

17 de messel 2025
Lauré por le dagní dla sanité
Bëgn 100 miliuns de euro vëgnel investí al momënt por le ressanamënt y l’ampliamënt dl ospedal da Bornech. Klaus Mutschlechner, diretur dla repartiziun tecnica, nes á fat na panoramica di laurs y ince dles desfides che chisc comporta
L’ospedal é öna de chës strotöres cun chëra che vigni porsona á da fá tla vita. Nia ma canche an vëgn al monn, mo ince zënza canche ara sceca de val’ vers cun la sanité – por valch deplü, por valch demanco. L’ospedal de referimënt por la jënt dla Val Badia é chël da Bornech, y an podess dí che al é n cantier permanënt. Tres indô vëgnel lauré por comedé, renové, mioré y ince amplié. Chësc vëigon dantadöt ince sëgn, olache al é tl laur da garaté operes de gran importanza. Un di responsabli por ...
L’ospedal é öna de chës strotöres cun chëra che vigni porsona á da fá tla vita. Nia ma canche an vëgn al monn, mo ince zënza canche ara sceca de val’ vers cun la sanité – por valch deplü, por valch demanco. L’ospedal de referimënt por la jënt dla Val Badia é chël da Bornech, y an podess dí che al é n cantier permanënt. Tres indô vëgnel lauré por comedé, renové, mioré y ince amplié. Chësc vëigon dantadöt ince sëgn, olache al é tl laur da garaté operes de gran importanza. Un di responsabli por ...


16 de messel 2025
A chi ge dajele d’empaz le bandiere ladine?
N fat che fasc pissar, en vea de la Di dla Unité Ladina.
En sabeda ai 12 de messal, en vea de la Dì dla Unité Ladina che chest an é stata metuda a jir te Fascia, a Sèn Jan, da la Union Generela di Ladins dla Dolomites, entorn mese le 6 da sera tel jir fora da usc di ofizies de l’Union de Fascia me n é adat che la stengia de la bandiera ladina, che ensema con chela de Fascia é state tacade fora dedant usc, era rota e la bandiera no la era più.
No l era n gran vent, ampò me é pissà che la stengia sie stata magari veia e donca la se aesse crepà.
Ampò en ...
En sabeda ai 12 de messal, en vea de la Dì dla Unité Ladina che chest an é stata metuda a jir te Fascia, a Sèn Jan, da la Union Generela di Ladins dla Dolomites, entorn mese le 6 da sera tel jir fora da usc di ofizies de l’Union de Fascia me n é adat che la stengia de la bandiera ladina, che ensema con chela de Fascia é state tacade fora dedant usc, era rota e la bandiera no la era più.
No l era n gran vent, ampò me é pissà che la stengia sie stata magari veia e donca la se aesse crepà.
Ampò en ...


16 de messel 2025
Un istade longo de musica
El gran laoro de ra Banda de Anpezo, dapò de un’ousciuda de conzerte, sonades e proes
No fenisce mai el laoro de ra Banda de Anpezo. Dapò de i mesc de ousciuda, canche i musicantes i à sonà par tropa festes de ra comunità anpezana, ades vien d’istade e ‘l é tropo da fei, par i nostre musicantes, el so maestro Simone Nucciotti, el presidente Massimiliano Fontana, chi de el consilio e duta ra pasones che i dia ‘na man, da vorentie. Con lore ‘l é anche i sié śoen che i é śude inze, co ra Banda, el di de el Corpus Domini.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
No fenisce mai el laoro de ra Banda de Anpezo. Dapò de i mesc de ousciuda, canche i musicantes i à sonà par tropa festes de ra comunità anpezana, ades vien d’istade e ‘l é tropo da fei, par i nostre musicantes, el so maestro Simone Nucciotti, el presidente Massimiliano Fontana, chi de el consilio e duta ra pasones che i dia ‘na man, da vorentie. Con lore ‘l é anche i sié śoen che i é śude inze, co ra Banda, el di de el Corpus Domini.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


16 de messel 2025
Emparèr a levèr danef en pe
Te sia rubrica "Da la coroneles al cher“ Daniele Verra chest meisl ne porta dant n liber lijier e azessibol, che va ben per i joenec ma pel esser na bona proponeta per i joegn che via per l istà i vel se lejer n liber dant del scomenz de la scola, ma ence per vèlch gran che vel jir mingol ite tel mond di mendres.
»Meta« l é n roman de Francesco Gungui che met adum l mond del sport, en particolèr chel del rugby, a na contia de formazion che tol ite desvalives aspec de la vita di joenec. La vizenda é contèda dal protagonist semper en pruma persona, na bona cernia per n liber per joenec che coscita i se sent sobito trac ite te la storia. Chest protagonist à inom Tommaso, Tommy per i pec amisc, se l n aessa...
Se pel lejer dut su La Usc nr 26 dai 11 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la ...
»Meta« l é n roman de Francesco Gungui che met adum l mond del sport, en particolèr chel del rugby, a na contia de formazion che tol ite desvalives aspec de la vita di joenec. La vizenda é contèda dal protagonist semper en pruma persona, na bona cernia per n liber per joenec che coscita i se sent sobito trac ite te la storia. Chest protagonist à inom Tommaso, Tommy per i pec amisc, se l n aessa...
Se pel lejer dut su La Usc nr 26 dai 11 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la ...


16 de messel 2025
Vin y ritms
Degustazion de vins tl raion da jì a pe a S.Cristina, pra mujiga dal vif y velch da pesslé. Ntervista a Urban Piccolruaz de Urtijëi n con' di vins dl Sudtirol
N vënderdi dan otodì iel unì metù ora per l 13ejim iede, tl raion da jì a pe »Bënunì« a S. Cristina, l tepih cueciun, ulache 20 ciuleies dal vin de Sudtirol à prejentà si vins. Da coche nes conta la diretëura dla Lia dl Turism de S. Cristina Katrin Perathoner iel unì adalerch ntëur ala 800 nchin 1000 persones. La manifestazion che vën metuda a jì da pert dla Lia dl Turism de S.Cristina n cunlaurazion cun la Lia di Osć de S. Cristina pieta na bona ucajion per ciarcë la sortes de vin ...
N vënderdi dan otodì iel unì metù ora per l 13ejim iede, tl raion da jì a pe »Bënunì« a S. Cristina, l tepih cueciun, ulache 20 ciuleies dal vin de Sudtirol à prejentà si vins. Da coche nes conta la diretëura dla Lia dl Turism de S. Cristina Katrin Perathoner iel unì adalerch ntëur ala 800 nchin 1000 persones. La manifestazion che vën metuda a jì da pert dla Lia dl Turism de S.Cristina n cunlaurazion cun la Lia di Osć de S. Cristina pieta na bona ucajion per ciarcë la sortes de vin ...


16 de messel 2025
Wow, ce na bona idea
Diesc ani do la prima bienela »Idea Unika« prejënta i artisć y la artistes dla Unika nce chësc instà si opres ti trëi luesc dla valeda. Na critica cun lizënza ala vita de al didancuei
Duc che sauta tres l luech, te una na man l fonin, tl’autra la sportula dal pan y tl cë na lingia de robes che n à mo da fé. Y pona, te n iede ieles iló, doi de tel figures che te cëla cun udleies da surëdl o iló, n ël dal gurmel brum depënt sun n mur de na cësa, sentà a paussé, zënza prëscia.
Te nosta sozietà te chëla che dut muessa jì debota y ulache l semea che l tëmp y dantaldut i scioldi ne sibe mei assé, ie la scultures dla bienela »Idea Unika« belau coche n sas metù amesa streda, ...
Duc che sauta tres l luech, te una na man l fonin, tl’autra la sportula dal pan y tl cë na lingia de robes che n à mo da fé. Y pona, te n iede ieles iló, doi de tel figures che te cëla cun udleies da surëdl o iló, n ël dal gurmel brum depënt sun n mur de na cësa, sentà a paussé, zënza prëscia.
Te nosta sozietà te chëla che dut muessa jì debota y ulache l semea che l tëmp y dantaldut i scioldi ne sibe mei assé, ie la scultures dla bienela »Idea Unika« belau coche n sas metù amesa streda, ...


16 de messel 2025
Calma y cundizion
Pra la garejeda de lead de Copa dl Mond de arpizeda sportiva a Chamonix ie Filip Schenk ruvà terzo
L atlet Filip Schenk de Santa Cristina se à tëut pea a cësa l bront pra l »lead« a Chamonix. Chësta lerch sun l terzo scialier dl podest ie si prima a livel mundiel.
Do la cualificazions fòvel ruvà 20ejim, ma bele riesc do la semifinela se òvel tlassificà cuinto. Do na bona desmustrazion atletica da pert de Schenk iel ruvà terzo cun 37+ dal prim; dan ël ie l spanuel Alberto Ginés Lòpez ruvà segondo, l iapanesc Sorato Anraku ie ruvà prim.
Julia Lardschneider
L articul ntier tla edizion nueva de La ...
L atlet Filip Schenk de Santa Cristina se à tëut pea a cësa l bront pra l »lead« a Chamonix. Chësta lerch sun l terzo scialier dl podest ie si prima a livel mundiel.
Do la cualificazions fòvel ruvà 20ejim, ma bele riesc do la semifinela se òvel tlassificà cuinto. Do na bona desmustrazion atletica da pert de Schenk iel ruvà terzo cun 37+ dal prim; dan ël ie l spanuel Alberto Ginés Lòpez ruvà segondo, l iapanesc Sorato Anraku ie ruvà prim.
Julia Lardschneider
L articul ntier tla edizion nueva de La ...


16 de messel 2025
Klaus Promberger y so "ann plëgn de vita"
Al 1. de ma dl 2024 é Klaus Promberger da Rina pié ia cun süa jeep por se fá n iade fora por l’Asia Zentrala: dassú, cun val’ traverc tl ce, mo zënza savëi avisa olache al foss indlunch rové. Gnü zoruch él 353 dis dedô, arichí da n gröm de aventöres, conescënzes nöies y na gran chersciüda personala
Iran, Iraq, Pakistan... Chisc é ma trëi stac olache tröc de nos storjess poester le nes bele ma da ponsé. Spo pa sce i messasson cinamai jí a i vijité. Tla televijiun y ti foliec liunse scialdi de burt: veres, ditatöres, represciuns, terorisć. Ci che i liun y odun dainré, é la vita da vignidé de süa jënt, süa ospitalité, forsc la scemplëza y l’ester contënc cun ci che ai á. Rodunt chësc é indere ci che Klaus Promberger da Rina á odü, conesciü y viü sön süa pel. Ël á vaghé da fá valch che tröc ...
Iran, Iraq, Pakistan... Chisc é ma trëi stac olache tröc de nos storjess poester le nes bele ma da ponsé. Spo pa sce i messasson cinamai jí a i vijité. Tla televijiun y ti foliec liunse scialdi de burt: veres, ditatöres, represciuns, terorisć. Ci che i liun y odun dainré, é la vita da vignidé de süa jënt, süa ospitalité, forsc la scemplëza y l’ester contënc cun ci che ai á. Rodunt chësc é indere ci che Klaus Promberger da Rina á odü, conesciü y viü sön süa pel. Ël á vaghé da fá valch che tröc ...


15 de messel 2025
L Istitut Ladin Cesa de Jan al Convegn Internazional de Toponomastica
Chël del inom dei luosc l é n ciámp trop spezifich, ma dassën mportánt no demè per l aspet linguistich ma ence storich e cultural
No l é da duc i dis tò pert a n convegn internazional, ulache ven descorëst a livel scientifich, con jent che à n gran savei, competenza e esperienza, ulache l dibatit l é tres n gran arichiment. Su nvit del Assessor Ladin Luca Guglielmi e de la dozenta de l’Universcité de Trënt Elena Dai Prà, ence l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan à podù giaude de doi dis de confront, discuscion, riflescion e souraldut esperienze che le desferente mendránze da la Talia s’à baraté ju. ...
No l é da duc i dis tò pert a n convegn internazional, ulache ven descorëst a livel scientifich, con jent che à n gran savei, competenza e esperienza, ulache l dibatit l é tres n gran arichiment. Su nvit del Assessor Ladin Luca Guglielmi e de la dozenta de l’Universcité de Trënt Elena Dai Prà, ence l Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan à podù giaude de doi dis de confront, discuscion, riflescion e souraldut esperienze che le desferente mendránze da la Talia s’à baraté ju. ...


15 de messel 2025
N parch di jeghes nef per i picoi
Jal Ciuch la Frazion de Gries à endrezà via na lèrga neva con jeghes tant per i bec de le Tagesmutter che per chi de la scolina.
N segn de atenzion de la Frazion de Gries per i bec da chiò: aló dal Ciuch, l’area verda, che vegn tegnuda jà bela rencurèda da egn en ca con banches e desć, la é stata fornida con dotrei jeghes. »Vèlch jech l aon comprà nos e un l ne l à dat l Comun de Cianacei, che l lo aea comprà ite per l parch di jeghes te mez paisc« ne disc l capofrazion Silverio Pezzei.
Se pel lejer dut su La Usc nr 26 dai 11 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o ...
N segn de atenzion de la Frazion de Gries per i bec da chiò: aló dal Ciuch, l’area verda, che vegn tegnuda jà bela rencurèda da egn en ca con banches e desć, la é stata fornida con dotrei jeghes. »Vèlch jech l aon comprà nos e un l ne l à dat l Comun de Cianacei, che l lo aea comprà ite per l parch di jeghes te mez paisc« ne disc l capofrazion Silverio Pezzei.
Se pel lejer dut su La Usc nr 26 dai 11 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o ...


15 de messel 2025
Lîtes pro i ostis de Mareo
Giulia Call é la surastanta nöia
Sciöche ara é stada te döta la Val Badia, á ince i ostis dl comun de Mareo tigní süa sentada generalla, che é stada deplëgn sot al sëgn dles lîtes nöies y de n barat de testimone. Giulia Call dl Hotel Excelsior á ciafé la crëta por surantó la surastanza dla uniun di ostis de Mareo por i proscims agn, y á insciö tut ite le post de Oskar Mutschlechner dla Ostaria La Para, che resta indere inant tl comité. Ala pert él spo ciamó Luca Complojer dl Camping Al Plan, Hans Mutschlechner di Chalet Les ...
Sciöche ara é stada te döta la Val Badia, á ince i ostis dl comun de Mareo tigní süa sentada generalla, che é stada deplëgn sot al sëgn dles lîtes nöies y de n barat de testimone. Giulia Call dl Hotel Excelsior á ciafé la crëta por surantó la surastanza dla uniun di ostis de Mareo por i proscims agn, y á insciö tut ite le post de Oskar Mutschlechner dla Ostaria La Para, che resta indere inant tl comité. Ala pert él spo ciamó Luca Complojer dl Camping Al Plan, Hans Mutschlechner di Chalet Les ...


14 de messel 2025
"De teles messëssa bën avëi lerch"
Da permò àn puech dan Runcadic udù na stangia sun ëur de streda cun funzion de nstalazion artistica, critica soziela y sensiblisazion. Do nianca n di se n fòvela
N vënderdi da sëira ie sun la streda ndrëta dan Runcadic unì metù su na stangia, ulache n se damandova n daz per pudëi furné tla valeda. La nstalazion d'ert cun fundamënta de critica soziela, àn tëut demez bele l di do. Ma cie che ie segur ie che l à purtà a truepa discuscion, davia che l vën tucà na tematica atuela da nëus: l turism de massa.
On rujenà cun chi che à metù a jì chësta azion y i nes a cuntà deplù. Ciuldì àn pa fat chësc? Te ce direzion jons'a? Cie suzédel pa te ...


14 de messel 2025
I mercui de ra cultura ladina
El cianton de ra Union – Union de i Ladis de Anpezo
Na edizion fata aposta par i zincuanta anes de ra Union de i Ladis d’Anpezo, a contà de Ulda, Istituto, SCizar, Regoles, lejendes, Schola Cantorum, Banda e caza.
Co ra stajon d’istade torna danoo i »Mercui de ra cultura ladina«, fate da ra Union de i Ladis d’Anpezo, daerte par dute, par ra śente del paes e par ra parsones che rua da fora, a spaso intrà ra nostra crodes. L é caminades intrà ra storia e ra cultura de ra nostra tera d’Anpezo, fates con Paolo Giacomel e outra parsones che conosce el ...
Na edizion fata aposta par i zincuanta anes de ra Union de i Ladis d’Anpezo, a contà de Ulda, Istituto, SCizar, Regoles, lejendes, Schola Cantorum, Banda e caza.
Co ra stajon d’istade torna danoo i »Mercui de ra cultura ladina«, fate da ra Union de i Ladis d’Anpezo, daerte par dute, par ra śente del paes e par ra parsones che rua da fora, a spaso intrà ra nostra crodes. L é caminades intrà ra storia e ra cultura de ra nostra tera d’Anpezo, fates con Paolo Giacomel e outra parsones che conosce el ...


14 de messel 2025
Biodesvalivanza e mudamenc
Na sera enteressanta per endrez del Grop da mont Cai Sat de Poza à metù adum dac scientifics, retrac da marevea e conscidrazions leterères e filosofiches per portèr dant na situazion che fèsc cruzièr.
L é n argoment de gran emportanza e de gran atualità, chel di mudamenc climatics e de si efec su la tera, l ambient e la biodesvalivanza. N argoment che en sabeda sera te sala del Consei de Comun de Sèn Jan l é stat portà dant per endrez del Grop da mont Cai Sat de la Val de sot a na vida particolèda e percacenta, col geologh e espert di mudamenc de la tera Michele Sofisti, l scritor Giuliano Compagno e l fotograf Alessandro Gruzza.
Na bona pissèda chela de enterzèr i dac, de spes dramatics, ...
L é n argoment de gran emportanza e de gran atualità, chel di mudamenc climatics e de si efec su la tera, l ambient e la biodesvalivanza. N argoment che en sabeda sera te sala del Consei de Comun de Sèn Jan l é stat portà dant per endrez del Grop da mont Cai Sat de la Val de sot a na vida particolèda e percacenta, col geologh e espert di mudamenc de la tera Michele Sofisti, l scritor Giuliano Compagno e l fotograf Alessandro Gruzza.
Na bona pissèda chela de enterzèr i dac, de spes dramatics, ...


14 de messel 2025
L di cun l majer muvimënt de auti de for
Ie rate de pudëi dì che ai 7 de lugio 2025 iel stat un di dis cun l majer muvimënt de auti tres nosta »bela« Val Gherdëina.
Segurmënter a judà pro a ruvé tan inant, la raida de milesc de rodes ntëur al Sela.
Uni roda vën meneda te Gherdëina y ti autri luesc ntëur al Sela cun l auto, leprò mo duc i sportifs, i parënc y i cumpanies che vën n gran pert cun l auto. Pona iel mo nce l lëur de cumedé la stredes, che cumporta che na pert dl trafich vën svià sun d’autra stredes o che n les stluj ...
Segurmënter a judà pro a ruvé tan inant, la raida de milesc de rodes ntëur al Sela.
Uni roda vën meneda te Gherdëina y ti autri luesc ntëur al Sela cun l auto, leprò mo duc i sportifs, i parënc y i cumpanies che vën n gran pert cun l auto. Pona iel mo nce l lëur de cumedé la stredes, che cumporta che na pert dl trafich vën svià sun d’autra stredes o che n les stluj ...


14 de messel 2025
Luca vënc nce chëst ann
Pra la garejeda de sauté da mont su "Rosengarten Schlern Sky Marathon" à i atlec di Gherdëina Runners fat paruda
N sada ai 12 de lugio iel unì metù a jì doi garejedes tl Sudtirol pra chëles che l à fat pea i atlec y la atletes di Gherdëina Runners.
La prima ie stata l Rosengarten Schlern Sky Marathon, ulache n pudova crì ora doi trasses: la plu longia de 46 chilometri y 3000 metri de deslivel y la curta de 36 chilometri cun 2000 metri de de deslivel. L start y l travert fova a St Zyprian tl Chemun de Tiers.
Sun la trassa curta à venciù per l segondo iede nosc atlet Luca Clara cun n tëmp finel de ...
N sada ai 12 de lugio iel unì metù a jì doi garejedes tl Sudtirol pra chëles che l à fat pea i atlec y la atletes di Gherdëina Runners.
La prima ie stata l Rosengarten Schlern Sky Marathon, ulache n pudova crì ora doi trasses: la plu longia de 46 chilometri y 3000 metri de deslivel y la curta de 36 chilometri cun 2000 metri de de deslivel. L start y l travert fova a St Zyprian tl Chemun de Tiers.
Sun la trassa curta à venciù per l segondo iede nosc atlet Luca Clara cun n tëmp finel de ...


13 de messel 2025
Ispirazions d’istà, jir en aut per veder dalonc
Ence chest istà la Comiscion per la cultura de la parochies de Fascia à endrezà la rassegna che met dant nef apuntamenc anter cultura e religion.
»Chi che va più en aut, più dalonc l veit; chi che veit più dalonc, più al lonch l se ensomea«. Se verc con chesta cognosciuda frase del alpinist e esplorador Walter Bonatti la 16^ edizion de la rassegna Ispirazions d’istà 2025. ‘Jir en aut’ a na vida più metaforica simbolisea l passèr via i ostacoi, tor su de neva cognoscenzes e arjonjer de neves obietives. Te n contest più religious ‘jir en aut’ pel tor su n segnificat spiritual, jir do n troi de ispirazion e de iluminazion – vegn scrit te la ...
»Chi che va più en aut, più dalonc l veit; chi che veit più dalonc, più al lonch l se ensomea«. Se verc con chesta cognosciuda frase del alpinist e esplorador Walter Bonatti la 16^ edizion de la rassegna Ispirazions d’istà 2025. ‘Jir en aut’ a na vida più metaforica simbolisea l passèr via i ostacoi, tor su de neva cognoscenzes e arjonjer de neves obietives. Te n contest più religious ‘jir en aut’ pel tor su n segnificat spiritual, jir do n troi de ispirazion e de iluminazion – vegn scrit te la ...


13 de messel 2025
Leonardo: n ‘Genius’ de èrt e scienza
I studenc di Licees fascegn sporc ence chest istà na bela ocajion de cultura per noscia jent e ence per i foresć.
»Genius – Leonardo da Vinci anter èrt e scienza« l é la mostra scientifica che te chest 2025 viventea la proponeta culturèla del istà te Fascia, portan dant a na vida originèla la fegura del genio universal, simbol de la Tèlia tel mond. L percors tematich, metù fora te la aules de la scola populèra de Vich, l é stat ideà fora per l an de scola da la classes 3 LSA del Liceo scientifich e 3 LAF del Liceo artistich de Sèn Jan, col didament di dozenc soraldut de materies scientifiches e de ...
»Genius – Leonardo da Vinci anter èrt e scienza« l é la mostra scientifica che te chest 2025 viventea la proponeta culturèla del istà te Fascia, portan dant a na vida originèla la fegura del genio universal, simbol de la Tèlia tel mond. L percors tematich, metù fora te la aules de la scola populèra de Vich, l é stat ideà fora per l an de scola da la classes 3 LSA del Liceo scientifich e 3 LAF del Liceo artistich de Sèn Jan, col didament di dozenc soraldut de materies scientifiches e de ...


13 de messel 2025
L’isté al Mujeo Ladin Fodom per vive e cugnësce n teritorio
Rich l program enjigné ca ntra corsc de bal, nrescide su la biodiversité e viite ale Vijinánze
L Muejo Ladin Fodom l a tourné a giourì le porte da vender 27 de jugn. E co la giourida l é sté ufizializé ence l program de le ativité che vignarà metude a jì ntra i meisc de lugio e agost.
N program scialdi desvalif de proposte per cugnësce deplù aspéc del teritorio, con corsc e vijite organizade ale Vijinánze. N »format« chël de volei slargé fora nte la val e no demé saré ntra i cater mur del mujeo l’ativité, che la gestion a volù emposté nte la programazion bel nuof cors davò la ...
L Muejo Ladin Fodom l a tourné a giourì le porte da vender 27 de jugn. E co la giourida l é sté ufizializé ence l program de le ativité che vignarà metude a jì ntra i meisc de lugio e agost.
N program scialdi desvalif de proposte per cugnësce deplù aspéc del teritorio, con corsc e vijite organizade ale Vijinánze. N »format« chël de volei slargé fora nte la val e no demé saré ntra i cater mur del mujeo l’ativité, che la gestion a volù emposté nte la programazion bel nuof cors davò la ...


13 de messel 2025
N codejel rich de curiositèdes
L é vegnù fora n nef numer de Nosha Jent: comunanza, storia e temes de reflescion.
Tel meis de jugn l é ruà n numer 2 de chest an de Nosha Jent, l boletin del Grop Ladin da Moena, che ampò de spes l va sorafora si confins de paisc. L codejel, che chesta outa l dombra 48 piate, l se verc con n comentar de la presidenta del Grop Ladin da Moena Angela Chiocchetti del Goti, che te chisc temepes senestres vel portar mingol de speranza. Na sezion belebon longia sui fac de la comunanza pea via con na analisa de le litazion del meis de mé, tel Comun de Moena ma ence tel Comun General ...
Tel meis de jugn l é ruà n numer 2 de chest an de Nosha Jent, l boletin del Grop Ladin da Moena, che ampò de spes l va sorafora si confins de paisc. L codejel, che chesta outa l dombra 48 piate, l se verc con n comentar de la presidenta del Grop Ladin da Moena Angela Chiocchetti del Goti, che te chisc temepes senestres vel portar mingol de speranza. Na sezion belebon longia sui fac de la comunanza pea via con na analisa de le litazion del meis de mé, tel Comun de Moena ma ence tel Comun General ...