-
La eles protagonistes a la prejentazion de Maria Piaz de Pavarin endrezèda da 'La Voce delle Donne'.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29108-maria-piaz-de-pavarin-e-la-eles-che-a-lascia-na-pedia-fona#sigProId978a288e6f
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29108-maria-piaz-de-pavarin-e-la-eles-che-a-lascia-na-pedia-fona#sigProId978a288e6f
Maria Piaz, ejempie de indipendenza e ardiment
Luciana Palla à contà la vita de Maria Piaz, cognosciuda travers i documenc e i retrac metui a la leta da la familia: na femena che no à mai abù tema de se tirèr ite la mènies, de lurèr da n scur al auter per tirèr su 6 fies.
La storica l’à recordà coche l é stat che Maria é ruèda sun Pordoi: n post olache tachèa a esser moviment, passèa i prumes alpinisć, la pruma jent foresta che vegnia a veder la Dolomites, se femèa i lurieranc che fajea su l stradon. Chiò del 1902 Maria à tout a fit sie prum bait (se sà che l contrat l era stat fat a sie inom) e bele prest la se n à fat su un dut sie e n auter amò, fin che i baic é doventé uties e dapò refuges. La ge n vedea ite, descheche se disc.
Maria Piaz l é stat na pioniera del turism de Fascia, l’à didà l svilup economich del jouf de Pordoi ruan adertura a projetèr e inaugurèr del 1963, ensema a sie fi Francesco, una de la pruma forenadoes de la Dolomites, chela che rua fin sul Sas Pordoi. Sia storia rejona de ardiment, de vijion, de determinazion, n ejempie amò ence aldidanché per n muie de eles.
L é ence da chisc ejempie de femenes indipendentes che la sociazion ‘La Voce delle Donne’ ciapa gaissa per portèr inant sia atività, de didament a dutes cheles che vif n moment de dificoltà. Te la sociazion l é ite 12 eles – à spiegà la presidenta Maria Elena Gianmoena – la referentes per Fascia l é Ilaria Chiocchetti e Romana Canal.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de mèrz del 2025
(Monica Cigolla)