Maria Piaz de Pavarin e la eles che à lascià na pedia fona

Data

18 de merz 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La sociazion ‘La Voce delle Donne’ à volù uzèr fora l gran ejempie de na femena che à fat la storia de Fascia.

Cognoscer la storia de Maria Piaz de Pavarin, la »Mare del Pordoi« l é mingol cognoscer la storia de duta chela femenes che te sia vita à scombatù con forza, resilienza e indipendenza. L é la stories de la femenes fascènes che se entrecia una con l’autra e che se deida fora per se sostegnir e tegnir su familia e comunanza. Belapontin en ocajion de la Dì internazionèla de la femena, la sociazion ‘La Voce delle Donne’ tel cedean de si 20 egn, à endrezà doi scontrèdes per cognoscer miec la femenes che à lascià na pedia emportanta te la storia de noscia valèdes: en sabeda ai 8 de mèrz a Ciavaleis l é stat prejentà l liber ‘Irene Bronzetti – una sorella d’Italia’ de Beatrice Primerano e enveze la dì do, en domenia ai 9 a La Gran Ciasa a Soraga, l é stat uzà fora la fegura de Maria Piaz de Pavarin con Olimpia Rasom e la storica Luciana Palla che à scrit l liber ‘Dal Pordoi a Katzenau’ dat fora dal Istitut Cultural Ladin del 2007. Olimpia Rasom, te sia introduzion, l’à recordà che l liber de Palla l é stat scrit acà 18 egn e che l medemo an l é vegnù fora ence l prum numer de gana, la revista duta feminina che conta stories de femenes del passà e daldidanché che à lascià n segn fon te noscia sozietà.

Maria Piaz, ejempie de indipendenza e ardiment

Luciana Palla à contà la vita de Maria Piaz, cognosciuda travers i documenc e i retrac metui a la leta da la familia: na femena che no à mai abù tema de se tirèr ite la mènies, de lurèr da n scur al auter per tirèr su 6 fies.
La storica l’à recordà coche l é stat che Maria é ruèda sun Pordoi: n post olache tachèa a esser moviment, passèa i prumes alpinisć, la pruma jent foresta che vegnia a veder la Dolomites, se femèa i lurieranc che fajea su l stradon. Chiò del 1902 Maria à tout a fit sie prum bait (se sà che l contrat l era stat fat a sie inom) e bele prest la se n à fat su un dut sie e n auter amò, fin che i baic é doventé uties e dapò refuges. La ge n vedea ite, descheche se disc.

Maria Piaz l é stat na pioniera del turism de Fascia, l’à didà l svilup economich del jouf de Pordoi ruan adertura a projetèr e inaugurèr del 1963, ensema a sie fi Francesco, una de la pruma forenadoes de la Dolomites, chela che rua fin sul Sas Pordoi. Sia storia rejona de ardiment, de vijion, de determinazion, n ejempie amò ence aldidanché per n muie de eles.

L é ence da chisc ejempie de femenes indipendentes che la sociazion ‘La Voce delle Donne’ ciapa gaissa per portèr inant sia atività, de didament a dutes cheles che vif n moment de dificoltà. Te la sociazion l é ite 12 eles – à spiegà la presidenta Maria Elena Gianmoena – la referentes per Fascia l é Ilaria Chiocchetti e Romana Canal.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de mèrz del 2025

 (Monica Cigolla)