09 de november 2026
No l é giornada per i fascegn
L Fascia Balon pert endodanef te ciasa contra la Bassa Anaunia.
Nia da far chesta outa per l Fascia Balon per via de la desfata madurada contra la Bassa Anaunia. Ti prumes menuc part ben i bec de mister Capovilla e i ge dasc n par de cruzies a la defendura nonesa. Passa i menuc e i ghesć taca a se auzar e a la pruma ocajion rua l prum fat de giornada: l atacant proa la trata e l balon vegn tocià co la man dal defensor fascian. L diretor de la endefida dasc la trata dai 11 metres che no vegn falada. Entorn l mez del secont temp rua l secondo gol.
De plu tla ...
Nia da far chesta outa per l Fascia Balon per via de la desfata madurada contra la Bassa Anaunia. Ti prumes menuc part ben i bec de mister Capovilla e i ge dasc n par de cruzies a la defendura nonesa. Passa i menuc e i ghesć taca a se auzar e a la pruma ocajion rua l prum fat de giornada: l atacant proa la trata e l balon vegn tocià co la man dal defensor fascian. L diretor de la endefida dasc la trata dai 11 metres che no vegn falada. Entorn l mez del secont temp rua l secondo gol.
De plu tla ...
09 de november 2026
La miscion de la Cèsa de Paussa
Via per chest uton vegn endrezà scontrèdes avertes a la jent con la psicologa Paola Taufer. Enstadì l é stat rejonà de la conseguenzes de massa conescion coi social.
Te la chèrta di servijes de l’APSP de Fascia podon troèr sie obietif prinzipèl: »meton al zenter de noscia atività la persona e chierion de fèr sentir nesc ghesć mingol desche a cèsa sia. Noscia priorità l é mantegnir l’autonomia de la persona che à de besegn de cures e l respet per la degnità de ogneun, conscidron per chest fondamentèl l’empatia per se sintonisèr con la realtà daite de chi che stèsc te chesta strutura.«
Podon aboncont jontèr apede ence n auter obietif, che ti egn l é doventà ...
Te la chèrta di servijes de l’APSP de Fascia podon troèr sie obietif prinzipèl: »meton al zenter de noscia atività la persona e chierion de fèr sentir nesc ghesć mingol desche a cèsa sia. Noscia priorità l é mantegnir l’autonomia de la persona che à de besegn de cures e l respet per la degnità de ogneun, conscidron per chest fondamentèl l’empatia per se sintonisèr con la realtà daite de chi che stèsc te chesta strutura.«
Podon aboncont jontèr apede ence n auter obietif, che ti egn l é doventà ...
09 de november 2026
Teater antich "Medea" tl Lizeum da La Ila
Ala fin de otober á metü man les proes por le toch de teater classich de Euripides, che gnará porté dant al publich ala fin de ma, tla Ciasa dla cultura da La Ila
Tl cheder de süa autonomia, pó vigni istitut scolastich integré l’oferta formativa cun ativités didatiches y materies d’insegnamënt aratades particolarmënter interessantes, ütles por le suzes formatif de sü scolars y scolares y adatades al contest sozio–cultural dl teritore.
Les Scores Altes da La Ila á bele ti agn passá metü a jí proiec teatrai, olache studënc y studëntes á porté sön paladina operes dl’antichité classica y dl renascimënt, sciöche la tragedia "Prometeo incatenato" de Eschilus, ...
Tl cheder de süa autonomia, pó vigni istitut scolastich integré l’oferta formativa cun ativités didatiches y materies d’insegnamënt aratades particolarmënter interessantes, ütles por le suzes formatif de sü scolars y scolares y adatades al contest sozio–cultural dl teritore.
Les Scores Altes da La Ila á bele ti agn passá metü a jí proiec teatrai, olache studënc y studëntes á porté sön paladina operes dl’antichité classica y dl renascimënt, sciöche la tragedia "Prometeo incatenato" de Eschilus, ...
09 de november 2026
La families ti porta fertuna
L HC Gherdëina à inier tl Pranives venciù contra la scuadra croata dl Sisak. N à metù a jì n di speziel per la families
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì jugà tl Pranives mpue plu abenëura che zënza, bele dala cater domesdì. Y nscila se à l club pensà de mëter a jì n di speziel per la families, cun n miëur priesc per chi che tulova pea i mëndri a hockey y nce na ola dla fertuna.
Scebën che l manciova truep jugadëures - Davide Schiavone, Matteo Luisetti y Alberto Colli ie unic cherdei ite dala naziunela taliana per l European Cup of Nations tla Polonia, Sebastiano Soracreppa fova amalà y Sacha Guimond mo nia ...
N dumënia ai 8 de nuvëmber iel unì jugà tl Pranives mpue plu abenëura che zënza, bele dala cater domesdì. Y nscila se à l club pensà de mëter a jì n di speziel per la families, cun n miëur priesc per chi che tulova pea i mëndri a hockey y nce na ola dla fertuna.
Scebën che l manciova truep jugadëures - Davide Schiavone, Matteo Luisetti y Alberto Colli ie unic cherdei ite dala naziunela taliana per l European Cup of Nations tla Polonia, Sebastiano Soracreppa fova amalà y Sacha Guimond mo nia ...
09 de november 2026
Na orientaziun nöia dla merscia – Sferié fora »Plan de Corones« y les conseguënzes
Desco Ladin, chimich, maester de schi y acompagnadú de escurjiuns, ti vái do ai svilups te nosc raiun da deplü punc de odüda – sides cun na comprenjiun por les chestiuns economiches co cun n gran festide por la cultura, l’identité y n ecuiliber sostenibl
La dezijiun da tó demez l’inom ladin »Plan de Corones« dal logo y dala presentaziun dl raiun turistich mudan la merscia te »Kronplatz Dolomites« é da mi punt de odüda de marketing y de na strategia turistica, n gran fal.
Na cossa él da dí danfora: I ne desson nia refá i fai dl passé. Sce an sacrifichëia vare por vare la cultura y l’identité a bëgn de na strategia de marketing orientada ma al davagn, junse ite le prigo da rové a situaziuns desco chëres che gnô mostrades te na manira satirica fora ...
La dezijiun da tó demez l’inom ladin »Plan de Corones« dal logo y dala presentaziun dl raiun turistich mudan la merscia te »Kronplatz Dolomites« é da mi punt de odüda de marketing y de na strategia turistica, n gran fal.
Na cossa él da dí danfora: I ne desson nia refá i fai dl passé. Sce an sacrifichëia vare por vare la cultura y l’identité a bëgn de na strategia de marketing orientada ma al davagn, junse ite le prigo da rové a situaziuns desco chëres che gnô mostrades te na manira satirica fora ...
09 de november 2026
»La diversité linguistica é n valur«
Sostëgn por porté ite indô l’inom ladin de Plan de Corones vëgn ince dai fredesc y amisc furlans, che conësc instësc »la batalia da vignidé por la sconanza di dërc dles mendranzes«. Ai scrí insciö:»Fredesc y amisc dla comunité ladina, odü nosc impëgn tla defenüda y tla valorisaziun de nosta identité furlana, nes sintiunse tl dovëi da ti manifesté nosta solidarieté plü sota y convinta al popul ladin, en cunt dla dezijiun pesocia da tó demez le toponim de Plan de Corones tl rebranding ...
09 de november 2026
Scrit y rujenà truep dl pruiet »Rodaval«
Ultimamënter iel unì scrì y rujenà truep de »Rodaval« y perchël sons jit a ti cialé ai posć tl Chemun de Urtijëi, Sureghes y Runcadic. Scumencian dal puent de Palmer nchin japé dla furnadoia de Mont Sëuc y a man ciancia ora daujin al Derjon, iló ne pòssen nia dì che l se trata de n tòch de Rodaval: doi hotiei, restauranc, bars, l Mar Dolomit, la furnadoia Mont Sëuc y mo l scumenciamënt dla streda Vidalonch iel iló da udëi. Rodes nen iel pueces da udëi. Japé dla furnadoia nchin sa la Gran ...
09 de november 2026
Ntra cultura, mujica e condivijion: la bánda da Fodom n trasferta sul liech d'Iseo
Moment zentral l conzert nte la bajilica Basilica de Santa Maria in Valvendra
L é ste n fin setemana plen de emozion e gran mujica per i musicisć de la Bánda da Fodom chël dal 24 al 25 de otober, che i é ruei a Lovere sul Liech d'Iseo, n provinzia de Bergamo. Na ncontada spetada da nen pez per rete l conzert fat dai amisc de la bánda de Lovere e Gaverina Terme nta Fodom. I doi dis i é scomencei co na vijita al paisc e dintournvia per cugnësce patrimone storich e artistich del territorio. A scomencé da la plaza prinzipal XIII Martiri de Lovere. Visei fora per le strade ...
L é ste n fin setemana plen de emozion e gran mujica per i musicisć de la Bánda da Fodom chël dal 24 al 25 de otober, che i é ruei a Lovere sul Liech d'Iseo, n provinzia de Bergamo. Na ncontada spetada da nen pez per rete l conzert fat dai amisc de la bánda de Lovere e Gaverina Terme nta Fodom. I doi dis i é scomencei co na vijita al paisc e dintournvia per cugnësce patrimone storich e artistich del territorio. A scomencé da la plaza prinzipal XIII Martiri de Lovere. Visei fora per le strade ...
09 de november 2026
Lingaz y teritore dá identité
Al cianta le cör da lí, aldí y odëi coche i Ladins tëgn adöm da defëne süa identité. Nia da crëie, mo al é vëi che tl logo turistich nü de Plan de Corones él gnü »sacrifiché« rodunt la verjiun ladina dl toponim plü vedl y original. Te mi 38 agn da reporter dla Rai Ladinia ái trasmetü plü gonot intervistes dedicades ala dificolté da acontenté düc pro la toponomastica de Plan de Corones. Chësc á ince da nen fá cun l’inom autentich, che é le medemo tla verjiun taliana y ingleja y müda ma püch ...
08 de november 2026
Fernando Brunel: »Per l’Union é dat l cher«
L à fat cater mandac a cef de la sociazion. Con el aon rejonà di resultac arjonc e de chi amò te crigna.
Ve recordède canche siede stat lità?
Del 2013 aea dat le demiscion da president Silvano Ploner, per beleche n an l é stat Antone Polam fin a le neve litazion de firé del 2014. Fosc per le stime che é ciapà e percheche me aee dat ju per l’Union te chi egn, l Consei me à dat su chesta enciaria e me la é touta su col cher.
L'intervista entria tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ve recordède canche siede stat lità?
Del 2013 aea dat le demiscion da president Silvano Ploner, per beleche n an l é stat Antone Polam fin a le neve litazion de firé del 2014. Fosc per le stime che é ciapà e percheche me aee dat ju per l’Union te chi egn, l Consei me à dat su chesta enciaria e me la é touta su col cher.
L'intervista entria tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
08 de november 2026
Cialé de sé nstësc
L KVW de Sëlva à metù a jì, deberieda cun la lia "Lichtung", na sëira de nfurmazion n con' dl burnout cun l psicologh Edmund Senoner
Ai 28 de utober dala ot da sëira iel stat l mesun de jì a scuté su n referat n con' dl burnout, tenì dal psicologh dr. Edmund Senoner, tla Cësa di Cungresc de Sëlva. L ie unit adalerch prësciapuech ntëur ala cincanta persones, che à ulù se nfurmé n con' de chësc fenomenn. "L ne n'ie nia na malatia, ma n fenomenn psichich. Che vo sëis tlo ie n bon sëni, scuté su referac fej bele pert de prevenzion", nscila Senoner. L KVW de Sëlva à metù a jì chësc referat deberieda cun la lia "Lichtung" de ...
Ai 28 de utober dala ot da sëira iel stat l mesun de jì a scuté su n referat n con' dl burnout, tenì dal psicologh dr. Edmund Senoner, tla Cësa di Cungresc de Sëlva. L ie unit adalerch prësciapuech ntëur ala cincanta persones, che à ulù se nfurmé n con' de chësc fenomenn. "L ne n'ie nia na malatia, ma n fenomenn psichich. Che vo sëis tlo ie n bon sëni, scuté su referac fej bele pert de prevenzion", nscila Senoner. L KVW de Sëlva à metù a jì chësc referat deberieda cun la lia "Lichtung" de ...
08 de november 2026
I oce del teatro su ra nostra crodes
Dojento ane, dal gnon de Deodat de Dolomieu a i zavarie de ancuoi. Un insogno, ‘na majia, intrà chel che ‘l é pasà e ra vita de ancuoi, co ra zimes protagonistes
Sta ota i s’à betù danoo a lourà aduna, intrà ra Filodramatica d’Anpezo e ra asociazion Repeat, par fei un bel teatro, da mostrà a ra parsones del paes, ades che son de outon, canche ra śente r’à pi tenpo, r’é manco ciapada dal laoro, da ra stajon.
Intrà crodes de ra pi veces, lejendes de paes e anbizios modernes, ra Dolomites ‘s é inze meśo, intrà el pasà e ancuoi.
Ra prima de chesto noo teatro “Le Dolomiti non esistono – e se Dolomieu s’aese falà” sarà sabeda ai 14 de noenbre che vien, da ...
Sta ota i s’à betù danoo a lourà aduna, intrà ra Filodramatica d’Anpezo e ra asociazion Repeat, par fei un bel teatro, da mostrà a ra parsones del paes, ades che son de outon, canche ra śente r’à pi tenpo, r’é manco ciapada dal laoro, da ra stajon.
Intrà crodes de ra pi veces, lejendes de paes e anbizios modernes, ra Dolomites ‘s é inze meśo, intrà el pasà e ancuoi.
Ra prima de chesto noo teatro “Le Dolomiti non esistono – e se Dolomieu s’aese falà” sarà sabeda ai 14 de noenbre che vien, da ...
07 de november 2026
Stefano Pederiva, nef Comandant di Studafech
L grop de Soraga se à troà per l renovo de le enciarie. Mauro Crepaz l é vizecomandant.
Ai 27 de otober l grop di Studafech de Soraga se à troà per l renovo del diretif. L comandant Mauro Crepaz, ruà a la fin del mandat, à fat a saer de no voler più se tor su l’enciaria per rejon personale. Crepaz à proponet de ge passar l’enciaria a sie vize Stefano Pederiva, ence tel segn de la continuità, e el seghita a ge star apede desche vizecomandant.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ai 27 de otober l grop di Studafech de Soraga se à troà per l renovo del diretif. L comandant Mauro Crepaz, ruà a la fin del mandat, à fat a saer de no voler più se tor su l’enciaria per rejon personale. Crepaz à proponet de ge passar l’enciaria a sie vize Stefano Pederiva, ence tel segn de la continuità, e el seghita a ge star apede desche vizecomandant.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
07 de november 2026
De fat, chi no velel stèr ben?
Na sera per se troèr, se confrontèr e descorir endò la valuta de stèr ben adum.
En vender ai 23 de otober, al chino Marmolèda de Cianacei, l é vegnù portà dant n event endrezà da la Coprativa sozièla Inout e da la sezion ACAT de Fascia, per descorir i desvalives aspec che roda dintornvia l conzet de benesser. Na sera olache se à binà adum sun paladina persones con esperienzes e competenzes desferentes, per portèr dant sia testimonianzes, ma ence vijons e prospetives sul segnificat de bonstèr.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o ...
En vender ai 23 de otober, al chino Marmolèda de Cianacei, l é vegnù portà dant n event endrezà da la Coprativa sozièla Inout e da la sezion ACAT de Fascia, per descorir i desvalives aspec che roda dintornvia l conzet de benesser. Na sera olache se à binà adum sun paladina persones con esperienzes e competenzes desferentes, per portèr dant sia testimonianzes, ma ence vijons e prospetives sul segnificat de bonstèr.
De plu tla edizion stampeda de en vender ai 6 de november de La Usc di Ladins o ...
07 de november 2026
Truepa bespies y tan de nëif pa?
Tëmp y temperatures ntan l mëns de utober 2026 te Sëlva a 1.595 metri
L mëns de utober 2026 ie stat plu ciaut de chël dl ann passà cun 6,70°C degreies de mesaria. L ie stat 1,49°C dessëura ala temperatures dl mëns de utober dl 2025: l ann passà ovi muserà na mesaria de 5,21°C. Chëst ann ons abù un di utober plu ciauc da canche scrije su l tëmp cun bën 1,70°C sëura la mesaria di ultims 45 ani.
L di plu frëit éi muserà ai 24 dl mëns cun na mesaria de 0,0°C y na minima ai 23 de utober de -3,00°C. L di plu ciaut éi muserà ai 1. dl mëns cun 11,33°C de mesaria y na ...
L mëns de utober 2026 ie stat plu ciaut de chël dl ann passà cun 6,70°C degreies de mesaria. L ie stat 1,49°C dessëura ala temperatures dl mëns de utober dl 2025: l ann passà ovi muserà na mesaria de 5,21°C. Chëst ann ons abù un di utober plu ciauc da canche scrije su l tëmp cun bën 1,70°C sëura la mesaria di ultims 45 ani.
L di plu frëit éi muserà ai 24 dl mëns cun na mesaria de 0,0°C y na minima ai 23 de utober de -3,00°C. L di plu ciaut éi muserà ai 1. dl mëns cun 11,33°C de mesaria y na ...
07 de november 2026
Cie iel pa dl cunliamënt Pana-Sautaria?
La grupa Nosc Cunfin se pera inant contra n cunliamënt Monte Pana – Sautaria
On giapà n comunicat stampa dala grupa "Nosc Cunfin" n con' dla cuestion dl cunliamënt Pana-Sautaria. L ie n aprufundimënt de na pert dl articul che ie tlo dessëura. Tl comunicat iel scrit: "La Chëurt Aministrativa à drusa l "no" dl Chemun de S. Cristina n con' de n cunliamënt danter Gherdëina y Mont de Sëuc. Cun chësta dezijion iudiziela à la Chëurt Aministrativa anulà la delibera dl Chemun dl mëns de merz dl 2025 de ne ulëi nia n cunliamënt nuef danter Mont de Pana y Sautaria". Doi Chemuns ...
On giapà n comunicat stampa dala grupa "Nosc Cunfin" n con' dla cuestion dl cunliamënt Pana-Sautaria. L ie n aprufundimënt de na pert dl articul che ie tlo dessëura. Tl comunicat iel scrit: "La Chëurt Aministrativa à drusa l "no" dl Chemun de S. Cristina n con' de n cunliamënt danter Gherdëina y Mont de Sëuc. Cun chësta dezijion iudiziela à la Chëurt Aministrativa anulà la delibera dl Chemun dl mëns de merz dl 2025 de ne ulëi nia n cunliamënt nuef danter Mont de Pana y Sautaria". Doi Chemuns ...
07 de november 2026
El refujo da vive meo
Un premio par el Scoiattoli de Anpezo, nasciù del 1969 pede ra Penes de Naerou
El refujo Scoiattoli de Anpezo 'l à vento el "Best View Mountain Club Italia 2026", che i dà fora ogni an al refujo da agnó che 'l é pi bel vardà, agnó che 'l é pi bel vive, d'istade e d'inverno. L à vento intrà i 109 refuje de duta Italia, che i à zernù par ra prima Guida de i meo mountain club d'Italia. El premio i 'l à dà inze el Milano mountain show, a ra fin de otobre. Chel refujo 'l é stà fato su del 1969 da Lorenzo Lorenzi dei Pale, che 'l é stà guida in croda e capo del socorso Cnsas de ...
El refujo Scoiattoli de Anpezo 'l à vento el "Best View Mountain Club Italia 2026", che i dà fora ogni an al refujo da agnó che 'l é pi bel vardà, agnó che 'l é pi bel vive, d'istade e d'inverno. L à vento intrà i 109 refuje de duta Italia, che i à zernù par ra prima Guida de i meo mountain club d'Italia. El premio i 'l à dà inze el Milano mountain show, a ra fin de otobre. Chel refujo 'l é stà fato su del 1969 da Lorenzo Lorenzi dei Pale, che 'l é stà guida in croda e capo del socorso Cnsas de ...
07 de november 2026
Ultim Aiüt: al pëia indô ia i cursc
Rumpí le tabú dla mort ó ince dí imparé da se fistidié di atri canche ara vëgn da acompagné porsones tl morí. Ci che i cursc de Ultim Aiüt nes insëgna
Imparé da ti sté dlungia a porsones che é daimpró al morí, capí co i acompagné y ti fá le guern te chësta ultima fasa dla vita, é l’argomënt traté ti cursc dedicá al »Ultim Aiüt«, i cursc che nes arjigna ca da afronté la fin dla vita de nüsc parënc, amisc y vijins.
Chisc cursc, che é gnüs ideá dal dotur Georg Bollig, é gnüs metüs a jí por le pröm iade dl 2008, y vëgn ince pitá dal 2022 incá tla Val Badia. Te chësc mëis de novëmber éra indô tan inant: al gnará metü a jí dui cursc, le pröm le ...
Imparé da ti sté dlungia a porsones che é daimpró al morí, capí co i acompagné y ti fá le guern te chësta ultima fasa dla vita, é l’argomënt traté ti cursc dedicá al »Ultim Aiüt«, i cursc che nes arjigna ca da afronté la fin dla vita de nüsc parënc, amisc y vijins.
Chisc cursc, che é gnüs ideá dal dotur Georg Bollig, é gnüs metüs a jí por le pröm iade dl 2008, y vëgn ince pitá dal 2022 incá tla Val Badia. Te chësc mëis de novëmber éra indô tan inant: al gnará metü a jí dui cursc, le pröm le ...
07 de november 2026
Marrakech á cherdé y nos sun jüs
Cater grups de Südtirol á rapresenté la Talia al Marrakech Folklore Days. Danter chisc êl ince l’Uniun de bal popular Val Badia
Da ot ediziuns incá s’incunta grups y artisć de bal popolar de döt le monn ai »Marrakech Folklore Days«, por zelebré la diversité, le patrimone cultural y la pesc cun le balé, le cianté y le soné. Cater dis de festa, de incuntades, de laboratori, de poscibilité da balé cun d’atri grups, de ciaré y se lascé imprescioné.
Chësc festival (dai 22 ai 25 d’otober 2026) é un di plü gragn de chësta sort tl’Africa y tl monn arabich y al é sté la dërta dezijiun da orëi n iade tó pert y jí a ciaré dal ví: ...
Da ot ediziuns incá s’incunta grups y artisć de bal popolar de döt le monn ai »Marrakech Folklore Days«, por zelebré la diversité, le patrimone cultural y la pesc cun le balé, le cianté y le soné. Cater dis de festa, de incuntades, de laboratori, de poscibilité da balé cun d’atri grups, de ciaré y se lascé imprescioné.
Chësc festival (dai 22 ai 25 d’otober 2026) é un di plü gragn de chësta sort tl’Africa y tl monn arabich y al é sté la dërta dezijiun da orëi n iade tó pert y jí a ciaré dal ví: ...
