17 de november 2024
"Chë picia stria" röia a Balsan
Do deplü rapresentaziuns de suzes tla Val Badia, ó le proiet "Musical Al Plan" por mituns y jonëza fá n vare inant de dezëmber. En colaboraziun cun la Uniun Ladins Val Badia, la Consulta y la Comunanza Ladina da Balsan röia le musical "Chë picia stria" söla paladina dl Waltherhaus a Balsan. Incö ai 17.11 pëia ia les prenotaziuns
Tratan le 2023 á n grup de mituns, mitans y jones dai 10 ai 18 agn lauré fora n musical adöm cun referëntes profescionistes. Insciö á chësc grup da döta la val Badia podü fá n’esperiënza tl monn dl teater musical, esploré sü talënc artistics y sües competënzes multilinguales. Cater iadi é le musical spo rové söla paladina d’Al Plan de dezëmber 2023. Le gran suzes de dötes les rapresentaziuns á motivé le grup da adaté le spetacul a na paladina plü grana. Ai 8 de dezëmber 2024 dales 16:00 ...
Tratan le 2023 á n grup de mituns, mitans y jones dai 10 ai 18 agn lauré fora n musical adöm cun referëntes profescionistes. Insciö á chësc grup da döta la val Badia podü fá n’esperiënza tl monn dl teater musical, esploré sü talënc artistics y sües competënzes multilinguales. Cater iadi é le musical spo rové söla paladina d’Al Plan de dezëmber 2023. Le gran suzes de dötes les rapresentaziuns á motivé le grup da adaté le spetacul a na paladina plü grana. Ai 8 de dezëmber 2024 dales 16:00 ...
16 de november 2024
Sun Vael, na sajon longia de gra al bon temp
La Baita Marina Pederiva é stata averta fin ai 10 de november.
L é jà ora de pissèr al schi, l freit taca e se fèr sentir e i portoes pian pian se depenc de bianch. Ma l é zachei enveze che à tanche serà l usc de sia utia sa mont. La Baita Marino Pederiva sun Vael la é stata averta fin ai 10 de november. »De solit sere entorn la fin del meis de otober, ma chest an con cheste bele giornade che l à fat de november me é pissà de tegnir avert amò 10 dis - ne à contà l patron Marino Pederiva. L é ruà amò n muie de jent, soraldut turisć che vegn te Fascia per le ...
L é jà ora de pissèr al schi, l freit taca e se fèr sentir e i portoes pian pian se depenc de bianch. Ma l é zachei enveze che à tanche serà l usc de sia utia sa mont. La Baita Marino Pederiva sun Vael la é stata averta fin ai 10 de november. »De solit sere entorn la fin del meis de otober, ma chest an con cheste bele giornade che l à fat de november me é pissà de tegnir avert amò 10 dis - ne à contà l patron Marino Pederiva. L é ruà amò n muie de jent, soraldut turisć che vegn te Fascia per le ...
16 de november 2024
Ancunteda per i cincant'ani de maduranza
L se à ancuntà jëuni y jëunes che ova fata la matura tl Istitut Technich Economich de Urtijëi l ann 1974
I studënc y la studëntes da ntlëuta ie ruvedes adum a Urtijëi dala set da sëira. Do avëi saludà i cumpanies y la cumpanies de tlas da ntlëuta y i prufessëures cun n aperitif, se àn sentà pra mëisa de n restaurant.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
I studënc y la studëntes da ntlëuta ie ruvedes adum a Urtijëi dala set da sëira. Do avëi saludà i cumpanies y la cumpanies de tlas da ntlëuta y i prufessëures cun n aperitif, se àn sentà pra mëisa de n restaurant.
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
16 de november 2024
Deplü ladins premiá al Trento Cup 2024
Deplü atlec dl Ice Club Alta Badia y dl Artistico Ghiaccio de Fascia á tut pert ales gares dl Trento Cup 2024, desfirades a Trënt tl’ultima fin dl’edema. Sön i scalins plü alc é rová Lea Marie Castlunger, Matteo Marchioni y Alessandro Giuliano
Tl stadium dala dlacia a Trënt s’á desfiré tl’ultima fin dl’ede ma la competiziun FISG dl »Trento Cup 2024 Interclub«. Deplü é stá i atlec dl’Alta Badia y de Fascia, che á parte zipé ala gara cun so program, y che s’á ince porté a ciasa de bi plazamënc.
N iade implü á Lea Marie Castlunger dl Ice Club Alta Badia desmostré süa capazité sön i jadins, arjunjon le scalin dl podest plü alt cun 98.23 punc, tla categoria »Advanced Novice Girls«. Tla medema categoria á ...
Tl stadium dala dlacia a Trënt s’á desfiré tl’ultima fin dl’ede ma la competiziun FISG dl »Trento Cup 2024 Interclub«. Deplü é stá i atlec dl’Alta Badia y de Fascia, che á parte zipé ala gara cun so program, y che s’á ince porté a ciasa de bi plazamënc.
N iade implü á Lea Marie Castlunger dl Ice Club Alta Badia desmostré süa capazité sön i jadins, arjunjon le scalin dl podest plü alt cun 98.23 punc, tla categoria »Advanced Novice Girls«. Tla medema categoria á ...
16 de november 2024
Mé stroc o mpo n gran lëur?
Na sëira n cont dl »mental load« – i truep lëures tla familia che devënta datrai n gran pëis – à la lia Vke Gherdëina metù a jì ala fin de utober a Santa Cristina
Cujiné, cumpré ite, rumé su, lavé la besc, fé cun l verzon, se cruzië dl auto, tò tla man duc i papieresc, cialé di mutons y dla mutans ... Chisc y mo truep d'autri lëures che tol a man, ma che gauja nce truep pensieres daduman nchin da sëira, vën te nosta sozietà mo for suvënz fac dal’ëiles.
Per rujené n iede de chësc pëis, ma nce per ti dé valor a dut l lëur che vën fat dai genitores tla families de al didancuei, à l Vke metù a jì n juebia ai 24 de utober a na sëira dal titul ...
Cujiné, cumpré ite, rumé su, lavé la besc, fé cun l verzon, se cruzië dl auto, tò tla man duc i papieresc, cialé di mutons y dla mutans ... Chisc y mo truep d'autri lëures che tol a man, ma che gauja nce truep pensieres daduman nchin da sëira, vën te nosta sozietà mo for suvënz fac dal’ëiles.
Per rujené n iede de chësc pëis, ma nce per ti dé valor a dut l lëur che vën fat dai genitores tla families de al didancuei, à l Vke metù a jì n juebia ai 24 de utober a na sëira dal titul ...
16 de november 2024
Sozie in festa
Algo de noo e de bel par dute, da ra Cooperatia de Anpezo, con pi de zento e trenta ane de storia
Musica da bonora e del dapò disnà; un goto in bona armonia, algo de bon da pelucà; boi prezie par ci che aea chera de se cronpà algo. L é tornà anche sto an »Sozie in festa«, ra śornada che ra Cooperatia de Anpezo r’à vorù fei par i so sozie. I à scomenzà ‘l an pasà de outon; anche inalora ‘l ea de un sabeda de noenbre: sto an ‘l é tomà ai 9 del mes. I ‘l aea fato danoo de ousciuda e ades par chesta terza edizion, par i 608 sozie de chesta sozietà, nasciuda del 1893, śa zento e trenta ane.
De ...
Musica da bonora e del dapò disnà; un goto in bona armonia, algo de bon da pelucà; boi prezie par ci che aea chera de se cronpà algo. L é tornà anche sto an »Sozie in festa«, ra śornada che ra Cooperatia de Anpezo r’à vorù fei par i so sozie. I à scomenzà ‘l an pasà de outon; anche inalora ‘l ea de un sabeda de noenbre: sto an ‘l é tomà ai 9 del mes. I ‘l aea fato danoo de ousciuda e ades par chesta terza edizion, par i 608 sozie de chesta sozietà, nasciuda del 1893, śa zento e trenta ane.
De ...
16 de november 2024
Les patrones dl raiun de Puster por sanc a La Val
Le iubilé di 150 agn dla dlijia da La Val é stada na bona ocajiun por tigní iló le pice pelegrinaje dles patrones dl raiun de Puster
Ai 17 de otober é rovades adöm a La Val n valgönes patrones de Puster y dla Val Badia, por fá n pelegrinaje sön le tru de meditaziun, cina ala Dlijia Vedla, en ocajiun dl iubilé de 150 agn. Dales 13:30 s’áres dötes abiné te dlijia da La Val por na picia funziun denanche pié ia, olache siur Degan Iaco Willeit á porté de beles parores de salüt. Nia mancé ne n’á le salüt dla surastanta Elisabeth Insam, che s’á cruzié tröp dla organisaziun, deboriada cun so comité.
Deplü nes cunta Miriam Costabiei ...
Ai 17 de otober é rovades adöm a La Val n valgönes patrones de Puster y dla Val Badia, por fá n pelegrinaje sön le tru de meditaziun, cina ala Dlijia Vedla, en ocajiun dl iubilé de 150 agn. Dales 13:30 s’áres dötes abiné te dlijia da La Val por na picia funziun denanche pié ia, olache siur Degan Iaco Willeit á porté de beles parores de salüt. Nia mancé ne n’á le salüt dla surastanta Elisabeth Insam, che s’á cruzié tröp dla organisaziun, deboriada cun so comité.
Deplü nes cunta Miriam Costabiei ...
15 de november 2024
L’Union depenc e festeja coi conscric
Via per chest meis de november l é stat endrezà doi corsc: depenjer a la fascèna e la tradizions di conscric.
L é n uton de gran da fèr chel de l’Union di Ladins de Fascia. Do la bela Festa del Rengraziament l’ativitèdes no se à fermà, alincontra te chest meis de november l é stat endrezà adertura doi corsc. L president Fernando Brunel se à metù a la leta ence chest an per tegnir n cors de depenjer a la fascèna che l é tacà ite con na pruma scontrèda en jebia ai 7 e l va inant ogne mèrtesc e jebia fin ai 28 de november.
La tradizion di conscric se viventea con DJ Sem. La dependenta Letizia Soldà, che à ...
L é n uton de gran da fèr chel de l’Union di Ladins de Fascia. Do la bela Festa del Rengraziament l’ativitèdes no se à fermà, alincontra te chest meis de november l é stat endrezà adertura doi corsc. L president Fernando Brunel se à metù a la leta ence chest an per tegnir n cors de depenjer a la fascèna che l é tacà ite con na pruma scontrèda en jebia ai 7 e l va inant ogne mèrtesc e jebia fin ai 28 de november.
La tradizion di conscric se viventea con DJ Sem. La dependenta Letizia Soldà, che à ...
15 de november 2024
Cánche l penscionament podëssa deventé n problem
A 65 agn n volontar l pò fè servisc demè sui trasporc programei, ma nia n situazion de emergenza
L é bele sté scrit, su chëst folgio, che i volontars de la Sezion da Fodom de la Crousc Bláncia de Bolsán i s’à biné d’isté via, a Reba, n ocajion de la benedizion de la nuova ambulánza. Chësta l é sté l’ocajion per sté n frëgo auna e per descore fora mpuò de cuestion che à da ci fè col davignì de la sociazion. (Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é bele sté scrit, su chëst folgio, che i volontars de la Sezion da Fodom de la Crousc Bláncia de Bolsán i s’à biné d’isté via, a Reba, n ocajion de la benedizion de la nuova ambulánza. Chësta l é sté l’ocajion per sté n frëgo auna e per descore fora mpuò de cuestion che à da ci fè col davignì de la sociazion. (Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de november 2024
Na desdruzion dla cuntreda y per l prufit de n valguni
Na resposta da pert dla grupa Nosc Cufin al articul n con' dl proiet de cunliamënt danter Pana y Sautaria
La grupa Nosc Cunfin ti à mandà na resposta a La Usc n con’ dl articul dl cunliamënt danter Pana y Sautaria.
La scumëncia l comunicat cun: »L scrit dla sozietà dai lifc semea belau n manifest per salvé l mond. L vën mpermetù che l lift ne fossa belau nia da udëi, la ududa dla bela cuntreda ne unissa nia desturbeda, puecia emiscions de CO2, l desbuscamënt tuchëssa mé 2,9 etars, la cualità dl’aria se miurëssa y che l cunliamënt fossa cincënt nchin a mil metri de zes dala streda y dala ...
La grupa Nosc Cunfin ti à mandà na resposta a La Usc n con’ dl articul dl cunliamënt danter Pana y Sautaria.
La scumëncia l comunicat cun: »L scrit dla sozietà dai lifc semea belau n manifest per salvé l mond. L vën mpermetù che l lift ne fossa belau nia da udëi, la ududa dla bela cuntreda ne unissa nia desturbeda, puecia emiscions de CO2, l desbuscamënt tuchëssa mé 2,9 etars, la cualità dl’aria se miurëssa y che l cunliamënt fossa cincënt nchin a mil metri de zes dala streda y dala ...
15 de november 2024
Scrí sö la storia da incö, por les generaziuns da en doman
A Balsan él gnü tigní dan otedé le 25. De di Cronisć. Öna dles tematiches prinzipales é stada la colaboraziun danter comuns y cronisć, olache Mareo é danter chi che vá danfora cun le bun ejëmpl
I cronisć é chës porsones che s’un tol sura da scrí sö, documenté y abiné adöm material sön i avenimënc che sozed ti paisc ann por ann, cun le fin da i tigní sö por le generaziuns che gnará. N laur de gran importanza, te n monn busiënt olache döt vá tres plü snel y olache tröp vëgn massa debota indô desmentié. Passa 300 cronistes y cronisć él aldedaincö te Südtirol y bun 80 é rová adöm en vëndres dan otedé a Balsan, por tó pert al 25. De di Cronisć de Südtirol. Te chësta ocajiun él gnü presenté ...
I cronisć é chës porsones che s’un tol sura da scrí sö, documenté y abiné adöm material sön i avenimënc che sozed ti paisc ann por ann, cun le fin da i tigní sö por le generaziuns che gnará. N laur de gran importanza, te n monn busiënt olache döt vá tres plü snel y olache tröp vëgn massa debota indô desmentié. Passa 300 cronistes y cronisć él aldedaincö te Südtirol y bun 80 é rová adöm en vëndres dan otedé a Balsan, por tó pert al 25. De di Cronisć de Südtirol. Te chësta ocajiun él gnü presenté ...
15 de november 2024
Diesc ani mëisa dala spëisa: plu de cincënt iedesc y sessanta tones de roba
N vënderdi dl'ena passeda à la lia San Vinzënt festejà te calonia a Urtijëi i diesc ani dla "Mëisa dala spëisa". Na scumenciadiva nasciuda dal bujën de judé y de ne tré nia demez la roba mo bona da maië
Ciuldì pa smaché demez chël che ie mo bon y che n pudëssa mo adurvé? Cun chësta idea ie nasciuda dan diesc ani la "mëisa dala spëisa" a Urtijëi, ti jan do al ejëmpl de truep d'autri luesc dl Südtirol y dla Talia. "Me ove mpensà che perdrët iel bën nce te Gherdëina trueps che à de bujën de n aiut", nes spiega Simon Peter Moroder, che ova abù ntlëuta la idea de mëter a jì vel' da de tel y ti fova nsci jit permez ala lia San Vinzënt.
L'idea ie drët scëmpla: n abina adum la roba da maië che ...
Ciuldì pa smaché demez chël che ie mo bon y che n pudëssa mo adurvé? Cun chësta idea ie nasciuda dan diesc ani la "mëisa dala spëisa" a Urtijëi, ti jan do al ejëmpl de truep d'autri luesc dl Südtirol y dla Talia. "Me ove mpensà che perdrët iel bën nce te Gherdëina trueps che à de bujën de n aiut", nes spiega Simon Peter Moroder, che ova abù ntlëuta la idea de mëter a jì vel' da de tel y ti fova nsci jit permez ala lia San Vinzënt.
L'idea ie drët scëmpla: n abina adum la roba da maië che ...
15 de november 2024
Albert Murer: »Ci che i viun, fej de nos che ch’i sun«
Na storia de vita particolara é chëra de Albert Murer da La Val. Adora é gnü le some da deventé prou y sterscia é stada l’orenté de ti jí do a chësc tru, cina che n fat scür á indeblí la convinziun y á porté a n mudamënt de percurs
Albert Murer da La Val â impormó stlüt jö la scora elementara, canche al sburlâ do por jí inant cun sü stüdi te na strotöra che ti ess pormetü da realisé so some. Albert orô deventé prou. »Sciöche i pici mituns fej pa gonot, ái tut chësta dezijiun cun gran prescia«, cunta Albert; na dezijiun zënza presciuns da defora y daldöt ma süa.
Do agn passá ia tla congregaziun religiosa, segná da na spiritualité sterscia y da na vita condüta dal’orenté de Chël Bel Dî, y tl ...
Albert Murer da La Val â impormó stlüt jö la scora elementara, canche al sburlâ do por jí inant cun sü stüdi te na strotöra che ti ess pormetü da realisé so some. Albert orô deventé prou. »Sciöche i pici mituns fej pa gonot, ái tut chësta dezijiun cun gran prescia«, cunta Albert; na dezijiun zënza presciuns da defora y daldöt ma süa.
Do agn passá ia tla congregaziun religiosa, segná da na spiritualité sterscia y da na vita condüta dal’orenté de Chël Bel Dî, y tl ...
15 de november 2024
Consei General: la mendranza domana scharimenc sul projet de restruturazion
L iter e la destinazion de la ex caserma Vittorio Veneto l é stat l argoment de una de la trei interogazions del grop 'Fassa'. I conseieres à nominà l raprejentant per la Cèsa de Paussa e aproà l Pian de politica linguistica linguistica e culturèla.
La se à avert con trei interogazions del grop de mendranza la sentèda del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite en mèrtesc ai 12 de november a la prejenza de 21 conseieres. Do l salut da man del president del Consei General Cristoforo Debertol l é stat l capogrop del grop 'Fassa' Matteo Iori che à metù dant una a l'outa la interogazions. La pruma revardèa la restruturazion de la ex caserma Vittorio Veneto sun chela che l grop à semper palesà si dubies, tant su la destinazion del ...
La se à avert con trei interogazions del grop de mendranza la sentèda del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite en mèrtesc ai 12 de november a la prejenza de 21 conseieres. Do l salut da man del president del Consei General Cristoforo Debertol l é stat l capogrop del grop 'Fassa' Matteo Iori che à metù dant una a l'outa la interogazions. La pruma revardèa la restruturazion de la ex caserma Vittorio Veneto sun chela che l grop à semper palesà si dubies, tant su la destinazion del ...
15 de november 2024
Can baiunse pa de pesc?
Comentar de pruma
Al é plü co dui agn y mez da canche al á metü man la vera tl’Ucraina – na vera che é por nos forsc passada »al ordin dl de«; i sun »ausá« da aldí che al é gnü bombardé chiló, che al é sté morc dailó, che ai á tut ite chël paisc y pordü chël ater. Tla realté se consumëiel da cuaji 1.000 dis incá na desgrazia umanitara, che á oramai gaujé cënc de milesc de morc. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Al é plü co dui agn y mez da canche al á metü man la vera tl’Ucraina – na vera che é por nos forsc passada »al ordin dl de«; i sun »ausá« da aldí che al é gnü bombardé chiló, che al é sté morc dailó, che ai á tut ite chël paisc y pordü chël ater. Tla realté se consumëiel da cuaji 1.000 dis incá na desgrazia umanitara, che á oramai gaujé cënc de milesc de morc. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
15 de november 2024
Dancà y da na pert
Ncuoi se l’on ciacolada co la Naomi Rudatis, na jovena fodoma che laora ntel turism e che à gënn jì per viade
Bondì Naomi, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Mi son la Naomi, è vintivot agn e son fia de la Milva e del Paolo. È n fradel plu pico de mi, che à inom Naim. È tres vivëst nta Fodom, ulache è fat dute le scole da la elementara fin a la terza mesana e po son juda a studié a Persenon.
Percié esto juda a studié a Persenon?
Per l todësch! M’à tres sapù bel l lengaz todësch, ma eve bù la poscibilité de l fè demè i trei agn a la mesana e, ajache è tres bù ntel cé de laoré ntel ciámp ...
Bondì Naomi, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Mi son la Naomi, è vintivot agn e son fia de la Milva e del Paolo. È n fradel plu pico de mi, che à inom Naim. È tres vivëst nta Fodom, ulache è fat dute le scole da la elementara fin a la terza mesana e po son juda a studié a Persenon.
Percié esto juda a studié a Persenon?
Per l todësch! M’à tres sapù bel l lengaz todësch, ma eve bù la poscibilité de l fè demè i trei agn a la mesana e, ajache è tres bù ntel cé de laoré ntel ciámp ...
14 de november 2024
Roberta Silva confermèda presidenta di refugisć
L Consei diretif ge à renovà l’encèria per etres trei egn. Enceben l burt temp del scomenz del istà l é stat n smaorament de prenotazions te la uties.
Roberta Silva del Refuge Roda de Vael la é stata confermèda presidenta de la Sociazion di Refuges da mont del Trentin. L lo à dezidù l Consei diretif che se à troà en mercol ai 13 de november e l ge à renovà coscita l’encèria e la stima per etres 3 egn de mandat. Vize president l é stat confermà Raffaele Alimonta.
L Consei diretif é stat lità en ocajion de la radunanza generèla di sozi che é stata chiamèda ite ai 28 de otober te la senta Asat - Confindustria de Trent e olache l é stat confermà ...
Roberta Silva del Refuge Roda de Vael la é stata confermèda presidenta de la Sociazion di Refuges da mont del Trentin. L lo à dezidù l Consei diretif che se à troà en mercol ai 13 de november e l ge à renovà coscita l’encèria e la stima per etres 3 egn de mandat. Vize president l é stat confermà Raffaele Alimonta.
L Consei diretif é stat lità en ocajion de la radunanza generèla di sozi che é stata chiamèda ite ai 28 de otober te la senta Asat - Confindustria de Trent e olache l é stat confermà ...
14 de november 2024
La raitada dl 2024 é stada tl sëgn di norics
I protagonisć dla 24ejima ediziun dl Rait da San Linert é stá i ciavai norics. Surastanc y autorités á tut l’ocajiun de festejé deboriada le iubilé di 120 agn dl’Uniun di Norics Val Badia, alzan fora mëmbri tres onoranzes y tolan pert ala benedisciun dla bandira nöia
Gnanca n nio n’é gnü a desturbé le Rait de San Linert 2024, che s’á desfiré inann en domënia ai 10 de novëmber. Cun temperatöres cialdines y sot a n bel sorëdl, á podü defilé por la 24ejima ediziun dla raitada tradizionala a Badia, plü de 150 ciavai dles döes razes plü conesciüdes chiló tl raiun. Norics y haflingher é rová adalerch cun sü zidladus da dötes les perts dl Südtirol y i ciavai premiá tl ultim ann, stortá ia y infornis sö por l’ocajiun, á fat parüda ...
Gnanca n nio n’é gnü a desturbé le Rait de San Linert 2024, che s’á desfiré inann en domënia ai 10 de novëmber. Cun temperatöres cialdines y sot a n bel sorëdl, á podü defilé por la 24ejima ediziun dla raitada tradizionala a Badia, plü de 150 ciavai dles döes razes plü conesciüdes chiló tl raiun. Norics y haflingher é rová adalerch cun sü zidladus da dötes les perts dl Südtirol y i ciavai premiá tl ultim ann, stortá ia y infornis sö por l’ocajiun, á fat parüda ...
14 de november 2024
La cuna di mëinacrëp
Matthias Verginer à fat na scultura de bront n unëur de doi mëinacrëp dl Trentin. N lëur fat per lecurdé na tematica storica y l valor dla montes
A San Martin a Castrozza àn fat la inaudazion de n monumënt dedicà a Michele Bettega y Bortolo Zagonel, i prims uemes a fé l lëur da mëinacrëp a Primiero, tl Trentin. La doi statues ne dëssa nia mé vester n lecort sto rich, ma nce dé inant la gran pascion per i crëps che ie te chësta valeda. N ti à damandà a Matthias Verginer, scultëur de Urtijëi de fé la scultura. La cumiscion ti à fat i mëinacrëp »Aquile« de San Martin de Castrozza y Primiero.
Julia Lardschneider
L articul ntier tla ...
A San Martin a Castrozza àn fat la inaudazion de n monumënt dedicà a Michele Bettega y Bortolo Zagonel, i prims uemes a fé l lëur da mëinacrëp a Primiero, tl Trentin. La doi statues ne dëssa nia mé vester n lecort sto rich, ma nce dé inant la gran pascion per i crëps che ie te chësta valeda. N ti à damandà a Matthias Verginer, scultëur de Urtijëi de fé la scultura. La cumiscion ti à fat i mëinacrëp »Aquile« de San Martin de Castrozza y Primiero.
Julia Lardschneider
L articul ntier tla ...
