27 de fauré 2026
L bosch l é mudà e la besties se adatea
I responsaboi del Ofize Distretual Forestal de Ciavaleis à chiamà ite la sescions forestales. Vegn domanà più control e atenzion su la gestion e i cantieres.
L é temp de sescions forestales e desche ogne an i responsaboi del Ofize Distretual Forestal de Ciavaleis à chiamà ite chisc dis passé i capifrazions, i aministradores, l personal forestal e i sentadins per meter dant la situazion del bosch e de la besties. L é passà oramai più che set egn da Vaia ma la pièa lascèda, dant dal tormen e do dal becherle, se pel amò la veder e la taces vetes ite per anter l bosch restarà per n bon pez. La situazion miora an do an e pian pian se podarà endò tachèr a ...
L é temp de sescions forestales e desche ogne an i responsaboi del Ofize Distretual Forestal de Ciavaleis à chiamà ite chisc dis passé i capifrazions, i aministradores, l personal forestal e i sentadins per meter dant la situazion del bosch e de la besties. L é passà oramai più che set egn da Vaia ma la pièa lascèda, dant dal tormen e do dal becherle, se pel amò la veder e la taces vetes ite per anter l bosch restarà per n bon pez. La situazion miora an do an e pian pian se podarà endò tachèr a ...
27 de fauré 2026
La squadra de schi se à arcedà sun Aloch
La atletes e i atlec paralimpics é stac te Fascia e Fiem con sie tecnich arcedador Nicola Cotti Cottini per se enjignèr per la garejèdes che tacarà ite vin Ampez ai 7 de mèrz.
Ai 6 de mèrz se aur la Paralimpiades Milan-Cortina con la zerimonia a l’arena de Verona e l dì do, sabeda ai 7, l é jà la pruma garejèda de schi de libera de eles a Cortina.
Chest sarà jà l prum apuntament de noscia atleta fascèna Chiara Mazzel che via per chisc dis passé la se à aercedà con sia squadra de schi paralimpich sun Sèn Pelegrin, Pampeago e al Ski Stadium de Aloch. I atlec é vidé e arcedé dal tecnich Nicola Cotti Cottini: a el ge aon domanà coche chisc atlec é do a se enjignèr.
Podede ...
Ai 6 de mèrz se aur la Paralimpiades Milan-Cortina con la zerimonia a l’arena de Verona e l dì do, sabeda ai 7, l é jà la pruma garejèda de schi de libera de eles a Cortina.
Chest sarà jà l prum apuntament de noscia atleta fascèna Chiara Mazzel che via per chisc dis passé la se à aercedà con sia squadra de schi paralimpich sun Sèn Pelegrin, Pampeago e al Ski Stadium de Aloch. I atlec é vidé e arcedé dal tecnich Nicola Cotti Cottini: a el ge aon domanà coche chisc atlec é do a se enjignèr.
Podede ...
27 de fauré 2026
Brom y arjënt ti Campionac dl monn de liösa
Döes medaies ti él garaté ai atlec dl’Uniun Sport La Val ales gares de Campionat dl monn de liösa. T’Austria á Elias Alton y Lara Peccei arjunt le bun resultat
La pasciun por la liösa é dër sintida a La Val. Na demostraziun de chësc á dé i atlec dl’ Uniun Sport La Val dla seziun liösa, che á te chësta sajun da d’invern tut pert a na sdreja de competiziuns. Ai trëi atlec dl’Uniun Sport La Val, Elias Alton, Lara Peccei y Manuela Rubatscher, ti éra garatada da arjunje i dër’ resultac che ti á pormetü la cualificaziun ala gara de campionat.
Tla Steiermark s’á i atlec danter le 6 y l’8 de forá mosoré cun zacotan de jones y jogn dla categoria Juniores. ...
La pasciun por la liösa é dër sintida a La Val. Na demostraziun de chësc á dé i atlec dl’ Uniun Sport La Val dla seziun liösa, che á te chësta sajun da d’invern tut pert a na sdreja de competiziuns. Ai trëi atlec dl’Uniun Sport La Val, Elias Alton, Lara Peccei y Manuela Rubatscher, ti éra garatada da arjunje i dër’ resultac che ti á pormetü la cualificaziun ala gara de campionat.
Tla Steiermark s’á i atlec danter le 6 y l’8 de forá mosoré cun zacotan de jones y jogn dla categoria Juniores. ...
27 de fauré 2026
Alessandro Chiocchetti prum a la Millegrobbe
L atlet da Moena se à vadagnà l prum post te la 10 chilometres a tecnica ledia.
Bel suzes a Lavarone per Alessandro Chiocchetti, clas 2001 da Moena che cor per le Fiamme Gialle. Su l’Alpe Cimbra en domenia ai 22 de firé te la seconda giornèda de garejèdes de la ‘mitica’ Millegrobbe, endrezèda dal Team Futura en colaborazion con l'ApT Alpe Cimbra e l Comun de Lavarone, Chiocchetti l à corì i diesc chilometres a tecnica ledia tel temp da marevea de 24'24.60, ruan prum anter duc i Giovani e Senior.
Da segnalèr l beliscim post de Pietro Zulian de la Monti Pallidi, arjent te la ...
Bel suzes a Lavarone per Alessandro Chiocchetti, clas 2001 da Moena che cor per le Fiamme Gialle. Su l’Alpe Cimbra en domenia ai 22 de firé te la seconda giornèda de garejèdes de la ‘mitica’ Millegrobbe, endrezèda dal Team Futura en colaborazion con l'ApT Alpe Cimbra e l Comun de Lavarone, Chiocchetti l à corì i diesc chilometres a tecnica ledia tel temp da marevea de 24'24.60, ruan prum anter duc i Giovani e Senior.
Da segnalèr l beliscim post de Pietro Zulian de la Monti Pallidi, arjent te la ...
27 de fauré 2026
Pudëi fé pea, vel’ or
Vester leprò coche atlet o atleta pra i Juesc Olimpics ie n sëmi de trueps. Pudëi l realisé n ucajion dla Olimpiades n cësa velch de straudiner. Coche i atlec y la atletes de Gherdëina à vivù i Juesc Milan-Cortina
“L ie stat bel a pudëi fé pea pra la Olimpiades, ajache fan propi mé a n’ëura da cësa”, nes conta Alex Insam, l atlet de saut cun i schi de Sëlva. L fova chësc l segondo iede che l à pudù fé pea pra i Juesc Olimpics, do l 2018 a Pyeongchang: “N cunfront a canche fove tla Corea, iel chëst iede bën stat dut d’autra emozions. La familia, i cumpanies y la nevicia à pudù unì a cialé pro zënza messëi viagë per dut l mond. Y l fova nce dut n’autra atmosfera”.
Nce la atleta de saut Jessica ...
“L ie stat bel a pudëi fé pea pra la Olimpiades, ajache fan propi mé a n’ëura da cësa”, nes conta Alex Insam, l atlet de saut cun i schi de Sëlva. L fova chësc l segondo iede che l à pudù fé pea pra i Juesc Olimpics, do l 2018 a Pyeongchang: “N cunfront a canche fove tla Corea, iel chëst iede bën stat dut d’autra emozions. La familia, i cumpanies y la nevicia à pudù unì a cialé pro zënza messëi viagë per dut l mond. Y l fova nce dut n’autra atmosfera”.
Nce la atleta de saut Jessica ...
27 de fauré 2026
Le rap y süa parora lascia do »Fostüs«
Le 2025 s’á stlüt jö bun por Daniel Zardini, che á ciamó dan dala fin dl ann dé na sbürla nöia y na secunda ocajiun al proiet di »Ethnic Techniques« cun la CD nöia »Fostüs/Orme«
La scena rap tl Sudtirol é valgamia jona y s’á svilupé plücoater ti utlims dui dezens. Sce an baia de rap te chësc raiun, pënson a na scena spidiciada sö y sternüda fora por le raiun plurilinguistich, olache le dialet é le lingaz plü tut ca dai artisć. Da n valgügn agn incá á le rap tl Sudtirol davagné usc nöies y danterite ince chëres de artisć ladins.
Plücoater él na desfida, chëra de lauré cun n lingaz de mendranza te n contest artistich, mo dl ater vers él n’ocajiun, por daurí ...
La scena rap tl Sudtirol é valgamia jona y s’á svilupé plücoater ti utlims dui dezens. Sce an baia de rap te chësc raiun, pënson a na scena spidiciada sö y sternüda fora por le raiun plurilinguistich, olache le dialet é le lingaz plü tut ca dai artisć. Da n valgügn agn incá á le rap tl Sudtirol davagné usc nöies y danterite ince chëres de artisć ladins.
Plücoater él na desfida, chëra de lauré cun n lingaz de mendranza te n contest artistich, mo dl ater vers él n’ocajiun, por daurí ...
27 de fauré 2026
Na garejeda che n vëija mé uni doi ani
La Lia di Ciavei de Gherdëina à dan puec dis metù a jì la terza edizion dl Skijöring. Julia Graf à venciù
Pra nëif mola àn pudù udëi ciavei, ciavalieres y maestri de schi pra la garejeda de »skijöring«. L se trata de na garejeda mpue autramënter, povester datrai nce periculëusa, ma dessegur n gran spetacul. Per chësta rejon àn nce udù truepa jënt sun ëur dl purtoi dla Secëda. N valgun cënt metri dedite dala stazion a val dla furnadoia Secëda, de viers de Val d’Ana, àn metù su n tendon y njenià ca dut per chësta manifestazion.
Deplù pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Pra nëif mola àn pudù udëi ciavei, ciavalieres y maestri de schi pra la garejeda de »skijöring«. L se trata de na garejeda mpue autramënter, povester datrai nce periculëusa, ma dessegur n gran spetacul. Per chësta rejon àn nce udù truepa jënt sun ëur dl purtoi dla Secëda. N valgun cënt metri dedite dala stazion a val dla furnadoia Secëda, de viers de Val d’Ana, àn metù su n tendon y njenià ca dut per chësta manifestazion.
Deplù pudëis liejer tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
27 de fauré 2026
Valivanza di sésc tl sport
A Antholz iel stat na manifestazion che à fat l apel che ëi y ëiles dëssa avëi la medema oportuniteies
La Cumiscion pruvinziela per la oportuniteies valives dl’ëiles à urganisà n flash mob ai 19 de fauré a Antholz sot al moto »degun sëmi dëssa unì limità dal gënder«. Plu avisa se tràtel dla scumenciadiva »Girls wanted« y nscila dla pertenduda de valuté l talënt, nia l sés. Pra l flash mob à na bela cumpëida de ëiles cuntà na si storia persunela te chësta tematica. Avisa n l prim di dla garejeda dla cumbinazion noridca di ëi, àn dantaldut ulù ti dé vijibltà ala cumbinazion feminila. La ...
La Cumiscion pruvinziela per la oportuniteies valives dl’ëiles à urganisà n flash mob ai 19 de fauré a Antholz sot al moto »degun sëmi dëssa unì limità dal gënder«. Plu avisa se tràtel dla scumenciadiva »Girls wanted« y nscila dla pertenduda de valuté l talënt, nia l sés. Pra l flash mob à na bela cumpëida de ëiles cuntà na si storia persunela te chësta tematica. Avisa n l prim di dla garejeda dla cumbinazion noridca di ëi, àn dantaldut ulù ti dé vijibltà ala cumbinazion feminila. La ...
27 de fauré 2026
Portà Anpezo a ra Olimpiades
Cuaranta ane de vorentio par ra Crosc bianca e 'l onor de tegnì ra bandiera a Verona, canche i à sarà i Śoghe. I doimile servizie de 'l anpezan Luca Gandini par ra comunità, zinche ane e meśo fora de ciaśa
Chera sera de domegna ai 22 de febraro, canche i à sarà i Śoghe olimpiche d'inverno 2026, inze ra Arena de Verona, 'l ea doi anpezane, pede a i nostre atletes. Un 'l ea Gianluca Lorenzi Chenopo, capocomun de Anpezo: aduna con Giuseppe Sala, capocomun de Milan, i à pasà ra bandiera a i aministatore de ra Francia, che i fajarà ra Olimpiades 2030. Chel outro 'l ea Luca Gandini, par ra sezion de Anpezo de ra Crosc bianca, che 'l é stà ciamà a portà ra bandiera taliana, dinprin, da i ra sporśe a i ...
Chera sera de domegna ai 22 de febraro, canche i à sarà i Śoghe olimpiche d'inverno 2026, inze ra Arena de Verona, 'l ea doi anpezane, pede a i nostre atletes. Un 'l ea Gianluca Lorenzi Chenopo, capocomun de Anpezo: aduna con Giuseppe Sala, capocomun de Milan, i à pasà ra bandiera a i aministatore de ra Francia, che i fajarà ra Olimpiades 2030. Chel outro 'l ea Luca Gandini, par ra sezion de Anpezo de ra Crosc bianca, che 'l é stà ciamà a portà ra bandiera taliana, dinprin, da i ra sporśe a i ...
27 de fauré 2026
Dancà y da na pert
Ncuoi se l'on ciacolada co la Giorgia Demattia "Monia", na jovena fodoma che s'à mpermò laureé e che ades laora nte ospedel n Ampëz
Bondì Giorgia, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni, mi son la Giorgia Demattia, è 25 agn e vive nta L Fever, n pico paisc de Fodom, che fesc pert de la Vijinánza de Souraruac. È na sorela plù picola che se clama Elena.
Chei elo i recordi plù biei de co t'eve tosata?
I recordi plu biei che me porte con mi, l é de segur cánche d'inviern con mia sorela e nosta vejina de cesa, jonve fora per chi prei co la luosa o cánche jive fora Renac da nona Pina a śoghé con mia sorela e ...
Bondì Giorgia, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni, mi son la Giorgia Demattia, è 25 agn e vive nta L Fever, n pico paisc de Fodom, che fesc pert de la Vijinánza de Souraruac. È na sorela plù picola che se clama Elena.
Chei elo i recordi plù biei de co t'eve tosata?
I recordi plu biei che me porte con mi, l é de segur cánche d'inviern con mia sorela e nosta vejina de cesa, jonve fora per chi prei co la luosa o cánche jive fora Renac da nona Pina a śoghé con mia sorela e ...
26 de fauré 2026
Pruma Dì regionèla dedichèda a la mendranzes
Assessor Luca Guglielmi: »Neguna autozelebrazion, ma consaputa e davegnir per ladins, mochegn e zimbres«.
Se à serà su anché a Trent la Pruma Dì regionèla per la Mendranzes linguistiches, portèda dant dal assessor regionèl Luca Guglielmi e endrezèda da la Region Autonoma Trentin-Sudtirol. La scomenzadiva à metù adum istituzions, raprejentanc di istituc culturèi, esperc e testamonesc del mond del sport te n moment de confront sul prejent e sul davegnir de la comunanzes ladina, mòchena e zimbra.
»L zil de chesta pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches – à sotrissà l assessor ...
Se à serà su anché a Trent la Pruma Dì regionèla per la Mendranzes linguistiches, portèda dant dal assessor regionèl Luca Guglielmi e endrezèda da la Region Autonoma Trentin-Sudtirol. La scomenzadiva à metù adum istituzions, raprejentanc di istituc culturèi, esperc e testamonesc del mond del sport te n moment de confront sul prejent e sul davegnir de la comunanzes ladina, mòchena e zimbra.
»L zil de chesta pruma Dì regionèla per la mendranzes linguistiches – à sotrissà l assessor ...
26 de fauré 2026
130 egn de Coprativa
Ai 23 de firé del 1896 vegnia chiamà ite la pruma radunanza per la litazions de la encèries sozièles.
»Vegn fat a saer che a Sèn Jan vegn metù su na Coprativa«. Dut l é tacà ite con n avis scempie a la comunanza, ai 13 de firé del 1896. N avis che rejonèa de na idea neva, ardida, creèr zeche ensema, per l ben de duc. Ai 20 de firé del 1896 belapontin nascea la Famiglia Cooperativa de Sèn Jan, n strument che se metea dant de didèr la jent a miorèr sia condizions de vita che era fata de fadies e stenc.
De chest vegnarà rejonà ence te la radunanza di sozi che la Coprativa chiama ite en sabeda ai 28 ...
»Vegn fat a saer che a Sèn Jan vegn metù su na Coprativa«. Dut l é tacà ite con n avis scempie a la comunanza, ai 13 de firé del 1896. N avis che rejonèa de na idea neva, ardida, creèr zeche ensema, per l ben de duc. Ai 20 de firé del 1896 belapontin nascea la Famiglia Cooperativa de Sèn Jan, n strument che se metea dant de didèr la jent a miorèr sia condizions de vita che era fata de fadies e stenc.
De chest vegnarà rejonà ence te la radunanza di sozi che la Coprativa chiama ite en sabeda ai 28 ...
26 de fauré 2026
I Falcons se sèlva e va ai playoff
Do la ventes contra Persenon e Toblach en sabeda ai 28 i jia fora la gara 1 contra l’Aosta.
La setemèna passèda se à serà su la seconda fasa de la Italian Hockey League con la ultima doi partides del Master Round e Qualification Round. Vèlch resultat era jà stat dezidù. N muie de etres però cognea amò vegnir fora e i aon sapui definitives demò en sabeda a la fin de l’ultima partida che à fat fora la composizion de la squadres di playoff 2025/26.
Per la calificazions i Falcons fascegn aea de besegn de amancol na venta per aer la segureza de tor pèrt ai chèrc de finèla. I n à ...
La setemèna passèda se à serà su la seconda fasa de la Italian Hockey League con la ultima doi partides del Master Round e Qualification Round. Vèlch resultat era jà stat dezidù. N muie de etres però cognea amò vegnir fora e i aon sapui definitives demò en sabeda a la fin de l’ultima partida che à fat fora la composizion de la squadres di playoff 2025/26.
Per la calificazions i Falcons fascegn aea de besegn de amancol na venta per aer la segureza de tor pèrt ai chèrc de finèla. I n à ...
26 de fauré 2026
Lëgn tla strada provinziala - n ferí te Mareo
Danter Longega y Al Plan él raité n lëgn tla strada provinziala, tratan che al gnô lauré de lignan. Le bilanz é de n ferí y n auto spaché. Sön la dinamica él döes verjiuns
Danter Longega y Al Plan, plü avisa danter Framacia y Mantëna, vëgnel chisc dis lauré por taié y desgorje lëgns sura la strada provinziala sö. Lëgns che vëgn mená demez ince cun le joler. Al é un de chi posć olache al é tres indô gnü jö val’ - can rames, can peres, can val’ de maiú. Chësta jöbia incër mesa dales 9 él sozedü ci che ne podess nia sozede. N lëgn é raité jö te strada y ti é rové ados a n auto che gnô da Longega söpert. Le stödafüch d’Al Plan Michael Call, che á coordiné ...
Danter Longega y Al Plan, plü avisa danter Framacia y Mantëna, vëgnel chisc dis lauré por taié y desgorje lëgns sura la strada provinziala sö. Lëgns che vëgn mená demez ince cun le joler. Al é un de chi posć olache al é tres indô gnü jö val’ - can rames, can peres, can val’ de maiú. Chësta jöbia incër mesa dales 9 él sozedü ci che ne podess nia sozede. N lëgn é raité jö te strada y ti é rové ados a n auto che gnô da Longega söpert. Le stödafüch d’Al Plan Michael Call, che á coordiné ...
26 de fauré 2026
La ne n’à nia ulù vester
L Chidlé Gherdëina à l’ena passeda perdù l juech contra l Tirol Mutspitz
N vënerdi dl’ena passeda, ai 20 de fauré, à l Club Chidlé Gherdëina jugà n cësa contra l Tirol Mutspitz.
Te chësc juech à l Tirol venciù doi desfides diretes. Sun duc i chiedli manciòvel perdrët puech y l Gherdëina fossa stat bon de valivé ora l juech, ma ala fin ova i averseres mpo 16 chiedli deplù da mustré su. L
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 28 de fauré.
N vënerdi dl’ena passeda, ai 20 de fauré, à l Club Chidlé Gherdëina jugà n cësa contra l Tirol Mutspitz.
Te chësc juech à l Tirol venciù doi desfides diretes. Sun duc i chiedli manciòvel perdrët puech y l Gherdëina fossa stat bon de valivé ora l juech, ma ala fin ova i averseres mpo 16 chiedli deplù da mustré su. L
Per l Chidlé Gherdëina, Werner Runggaldier
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 28 de fauré.
26 de fauré 2026
Na rachëta tl Circolo
Giaurida de na scumenciadiva nterativa a Urtijëi
N vënderdi ai 20 de fauré iel stat la giaurida dla scumenciadiva nterativa »Rock’et« tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert, Circolo. Cun l moto »plu aut, plu debota, plu inant« spiega la lia si cunzet y sotrissea che l ie n moto che passnea »sibe pra i Juesc olimpics y pra la situazion politica atuela«. Nscila à la lia Mostra d’Ert spiegà che »ntan che n valgun stac se concia ite magasins de ermes y se paredlea cun si putënza, vëniel sotmetù d’autri o che ti vëniel rubà l presidënt. L semea ...
N vënderdi ai 20 de fauré iel stat la giaurida dla scumenciadiva nterativa »Rock’et« tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert, Circolo. Cun l moto »plu aut, plu debota, plu inant« spiega la lia si cunzet y sotrissea che l ie n moto che passnea »sibe pra i Juesc olimpics y pra la situazion politica atuela«. Nscila à la lia Mostra d’Ert spiegà che »ntan che n valgun stac se concia ite magasins de ermes y se paredlea cun si putënza, vëniel sotmetù d’autri o che ti vëniel rubà l presidënt. L semea ...
26 de fauré 2026
Orar nuef dla Santa Mësses tla Union Pasturela de Gherdëina
Davia che tl daunì saràl nce te Gherdëina for manco prevesc, muessa unì smendrà la cumpëida dla Santa Mësses
Per garantì inant almanco una na Santa Mëssa la dumënies, àn metù ju n orar nuef de duta la mësses tla Union Pasturela Gherdëina. Canche l ëssa da mancë n preve, saràl dala medema ëura na Liturgia dla Parola ajache l ie de gran mpurtanza che l posse ruvé adum la cumenanza, nscila che n posse audì la parola de Die y prië deberieda.
Al orar pudëis ti cialé tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.
Per garantì inant almanco una na Santa Mëssa la dumënies, àn metù ju n orar nuef de duta la mësses tla Union Pasturela Gherdëina. Canche l ëssa da mancë n preve, saràl dala medema ëura na Liturgia dla Parola ajache l ie de gran mpurtanza che l posse ruvé adum la cumenanza, nscila che n posse audì la parola de Die y prië deberieda.
Al orar pudëis ti cialé tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.
26 de fauré 2026
Tant compra pa ite la jënt che vën te Gherdëina?
I buteghieres ie dessegur una de chëla categuries, che se à ti ani passei stentà l plu. Nce sce l turism ie jit scialdi bën, ne n’à la butëighes nia vendù scialdi deplù. Cun i fic auc fòvel y iel per vel un rie a tré inant. N’autra problematica ie l vënder ora. De chësc argumënt ons tlo dessot ulù audì plu minonghes
Tla majera ziteies coche Bulsan y Persenon scumëncia l vënder ora bele ai prims de jené y va inant per feter n mëns. Te Gherdëina y te gran pert di luesc ulache n à turism, scumëncia chësc mesun de arbassé i priejes permò de merz y va inant nchin ala fin dla sajon. »Dessegur ie chësc...
D'autra paroles di sëurastanc y di reprejentanc de chësc setor n con' dla tematica dl vënder ora, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.
SPM
Tla majera ziteies coche Bulsan y Persenon scumëncia l vënder ora bele ai prims de jené y va inant per feter n mëns. Te Gherdëina y te gran pert di luesc ulache n à turism, scumëncia chësc mesun de arbassé i priejes permò de merz y va inant nchin ala fin dla sajon. »Dessegur ie chësc...
D'autra paroles di sëurastanc y di reprejentanc de chësc setor n con' dla tematica dl vënder ora, pudëis liejer tla edizion nueva de La Usc di Ladins che vën ora n vënderdi, ai 27 de fauré.
SPM



