Sociazion Heilmann: envers na soluzion

Data

26 de merz 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
En sabeda ai 29 de mèrz l é en program la radunanza generèla che cognessa serèr su la Sociazion, ceta da beleche 20 egn, e dèr su l patrimonie da durèr per portèr inant la enrescides linguistiches.


L 2025 segna l 35° cedean da canche, del 1990, l Comun de Moena ensema con l Istitut Cultural Ladin, l Comprenjorie ladin de Fascia e l’Università de Bologna, metea su la Sociazion Studies y Enrescides Luigi Heilmann, per onorèr la fegura del linguist da Bologna (1911-1988) sentadin de onor de Moena, che se à dat jù con gran empegn e ejit per l lengaz ladin.

I cater fondadores e autra istituzions, sociazions e aministrazions ladines e privac - en dut na cincantina de sozi - aea tout pèrt finanziariamenter per binèr ensema n bon patrimonie da meter en banca e che - de gra ai tasc de enteres che l era enlouta - l aessa dat l met de finanzièr enrescides de joegn su la linguistica e la cultura ladina, duran demò i enteresc e zenza tocèr l capital.
L bando de concors de la Sociazion Heilmann, metù fora vigni doi egn, l é jit inant per passa 10 egn e l é stat l met de finanzièr desvaliva enrescides e de premièr tesi de laurea de argoment linguistich ladin. Dapò dut se à fermà.
Te chisc ultimes meisc l Consei diretif l é jit a una su la proponeta de serèr su la Sociazion e spartir l patrimonie anter la doi realtà che, aldò del lurier portà inant ti egn passé, se à proponet con projec e curricula per meter a bon frut l capital a la leta per l lurier de studie e enrescida sul lengaz ladin: l'Union di Ladins de Fascia e l Istitut Cultural Ladin. Ades ge vel che a chesta ultima radunanza straordenèra, chiamèda ite per i 29 de mèrz, tole pèrt la maoranza califichèda di sozi (per segureza 3/4) e che i se palese a favor de la proponeta del Consei diretif.
Se spera che duc i sozi, publics e privac, che ciapa la convocazion, i tol pèrt, de persona o travers delega e che a chesta maniera chesta storia longia la posse zacan se serèr su tel respet di obietives e de la finalitèdes pervedudes dal statut.

De più su La Usc stampèda de en vender ai 21 de mèrz.  (Lucia Gross)