- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
17 de otober 2025
L’ilujiun dla pesc tla Palestina
Comentar de pruma
Da canche le Stat d’Israel é gnü fondé tl 1947, él tres sté crises y veres. Por capí n pü’ la situaziun complicada dassënn y intravaiada dla Palestina y de Israel, recordunse n valgönes tapes importantes dla storia dla popolaziun araba da öna na pert y dal’atra dla popolaziun israeliana, che n’é cina incö nia stades bunes da ciafé na soluziun de pesc definitiva. (Do na introduziun de Erna Flöss, lasciunse cunté la jona Sulafa Hammad)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Da canche le Stat d’Israel é gnü fondé tl 1947, él tres sté crises y veres. Por capí n pü’ la situaziun complicada dassënn y intravaiada dla Palestina y de Israel, recordunse n valgönes tapes importantes dla storia dla popolaziun araba da öna na pert y dal’atra dla popolaziun israeliana, che n’é cina incö nia stades bunes da ciafé na soluziun de pesc definitiva. (Do na introduziun de Erna Flöss, lasciunse cunté la jona Sulafa Hammad)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
16 de otober 2025
L’èrt de Virgilio Soraperra, a 10 egn da la mort
Te Palaz de la Region Trentin Sudtirol a Trent vegn inaugurà anché na mostra de operes del artist da Gries che se pel veder enscin ai 23 de otober.
»Virgilio Soraperra de la Zoch. L’èrt e l leam con sia tera« l é l titol de la mostra de operes del artist da Gries, a 10 egn da la mort, inaugurèda anché jebia ai 16 de otober da les 11:30 te la sala de raprejentanza del Palaz de la Region de Trent. Na mostra endrezèda da la Region Trentin Sudtirol con l assessor a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à tout su con gust la desponiblità di fies de Virgilio, Claus e Anna Rosa, per endrezèr na esposizion de sia operes e fèr cognoscer ...
»Virgilio Soraperra de la Zoch. L’èrt e l leam con sia tera« l é l titol de la mostra de operes del artist da Gries, a 10 egn da la mort, inaugurèda anché jebia ai 16 de otober da les 11:30 te la sala de raprejentanza del Palaz de la Region de Trent. Na mostra endrezèda da la Region Trentin Sudtirol con l assessor a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à tout su con gust la desponiblità di fies de Virgilio, Claus e Anna Rosa, per endrezèr na esposizion de sia operes e fèr cognoscer ...
15 de otober 2025
Jent de età al MUSE
»Jir te museo ge fèsc ben a la sanità«: con chest slogan l Museo de la scienzes de Trent met endò a jir l »Zircol de la Scienza«, con scontrèdes per i over 60 che deida a vegnir veies en bona sanità.
Chest’aisciuda passèda l MUSE de Trent à metù a jir la scomenzadiva »Zircol de la scienza«, con na lingia de scontrèdes culturèles dedichèdes a la persones con più che 60 egn. Chest event à abù n gran suzes, con duc i posć ocupé e na fila de jent prenotèda. A confermèr la valuta de chesta sort de scomenzadives, apede al bon ejit abù, l é ence i dac scientifics che vegn fora dal report su cultura e sanità del 2019 de l’Organisazion Mondièla de la Sanità e da CultureForHealth del 2022 che disc ...
Chest’aisciuda passèda l MUSE de Trent à metù a jir la scomenzadiva »Zircol de la scienza«, con na lingia de scontrèdes culturèles dedichèdes a la persones con più che 60 egn. Chest event à abù n gran suzes, con duc i posć ocupé e na fila de jent prenotèda. A confermèr la valuta de chesta sort de scomenzadives, apede al bon ejit abù, l é ence i dac scientifics che vegn fora dal report su cultura e sanità del 2019 de l’Organisazion Mondièla de la Sanità e da CultureForHealth del 2022 che disc ...
14 de otober 2025
N post per i mesi de gestion de la strèdes
La Provinzia de trent à tout su la domana portèda dant te na interogazion sotescrita da Guglielmi l prum de otober.
»Olà metone i mesi che serf per la gestion de la strèdes?« Chesta en sostanza la domana che l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi ge à manà al president del Consei provinzièl Claudio Soini l prum de otober, con la »Interrogazione a risposta orale immediata« nr 1230.
Ti ultimes egn – scrif Guglielmi – l é stat fat de gregn vèresc per renovèr i mesi a la leta del Servije de gestion de la strèdes de Fascia ma mencia lesc olache chisc mesi posse vegnir metui e tegnui a cuert per no se roinèr, ...
»Olà metone i mesi che serf per la gestion de la strèdes?« Chesta en sostanza la domana che l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi ge à manà al president del Consei provinzièl Claudio Soini l prum de otober, con la »Interrogazione a risposta orale immediata« nr 1230.
Ti ultimes egn – scrif Guglielmi – l é stat fat de gregn vèresc per renovèr i mesi a la leta del Servije de gestion de la strèdes de Fascia ma mencia lesc olache chisc mesi posse vegnir metui e tegnui a cuert per no se roinèr, ...
11 de otober 2025
L’atività de l’Autorità per la mendranzes
A Trent l é stat prejentà la relazion del 2024 del organism metù su per l control e la soravèrda su aplicazion e percacenza de la normes per ladins, mochegn e zimbres sul tegnir trentin.
Enstadì l’Autorità per la Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent à prejentà sia atività, con la relazion anuala perveduda da la lege provinzièla. Apontin la L.P. nr 6 del 2008 su la mendranzes linguistiches à pervedù chest organism, autonom ma logà daite dal Consei provinzièl: n organism che tol ite trei componenc con competenza giuridica e culturala, e de chisc un:a con funzion de president:a, che cogn vardèr sora e controlèr l’aplicazion e la percacenza de la normes per la ...
Enstadì l’Autorità per la Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent à prejentà sia atività, con la relazion anuala perveduda da la lege provinzièla. Apontin la L.P. nr 6 del 2008 su la mendranzes linguistiches à pervedù chest organism, autonom ma logà daite dal Consei provinzièl: n organism che tol ite trei componenc con competenza giuridica e culturala, e de chisc un:a con funzion de president:a, che cogn vardèr sora e controlèr l’aplicazion e la percacenza de la normes per la ...
11 de otober 2025
La degana nueva
La Facolté de Design y Erts dla Università Liedia de Bulsan à sia pruma degana: con l’ann academich nuef él l’antropologa Elisabeth Tauber da Natz/Schabs che sourantol la direzion, al post dl prof. Nitzan Cohen
L designer de produc Nitzan Cohen à mené la Facolté de Design y Erts sies agn alalongia. Segn él Elisabeth Tauber che ciapa ite te si fostus, sciche pruma ela tla storia dla plu picera facolté dla unibz. L’antrolopoga sudtiroleisa â metù man sia cariera scientifica dl 2011, tla Facolté de Scienzes dla Formazion. Dal 2016 encà fovela depierpul ence ativa tl master de Eco–Social Design dla Facolté de Design y Erts. Dant a doi agn àla spo baraté definitivamenter tla facolté a Bulsan. N vare che la ...
L designer de produc Nitzan Cohen à mené la Facolté de Design y Erts sies agn alalongia. Segn él Elisabeth Tauber che ciapa ite te si fostus, sciche pruma ela tla storia dla plu picera facolté dla unibz. L’antrolopoga sudtiroleisa â metù man sia cariera scientifica dl 2011, tla Facolté de Scienzes dla Formazion. Dal 2016 encà fovela depierpul ence ativa tl master de Eco–Social Design dla Facolté de Design y Erts. Dant a doi agn àla spo baraté definitivamenter tla facolté a Bulsan. N vare che la ...
10 de otober 2025
L president nuef à inom Roland Verra
Lita dla presidenza nueva dla UGLD-Union Generela di Ladins dla Dolomites a Urtijei: l ex Intendent dles scoles ladines de Gherdeina y Badia Roland Verra à abiné adum la maioranza de 34 oujes
L contracandidat Felix Ploner da La Pli de Mareo à pié do 28 oujes.
Roland Verra peia via si mandat da president dla Generela sot la merscia dla unité interladina, colaborazion reziproca y comunité. A el ti vàl les mioures aodanzes de bon laour y de trueps resultac vifs per la jent ladina!
L contracandidat Felix Ploner da La Pli de Mareo à pié do 28 oujes.
Roland Verra peia via si mandat da president dla Generela sot la merscia dla unité interladina, colaborazion reziproca y comunité. A el ti vàl les mioures aodanzes de bon laour y de trueps resultac vifs per la jent ladina!
10 de otober 2025
Adum con la mère di ladins
Comentar de pruma
Anché l é n dì emportant per i ladins. A Ortijei l é la radunanza de la Union Generela di Ladins dla Dolomites e vegn lità la persona che ti egn che vegn cognarà vidèr chesta sociazion. L’Union Generela di Ladins dla Dolomites l é la soula che da 75 egn en ca se dèsc ju per tegnir adum l popul de la Ladinia dolomitica storica e portèr inant si besegnes, si deric e enteresc. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Anché l é n dì emportant per i ladins. A Ortijei l é la radunanza de la Union Generela di Ladins dla Dolomites e vegn lità la persona che ti egn che vegn cognarà vidèr chesta sociazion. L’Union Generela di Ladins dla Dolomites l é la soula che da 75 egn en ca se dèsc ju per tegnir adum l popul de la Ladinia dolomitica storica e portèr inant si besegnes, si deric e enteresc. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
09 de otober 2025
La posiziun dl Ordin di Jornalisć regional
Che la Junta provinziala da Balsan ne tin nia plü la conferënza stampa ordinara do süa sentada edemala, é n stláf ala democrazia y al dërt dl’informaziun publica
Cun de 7 d’otober 2025 á la Junta provinziala de Balsan mené fora n comunicat stampa cört, che dij che dal’atra edema inant gnará les sentades dla Junta tignides de vëndres y nia plü de mertesc, y che les dezijiuns plü importantes ti gnará comunicades ai media tres comunicac stampa, ajuntá chiló y iló da declaraziuns video. Ti caji de dezijiuns de maiú relevanza – insciö la Provinzia – gnaral tigní na conferënza stampa di mëmbri de Junta de competënza tla tematica relativa tl salf Widmann, ...
Cun de 7 d’otober 2025 á la Junta provinziala de Balsan mené fora n comunicat stampa cört, che dij che dal’atra edema inant gnará les sentades dla Junta tignides de vëndres y nia plü de mertesc, y che les dezijiuns plü importantes ti gnará comunicades ai media tres comunicac stampa, ajuntá chiló y iló da declaraziuns video. Ti caji de dezijiuns de maiú relevanza – insciö la Provinzia – gnaral tigní na conferënza stampa di mëmbri de Junta de competënza tla tematica relativa tl salf Widmann, ...
05 de otober 2025
Fascia y Plan de Corones é sëgn tl "Club5"
En chësc de é i dui comités dles gares de copa dl monn ladines gnüs tuc sö ofizialmënter tla lia internazionala. Sëgn é dötes les valades ladines rapresentades
La "Club5 Sport Association" é na lia che cöi adöm i comités d’organisaziun prinzipai de gares de copa dl monn de schi alpin. Metüda sö l’ann 1988, á chësta organisaziun le fin prinzipal da sostegní y svilupé inant le sport di schi y da sostegní sambëgn ince le barat de esperiënzes y förtli danter i comités d’organisaziun, sciöche ince da rapresenté i interesc di comités ti confrunc dla FIS y dles federaziuns nazionales, tolon pert a grëmi y comités desvalis. L’ann 1988, canche l’assoziaziun é ...
La "Club5 Sport Association" é na lia che cöi adöm i comités d’organisaziun prinzipai de gares de copa dl monn de schi alpin. Metüda sö l’ann 1988, á chësta organisaziun le fin prinzipal da sostegní y svilupé inant le sport di schi y da sostegní sambëgn ince le barat de esperiënzes y förtli danter i comités d’organisaziun, sciöche ince da rapresenté i interesc di comités ti confrunc dla FIS y dles federaziuns nazionales, tolon pert a grëmi y comités desvalis. L’ann 1988, canche l’assoziaziun é ...
03 de otober 2025
Assoziazion nueva »Articul 6«
Editorial
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta assoziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta assoziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...
26 de setember 2025
Jir en vila
La tradizion orala ne à portà paroles veiores travers 40 generazions.
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.
La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.
La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...
26 de setember 2025
Plus ultra: la cultura
Comentar de pruma
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordinamënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istituziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comunicazin, dialogh publich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordinamënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istituziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comunicazin, dialogh publich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...
25 de setember 2025
Auter che demò conties
L percors per l recognosciment Unesco serf a ge fèr capir a duc l'emportanza che à mic e lejendes per portèr inant la cultura anter la generazions e per meter ju i fondamenc de l'identità de n popul.
L é stat mic e lejendes i protagonisć del Dì dla cultura ladina, endrezà en domenia ai 21 de setember a San Martin de Tor de gra a la volontà e l endrez soraldut del diretor del Departiment Istruzion, Formazion e Cultura ladina de la Provinzia Autonoma de Busan André Comploi, con la colaborazion de Nadia Moling e l lurier de n bel team che à tout ite l Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü e l MUS LA, Museum Ladin Ciastel de Tor.
Chest argoment l é stat cernù ajache la Provinzia de Busan, con l ...
L é stat mic e lejendes i protagonisć del Dì dla cultura ladina, endrezà en domenia ai 21 de setember a San Martin de Tor de gra a la volontà e l endrez soraldut del diretor del Departiment Istruzion, Formazion e Cultura ladina de la Provinzia Autonoma de Busan André Comploi, con la colaborazion de Nadia Moling e l lurier de n bel team che à tout ite l Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü e l MUS LA, Museum Ladin Ciastel de Tor.
Chest argoment l é stat cernù ajache la Provinzia de Busan, con l ...
20 de setember 2025
Setember, meis del Alzheimer
L Comun General de Fascia porta inant la azions de sensibilisazion sun chest argoment e sui problemes leé a ogne sort de smendrament cognitif e de demenza.
Tel meis de setember, apede che se averjer a la sajon da d’uton con duc si colores, la provinzia de Trent se enjigna a portèr dant sun sie tegnir na lingia de scomenzadives per sensibilisèr la comunanza sul tema del Alzheimer e su la demenzes. Duc chisc evenc vegn porté inant per endrez de la desvaliva comunanzes de val, e te Fascia del Comun General, tel chèder del Pian de trei egn per l svilup de na Comunanza amica de la persones con demenza.
L’atività te Fascia é peèda via ai 15 de setember, ...
Tel meis de setember, apede che se averjer a la sajon da d’uton con duc si colores, la provinzia de Trent se enjigna a portèr dant sun sie tegnir na lingia de scomenzadives per sensibilisèr la comunanza sul tema del Alzheimer e su la demenzes. Duc chisc evenc vegn porté inant per endrez de la desvaliva comunanzes de val, e te Fascia del Comun General, tel chèder del Pian de trei egn per l svilup de na Comunanza amica de la persones con demenza.
L’atività te Fascia é peèda via ai 15 de setember, ...
20 de setember 2025
Mendranzes adum da duta la Tèlia
Per festejèr si 50 egn l Istitut Cultural Ladin à envià raprejentanc de la 12 mendranzes recognosciudes sul tegnir de la Tèlia da la lege 482 del 1999.
Se cognoscer, se prejentèr, festejèr e se meter adum. Con chisc obietives l Istitut Cultural Ladin ge à dat alberch te Fascia tel ultim fin de setemèna a raprejentanc de la 12 mendranzes linguistiches sul tegnir de la Tèlia che é states recognosciudes da la Lege 482 del 1999.
Dut é peà via da l’idea de binèr adum chesta mendranzes linguistiches te na sociazion costituida ofizialmenter, idea nasciuda del 2024 canche, a 25 egn da l’aproazion de chela lege, la senatora Elena Testor aea endrezà n ...
Se cognoscer, se prejentèr, festejèr e se meter adum. Con chisc obietives l Istitut Cultural Ladin ge à dat alberch te Fascia tel ultim fin de setemèna a raprejentanc de la 12 mendranzes linguistiches sul tegnir de la Tèlia che é states recognosciudes da la Lege 482 del 1999.
Dut é peà via da l’idea de binèr adum chesta mendranzes linguistiches te na sociazion costituida ofizialmenter, idea nasciuda del 2024 canche, a 25 egn da l’aproazion de chela lege, la senatora Elena Testor aea endrezà n ...
19 de setember 2025
L é nasciù la sociazion Articolo 6
Voluda da la senatora Elena Testor e da la diretorea del Istitut Cultural Ladin Sabrina Rasom, la é stata costituida ofizialmenter ai 15 de setember te Fascia.
En lunesc ai 15 de setember a Vich se à costituì ofizialmenter la Sociazion Articolo 6, na realtà che era stata tegnuda a batum da la senatora Elena Testor e sostegnuda da la Region Trentin Südtirol con l assessor ladin Luca Guglielmi con chela de stravardèr e valorisèr l patrimonie linguistich e cultural de la mendranzes a na vida desferenta e coordenèda. La neva sociazion tol ite raprejentatives de la mendranzes recognosciudes da la lege 482/99 e per la sotescrizion del at costitutif esponenc ...
En lunesc ai 15 de setember a Vich se à costituì ofizialmenter la Sociazion Articolo 6, na realtà che era stata tegnuda a batum da la senatora Elena Testor e sostegnuda da la Region Trentin Südtirol con l assessor ladin Luca Guglielmi con chela de stravardèr e valorisèr l patrimonie linguistich e cultural de la mendranzes a na vida desferenta e coordenèda. La neva sociazion tol ite raprejentatives de la mendranzes recognosciudes da la lege 482/99 e per la sotescrizion del at costitutif esponenc ...
19 de setember 2025
L’infer é arsí söla cité de Gaza
Comentar de pruma
Pordërt essi orü te chësc comentar redazional invié y motivé da gní y tó pert ativamënter al »Di dla cultura ladina« desco un di momënc alc y soc por les Ladines y i Ladins te chësc ann 2025, mo spo ne sunsi nia bun da passé zënza atenziun y comënt dlungia chëstes notizies dl’invajiun militara y barbarica de Israel tla Cité de Gaza ia. Ci che i podun lí, aldí y odëi ti media en gran pert credibli é scenes brutales de massacri a porsones, families y mituns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu ...
Pordërt essi orü te chësc comentar redazional invié y motivé da gní y tó pert ativamënter al »Di dla cultura ladina« desco un di momënc alc y soc por les Ladines y i Ladins te chësc ann 2025, mo spo ne sunsi nia bun da passé zënza atenziun y comënt dlungia chëstes notizies dl’invajiun militara y barbarica de Israel tla Cité de Gaza ia. Ci che i podun lí, aldí y odëi ti media en gran pert credibli é scenes brutales de massacri a porsones, families y mituns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu ...
13 de setember 2025
Ensema l é miec, contra l solentum del Parkinson
La Sociazion de Trent à endrezà na scontrèda a Moena per prejentèr l’atività e rejonèr de bonstèr sozièl e psicologich en relazion a la malatia.
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...
La sociazion Parkinson Trent vel ge stèr vejin a la persones malèdes e jir fora da la zità per ruèr sui teritories. Per chest l’à endrezà na lingia de scontrèdes te duta la provinzia per fèr cognoscer la sociazion e portèr atenzion ai besegnes e la domanes de la persones col Parkinson, a sia jent e ence a duc chi che ge stèsc apede. Semper più persones se troa a cogner conviver con chesta malatia neurodegenerativa progressiva, per fortuna che la enrescida la é a do a do che la fèsc vèresc inant ...
12 de setember 2025
Scizeri lad. unis
Comentar de pruma
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tradizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n moment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
Domënia ai 14 de setember se binarà prum viade per n’encontada a Ortijei dute le compagnie dei scizeri de le val ladine. N’ocajion de festa, con en program che va davò chël tradizional dei scizeri, co la binada de le compagnie sun Plaza S. Antone la márcia fin nte gliejia per la S. Mëssa, la salva de onour e pò n moment de discusción ntel self de la cultura. E per fenì la marëna e n davòmesdì deberiada con mujica. (Comentar de Lorenzo Soratroi)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
