Atualité
14 de setember 2026
Scienza e circo, na endesfida garatèda
La mostra ‘Jocalo’ metuda fora dut istà te scola populèra de Vich à abù n gran aprijiament. Per la touses che à fat da guides l é stat na esperienza dassen positiva.
L é jà tacà ite n nef an de scola e se peissa a projec e scomenzadives neves, da creèr, envièr via e portèr a frut ti meisc che vegn. Nos vardon amò mingol en do e fajon n bilanz de la mostra scientifica ‘Jocalo’ che via per dut istà l era da poder veder te la scoles populères de Vich. La mostra ge jia do al projet lurà fora via per l an de scola passà dai studenc de la clas 3LSA del liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia en colaborazion con la 4D del liceo U. Dini de Pisa col ...
L é jà tacà ite n nef an de scola e se peissa a projec e scomenzadives neves, da creèr, envièr via e portèr a frut ti meisc che vegn. Nos vardon amò mingol en do e fajon n bilanz de la mostra scientifica ‘Jocalo’ che via per dut istà l era da poder veder te la scoles populères de Vich. La mostra ge jia do al projet lurà fora via per l an de scola passà dai studenc de la clas 3LSA del liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia en colaborazion con la 4D del liceo U. Dini de Pisa col ...
10 de setember 2026
Neva edizion de »N pest per nesc studenc«
L Comun General de Fascia à endodanef metù fora l concors per engaissèr l’enrescida su Fascia
L Comun General de Fascia endreza »N pest per nesc studenc« con chela de engaissèr l lurier de enrescida di students su economia, cultura, scienza e tecnologies leèdes al teritorie e a la comunanza de Fascia.
L concors met dant desvalives pesć: doi resservé per tesi de laurea de trei egn (da € 500 l un), doi per tesi de laurea magistrèla (da € 1000 l un) e un per tesi de dotorat (da € 1.000).
Per poder tor pèrt ge vel esser enciasé te Fascia e aer ciapà l titol de studie o aer fenì l cors ...
L Comun General de Fascia endreza »N pest per nesc studenc« con chela de engaissèr l lurier de enrescida di students su economia, cultura, scienza e tecnologies leèdes al teritorie e a la comunanza de Fascia.
L concors met dant desvalives pesć: doi resservé per tesi de laurea de trei egn (da € 500 l un), doi per tesi de laurea magistrèla (da € 1000 l un) e un per tesi de dotorat (da € 1.000).
Per poder tor pèrt ge vel esser enciasé te Fascia e aer ciapà l titol de studie o aer fenì l cors ...
02 de setember 2026
"Duc me dij Giorgio"
N cunvëni nternaziunel de Giorgio Moroder dai 10 ai 12 de setëmber, ulache l se anconta scienziac:tes da dut l mond tla Università Liedia de Bulsan
Proscim'ena saràla tan inant: l unirà a s'l dé n cunvëni defin tl sëni dl gran Giorgio Moroder, che à metù a jì l'Università liedia de Bulsan. I scienziac y la scienziates uel studië l lëur dl piunier de mujiga de Gherdëina, Giorgio Moroder, y si nfluenza sun la mujiga, i media y la cultura.
Giorgio Moroder, che à śën 86 ani, vën cunscidrà un di majeri produtëures y cumpositëures de mujiga de al didancuei, che à abù propi na gran nfluenza. Coche piunier dla mujiga eletronica, co-fundadëur ...
Proscim'ena saràla tan inant: l unirà a s'l dé n cunvëni defin tl sëni dl gran Giorgio Moroder, che à metù a jì l'Università liedia de Bulsan. I scienziac y la scienziates uel studië l lëur dl piunier de mujiga de Gherdëina, Giorgio Moroder, y si nfluenza sun la mujiga, i media y la cultura.
Giorgio Moroder, che à śën 86 ani, vën cunscidrà un di majeri produtëures y cumpositëures de mujiga de al didancuei, che à abù propi na gran nfluenza. Coche piunier dla mujiga eletronica, co-fundadëur ...
21 de agost 2026
Raiun a trafich nia limité
Comentar de pruma
Dai 12 d’agost él ofizial che le famojo raiun a trafich limité, la ZTL sön le Ju de Frara, ne gnará chësc ann nia. Le provedimënt de proa messâ pié ia de setëmber y otober, y cun chël fin él sté düc i comuns ladins decá y delá dal ju che á tut deliberaziuns de mascima. Y düc é a öna che al é gran ora da fá valch. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dai 12 d’agost él ofizial che le famojo raiun a trafich limité, la ZTL sön le Ju de Frara, ne gnará chësc ann nia. Le provedimënt de proa messâ pié ia de setëmber y otober, y cun chël fin él sté düc i comuns ladins decá y delá dal ju che á tut deliberaziuns de mascima. Y düc é a öna che al é gran ora da fá valch. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de agost 2026
Sa mont: coi piesc jabas ma vardan inant
Con l diretor de l'ApT de Fascia Nicolò Weiss aon rejonà de troes, polemiches, ranger, rodes, ghesć pech ascorc, Marmolèda e auter.
La Usc La costion de la manutenzion di troes à empienì i sfoes per dis entriesc e l é stat tirà ite ence l'ApT: zachei à scrit che la spenc per portèr sa mont semper più jent. Che podede ne dir?
Nicolò Weiss Me n é fat marevea e me é ence mingol inirà, perché no l é vera, ajache noi sion do che fajon na politica deldut desferenta. Aon dezidù che de messal e aost no cognon più far nia che serve a portar su jent e jà da doi egn aon lascià ló de ge dar sostegn ai influencer. Con la zertificazion ...
La Usc La costion de la manutenzion di troes à empienì i sfoes per dis entriesc e l é stat tirà ite ence l'ApT: zachei à scrit che la spenc per portèr sa mont semper più jent. Che podede ne dir?
Nicolò Weiss Me n é fat marevea e me é ence mingol inirà, perché no l é vera, ajache noi sion do che fajon na politica deldut desferenta. Aon dezidù che de messal e aost no cognon più far nia che serve a portar su jent e jà da doi egn aon lascià ló de ge dar sostegn ai influencer. Con la zertificazion ...
19 de agost 2026
Contribut per durèr l ladin te la Cèses de Paussa
La Region met beleche 243 mile euro per chi che doura l ladin te la Cèses de Paussa de Fascia e Badia acioche chisc cosć no peise su la families di ghesć.
Stravardèr l ladin ence ti contesć più delicac de la comunanza, desche chi dediché a la cura e a l’assistenza a la jent de età. Con chest obietif la Region Trentin Sudtirol, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la previdenza Carlo Daldoss, à metù a la leta per l an 2026 n contribut de 242.829,48 euro a favor de la Aziendes publiches de servijes a la persona ti teritores ladins, per corir i cosć maores coleé a la doura del lengaz ladin.
»Volon valorisèr dalbon la cognoscenza e la ...
Stravardèr l ladin ence ti contesć più delicac de la comunanza, desche chi dediché a la cura e a l’assistenza a la jent de età. Con chest obietif la Region Trentin Sudtirol, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la previdenza Carlo Daldoss, à metù a la leta per l an 2026 n contribut de 242.829,48 euro a favor de la Aziendes publiches de servijes a la persona ti teritores ladins, per corir i cosć maores coleé a la doura del lengaz ladin.
»Volon valorisèr dalbon la cognoscenza e la ...
19 de agost 2026
Na ladina ala fineles a Burnech
Irene Moroder à l ultim fin dl'ena pudù fé pea pra la finela dl campiunat provinziel de poetry slam a Burnech
Coche sëula ladina à Irene Moroder pudù fé pea pra la fineles dl campiunat provinziel de poetry slam, che ie states n vënderdi sëira ai 14 de agost tla arena UFO a Burnech. Pra l poetry slam se tràtela de purté dant dan a n publich n test scrit nstës, mé adurvàn la usc y te manco de cin’ menuc.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
Coche sëula ladina à Irene Moroder pudù fé pea pra la fineles dl campiunat provinziel de poetry slam, che ie states n vënderdi sëira ai 14 de agost tla arena UFO a Burnech. Pra l poetry slam se tràtela de purté dant dan a n publich n test scrit nstës, mé adurvàn la usc y te manco de cin’ menuc.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
14 de agost 2026
Guccini, un di ultims ciantastories
Comentar de pruma
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
07 de agost 2026
Troes da mont: coluna politica?
Na proponeta su la manutenzion di troes da man de la SAT portèda te Consei provinzièl da Guglielmi à soscedà reazions fortes. La resposta de la SAT: enveze che cuses zenza fondament serf na reflescion globala e costrutiva.
L é vegnù fora n biteboi en jebia ai 30 de messèl tel Consei provinzièl te la discuscion del dessegn de lege sul assestament del bilanz de previjion PAT. L conseier de Fassa Guglielmi, che l fèsc pèrt de la maoranza, à fat na proponeta de orden del dì che, descheche l à dit, no la era stata portèda dant te la discuscion generala, e che à abù parer a favor del assessor al turism Failoni.
La SAT no rencura i troes, ge dijon chiò publicamenter che la fae chel che la cogn fèr senó podon ence ge dèr ...
L é vegnù fora n biteboi en jebia ai 30 de messèl tel Consei provinzièl te la discuscion del dessegn de lege sul assestament del bilanz de previjion PAT. L conseier de Fassa Guglielmi, che l fèsc pèrt de la maoranza, à fat na proponeta de orden del dì che, descheche l à dit, no la era stata portèda dant te la discuscion generala, e che à abù parer a favor del assessor al turism Failoni.
La SAT no rencura i troes, ge dijon chiò publicamenter che la fae chel che la cogn fèr senó podon ence ge dèr ...
06 de agost 2026
L é ruà a piz la strèda da rodes e pedonèla
En jebia ai 30 de messèl l é stat inaugurà l toch che mencèa da Fontanac en ite. N’opera spetèda da beleche 30 egn.
Apuntament da les 8 da doman de en jebia ai 30 de messèl. Na data emportanta per Fascia ajache zacan, e se pel ben l dir, l é ruà a compiment la strèda da rodes e pedonèla de Fascia. Na infrastrutura che la val speta da beleche 30 egn ajache l prum toch a Soraga l é stat fat jà i prumes egn del doimile.
Per chesta ocajion l é ruà da Trent su l president de la Provinzia Maurizio Fugatti con dirigenc e enjegneres. N picol moment ofizièl ajache en chel medemo dì te Consei provinzièl l ...
Apuntament da les 8 da doman de en jebia ai 30 de messèl. Na data emportanta per Fascia ajache zacan, e se pel ben l dir, l é ruà a compiment la strèda da rodes e pedonèla de Fascia. Na infrastrutura che la val speta da beleche 30 egn ajache l prum toch a Soraga l é stat fat jà i prumes egn del doimile.
Per chesta ocajion l é ruà da Trent su l president de la Provinzia Maurizio Fugatti con dirigenc e enjegneres. N picol moment ofizièl ajache en chel medemo dì te Consei provinzièl l ...
01 de agost 2026
Cunté n’autra storia
Coche la mendranzes conta de sé nstësses y de si daunì. N articul de Xan Aire Hasket ciancià cun l aiut dla nteligënza artifiziela da Sofia Stuflesser
Ulësse cunté de n articul drët nteressant per basch, scrit da Xan Aire Hasket, che me é lascià ciancé dala nteligënza artifiziela.
L autëur tol sot al udlon coche la mendranzes de rujeneda conta de sé nstësses y de si daunì. Truepa rujenedes de mendranza conta al didancuei na cuntia de crisa, y chël ne fej nia bon.
Sofia Stuflesser
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Ulësse cunté de n articul drët nteressant per basch, scrit da Xan Aire Hasket, che me é lascià ciancé dala nteligënza artifiziela.
L autëur tol sot al udlon coche la mendranzes de rujeneda conta de sé nstësses y de si daunì. Truepa rujenedes de mendranza conta al didancuei na cuntia de crisa, y chël ne fej nia bon.
Sofia Stuflesser
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
31 de messel 2026
I joufs dles Dolomites daverc a duc i Ladins!
de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La ZTL sun l Jouf de Frara deventa for plu concreta y al se à bele enconté na grupa de laour a chest fin.
L problem é che te chesta grupa ne é nia raprejentés i Ladins de Fascia, Fodom y Anpezo y perchel él l pericul che i Ladins de chestes valedes vegne scluc fora da la zircolazion ledia soura l Jouf de Frara.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La ZTL sun l Jouf de Frara deventa for plu concreta y al se à bele enconté na grupa de laour a chest fin.
L problem é che te chesta grupa ne é nia raprejentés i Ladins de Fascia, Fodom y Anpezo y perchel él l pericul che i Ladins de chestes valedes vegne scluc fora da la zircolazion ledia soura l Jouf de Frara.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de messel 2026
N didament per l terz fi
La Provinzia de Trent deida la mères che compra e che vel jir deretorn a lurèr.
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...
26 de messel 2026
Fic slejierii per dut l Trentin
La Jonta provinzièla à aproà na delibera che muda i parametres e lascia su i veies criteries.
N vèrech concret per responer al besegn de pruma cèsa sun dut l tegnir provinzièl rua da la Jonta. En vender ai 10 de messèl l’à aproà na delibera portèda dant dal assessor a la politiches per la cèsa Simone Marchiori che muda i parametres de fit per i cartieres destiné a la politiches per la cèsa e la met en esser fic slejierii.
L provediment l é stat tout su per garantir che sun dut l tegnir de la provinzia vegne metù en esser scomenzadives straordenères atuèles e per l davegnir, desche i ...
N vèrech concret per responer al besegn de pruma cèsa sun dut l tegnir provinzièl rua da la Jonta. En vender ai 10 de messèl l’à aproà na delibera portèda dant dal assessor a la politiches per la cèsa Simone Marchiori che muda i parametres de fit per i cartieres destiné a la politiches per la cèsa e la met en esser fic slejierii.
L provediment l é stat tout su per garantir che sun dut l tegnir de la provinzia vegne metù en esser scomenzadives straordenères atuèles e per l davegnir, desche i ...
25 de messel 2026
I Meric de Comunanza é ence mingol ladins
La Comunità de Fiem tel cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini« à sport i recognoscimenc al merit. Anter i premié ence Fabio Chiocchetti.
I 14 de messèl l é na data emportanta per tropes. No demò per la Franzia e, coche saon, per i ladins, che dal 1946 revendichea te chest dì sia unità, ma ence per la Magnifica Comunità de Fiem. Chesta storica istituzion che va sorafora i confins de Fiem tolan ite ence Moena e ruan fin a Trodena, recorda te chesta data l cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini«: defat ai 14 de messèl del 1111 l Prinz Piscop Gebardo ge à recognosciù a la Comunità de Fiem deric e autonomia.
Apontin en ...
I 14 de messèl l é na data emportanta per tropes. No demò per la Franzia e, coche saon, per i ladins, che dal 1946 revendichea te chest dì sia unità, ma ence per la Magnifica Comunità de Fiem. Chesta storica istituzion che va sorafora i confins de Fiem tolan ite ence Moena e ruan fin a Trodena, recorda te chesta data l cedean de la sotscrizion di »Patti Ghebardini«: defat ai 14 de messèl del 1111 l Prinz Piscop Gebardo ge à recognosciù a la Comunità de Fiem deric e autonomia.
Apontin en ...
24 de messel 2026
Adejion a la campagna »R1PUD1A«
L Comun de Juan forin Fiem l é stat l prum a tor su la proponeta de Emergency aldò del articol 11 de la Costituzion. Tacà fora l striscion che ge é stat consegnà te na sera de testimonianza su Gaza.
L articol 11 de la Costituzion talièna disc che »La Tèlia descognosc la vera desche strument per tachèr la libertà de etres popui e desche vida per ressolver i contrasć internazionèi«. En cordanza con chest articol Emergency à envià via la campagna R1PUD1A. Ence l Grop Emergency de Fiem e Fascia se à dat ju per portèr inant chesta azion, che à jà abù l'adejion de passa 650 Comuns, 1500 scoles e 80.000 sentadins.
La proponeta se à slarià fora ence te noscia valèdes e l prum Comun a la tor dant l ...
L articol 11 de la Costituzion talièna disc che »La Tèlia descognosc la vera desche strument per tachèr la libertà de etres popui e desche vida per ressolver i contrasć internazionèi«. En cordanza con chest articol Emergency à envià via la campagna R1PUD1A. Ence l Grop Emergency de Fiem e Fascia se à dat ju per portèr inant chesta azion, che à jà abù l'adejion de passa 650 Comuns, 1500 scoles e 80.000 sentadins.
La proponeta se à slarià fora ence te noscia valèdes e l prum Comun a la tor dant l ...
24 de messel 2026
Certl lital: cie n’él pa di Ladins?
Editorial
Ti media vegnel traté con gran enfasa l’intenzion de na mudazion dl certl lital per l Senat tl Unterland, a na maniera de ti garantì na raprejentanza segura a la popolazion de rujeneda taliana tla provinzia de Bulsan. Al moto s’à l partit de maioranza sudtiroleja asseguré garanzies per la Ciamena, sciche contrapartida.
Tratant che de plu raprejentanc locai se lascia su contra l dessegn dl deputat Alessandro Urzì, acusan n »gerrymandering« etnich y n se-partì-ite l certl lital sun mesura de ...
Ti media vegnel traté con gran enfasa l’intenzion de na mudazion dl certl lital per l Senat tl Unterland, a na maniera de ti garantì na raprejentanza segura a la popolazion de rujeneda taliana tla provinzia de Bulsan. Al moto s’à l partit de maioranza sudtiroleja asseguré garanzies per la Ciamena, sciche contrapartida.
Tratant che de plu raprejentanc locai se lascia su contra l dessegn dl deputat Alessandro Urzì, acusan n »gerrymandering« etnich y n se-partì-ite l certl lital sun mesura de ...
22 de messel 2026
"Arveire", Ines
La 'pascionaria' ozitana Ines Cavalcanti ne à lascià. Con encresciujum la recorda duc i ladins de Fascia che à spartì con ela n toch de strèda.
L era l'ènema de la comunanza ozitana, Ines Cavalcanti, fondadora de la Chambra d’Òc, sociazion che se dèsc ju tel stravardament e te la valoriosazion del lengaz ozitan e de l'identità de chela comunanzes del Piemont. La é se n jita ai 17 de messèl, a l'età de 75 egn. De gra a na sia idea e a sia capazità de la portèr inant ensema con n grop de amisc volontadives, del 2008 l era nasciù te n picol paìsc ozitan japede l Monviso, Oustano, l »Premio Ostana« per uzèr fora l valor de n plurilinguism ...
L era l'ènema de la comunanza ozitana, Ines Cavalcanti, fondadora de la Chambra d’Òc, sociazion che se dèsc ju tel stravardament e te la valoriosazion del lengaz ozitan e de l'identità de chela comunanzes del Piemont. La é se n jita ai 17 de messèl, a l'età de 75 egn. De gra a na sia idea e a sia capazità de la portèr inant ensema con n grop de amisc volontadives, del 2008 l era nasciù te n picol paìsc ozitan japede l Monviso, Oustano, l »Premio Ostana« per uzèr fora l valor de n plurilinguism ...
18 de messel 2026
‘Eburnea’ del artist Claus Soraperra
Tel spazie espositif Ufofabrik de Mauro Defrancesco a Moena se pel veder la mostra de operes che ge va do al nef percors artistich del pitor da Gries.
L’à inom ‘Eburnea – Geometries del acort’ la mostra personèla del artist da Gries Claus Soraperra che à troà spazie te la galaria d’èrt contemporana Ufofabrik de Mauro Defrancesco da Moena.
N spazie no gran ma adatà a la teiles che Soraperra à volù meter en esposizion. Se trata de la pruma mostra de chest istà del projet artistich del galarist Defrancesco che se dèsc ju per fèr cognoscer i artisć e sia operes. En sabeda ai 11 de messèl, te strada de Gocialch 4 a Moena, via per l domesdì se à ...
L’à inom ‘Eburnea – Geometries del acort’ la mostra personèla del artist da Gries Claus Soraperra che à troà spazie te la galaria d’èrt contemporana Ufofabrik de Mauro Defrancesco da Moena.
N spazie no gran ma adatà a la teiles che Soraperra à volù meter en esposizion. Se trata de la pruma mostra de chest istà del projet artistich del galarist Defrancesco che se dèsc ju per fèr cognoscer i artisć e sia operes. En sabeda ai 11 de messèl, te strada de Gocialch 4 a Moena, via per l domesdì se à ...
17 de messel 2026
Costruí la porsona tla trasformaziun
Comentar de pruma
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
En valgünes conscideraziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV
Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper




