Atualité

media/k2/galleries/30502/thumbs/Scontreda_Autorita_Trent3.jpg
11 de otober 2025

L’atività de l’Autorità per la mendranzes

A Trent l é stat prejentà la relazion del 2024 del organism metù su per l control e la soravèrda su aplicazion e percacenza de la normes per ladins, mochegn e zimbres sul tegnir trentin.
Enstadì l’Autorità per la Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent à prejentà sia atività, con la relazion anuala perveduda da la lege provinzièla. Apontin la L.P. nr 6 del 2008 su la mendranzes linguistiches à pervedù chest organism, autonom ma logà daite dal Consei provinzièl: n organism che tol ite trei componenc con competenza giuridica e culturala, e de chisc un:a con funzion de president:a, che cogn vardèr sora e controlèr l’aplicazion e la percacenza de la normes per la ...
media/k2/galleries/30513/thumbs/universite_elisabethtauber.jpg
11 de otober 2025

La degana nueva

La Facolté de Design y Erts dla Università Liedia de Bulsan à sia pruma degana: con l’ann academich nuef él l’antropologa Elisabeth Tauber da Natz/Schabs che sourantol la direzion, al post dl prof. Nitzan Cohen
L designer de produc Nitzan Cohen à mené la Facolté de Design y Erts sies agn alalongia. Segn él Elisabeth Tauber che ciapa ite te si fostus, sciche pruma ela tla storia dla plu picera facolté dla unibz. L’antrolopoga sudtiroleisa â metù man sia cariera scientifica dl 2011, tla Facolté de Scienzes dla Formazion. Dal 2016 encà fovela depierpul ence ativa tl master de Eco–Social Design dla Facolté de Design y Erts. Dant a doi agn àla spo baraté definitivamenter tla facolté a Bulsan. N vare che la ...
10 de otober 2025

L president nuef à inom Roland Verra

Lita dla presidenza nueva dla UGLD-Union Generela di Ladins dla Dolomites a Urtijei: l ex Intendent dles scoles ladines de Gherdeina y Badia Roland Verra à abiné adum la maioranza de 34 oujes
L contracandidat Felix Ploner da La Pli de Mareo à pié do 28 oujes.

Roland Verra peia via si mandat da president dla Generela sot la merscia dla unité interladina, colaborazion reziproca y comunité. A el ti vàl les mioures aodanzes de bon laour y de trueps resultac vifs per la jent ladina!
10 de otober 2025

Adum con la mère di ladins

Comentar de pruma
Anché l é n dì emportant per i ladins. A Ortijei l é la radunanza de la Union Generela di Ladins dla Dolomites e vegn lità la persona che ti egn che vegn cognarà vidèr chesta sociazion. L’Union Generela di Ladins dla Dolomites l é la soula che da 75 egn en ca se dèsc ju per tegnir adum l popul de la Ladinia dolomitica storica e portèr inant si besegnes, si deric e enteresc. (Comentar de Lucia Gross) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament  ...
media/k2/galleries/30487/thumbs/20250121_Foto_LReg_Fabio_Brucculeri_6.jpg
09 de otober 2025

La posiziun dl Ordin di Jornalisć regional

Che la Junta provinziala da Balsan ne tin nia plü la conferënza stampa ordinara do süa sentada edemala, é n stláf ala democrazia y al dërt dl’informaziun publica
Cun de 7 d’otober 2025 á la Junta provinziala de Balsan mené fora n comunicat stampa cört, che dij che dal’atra edema inant gnará les sentades dla Junta tignides de vëndres y nia plü de mertesc, y che les dezijiuns plü importantes ti gnará comunicades ai media tres comunicac stampa, ajuntá chiló y iló da declaraziuns video. Ti caji de dezijiuns de maiú relevanza – insciö la Provinzia – gnaral tigní na conferënza stampa di mëmbri de Junta de competënza tla tematica relativa tl salf Widmann, ...
media/k2/galleries/30468/thumbs/schi_club5_comitesladins.jpg
05 de otober 2025

Fascia y Plan de Corones é sëgn tl "Club5"

En chësc de é i dui comités dles gares de copa dl monn ladines gnüs tuc sö ofizialmënter tla lia internazionala. Sëgn é dötes les valades ladines rapresentades
La "Club5 Sport Association" é na lia che cöi adöm i comités d’organisaziun prinzipai de gares de copa dl monn de schi alpin. Metüda sö l’ann 1988, á chësta organisaziun le fin prinzipal da sostegní y svilupé inant le sport di schi y da sostegní sambëgn ince le barat de esperiënzes y förtli danter i comités d’organisaziun, sciöche ince da rapresenté i interesc di comités ti confrunc dla FIS y dles federaziuns nazionales, tolon pert a grëmi y comités desvalis. L’ann 1988, canche l’assoziaziun é ...
03 de otober 2025

Assoziazion nueva »Articul 6«

Editorial 
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta asso­ziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...
media/k2/galleries/30396/thumbs/Di_cultura_ladina_Ulrike_Kindl_1.jpg
26 de setember 2025

Jir en vila

La tradizion orala ne à portà paroles veiores travers 40 generazions.
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.

La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...
media/k2/galleries/30405/thumbs/DiCulturaLadina_vanessarunggaldier-NZ7_3125_web.jpg
26 de setember 2025

Plus ultra: la cultura

Comentar de pruma 
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordina­mënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istitu­ziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comu­nicazin, dialogh pu­blich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...
media/k2/galleries/30393/thumbs/Di_cultural_ladin_sala.jpg
25 de setember 2025

Auter che demò conties

L percors per l recognosciment Unesco serf a ge fèr capir a duc l'emportanza che à mic e lejendes per portèr inant la cultura anter la generazions e per meter ju i fondamenc de l'identità de n popul.
L é stat mic e lejendes i protagonisć del Dì dla cultura ladina, endrezà en domenia ai 21 de setember a San Martin de Tor de gra a la volontà e l endrez soraldut del diretor del Departiment Istruzion, Formazion e Cultura ladina de la Provinzia Autonoma de Busan André Comploi, con la colaborazion de Nadia Moling e l lurier de n bel team che à tout ite l Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü e l MUS LA, Museum Ladin Ciastel de Tor.

Chest argoment l é stat cernù ajache la Provinzia de Busan, con l ...
media/k2/galleries/30372/thumbs/Film_Alzheimer.jpg
20 de setember 2025

Setember, meis del Alzheimer

L Comun General de Fascia porta inant la azions de sensibilisazion sun chest argoment e sui problemes leé a ogne sort de smendrament cognitif e de demenza.
Tel meis de setember, apede che se averjer a la sajon da d’uton con duc si colores, la provinzia de Trent se enjigna a portèr dant sun sie tegnir na lingia de scomenzadives per sensibilisèr la comunanza sul tema del Alzheimer e su la demenzes. Duc chisc evenc vegn porté inant per endrez de la desvaliva comunanzes de val, e te Fascia del Comun General, tel chèder del Pian de trei egn per l svilup de na Comunanza amica de la persones con demenza.
L’atività te Fascia é peèda via ai 15 de setember, ...
media/k2/galleries/30371/thumbs/Festa_ICL_Mendranzes_Ladins_Belun.jpg
20 de setember 2025

Mendranzes adum da duta la Tèlia

Per festejèr si 50 egn l Istitut Cultural Ladin à envià raprejentanc de la 12 mendranzes recognosciudes sul tegnir de la Tèlia da la lege 482 del 1999.
Se cognoscer, se prejentèr, festejèr e se meter adum. Con chisc obietives l Istitut Cultural Ladin ge à dat alberch te Fascia tel ultim fin de setemèna a raprejentanc de la 12 mendranzes linguistiches sul tegnir de la Tèlia che é states recognosciudes da la Lege 482 del 1999.

Dut é peà via da l’idea de binèr adum chesta mendranzes linguistiches te na sociazion costituida ofizialmenter, idea nasciuda del 2024 canche, a 25 egn da l’aproazion de chela lege, la senatora Elena Testor aea endrezà n ...
media/k2/galleries/30368/thumbs/Sotscrizion_Art_6_noter.jpg
19 de setember 2025

L é nasciù la sociazion Articolo 6

Voluda da la senatora Elena Testor e da la diretorea del Istitut Cultural Ladin Sabrina Rasom, la é stata costituida ofizialmenter ai 15 de setember te Fascia.
En lunesc ai 15 de setember a Vich se à costituì ofizialmenter la Sociazion Articolo 6, na realtà che era stata tegnuda a batum da la senatora Elena Testor e sostegnuda da la Region Trentin Südtirol con l assessor ladin Luca Guglielmi con chela de stravardèr e valorisèr l patrimonie linguistich e cultural de la mendranzes a na vida desferenta e coordenèda. La neva sociazion tol ite raprejentatives de la mendranzes recognosciudes da la lege 482/99 e per la sotescrizion del at costitutif esponenc ...
media/k2/galleries/30356/thumbs/vera_web.jpg
19 de setember 2025

L’infer é arsí söla cité de Gaza

Comentar de pruma 
Pordërt essi orü te chësc comentar redazional invié y motivé da gní y tó pert ativamënter al »Di dla cultura ladina« desco un di momënc alc y soc por les Ladines y i Ladins te chësc ann 2025, mo spo ne sunsi nia bun da passé zënza atenziun y comënt dlungia chëstes notizies dl’invajiun militara y barbarica de Israel tla Cité de Gaza ia. Ci che i podun lí, aldí y odëi ti media en gran pert credibli é scenes brutales de massacri a porsones, families y mituns. (Comentar de Iaco Rigo) 

De plu ...
media/k2/galleries/30326/thumbs/Parkinson_Trent_Moena_testamonesc_raprejentanc.jpg
13 de setember 2025

Ensema l é miec, contra l solentum del Parkinson

La Sociazion de Trent à endrezà na scontrèda a Moena per prejentèr l’atività e rejonèr de bonstèr sozièl e psicologich en relazion a la malatia.
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...
media/k2/galleries/30312/thumbs/scizeri_foliet_web.jpg
12 de setember 2025

Scizeri lad. unis

Comentar de pruma
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tra­dizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n mo­ment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/30305/thumbs/gran_festa_ista_archivie_ApT.jpg
11 de setember 2025

Identitèdes adum per festejèr la Majon di Fascegn

Te Fascia l é stat envià raprejentanc de la mendranzes linguistiches de la Tèlia per n moment de confront e de baratament, musega e la defilèda de la Gran Festa da d’Istà.
Te chest an de festa la Majon di Fascegn, che la compiesc 50 egn, l’à pissà a desvaliva scomenzadives per uzèr fora chest gran travert con la comunanza. Do l Carnascèr de Ciampedel e l event soziolinguistich sul davegnir del ladin, ades l é sul calandèr etres doi apuntamenc che porta dant l’emportanza per chesta istituzion de se confrontèr con sie teritorie e sia jent, e ence de vardèr defora e de ge dèr valor a la sacotanta colaborazions anter mendranzes.
En sabeda ai 13 de setember, pean via ...
media/k2/galleries/30290/thumbs/Petra_Museo_Pardac.jpg
10 de setember 2025

Petra vida bec e families te museo

Te n percors con ativitèdes e jeghes na beza feruscola e curiousa vida, compagna e engaissa bec e families a la descorida del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac.
L’à inom Petra e l é la mascotte del Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, senta teritorièla del MUSE de Trent. L é na guida spezièla, protagonista de n percors che à inom apontin »Al museo con Petra« e che mena e compagna i bec e si genitores te n viac gustegol e enteressant per cognoscer l lengaz de la crepes, di fossii e di minerèi de noscia Dolomites patrimonie mondièl Unesco. 
Petra la fèsc colezion de minerèi, la é pascionèda de geologia e la envia e engaissa duc a descorir la ...
media/k2/galleries/30303/thumbs/Libres_scola_corsc_Dilf.jpg
10 de setember 2025

Per se miorèr col ladin

La Scola Ladina endreza doi corsc, per prinzipianc e de livel mesan. Iscrizions dant dai 21 de setember.
L Sorastant de la La Scola Ladina de Fascia Federico Corradini fèsc a saer che vegn metù a jir doi corsc de lengaz ladin per la jent, tant per chi che vel scomenzèr a entener, rejonèr e lejer l lengaz de mendranza che per chi che l sà jà ma i vel l perfezionèr e smaorèr sia competenzes.

Vegn endrezà n cors de basa A1/A2 - CCER per i prinzipianc, dai 22 de setember ai 4 de dezember, vigni lunesc da les 18:00 a les 19:30 e jebia da les 20:00 a les 21:30. L cors é tegnù da Nicoletta Riz.

N cors ...
media/k2/galleries/30288/thumbs/ferata_Perca_Sudtirol.jpg
08 de setember 2025

Mencia na rei de mobilità integrèda

Massimo Girardi, president de Transdolomites, envia i imprenditores à pissèr a n sistem che ciole fer e impianc descheche vegn fat tel Sudtirol con la card de mobilità.
»92 milions de passajes declaré del 2024, semper più jent sa mont, besegn de regoles e de limic, l é paroles che engaissa l debatit mediatich sul turism del 2025. Dut chest zenza pissèr a n sistem organich de mobilità che porte a n vero sistem de intermodalità per na oferta inovativa te la valèdes ma soraldut per poder les arjonjer con mesi alternatives al auto e coscita n tor demez da la strèdes più che l é meso.« L é paroles de Massimo Girardi, president de Transdolomites, che tol posizion ...