16 de agost 2026
Momenc che peisa desche la medaes
Elisa Salvi e Mattia Valentini, tel chèder di evenc de ‘Cianacei Campo Base’, à envià sun paladina trei olimpionics.
Les é states n muie la emozions vivudes endodanef, a veder i momenc più bie de la garejèdes endèna la Olimpiades Milan-Cortina 2026, ma soraldut a scutèr la testimonianzes di protagonisć. En jebia ai 6 de aost, tel chèder de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’, l é stat endrezà te Kino Marmolada n moment dedicà a trei Olimpionics. Sun paladina Chiara Mazzel, schiadora paralimpica da Vich, te anter a Andrea Giovannini da Piné, atlet che fèsc velozità sui feres e Lucia Dalmasso che fèsc brea, la é ...
Les é states n muie la emozions vivudes endodanef, a veder i momenc più bie de la garejèdes endèna la Olimpiades Milan-Cortina 2026, ma soraldut a scutèr la testimonianzes di protagonisć. En jebia ai 6 de aost, tel chèder de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’, l é stat endrezà te Kino Marmolada n moment dedicà a trei Olimpionics. Sun paladina Chiara Mazzel, schiadora paralimpica da Vich, te anter a Andrea Giovannini da Piné, atlet che fèsc velozità sui feres e Lucia Dalmasso che fèsc brea, la é ...
16 de agost 2026
La val cogn aer na posizion unitara
La conseiera del CGF Mirella Florian à depojità na mozion per domanèr che l ent soracomunèl se dae ju percheche te Cèsa de la Comunanza vegne garantii i servijes sanitères fondamentèi.
No la ge à scusà nia deldut la resposta a l’interogazion su la Cèsa de la Comunanza a la conseiera del Grop Mescedà del Comun General de Fascia Mirella Florian. Pec dis do defat, e più avisa ai 3 de aost, la ge à portà dant na mozion a la presidenta del Consei Tea Dezulian e al procurador Edoardo Felicetti per domanèr che l CGF sostegne con dezijion la domana de classifichèr la Cèsa de la Comunanza de Fascia desche Hub e no desche Spoke descheche l é stat pervedù da la Provinzia de Trent. »La ...
No la ge à scusà nia deldut la resposta a l’interogazion su la Cèsa de la Comunanza a la conseiera del Grop Mescedà del Comun General de Fascia Mirella Florian. Pec dis do defat, e più avisa ai 3 de aost, la ge à portà dant na mozion a la presidenta del Consei Tea Dezulian e al procurador Edoardo Felicetti per domanèr che l CGF sostegne con dezijion la domana de classifichèr la Cèsa de la Comunanza de Fascia desche Hub e no desche Spoke descheche l é stat pervedù da la Provinzia de Trent. »La ...
16 de agost 2026
»Ponsé ala mobilité sostignibla lascian demez la roda ne vá nia«
Klaus Irsara é ostí a Badia, bike-guide y ziclist apascioné. Te n’intervista partëscel sües conscidraziuns
»Ara ne vá nia da baié de mobilité sostignibla stlujon fora la roda. De chësc vers sunse zoruch respet ales atres localités y al nes mancia les infrastrotöres por la roda. Deperpo che les atres localités á capí la direziun da tó, mancel chiló ciamó na vijiun che vëiga plü inant«, dij l’ostí. Por le tru dla roda gnarára ciamó da aspeté. Tratan fej i apascioná de roda y i ostis che á da fá cun le turism dla roda sües conscidraziuns, sciöche Klaus Irsara. Al conësc bun le raiun dl’Alta Badia y les ...
»Ara ne vá nia da baié de mobilité sostignibla stlujon fora la roda. De chësc vers sunse zoruch respet ales atres localités y al nes mancia les infrastrotöres por la roda. Deperpo che les atres localités á capí la direziun da tó, mancel chiló ciamó na vijiun che vëiga plü inant«, dij l’ostí. Por le tru dla roda gnarára ciamó da aspeté. Tratan fej i apascioná de roda y i ostis che á da fá cun le turism dla roda sües conscidraziuns, sciöche Klaus Irsara. Al conësc bun le raiun dl’Alta Badia y les ...
16 de agost 2026
Un bon amigo de Anpezo
El colonel Filippo Vanni ‘l é tornà par alcuante dis inze ‘l paes agnó che ‘l é stà par cuatro ane, dal 2006 al 2010; ‘l é vegnù a contà de el so libro su i ome che fesc del mal a ra femenes
Filippo Vanni ’l é tornà in Anpezo dapò de sedesc ane, da canche el s’in é śù, de setenbre del 2010. Da soen ufizial, da tenente, ‘l ea ruà ca del 2006, a comandà ra conpagnia de i Carabiniere de Anpezo, che r’à desote de era ra stazios de ra parte outa de ra provinzia deBelun. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Filippo Vanni ’l é tornà in Anpezo dapò de sedesc ane, da canche el s’in é śù, de setenbre del 2010. Da soen ufizial, da tenente, ‘l ea ruà ca del 2006, a comandà ra conpagnia de i Carabiniere de Anpezo, che r’à desote de era ra stazios de ra parte outa de ra provinzia deBelun. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
16 de agost 2026
L’ajënda de scora á n guant nü!
Da atira ciafon te plü botëghes dla Val Badia l’ajënda de scora dla Uniun Ladins Val Badia, che pîta cotan deplü co ma la poscibilité da scrí sö i compic
Cí é pa pordërt n’ajënda aldedaincö? Chëra dl’Uniun Ladins Val Badia é gnüda ponsada insciö: Ara dess ester na compagna nia digitala tratan döt l’ann de scora, che pîta de vigni sort da lí, inrescí y porvé fora: stomac, jüc, idees y lerch da dessigné cun fantasia y stories de morvëia. Al é n calënder por scrí sö compic, impëgns y socrëc, y düc i dis de laur da straiché fora man man. Conzet y grafiches é de Marameolab, che s’á ince cruzié da ti dé le guant nü. Cun chësta publicaziun nöia firmada ...
Cí é pa pordërt n’ajënda aldedaincö? Chëra dl’Uniun Ladins Val Badia é gnüda ponsada insciö: Ara dess ester na compagna nia digitala tratan döt l’ann de scora, che pîta de vigni sort da lí, inrescí y porvé fora: stomac, jüc, idees y lerch da dessigné cun fantasia y stories de morvëia. Al é n calënder por scrí sö compic, impëgns y socrëc, y düc i dis de laur da straiché fora man man. Conzet y grafiches é de Marameolab, che s’á ince cruzié da ti dé le guant nü. Cun chësta publicaziun nöia firmada ...
15 de agost 2026
I melaures de la mendranzes ladina, mochena e zimbra te Museo Ladin
Do esser stata metuda fora a Trent, la mostra de la Region rua te Fascia; na trentina de operes fora da la colezions del Museo la la fèsc più rica.
L é stat enaudà enstadì te Museo Ladin de Fascia »Melaures de la mendranzes«, na mostra artistica embastida via da la Region Trentin Sudtirol per ge dèr luster a l’èrt ladina, mochena e zimbra, pissèda en colaborazion col Istitut Ladin de Fascia, l Bersntoler Kulturinstitut, l Kulturinstitut Lusérn e l ICL Cesa de Jan. La é jà stata prejentèda te Palaz de la Region a Trent a la fin de firé per la pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches.
Endèna la conferenza stampa vidèda da la ...
L é stat enaudà enstadì te Museo Ladin de Fascia »Melaures de la mendranzes«, na mostra artistica embastida via da la Region Trentin Sudtirol per ge dèr luster a l’èrt ladina, mochena e zimbra, pissèda en colaborazion col Istitut Ladin de Fascia, l Bersntoler Kulturinstitut, l Kulturinstitut Lusérn e l ICL Cesa de Jan. La é jà stata prejentèda te Palaz de la Region a Trent a la fin de firé per la pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches.
Endèna la conferenza stampa vidèda da la ...
15 de agost 2026
»Jent da mont no se nasc, se doventa«
Na sera endrezèda da la sezion Cai Sat Val de sora con Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco.
En lunesc ai 3 de aost te Piaz Marconi doi oujes del alpinism fascian é states protagonistes de la sera »Da la Dolomites a la crepes del mondo« endrezèda da la sezion Cai Sat de la Val de sora. Con la moderazion de Giorgio Pedron, Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco, duc doi sozi Sat e Ciamorces de Fascia, à contà de sie leam con la mont, de valores, mentalità e identità. L é stat n dialogh de pascion e no demò n biot ascenjions, la mont é stata contèda desche n lech de enconter.
La sera é ...
En lunesc ai 3 de aost te Piaz Marconi doi oujes del alpinism fascian é states protagonistes de la sera »Da la Dolomites a la crepes del mondo« endrezèda da la sezion Cai Sat de la Val de sora. Con la moderazion de Giorgio Pedron, Sergio Valentini e Fabrizio Defrancesco, duc doi sozi Sat e Ciamorces de Fascia, à contà de sie leam con la mont, de valores, mentalità e identità. L é stat n dialogh de pascion e no demò n biot ascenjions, la mont é stata contèda desche n lech de enconter.
La sera é ...
15 de agost 2026
I vichings de Gherdëina
Na familia de Urtijëi à la pascion de se furnì su da vichings y viver uni tant n valgun dis coche tl Medieve. On ancuntà Giulia Walpoth y Lukas Grossrubatscher de lugio a Sterzing pra i "Reifensteiner Rittertage"
Bele da dalonc udòven la tendes blances, l fum che se auzova su tl aier y dovia l ciastel: n cheder da d’autri tëmps. Te n gran pra dlongia l ciastel Reifenstein a Sterzing se à a mez lugio de chëst ann inò ancuntà pasciunei da duta Europa - dala Polonia ala Franzia, dala Danimarca ala Talia - per viver n valgun dis coche tl Medieve. L ie jënt d’uni sort, che se dedichea te si tëmp liede a ressuscité tëmps passei: i se furnësc da ciavalieres, dunseles, fanc o bufons, i dorm te tëndes fates ...
Bele da dalonc udòven la tendes blances, l fum che se auzova su tl aier y dovia l ciastel: n cheder da d’autri tëmps. Te n gran pra dlongia l ciastel Reifenstein a Sterzing se à a mez lugio de chëst ann inò ancuntà pasciunei da duta Europa - dala Polonia ala Franzia, dala Danimarca ala Talia - per viver n valgun dis coche tl Medieve. L ie jënt d’uni sort, che se dedichea te si tëmp liede a ressuscité tëmps passei: i se furnësc da ciavalieres, dunseles, fanc o bufons, i dorm te tëndes fates ...
15 de agost 2026
Rua i parchegi comunai a paiament sun Pordou e Ciaulonch
Progét fermo dal 2022. Adés la dita nciariada la nstalarà i parcometri
Per l’autón, ma forsci plù segur per l inviern che ven, i parchegi comunai sui jous de Pordou e de Ciaulonch i deventarà a paiament. La jonta de comun, co na delibera aprovada nchëstadì, l’a dè l via libera al intervent che n realté l eva bele sté pervedù da la passada aministrazion Grones ncora ntel 2022. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Per l’autón, ma forsci plù segur per l inviern che ven, i parchegi comunai sui jous de Pordou e de Ciaulonch i deventarà a paiament. La jonta de comun, co na delibera aprovada nchëstadì, l’a dè l via libera al intervent che n realté l eva bele sté pervedù da la passada aministrazion Grones ncora ntel 2022. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de agost 2026
Tornoi Ladin, na bela festa de sport e amicizia
L’ACD Val Badia à endrezà la partides sul ciamp de balon Pradel. Na giornèda de balon, tradizion e gaissa de stèr ensema.
En sabeda ai 8 de aost sul ciamp de balon Pradel de San Martin de Tor cater squadres de balon de la Ladinia à jià fora l Tornoi Ladin endrezà da l’ACD Val Badia. Na giornèda de balon, tradizion e sport che à vedù jièr ensema jiadores da trei valèdes: l Fascia Balon, l Fodom, na squadra che no jia te n campionat ma la jia partides via per l istà, l Val Badia che l jia te la terza categoria e la squadra Juniores metuda ensema da jiadores joegn de duta la Val Badia.
L Fascia à vent contra l Fodom ...
En sabeda ai 8 de aost sul ciamp de balon Pradel de San Martin de Tor cater squadres de balon de la Ladinia à jià fora l Tornoi Ladin endrezà da l’ACD Val Badia. Na giornèda de balon, tradizion e sport che à vedù jièr ensema jiadores da trei valèdes: l Fascia Balon, l Fodom, na squadra che no jia te n campionat ma la jia partides via per l istà, l Val Badia che l jia te la terza categoria e la squadra Juniores metuda ensema da jiadores joegn de duta la Val Badia.
L Fascia à vent contra l Fodom ...
14 de agost 2026
L é se n jit l ultim Brognol
N recort de Tullio Pederiva, se n jit al prum de aost, cognosciù alpinist.
L prum de aost l é se n jit do longia malatia l ultim di fies de la gran familia de Marino Pederiva Brognol da Vich.
Ti egn do la pruma vera mondiala Marino l à maridà Ida, i à abù na gran familia, i stajea a Val de Vich: Fabio, Fritz, Luciano, Tullio, la soula ela Silvana e Italo l più joen.
Marino l era un di alpinisć de la generazion a ciaval del 1900, n muie cognosciù tel ambient alpinistich de enlouta, chel di menacrepes Tita Piaz, Luigi Micheluzzi e autres.
Ence i fies ge é jic do a le pedie ...
L prum de aost l é se n jit do longia malatia l ultim di fies de la gran familia de Marino Pederiva Brognol da Vich.
Ti egn do la pruma vera mondiala Marino l à maridà Ida, i à abù na gran familia, i stajea a Val de Vich: Fabio, Fritz, Luciano, Tullio, la soula ela Silvana e Italo l più joen.
Marino l era un di alpinisć de la generazion a ciaval del 1900, n muie cognosciù tel ambient alpinistich de enlouta, chel di menacrepes Tita Piaz, Luigi Micheluzzi e autres.
Ence i fies ge é jic do a le pedie ...
14 de agost 2026
60 ani campion de schi
Campion dl mond, ai 14 de agost, dan 60 ani. Carlo Senoner de Sëlva à venciù or tl slalom a Portillo tl Cile
"Ai 14 d'agost sun la sëira te duta Gherdëina rujenòven mé de un n avenimënt: Carlo da Frëina fova deventà campion dl mond dl schi tl slalom a Portillo tl Cile", nscila iel scrit tla zaita Nos Ladins ai prim de setëmber dl 1966.
Jì cun i schi fova gran pert de si vita bele da pitl insù: nasciù iel tl 1943 ta Frëina te Sëlva coche un di mëndri mutons de na gran familia de dodesc fredesc y surans. Bele cun cater ani òvel scumencià a jì cun i schi sun l purtoi dl lift da Frëina de si pere.
Avisa ...
"Ai 14 d'agost sun la sëira te duta Gherdëina rujenòven mé de un n avenimënt: Carlo da Frëina fova deventà campion dl mond dl schi tl slalom a Portillo tl Cile", nscila iel scrit tla zaita Nos Ladins ai prim de setëmber dl 1966.
Jì cun i schi fova gran pert de si vita bele da pitl insù: nasciù iel tl 1943 ta Frëina te Sëlva coche un di mëndri mutons de na gran familia de dodesc fredesc y surans. Bele cun cater ani òvel scumencià a jì cun i schi sun l purtoi dl lift da Frëina de si pere.
Avisa ...
14 de agost 2026
Opereta ladina "Franzi"
Rapresentaziuns a La Pli de Mareo sön paiun y te salf de na opereta ladina nöia, scrita da Iaco Rigo y Alex Trebo, cun la regia de Erika Castlunger y la direziun musicala de Maria Craffonara
I protagonisć de »Franzi«
Dl team dla opereta de chësc ann 2026 féjel pert spo ince Edith Trebo (assistënza ala regia), Ursula Tavella (scenar y costüms), Edmund Nagler (grafica), Hubert Dorigatti (sonn), Alexander Keil (löms), Gabi Pezzedi y Patrizia Pedevilla (prenotaziuns) y les dites artejanales Palfrader Hubert, Electro Ploner y Trebo Bau.
Jobleres y jobleri sön paladina é Sofia Pisching, Renzo Huber, Julia Gasser, Gabriel Erlacher, Maria Margareth Pedevilla, Matteo Rubatscher, Martin ...
I protagonisć de »Franzi«
Dl team dla opereta de chësc ann 2026 féjel pert spo ince Edith Trebo (assistënza ala regia), Ursula Tavella (scenar y costüms), Edmund Nagler (grafica), Hubert Dorigatti (sonn), Alexander Keil (löms), Gabi Pezzedi y Patrizia Pedevilla (prenotaziuns) y les dites artejanales Palfrader Hubert, Electro Ploner y Trebo Bau.
Jobleres y jobleri sön paladina é Sofia Pisching, Renzo Huber, Julia Gasser, Gabriel Erlacher, Maria Margareth Pedevilla, Matteo Rubatscher, Martin ...
14 de agost 2026
Aspieta mé
Panda la 9 à deberieda cun Raise, fat na ciantia nueva. Na cunlaurazion mujighela che critichea Gherdëina
"Ove bele fat d'autra cianties cun rap talian y é pensà che l pudëssa vester zeche de bel a fé rap per ladin", me à cuntà Bruno Maruca de coche à scumencià dut l pruzes dla ciantia nueva. "Y a chi ti damandes'a sce te ues fé na ciantia rap per gherdëina? Sambën a Panda la 9".
Dant ti àl damandà a Marc Senoner - Tendrum - sce i ëssa nteres de fé pea y l ti à mandà si pert de test, davia che la strofes y l refrain sie òvel bele scrit. "A udëi cie che l dij, me éi mpensà. Y la ti à plajù ...
"Ove bele fat d'autra cianties cun rap talian y é pensà che l pudëssa vester zeche de bel a fé rap per ladin", me à cuntà Bruno Maruca de coche à scumencià dut l pruzes dla ciantia nueva. "Y a chi ti damandes'a sce te ues fé na ciantia rap per gherdëina? Sambën a Panda la 9".
Dant ti àl damandà a Marc Senoner - Tendrum - sce i ëssa nteres de fé pea y l ti à mandà si pert de test, davia che la strofes y l refrain sie òvel bele scrit. "A udëi cie che l dij, me éi mpensà. Y la ti à plajù ...
14 de agost 2026
“I jëuni à na gran cuscienza per nosta rujeneda”
Valeria Bernardi, Milena Comploi, Maximilian Oberhollezer, Nadia Rungger y Elisa Senoner à prejentà si dissertazions n cont dla rujeneda ladina, n vënderdi dl'ena passeda tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La sëira metuda a jì dala Union di Ladins de Gherdëina à abù suzes
“L nteres scientifich per l ladin vën for majer y nce sce l ie bele unì nrescì scialdi iel mo truep da fé”, à dit la prufessëura dla università de Bulsan Ruth Videsott ntan la sëira de prejentazion dla dissertazions tla biblioteca ladina "Anda Malia da Cudan” n vënderdi ai 7 de agost. “L ie bel a udëi tan na gran cuscienza per nosta rujeneda che i jëuni à al didancuei. Vo dajëis inant scialdi n bon ejëmpl”, à sotrissà Videsott n referimënt ala cater jëunes y al jëunn che à prejentà si tuedes.
...
“L nteres scientifich per l ladin vën for majer y nce sce l ie bele unì nrescì scialdi iel mo truep da fé”, à dit la prufessëura dla università de Bulsan Ruth Videsott ntan la sëira de prejentazion dla dissertazions tla biblioteca ladina "Anda Malia da Cudan” n vënderdi ai 7 de agost. “L ie bel a udëi tan na gran cuscienza per nosta rujeneda che i jëuni à al didancuei. Vo dajëis inant scialdi n bon ejëmpl”, à sotrissà Videsott n referimënt ala cater jëunes y al jëunn che à prejentà si tuedes.
...
14 de agost 2026
Tl »Paraisc dla roda« mancel i trus dla roda
La chestiun dl tru dla roda é do passa 20 agn ciamó debatüda y ria da desgropé tl raiun de Badia. Intant aumënta les rodes y le trafich sön strada
Tl cheder dl plann por la mobilité cun la roda fat dala Provinzia de Balsan por i agn 2022-2030, s’á taché ite deplü valades a livel de Südtirol por lauré fora raiuns funzionai ala roda (RFE – Radfunktionelle Einheiten, ndr). N plann che á sburlé do al svilup dla rëi di trus dla roda injuntan percursc y infrastrotöres nöies por arjunje na mobilité plü sostignibla te döta la regiun. Ince l’Alta Badia é un di raiuns interessá.
Sön la trassa y sön les carateristiches dl tru dla roda n’éra cina sëgn ...
Tl cheder dl plann por la mobilité cun la roda fat dala Provinzia de Balsan por i agn 2022-2030, s’á taché ite deplü valades a livel de Südtirol por lauré fora raiuns funzionai ala roda (RFE – Radfunktionelle Einheiten, ndr). N plann che á sburlé do al svilup dla rëi di trus dla roda injuntan percursc y infrastrotöres nöies por arjunje na mobilité plü sostignibla te döta la regiun. Ince l’Alta Badia é un di raiuns interessá.
Sön la trassa y sön les carateristiches dl tru dla roda n’éra cina sëgn ...
14 de agost 2026
Guccini, un di ultims ciantastories
Comentar de pruma
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
14 de agost 2026
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 4 de agost ie n ël dl luech passà tla sënta a Puntives ajache l se ova taià tl polesc. Do la prima cures l àn menà cun l joler tl spedel de Bulsan. Daldò iel stat n ntervënt tla Grupa de Saslonch, ulache doi turisć de Viena se ova perdù unian juvier dala Via Grohmann. L’ëila ne ulova nia plu se muever. Cun l aiut di judacrëp àn trat su tl joler tramedoi cun na binda y n i à lascei ora inò sun Jëuf de Sela.
Ai 5 de agost ie l joler julà de viers dla utia Scotoni, ulache doi persones ova ...
Ai 5 de agost ie l joler julà de viers dla utia Scotoni, ulache doi persones ova ...



