»Co fajone a defener l ladin se l é semper manco fascegn?«

Data

14 de merz 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I problemes del smendrament demografich, de la mencianza de cèses per noscia jent e di joegn che se n va i é stac al zenter te la scontrèda de l'Autorità per la mendranzes a Sèn Jan.

L é stat na scontrèda che à binà adum n muie de raprejentanc istituzionèi e culturai de la comunanza ladina de Fascia e de la Provinzia de Trent, chela endrezèda da l'Autorità per la mendranzes linguistiches de la PAT en lunesc ai 3 de mèrz te Sorastanza de la Scola a Sèn Jan.

Do la pruma esperienza stata l an passà de mé, la presidenta de l'Autorità, l'avocata fascèna Katia Vasselai, l'à endò metù a jir chest moment de confront visavì anter i raprejentanc del teritorie ladin te la provinzia de Trent e la istituzions e sociazions che se cruzia de la mendranzes a livel local, provinzial e regional. La scontrèda à garatà dassen, con na partezipazion fosc amò maora che chela passèda, descheche à palesà con sodesfazion la medema Presidenta Vasselai, metan dant l'Autorità desche organism referent de scout e de mediazion anter la desvaliva istituzions, enc e sociazion per chel che vèrda l stravardament de la comunanza ladina. La sodesfazion per la bona resposta é vegnuda ence da Claudio Soini, president del Consei Provinzièl, organism te chel che l'Autorità é encardinèda aldò de la LP nr 6 del 2008. Soini à recordà l Consei Provinzièl spezièl dedicà a la mendranzes, che l é nasciù proprio su input de Vasselai e che ai 19 de november passé l à abù la pruma calendarisazion ofiziala e l vegnarà metù a jir vigni an; l President del Consei à recordà ence la proponeta de la conseiera Parolari de portèr l'autonomia te la scoles, con la scontrèda stata da pech coi studenc apontin te la medema sala grana de la Sorastanza.

Tel confront se à fat lèrga sobito la costions, leèdes anter eles, del smendrament demografich, del problem di joegn che se n va a la foresta e de chi che enveze volessa restèr te sia val ma i cogn se n jir amancol fin forin Fiem, ajache troèr n cartier per dut l an, da comprèr o ence da fitèr, per i joegn fascegn l é doventà oramai empossibol.

L cruzie metù dant a livel personal da Bernardino Chiocchetti se à ciareà col intervent del Sorastant Corradini, che à portà dant i numeres de n smendrament che te zirca 10 egn ge à fat perder a la Scola de Fascia dai 160 ai 210 bec, aldò di livie, con dut chel che chest comporta per la dotazion de personal e auter. I intervenc di raprejentanc di Comuns à metù dant situazions e problemes, tentatives e limic de na costion che à si efec ence sul stravardament de n lengaz mender: »co fajone a defener l ladin se i fascegn i é semper manco?« l é stat dit.

I à abù mingol manco lèrga, ma no i é mencé, i temes leé più diretamenter a costions culturèles e linguistiches.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de mèrz del 2025  (Lucia Gross)