue’ unitant dut l sgors, l note dl tëmp, fej dessegur bon per urienté inò la balanza emuziunela y energetica de nosc vester. Chëst ann iel l bel iubileum ...

La musegantes de la Val de Sora

Te mie viac anter un guant de la museganta fascènes e un auter, rue sa la Val de Sora, olache timpruma l guant de la musegantes l someèa mai vedù!
Apontin sa la Val de Sora mia incèria l’era deldut n’autra. La Musega Auta Fascia la era frescia de naa e coscita l’era sie guant, o ben cognaane ge fèr un guant da tant e che carenea, un guant da zacan deldut veie, ma deldut nef.
Ence se tropes te Val, e chest l’é n gran pecià, n tèl guant i no l’èa mai vedù, l guant de la musegantes l’é stat tout da ...

L liber ‘Mans da Tera’ l’é stat dat fora ai scolees de noscia val. L’é n strument gustegol e educatif
Con n gran grignot tedò l couribocia i scolees di ultimes doi egn de la scoles populères e de la mesènes de duta Fascia i à ciapà l liber ‘Mans da tera’ sport debant da l’Union di Ladins de Fascia. L liber peà via da na idea de la coprativa sozièla INOUT, l’é stat scrit dai trei joegn autores Stefano Riz, Tita Dorich e Thomas Zulian e stampà col finanziament del Pian de politica linguistica del CGF e l contribut del Bim Adesc.
I picoi letores, cò i à ciapà l don, i à sobito scomenzà a sfoèr ...

Ncuei dan cincant'ani, ai prim de dezëmber dl 1970, ie la lege per l devorz unida ufizialiseda tla Talia.
Dant fòvel praticamënter ileghel a damandé de devurzië, cun la majera deficulteies dantaldut per l'ëiles, te chëla sozietà mo scialdi plu maschilista che no chëla de ncuei.
Cater ani da dedò, tl 1974, fòvel stat n referendum abrugatif per tò y tres la lege, ulù dantaldut dal partit Democrazia Cristiana. L quorum fova unì arjont, cun l 87,72% de afluënza. L ova venciù l "no", cun l 59,26% de stimes, lascian ativa la lege.