Fascia

media/k2/galleries/29163/thumbs/performance_ICL_Aurona_Ores.jpg
25 de merz 2025

Luianta: conties, lumes e preziousc

Te sala grana de la Majon di Fascegn, la performance teatrèla de Loreta Florian e Sara Bernard, à portà l publich à cognoscer l’èrt preziousa de Carlotta Nemela e Katiuscia Rasom.
En jebia ai 13 de mèrz te la sugestiva cornisc del tobià de la Majon di Fascegn, l é stat prejentà la neva colezion de Aurona Ores Jewels, dedichèda a la prinzessa Luianta. La sala, enlumenèda da lumes fiegoles, ge à lascià lèrga ai preziousc, anter veiores cassabenc, col creèr na atmosfera magica e zenza temp. Do l salut istituzionèl de la presidenta del Istitut Cultural Ladin Tea Dezulian e de la diretora Sabrina Rasom, la lejenda de Luianta à ciapà vita de gra a la performance teatrèla de ...
media/k2/galleries/29162/thumbs/advsp_premiazione_rosanna_rasom.jpg
24 de merz 2025

Detelpai, Rosanna

La é stata premiada dal grop ADVSP de Pancià. Soe reisc é fasciane, da Vich.
En vender ai 7 de marz fora Pancià l é stat endrezà la radunanza del grop de paisc de l’ADVSP (donatores volontères de sanch e plasma). Te chesta ocajion l é stat premià con na targa Rosanna Rasom de Ciària da Vich, maridada a Pancià da passa 40 egn.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 21 de mèrz.
media/k2/galleries/29161/thumbs/rezeta_Usc_11_2025_piat2.jpg
23 de merz 2025

La rezeta del meis: milefoe de rave

Per chest m eis de mèrz, temp de careisema, l team de restorazion con Ruben, Elia, Laura e Giulia ne met dant n piat bon e de bela parbuda, na rezeta vegetariana che con l ele al post del smauz la pel esser ence vegana fata con prodoc purec e locai.
Con mingol de fantasia, temp e empegn se pel valorisar ence i prodoc più purec e locai desché rave e ortames, per n piat original zenza spener trop.

Podede troèr ingredienc e prozediment su La Usc stampèda de en vender ai 21 de mèrz.
media/k2/galleries/29158/thumbs/Grop_acherle1.jpg
23 de merz 2025

Per recordèr la storia e viventèr l confront

L cors de acherle de l’Union di Ladins de Fascia va inant ence de oril. Per Sèn Giosef l é stat manà fora l filmat tout ju te la stua de la Krimmler Tauernhaus en recort di depenjadores fascegn.
Gran bon ejit à abù l cors de acherle che l’Union di Ladins de Fascia à metù a jir fora per i meisc de firé e mèrz. Sot la vida de Carlotta Pederiva Brògnola, doi gropes de femenes se à binà vigni mercol e jebia te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan per lurèr fora a acherle na belota picola tascia. L é stat n bel moment per se troèr ensema, ciacolèr per fascian e emparèr zeche da nef.
En ocajion de la festa de Sèn Giosef, l’Union di Ladins à manà fora sui social n curt filmat de la raida endrezèda ...
media/k2/galleries/29156/thumbs/nati_per_leggere.jpg
22 de merz 2025

La biblioteches: envion a lejer da picoi en su

La mostra entria ‘Nati per leggere’ con passa cent libres per bec e bezes vegnarà metuda fora te la biblioteches de Fascia e Fiem.
Dai 26 de mèrz fin ai 14 de jugn la biblioteches de Fascia e Fiem les ge darà lèrga a la otava Mostra bibliografica ‘Nati per leggere Trentino’. A roda, vigniuna biblioteca la portarà dant passa cent libres per bec e bezes dai 0 ai 6 egn chierii fora dai esperc del Osservatorie editorial ‘Nati per leggere’ Trentin, che à vardà fora più che 1500 titoi dac fora anter l 2022 e l 2023.

»Chest an - ne à dit l responsabol de la Biblioteca de Cianacei Daniele Verra - se aon cordà con duta la ...
media/k2/galleries/29153/thumbs/Malga_Munciogn2.jpg
21 de merz 2025

N gestor per la Malga Munciogn

La Frazion de Poza à metù fora n auter avis de concors per la strutura de mèlga e stala, che é serèda dal istà passà. Chi che à enteres a ge meter i cogn manèr ite la perferida enscin ai 7 de oril.
L é dalbon n pecià che canche se rua ti Munciogn sie dut serà. Coscita ne segnalèa l istà passà na sentadina, portan dant n dejèje che vegnia palesà da n muie de etres, fascegn e foresć. Enlouta l capofrazion de Poza Bernardino Zulian de Cuz ne aea dit che la gestion, che ge era stata data su a la familia Brunel de Boc da Moncion, l'aessa cognù jir fora con l invern del 2025, ma i gestores per sia rejons i aea dezidù de serèr su l contrat dant dal temp. Da enlouta la Frazion de Poza à metù fora ...
media/k2/galleries/29151/thumbs/mostra_scola_Leonert4.jpg
21 de merz 2025

La marevees de Lenèrt anter èrt e scienza

L é stat inaudà la mostra di studenc de la terzes scientifich e artistich dedichèda al genio universèl da Vinci: se pel la veder te la senta del Liceo artistich a Sèn Jan enscin ai 3 de oril.
»Genius – Leonardo da Vinci anter èrt e scienza« l é la neva mostra dedichèda al genio universèl, averta la setemèna passèda ti spazies espojitives del Liceo Artistich de Sèn Jan. L percors, deldut ideà e realisà dai studenc de la classes 3 LSA e 3 LAF di licees scientifich e de la èrts feguratives, très ativitèdes e laboratories l conta di enteresc de Lenèrt scienziat, artist e enjegner.

A la inaudazion à tout pèrt sacotanta jent, anter studenc de la scoles, genitores e dozenc, per n moment ...
media/k2/galleries/29148/thumbs/Valentini_Felicetti_candidac_CGF.jpg
20 de merz 2025

Doi candidac Procurador per Fascia

Trei listes se à metù dant per sostegnir 2 candidac a la maor encèria per rejer l Comun General per i 5 egn che vegn.
En domenia ai 4 de mé i litadores de Fascia sarà chiamé a litèr ence per la neva aministrazion del Comun General de Fascia. Ensema a la zedola per sie Comun i ciaparà ence chela per l maor Ent aministratif de la val.
Per chesta litazions se à prejentà trei listes e doi candidac a l encèria de Procurador.
La lista »Neva UAL« met dant desche candidat procurador Amedeo Valentini, che te chisc 5 egn l à corì l’encèria de Conseier de procura a la cultura, politiches linguistiches e politiches per i ...
media/k2/galleries/29147/thumbs/Candidac_Ombolc.jpg
20 de merz 2025

La candidates e i candidac per i 6 Comuns de Fascia

Prejenton la listes che se à metù dant per la litazions aministratives de en domenia ai 4 de mél. Te 4 di 6 Comuns de la Val se met dant demò una lista e n é 8 en dut: del 2020 n era 14.
Demò a Cianacei e a Mazin ai 4 de mé i sentadins podarà cerner anter doi listes desferentes. Ti etres 4 Comuns fascegn i arà dedant una soula opzion.
A Moena, a Soraga e a Sèn Jan se met dant demò l ombolt che à ret l'aministrazion ti ultimes 5 egn: Alberto Kostner, Valerio Pederiva e Giulio Florian no i cognarà donca se confrontèr con nesciun "aversarie", fora che col quorum di litanc. Medemo ence per l candidat ombolt de Ciampedel, Alessandro Bernard, vizeombolt ti ultimes 5 egn che l à ciapà ...
media/k2/galleries/29131/thumbs/prejentazion_Portel_antiviolenza_femenes.jpg
19 de merz 2025

N portel antiviolenza per la eles

L Servije sozio-assistenzièl del Comun General de Fascia à envià i raprejentanc di servijes del teritorie a na scontrèda informativa per cognoscer miec chesta neva ressorsa, averta da firé del 2024.
Col 2024, l Zenter Antiviolenza de Trent, gestì dal Coordenament Femenes Trent e finanzià dal Servije Politiches sozièles de la Provinzia Autonoma de Trent, l à avert valguna senta periferica te la valèdes trentines con l obietif de didèr l azes a si servijes e esser più vejin a la eles che vif situazions de violenza. Enceben che l sie a Ciavaleis, chest servije raprejenta na neva ressorsa per la persones de Fascia, e chesta l é la rejon per chela che l Servije sozio-assistenzièl del Comun ...
media/k2/galleries/29108/thumbs/Voce_delle_Donne_Luciana_Olimpia_Maria_Piaz_Soraga.jpg
18 de merz 2025

Maria Piaz de Pavarin e la eles che à lascià na pedia fona

La sociazion ‘La Voce delle Donne’ à volù uzèr fora l gran ejempie de na femena che à fat la storia de Fascia.
Cognoscer la storia de Maria Piaz de Pavarin, la »Mare del Pordoi« l é mingol cognoscer la storia de duta chela femenes che te sia vita à scombatù con forza, resilienza e indipendenza. L é la stories de la femenes fascènes che se entrecia una con l’autra e che se deida fora per se sostegnir e tegnir su familia e comunanza. Belapontin en ocajion de la Dì internazionèla de la femena, la sociazion ‘La Voce delle Donne’ tel cedean de si 20 egn, à endrezà doi scontrèdes per cognoscer miec la femenes ...
media/k2/galleries/29107/thumbs/Virgilio_Soraperra_facera.jpg
17 de merz 2025

Acà 10 egn ne lascèa Virgilio de la Zoch

Pitor dai colores forc, l à zipià e encolorì faceres, realisà utères e tabernacoi, fornì mures de cèses e hotìe e l ge à tras tegnù a portèr inant la tradizion artistica de cèsa.
»Cogne dir de esser content de dut chest che m'à conzedù la vita, che vèlch moment me peisse finamai che é abù de più de chel che meritèe.« Chesta paroles de Virgilio Soraperra de la Zoch, che i fies à volù meter sun sia fossa, les palesa belebon sie esser e l é mingol na sumèda de sia vita, fenida a Gries ai 17 de mèrz del 2015.

Virgilio Soraperra l era nasciù ta Dèlba ai 20 de oril del 1937, fi de Alfonso de la Zoch e Francesca Iori de Mita. La pascion per l’èrt à semper fat pèrt de sia vita, ...
media/k2/galleries/29104/thumbs/Francesca_Mazzel_1.jpg
16 de merz 2025

Cianacei e Gries, stèr te doi paijes che se à tacà adum

Francesca Mazzel del Ors la ne dèsc en don nonantacater egn de recorc.
Su da Francesca se podessa stèr na dì intria in vila a ciacolèr, che amò no l’aessa contà un chèrt de chel che la se recorda de duc chenc si 94 egn de età. La se recorda franch de coche inlouta l era stèr a Cianacei e a Gries, de la vita de paisc, de coche chesta doi viles les se à slargià fora in lench e in lèrch e les é doventèdes un paisc soul.

Francesca Mazzel, maridèda Sottsass, l é incomai doventà una de la femenes più de età de duta canta Cianacei. La é nasciuda ai 23 de setember del ...
media/k2/galleries/29100/thumbs/prejentazion_cartes_visite.jpg
15 de merz 2025

Te Coprativa i retrac de la jent de Fascia

Te boteiga, te bar e ti etres partimenc se pel veder la fotografies en bianch e neigher del fotograf Davide Baldrati che fèsc pèrt del projet ‘Cartes de visite’ del Istitut Cultural Ladin.
I é fora daperdut: te la boteiga de magnadiva, ju per la scèles, te bar, ti partimenc extralimentares. L é i retrac en bianch e neigher che l fotograf Davide Baldrati à fat per l projet fotografich ‘Cartes de visite’ envià via jai doi egn en colaborazion con l Istitut Cultural Ladin.

En mèrtesc ai 11 de mèrz te bar del Fassa Coop l é stat n picol moment de prejentazion del percors portà a compiment che ades vegn valorisà ence de gra a la colaborazion con la Coprativa de Fascia.

»Nos-etres« l ...
media/k2/galleries/29098/thumbs/Hotel_Corona_Moena_Cassa.jpg
14 de merz 2025

Duc i conseieres a una per bater ju l Hotel Corona

L é passà la varianta al PRG con la cordanza urbanistica anter Comun e FPB Cassa. La Banca podarà fèr sia senta neva e l Comun la biblioteca.
L Consei de Comun de Moena à lità dut a una la varianta al PRG di insediamenc storics de paisc aldò de la cordanza urbanistica ruèda ite da man de FPB Cassa de Fascia, Primier e Belun. La sentèda de Comun é stata chiamèda ite en mercol ai 5 de mèrz, prejenc beleche duc i conseieres, mencèa Nicola Zanoner e Alessandro Degiampietro de la maoranza e Riccardo Franceschetti de la mendranza. Te pecia paroles l é passà la varianta al PRG che perveit che la FPB Cassa bate ju l veie Hotel Corona e fae ...
media/k2/galleries/29090/thumbs/Scontrada_Autorita_mendranze.jpg
14 de merz 2025

»Co fajone a defener l ladin se l é semper manco fascegn?«

I problemes del smendrament demografich, de la mencianza de cèses per noscia jent e di joegn che se n va i é stac al zenter te la scontrèda de l'Autorità per la mendranzes a Sèn Jan.
L é stat na scontrèda che à binà adum n muie de raprejentanc istituzionèi e culturai de la comunanza ladina de Fascia e de la Provinzia de Trent, chela endrezèda da l'Autorità per la mendranzes linguistiches de la PAT en lunesc ai 3 de mèrz te Sorastanza de la Scola a Sèn Jan.

Do la pruma esperienza stata l an passà de mé, la presidenta de l'Autorità, l'avocata fascèna Katia Vasselai, l'à endò metù a jir chest moment de confront visavì anter i raprejentanc del teritorie ladin te la provinzia de ...
media/k2/galleries/29086/thumbs/Scufoneda_2025.jpg
13 de merz 2025

Scufoneda: n mont de colores

I Scufons à metù ju n rich program per la 28^ edizion che scomenza doman, vender ai 14 de mèrz, fin a domenia ai 16, con raides e escurscions coi schi da telemark e la cèspes.
L é sun usc la XXVIII edizion de la Scufoneda, l maor event de agregazion per i pascioné de telemark de duta Europa, da anché vender ai 14 de mèrz fin en domenia ai 16, per endrez di Scufons del Cogo. Se à scrit ite 400 schiadores e la gaissa e l entusiasm per chesta neva edizion, dal titol »N mont de colores« é dalbon gregn. I portoes de Lujia e Sèn Pelegrin é vertesc per ge lascèr lèrga ai telemarker e freerider che vel viver ensema chesta straordenèra tecnica col ciucegn ledech.

L é stat ...
media/k2/galleries/29087/thumbs/prejentazion_cors_Crousc_Checena.jpg
13 de merz 2025

Crousc Checena: maor servijes domana più volontères

A la scontrèdes de prejentazion del nef cors à tout pèrt na trentina de persones. L é amò temp per se enscinuèr, l é de besegn de jent de ogne età.
»Aon besogn de volontadives de dute le età ajache te chisc egn se à smaorà semper de più i servijes soziai che perveit l trasport da man de la CRI e donca ence jent che va en penscion, che à estro de se meter a la leta per dar na man. E dapò volessane tirar int i jovegn, volon investir su le neve generazion percheche aon de besogn de jent che ne deide a scuerjer duc i setores, da l’ambulanza, a la protezion zivila, ai desvalives intervenc.«

Coscita ne à dit l president de la Crousc Checena de ...
media/k2/galleries/29077/thumbs/mostra_Genius_Leonardo_da_Vinci.jpg
12 de merz 2025

Leonardo da Vinci anter Èrt e Scienza

La mostra ‘Genius’ di studenc de la clasc terzes di licees scientifich e de la èrts feguratives de la Scola de Fascia vegn averta doman, jebia ai 13 de mèrz da les 16:00. En esposizion ence 13 reproduzions de la machines del cognosciù scienziat.
‘Genuis – Leonardo da Vinci anter Èrt e Scienza’ l é la neva mostra dedichèda al cognosciù genio universèl che verc doman, jebia ai 13 de mèrz, ti spazies espositives del Liceo Artistich de Sèn Jan. L percors espositif, dut ideà e realisà dai studenc de la clasc terzes di licees scientifich e de la èrts feguratives, très ativitèdes e labratories, conta di enteresc de Leonardo scienziat, artist e enjegner.

L alestiment moscia i studies de da Vinci su la sezion aurea che se pel enrescir te sia ...
media/k2/galleries/29061/thumbs/ComunicAzions_PODCAST_Arici1.jpg
11 de merz 2025

ComunicAzions

Per endrez del Comun General l é stat metù a jir na formazion te la Scola Ladina de Fascia con Alessandro Arici de Radio Fiemme e per la realisazion de n podcast plurilingual.
I studenc de la classes quintes del Liceo Ladin di Lengac dessema coi professores de ladin, todesch, ingleis, spagnol e rus, i à tacà via n percors de formazion con Alessandro Arici de Radio Fiemme per emparèr a scriver e registrèr n nef podcast.

L ejit del percors l ge darà nef sbunf a la ativitèdes turistiches de Fascia, ajache vegn portà dant desferenta situazions de relazion coi ghesć e, a partir dal lengaz ladin, se podarà cognoscer miec l lengaz forest de referiment.

N projet de formazion ...