Dai 20 ai 22 de merz á la scora ladina tut pert ala plü gran fiera dl'educaziun tla Talia, la Fiera Didacta de Firenze. La delegaziun dl’Intendënza ladina, cun a ce la Direturia dles scolines y scores ladines, Edith Ploner, á presenté le sistem scolastich ladin, le su sistem paritetich te Südtirol, adöm a deplü material didatich lauré fora dal’Area pedagogica por l’alfabetisaziun pluringuala.
Por fá capí le bojëgn da arjigné ca material didatich aposta, á l’ispeturia por le plurilinguism, Claudia Rubatscher, porté dant
- Presentaziun dl sistem scolastich ladin y dl material didatich pro la Fiera Didacta: 2. da man ciampa, la Ispeturia por le pluringuism, Claudia Rubatscher; la 4. da man dërta, Veronica Rubatscher. (Foto: LPA/Direziun scolines y scores ladines)
- Imparé deplü lingac cun le contignü dl cufer didatich Quaky. Chësc material didatich dër particolar, adaté a nosta realté pluringuala, é gnü presenté pro la Fiera Didacta de Firenze. (Foto: LPA/Direziun)
- Cufer didatich “Alfabetier plurilingual”. L’edema da denant, pro la Fiera Didacta de Firenze, la majera fiera taliana tl ciamp dla formaziun, él gnü presenté le sistem scolastich ladin y deplü material didatich. (Foto: LPA/Direziun scolines y scores ladines)
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/26787-gran-interes-por-le-sistem-educatif-ladin#sigProId706926ea0a
https://www.lausc.it/atualite/26787-gran-interes-por-le-sistem-educatif-ladin#sigProId706926ea0a
Bele dl 2003 él gnü metü da jí n proiet de didatica plurilinguala integrada tles scores elementares dla Val Gherdëna y dla Val Badia, che preodô l’adoranza simultanea y sistematica, te classa, di trëi lingac dla Provinzia Autonoma da Balsan: todësch, talian y ladin. Chësc insegnamënt inovatif y pluringual é ince gnü apliché tles scolines ladines provinziales, y á porté pro al svilup dl cufer didatich QUAKY, chël che é gnü presenté te fiera. Cun l’aiüt de QUAKY vëgn la cosciënza fonologica di mituns y dles mitans nia ma promoiüda te un n lingaz, mo te düc trëi i lingac provinziai. Avëi consapevolëza fonologica ó dí ch’i mituns y les mitans impara da se destaché dal significat dl lingaz, y da capí che les parores é metüdes adöm da sonns. «Lí denant cun les orëdles y spo cun i edli dëida da ponsé sura ai sonns y a sü significac.» (Frontini y Righi, 1988) Incorajá da ponsé al lingaz y ai sonns, impara mituns y mitans le lingaz y süa strotöra sciöch’ sce al foss n jüch.
Le secundo cufer didatich presenté pro la Fiera Didacta é sté “l’Alfabetier Plurilingual”.
- Presentaziun dl sistem scolastich ladin y dl material didatich pro la Fiera Didacta: 2. da man ciampa, la Ispeturia por le pluringuism, Claudia Rubatscher; la 4. da man dërta, Veronica Rubatscher. (Foto: LPA/Direziun scolines y scores ladines)
- Imparé deplü lingac cun le contignü dl cufer didatich Quaky. Chësc material didatich dër particolar, adaté a nosta realté pluringuala, é gnü presenté pro la Fiera Didacta de Firenze. (Foto: LPA/Direziun)
- Cufer didatich “Alfabetier plurilingual”. L’edema da denant, pro la Fiera Didacta de Firenze, la majera fiera taliana tl ciamp dla formaziun, él gnü presenté le sistem scolastich ladin y deplü material didatich. (Foto: LPA/Direziun scolines y scores ladines)
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/26787-gran-interes-por-le-sistem-educatif-ladin#sigProId706926ea0a
https://www.lausc.it/atualite/26787-gran-interes-por-le-sistem-educatif-ladin#sigProId706926ea0a
Le fat che i dui cufri didatics á descedé gran interes da pert dl publich dla Fiera Didacta é gaujia de gran sodesfaziun, dal momënt che lauré fora le material didatich pluringual por les scolines y por les scores elementares ladines s’á damané tröp tëmp, tröpes energies y ince n grüm de ressurses finanziares. Edith Ploner, direturia dles scolines y dles scores ladines, á sotrissé che “le contest de Didacta Italia pita na plataforma dër interessanta por conësce la realté ladina. Le barat che vëgn a se dé, dantadöt cun d’atres realtés bilinguales o pluringuales, é veramënter arichënt”.
Dô le seminar él sté ocajiun da se baraté fora informaziuns y contac danter i rapresentanc dl sistem educatif ladin y i tröc presënc te fiera, cun la orenté da porté inant le dialogh ince tl dagní. Implü él gnü renforzé le contat bele esistënt cun l’Université por foresti da Siena, cun la prospetiva de na colaboraziun scientifica tl ciamp dl pluringuism, pian ia dal lingaz dla uma. L’assessur provinzial por la Formaziun y Cultura ladina, Daniel Alfreider, se dij dër sodesfat che le model educatif ladin é gnü rapresenté pro la Fiera Didacta: “I sun dla convinziun che i podun davagné deboriada les defides dl setur dla formaziun madër sce i se dauriun a d’atres realtés y sce i chiriun colaboraziuns de valüta. La Fiera Didacta de Firenze é dessigü n bun ejëmpl de chësc vers”.
Danter les tröpes propostes de seminars a livel nazional rovades ite, ê le seminar sön l’alfabetisaziun pluringuala dl’Intendënza Ladina gnü ejaminé danfora da pert dl comité scientifich de Fiera Didacta Indire, por gní dedô porté ite tl program dl’ediziun 2024. Döt adöm, tratan i trëi dis dla Fiera Didacta de Firenze, él gnü tigní 320 evënc formativs, danter chisc 120 workshop y 200 seminars.