

02 de messel 2025
Cians delibrá da morones
Dal 1. de messé 2025 incá vélel tla Talia la "Legge Brambilla" che scona i cians y i atri tiers (de bosch y de ciasa) da maltratamënc y morones de vigni sort. Sëgn él proibí da taché i cians. Straufunghes cina 5.000,00 Euro y condanes penales por caji de soferënzes y maltratamënc plü crödi
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...


02 de messel 2025
TRAME à cojì ensema na rei de relazions
L projet di Servijes sozièi del Comun General de Fascia se à serà su con resultac de valuta per n turism inclusif de Fascia.
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...


02 de messel 2025
Strada dla Val Badia: al vëgn desgort lëgns püri
Dai 8 ai 11 de messé vëgnel da Longega ite tut demez lëgns atocá dal chefer dla scorza. La strada resta daverta, dales 18:00 ales 22:00 él n sëns unich alterné
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...


02 de messel 2025
Da duto el mondo in Anpezo
De setenbre rua ra Federazion Ibsf par ra so foula e par i Mondiai de prenta. El laoro del Bob club Cortina par ciatà tośate che feje chesto sport, ves ra Olimpiades Yog de i śoen 2028
Ra Federazion internazional bob e skeleton ra varda ves Anpezo, de ste tenpe, in vea de ra Olimpiades d’inverno 2026. El mes de setenbre che vien ruarà su ra Dolomites zento e zincuanta parsones, de duta ra federazios nazionales, par ra foula Ibsf. Vendres ai 12 de setenbre i fajarà anche ra gares de prenta del bob e del skeleton, inze a Fiames, su chel inpianto che el porta el gnon de Renzo Alverà. Trope de chi atletes i sarà in gara, zinche mesc dapò, su ra noa pista Eugenio Monti, par ...
Ra Federazion internazional bob e skeleton ra varda ves Anpezo, de ste tenpe, in vea de ra Olimpiades d’inverno 2026. El mes de setenbre che vien ruarà su ra Dolomites zento e zincuanta parsones, de duta ra federazios nazionales, par ra foula Ibsf. Vendres ai 12 de setenbre i fajarà anche ra gares de prenta del bob e del skeleton, inze a Fiames, su chel inpianto che el porta el gnon de Renzo Alverà. Trope de chi atletes i sarà in gara, zinche mesc dapò, su ra noa pista Eugenio Monti, par ...


01 de messel 2025
Martina Desilvestro, n’artejèna fora de anter
@theblackcatcreations l é album da empienir con retrac, paroles e recorc, na piata instagram zis aprijièda.
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...


01 de messel 2025
Tai de la vëta per l renové supermarcé de Reba
La pruma boteiga ntel 1978. Ntel 2019 l’afiliazion a la Despar. »Roberto Grones: »Nosta filojofia? On tres cialé de se adegué a chël che damana i clienc«
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


30 de jugn 2025
I Popcorner prejenta »Utar piata«
La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...


30 de jugn 2025
Dancà a Ampëz y via n Belun
Alex Oberbacher, Samuel Demetz y Martina Cumerlato di Gherdëina Runners à arjont de bon resultac chësc fin dll'ena
Dai 25 ai 29 de juni iel stat na gran festa dl sport tl cuer dla Dolomites: la “La Sportiva Lavaredo Ultra Traila UTMB", na garejeda da sauté da mont su, via n Ampëz. Pra la garejeda di 50 chilometri, che ie stata ai 27 de juni, cun n deslivel de 2600 D+, à venciù Francesco Puppi cun n tëmp de 4:02.31, al segondo plazamënt udons Luca Del Pero cun 4:09.24 y al terzo plazamënt nosc atlet Alex Oberbacher, che à finà si garejeda te 4:14.31.
Pra la garejeda di 10 chilometri, chëla plu curta, ...
Dai 25 ai 29 de juni iel stat na gran festa dl sport tl cuer dla Dolomites: la “La Sportiva Lavaredo Ultra Traila UTMB", na garejeda da sauté da mont su, via n Ampëz. Pra la garejeda di 50 chilometri, che ie stata ai 27 de juni, cun n deslivel de 2600 D+, à venciù Francesco Puppi cun n tëmp de 4:02.31, al segondo plazamënt udons Luca Del Pero cun 4:09.24 y al terzo plazamënt nosc atlet Alex Oberbacher, che à finà si garejeda te 4:14.31.
Pra la garejeda di 10 chilometri, chëla plu curta, ...


30 de jugn 2025
Chi doi Śoghe in Anpezo, del 1956 e del 2026
Na mostra che śirà par duto el Veneto, da contà setanta anes de storia de el sport, de chesto paes e de ra so śente
L é moesc el viaśo de ra mostra »Cortina d’Ampezzo. Le due Olimpiadi«, scomenzà da Longarone Fiere Dolomiti, che el sirà inaante, in śiro par ra zitas del Veneto, par i mesc che vien, fin a i Śoghe de febraro del 2026. I à betù fora un bob de inalora; el chentl che i aea dorà del 1956 par inpizà el fo olimpico; alcuante video de Istituto Luce che mostra el paes, cemodo che ‘l ea incraota; i à fato in pizo alcuante inpiante de sport, a scomenzà dal souto Italia de Śuel; se mostra i ...
L é moesc el viaśo de ra mostra »Cortina d’Ampezzo. Le due Olimpiadi«, scomenzà da Longarone Fiere Dolomiti, che el sirà inaante, in śiro par ra zitas del Veneto, par i mesc che vien, fin a i Śoghe de febraro del 2026. I à betù fora un bob de inalora; el chentl che i aea dorà del 1956 par inpizà el fo olimpico; alcuante video de Istituto Luce che mostra el paes, cemodo che ‘l ea incraota; i à fato in pizo alcuante inpiante de sport, a scomenzà dal souto Italia de Śuel; se mostra i ...


30 de jugn 2025
San Ciascian: intervënc por le Sacher Cör
I Stüdafüch da San Ciascian á messü fora tla nöt dl Sacher Cör de Gejú. Les tizes de n füch impié por la festa â gaujé n prinzip de medefüch sön na ciasa vedla
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...
En chësc ann unse abiné na sëra dl Cör de Gejú spetacolara, cun cil sarëgn y bun cialt. Al ê indere ince da mëte averda por le terac secé fora, por gauja di cialduns di ultims dis. Tla Val Badia ésera dolarata jüda dër bun. Ma a San Ciascian á i Stödafüch albü da jí plü iadi, olache so intervënt asvelt é ince sté dezisif. La pröma cherdada é gnüda defata do mesa dales 10 da sëra, olache n ghest â fat alarm che al se temô che n füch abinass le bosch. I stödafüch é jüs a ciaré, mo ara se tratâ de ...


29 de jugn 2025
La storia de na zelula mata
Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...


29 de jugn 2025
Doi iedesc or per Gianluca!
Tl scumenciamënt de juni iel stat a Bulsan la garejedes di Campiunac pruvinziei di esurdienc. Nce i mëndri y la mëndres dl Club Nudé Gherdëina à fat pea
N bel fin dl'ena cun garejedes emoziunëntes iel stat n sada ai 7 y ai 8 de juni a Bulsan. Al Lido iel unì metù a jì i Campiunac pruvinziei de nudé per i esurdienc A y B. Nce chëi de Gherdëina à fat pea.
Per trueps fòvel l prim iede che i à fat na garejeda te na nudadoia plu longia, de 50 metri, ma i ne se à nia lascià sciautrì y duc canc – Anna, Valerie, Eleonora, Nicole, Tamara, Maria, Megan, Alisa, Keisi, Cristian, Julius, Leonard, Matteo, Gianluca, Tommaso y Davide – à desmustrà na gran ...
N bel fin dl'ena cun garejedes emoziunëntes iel stat n sada ai 7 y ai 8 de juni a Bulsan. Al Lido iel unì metù a jì i Campiunac pruvinziei de nudé per i esurdienc A y B. Nce chëi de Gherdëina à fat pea.
Per trueps fòvel l prim iede che i à fat na garejeda te na nudadoia plu longia, de 50 metri, ma i ne se à nia lascià sciautrì y duc canc – Anna, Valerie, Eleonora, Nicole, Tamara, Maria, Megan, Alisa, Keisi, Cristian, Julius, Leonard, Matteo, Gianluca, Tommaso y Davide – à desmustrà na gran ...


29 de jugn 2025
Festa del Signour ntel senn de la tradizion
Mëssa e procesción co la partecipazion de le associazion
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La Festa del Signour l’é stada celebrada ence sto ann nta Fodom con gran solenité.
A la Mëssa a La Plié per duta la val, a tout pert ence, su envit de la parochia, i raprejentánc de la associazion, auna ai troc volontari che a daidé prò a porté le statue e i gonfalons per la procesción fin a Sourarù. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


28 de jugn 2025
Ladin dolomitan: la ritajon e l davegnir
Con Fabio Chiocchetti, en pruma linea te la costituzion de SPELL e de na politica linguistica unitara, aon rejonà de coche l é nasciù l projet: da la spenta sozièla, a la dificoltèdes, i vèresc e i resultac emportanc arjonc tel ciamp di strumenc de tratament del lengaz.
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...


28 de jugn 2025
I vardians nueves de nosta montes: la prima enes à butà
Dal scumenciamënt de juni iesi da udëi sa mont y ora per i troies de Gherdëina: i vardians y la vardiana dla natura, per nglëisc »rangers«. Si fin? Sensibilisé la jënt y i seniëures a respeté la cuntreda. On nrescì coche la à nchinamò butà y te ce caji che i à bele messù auzé l dëit
Sce n va da mont su te Gherdëina ancónten dal scumenciamënt de juni incà i »Dolomites Rangers«, persones furnides a vërt, che dà nfurmazions ai seniëures. Ëi o ëila dà cunsëies n cont dla segurëza, n cont dl furnimënt y sà nce da respuender a dumandes per cie che reverda i troies, l tëmp y nscila inant. I dëssa nce cuntrulé che l ne vënie nia batù su tenda o fat »campen«, davia che chël ie da nëus pruibì.
De ndut saràl via per la sajon da d’instà cater »rangers« te Gherdëina. L se ...
Sce n va da mont su te Gherdëina ancónten dal scumenciamënt de juni incà i »Dolomites Rangers«, persones furnides a vërt, che dà nfurmazions ai seniëures. Ëi o ëila dà cunsëies n cont dla segurëza, n cont dl furnimënt y sà nce da respuender a dumandes per cie che reverda i troies, l tëmp y nscila inant. I dëssa nce cuntrulé che l ne vënie nia batù su tenda o fat »campen«, davia che chël ie da nëus pruibì.
De ndut saràl via per la sajon da d’instà cater »rangers« te Gherdëina. L se ...


28 de jugn 2025
Turism y teritore: la parora ala jënt dl post
Tres n’inrescida online á la CTAB coiü adöm tl tëmp de n ann la minunga di aciasá dl’Alta Badia. Insciö él gnü a s’al dé n mënder cheder dl influs dl turism sön l’economia, l’ambiënt, la cultura y la cualité de vita por la jënt dl post
La Cooperativa Turistica Alta Badia ti á damané ai aciasá di trëi comuns de Corvara, Badia y La Val da tó posiziun sön domandes revardëntes l’influs dl turism sön le teritore. Scebëgn che la partezipaziun al’inrescida sides stada scialdi bassa – 263 é stá i partezipanc che á respognü ales domandes dl chestionar – á i resultac porté a löm punc d’odüda interessanc sön la perzeziun dl turism y dla faziun positiva y manco positiva che chësc á sön le teritore.
Ci che le turism fej fora por ...
La Cooperativa Turistica Alta Badia ti á damané ai aciasá di trëi comuns de Corvara, Badia y La Val da tó posiziun sön domandes revardëntes l’influs dl turism sön le teritore. Scebëgn che la partezipaziun al’inrescida sides stada scialdi bassa – 263 é stá i partezipanc che á respognü ales domandes dl chestionar – á i resultac porté a löm punc d’odüda interessanc sön la perzeziun dl turism y dla faziun positiva y manco positiva che chësc á sön le teritore.
Ci che le turism fej fora por ...


28 de jugn 2025
Sojornanza linguistica tl’Irlanda
Esperiënza particolara por les terzes classes dles Scores Altes da La Ila, che á albü l’ocajiun da passé n’edema tl’Irlanda, plü avisa a Kilkenny, ince cun le fin da mioré le förtl d’inglesc
Dai 17 ai 24 de ma á i studënc y les studentes dles 3. classes dl’ITE – Istitut Tecnich Economich y dl Lizeum Linguistich y dles Sciënzes Umanes da La Ila indô albü la poscibilité de passé n’edema tl’Irlanda. En chësc ann a Kilkenny, na cité medievala che á za. 30.000 abitanc, a süd–vest de Dublin. Tla picia scora de lingac "Mackdonald Language Academy" ái albü dal lönesc al vëndres vigni danmisdé 4 ores de insegnamënt te grups de za. 10 porsones. Domisdé y da sëra él gnü pité n program rich ...
Dai 17 ai 24 de ma á i studënc y les studentes dles 3. classes dl’ITE – Istitut Tecnich Economich y dl Lizeum Linguistich y dles Sciënzes Umanes da La Ila indô albü la poscibilité de passé n’edema tl’Irlanda. En chësc ann a Kilkenny, na cité medievala che á za. 30.000 abitanc, a süd–vest de Dublin. Tla picia scora de lingac "Mackdonald Language Academy" ái albü dal lönesc al vëndres vigni danmisdé 4 ores de insegnamënt te grups de za. 10 porsones. Domisdé y da sëra él gnü pité n program rich ...


28 de jugn 2025
In comunion co r’eucaristia
Ra festa del Corpus Domini par ra comunità de Anpezo, co ra portiscion par el paes, intrà devozion e tradizion. Scomenza un outro an par ra Banda, con outre sié musicantes śoen
Ra comunità de Anpezo r’à podù vive anche sto an ra gran festa de el Corpus Domini. Dapò de ra mesa, inze ra basilica de i sante Felipo e Iaco, ‘l é stà danoo ra portiscion par ra strades e ra piazes del paes, con el Santisimo, i pizete che i à fato ra so pima comunion, ra Schola Cantorum che ciantaa, i confaroi de r avecia confraternites, portade da i soutèsc, chi śoen che ‘na ota i diaa el marigo, su ra monte. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Ra comunità de Anpezo r’à podù vive anche sto an ra gran festa de el Corpus Domini. Dapò de ra mesa, inze ra basilica de i sante Felipo e Iaco, ‘l é stà danoo ra portiscion par ra strades e ra piazes del paes, con el Santisimo, i pizete che i à fato ra so pima comunion, ra Schola Cantorum che ciantaa, i confaroi de r avecia confraternites, portade da i soutèsc, chi śoen che ‘na ota i diaa el marigo, su ra monte. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


27 de jugn 2025
A Worcester, na gran festa de la scienza
L grop de robotica Gome neve à tout pèrt a la finèles internazionèles de la First Lego League 2025 ti USA. De jené del an che vegn la selezions del nord-est te teater de Navalge.
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...