Do la pruma esperienza stata l an passà de mé, la presidenta de l'Autorità, l'avocata fascèna Katia Vasselai, l'à endò metù a jir chest moment de confront visavì anter i raprejentanc del teritorie ladin te la provinzia de Trent e la istituzions e sociazions che se cruzia de la mendranzes a livel local, provinzial e regional. La scontrèda à garatà dassen, con na partezipazion fosc amò maora che chela passèda, descheche à palesà con sodesfazion
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29090-co-fajone-a-defener-l-ladin-se-l-e-semper-manco-fascegn#sigProId54d1d44f40
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29090-co-fajone-a-defener-l-ladin-se-l-e-semper-manco-fascegn#sigProId54d1d44f40
Tel confront se à fat lèrga sobito la costions, leèdes anter eles, del smendrament demografich, del problem di joegn che se n va a la foresta e de chi che enveze volessa restèr te sia val ma i cogn se n jir amancol fin forin Fiem, ajache troèr n cartier per dut l an, da comprèr o ence da fitèr, per i joegn fascegn l é doventà oramai empossibol.
L cruzie metù dant a livel personal da Bernardino Chiocchetti se à ciareà col intervent del Sorastant Corradini, che à portà dant i numeres de n smendrament che te zirca 10 egn ge à fat perder a la Scola de Fascia dai 160 ai 210 bec, aldò di livie, con dut chel che chest comporta per la dotazion de personal e auter. I intervenc di raprejentanc di Comuns à metù dant situazions e problemes, tentatives e limic de na costion che à si efec ence sul stravardament de n lengaz mender: »co fajone a defener l ladin se i fascegn i é semper manco?« l é stat dit.
I à abù mingol manco lèrga, ma no i é mencé, i temes leé più diretamenter a costions culturèles e linguistiches.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de mèrz del 2025 (Lucia Gross)