Atualité

media/k2/galleries/28944/thumbs/Screenshot_2025-02-12_alle_21.46.54.jpg
21 de fauré 2025

Ospedèl: ge vel servijes e personal sanitèr

Tel percors partezipatif per la neva strutura sanitèra de la valèdes de la Veisc l é stat rejonà trop de localisazion, ma la jent domana soraldut assistenza, vijites e ejames, davejin e te tempes curc.
Olà fajone su l nef ospedèl de Fiem? L é n gran aparat organisatif, chel che la Provinzia de Trent à metù en pe per portèr inant l percors partezipatif per la neva strutura sanitèra per la valèdes de la Veisc. Na lingia de normes, criteries, studies e valutazions che se pel troèr ence online sul sito de la PAT, e dapò scontrèdes sun desć tematics con aministradores e con esperc de desvalives setores metui a jir anter november e jené, e amò confronc con la jent sul teritorie e la regoeta de ...
media/k2/galleries/28932/thumbs/horizontal-shot-desks-inside-scottish-parliament-building_web.jpg
21 de fauré 2025

Al tira le vënt

Comentar de pruma
Ci nen dí dles tratatives de coaliziun por le govern nü dl’Austria? Che la FPÖ cun l’aspirant a canzelier Her­bert Kickl n’é nia jü ite plü co n tant de compromisc por les nomina­ziuns di ministri cun la ÖVP, mo che tla finada á mostré sides la FPÖ co la ÖVP la dërta müsa, o dit damí: la dërta anima, chëra de sü prinzips – díjiti »valurs«. Sëgn proa la ÖVP danü da mëte sö n govern cun la SPÖ. La coaliziun ess na maioranza tan strënta tl parlamënt, che na stabilité politica tl’Austria ...
media/k2/galleries/28929/thumbs/ejams_ladin.jpg
21 de fauré 2025

Ejam de ladin: i mëmbri dla comisciun é gnüs nominá

Ai 18 de forá, sön proposta dl assessur Daniel Alfreider, á la Junta provinziala nominé i mëmbri dla comisciun por l’aprovaziun dla conescënza dl lingaz ladin
Por podëi insigné tles scores dles valades ladines vëgnel damané la conescënza dl lingaz talian, dl todësch y dl ladin. Dlungia l’atestat de bilinguism, él da sostigní n ejam spezifich dan na comisciun nominada aposta, por garantí les competënzes tl lingaz y tla cultura ladina.
"La cualité dl insegnamënt tles scores ladines depënn, por na buna pert, dala preparaziun y dala cualificaziun di insegnanc. L’ejam de ladin rapresentëia n elemënt fondamental nia ...
media/k2/galleries/28941/thumbs/Pierangelo_Giacomuzzi.jpg
20 de fauré 2025

Comunanzes adum per na tera con trei lengac

Ai 21 de firé, dì del lengaz de la mère, vegn sotescrit na cordanza anter la Magnifica Comunità de Fiem, l Comun General de Fascia e la Comunità del Unterland per valorisèr i lengac del teritorie.
L Consei General del Comun General de Fascia, te sia ultima scontrèda stata ai 5 de firé, l à aproà na convenzion co la Magnifica Comunità de Fiem per la valorisazion del lengaz ladin. Descheche à deschiarì te chela ocajion l procurador Bepe Detomas, da man de la Magnifica Comunità de Fiem l é ruà na proponeta enteressanta, per valorisèr e cognoscer duc i lengac del teritorie che chesta realtà la tol ite, donca l ladin, rejonà a Moena, l todesch rejonà a Trodena e ence i desvalives dialec di ...
media/k2/galleries/28881/thumbs/hands-male-graphic-designer-using-laptop_web.jpg
14 de fauré 2025

»Ia« o »ca«, viva le volontariat

Comentar de pruma
Sëgn vëgnera cialda por les uniuns de volontariat, de chëres che al n’é tl Südtirol incër 4.600. La reforma dl Terz setur tla Talia cun l’istituziun dl RUNTS (register unich nazional dl terz setur) vá derevers al 2017 (é porchël bele 8 agn vedla), mo defat s’á te nosta provinzia impormó chës 2.500 uniuns metü a post – chël ó dí scrit ite tl portal dl RUNTS cun i dac damaná y ciarié sö i documënc desco at costitutif, statut atualisé, cunc consuntifs almanco di ultims 3-4 agn, verbai dles ...
media/k2/galleries/28849/thumbs/fregolar_bando.jpg
11 de fauré 2025

Va inant l ‘Bando fregolères’

L an passà l é ruà ite passa mile domanes e l é stat conzedù passa 2 milions de contribut. L é temp fin ai 31 de otober.
Va inant ence del 2025 la cordanza anter la Provinzia de Trent, i Consorzies BIM del Trentin, la Federazion Trentina de la Cooperazion e la Sociazion Artejegn per la seconda edizion del ‘Bando fregolères’ che à l obietif de miorèr la calità de l’aria del teritorie provinzièl.

»I numeres de la pruma edizion, con passa mile domanes ruèdes ite, conferma che sion su la strèda giusta. Sion segures che ence per l bando 2025 la resposta de la comunanza sarà positiva« à dit l’assessora al ambient ...
media/k2/galleries/28819/thumbs/everybody-is-imprisoned-moment-there-is-silver-lining-horizon_web.jpg
07 de fauré 2025

Deportazions?

Comentar de pruma
Netanyahu, l premier de Israel, é sté ufizialmenter da Trump, l presi­dent republican dl’America relité do 4 agn de Biden. Trump ti à fat i complinenc a Netanyahu per avei fat n »bel laour«. Mia domanda é sce i son ciamò persones da n cervel, o co? Chesta ultima vera d’Israel contra Hamas, y ben duc i palesti­neisc, à copé cheles 50.000 persones, ziviles y militantes, tla Strisciola de Gaza, anter chestes milesc de mutons. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/28835/thumbs/Ospedal_scontrada_aministradores.jpg
06 de fauré 2025

Olà fajone l nef ospedèl de la valèdes de la Veisc?

Ai 10, 11 e 12 de firé l é trei scontrèdes avertes a la jent. Duc pel manèr ite sia osservazions dant dai 28 de chest meis.
Beleche duc i é a una: l nef ospedèl de Ciavaleis cognarà vegnir fat su te n post da poder ruèr apede sorì, tant da la jent che dal personal. Miec se vejin a un di paijes più gregn de Fiem e miec amò tel raion olache l é jà l veie ospedèl. L cognarà esser integrà con l’autra strutures sanitères del teritorie desche per ejempie la Cèses de la Sanità de Sèn Jan e Pardac e la Cèses de Paussa e con la vita de la valèdes per garantir na conescion forta con l sistem sozio-sanitarie del teritorie e ...
media/k2/galleries/28811/thumbs/Pedies.jpg
05 de fauré 2025

Pedies de TV Ladina se slèria

Con de firé l program ladin l é ence sul canal de la televijion AltoAdige TV.
L program ‘Pedies’ l porta dant neves e curiositèdes da Fascia, e da l’autra valèdes ladines, a na vida gustegola, feruscola e sćiantiva, col uzèr fora l lengaz ladin tras l’atualità.

Pedies l é endrezà dal personal di Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia co la supervijion de la giornalista responsabola Monica Cigolla, e l vegn fora vigni sabeda sul canal Youtube TV ladina, e sun Trentino Tv – de sabeda da les 6:00 da sera, de domenia da mesa la does domesdì e de lunesc ...
media/k2/galleries/28794/thumbs/calandar_Avent_Girardi3.jpg
05 de fauré 2025

Na mostra de calandères de Avent

Massimo Girardi ne conta de sia pascion de regoer i Adventskalender, l n à te cèsa na carantina duc desvalives e ge saessa bel che i posse vegnir metui fora ence te paisc.
L calandèr de Avent l é stat durà per la pruma outa dai luterans todesc tel XIX e XX secol e da enlouta l se à slarià fora soraldut ti paijes de lengaz todesch. L é na tradizion dedichèda ai bec per compagnèr l trat de temp dant de la gran festa del Nadèl.
Ma perché pa aon tirà ca la storia di calandères de Avent canche sion jà tel temp de Carnascèr? Percheche volon ve contèr de n enteres curious e gustegol de Massimo Girardi da Vich che da egn l regoi calandères de Avent.

Podede lejer dut su La ...
media/k2/galleries/28787/thumbs/Conferenzamendranzes_desch2.jpg
01 de fauré 2025

Contribuc e ativitèdes per la mendranzes

La 40^ Conferenza de la mendranzes à aproà la destinazion di zirca 650 mile euro che la Provinzia de Trent met a la leta de ladins, mochegn e zimbres.
La é ruèda al  numer 40, la Conferenza de la mendranzes de la Provinzia de Trent. En mèrtesc ai 28 de jené la é stata chiamèda ite denef online, desche la ultima outes, e desche l'ultima outa a la vidèr no l é stat Maurizio Fugatti. L president de la PAT, che l à ence la delega a la mendranzes linguistiches, l à enciarià ence chest’outa l assessor Simone Marchiori, che apede a la politiches de abitajon e patrimonie l se cruzia ence de la promozion de la cognoscenza de l'autonomia.

...
media/k2/galleries/28770/thumbs/Xplata2_testata_foliet_web.jpg
31 de jené 2025

Dan 35 ani: »La Usc« n iede al’ena

Comentar de pruma
Canche la Union Generela di Ladins dla Dolomites ti l’ova vagheda ai prims de fauré dl 1990 a dé ora na zaita n iede al’ena, ne se nmaginova deguni che la storia pudëssa mo jì inant per 35 ani alalongia y deplù. Ntlëuta fova chësc vare stat plutosc n esperimënt, n ne savova nia coche la jënt ëssa tëut su chësc medium nuef, sce n ëssa pa bën articuli y nfur­­mazions assé y sce - y chësc fova l majer argumënt - n ti fossa pa stac al gran mpëni finanziel che chësc proiet purtova pea.
Sambën ...
media/k2/galleries/28741/thumbs/Interscambi-sede-magnifica-Comunita-Fiemme.jpg
29 de jené 2025

Esperienzes de barat a la foresta

La Provinzia de Trent, con si ofizies, à avert la iscrizions per 15 joegn anter i 18 e i 35 egn.
Èste manco che 35 egn e te pièjel fèr esperienzes a la foresta? Podessa donca te enteressèr l ‘Program Barac per i joegn’. Se trata de na scomenzadiva endrezèda da l’Unità de Miscion Semplize (UMSe) Coejion teritorièla e valorisazion del capital sozièl trentin a la foresta – Ofize Partenariac internazionèi e intervenc a la foresta de la Provinzia de Trent. L é na esperienza multiculturèla che perveit che la families de fenc e touses che tol pèrt les se dae alberch un con l’autra. La Provinzia ...
media/k2/galleries/28740/thumbs/Screenshot_2025-01-24_alle_09.53.46.jpg
29 de jené 2025

Taca endò i corsc de ladin

Vegn endrezà n livel de basa e un de livel più aut. Ge vel se enscinuèr a la Scola Ladina de Fascia dant dai 3 de firé.
La Scola Ladina de Fascia met a jir na neva sescion de corsc de lengaz ladin. Vegn endrezà doi corsc: un per duc i prinzipianc che vel scomenzèr a entener, rejonèr e lejer per lengaz de mendranza (livel Qcer A1/A2) e un per duc chi che vel se perfezionèr e smaorèr sia competenzes (livel Qcer B2/C1).

L cors per prinzipianc, da la regnèda de 12 ores, taca ite ai 10 de firé (ogne lunesc da les 20:00 a les 21:30) e l vegnarà metù a jir en prejenza da la dozenta Sabrina Pellegrin demò se sarà ...
media/k2/galleries/28739/thumbs/A22_Tabela_Chiusa_Gardena.jpg
28 de jené 2025

Ence Fascia e Fiem sui segnèi de l’autostrèda

I raprejentanc de la doi valèdes domana che vegne mudà la indicazions, vardan ence a la Olimpiades en program l an che vegn.
Se arvejina l apuntament con la Olimpiades Milan-Cortina 2026 che tolarà ite ence la valèdes de Fiem e Fascia e che portarà n grum de sportives apede ai turisć che passa chiò sia vacanzes da d’invern. N muie de jent che rua te noscia valèdes vegn fora da l’autostrèda del Prener A22 a ‘Egna-Ora-Termen’ ma chiò mencia na indicazion stradèla con i inomes de la doi valèdes.
I presidenc de le ApT de Fascia Fausto Lorenz e de Fiem Paolo Gilmozzi, ensema al procurador del Comun General de Fascia ...
media/k2/galleries/28735/thumbs/Convegn_Spilimbergo_mendranzesd_Friul.jpg
26 de jené 2025

Mendranzes più adum tel Friul Unejia Giulia

La comunanzes de lengaz furlan, sloven e todesch se à binà per strenjer na cordanza che ge dae maor forza. Envià ence l Procurador Detomas per rejonèr de la situazion tel Trentin Sudtirol.
Ai 17 de jené, dì nazionèl di lengac locai, l é stat na scontrèda emportanta per la comunanzes de lenga mendra del Friul. Tel palaz senta del Comun de Spilimberch per endrez de l'ACLiF (Assemblea de la Comunità Linguistica Furlana) che tol ite 150 Comuns e del Istitût Ladin Furlan Pre Checo Placerean l é stat metù a jir l convegn »Na tera cater lengac - passà, prejent e davegnir del plurilinguism tel Friul Unejia Giulia«.
Te chest chèder l é stat tout dant ence la situazion del plurilinguism del ...
media/k2/galleries/28722/thumbs/electric-net-blurred_web.jpg
24 de jené 2025

Shalom? Inshallah…

Comentar de pruma
En domenia ai 19 de jené i obietives de dut l mond vardèa envers Gaza City. Ence chi di media governatives israeliegn, che da passa 15 meisc no moscèa la situazion desperèda de destruzion e mort de chela zità, olache aldò di dac ONU passa la metà di frabicac é stac destruc e trei chèrc danejé. Duc spetèa che, aldò de la cordanza, vegne librà 3 di israeliegn che dai 7 de otober del 2023 era prejonieres de Hamas. Do dis de malsegureza e tema, la paussa dal fech é tachèda: pech do les 10 da doman, ...
media/k2/galleries/28654/thumbs/bal_croac_2024_foliet_web.jpg
17 de jené 2025

Ladines y Ladins ghesć a Vìena

Comentar de pruma
An podess dí »Alles Walzer« endoman da sëra, canche deplü grups ladins danter bal popolar, tradiziun da car­lascé, folclor y ciancia ladina daür le Bal dai Croac a Vìena. Ince sce ara ne se trata nia dal »Wiener Opernball«, é le Hrvatski bal / Wiener Kroatenball önn dai plü storics tla ciüté capitala dal’Austria. Le bal vën tigní por le 78ejim iade, y i gnará ensciö ince trasmotü te dötes söes fassëtes culturales, estetiches y musicales ala jont ladina. (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla ...
media/k2/galleries/28667/thumbs/Anna_Mazzel_1.jpg
16 de jené 2025

Anna Mazzel, 36 egn de programes

Col prum de jené la é jita en penscion. Con la Rai Ladinia de Busan l’à abù l met de strenjer leames e raporc con n grum de persones: ocajions per crescer e baratèr esperienzes.
La ne à contà de jent, de esperienzes, de storia e de ambient, de idees neves, de nesc paijes e de dut l mond. L’à rejonà con persones de ogne età, de ogne mestier e de ogne lech. La ge à dat ousc a chi che ousc no n à, con fèr zevil e ascort, con gust e enteres, con curiosità e ledeza. Per 36 egn la ne à rejonà a la radio e a la televijon de RAI Ladinia: ela l é Anna Mazzel, programista-regista de la Rai de Busan. Do 36 egn de lurier, col prum de jené del 2025 la é jita en penscion. Nos aon ...
media/k2/galleries/28614/thumbs/c4d1aef8-7b4a-44ff-bf77-73db7aa5c6b1_copy_web.jpg
10 de jené 2025

Bon Ann con plu am ladin

Comentar de pruma
L ann nuef 2025 à metù man con gran crabal de boc y colours assé per duc (finamai per i tiers) y speran­zes per vignun y vignuna. Cie por­taral mo mai de bel y manco bel?
Sciche foliet ladin onse la funzion da tré l’atenzion sun nosta jent ladina, si lingaz y sia cultura. Enscì nes aodonse truepa »ladinité« ence tl ann nuef, y dantaldut truepa legreza con nosta vitalité te nostes valedes che é ciamò ladines…  (Comentar de Iaco Rigo)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...