

05 de messel 2025
Doi formes d’ert che à n liam ntravaià
N vënderdì ai 27 de iel unì giaurì tla galaria Vijion a Puntives, la mostra dal titul »L sonn dl cheder«. Set artisć nternaziunei mët ora si opres y mostra su elemënc y carateristiches dl mond dla mujiga
La mostra coletiva »L sonn dl cheder« se dà ju cun l liam danter mujiga y ert visuela, doi formes d’ert che se à da for nfluenzà y mutivà una cun l’autra. Dal scumenciamënt dl ‘900 nchin a ncueicundì ie chësc liam for plu y plu ntravaià y à dat forma a pusciblteies d’esprescion nueves.
»Cualiteies dla mujiga coche ritm, tonn, dinamica, armunia, muvimënt o cadenza à giaurì dimen scions nueves de pensé y de lauré«, dij Valentine Kostner tla ntroduzion dla mostra.
La mostra uel ...
La mostra coletiva »L sonn dl cheder« se dà ju cun l liam danter mujiga y ert visuela, doi formes d’ert che se à da for nfluenzà y mutivà una cun l’autra. Dal scumenciamënt dl ‘900 nchin a ncueicundì ie chësc liam for plu y plu ntravaià y à dat forma a pusciblteies d’esprescion nueves.
»Cualiteies dla mujiga coche ritm, tonn, dinamica, armunia, muvimënt o cadenza à giaurì dimen scions nueves de pensé y de lauré«, dij Valentine Kostner tla ntroduzion dla mostra.
La mostra uel ...


04 de messel 2025
L istà fascian met dant i gregn inomes
I Comitac manifestazions de Cianacei e Moena, con la regia de Michela Marangoni, à endrezà sie spetacoi con personajes cognosciui: da Roberto Saviano a Concita De Gregorio e Stefano Massini.
L istà culturèl te Fascia met dant ence chest an n calandèr rich e de livel. No demò apuntamenc che fèsc cognoscer i gropes de folclor e musicai de noscia val o i esperc che te desvalives setores prejenta sia cognoscenzes e sia èrt, ma ence evenc de entrategniment che porta te Fascia inomes cognosciui a livel nazionèl. I Comuns de Cianacei e Moena, olache i Comitac manifestazions é sot la regia de Michela Marangoni, à prejentà n calandèr con sie spetacoi. Nos se aon fat contèr vèlch de più.
L ...
L istà culturèl te Fascia met dant ence chest an n calandèr rich e de livel. No demò apuntamenc che fèsc cognoscer i gropes de folclor e musicai de noscia val o i esperc che te desvalives setores prejenta sia cognoscenzes e sia èrt, ma ence evenc de entrategniment che porta te Fascia inomes cognosciui a livel nazionèl. I Comuns de Cianacei e Moena, olache i Comitac manifestazions é sot la regia de Michela Marangoni, à prejentà n calandèr con sie spetacoi. Nos se aon fat contèr vèlch de più.
L ...


04 de messel 2025
Spetacol mondièl e podie talian per l’UCI Enduro
La tapa de Copa del Mond a Cianacei à confermà l gran livel de endrez arjont te diesc egn de competizions de roda da mont del Fascia Bike. Resultat storich anter eles per Nadine Ellecosta, joena del Sudtirol che à leames con la Val Badia.
Fin de setemèna spezièl per l sport mondièl ai 28 e 29 de jugn a Cianacei, olache l é stat metù a jir la 5^ tapa del zircuit de Copa del Mond UCI Enduro 2025.
L ambient da marevea e l endrez perfet à confermà Fascia desche teater de valuta ezelent a livel internazionèl per l mond del enduro: n recognosciment ruà tel diejem an da canche, del 2015 col prum campionat talian, Fascia à scomenzà sie percors per ruèr a se fèr valer te la organisazion de competizions sportives de roda da mont de ...
Fin de setemèna spezièl per l sport mondièl ai 28 e 29 de jugn a Cianacei, olache l é stat metù a jir la 5^ tapa del zircuit de Copa del Mond UCI Enduro 2025.
L ambient da marevea e l endrez perfet à confermà Fascia desche teater de valuta ezelent a livel internazionèl per l mond del enduro: n recognosciment ruà tel diejem an da canche, del 2015 col prum campionat talian, Fascia à scomenzà sie percors per ruèr a se fèr valer te la organisazion de competizions sportives de roda da mont de ...


04 de messel 2025
L troi de la rodes zenza fin
Per la fin del istà 2024 se aessa cognù fenir i lurieres per la streca Fontanac-Penìa ma ampò no la é jita coscita: ve dijon coche la é te la Val de sora.
Se pissèa che se aessa podù jir do l nef troi per la rodes da Fontanac fin ta Penìa per la fin del istà 2024, enveze sion encomai su la sèva de n nef istà e amò no l é a post. L é cantieres averc amò sun duta la val e belapontin n é desvalives proprio te la Val de sora, su la strèda de la rodes che da Fontanac dovessa ruèr fin ta Penìa.
I era stac dac su ai 14 de november del 2023 con na regnèda de 240 dis presciapech, da fenir per la fin del istà del an passà. A Fontanac se aea binà l president ...
Se pissèa che se aessa podù jir do l nef troi per la rodes da Fontanac fin ta Penìa per la fin del istà 2024, enveze sion encomai su la sèva de n nef istà e amò no l é a post. L é cantieres averc amò sun duta la val e belapontin n é desvalives proprio te la Val de sora, su la strèda de la rodes che da Fontanac dovessa ruèr fin ta Penìa.
I era stac dac su ai 14 de november del 2023 con na regnèda de 240 dis presciapech, da fenir per la fin del istà del an passà. A Fontanac se aea binà l president ...


04 de messel 2025
Par el Sacro Cuore de Jesù
Ra mesa inze ra jeja de sant’Andrea in Col, ra orazios, ra portiscion, el fo inpizà canche vien di note: anche sto an s’à vedù un segn de chesta devozion de ra śente de Anpezo
Ra portiscion r’é moesta da ra jeja de sant’Andrea, in Col, alolo dapò de ra mesa, sul sol fiorì, canche ‘l ea deboto scuro. Co ra crosc daante e ‘pò ra bandiera de i Scizar, co ra śente e el pioan che dijea śo ra orazios, i é śude in fora ves Volpera, agnó che ‘l é stà segnà ra Via Crucis e ra statua de el Cristo, par preà e ciantà.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ra portiscion r’é moesta da ra jeja de sant’Andrea, in Col, alolo dapò de ra mesa, sul sol fiorì, canche ‘l ea deboto scuro. Co ra crosc daante e ‘pò ra bandiera de i Scizar, co ra śente e el pioan che dijea śo ra orazios, i é śude in fora ves Volpera, agnó che ‘l é stà segnà ra Via Crucis e ra statua de el Cristo, par preà e ciantà.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


04 de messel 2025
Chiara Folchi cunta de süa inrescida sön le svilup diacronich dl ladin
Da püch á la jona Chiara Folchi stlüt jö sü stüdi cun na tesa söl svilup diacronich dl ladin. Cun ëra s’l’unse cuntada dl mudamënt dl lingaz tl tëmp, y de so dagní
Co s’á pa svilupé le lingaz ladin te na spana de tëmp de zirca 60 agn, y ciun é pa sté l’influs dla sozieté y de so mudamënt sön le lingaz de mendranza? A chëstes domandes ti é jüda do Chiara Folchi, che vir da deplü agn incá tla Val Badia y insëgna dötaorela leteratöra taliana tles Scores Altes a La Ila. Te süa tesa de laurea magistrala á la jona analisé le svilup dl ladin dai agn 1950 cina aldedaincö, pian ia dal dizionar de Antone Pizzinini, pu bliché tl mëteman di agn ’50.
LA ...
Co s’á pa svilupé le lingaz ladin te na spana de tëmp de zirca 60 agn, y ciun é pa sté l’influs dla sozieté y de so mudamënt sön le lingaz de mendranza? A chëstes domandes ti é jüda do Chiara Folchi, che vir da deplü agn incá tla Val Badia y insëgna dötaorela leteratöra taliana tles Scores Altes a La Ila. Te süa tesa de laurea magistrala á la jona analisé le svilup dl ladin dai agn 1950 cina aldedaincö, pian ia dal dizionar de Antone Pizzinini, pu bliché tl mëteman di agn ’50.
LA ...


04 de messel 2025
L’ert dla ot ermes fej paruda a Urtijëi
N domesdì de cumbatimënc à cherdà adalerch truep curiëusc a Urtijëi: la Scola de Muay Thai de Gherdëina à metù a jì ndesfides danter atlec y atletes da tlo y de tei y teles da oradecà. L »highlight« ie stat l cumbatimënt danter la campiunëssa europea de Passeier y na atleta de Roma
»L à da stramp butà: truepa persones ie unides a ti cialé pro ai cumba timënc, nce mo al ultim mumënt. Onabùngransuzesyliestatdrët bel«, à dit l alenadëur dla Scola de Muay Thai de Gherdëina Matteo Forni n cont dla manifestazion sportiva che n à metù a jì tla palestra dla scola elementera de Urtijëi n dumënia ai 29 de juni. N à pudù ti cialé a de ndut 27 cumbatimënc, dai mëndri ai majeri, da chëi tl cuntat lesier a chëi danter prufesciunisć zënza prutezions.
...
»L à da stramp butà: truepa persones ie unides a ti cialé pro ai cumba timënc, nce mo al ultim mumënt. Onabùngransuzesyliestatdrët bel«, à dit l alenadëur dla Scola de Muay Thai de Gherdëina Matteo Forni n cont dla manifestazion sportiva che n à metù a jì tla palestra dla scola elementera de Urtijëi n dumënia ai 29 de juni. N à pudù ti cialé a de ndut 27 cumbatimënc, dai mëndri ai majeri, da chëi tl cuntat lesier a chëi danter prufesciunisć zënza prutezions.
...


04 de messel 2025
Muvimënc poetics
L Circolo – Lia Mostra d’Ert à purtà per l segondo iede l’ert dl bal te Gherdëina cun n workshop y n spetacul. Putagonista ie stata la balarina de Urtijëi Anastasia Kostner
Dan doi insteies òven nvià te Sëlva l balarin de Fascia Samuel Pellegrin y si cumpanìa de bal de Tallinn. Śën à l Circolo Lia Mostra d’Ert ulù mo n iede purté l’ert dl bal te nosta valeda.
Cun l sustëni dla istituzions y de truep ulenteres dla lia, àn nvià via n pruiet de bal cun la artista Anastasia Kostner. La balarina prufesciunista, nasciuda tl 1986 y chersciuda su a Urtijëi, à studià bal a London, Linz y Frankfurt y lëura bele da trueps ani incà coche balarina y maestra de ...
Dan doi insteies òven nvià te Sëlva l balarin de Fascia Samuel Pellegrin y si cumpanìa de bal de Tallinn. Śën à l Circolo Lia Mostra d’Ert ulù mo n iede purté l’ert dl bal te nosta valeda.
Cun l sustëni dla istituzions y de truep ulenteres dla lia, àn nvià via n pruiet de bal cun la artista Anastasia Kostner. La balarina prufesciunista, nasciuda tl 1986 y chersciuda su a Urtijëi, à studià bal a London, Linz y Frankfurt y lëura bele da trueps ani incà coche balarina y maestra de ...


04 de messel 2025
»Egererhütte«?
Comentar de pruma
Al pê che vigni isté ais so argomënt de polemica, chësc isté á metü man cun la proposta gnüda da pert de na funzionara dl AVS (»Alpenverein Südtirol«) da tó jö i inoms ofiziai dles üties da munt che corespogn ales cités todësces (olache al ê les seziuns dla Lia austriaca y todëscia de Munt che fajô sö chëstes prömes üties ti crëps tirolesc da laota) y da i dé n inom »südtirolesc«. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Al pê che vigni isté ais so argomënt de polemica, chësc isté á metü man cun la proposta gnüda da pert de na funzionara dl AVS (»Alpenverein Südtirol«) da tó jö i inoms ofiziai dles üties da munt che corespogn ales cités todësces (olache al ê les seziuns dla Lia austriaca y todëscia de Munt che fajô sö chëstes prömes üties ti crëps tirolesc da laota) y da i dé n inom »südtirolesc«. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


04 de messel 2025
Stefan Rosso da Soraga, student madur e atif te la comunanza
Dancà y da na pert
Peste te prejentar?
Gio é inom Stefan Rosso, son da Soraga, é 19 egn, é tanche fat l ejam de matura al Liceo Artistich de la Scola Ladina de Fascia.
Co éla che tu as cernù l liceo artistich?
Gio é semper abù, jà da picol, la pascion per l dessegn e per l zipiar, amò ades fae cadres per mie cont.
Co éla jita con l ejam?
De talian é fat la traccia B2 su la parola respet che la é stata cernuda desche parola del an 2024 dal vocabolar Treccani. Pissave de esser jit mingol fora tem, ma a la fin la é ...
Peste te prejentar?
Gio é inom Stefan Rosso, son da Soraga, é 19 egn, é tanche fat l ejam de matura al Liceo Artistich de la Scola Ladina de Fascia.
Co éla che tu as cernù l liceo artistich?
Gio é semper abù, jà da picol, la pascion per l dessegn e per l zipiar, amò ades fae cadres per mie cont.
Co éla jita con l ejam?
De talian é fat la traccia B2 su la parola respet che la é stata cernuda desche parola del an 2024 dal vocabolar Treccani. Pissave de esser jit mingol fora tem, ma a la fin la é ...


04 de messel 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 24 de juni à l joler dl Aiut Alpin Dolomites fat cin’ ntervënc, doi de chisc tl raion ladin: l prim sun Mont de Sëuc, ulache n ël se ova fat mel a na sciabla, che n à medià y sëurandat pona ala Crëusc Blancia per l mené te spedel. L segondo ntervënt ie stat domesdì a La Val per n laurant che fova tumà ju dala pacher sun na streda furestela, culetan per feter 20 metri ju tl bosch. L se ova fat scialdi mel y ie unì menà tl spedel de Bulsan, do che n l ova trat su tl joler cun na binda de ...


03 de messel 2025
Desgrazia da Gardenacia jö
N ël de 76 agn á pordü la vita incö domisdé da gní do sëmena jö
Chësta jöbia domisdé incër les 14:40 él gnü a s’al dé n bur’ intervënt a La Ila, che á cherdé al apel l’Aiüt Alpinisć Alta Badia y le joler dl Aiüt Alpin. I socoridus é gnüs cherdá da jí sö cuntra Gardenacia, por na desgrazia che ti á costé la vita a n ël de 76 agn dl’Argentina. L’ël ê sön tru cun de sü familiars da gní jöpert por la sëmena nr. 11, canche ara é sozedüda. Sciöche le surastant dl Aiüt Alpinisć Fabian Oberbacher nes dij, é l’ël tomé sura sëmena jö y é brodoré jö por chi 250 metri. ...
Chësta jöbia domisdé incër les 14:40 él gnü a s’al dé n bur’ intervënt a La Ila, che á cherdé al apel l’Aiüt Alpinisć Alta Badia y le joler dl Aiüt Alpin. I socoridus é gnüs cherdá da jí sö cuntra Gardenacia, por na desgrazia che ti á costé la vita a n ël de 76 agn dl’Argentina. L’ël ê sön tru cun de sü familiars da gní jöpert por la sëmena nr. 11, canche ara é sozedüda. Sciöche le surastant dl Aiüt Alpinisć Fabian Oberbacher nes dij, é l’ël tomé sura sëmena jö y é brodoré jö por chi 250 metri. ...


03 de messel 2025
Él fenì l’era di slalomisć fascegn?
Do la fin de la cariera de Stefano Gross, ence Federico Liberatore lascia l agonism. Neves ence tel setor tecnich con Stefano Costazza che va te la Slovenia.
La neva ruèda enstadì dal mond del schi somea serèr su la longia sajon che à vedù Fascia protagonista del slalom mondièl: Federico Liberatore lascia l agonism.
La longia e gloriousa sajon del slalom fascian era peèda via jai 20 egn col moenat Cristian Deville, a chel che se à jontà ite de fata Chiara Costazza e dapò Stefano Gross da Poza.
Deville e Costazza i à lascià la cariera agonistica, l prum del 2018 e la seconda del 2019, restan tel setor tecnich del schi te si Gropes melitères, ...
La neva ruèda enstadì dal mond del schi somea serèr su la longia sajon che à vedù Fascia protagonista del slalom mondièl: Federico Liberatore lascia l agonism.
La longia e gloriousa sajon del slalom fascian era peèda via jai 20 egn col moenat Cristian Deville, a chel che se à jontà ite de fata Chiara Costazza e dapò Stefano Gross da Poza.
Deville e Costazza i à lascià la cariera agonistica, l prum del 2018 e la seconda del 2019, restan tel setor tecnich del schi te si Gropes melitères, ...


03 de messel 2025
L lament di giacees
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacees, tel Museo Geologich de la Dolomites a Pardac se pel veder e scutèr la instalazion dal titol »Un suono in estinzione«, e n muie de auter.
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...


03 de messel 2025
Consegnà l cantier per l Pont de Lejia
I lurieres tacarà ite de setember, la firma à 300 dis de temp. Vegnarà slarià l pènt e fat doi marciapees a sbalz.
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...


03 de messel 2025
El doman del piazal de ra vecia stazion
Un cantier che muda el paes. Par ra Olimpiades d’inverno 2026 i fenirà el comisariato de ra Polizia; duto el resto el ruarà dapò. El presidente Zaia: trope laore portade da i Śoghe. Par el capocomun Lorenzi se podarà vede algo de noo, dapò de sesanta ane. I numere del cantier
»A ruà in Anpezo, su par el stradon de Alemagna, ei ciatà un grun de cantiere. Duto chesto el vien da ra Olimpiades e Paralimpiades d’inverno 2026. Chesto ‘l é chel che restarà dapò de i Śoghe: operes che dura; luoghe fate fora noe; servizie moderne. Agnó che ‘l ea un caramus, ancuoi se scomenza a vede che vegnirà algo de noo e de bel. L é el rinascimento de Anpezo, beleche scomenzà«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
»A ruà in Anpezo, su par el stradon de Alemagna, ei ciatà un grun de cantiere. Duto chesto el vien da ra Olimpiades e Paralimpiades d’inverno 2026. Chesto ‘l é chel che restarà dapò de i Śoghe: operes che dura; luoghe fate fora noe; servizie moderne. Agnó che ‘l ea un caramus, ancuoi se scomenza a vede che vegnirà algo de noo e de bel. L é el rinascimento de Anpezo, beleche scomenzà«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


03 de messel 2025
Sot al plu bel surëdl
Nce sce l fova n gran ciaut, à purempò feter doicënt persones fat pea pra la marcia tradiziunela metuda a jì bele da trueps ani incà dala Lia di Ciambonfs
»L ie for plu y plu ert a mëter a jì na manifestazion,« chësc l pensier de Oswin Senoner, sëurastant dla Lia di Ciambonfs, »perchël iel da ren grazië mo de plu duc i ulenteres y sponsëures che à judà nce chëst’ann per la 51ejima edizion.« 51 marces uel dì avëi na gran esperienza y nce na gran tradizion, purempò ie l lëur for grant. N à nce chëst’ann inò pità cëives fac nstësc y buandes de uni sort, dut chësc sun Plaza de Chemun de Sëlva. N dumënia passeda fòvel ...
»L ie for plu y plu ert a mëter a jì na manifestazion,« chësc l pensier de Oswin Senoner, sëurastant dla Lia di Ciambonfs, »perchël iel da ren grazië mo de plu duc i ulenteres y sponsëures che à judà nce chëst’ann per la 51ejima edizion.« 51 marces uel dì avëi na gran esperienza y nce na gran tradizion, purempò ie l lëur for grant. N à nce chëst’ann inò pità cëives fac nstësc y buandes de uni sort, dut chësc sun Plaza de Chemun de Sëlva. N dumënia passeda fòvel ...


03 de messel 2025
I fuesc che lecorda n juramënt
Chëst’ultima dumënia iel te Gherdëina unì mpià su de plu fuesc n unëur dl Sacro Cuer de Gejù. Te Sëlva cun vel’ nuvità tecnologica
Tl 1796 à la jënt dl Tirol mpermetù de mëter si ncësa tla mans dl Sacro CuerdeGejùsceltiëssajudàase defënder dala trupes napoleoniches. Do che i tirolesc ti ie stac ai franzëusc, ie l di dl Sacro Cuer de Gejù deventà n di de festa. La dumënia dl Sacro Cuer de Gejù vën mo nchin al didan cuei festejeda cun de gran fuesc su per la montes, nscila iela nce te nosta valeda. Puech dan che l univa scur, àn chëst’ultima dumënia sëira udù ndlonch ora vel’ fuech o fum che se ...
Tl 1796 à la jënt dl Tirol mpermetù de mëter si ncësa tla mans dl Sacro CuerdeGejùsceltiëssajudàase defënder dala trupes napoleoniches. Do che i tirolesc ti ie stac ai franzëusc, ie l di dl Sacro Cuer de Gejù deventà n di de festa. La dumënia dl Sacro Cuer de Gejù vën mo nchin al didan cuei festejeda cun de gran fuesc su per la montes, nscila iela nce te nosta valeda. Puech dan che l univa scur, àn chëst’ultima dumënia sëira udù ndlonch ora vel’ fuech o fum che se ...


03 de messel 2025
N var de viers dl daunì per i sculeies y la sculées
120 sculeies y sculées à cun l'ena passeda stlut ju l ejam de scola mesana te Gherdëina. La Usc à ulù damandé ala diretëures y ai sculeies y ala sculées coche la à butà
Cun l’ena passeda à nce l ultim candidat finà via l ejam a usc tla doi scoles mesanes de Gherdëina. Ndut fòvel chëst ann 120 sculeies y sculées, 79 a Urtijëi y 41 te Sëlva. Duc ie passei y possa nscila cialé inant de viers dla scola auta o dla scola prufesciunela che i à cris ora. L ejam ie chëst ann unit a s’l dé regularmën ter, deguni ne se à amalà y a chësta maniera àn pudù finé via cun l’ultima ena de juni. La modalità dl ejam fova la medema coche ti trëi ani ...
Cun l’ena passeda à nce l ultim candidat finà via l ejam a usc tla doi scoles mesanes de Gherdëina. Ndut fòvel chëst ann 120 sculeies y sculées, 79 a Urtijëi y 41 te Sëlva. Duc ie passei y possa nscila cialé inant de viers dla scola auta o dla scola prufesciunela che i à cris ora. L ejam ie chëst ann unit a s’l dé regularmën ter, deguni ne se à amalà y a chësta maniera àn pudù finé via cun l’ultima ena de juni. La modalità dl ejam fova la medema coche ti trëi ani ...