

04 de messel 2025
»Egererhütte«?
Comentar de pruma
Al pê che vigni isté ais so argomënt de polemica, chësc isté á metü man cun la proposta gnüda da pert de na funzionara dl AVS (»Alpenverein Südtirol«) da tó jö i inoms ofiziai dles üties da munt che corespogn ales cités todësces (olache al ê les seziuns dla Lia austriaca y todëscia de Munt che fajô sö chëstes prömes üties ti crëps tirolesc da laota) y da i dé n inom »südtirolesc«. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Al pê che vigni isté ais so argomënt de polemica, chësc isté á metü man cun la proposta gnüda da pert de na funzionara dl AVS (»Alpenverein Südtirol«) da tó jö i inoms ofiziai dles üties da munt che corespogn ales cités todësces (olache al ê les seziuns dla Lia austriaca y todëscia de Munt che fajô sö chëstes prömes üties ti crëps tirolesc da laota) y da i dé n inom »südtirolesc«. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


04 de messel 2025
Stefan Rosso da Soraga, student madur e atif te la comunanza
Dancà y da na pert
Peste te prejentar?
Gio é inom Stefan Rosso, son da Soraga, é 19 egn, é tanche fat l ejam de matura al Liceo Artistich de la Scola Ladina de Fascia.
Co éla che tu as cernù l liceo artistich?
Gio é semper abù, jà da picol, la pascion per l dessegn e per l zipiar, amò ades fae cadres per mie cont.
Co éla jita con l ejam?
De talian é fat la traccia B2 su la parola respet che la é stata cernuda desche parola del an 2024 dal vocabolar Treccani. Pissave de esser jit mingol fora tem, ma a la fin la é ...
Peste te prejentar?
Gio é inom Stefan Rosso, son da Soraga, é 19 egn, é tanche fat l ejam de matura al Liceo Artistich de la Scola Ladina de Fascia.
Co éla che tu as cernù l liceo artistich?
Gio é semper abù, jà da picol, la pascion per l dessegn e per l zipiar, amò ades fae cadres per mie cont.
Co éla jita con l ejam?
De talian é fat la traccia B2 su la parola respet che la é stata cernuda desche parola del an 2024 dal vocabolar Treccani. Pissave de esser jit mingol fora tem, ma a la fin la é ...


04 de messel 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 24 de juni à l joler dl Aiut Alpin Dolomites fat cin’ ntervënc, doi de chisc tl raion ladin: l prim sun Mont de Sëuc, ulache n ël se ova fat mel a na sciabla, che n à medià y sëurandat pona ala Crëusc Blancia per l mené te spedel. L segondo ntervënt ie stat domesdì a La Val per n laurant che fova tumà ju dala pacher sun na streda furestela, culetan per feter 20 metri ju tl bosch. L se ova fat scialdi mel y ie unì menà tl spedel de Bulsan, do che n l ova trat su tl joler cun na binda de ...


03 de messel 2025
Desgrazia da Gardenacia jö
N ël de 76 agn á pordü la vita incö domisdé da gní do sëmena jö
Chësta jöbia domisdé incër les 14:40 él gnü a s’al dé n bur’ intervënt a La Ila, che á cherdé al apel l’Aiüt Alpinisć Alta Badia y le joler dl Aiüt Alpin. I socoridus é gnüs cherdá da jí sö cuntra Gardenacia, por na desgrazia che ti á costé la vita a n ël de 76 agn dl’Argentina. L’ël ê sön tru cun de sü familiars da gní jöpert por la sëmena nr. 11, canche ara é sozedüda. Sciöche le surastant dl Aiüt Alpinisć Fabian Oberbacher nes dij, é l’ël tomé sura sëmena jö y é brodoré jö por chi 250 metri. ...
Chësta jöbia domisdé incër les 14:40 él gnü a s’al dé n bur’ intervënt a La Ila, che á cherdé al apel l’Aiüt Alpinisć Alta Badia y le joler dl Aiüt Alpin. I socoridus é gnüs cherdá da jí sö cuntra Gardenacia, por na desgrazia che ti á costé la vita a n ël de 76 agn dl’Argentina. L’ël ê sön tru cun de sü familiars da gní jöpert por la sëmena nr. 11, canche ara é sozedüda. Sciöche le surastant dl Aiüt Alpinisć Fabian Oberbacher nes dij, é l’ël tomé sura sëmena jö y é brodoré jö por chi 250 metri. ...


03 de messel 2025
Él fenì l’era di slalomisć fascegn?
Do la fin de la cariera de Stefano Gross, ence Federico Liberatore lascia l agonism. Neves ence tel setor tecnich con Stefano Costazza che va te la Slovenia.
La neva ruèda enstadì dal mond del schi somea serèr su la longia sajon che à vedù Fascia protagonista del slalom mondièl: Federico Liberatore lascia l agonism.
La longia e gloriousa sajon del slalom fascian era peèda via jai 20 egn col moenat Cristian Deville, a chel che se à jontà ite de fata Chiara Costazza e dapò Stefano Gross da Poza.
Deville e Costazza i à lascià la cariera agonistica, l prum del 2018 e la seconda del 2019, restan tel setor tecnich del schi te si Gropes melitères, ...
La neva ruèda enstadì dal mond del schi somea serèr su la longia sajon che à vedù Fascia protagonista del slalom mondièl: Federico Liberatore lascia l agonism.
La longia e gloriousa sajon del slalom fascian era peèda via jai 20 egn col moenat Cristian Deville, a chel che se à jontà ite de fata Chiara Costazza e dapò Stefano Gross da Poza.
Deville e Costazza i à lascià la cariera agonistica, l prum del 2018 e la seconda del 2019, restan tel setor tecnich del schi te si Gropes melitères, ...


03 de messel 2025
L lament di giacees
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacees, tel Museo Geologich de la Dolomites a Pardac se pel veder e scutèr la instalazion dal titol »Un suono in estinzione«, e n muie de auter.
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...


03 de messel 2025
Consegnà l cantier per l Pont de Lejia
I lurieres tacarà ite de setember, la firma à 300 dis de temp. Vegnarà slarià l pènt e fat doi marciapees a sbalz.
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...


03 de messel 2025
El doman del piazal de ra vecia stazion
Un cantier che muda el paes. Par ra Olimpiades d’inverno 2026 i fenirà el comisariato de ra Polizia; duto el resto el ruarà dapò. El presidente Zaia: trope laore portade da i Śoghe. Par el capocomun Lorenzi se podarà vede algo de noo, dapò de sesanta ane. I numere del cantier
»A ruà in Anpezo, su par el stradon de Alemagna, ei ciatà un grun de cantiere. Duto chesto el vien da ra Olimpiades e Paralimpiades d’inverno 2026. Chesto ‘l é chel che restarà dapò de i Śoghe: operes che dura; luoghe fate fora noe; servizie moderne. Agnó che ‘l ea un caramus, ancuoi se scomenza a vede che vegnirà algo de noo e de bel. L é el rinascimento de Anpezo, beleche scomenzà«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
»A ruà in Anpezo, su par el stradon de Alemagna, ei ciatà un grun de cantiere. Duto chesto el vien da ra Olimpiades e Paralimpiades d’inverno 2026. Chesto ‘l é chel che restarà dapò de i Śoghe: operes che dura; luoghe fate fora noe; servizie moderne. Agnó che ‘l ea un caramus, ancuoi se scomenza a vede che vegnirà algo de noo e de bel. L é el rinascimento de Anpezo, beleche scomenzà«. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


03 de messel 2025
Sot al plu bel surëdl
Nce sce l fova n gran ciaut, à purempò feter doicënt persones fat pea pra la marcia tradiziunela metuda a jì bele da trueps ani incà dala Lia di Ciambonfs
»L ie for plu y plu ert a mëter a jì na manifestazion,« chësc l pensier de Oswin Senoner, sëurastant dla Lia di Ciambonfs, »perchël iel da ren grazië mo de plu duc i ulenteres y sponsëures che à judà nce chëst’ann per la 51ejima edizion.« 51 marces uel dì avëi na gran esperienza y nce na gran tradizion, purempò ie l lëur for grant. N à nce chëst’ann inò pità cëives fac nstësc y buandes de uni sort, dut chësc sun Plaza de Chemun de Sëlva. N dumënia passeda fòvel ...
»L ie for plu y plu ert a mëter a jì na manifestazion,« chësc l pensier de Oswin Senoner, sëurastant dla Lia di Ciambonfs, »perchël iel da ren grazië mo de plu duc i ulenteres y sponsëures che à judà nce chëst’ann per la 51ejima edizion.« 51 marces uel dì avëi na gran esperienza y nce na gran tradizion, purempò ie l lëur for grant. N à nce chëst’ann inò pità cëives fac nstësc y buandes de uni sort, dut chësc sun Plaza de Chemun de Sëlva. N dumënia passeda fòvel ...


03 de messel 2025
I fuesc che lecorda n juramënt
Chëst’ultima dumënia iel te Gherdëina unì mpià su de plu fuesc n unëur dl Sacro Cuer de Gejù. Te Sëlva cun vel’ nuvità tecnologica
Tl 1796 à la jënt dl Tirol mpermetù de mëter si ncësa tla mans dl Sacro CuerdeGejùsceltiëssajudàase defënder dala trupes napoleoniches. Do che i tirolesc ti ie stac ai franzëusc, ie l di dl Sacro Cuer de Gejù deventà n di de festa. La dumënia dl Sacro Cuer de Gejù vën mo nchin al didan cuei festejeda cun de gran fuesc su per la montes, nscila iela nce te nosta valeda. Puech dan che l univa scur, àn chëst’ultima dumënia sëira udù ndlonch ora vel’ fuech o fum che se ...
Tl 1796 à la jënt dl Tirol mpermetù de mëter si ncësa tla mans dl Sacro CuerdeGejùsceltiëssajudàase defënder dala trupes napoleoniches. Do che i tirolesc ti ie stac ai franzëusc, ie l di dl Sacro Cuer de Gejù deventà n di de festa. La dumënia dl Sacro Cuer de Gejù vën mo nchin al didan cuei festejeda cun de gran fuesc su per la montes, nscila iela nce te nosta valeda. Puech dan che l univa scur, àn chëst’ultima dumënia sëira udù ndlonch ora vel’ fuech o fum che se ...


03 de messel 2025
N var de viers dl daunì per i sculeies y la sculées
120 sculeies y sculées à cun l'ena passeda stlut ju l ejam de scola mesana te Gherdëina. La Usc à ulù damandé ala diretëures y ai sculeies y ala sculées coche la à butà
Cun l’ena passeda à nce l ultim candidat finà via l ejam a usc tla doi scoles mesanes de Gherdëina. Ndut fòvel chëst ann 120 sculeies y sculées, 79 a Urtijëi y 41 te Sëlva. Duc ie passei y possa nscila cialé inant de viers dla scola auta o dla scola prufesciunela che i à cris ora. L ejam ie chëst ann unit a s’l dé regularmën ter, deguni ne se à amalà y a chësta maniera àn pudù finé via cun l’ultima ena de juni. La modalità dl ejam fova la medema coche ti trëi ani ...
Cun l’ena passeda à nce l ultim candidat finà via l ejam a usc tla doi scoles mesanes de Gherdëina. Ndut fòvel chëst ann 120 sculeies y sculées, 79 a Urtijëi y 41 te Sëlva. Duc ie passei y possa nscila cialé inant de viers dla scola auta o dla scola prufesciunela che i à cris ora. L ejam ie chëst ann unit a s’l dé regularmën ter, deguni ne se à amalà y a chësta maniera àn pudù finé via cun l’ultima ena de juni. La modalità dl ejam fova la medema coche ti trëi ani ...


03 de messel 2025
La vijions di osć per l daunì
La Lia di Osć à abù si senteda generela y à lità l cunsëi nuef. Nils Demetz resta inant sëurastant dla lia
N ucajion dla senteda generela dla Lia di Osć de Gherdëina, che n à fat da permò a Urtijëi, ne n’àn nia mé pesà ora chël che l ie unì fat, ma n à nce bele metù la fundamëntes per l daunì. La grupa de Gherdëina cumpëida 335 cumëmbri y ie perchël la majera dl Sudtirol, l ie na grupa sterscia y che se dà da fé. L sëurastant dla lia Nils Demetz à giaurì l’an cunteda y cuntà n curt cie che n à dut fat ti ultims tëmps. Ël à sotrissà la mpurtanza de cunlauré nce cun ...
N ucajion dla senteda generela dla Lia di Osć de Gherdëina, che n à fat da permò a Urtijëi, ne n’àn nia mé pesà ora chël che l ie unì fat, ma n à nce bele metù la fundamëntes per l daunì. La grupa de Gherdëina cumpëida 335 cumëmbri y ie perchël la majera dl Sudtirol, l ie na grupa sterscia y che se dà da fé. L sëurastant dla lia Nils Demetz à giaurì l’an cunteda y cuntà n curt cie che n à dut fat ti ultims tëmps. Ël à sotrissà la mpurtanza de cunlauré nce cun ...


02 de messel 2025
Cians delibrá da morones
Dal 1. de messé 2025 incá vélel tla Talia la "Legge Brambilla" che scona i cians y i atri tiers (de bosch y de ciasa) da maltratamënc y morones de vigni sort. Sëgn él proibí da taché i cians. Straufunghes cina 5.000,00 Euro y condanes penales por caji de soferënzes y maltratamënc plü crödi
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...


02 de messel 2025
TRAME à cojì ensema na rei de relazions
L projet di Servijes sozièi del Comun General de Fascia se à serà su con resultac de valuta per n turism inclusif de Fascia.
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...


02 de messel 2025
Strada dla Val Badia: al vëgn desgort lëgns püri
Dai 8 ai 11 de messé vëgnel da Longega ite tut demez lëgns atocá dal chefer dla scorza. La strada resta daverta, dales 18:00 ales 22:00 él n sëns unich alterné
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...
Sciöche an á odü da püch, bastel n pü’ de vënt o de rî tëmp por lascé raité jö lëgns morc sön la strada dla Val Badia. Por sconé i ciafers, vëgnel sëgn tut demez lëgns atocá dal chefer, plü avisa dai 8 ai 11 de messé, da Longega ite sön n toch de za. 2,5 km.
Por limité le plü che ara vá les groaries por le trafich, resta la strada regolarmënter daverta ia por le de y tles ores dla nöt; dales 18:00 ales 22:00 él indere n sëns unich alterné, vigni 15 menüc. Che al vá debojëgn da fá chisc laurs, é ...


02 de messel 2025
Da duto el mondo in Anpezo
De setenbre rua ra Federazion Ibsf par ra so foula e par i Mondiai de prenta. El laoro del Bob club Cortina par ciatà tośate che feje chesto sport, ves ra Olimpiades Yog de i śoen 2028
Ra Federazion internazional bob e skeleton ra varda ves Anpezo, de ste tenpe, in vea de ra Olimpiades d’inverno 2026. El mes de setenbre che vien ruarà su ra Dolomites zento e zincuanta parsones, de duta ra federazios nazionales, par ra foula Ibsf. Vendres ai 12 de setenbre i fajarà anche ra gares de prenta del bob e del skeleton, inze a Fiames, su chel inpianto che el porta el gnon de Renzo Alverà. Trope de chi atletes i sarà in gara, zinche mesc dapò, su ra noa pista Eugenio Monti, par ...
Ra Federazion internazional bob e skeleton ra varda ves Anpezo, de ste tenpe, in vea de ra Olimpiades d’inverno 2026. El mes de setenbre che vien ruarà su ra Dolomites zento e zincuanta parsones, de duta ra federazios nazionales, par ra foula Ibsf. Vendres ai 12 de setenbre i fajarà anche ra gares de prenta del bob e del skeleton, inze a Fiames, su chel inpianto che el porta el gnon de Renzo Alverà. Trope de chi atletes i sarà in gara, zinche mesc dapò, su ra noa pista Eugenio Monti, par ...


01 de messel 2025
Martina Desilvestro, n’artejèna fora de anter
@theblackcatcreations l é album da empienir con retrac, paroles e recorc, na piata instagram zis aprijièda.
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...


01 de messel 2025
Tai de la vëta per l renové supermarcé de Reba
La pruma boteiga ntel 1978. Ntel 2019 l’afiliazion a la Despar. »Roberto Grones: »Nosta filojofia? On tres cialé de se adegué a chël che damana i clienc«
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Nchëstadì a Reba l é stada inaugurada, davò i laour de ristruturazion, la nuova boteiga Despar, gestida da la fameia Grones. Slargiada la superfisc, che la passa da 200 a 320 metri cuadri, sun doi auzade. »N vare per vignì adincontra ai debujens de la clientela – spiega l paron Roberto Grones. La pruma boteiga l’ ava giourì ntel 1978, su scomenciadiva de la mere de Roberto, Marilena, che i’ava dé ence suo inom: Market Marilena. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


30 de jugn 2025
I Popcorner prejenta »Utar piata«
La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...