Acà 10 egn ne lascèa Virgilio de la Zoch

Data

17 de merz 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Pitor dai colores forc, l à zipià e encolorì faceres, realisà utères e tabernacoi, fornì mures de cèses e hotìe e l ge à tras tegnù a portèr inant la tradizion artistica de cèsa.

»Cogne dir de esser content de dut chest che m'à conzedù la vita, che vèlch moment me peisse finamai che é abù de più de chel che meritèe.« Chesta paroles de Virgilio Soraperra de la Zoch, che i fies à volù meter sun sia fossa, les palesa belebon sie esser e l é mingol na sumèda de sia vita, fenida a Gries ai 17 de mèrz del 2015.

Virgilio Soraperra l era nasciù ta Dèlba ai 20 de oril del 1937, fi de Alfonso de la Zoch e Francesca Iori de Mita. La pascion per l’èrt à semper fat pèrt de sia vita, ma dò la scola populères sia familia zis pureta no podea l fèr jir inant a studièr. Del 1951 Giuseppe Soraperra, professor de la »Scuola governativa d'Arte della Valle di Fassa« ge à scrit enscinamai al Proveditor ai studies de Trent per ge domanèr de tegnir en conscidrazion la situazion de chel bez che aea fenì la populères, tant bravo e da ferstont te duta la materies e che l aea per l dessegn »attitudini quasi sorprendenti« e »un ingegno così precoce e raro«, acioche l posse aer n didament per poder jir inant a fèr la scola d'Èrt.

Endèna Virgilio del 1949-'50 l aea jà scomenzà a lurèr: l didèa sie père, l fajea l sbianchejin e l aea ence tacà a fèr caricatures per »Il Postiglione delle Dolomiti« de Guido Iori Rocia.

Apede a l’èrt Virgilio à tras desmostrà n gran amor per la cultura te ogne sia esprescion: l studièa todesch, l à emparà a sonèr l orghen e la chitara, l à fat l ator e la scenografìes per la filodramatica de Dèlba e Penìa, l lejea la Divina Comedia e l scrivea n diarie rich de n muie de referimenc storics e reflescions. L èrt é ampò semper al prum post.

De duta sia èrt n muie ne é restà: i chèdres, la faceres, la pitures che fornesc cèses e hotìe te Fascia e foravìa, i utères. Ne é restà sia storia e si scric tel bel liber »Virgilio Soraperra de la Zoch: der Kunstmaler«, vegnù fora del 2020 per l empegn del fi Claus col didament de Gianfranco Traverso. Ne resta l ejempie de chel bez pien de ferstont e de talent artistich che no l à podù studièr da joen e che canche, de beleche 50 egn, l à podù zacan fenir si studies a l'Academia l é stat una de la robes più beles de sia vita. E ne resta l'èrt che jirà inant, ajache Virgilio l é stat bon de ge passèr talent e gaissa ence a chi de cèsa che vegn do.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de mèrz del 2025  (Lucia Gross)