Atualité


30 de messel 2025
Nef sbunf a la Reina
L conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi à prejentà na proponeta de orden del dì per ge domanèr a la Jonta che la se dae ju, ensema ai atores del sistem de marketing e turism, a endrezèr evenc per l svilup de la Marmolèda.
La setemèna passèda l Consei de la Provinzia de Trent à aproà la manovra de assestament de bilanz de previjion per i ejercizies finanziaries 2025-2027. Te chest contest l é stat aproà, con l’astenjion de gran pèrt di conseieres de mendranza, la proponeta de orden del dì prejentèda dal conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi, ensema al conseier Walter Kaswalder, che revèrda la Marmolèda e la scomenzadives che pel ge dèr sbunf a sia promozion turistica.
Con chesta proponeta l Consei provinzièl ...
La setemèna passèda l Consei de la Provinzia de Trent à aproà la manovra de assestament de bilanz de previjion per i ejercizies finanziaries 2025-2027. Te chest contest l é stat aproà, con l’astenjion de gran pèrt di conseieres de mendranza, la proponeta de orden del dì prejentèda dal conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi, ensema al conseier Walter Kaswalder, che revèrda la Marmolèda e la scomenzadives che pel ge dèr sbunf a sia promozion turistica.
Con chesta proponeta l Consei provinzièl ...


28 de messel 2025
Rosengarten Bus: trasporc più vejin a la jent
La Sociazion Transdolomites à prejentà l projet de comunicazion tras n sito internet olache apede ai oraries e la streca se troa ence informazions de storia, natura, geologia e cultura, ence per ladin.
Rosengarten Bus: n viac zenza auto tel cher de la Dolomites. L é l inom del projet che la Sociazion Transdolomites, vidèda dal president Massimo Girardi, à prejentà ai 17 de messèl jun Busan al Museo de la Scienzes Naturèles. »Se trata de n projet de comunicazion, fazile unich te la Talia – à spiegà Girardi – che vegn proponet su la linea de trasport publich nr 180 che viaja anter Busan e la Val d’Ega e la rua sa Vich. L obietif l é chel de sostegnir na maor doura di servijes publics de ...
Rosengarten Bus: n viac zenza auto tel cher de la Dolomites. L é l inom del projet che la Sociazion Transdolomites, vidèda dal president Massimo Girardi, à prejentà ai 17 de messèl jun Busan al Museo de la Scienzes Naturèles. »Se trata de n projet de comunicazion, fazile unich te la Talia – à spiegà Girardi – che vegn proponet su la linea de trasport publich nr 180 che viaja anter Busan e la Val d’Ega e la rua sa Vich. L obietif l é chel de sostegnir na maor doura di servijes publics de ...


28 de messel 2025
Na fola per Gaza, con Emergency e ANPI
L'à abù n suzes sorafora ogne previjion la scomenzadiva de la pasta antifascista endrezèda forin Fiem per sostegnir l'atività de la sociazion de Gino Strada per la popolazion palestineisa.
La era stata anunzièda anter la polemiches, la scomenzadiva metuda a jir en domenia ai 27 de messèl a Daian, forin Fiem: na scomenzadiva de solidarietà, endrezèda dal Grop Emergency de Fiem e Fascia, con a cef la presidenta Orietta Gabrielli, per sostegnir l'atività che la sociazion metuda su da Gino Strada porta inant anter mile dificoltèdes ence a Gaza. L'idea l era chela de enjignèr, per la pruma outa ence te Fiem, la »pasta antifascista«.
La »pasta antifascista«
Se trata de na scomenzadiva ...
La era stata anunzièda anter la polemiches, la scomenzadiva metuda a jir en domenia ai 27 de messèl a Daian, forin Fiem: na scomenzadiva de solidarietà, endrezèda dal Grop Emergency de Fiem e Fascia, con a cef la presidenta Orietta Gabrielli, per sostegnir l'atività che la sociazion metuda su da Gino Strada porta inant anter mile dificoltèdes ence a Gaza. L'idea l era chela de enjignèr, per la pruma outa ence te Fiem, la »pasta antifascista«.
La »pasta antifascista«
Se trata de na scomenzadiva ...


23 de messel 2025
Trei filmac e n portal ladin
Tl Di dla Unité Ladina é vegnù prejenté nuefs prodoc per daidé i ladins a conlauré y se lascé conesce tl mond.
Per sotrissé la viveza y la unité anter i ladins a na vida lesiera él vegnù mostré trei filmac, curtes testemonianzes sun l popul dles Dolomites. La presidenta Milva Mussner à prejenté ‘Ladinia, l raion di Ladins’, con test de Roland Verra che te 7 menuc, con la videocomposizion moderna dl joen Martin Demetz da Ortijëi, met dant i momenc storics plu emportanc, conté per ladin dolomitan da Pablo Palfrader y con sot titui da cerne anter talian, todesch y ingleis. Na produzion che sarà de utl per ...
Per sotrissé la viveza y la unité anter i ladins a na vida lesiera él vegnù mostré trei filmac, curtes testemonianzes sun l popul dles Dolomites. La presidenta Milva Mussner à prejenté ‘Ladinia, l raion di Ladins’, con test de Roland Verra che te 7 menuc, con la videocomposizion moderna dl joen Martin Demetz da Ortijëi, met dant i momenc storics plu emportanc, conté per ladin dolomitan da Pablo Palfrader y con sot titui da cerne anter talian, todesch y ingleis. Na produzion che sarà de utl per ...


20 de messel 2025
Trois de Lum
Anter les scomenciadives pensedes da la presidenta dla Union Generela di Ladins Milva Mussner per chest Di dla Unité Ladina, gran paruda à fat la esposizion dles beles fotografies de Massimo Bolognini, fotograf scrit ite tla Fiaf (Federazion dles Assoziazions Fotografiches dla Talia) che ti agn à svilupé n raport particolar con l raion ladin. Tla Ciasa dla Moniaria, tant tla sala Danilo Dezulian che tla bela stala sot ite, él vegnù metù fora i retrac te na mostra dal titol »Trois de ...


19 de messel 2025
Che assane anché se no fossa stat l’Union?
Tel Di dla Unité ladina l president de l'Union di Ladins de Fascia Fernando Brunel à recordà i 70 egn de l'Union di Ladins de Fascia, rejonan con convinzion e emozion de che che l é stat fat te chisc egn, da sia sociazion de val e da l'Union Generela.
Proon a se fegurar che che fossa aldidanché de noscia cultura e lengaz se no fossa stat l'Union Generela e le Union de valada.
Vegnissel amò rejonà ladin?
Per tegnir su l lengaz la Union à realisà i sfoes ladins: Nos Ladins fin dal 1949, doventà La Usc di Ladins del 1972. L’Union de Fascia à metù su La Veisc, La Ousc de Fascia e Nosha Jent, l'à endrezà i prumes vocabolaries, i prumes corsc de grafia ladina, l’à vardà de sensibilisar la jent a rejonar ladin te vigni moment de la vita ...
Proon a se fegurar che che fossa aldidanché de noscia cultura e lengaz se no fossa stat l'Union Generela e le Union de valada.
Vegnissel amò rejonà ladin?
Per tegnir su l lengaz la Union à realisà i sfoes ladins: Nos Ladins fin dal 1949, doventà La Usc di Ladins del 1972. L’Union de Fascia à metù su La Veisc, La Ousc de Fascia e Nosha Jent, l'à endrezà i prumes vocabolaries, i prumes corsc de grafia ladina, l’à vardà de sensibilisar la jent a rejonar ladin te vigni moment de la vita ...


18 de messel 2025
I prumes sauc sui trampolins olimpics de Pardac
L é stat inaugurà la neva strutures al stadie Dal Ben de Pardac do doi egn e mez de lurieres.
Do passa doi egn dal scomenz di lurieres, en lunesc ai 14 de messèl, l é stat inaugurà ofizialmenter i neves trampolins del saut de Pardac, fac su del 1989 per i Campionac mondièi de schi del 1991. N moment spezièl a la prejenza de l’autoritèdes locales e provinzièles, ma ence de atlec e atltes de saut e combinèda nordica de la Nazionèla talièna che à proà la neva strutures omologhèdes jà la setemèna inant. I trampolins del stadie del saut G. Dal Ben de Pardac l é la pruma opera fenida tel ...
Do passa doi egn dal scomenz di lurieres, en lunesc ai 14 de messèl, l é stat inaugurà ofizialmenter i neves trampolins del saut de Pardac, fac su del 1989 per i Campionac mondièi de schi del 1991. N moment spezièl a la prejenza de l’autoritèdes locales e provinzièles, ma ence de atlec e atltes de saut e combinèda nordica de la Nazionèla talièna che à proà la neva strutures omologhèdes jà la setemèna inant. I trampolins del stadie del saut G. Dal Ben de Pardac l é la pruma opera fenida tel ...


18 de messel 2025
Rost y fum
Comentar de pruma
En chest iadé é la festa dla Unité Ladina vegnuda tegnuda te Fascia per auzé fora doi cedeans importanc per l ativism cultural ladin: i 70 agn dla Union di Ladins de Fascia y i 50 agn dl Istitut Cultural Ladin »majon di fascegn«. Da vedei, audì y sentì él sté en chest domesdì de plu consciderazions diretes o ence demé indicatives per na dejunion pericolousa che jissa da desgropé zenza leges nueves, y pona ence impulsc utli y sensazions encherscioules. La mujiga plajoula, dalonc da la ...
En chest iadé é la festa dla Unité Ladina vegnuda tegnuda te Fascia per auzé fora doi cedeans importanc per l ativism cultural ladin: i 70 agn dla Union di Ladins de Fascia y i 50 agn dl Istitut Cultural Ladin »majon di fascegn«. Da vedei, audì y sentì él sté en chest domesdì de plu consciderazions diretes o ence demé indicatives per na dejunion pericolousa che jissa da desgropé zenza leges nueves, y pona ence impulsc utli y sensazions encherscioules. La mujiga plajoula, dalonc da la ...


17 de messel 2025
Unité y viveza tl di che abina i ladins adum
Al Di dla Unité Ladina a Sèn Jan à tout pert reprejentanc istituzionai dles provinzies, dla region, dla majera pert di comuns de Fascia y ence da d'autri comuns dla Ladinia.
L zil de abiné adum ladins da dutes les valedes dles Dolomites é vegnù arjont en domenia a Sèn Jan. L Di dla Unité Ladina, che la Union Generela di Ladins dla Dolomites met a jì vigni ann entourn i 14 de messel, per recordé la gran adunanza di Ladins sun l jouf de Sela dl 1946, se à dejout chest ann ai 13 de messel en colaborazion con la Union di Ladins de Fascia.
Per chesta ocajion à la presidenta Milva Mussner pensé a na vida mingol lesiera per tegnì adum i ladins, con mujiga, filmac, retrac: ...
L zil de abiné adum ladins da dutes les valedes dles Dolomites é vegnù arjont en domenia a Sèn Jan. L Di dla Unité Ladina, che la Union Generela di Ladins dla Dolomites met a jì vigni ann entourn i 14 de messel, per recordé la gran adunanza di Ladins sun l jouf de Sela dl 1946, se à dejout chest ann ai 13 de messel en colaborazion con la Union di Ladins de Fascia.
Per chesta ocajion à la presidenta Milva Mussner pensé a na vida mingol lesiera per tegnì adum i ladins, con mujiga, filmac, retrac: ...


12 de messel 2025
Notes per catalan e furlan aur l istà de Fascia
Con doi bie conzerc de gropes de mendranza de nonzech se à avert l Panorama Music Festival.
L é scomenzà con gran sbunf chest istà l Panorama Music Festival. La edizion torona numer 10 à volù ge dedichèr amò maor lèrga a la musega de la comunanzes de mendranza linguistica, col projet »Lengac de mendranza, musega èrt e letradura« endrezà da La Grenz e dal diretor artistich Enrico Tommasini col sostegn de la Region Trentin-Südtirol, de la Provinzia de Trent, del Comun General de Fascia e del Comun de Moena.
L prum apuntament, te la senta de La Grenz a Moena en sabeda ai 28 de jugn e sui ...
L é scomenzà con gran sbunf chest istà l Panorama Music Festival. La edizion torona numer 10 à volù ge dedichèr amò maor lèrga a la musega de la comunanzes de mendranza linguistica, col projet »Lengac de mendranza, musega èrt e letradura« endrezà da La Grenz e dal diretor artistich Enrico Tommasini col sostegn de la Region Trentin-Südtirol, de la Provinzia de Trent, del Comun General de Fascia e del Comun de Moena.
L prum apuntament, te la senta de La Grenz a Moena en sabeda ai 28 de jugn e sui ...


11 de messel 2025
Uteres/0.2: identità e libertà
L artist da Gries Claus Soraperra met fora sia instalazions te na motra a Castel Ivano de Strigno.
Do doi egn da sia prejentazion te Museo Ladin, Claus Soraperra porta sia mostra e sia performance Uteres/0.2 tel Spazie zivich Albano Tomaselli de Castel Ivano a Strigno. L’esposizion, che vegn inaugurèda en sabeda ai 12 de messèl da les 18:00, é stata proponeta da Croxarie, na sociazion culturèla che se dèsc ju per la valorisazion de la cultura, en colaborazion col Comun de Castel Ivano, l Ecomuseo de la Valsugana, l Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e Litodelta.
Se pel lejer de più su La ...
Do doi egn da sia prejentazion te Museo Ladin, Claus Soraperra porta sia mostra e sia performance Uteres/0.2 tel Spazie zivich Albano Tomaselli de Castel Ivano a Strigno. L’esposizion, che vegn inaugurèda en sabeda ai 12 de messèl da les 18:00, é stata proponeta da Croxarie, na sociazion culturèla che se dèsc ju per la valorisazion de la cultura, en colaborazion col Comun de Castel Ivano, l Ecomuseo de la Valsugana, l Istitut Cultural Ladin Majon di fascegn e Litodelta.
Se pel lejer de più su La ...


11 de messel 2025
Nüsc politics nes provochëia
Dal punt d’odüda finanziar, é le 2025 por nüsc rapresentanc politics provinziai y regionai n ann straordinar. Bele dal mëteman dl ann ái podü se ralegré cun n aumënt dl 10,7% sön sü paiamënc, tan co za. 1.000 euro brutto al mëis. Inant ésera jüda de merz, canche ai á ciafé sön busta paga incër 19 mile euro sciöche »adatamënt ala inflaziun« por i agn 2022 y 2023. Ó dí che sce an cumpëda adöm ci che ai davagna bele zënza, ái albü ma te chël mëis na busta paga de passa 31.500€ brutto. I ne ...


10 de messel 2025
Toponomastica, anter normes e memoria populèra
A Trent l prum convegn internazionèl su la doura di inomes de lech de la mendranzes linguistiches storiches de la Tèlia, endrezà dal assessor regionèl Luca Guglielmi.
Se à tegnù a Trent, ai 2 e 3 de messèl, te la sala de raprejentanza de la Region Trentin-Südtirol, l prum convegn internazionèl su la toponomastica de la mendranzes linguistiches storiches te la Tèlia, endrezà dal assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi en colaborazion con l’Università de Trent. Na ocajion de confront e de reflescion su n tem che tocia la reijes identitères de la comunanzes mendres e che veit tel patrimonie toponomastich n strument fondamentèl per la ...
Se à tegnù a Trent, ai 2 e 3 de messèl, te la sala de raprejentanza de la Region Trentin-Südtirol, l prum convegn internazionèl su la toponomastica de la mendranzes linguistiches storiches te la Tèlia, endrezà dal assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi en colaborazion con l’Università de Trent. Na ocajion de confront e de reflescion su n tem che tocia la reijes identitères de la comunanzes mendres e che veit tel patrimonie toponomastich n strument fondamentèl per la ...


09 de messel 2025
Marmolèda: n post olà vegnir amò
Do 3 egn dal destach de giacia sun Marmolèda, a Cianacei la messa per recordèr la vitimes e l prum apuntament de »Canazei Campo Base« con la sociazion nasciuda per recordèr Nicolò Zavatta.
Anter la cianties che à avert la pruma scontrèda de la rassegna »Canazei Campo Base« l era ence »Hai un amico in me« de Riccardo Cocciante. Sun paladina, un di amisc de Nicolò Zavatta, che de 22 egn l é stat l più jon di 11 morc sun Marmolèda, à sonà la chitara e ciantà per el con sentiment. Belapontin sun envit de la giornalista Elisa Salvi, che rencura duta la lingia de evenc, en domenia ai 6 de messèl te Piaz Marconi l é stat endrezà n talk per recordèr chest burt fat ensema con la sociazion ...
Anter la cianties che à avert la pruma scontrèda de la rassegna »Canazei Campo Base« l era ence »Hai un amico in me« de Riccardo Cocciante. Sun paladina, un di amisc de Nicolò Zavatta, che de 22 egn l é stat l più jon di 11 morc sun Marmolèda, à sonà la chitara e ciantà per el con sentiment. Belapontin sun envit de la giornalista Elisa Salvi, che rencura duta la lingia de evenc, en domenia ai 6 de messèl te Piaz Marconi l é stat endrezà n talk per recordèr chest burt fat ensema con la sociazion ...


09 de messel 2025
Trois de Lum tla Ladinia
N projet fotografich de Massimo Bolognini va ite te tematiches liedes a la cultura ladina dla popolazion dles Dolomites. I retrac vegnirà metus fora tla Ciasa dla Moniaria a Sèn Jan.
Massimo Bolognini vif a Este tla provinzia de Pèdua, al é pascioné de fotografia y al à svilupé tl temp projec fotografics desvalifs con l obietif de conté stories. Al é scrit ite tla Fiaf (Federazion dles Assoziazions Fotografiches dla Talia), al à arjont ejic de valour te desvalifs concursc fotografics y colaboré con editours per publicazions spezifiches da mont.
Bolognini à svilupé n raport particolar con l raion ladin y danter si projec fotografics é ence l mond ladin dles Dolomites ...
Massimo Bolognini vif a Este tla provinzia de Pèdua, al é pascioné de fotografia y al à svilupé tl temp projec fotografics desvalifs con l obietif de conté stories. Al é scrit ite tla Fiaf (Federazion dles Assoziazions Fotografiches dla Talia), al à arjont ejic de valour te desvalifs concursc fotografics y colaboré con editours per publicazions spezifiches da mont.
Bolognini à svilupé n raport particolar con l raion ladin y danter si projec fotografics é ence l mond ladin dles Dolomites ...


04 de messel 2025
»Egererhütte«?
Comentar de pruma
Al pê che vigni isté ais so argomënt de polemica, chësc isté á metü man cun la proposta gnüda da pert de na funzionara dl AVS (»Alpenverein Südtirol«) da tó jö i inoms ofiziai dles üties da munt che corespogn ales cités todësces (olache al ê les seziuns dla Lia austriaca y todëscia de Munt che fajô sö chëstes prömes üties ti crëps tirolesc da laota) y da i dé n inom »südtirolesc«. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Al pê che vigni isté ais so argomënt de polemica, chësc isté á metü man cun la proposta gnüda da pert de na funzionara dl AVS (»Alpenverein Südtirol«) da tó jö i inoms ofiziai dles üties da munt che corespogn ales cités todësces (olache al ê les seziuns dla Lia austriaca y todëscia de Munt che fajô sö chëstes prömes üties ti crëps tirolesc da laota) y da i dé n inom »südtirolesc«. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


03 de messel 2025
L lament di giacees
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacees, tel Museo Geologich de la Dolomites a Pardac se pel veder e scutèr la instalazion dal titol »Un suono in estinzione«, e n muie de auter.
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...
Che rumor fèjel n giacé? Chi stajeel tel mèr tel Triassich? E colugn segnes èi lascià i prumes retii sui crepes de la Dolomites? Al Museo Geologich de la Dolomites a Pardac l istà 2025 se aur con n rich program de ativitèdes e proponetes per descorir, tras minerèi, fossii e giacees, stories che rejona de nosc teritorie e de sia trasformazions.
Tel An internazionèl per l mantegniment di giacées, l museo propon n viac tel temp geologich metan al luster si elemenc maraveousc e delicac con ...


02 de messel 2025
Cians delibrá da morones
Dal 1. de messé 2025 incá vélel tla Talia la "Legge Brambilla" che scona i cians y i atri tiers (de bosch y de ciasa) da maltratamënc y morones de vigni sort. Sëgn él proibí da taché i cians. Straufunghes cina 5.000,00 Euro y condanes penales por caji de soferënzes y maltratamënc plü crödi
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...
Al é de chi che l’arata na novité storica, chësta lege deliberada por ultim gre dal Senat a Roma. Dal 1. de messé 2025 inant vëgnel ince tla Talia (dlungia a d’atri Paisc) sconé le tier de vigni vers. Degun tier ne dess plü gní taché pro ma morona o pro na corda.
Da sëgn inant é le tier sconé dala lege, al á sü dërc, sce le/la patrun/la patrona ó o nia, le tier mëss gní traté cun respet y dediziun. Cina sëgn se limitâ la lege a sconé le “sentimënt dles porsones” por i tiers. Sëgn, indere, ...


27 de jugn 2025
Buramënt dolomitich
Comentar de pruma, de Pablo Palfrader
En chësc de á fat sciosciüre n video olache n ciafer jô sö por Ju de Frara y fajô surpassades y drifts tles ótes danter le »trafich da vignidé«. L’ël é gnü identifiché y é sëgn lëde dala patënt. Le medemo i êl sozedü l’ann passé a n jonn che sbrisciâ da San Martin sö cuntra Antermëia. Al n’é nia i pröms y al ne sará gnanca i ultims. Al é dui ejëmpli de ci che an vëiga vigni ann. Les Dolomites n’é nia ma n magnet por cënc de milesc de porsones che ó se gode la munt, mo ince por val’ »piloc« che ...
En chësc de á fat sciosciüre n video olache n ciafer jô sö por Ju de Frara y fajô surpassades y drifts tles ótes danter le »trafich da vignidé«. L’ël é gnü identifiché y é sëgn lëde dala patënt. Le medemo i êl sozedü l’ann passé a n jonn che sbrisciâ da San Martin sö cuntra Antermëia. Al n’é nia i pröms y al ne sará gnanca i ultims. Al é dui ejëmpli de ci che an vëiga vigni ann. Les Dolomites n’é nia ma n magnet por cënc de milesc de porsones che ó se gode la munt, mo ince por val’ »piloc« che ...


24 de jugn 2025
La ferata de la Veisc te la teila de l’Europa
Transdolomites à endrezà n convegn a Bruxelles per uzèr fora l besegn de investir te la mobilità sun scina e prejentèr l projet de la ferata de la Veisc.
Transdolomites seghita a esser protagonista sui maores desć de discuscion su la mobilità a livel local, nazional e adertura internazional. Ai 20 de mé la sociazion à endrezà n gran convegn a Bruxelles olache l’à portà l projet de la ferata de la valèdes de la Veisc ma soraldut l’à metù al luster l ruol de l’Union Europeana per l potenziament de la rei de ferates ti raions alpins per permeter l svilup sostegnibol.
»L é stat na scontrada che à domanà n empegn de meisc e soraldut con la endesfida ...
Transdolomites seghita a esser protagonista sui maores desć de discuscion su la mobilità a livel local, nazional e adertura internazional. Ai 20 de mé la sociazion à endrezà n gran convegn a Bruxelles olache l’à portà l projet de la ferata de la valèdes de la Veisc ma soraldut l’à metù al luster l ruol de l’Union Europeana per l potenziament de la rei de ferates ti raions alpins per permeter l svilup sostegnibol.
»L é stat na scontrada che à domanà n empegn de meisc e soraldut con la endesfida ...