Virgilio Soraperra l era nasciù ta Dèlba ai 20 de oril del 1937, fi de Alfonso de la Zoch e Francesca Iori de Mita. La pascion per l’èrt à semper fat pèrt de sia vita, ma dò la scola populères sia familia zis pureta no podea l fèr jir inant a studièr. Del 1951 Giuseppe Soraperra, professor de la »Scuola governativa d'Arte della Valle di Fassa« ge à scrit enscinamai al Proveditor
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29107-aca-10-egn-ne-lascea-virgilio-de-la-zoch#sigProId4dd68fcde2
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/29107-aca-10-egn-ne-lascea-virgilio-de-la-zoch#sigProId4dd68fcde2
Endèna Virgilio del 1949-'50 l aea jà scomenzà a lurèr: l didèa sie père, l fajea l sbianchejin e l aea ence tacà a fèr caricatures per »Il Postiglione delle Dolomiti« de Guido Iori Rocia.
Apede a l’èrt Virgilio à tras desmostrà n gran amor per la cultura te ogne sia esprescion: l studièa todesch, l à emparà a sonèr l orghen e la chitara, l à fat l ator e la scenografìes per la filodramatica de Dèlba e Penìa, l lejea la Divina Comedia e l scrivea n diarie rich de n muie de referimenc storics e reflescions. L èrt é ampò semper al prum post.
De duta sia èrt n muie ne é restà: i chèdres, la faceres, la pitures che fornesc cèses e hotìe te Fascia e foravìa, i utères. Ne é restà sia storia e si scric tel bel liber »Virgilio Soraperra de la Zoch: der Kunstmaler«, vegnù fora del 2020 per l empegn del fi Claus col didament de Gianfranco Traverso. Ne resta l ejempie de chel bez pien de ferstont e de talent artistich che no l à podù studièr da joen e che canche, de beleche 50 egn, l à podù zacan fenir si studies a l'Academia l é stat una de la robes più beles de sia vita. E ne resta l'èrt che jirà inant, ajache Virgilio l é stat bon de ge passèr talent e gaissa ence a chi de cèsa che vegn do.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 14 de mèrz del 2025 (Lucia Gross)