11 de otober 2026
La segureza nasc da la comunità
En ocajion de la Setemèna del Azet, na reflescion sul leam anter bonstèr, relazions e responsaboltà de duc.
Chisc dis passé te Fascia l é stat endrezà na lingia de scontrèdes sul tem de la segureza portèdes dant en ocajion de la Setemèna del Azet endrezèda dal Comun General de Fascia.
Tel chèder de chesta scomenzadiva se à abù l met de rejonèr e de se confrontèr sui desvalives aspec che revèrda apontin la segureza.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
Chisc dis passé te Fascia l é stat endrezà na lingia de scontrèdes sul tem de la segureza portèdes dant en ocajion de la Setemèna del Azet endrezèda dal Comun General de Fascia.
Tel chèder de chesta scomenzadiva se à abù l met de rejonèr e de se confrontèr sui desvalives aspec che revèrda apontin la segureza.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
11 de otober 2026
Tla televijion tudëscia àuden rujenan ladin
N film che conta de Fedom, Col y de si jënt dal titul "Das verborgene Tal in den Dolomiten" à l reghisser de Urtijëi Lukas Pitscheider fat per la televijion tudëscia
Ntervistes nce per ladin saràl da audì tosc tla televijion tudëscia ServusTV. Lukas Pitscheider, che lëura bele da plu ani incà coche reghisser, à per la trasmiscion “Bergwelten” fat n documenter che conta di ladins de Fedom y Col. L á ntervistà l atlet paraolimpich Luca Palla, i arpizadëures Andrea Dorigo y Christoph Hainz, l mëinacrëp Filippo Beccar cun si fëna Anna, Milly Crepaz, i scizri cun Ivan Lezuo y i doi culeziunisć de reperc dla prima gran viera Mirko Crepaz y Alessandro ...
Ntervistes nce per ladin saràl da audì tosc tla televijion tudëscia ServusTV. Lukas Pitscheider, che lëura bele da plu ani incà coche reghisser, à per la trasmiscion “Bergwelten” fat n documenter che conta di ladins de Fedom y Col. L á ntervistà l atlet paraolimpich Luca Palla, i arpizadëures Andrea Dorigo y Christoph Hainz, l mëinacrëp Filippo Beccar cun si fëna Anna, Milly Crepaz, i scizri cun Ivan Lezuo y i doi culeziunisć de reperc dla prima gran viera Mirko Crepaz y Alessandro ...
11 de otober 2026
Frazion de Pera: trei componenc neves
L é jit a litèr beleche l 42% di capifech. Confermé demò Luca Rasom, con l maor numer de stime, e Moreno Rizzi.
I capifech de Pera à lità en sabeda ai 3 de otober i 5 componenc del nef Comitat de gestion de la Frazion che restarà en ciaria per i cinch egn che vegn. En dut i é stac 125 chi che à dat ju la stima, l 41,81% de chi che aea derit. Acà 5 egn l era jit a litar passa l 60% di capifech ma enlouta l quorum l era al 50% e l era stat fat n apel ajache d’aisciuda, te la pruma litazion, no l era stat arjont.
De più en cont di resultac su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
I capifech de Pera à lità en sabeda ai 3 de otober i 5 componenc del nef Comitat de gestion de la Frazion che restarà en ciaria per i cinch egn che vegn. En dut i é stac 125 chi che à dat ju la stima, l 41,81% de chi che aea derit. Acà 5 egn l era jit a litar passa l 60% di capifech ma enlouta l quorum l era al 50% e l era stat fat n apel ajache d’aisciuda, te la pruma litazion, no l era stat arjont.
De più en cont di resultac su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
11 de otober 2026
Ciaśes par i anpezane
Tre bande par fei restà ra śente inze sto paes. Da i alośe de ra vecia pistoria ruarà sode par pagà i inpiante da sport de ra Olimpiades
Beśen i dà alośo a ra śente de Anpezo, ignante che dute scanpe dal paes. Par chesto el Comun de Anpezo ’l à betù fora doi bande e ‘l é drio a fei outre laore, parcé che no dute i pó spende i medeme sode. Coscita i à ciapà tre strades.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Beśen i dà alośo a ra śente de Anpezo, ignante che dute scanpe dal paes. Par chesto el Comun de Anpezo ’l à betù fora doi bande e ‘l é drio a fei outre laore, parcé che no dute i pó spende i medeme sode. Coscita i à ciapà tre strades.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
11 de otober 2026
N tel bel setëmber!
Tëmp y temperatures ntan l mëns de sëtember 2026 te Sëlva a 1.595 metri
L mëns de setëmber 2026 ie stat plu ciaut che chël dl ann passà cun 12, 27°C de mesaria. L fova de 2°C dessëura ala mesaria dl ann passà, che fova de10,27°C, y de 2,43 degreies dessëura ala mesaria de setëmberi di ultims carant’ani, che fossa de 9,84°C. L fova donca l terzo setëmber plu ciaut da carant’ani incà.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L mëns de setëmber 2026 ie stat plu ciaut che chël dl ann passà cun 12, 27°C de mesaria. L fova de 2°C dessëura ala mesaria dl ann passà, che fova de10,27°C, y de 2,43 degreies dessëura ala mesaria de setëmberi di ultims carant’ani, che fossa de 9,84°C. L fova donca l terzo setëmber plu ciaut da carant’ani incà.
Josef Mussner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
10 de otober 2026
Christian Seneca campion talian de para archery
L atlet fascian à vent l titol de compound ai campionac taliegn de Martinsicuro. Ensema a Dominik Powroznik l à vadagnà ence l titol a squadres.
N auter gran bel suzes fascian tel setor de la trata con l archet. Chest’outa l batiman va dut a Christian Seneca che tel para archery à vadagnà n dopie resultat storich. Ai 26 e ai 27 de setember a Martinsicuro tel Abruzzo se à tegnù l campionat talian Targa Para-Archery che à assegnà i titoi taliegn assoluc de la categories Visually Impaired, W1, Compound e Ricurvo.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
N auter gran bel suzes fascian tel setor de la trata con l archet. Chest’outa l batiman va dut a Christian Seneca che tel para archery à vadagnà n dopie resultat storich. Ai 26 e ai 27 de setember a Martinsicuro tel Abruzzo se à tegnù l campionat talian Targa Para-Archery che à assegnà i titoi taliegn assoluc de la categories Visually Impaired, W1, Compound e Ricurvo.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 9 de otober
10 de otober 2026
Cianacei vel l Ben Comun
La maoranza di capifech à aproà l mudament de aministrazion da ASUC a Ben Comun e i statuc neves. L é stat lità l comitat nef de gestion.
La Sala de consei de Cianacei era belebon piena de jent, l à tout pèrt l 38% di capifech, 57 sun 148. La maor pèrt de la jent à lità per l passaje. L capofrazion Rinaldo Debertol se à zis dat ju per chest mudament: »L model de aministrazion nef arsegura na gestion con manco burocrazia. Al zenter vegn metù la radunanzes de chi che à l derit de stima, i arà n maor control sun la dejizions de chi che vegn lità. Son zis content che la comunità abie entenù l’emportanza de chest cambiament e l’abie ...
La Sala de consei de Cianacei era belebon piena de jent, l à tout pèrt l 38% di capifech, 57 sun 148. La maor pèrt de la jent à lità per l passaje. L capofrazion Rinaldo Debertol se à zis dat ju per chest mudament: »L model de aministrazion nef arsegura na gestion con manco burocrazia. Al zenter vegn metù la radunanzes de chi che à l derit de stima, i arà n maor control sun la dejizions de chi che vegn lità. Son zis content che la comunità abie entenù l’emportanza de chest cambiament e l’abie ...
10 de otober 2026
Co pa chël te ies ncuei tan da catif?
Chi che uel mudé velch de si cialé ora o abiné ora cie che ti sta vëiramënter bën, va da d'ëila a ti damandé n cunsëi. Irene Verra pieta da n cater ani incà cunsulënzes d'imajin per ëil y ëiles te nosta valeda
L castl plën de guant y mpo ne savëi nia co se furnì. A chi ne ti suzédel pa nia? Cërder l guant adatà per uni ucajion ne n’ie nia for saurì y datrai ughëssel n bon cunsëi, magari da na cumpania. Irene Verra de Urtijëi l fej propi de lëur. Coche cunsulënta d’imajin acumpaniëiela ëiles y ëi a abiné n si stil, na si maniera de se furnì, che i feje sté bën, sentì segures de sé nstësc y che posse valorisé si belëza.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
L castl plën de guant y mpo ne savëi nia co se furnì. A chi ne ti suzédel pa nia? Cërder l guant adatà per uni ucajion ne n’ie nia for saurì y datrai ughëssel n bon cunsëi, magari da na cumpania. Irene Verra de Urtijëi l fej propi de lëur. Coche cunsulënta d’imajin acumpaniëiela ëiles y ëi a abiné n si stil, na si maniera de se furnì, che i feje sté bën, sentì segures de sé nstësc y che posse valorisé si belëza.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
10 de otober 2026
Ons’a duc la medema lidëza de viagë?
Te ot luesc y ziteies dl Südtirol iel stat n sada, na azion dla scumenciadiva "Pushing the Boundaries" dla urganisazion OEW. Nce a Urtijëi se à abinà na grupa de persones per fé pea pra n juech, che à fat pensé do
N sada dan doi enes à la urganisazion per n mond solidal - OEW dl Südtirol nvià ite a na azion-juech sun Plaza Stetteneck a Urtijëi. Tl medem mumënt se à jënt nce ancuntà a Franzensfeste, Sterzing, Burnech, Salurn, Schlanders, Maran y Bulsan per fé l medem juech. L se tratova dla prima de na lingia de azions dal titul “Pushing the Boundaries- sburdlé i cunfins”, che n à metù a jì a Urtijëi cun l sustëni dla Consulta per la Ntegrazion de Gherdëina. I partezipanc y la partezipantes à fat ...
N sada dan doi enes à la urganisazion per n mond solidal - OEW dl Südtirol nvià ite a na azion-juech sun Plaza Stetteneck a Urtijëi. Tl medem mumënt se à jënt nce ancuntà a Franzensfeste, Sterzing, Burnech, Salurn, Schlanders, Maran y Bulsan per fé l medem juech. L se tratova dla prima de na lingia de azions dal titul “Pushing the Boundaries- sburdlé i cunfins”, che n à metù a jì a Urtijëi cun l sustëni dla Consulta per la Ntegrazion de Gherdëina. I partezipanc y la partezipantes à fat ...
10 de otober 2026
L segondo iede iela jita
L Cunsëi de Chemun de Urtijëi à dat pro l Plann Tlima n mierculdi dl'ena passeda
Ntan la senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi, ai 30 de setëmber, àn dat pro l Plann Tlima, plann che fova bele per l segondo iede sun l orden dl di de na senteda de Cunsëi. L ultim iede ne n’iel nia jit tres, davia che da chëla senteda, che ie stata de juni, se n fova na pert di cunselieres jita ora de sala.
USC
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Ntan la senteda dl Cunsëi de Chemun de Urtijëi, ai 30 de setëmber, àn dat pro l Plann Tlima, plann che fova bele per l segondo iede sun l orden dl di de na senteda de Cunsëi. L ultim iede ne n’iel nia jit tres, davia che da chëla senteda, che ie stata de juni, se n fova na pert di cunselieres jita ora de sala.
USC
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
10 de otober 2026
Aprovei i prums acordi publico – privat pervedus da la nuova lege urbanistiga
I provedimenc per intervenc a Salejei de Sot e Socrëpa
A cuaji n ann da l’aprovazion de le nuove regole pervedude da la lege urbanistiga regionala, nchëstadì l consei de comun l a aprové i prums provedimenc ulache l é sté apliché n acordo publico – privat. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
A cuaji n ann da l’aprovazion de le nuove regole pervedude da la lege urbanistiga regionala, nchëstadì l consei de comun l a aprové i prums provedimenc ulache l é sté apliché n acordo publico – privat. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
09 de otober 2026
Fascia à de besegn de jent e la jent de cèsa
La sezion de l’ASAT Zenter Fascia à chiamà ite la radunanza. L é stat metù dant i obietives per far crescer la val. Tel diretif, dut confermà, l é jit ite cater joegn neves.
L davegnir de Fascia no pel vegnir endrezà col pissar demò a le struture, ai impianc o ai numeres de le prejenze, ma l cogn pontar via da le persone, da la possibilità de star e lurar sul teritorie e da la capazità de la comunanza de projetar ensema sie davegnir. L é chest l pensier metù dant da la sezion del Zenter Fascia de l’ASAT che se à troà per sia radunanza anuala en martesc ai 29 de setember te sala de la Coprativa a Soraga.
De più, en cont ence a la litazions del consei nef, su La Usc ...
L davegnir de Fascia no pel vegnir endrezà col pissar demò a le struture, ai impianc o ai numeres de le prejenze, ma l cogn pontar via da le persone, da la possibilità de star e lurar sul teritorie e da la capazità de la comunanza de projetar ensema sie davegnir. L é chest l pensier metù dant da la sezion del Zenter Fascia de l’ASAT che se à troà per sia radunanza anuala en martesc ai 29 de setember te sala de la Coprativa a Soraga.
De più, en cont ence a la litazions del consei nef, su La Usc ...
09 de otober 2026
Met man la sajon di Pavei de Arjent
Arianna Verra à tout pèrt a la pruma proa del Campionat talian Elite. Ta Dèlba n stage con Rizzo e Dallatorre.
L é scomenzà l Campionat Talian Elite de bal sui feres. A Busan te la Sparkasse Arena ai 26 e ai 27 de setember se à dejout la pruma proa endrezèda da la sozietà Bolzano on Ice. Proprio con chest apuntament se à avert la sajon agonistica di Pavei de Arjent Artistico Ghiaccio de Fascia. La jona atleta fascèna Arianna Verra à tout pèrt a la garejèdes.
En domenia passèda, ai 4 de otober, te stadie Gianmario Scola se à dejout l stage Elite e Gold del Comitat Trentin ensema coi tecnics Matteo Rizzo e ...
L é scomenzà l Campionat Talian Elite de bal sui feres. A Busan te la Sparkasse Arena ai 26 e ai 27 de setember se à dejout la pruma proa endrezèda da la sozietà Bolzano on Ice. Proprio con chest apuntament se à avert la sajon agonistica di Pavei de Arjent Artistico Ghiaccio de Fascia. La jona atleta fascèna Arianna Verra à tout pèrt a la garejèdes.
En domenia passèda, ai 4 de otober, te stadie Gianmario Scola se à dejout l stage Elite e Gold del Comitat Trentin ensema coi tecnics Matteo Rizzo e ...
09 de otober 2026
Sté "Deberieda" cun i amalei psichics
Nstadì àn festejà n bel aniverser, i 30 ani da canche n ova metù su la grupa "Deberieda", nëus on ulù audì vel' usc ntan la festa te Sala Gisela a Urtijëi
Te Gherdëina cumpëiden plu persones che patësc pervia de si malatia psichica, de plu de chël che n nen miena. Dan trënt'ani fova la situazion mo n iede autramënter. Aldò de Luis Senoner fòvel ntlëuta rie a i abiné ora de cësa. Suvënz cialòven de se scuender, de no se lascé udëi, l fova n cër' tabù. Senoner ova metù su la grupa, deberieda cun Anneliese Mussner, ntlëuta respunsabla dl servisc soziel.
SPM
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Te Gherdëina cumpëiden plu persones che patësc pervia de si malatia psichica, de plu de chël che n nen miena. Dan trënt'ani fova la situazion mo n iede autramënter. Aldò de Luis Senoner fòvel ntlëuta rie a i abiné ora de cësa. Suvënz cialòven de se scuender, de no se lascé udëi, l fova n cër' tabù. Senoner ova metù su la grupa, deberieda cun Anneliese Mussner, ntlëuta respunsabla dl servisc soziel.
SPM
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
09 de otober 2026
N assessëur nuef a Urtijëi
Gabriel Senoner à sëurantëut la ncëria de assessëur, do che Janpiere Prugger à dat la demiscions. Chësc àn fat ora ntan la ultima senteda de Cunsëi de Chemun de Urtijëi, n mierculdi dl'ena passeda
cunselier Janpiere Prugger à dan n valguna enes fat al savëi che l ne fajerà nia plu inant coche assessëur de Chemun de Urtijëi. Nscila fòvel sun l orden dl di la senteda de Cunsëi di 30 de setëmber la lita de n assessëur nuef. N ova nce bele n inuem: i cunselieres dla Lista Unica à fat la pruposta de tò su te Jonta Gabriel Senoner. Y nscila iela nce stata, che n à lità ite Senoner te Jonta de Chemun.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
cunselier Janpiere Prugger à dan n valguna enes fat al savëi che l ne fajerà nia plu inant coche assessëur de Chemun de Urtijëi. Nscila fòvel sun l orden dl di la senteda de Cunsëi di 30 de setëmber la lita de n assessëur nuef. N ova nce bele n inuem: i cunselieres dla Lista Unica à fat la pruposta de tò su te Jonta Gabriel Senoner. Y nscila iela nce stata, che n à lità ite Senoner te Jonta de Chemun.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
09 de otober 2026
Radio y televijion
Comentar de pruma
I media radiotelevisifs à na importanza fondamentala per nosta popolazion ladina, ai é n leam strategich per la informazion y la comunicazion per i Ladins, spartis da joufs y confins provinziai.
Al é ence de ti fé na lauda a duc i jornalisć y autours di programs ladins, che se prova segurmenter a arjonje nosta jent con mesi finanziars y de personal limités. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
I media radiotelevisifs à na importanza fondamentala per nosta popolazion ladina, ai é n leam strategich per la informazion y la comunicazion per i Ladins, spartis da joufs y confins provinziai.
Al é ence de ti fé na lauda a duc i jornalisć y autours di programs ladins, che se prova segurmenter a arjonje nosta jent con mesi finanziars y de personal limités. (de Roland Verra)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
09 de otober 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 30 de setëmber àn cherdà aiut ta Iënder via n Sureghes, ulache un dala roda fova tumà y se ova fat n gran tai. Do la prima cures l àn menà a Puntives, ulache l ie unì sëurandat a n’ambulanza che l à menà a Persenon te spedel.
Ai 1. de utober à la zentrela dl 112 damandà do n dutor a Urtijëi per n’ëila che fova tumeda sun streda cun la roda. La fova mo furneda da sëula a cësa, ma ova n gran mel al piet y al vënter y n se temova perchël che la ëssa vel’organ tichenà. Cun l auto àn menà l ...
Ai 1. de utober à la zentrela dl 112 damandà do n dutor a Urtijëi per n’ëila che fova tumeda sun streda cun la roda. La fova mo furneda da sëula a cësa, ma ova n gran mel al piet y al vënter y n se temova perchël che la ëssa vel’organ tichenà. Cun l auto àn menà l ...
09 de otober 2026
Dancà y da na pert
Alessia Bevilacqua, bike patrol da Ciampedel
Che él pa n bike patrol e che cognel fèr?
L se cruzia de vardèr e controlèr i vièi de la rodes, te mie cajo chi da enduro. Gé ge stae do ai troes sun Belvedere, Rodela e Ciampac. Scomenze col meis de mé con la manutenzion di vièi coi etres trei builders e i doi responsaboi del Park, da de jugn fin de setember fae chest mestier e de otober endodanef manutenzion. Da de dezember laore te na boteiga de fit de schi.
Co éla na tia dì d’istà?
Leve, cogne disnèr bel delvers senó no rue a la fin de la ...
Che él pa n bike patrol e che cognel fèr?
L se cruzia de vardèr e controlèr i vièi de la rodes, te mie cajo chi da enduro. Gé ge stae do ai troes sun Belvedere, Rodela e Ciampac. Scomenze col meis de mé con la manutenzion di vièi coi etres trei builders e i doi responsaboi del Park, da de jugn fin de setember fae chest mestier e de otober endodanef manutenzion. Da de dezember laore te na boteiga de fit de schi.
Co éla na tia dì d’istà?
Leve, cogne disnèr bel delvers senó no rue a la fin de la ...



