Fascia
La Ciasa de Armonia se verc a la jent de età
L projet, envià via da Anffas acà n an, à abù de bogn resultac. Enstadì l ge é stat prejentà ai operatores de la Cèses de Paussa.
L'à inom 'Ciasa de Armonia', l projet envià via giust acà n an da Anffas de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia, la Sociazion Rencureme, Bambi e l Laboratorie Sozièl. Se trata de na cambra multisensorièla che é stata enjignèda te Oratorie parochial de Moena, de gra al enteressament de la Conseiera de procura al sozièl Mirella Florian, la desponibilità de don Gianni Damolin che à metù a la leta l local e l contribut de la Fondazion Caritro.
Te chest an passà chesta cambra é ...
L'à inom 'Ciasa de Armonia', l projet envià via giust acà n an da Anffas de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia, la Sociazion Rencureme, Bambi e l Laboratorie Sozièl. Se trata de na cambra multisensorièla che é stata enjignèda te Oratorie parochial de Moena, de gra al enteressament de la Conseiera de procura al sozièl Mirella Florian, la desponibilità de don Gianni Damolin che à metù a la leta l local e l contribut de la Fondazion Caritro.
Te chest an passà chesta cambra é ...
»Te na dì te la Pieif l era fin a 43 messe«
Recorc de familia e de vita da bez de Piergiorgio Ghetta, fi de Gusti dal Ones, ultim monech de la Moniaria de Sèn Jan.
Piergiorgio Ghetta dal Ones l é nasciù te la Ciasa de la Moniaria, olache da chest an à troà denef lèrga la Redazion de La Usc di Ladins.
En ocajion de la Festa del Rengraziament, dedichèda chest an a la storica istituzion, ge aon domanà che l ne conte mingol de si recorc, de canche l era bez chiò a Sèn Jan, te chesta Ciasa, la vita de la familia e l lurier che i fajea con so pare Agostino ‘Gusti’ Ghetta dal Ones, che l é stat l ultim monech de la Comunità de Fascia.
Piergiorgio, che ve sàl ruar ...
Piergiorgio Ghetta dal Ones l é nasciù te la Ciasa de la Moniaria, olache da chest an à troà denef lèrga la Redazion de La Usc di Ladins.
En ocajion de la Festa del Rengraziament, dedichèda chest an a la storica istituzion, ge aon domanà che l ne conte mingol de si recorc, de canche l era bez chiò a Sèn Jan, te chesta Ciasa, la vita de la familia e l lurier che i fajea con so pare Agostino ‘Gusti’ Ghetta dal Ones, che l é stat l ultim monech de la Comunità de Fascia.
Piergiorgio, che ve sàl ruar ...
Auter che ‘Mona'...
Gran suzes a Moena per Le Lingue Morte, che à empienì per doi oute La Grenz chiaman ite n publich de trei generazion.
No un, ma doi conzerc, chi che Le Lingue Morte à metù dant tel ultim fin de setemana te la senta de La Grenz a Moena, percheche »ence Bob Dylan l fajeva coscì«. L’Armando Rebaudo no l fenesc mai de soscedar marevea e amirazion, con so esser ironich ma ence fon, bon de scriver toc de autentica poesia e de gran anteveder, apede a autres che somea deldut sconclujioné (ma no l é pa vera), e dapò i portar sun paladina con far istrionich e mimica straordenara, e prejentar cianzon e band con batude de ...
No un, ma doi conzerc, chi che Le Lingue Morte à metù dant tel ultim fin de setemana te la senta de La Grenz a Moena, percheche »ence Bob Dylan l fajeva coscì«. L’Armando Rebaudo no l fenesc mai de soscedar marevea e amirazion, con so esser ironich ma ence fon, bon de scriver toc de autentica poesia e de gran anteveder, apede a autres che somea deldut sconclujioné (ma no l é pa vera), e dapò i portar sun paladina con far istrionich e mimica straordenara, e prejentar cianzon e band con batude de ...
L é temp de Rengraziament
La tradizionèla festa de l’Union di Ladins, metuda a jir chest an ai 26 e 27 de otober adum col Comun General de Fascia, é dedichèda a la Moniaria, veiora istituzion de val, e al servije di monesc.
Do la bela prejentazion del liber “Paroles fora de crigna« de Fabio Chiocchetti, la sociazion ladina é jà vertia a ve recondèr n auter apuntament.
Rejonon de la Festa del Rengraziament, che oramai da tradizion l’Union endreza vigni an d’uton. Chest an la sarà spartida sun doi dis, en sabeda ai 26 e en domenia ai 27 de otober, e la vegnarà metuda a jir a Sèn Jan adum con l Comun General de Fascia e dedichèda a la Moniaria, veiora istituzion e ritajon de noscia comunanza, ma ence frabicat storich ...
Do la bela prejentazion del liber “Paroles fora de crigna« de Fabio Chiocchetti, la sociazion ladina é jà vertia a ve recondèr n auter apuntament.
Rejonon de la Festa del Rengraziament, che oramai da tradizion l’Union endreza vigni an d’uton. Chest an la sarà spartida sun doi dis, en sabeda ai 26 e en domenia ai 27 de otober, e la vegnarà metuda a jir a Sèn Jan adum con l Comun General de Fascia e dedichèda a la Moniaria, veiora istituzion e ritajon de noscia comunanza, ma ence frabicat storich ...
Co mudarèl l Piaz de Sotegrava?
En mercol ai 30 de otober la FPB Cassa, che à comprà l veie Albergo Corona, ge met dant a si sozi da Moena vèlch proponeta de projet.
A Moena l é dut n gran rejonèr del projet che cognessa ge dèr neva parbuda no demò al Albergo Corona, ma a dut l Piaz de Sotegrava. L veie frabicat con la veranda che caraterisea l zenter del paisc l é stat comprà l an passà da la FPB Cassa, che la se endreza a ge meter man per fèr fora sia senta neva e »ge dar n contribut a la sistemazion del ‘decoro urbano' e de la viabilità locala«. Coscita se lec te la letra che l president Carlo Vadagnini ge à manà ai sozi de la FPB Cassa (demò a chi ...
A Moena l é dut n gran rejonèr del projet che cognessa ge dèr neva parbuda no demò al Albergo Corona, ma a dut l Piaz de Sotegrava. L veie frabicat con la veranda che caraterisea l zenter del paisc l é stat comprà l an passà da la FPB Cassa, che la se endreza a ge meter man per fèr fora sia senta neva e »ge dar n contribut a la sistemazion del ‘decoro urbano' e de la viabilità locala«. Coscita se lec te la letra che l president Carlo Vadagnini ge à manà ai sozi de la FPB Cassa (demò a chi ...
N didament per miorèr l rendiment di hotie
L Comun General de Fascia, adum col Fondo Euregio Turism e col patrozinie de ASAT e UNAT à metù a jir na scontrèda su la oportunitèdes de investiment per miorèr la calità turistica.
Vardèr, analisèr e chierir respostes ai problemes e besegnes de la comunanza de Fascia a livel de val l é anter i obietives del Comun General de Fascia. Apede ai setores de competenza direta, desche l sozièl, olache l empegn é segur n muie gran, l ent soracomunal tol dant ence de autra tematiches. En mèrtesc ai 15 de otober per endrez de la Comiscion per i afares economiches, vidèda dal conseier Luciano Fosco, e adum con l conseier de procura Riccardo Donei te senta del Comun General l é stat ...
Vardèr, analisèr e chierir respostes ai problemes e besegnes de la comunanza de Fascia a livel de val l é anter i obietives del Comun General de Fascia. Apede ai setores de competenza direta, desche l sozièl, olache l empegn é segur n muie gran, l ent soracomunal tol dant ence de autra tematiches. En mèrtesc ai 15 de otober per endrez de la Comiscion per i afares economiches, vidèda dal conseier Luciano Fosco, e adum con l conseier de procura Riccardo Donei te senta del Comun General l é stat ...
Cianacei (e Gries) anter doi patries
I volontadives FAI de Fascia e Fiem à endrezà ence chest an i dis da d’uton.
En sabeda e en domenia passèda se à dejout a Cianacei i dis FAI da d’uton. L Grop de Fascia e Fiem, che fèsc pèrt de la delegazion de Trent, à portà dant »Cianacei anter doi patries«: i volontadives se à cruzià de endrezèder vijites vidèdes al paisc, al cianton de Chieva, a la belezes naturèles e culturèles de Mortic.
L FAI, descheche à despiegà Annalisa Zorzi, l é na fondazion nasciuda a Milan ti egn Setanta e l’à a cher la belezes culturèles e naturèles de la Tèlia. L’à en cèria più che 70 ...
En sabeda e en domenia passèda se à dejout a Cianacei i dis FAI da d’uton. L Grop de Fascia e Fiem, che fèsc pèrt de la delegazion de Trent, à portà dant »Cianacei anter doi patries«: i volontadives se à cruzià de endrezèder vijites vidèdes al paisc, al cianton de Chieva, a la belezes naturèles e culturèles de Mortic.
L FAI, descheche à despiegà Annalisa Zorzi, l é na fondazion nasciuda a Milan ti egn Setanta e l’à a cher la belezes culturèles e naturèles de la Tèlia. L’à en cèria più che 70 ...
ASUC adum per la gestion del teritorie
A Poza l é stat endrezà la 13^ festa de la Frazions del Trentin, n moment emportant de condivijion di valores e de reflescion su la neva endesfides.
Comunanza, condivijion, colaborazion, respet: l é stat la paroles che se à sentù de più a la 13^ festa de le ASUC del Trentin en sabeda ai 12 de otober te tendon de la manifestazions de Poza. N moment emportant de festa ma ence de reflescion per la aministrazions de la Frazions de la provinzia endrezà col didament de le ASUC de Fascia e Fiem, 8 en dut: Penìa, Dèlba, Cianacei, Grìes, Pera, Poza, Vich e Rover Carbonare.
Paroles che dantfora é states sotlineèdes te la messa ofizièda dal ...
Comunanza, condivijion, colaborazion, respet: l é stat la paroles che se à sentù de più a la 13^ festa de le ASUC del Trentin en sabeda ai 12 de otober te tendon de la manifestazions de Poza. N moment emportant de festa ma ence de reflescion per la aministrazions de la Frazions de la provinzia endrezà col didament de le ASUC de Fascia e Fiem, 8 en dut: Penìa, Dèlba, Cianacei, Grìes, Pera, Poza, Vich e Rover Carbonare.
Paroles che dantfora é states sotlineèdes te la messa ofizièda dal ...
N melaur storich de èrt e architetura
Ciasa Cassan a Mazin la é stata restaurèda. Descorion sia storia e particolaritèdes ensema coi architec Alessandro Tamion e Franco Ghetta.
Ciasa Cassan, una de la strutures de maor valor storich e architetonich de Mazin, la é stata restaurèda. L projet originèl e la relazion storica era stac curé dal architet Giampiero Cuppini, professor de l’Università de Bologna, ma, cò l é vegnù a mencèr, la direzion di lurieres é stata touta su dal studie de architec fascegn Ghetta e Tamion.
»Canche aon tout te man la ciasa — ne à despiegà Alessandro Tamion e Franco Ghetta — i ge aea metù man n muion de oute tel temp. Daite le stue no le era ...
Ciasa Cassan, una de la strutures de maor valor storich e architetonich de Mazin, la é stata restaurèda. L projet originèl e la relazion storica era stac curé dal architet Giampiero Cuppini, professor de l’Università de Bologna, ma, cò l é vegnù a mencèr, la direzion di lurieres é stata touta su dal studie de architec fascegn Ghetta e Tamion.
»Canche aon tout te man la ciasa — ne à despiegà Alessandro Tamion e Franco Ghetta — i ge aea metù man n muion de oute tel temp. Daite le stue no le era ...
Le Muse e le Dolomiti, musega per pascion
La Scola Interregionèla de ciantèr e teater con la maestra Oda Zoe Hochscheid à sia senta te sala Simonin Maza de la scoles a Moena e la sporc lezions de proa debant.
La valorisazion del teritorie de la Dolomites travers la cultura e la formazion artistica l é un di obietives de la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’. Per arjonjer chest travert la se dèsc ju soraldut te doi sorts de atività: l endrez de conzerc e spetacoi e per ge dèr na oferta formativa al teritorie. La vijion de la sociazion, vidèda da la presidenta e maestra Oda Zoe Hochscheid, l é chela de fèr su penc anter l mond amatorièl e chel profescionèl e per chest i doi pilèstres de ‘spetacoi’ e ...
La valorisazion del teritorie de la Dolomites travers la cultura e la formazion artistica l é un di obietives de la sociazion ‘Le Muse e le Dolomiti’. Per arjonjer chest travert la se dèsc ju soraldut te doi sorts de atività: l endrez de conzerc e spetacoi e per ge dèr na oferta formativa al teritorie. La vijion de la sociazion, vidèda da la presidenta e maestra Oda Zoe Hochscheid, l é chela de fèr su penc anter l mond amatorièl e chel profescionèl e per chest i doi pilèstres de ‘spetacoi’ e ...
Paroles fora de crigna
N nef liber de Fabio Chiocchetti dat fora da l’Union di Ladins adum con l’Union Generela che ‘scassa ju l polver del temp da nosc lengaz’. L vegn prejentà ai 18 de otober a Pera.
Ti ultimes egn su La Usc di Ladins l é stat publicà la rubrica »Paroles fora de crigna« rencurèda da Fabio Chiocchetti, con aprofondimenc sul lengaz ti setores de èrc e mestieres da n’outa, guanc de tradizion, speisa da zacan, piantes e trop de auter, scric con gran fondament, enrescida scientifica e col didament de n grop de pascioné de lengaz su Facebook. L autor met dant paroles più o manco desmentièdes, l va a veder l’etimologia e l les met a confront co l’autra va riantes ...
Ti ultimes egn su La Usc di Ladins l é stat publicà la rubrica »Paroles fora de crigna« rencurèda da Fabio Chiocchetti, con aprofondimenc sul lengaz ti setores de èrc e mestieres da n’outa, guanc de tradizion, speisa da zacan, piantes e trop de auter, scric con gran fondament, enrescida scientifica e col didament de n grop de pascioné de lengaz su Facebook. L autor met dant paroles più o manco desmentièdes, l va a veder l’etimologia e l les met a confront co l’autra va riantes ...
Caserma Vittorio Veneto: critica de Italia Nostra e resposta de Carlo Ganz
Al giudizie de la sezion trentina de la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural contra la demolizion e contra l projet cernù, respon l conseier de procura del Comun General de Fascia Carlo Ganz.
L projet per la neva senta del Comun General de Fascia, pervedù a Sèn Jan al post de la caserma Vittorio Veneto, ultim di frabicac militères fac su te chela area al scomenz del 1900, à soscedà n muie de critiches. Ence la sezion Trentina de Italia Nostra, la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural, é entervegnuda con na posizion forta. La presidenta Manuela Baldracchi disc de esser restèda de sas a veder che l’aministrazion publica vel bater ju chel frabicat ...
L projet per la neva senta del Comun General de Fascia, pervedù a Sèn Jan al post de la caserma Vittorio Veneto, ultim di frabicac militères fac su te chela area al scomenz del 1900, à soscedà n muie de critiches. Ence la sezion Trentina de Italia Nostra, la sociazion per la defendura del patrimonie storich, artistich e natural, é entervegnuda con na posizion forta. La presidenta Manuela Baldracchi disc de esser restèda de sas a veder che l’aministrazion publica vel bater ju chel frabicat ...
Co la comunanza per emparèr, jir a teater e a balèr
Te la setemèna del azet, che chest an aea per titol T-Essere Comunità, i Servijes sozio-assistenzièi del Comun General à metù a jir ativitèdes per smaorèr i leames e l benstèr de la comunanza. L é ence n cors de tango.
Te la setemèna del azet te Fascia l é stat metù dant na lingia de evenc: dal teater coi Bontemponi e con la Filodramadica de Lavis e la Sociazion Fiemme Fassa Sport Inclusivo per ‘esser’ comunanza ence ti momenc de spas e legreza, a la festa per i giaves col confront anter generazions, a la proponeta de bal terapeutich. En cont de chest, en vender ai 4 de otober te tester del oratorie de Poza l é ruà da Trent n grop de balarines e balarins de la soziazion »Tango al buio« con la maestra de ...
Te la setemèna del azet te Fascia l é stat metù dant na lingia de evenc: dal teater coi Bontemponi e con la Filodramadica de Lavis e la Sociazion Fiemme Fassa Sport Inclusivo per ‘esser’ comunanza ence ti momenc de spas e legreza, a la festa per i giaves col confront anter generazions, a la proponeta de bal terapeutich. En cont de chest, en vender ai 4 de otober te tester del oratorie de Poza l é ruà da Trent n grop de balarines e balarins de la soziazion »Tango al buio« con la maestra de ...
La familia l é l fondament de dut
Te parochia a Poza l é stat na bela festa per l cedean di sposc, l scomenz de la catechesi e dute le familie.
L era dalbon n muion de jent en sabeda ai 28 de setember te gejia de Poza per la messa da le 6 da sera. Na zelebrazion che don Andrea col Comitat parochial à volù ge dedicar ai sposc che à arjont n cedean toron ai 5 egn, n era dai 5 ai 55, ma ence ai bec che scomenza n nef an de catechesi e a dute le familie del paisc.
Endana la messa l é stat endrezà na bela procescion ofertoriala, olache l é stat portà sun utar ence na cariega, segn del sentiment de acolienza che se se augura che l posse esser ...
Canche se fajea pan sun Tamion
Zili Weiss la ne conta de coche sia mère Domitilla la fajea pan te cèsa.
»Ere amò beza e più che tant no me recorde, però zeche robe le é amò tal ciaf«, coscita pea via Zili, Cecilia Weiss de Celeste, a contèr de canche i fajea pan sun Tamion. Zili la é del 1934 e d’istà la va a stèr con sie om Roberto te sia cèsa veia. L era entorn l 1944 che i à desmetù de fèr pan colassù, lo dai Weiss de Tone. Te cèsa sia l era sia mère Domitilla Lorenz che la se cruzièa del pan doi outes al an, d’aisciuda e d’uton...
De più su La Usc stampèda de en vender ai 4 de otober.
»Ere amò beza e più che tant no me recorde, però zeche robe le é amò tal ciaf«, coscita pea via Zili, Cecilia Weiss de Celeste, a contèr de canche i fajea pan sun Tamion. Zili la é del 1934 e d’istà la va a stèr con sie om Roberto te sia cèsa veia. L era entorn l 1944 che i à desmetù de fèr pan colassù, lo dai Weiss de Tone. Te cèsa sia l era sia mère Domitilla Lorenz che la se cruzièa del pan doi outes al an, d’aisciuda e d’uton...
De più su La Usc stampèda de en vender ai 4 de otober.
Evenc d’istà, na soula regia per duta la val?
Da chest an Michela Marangoni de la Sociazion Antermoa à tout su l endrez ence de la manifestazions de Moena, apede a cheles de la Val de Sora. Fajon n bilanz.
L istà l é fenì e con l ultim conzert de ‘I Suoni delle Dolomiti’ che à portà ot mile persones sun Duron, se à strutà su ence l gran lurier di Comitac manifestazions per l endrez di evenc che empienesc i trei meisc de ciaut. Chest an Michela Marangoni de la Sociazion Antermoa, che se cruzièa jà de la manifestazions ti paijes de Mazin, Ciampedel e Cianacei, l’à tout su ence l coordenament de cheles de Moena. I é jic inant desche zenza enveze i Comitac de Soraga con a cef la presidenta Loretta ...
L istà l é fenì e con l ultim conzert de ‘I Suoni delle Dolomiti’ che à portà ot mile persones sun Duron, se à strutà su ence l gran lurier di Comitac manifestazions per l endrez di evenc che empienesc i trei meisc de ciaut. Chest an Michela Marangoni de la Sociazion Antermoa, che se cruzièa jà de la manifestazions ti paijes de Mazin, Ciampedel e Cianacei, l’à tout su ence l coordenament de cheles de Moena. I é jic inant desche zenza enveze i Comitac de Soraga con a cef la presidenta Loretta ...
Impiant Moena-Valbona, l é fora la gara
L president de Funivia Moena Maurizio Sommavilla: »Ades prejenteron l projet e formaliseron la sociazion temporana de imprese«.
L era de marz del 2016 che, tedant a la jent che empienia fit e toch la sala Simonin Maza de le scole de Moena, vegnia prejentà per la pruma outa l projet per l nef impiant portamont Moena-Valbona. Da enlouta l percors l é stat lonch e complicà, no zenza empedimenc soraldut burocratics che à avelì de spes l president Maurizio Sommavilla che col Consei de Aministrazion no l à mai zedù e l é semper stat otimist.
En vender ai 27 de setember l é stat fat n emportant varech inant: l’APAC, l’Agenzia ...
L era de marz del 2016 che, tedant a la jent che empienia fit e toch la sala Simonin Maza de le scole de Moena, vegnia prejentà per la pruma outa l projet per l nef impiant portamont Moena-Valbona. Da enlouta l percors l é stat lonch e complicà, no zenza empedimenc soraldut burocratics che à avelì de spes l president Maurizio Sommavilla che col Consei de Aministrazion no l à mai zedù e l é semper stat otimist.
En vender ai 27 de setember l é stat fat n emportant varech inant: l’APAC, l’Agenzia ...
N cors de depenjer a la fascèna
L’Union di Ladins de Fascia, con sie president Fernando Brunel, endreza n cors per emparèr l’èrt de la tradizion. L é temp per se enscinuèr ite fin ai 11 de otober.
Do l bon ejit de acà doi egn, l president de l’Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel de la Riza se met endò a la leta per fèr n cors de depenjer a la fascèna. L envit l é out a duc chi che aessa gust de emparèr l’èrt aldò de la tradizion fascèna e che vel proèr a depenjer enstesc n scagn, na pazeida, n picol scrign o che che i à te cèsa o ge saessa bel fornir su.
Chest’outa l cors vegn endrezà a pe pian de la Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, la neva senta de la sociazion, olache l é ...
Do l bon ejit de acà doi egn, l president de l’Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel de la Riza se met endò a la leta per fèr n cors de depenjer a la fascèna. L envit l é out a duc chi che aessa gust de emparèr l’èrt aldò de la tradizion fascèna e che vel proèr a depenjer enstesc n scagn, na pazeida, n picol scrign o che che i à te cèsa o ge saessa bel fornir su.
Chest’outa l cors vegn endrezà a pe pian de la Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, la neva senta de la sociazion, olache l é ...
Da la coroneles al Cher
Daniele Verra, te sia rubrica che ge sporc vigni meis la rezenjion de n liber ai letores de La Usc di Ladins, l à cernù chest'outa "Bare integliate a mano" de Truman Capote, un di autores più cognosciui de "noir".
Podede lejer duta la rezenjion, con mingol de trama del liber cernù ogne outa e percheche paa la speisa (o no paa la speisa) de l lejer, su La Usc stampèda de en vender ai 27 de setember.
Podede lejer duta la rezenjion, con mingol de trama del liber cernù ogne outa e percheche paa la speisa (o no paa la speisa) de l lejer, su La Usc stampèda de en vender ai 27 de setember.
Lourdes: na ocajion per far comunanza
N bel picol grop de jent da Fascia é jita a prear la Madona col piscop don Lauro.
Se dar ju per i autres, se tor l temp per jir a troar i malé e i pedimenté, troar l met de prear, vardar de esser na mizacola te anter na comunanza.
Chest l é chel che aon portà demez da le bele e fone reflescion che ne à portà dant l piscop Lauro Tisi endana l pelegrinage a Lourdes. N picol ma bel grop de jent da Fascia e Fiem à volù jir a Lourdes con la Diozesa de Trent, ai prumes de setember.
Podede lejer dut l articol su La Usc stampèda de en vender ai 27 de setember.
Se dar ju per i autres, se tor l temp per jir a troar i malé e i pedimenté, troar l met de prear, vardar de esser na mizacola te anter na comunanza.
Chest l é chel che aon portà demez da le bele e fone reflescion che ne à portà dant l piscop Lauro Tisi endana l pelegrinage a Lourdes. N picol ma bel grop de jent da Fascia e Fiem à volù jir a Lourdes con la Diozesa de Trent, ai prumes de setember.
Podede lejer dut l articol su La Usc stampèda de en vender ai 27 de setember.