20 de november 2026
Consei General, al zenter sanità e confront consiliar
Te l'ultima sentèda l é stat tout dant ence na interogazion sul ospedèl e na mozion su la Cèsa de la Comunanza. Aproà l Pian de politica linguistica e culturèla per l 2027 de beleche 552 mile euro.
L é stat rejonà ence de sanità publica tel ultim Consei general chiamà ite en jebia ai 12 de november te sala gran del del Comun General de Fascia. Al orden del dì la interogazion del Grop Neva UAL sul ospedèl de Ciavaleis e la mozion de la conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian su la classificazion de la Cèsa de la Comunanza.
Regolamenc e etres projec
N’autra mozion é stata prejentèda dal Grop Neva UAL per domanèr che vegne chiamà ite la Comiscion Afares Istituzionèi per mudèr i articoi 37 ...
L é stat rejonà ence de sanità publica tel ultim Consei general chiamà ite en jebia ai 12 de november te sala gran del del Comun General de Fascia. Al orden del dì la interogazion del Grop Neva UAL sul ospedèl de Ciavaleis e la mozion de la conseiera del Grop Mescedà Mirella Florian su la classificazion de la Cèsa de la Comunanza.
Regolamenc e etres projec
N’autra mozion é stata prejentèda dal Grop Neva UAL per domanèr che vegne chiamà ite la Comiscion Afares Istituzionèi per mudèr i articoi 37 ...
20 de november 2026
Coachella y na stëila per Giorgio Moroder
La lijënda de mujiga de Urtijëi ie unì unerà dala Lia Hotel y Gastronomia de Südtirol. Y na gran nuvità: per l prim iede uderàn Moroder pra l festival de mujiga Coachella
L'assoziazion Hotel y Gastronomia HGV à unerà Giorgio Moroder cun la stëila HGV 2026. Cun chësc uelen uneré si lëur de vita y si liam sterch cun Gherdëina y Südtirol - nce sce l à na gran cariera nternaziunela. De chësc ons repurtà coche nce che la lijënda de mujiga fajerà doi de gran reprejentazions mujigheles pra l festival Coachella 2027, un di majeri festival de mujiga a livel mundiel.
Julia Lardschneider
Dut l articul tla edizion atuela.
L'assoziazion Hotel y Gastronomia HGV à unerà Giorgio Moroder cun la stëila HGV 2026. Cun chësc uelen uneré si lëur de vita y si liam sterch cun Gherdëina y Südtirol - nce sce l à na gran cariera nternaziunela. De chësc ons repurtà coche nce che la lijënda de mujiga fajerà doi de gran reprejentazions mujigheles pra l festival Coachella 2027, un di majeri festival de mujiga a livel mundiel.
Julia Lardschneider
Dut l articul tla edizion atuela.
20 de november 2026
La ciampana Concordia 2000 sona da festa
Comentar de pruma
Ciamó é le logo ofizial dal raiun turistich de Plan de Corones zonza ennom ladin, mo cösc dess tosc se müdé, deache le comité de direziun dla sozieté »Kronplatz Brand« á fat fora en dededolönesc da tó ete endô le toponim ladin y da se lascé aconsié tal dagní da en grup de raprejentanc locai dla cultura y dal turism sön co trasmëter al intern y al estern la identité culturala. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Ciamó é le logo ofizial dal raiun turistich de Plan de Corones zonza ennom ladin, mo cösc dess tosc se müdé, deache le comité de direziun dla sozieté »Kronplatz Brand« á fat fora en dededolönesc da tó ete endô le toponim ladin y da se lascé aconsié tal dagní da en grup de raprejentanc locai dla cultura y dal turism sön co trasmëter al intern y al estern la identité culturala. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
20 de november 2026
Chësta edema s’l’unse cuntada cun Elisabeth Vinati, studënta apascionada de storia
Dancà y da na pert
Poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Elisabeth Vinati, i á 18 agn y i vir a La Val. I vá a scora a La Ila, tles Scores Altes, olache iniann stlujarái jö i cin’ agn tl lizeum de sciënzes umanes.
Chësc ann fajaraste l’ejam de madoranza. Ciügn é pa tü pinsiers de chësc vers?
Al é n ann n pü rî, an mëss ponsé a tröp. Ara vëgn da se fá pinsiers sön ci che an ó fá dedô y le messëi chirí fora danter dötes les poscibilités é valgamia rî. Tl chirí röion tres indô pro val’ de ...
Poste te presenté en cört ai:les leturs:ies?
I sun Elisabeth Vinati, i á 18 agn y i vir a La Val. I vá a scora a La Ila, tles Scores Altes, olache iniann stlujarái jö i cin’ agn tl lizeum de sciënzes umanes.
Chësc ann fajaraste l’ejam de madoranza. Ciügn é pa tü pinsiers de chësc vers?
Al é n ann n pü rî, an mëss ponsé a tröp. Ara vëgn da se fá pinsiers sön ci che an ó fá dedô y le messëi chirí fora danter dötes les poscibilités é valgamia rî. Tl chirí röion tres indô pro val’ de ...
19 de november 2026
La poesia é la morvëia che insëgna
La racoiüda de poesies nöia de Silvia Liotto é danman. L'auturia nes cunta tres n'intervista de süa publicaziun nöia
»Il tempo dà ragione – Le tëmp dá rajun« é le titul dl liber de poesies nü de Silvia Liotto, publiché cun l’editur »La Vita Felice« da Milan. Al é la secunda racoiüda de poesies originales, scrites dal’auturia te dui lingac, tl talian y tl ladin. Proscimamënter gnarál a s’al dé deplü apuntamënc cun la scrituria davagnadëssa dla 10. ediziun dl pest de poesia »Angelo Trebo«. I un porchël tut l’ocajiun da ti fá n valgünes domandes.
La Usc De ci nen vára pa te chësta racoiüda de poesies?
(Silvia ...
»Il tempo dà ragione – Le tëmp dá rajun« é le titul dl liber de poesies nü de Silvia Liotto, publiché cun l’editur »La Vita Felice« da Milan. Al é la secunda racoiüda de poesies originales, scrites dal’auturia te dui lingac, tl talian y tl ladin. Proscimamënter gnarál a s’al dé deplü apuntamënc cun la scrituria davagnadëssa dla 10. ediziun dl pest de poesia »Angelo Trebo«. I un porchël tut l’ocajiun da ti fá n valgünes domandes.
La Usc De ci nen vára pa te chësta racoiüda de poesies?
(Silvia ...
19 de november 2026
La Crousc Biencia à prejentà l grop Joegn
I é de 14 da duta la val, dai 12 ai 17 egn. Didé dai volontadives e i istrutores i empèra a fèr l prum socors.
Na maia bruna con su na ambulanza che cor svelta e grignolenta e la scrita ‘Joegn Crousc Biencia’. L é la mondura, col logo dessegnà da Manuel Riz, del grop de Joegn de la Crousc Biencia de Cianacei. I é de 14, da duta la val: Soraya Blasin, Maikol Bonanno, Sophie Calzavara, Alessandro Defrancesco, Robert Fosco, Viola Ioriatti, Fabian Pederiva, Giulia Planchensteiner, Enea Primus Debertol, Caterina Riz, Emma Riz, Luca Salvador, Ilaria e Cristian Settani.
En sabeda ai 14 de november i ...
Na maia bruna con su na ambulanza che cor svelta e grignolenta e la scrita ‘Joegn Crousc Biencia’. L é la mondura, col logo dessegnà da Manuel Riz, del grop de Joegn de la Crousc Biencia de Cianacei. I é de 14, da duta la val: Soraya Blasin, Maikol Bonanno, Sophie Calzavara, Alessandro Defrancesco, Robert Fosco, Viola Ioriatti, Fabian Pederiva, Giulia Planchensteiner, Enea Primus Debertol, Caterina Riz, Emma Riz, Luca Salvador, Ilaria e Cristian Settani.
En sabeda ai 14 de november i ...
19 de november 2026
Sostegnir i teritories per stravardèr si lengac
Tel ultim event per i 80 egn de l'Autonomia la Provinzia de Trent à binà adum te n convegn su la mendranzes linguistiches raprejentanc ladins, mochegn e zimbres, esperc e na delegazion sorba da la Lusazia.
La Provinzia Autonoma de Trent à serà su i festejament per l cedean de la Cordanza de Paris anter De Gasperi e Gruber, fondament de l'autonomia provinzièla, te n convegn con la mendranzes linguistiches recognosciudes de sia provinzia per sotrissèr che l é i pilèstres che rec chesta autonomia.
Ai 11 de november te la sala Depero del Palaz de la Provinzia l é stat rejonà del raport anter la popolazions che rejona lengac desferenc e l'autonomia di teritories olache les vif: l titol »Derit al ...
La Provinzia Autonoma de Trent à serà su i festejament per l cedean de la Cordanza de Paris anter De Gasperi e Gruber, fondament de l'autonomia provinzièla, te n convegn con la mendranzes linguistiches recognosciudes de sia provinzia per sotrissèr che l é i pilèstres che rec chesta autonomia.
Ai 11 de november te la sala Depero del Palaz de la Provinzia l é stat rejonà del raport anter la popolazions che rejona lengac desferenc e l'autonomia di teritories olache les vif: l titol »Derit al ...
19 de november 2026
Ulà crësc pa l ciof dla forza?
"Sidamilu" ie l titul dl liber per mutons che ie unì prejentà l'ena passeda tla biblioteca a Urtijëi. La storia ie scirta nce per badiot y gherdëina
L ie d’uni sort de forzes, de teles che n vëija y de teles che n ne vëija nia. L ie la forza de ulentà, chëla di talënc y chëla dla fantajia. Y propi da chësta forzes ie nasciù l liber dal titul “Sidamilu”, n liber nuef per mutons scrit per gherdëina, badiot, talian y tudësch. L ie la storia dl pitl mut Sidamilu, n mut che viv tla America dl Sud. N di se amàlel, l giapa fiëura. Pundù tl liet scumëncel a fantajië. Y l pëia via de viac, a crì l ciof dla forza. Ulá cresceràl pa?
La autëures dl ...
L ie d’uni sort de forzes, de teles che n vëija y de teles che n ne vëija nia. L ie la forza de ulentà, chëla di talënc y chëla dla fantajia. Y propi da chësta forzes ie nasciù l liber dal titul “Sidamilu”, n liber nuef per mutons scrit per gherdëina, badiot, talian y tudësch. L ie la storia dl pitl mut Sidamilu, n mut che viv tla America dl Sud. N di se amàlel, l giapa fiëura. Pundù tl liet scumëncel a fantajië. Y l pëia via de viac, a crì l ciof dla forza. Ulá cresceràl pa?
La autëures dl ...
19 de november 2026
Grop da Bal da Fodom, AAA se chier sonadous e balerins
L bilánz del 2026 ntra corsc de bal e manifestazion
Co la ciastagnada metuda a jì nsabeda passada al Taulac a La Plié l Grop da Bal da Fodom l a saré ite l’ativité per l 2026. Ence chël che va a se fenì l é sté n ann empegnatif per i balerins e le balerine fodome, che ten su e porta ennavánt la tradizion del balé e dei bai popolars. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Co la ciastagnada metuda a jì nsabeda passada al Taulac a La Plié l Grop da Bal da Fodom l a saré ite l’ativité per l 2026. Ence chël che va a se fenì l é sté n ann empegnatif per i balerins e le balerine fodome, che ten su e porta ennavánt la tradizion del balé e dei bai popolars. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de november 2026
Meludies desfrëntes y uneranzes mpurtantes
Santa Zezilia unereda cun n cunzert nce te Sëlva. Deplù tl articul
N dumënia ai 15 de nuvëmber dala cinch domesdì à la Mujiga de Sëlva tenì si cunzert de Santa Zezilia, tla palestra dl medemo luech. "Nëus fajon for trëi de gran pruiec. D'ansciuda ons fat l cunzert te dlieja y on purvà doi mënsc alalongia, idem per l'instà ons fat doi mënsc de proes y sunà dut l instà y da setëmber inant se ons mo njenià ca per l cunzert de Santa Zezilia", nscila l dirighënt Alexander Perathoner dl Orp, che à mo njuntà: "Fajon n mescedoz: de vënderdi iel for stat la gran proa ...
N dumënia ai 15 de nuvëmber dala cinch domesdì à la Mujiga de Sëlva tenì si cunzert de Santa Zezilia, tla palestra dl medemo luech. "Nëus fajon for trëi de gran pruiec. D'ansciuda ons fat l cunzert te dlieja y on purvà doi mënsc alalongia, idem per l'instà ons fat doi mënsc de proes y sunà dut l instà y da setëmber inant se ons mo njenià ca per l cunzert de Santa Zezilia", nscila l dirighënt Alexander Perathoner dl Orp, che à mo njuntà: "Fajon n mescedoz: de vënderdi iel for stat la gran proa ...
19 de november 2026
Ne à lascià don Erminio Vanzetta
L se à destudà en mercol ai 18 de november. La sepoltura doman te gejia de Juan.
En mercol ai 18 de november da sera se à destudà don Erminio Vanzetta. Don Erminio l é nasciù forin Juan ai 29 de mèrz del 1933 e l é stat ordenà preve a Trent ai 22 de mèrz del 1958. Dal 1962 al 1967 l é stat coadiutor a Sèn Jan e do aer ret la parochies de Bondon e Baitoni l é stat per n muie de egn vin Primier. Del 2004 l é ruà endò a Sèn Jan e l à ret la parochia de Vich e dapò ence chela de Soraga fin del 2014 canche l é ruà don Andrea Malfatti e el restà colaborador. Del 2023 la parochies ...
En mercol ai 18 de november da sera se à destudà don Erminio Vanzetta. Don Erminio l é nasciù forin Juan ai 29 de mèrz del 1933 e l é stat ordenà preve a Trent ai 22 de mèrz del 1958. Dal 1962 al 1967 l é stat coadiutor a Sèn Jan e do aer ret la parochies de Bondon e Baitoni l é stat per n muie de egn vin Primier. Del 2004 l é ruà endò a Sèn Jan e l à ret la parochia de Vich e dapò ence chela de Soraga fin del 2014 canche l é ruà don Andrea Malfatti e el restà colaborador. Del 2023 la parochies ...
19 de november 2026
Se deslië
La cuinta tlasses dl Lizeum d'Ert Cademia y dla Prufesciunela à fat si festa de matura
"Disconnect" ie stata la festa de matura de la cuinta tlasses A, B y C dl Lizeum d'Ert Cademia y dla Scola Prufesciunela per l Artejanat artistich de Urtijëi, che ie stata n sada ai 14 de nuvëmber tla Cësa di Cungresc de Urtijëi.
Na sculea nes à cuntà deplù de coche la ie jita. Chësc pudëis liejer tl articul che vën ora tla edizion nueva de La Usc de n vënderdi ai 20 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
"Disconnect" ie stata la festa de matura de la cuinta tlasses A, B y C dl Lizeum d'Ert Cademia y dla Scola Prufesciunela per l Artejanat artistich de Urtijëi, che ie stata n sada ai 14 de nuvëmber tla Cësa di Cungresc de Urtijëi.
Na sculea nes à cuntà deplù de coche la ie jita. Chësc pudëis liejer tl articul che vën ora tla edizion nueva de La Usc de n vënderdi ai 20 de nuvëmber.
Julia Lardschneider
19 de november 2026
La fascinaziun di retrac da zacan
A Al Plan él gnü daurí na mostra de fotografies vedles, olache al jënt é inviada da jí a ti ciaré y ince da daidé ciafé fora che ch’al é lassura. N contribut por mëte adöm toc de storia y vita dl paisc
Che les fotografies da zacan descëda tres ciamó, o forsc tres deplü interes danter la jënt, án odü n iade implü en sabeda dan otedé a Al Plan. L’Istitut Ladin "Micurá de Rü", en colaboraziun cun le Consëi de formaziun d’Al Plan, á daurí tl salf dla Raiffeisen na mostra de fotografies vedles dl paisc, olache al é gnü metü fora na gran cumpëda de retrac da zacan – posć, porsones, momënc de vita dadî passada. I retrac vëgn da archifs privac che families ti á dé jö al Istitut, dantadöt fora dal ...
Che les fotografies da zacan descëda tres ciamó, o forsc tres deplü interes danter la jënt, án odü n iade implü en sabeda dan otedé a Al Plan. L’Istitut Ladin "Micurá de Rü", en colaboraziun cun le Consëi de formaziun d’Al Plan, á daurí tl salf dla Raiffeisen na mostra de fotografies vedles dl paisc, olache al é gnü metü fora na gran cumpëda de retrac da zacan – posć, porsones, momënc de vita dadî passada. I retrac vëgn da archifs privac che families ti á dé jö al Istitut, dantadöt fora dal ...
18 de november 2026
Bona partezipazion ai CleanUP Days de Fascia
Scolees, lurieranc e jent privata à tout pèrt a la scomenzadiva endrezèda da l’ApT de Fascia.
Dai 27 de setember ai 11 de otober se à dejout la seconda edizion de Fascia CleanUP Days, na scomenzadiva endrezèda da l’ApT de Fascia ensema con la sociazion Patron e.V. per rencurèr nosc raion. L envit l era out a ghesć e jent del post per jir a tor su scoadies e orcena lascèda stroz via per bas, sa mont sotjù i troes, fora per la vères e te nesc bosć, te la lèrghes publiches de val. L bilanz moscia na bona partezipazion da man de la comunanza: à tout pèrt belimpont presciapech 270 persones ...
Dai 27 de setember ai 11 de otober se à dejout la seconda edizion de Fascia CleanUP Days, na scomenzadiva endrezèda da l’ApT de Fascia ensema con la sociazion Patron e.V. per rencurèr nosc raion. L envit l era out a ghesć e jent del post per jir a tor su scoadies e orcena lascèda stroz via per bas, sa mont sotjù i troes, fora per la vères e te nesc bosć, te la lèrghes publiches de val. L bilanz moscia na bona partezipazion da man de la comunanza: à tout pèrt belimpont presciapech 270 persones ...
18 de november 2026
I prims ne n'ie nia dalonc
L Gherdëina à jugà n sada domesdì, ai 14 de nuvëmber, contra l Kiens ora de cësa
La prima scuadra dl FC Gherdëina à venciù l juech dl Campiunat de Prumozion de n sada dal ASV Kiens per 1 a 2. Massimo Lorenz tl 29ejim menut y Dragush Masha tl 81ejim menut à fat i goi per i nosc. Cun 27 ponc ie l Gherdëina śën segondo te tlassifica.
L Gherdëina jugherà inò n dumënia ai 22 de nuvëmber a Persenon contra l Gitschberg Jochtal, da mesa la trëi domesdì.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 20 de nuvëmber.
La prima scuadra dl FC Gherdëina à venciù l juech dl Campiunat de Prumozion de n sada dal ASV Kiens per 1 a 2. Massimo Lorenz tl 29ejim menut y Dragush Masha tl 81ejim menut à fat i goi per i nosc. Cun 27 ponc ie l Gherdëina śën segondo te tlassifica.
L Gherdëina jugherà inò n dumënia ai 22 de nuvëmber a Persenon contra l Gitschberg Jochtal, da mesa la trëi domesdì.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 20 de nuvëmber.
18 de november 2026
I ladins se à lascia tò l vantaje
N sada ai 14 de nuvëmber à l HC Gherdëina perdù ora a Salzburg, nsëira merdi ai 17 de nuvëmber àn jugà contra i Unterland Cavaliers
L ie n’ena ntensiva per l HC Gherdëina: te ot dis iel de ndut cater juesc sun l prugram dla Alps Hockey League. L tour de force à scumencià n sada cun l juech ora de cësa a Salzburg, inier iesen furnei tl Unterland a jughé contra i Unterland Cavaliers, n juebia ai 19 de nuvëmber jugherà l Gherdëina tl stadio Pranives contra l Renon y n sada ai 21 de nuvëmber jugheràn contra i Zeller Eisbären tla Arena de Zell am See tl’Austria.
N merdi contra i Unterland Cavaliers
Nce tl otaf juech ...
L ie n’ena ntensiva per l HC Gherdëina: te ot dis iel de ndut cater juesc sun l prugram dla Alps Hockey League. L tour de force à scumencià n sada cun l juech ora de cësa a Salzburg, inier iesen furnei tl Unterland a jughé contra i Unterland Cavaliers, n juebia ai 19 de nuvëmber jugherà l Gherdëina tl stadio Pranives contra l Renon y n sada ai 21 de nuvëmber jugheràn contra i Zeller Eisbären tla Arena de Zell am See tl’Austria.
N merdi contra i Unterland Cavaliers
Nce tl otaf juech ...
18 de november 2026
Per n mumënt fòvel inò tlo
Emozions y meludies che ie jites a cuer: n vënderdi dl'ena passeda à la autëura Martina Rifesser prejentà tl Circolo a Urtijëi la biografia nueva de Zenz da Four, data ora dala Union di Ladins de Gherdëina
Si cianties per gherdëina, la “Nina nana ladina”, “Nsci vàla a jì a mutans” o “Anda Trina da Juntlan”, ie unides tramandedes a usc te nosta valeda da na generazion al’autra. Ma tanc se lecorda pa mo de bera Zenz da Four? Dan che i ultims lecorc vede perdui, à la musizista Martina Rifesser mo ulù scrì su la vita de Vinzenz Maria Demetz da Four, l tenor de Urtijëi che se à fat n inuem ora per l mond.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Si cianties per gherdëina, la “Nina nana ladina”, “Nsci vàla a jì a mutans” o “Anda Trina da Juntlan”, ie unides tramandedes a usc te nosta valeda da na generazion al’autra. Ma tanc se lecorda pa mo de bera Zenz da Four? Dan che i ultims lecorc vede perdui, à la musizista Martina Rifesser mo ulù scrì su la vita de Vinzenz Maria Demetz da Four, l tenor de Urtijëi che se à fat n inuem ora per l mond.
Elisabeth Kostner
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
18 de november 2026
Chel polastro in Faloria
Un bateboi che no fenisce pi, par el projeto de fei ruà Kfc in Anpezo, su in Ciasadió
Da Louisville in Anpezo, dal Kentucky a ra Dolomites: ‘l odor de el polastro rostì ‘l é ruà su ra nostra crodes, sta setemana pasada. Ignante ra noa che Kentucky fried chicken, ra multinazional de el polastro, r’à chera de daerśe doi Quick restaurant su ra Dolomites, un a Madonna di Campiglio, chel outro in Anpezo, su ra pistes da schie de Faloria, in Ciaśadió. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Da Louisville in Anpezo, dal Kentucky a ra Dolomites: ‘l odor de el polastro rostì ‘l é ruà su ra nostra crodes, sta setemana pasada. Ignante ra noa che Kentucky fried chicken, ra multinazional de el polastro, r’à chera de daerśe doi Quick restaurant su ra Dolomites, un a Madonna di Campiglio, chel outro in Anpezo, su ra pistes da schie de Faloria, in Ciaśadió. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper



