Atualité
30 de mei 2026
N caidl, coche sëni de speranza per la cultura ladina
La artista de Sëlva Christine Runggaldier vënc l cuncors "Ert X Merit Ladin" cun n pruiet de na opra d'ert dal titul "deventé"
N ucajion dl Di dla cultura Ladina, ai 19 de setëmber de chëst ann a Urtijëi, ti uniràl sëurandat al prim ntendënt dla scoles ladines Franz Vittur l “Merit Ladin”, n pest che premieia persones che à meric straurdineres tl ciamp dla rujeneda y cultura ladina. Per realisé l pest nstëss, à la Lia di artisć dl Südtirol - Südtiroler Künstlerbund y la Direzion Scola y Cultura Ladina scrit ora n cuncors d’ert daviert a artistes y artisć dla Ladinia. Śën àn l inuem dl’artista y dl lëur che à venciù.
La ...
N ucajion dl Di dla cultura Ladina, ai 19 de setëmber de chëst ann a Urtijëi, ti uniràl sëurandat al prim ntendënt dla scoles ladines Franz Vittur l “Merit Ladin”, n pest che premieia persones che à meric straurdineres tl ciamp dla rujeneda y cultura ladina. Per realisé l pest nstëss, à la Lia di artisć dl Südtirol - Südtiroler Künstlerbund y la Direzion Scola y Cultura Ladina scrit ora n cuncors d’ert daviert a artistes y artisć dla Ladinia. Śën àn l inuem dl’artista y dl lëur che à venciù.
La ...
29 de mei 2026
La ritajon de Franz Dantone Pascalin
L Istitut Cultural Ladin à prejentà l quinto codejel de la colana ‘Jent de Fascia’ e l grop de teater ‘Trei carc de ora’ à spilenà e contà la vita de chest personaje poliedrich che à fat trop per sia comunanza.
Per entener l mond te chel che vif Franz Dantone Pascalin se cogn contèr na storia più grana, se lec tel quinto numer de la lingia de libres sui personajes de Fascia dac fora dal Istitut Cultural Ladin per la colana ‘Jent de Fascia’, apontin chel dedicà a chest feruscol om da Gries. Chela storia é stata contèda no demò sun chest codejel nef ma ence tras l spetacol de teater ‘Do l vièl del saer’ portà en scena da la compagnia ‘Trei carc de ora’ en vender ai 22 de mé su la paladina del kino de ...
Per entener l mond te chel che vif Franz Dantone Pascalin se cogn contèr na storia più grana, se lec tel quinto numer de la lingia de libres sui personajes de Fascia dac fora dal Istitut Cultural Ladin per la colana ‘Jent de Fascia’, apontin chel dedicà a chest feruscol om da Gries. Chela storia é stata contèda no demò sun chest codejel nef ma ence tras l spetacol de teater ‘Do l vièl del saer’ portà en scena da la compagnia ‘Trei carc de ora’ en vender ai 22 de mé su la paladina del kino de ...
29 de mei 2026
“La nes fova jita a cuer”
"Storia dl Radio y dla Televijion Ladina" ie l titul dl liber nuef scrit da Carl Insam. N l à prejentà n merdi ai 19 de mei a Urtijëi
L jurnalist ladin Carl Insam, che fova zapà ite pra la Rai de Bulsan d’instà dl ann 1977, ova ti ani ’80 abinà adum truepa testemunianzes di piunieres dl radio ladin. Do che l e jit n pension, tl 2013, àl inò tëut tla man chësc documënt y l à ulù jì inant cun si nrescida. Śën per i 80 ani de atività dl Radio y i 38 ani dla Televijion Ladina iela tan inant, che l à pudù publiché cun l Istitut Ladin Micurà de Rü l liber “Storia dl Radio Ladin y dla Televijion Ladina 1946-2026”. Tl liber ...
L jurnalist ladin Carl Insam, che fova zapà ite pra la Rai de Bulsan d’instà dl ann 1977, ova ti ani ’80 abinà adum truepa testemunianzes di piunieres dl radio ladin. Do che l e jit n pension, tl 2013, àl inò tëut tla man chësc documënt y l à ulù jì inant cun si nrescida. Śën per i 80 ani de atività dl Radio y i 38 ani dla Televijion Ladina iela tan inant, che l à pudù publiché cun l Istitut Ladin Micurà de Rü l liber “Storia dl Radio Ladin y dla Televijion Ladina 1946-2026”. Tl liber ...
29 de mei 2026
Le volontariat sot control
Comentar de pruma
Ciamó te chësc ann 2026 dessel pié ia, aladô dl Stat, i controi di ETS, che é dit en cört les uniuns portades ite tl RUNTS (register nazional dl terz setur). Le »decreto controlli« jü en forza dan da püch ne sparagnará nia les provinzies autonomes, nia Südtirol. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ciamó te chësc ann 2026 dessel pié ia, aladô dl Stat, i controi di ETS, che é dit en cört les uniuns portades ite tl RUNTS (register nazional dl terz setur). Le »decreto controlli« jü en forza dan da püch ne sparagnará nia les provinzies autonomes, nia Südtirol. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
28 de mei 2026
I 80 agn da la gran enconteda dl Sela tl 1946
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites se damana plu prejenza di Ladins ti massmedia, l reconesciment ofizial dla bandiera ladina y la garanzia de n lim basilar y fondamental per la grupa linguistica ladina tla mesura dl 4,5%
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins.
Dantaldut àn recordé l Di dla Unité Ladina prevedù en sabeda ai 11 de messel 2026 a Corvara en ocajion di 80 agn da la manifestazion dl Sela tl 1946.
An se à tout dant de fé na rievocazion con desfileda che dess tematisé les ghiranzes di Ladins enlouta y encuoicundì. ...
La adunanza generala dla Union Generala di Ladins dla Dolomites ai 27 de mei 2026 tla Cësa di Ladins a Urtijëi ne à nia demé traté l cont consuntif dl 2025, ma ala à ence porté a lum n valgunes propostes interessantes per i Ladins.
Dantaldut àn recordé l Di dla Unité Ladina prevedù en sabeda ai 11 de messel 2026 a Corvara en ocajion di 80 agn da la manifestazion dl Sela tl 1946.
An se à tout dant de fé na rievocazion con desfileda che dess tematisé les ghiranzes di Ladins enlouta y encuoicundì. ...
27 de mei 2026
Gana, eles dalonc empò vejines
Te Ciasa de la Moniaria la autores à prejentà l nef numer de la revista con l compagnament de n grop de joena sonadores de chitara.
L é vegnù fora gana numer 29. La neva revista, dal titol ‘Dalonc empò davejin’, é stata prejentèda en vender ai 22 de mé te sala Danilo dal Garber te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, tel chèder de la scomenzadives de l’Aisciuda Ladina. L domesdì, prejentà da Evelyn Bortolotti responsabola del Ofize Servijes linguistics e culturèi, é stat avert dai intervenc de la vizeprocuradora e conseiera de procura a la valiva oportunitèdes del Comun General de Fascia Lara Battisti e dal president de l’Union ...
L é vegnù fora gana numer 29. La neva revista, dal titol ‘Dalonc empò davejin’, é stata prejentèda en vender ai 22 de mé te sala Danilo dal Garber te Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan, tel chèder de la scomenzadives de l’Aisciuda Ladina. L domesdì, prejentà da Evelyn Bortolotti responsabola del Ofize Servijes linguistics e culturèi, é stat avert dai intervenc de la vizeprocuradora e conseiera de procura a la valiva oportunitèdes del Comun General de Fascia Lara Battisti e dal president de l’Union ...
22 de mei 2026
N Consei provinzièl per ladins, mochegn e zimbres
Te la sentèda spezièla che vegn metuda a jir vigni an a Trent, l president del Consei Soini à metù dant l valor de la comunanzes linguistiches per l'autonomia.
Ai 14 de mé se à binà per la terza outa l Consei provinzièl de Trent dedicà a ladins, mochegn e zimbres che l'Autorità per la mendranzes linguistiches, con la president fascèna Katia Vasselai, aea proponet de fèr n'outa al an e che l Consei à tout su: na ocajion olache Consei e Autorità se confronta sui temes de la trei comunanzes recognosciudes tel Trentin e lita su intervenc spezifics per l stravardament di deric e la valorisazion linguistica e culturala de chisc fondamenc de ...
Ai 14 de mé se à binà per la terza outa l Consei provinzièl de Trent dedicà a ladins, mochegn e zimbres che l'Autorità per la mendranzes linguistiches, con la president fascèna Katia Vasselai, aea proponet de fèr n'outa al an e che l Consei à tout su: na ocajion olache Consei e Autorità se confronta sui temes de la trei comunanzes recognosciudes tel Trentin e lita su intervenc spezifics per l stravardament di deric e la valorisazion linguistica e culturala de chisc fondamenc de ...
22 de mei 2026
Prener saré por protesté
Comentar de pruma
Ciamó unse tëmp bun otedé por nes organisé: da nes möie en sabeda ai 30 de ma 2026 söles strades prinzipales de nosc raiun, inant o zoruch, cuntra nord, o ince süd o vest y ost. Indlunch saral da mëte averda da ne s’impifé nia te codes che ne se röia can mai. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Ciamó unse tëmp bun otedé por nes organisé: da nes möie en sabeda ai 30 de ma 2026 söles strades prinzipales de nosc raiun, inant o zoruch, cuntra nord, o ince süd o vest y ost. Indlunch saral da mëte averda da ne s’impifé nia te codes che ne se röia can mai. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de mei 2026
'gana': ruva la revista nueva
Les letoures y i letours de »La Usc di Ladins« ciaparà debant l numer 29 dla revista dles eles ladines tla edizion de nost sfuei dai 22 de mei.
En vender ai 22 de mei vegnirà fora l numer nuef de Gana, la revista dles eles ladines. Na copia dl numer 29 de Gara sarà a la leta debant te vigni numer de »La Usc di Ladins« per i abonés y per chi che compra l sfuei tles boteighes dles valedes ladines.
La revista Gana vegnirà prejenteda te Fascia en vender ai 22 de mei da les 17:00 tla Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan y te Gherdëina en juebia ai 28 de mei tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi.
En vender ai 22 de mei vegnirà fora l numer nuef de Gana, la revista dles eles ladines. Na copia dl numer 29 de Gara sarà a la leta debant te vigni numer de »La Usc di Ladins« per i abonés y per chi che compra l sfuei tles boteighes dles valedes ladines.
La revista Gana vegnirà prejenteda te Fascia en vender ai 22 de mei da les 17:00 tla Ciasa de la Moniaria a Sèn Jan y te Gherdëina en juebia ai 28 de mei tla biblioteca dla Cësa di Ladins a Urtijëi.
15 de mei 2026
»En Jeun« cun crusc y nia cun le lift
Comentar de pruma
Al é porsones dla economia y gastronomia a Tlüses che se damana la costruziun de n lift sotteran dala cité söla munt sacra. Iö personalmënter ne capësci nia plü nosc monn: messunse svilupé inant nosc teritore, cina te vigni büja y crëpa che é zacó atraënta por na fotografia da fá ala asvelta y la plazé sön val’ sit online? Sunsi davëi tan inant sëgn che al ne pó romagne gnanca plü Jeun sciöche travert de iade por sanc o ince escursciun meditativa chîta, spirituala y taiada fora dal ...
Al é porsones dla economia y gastronomia a Tlüses che se damana la costruziun de n lift sotteran dala cité söla munt sacra. Iö personalmënter ne capësci nia plü nosc monn: messunse svilupé inant nosc teritore, cina te vigni büja y crëpa che é zacó atraënta por na fotografia da fá ala asvelta y la plazé sön val’ sit online? Sunsi davëi tan inant sëgn che al ne pó romagne gnanca plü Jeun sciöche travert de iade por sanc o ince escursciun meditativa chîta, spirituala y taiada fora dal ...
14 de mei 2026
Dominies coletives e cataster
La Sociazion provinzièla ASUC del Trentin à endrezà n convegn a Trent per rejonèr del raport anter la Frazions e la sacotanta normatives.
Passa 100 partezipanc à tout pèrt al convegn de en vender ai 8 de mé dedicà a ‘Dominies coletives, Liber fondiarie, Cataster’ endrezà te sala Alberto Silvestri tel Palaz de Economia a Trent, olache se à enterzà desvalives relatores de aut profil. Apede ai raprejentanc de le ASUC, di Comuns, de la Magnifica Comunità de Fiem, de la Comunità de la Regoles de Spinale e Manez, l era ence desvalives profescionisć, studiousc e pascioné, ence da fora de provinzia, a testamonech del enteres envers chisc ...
Passa 100 partezipanc à tout pèrt al convegn de en vender ai 8 de mé dedicà a ‘Dominies coletives, Liber fondiarie, Cataster’ endrezà te sala Alberto Silvestri tel Palaz de Economia a Trent, olache se à enterzà desvalives relatores de aut profil. Apede ai raprejentanc de le ASUC, di Comuns, de la Magnifica Comunità de Fiem, de la Comunità de la Regoles de Spinale e Manez, l era ence desvalives profescionisć, studiousc e pascioné, ence da fora de provinzia, a testamonech del enteres envers chisc ...
14 de mei 2026
Smendrèr i padimenc de la popolazion zivila
L é chest l apel metù dant ence a Soraga dai referenc de la Crousc Checena tel Dì mondièl de chesta organisazion, sor de la Mesa Luna Checena.
La Crousc Checena à set prinzipies fondamentai, che la spartesc con la Mesa Luna Checena e che te chest temp de veres tel mond i doventa amò più emportanc; i rejona del besegn de umanità, de se dèr ju per didèr conscidran ogne persona a la medema maniera, a na vida neutrala e indipendenta che va sorafora la pèrts en conflit, e de valores desche l volontariat, la unità e la universalità, che no pel conscidrèr la veres desche vèlch che amò anchecondì fèsc naturalmenter pèrt de la vita de la ...
La Crousc Checena à set prinzipies fondamentai, che la spartesc con la Mesa Luna Checena e che te chest temp de veres tel mond i doventa amò più emportanc; i rejona del besegn de umanità, de se dèr ju per didèr conscidran ogne persona a la medema maniera, a na vida neutrala e indipendenta che va sorafora la pèrts en conflit, e de valores desche l volontariat, la unità e la universalità, che no pel conscidrèr la veres desche vèlch che amò anchecondì fèsc naturalmenter pèrt de la vita de la ...
10 de mei 2026
“Vester na persona”
La artistes Ottavia Demetz, Anna Maria Mayr y Annamaria Grisi mët ora si pitures y dessënies tl Museum dla zità de Tluses
Trëi artistes, doves cun ravises ladines: tl museum dla zità de Tluses iel da udëi chedri cun pitures y dessënies de Ottavia Demetz de Gherdëina, Anna Maria Mayr de Burnech - artista autodidata descendënta dla Val Badia - y Annamaria Grisi de Verona. Dutes trëi se à dat ju te si chedri cun la tematica de cie che l uel dì vester na persona. Ala fin de merz iel stat la giaurida de chësta mostra nasciuda da na idea dla curadëura Lara Toffoli y l diretëur dl Museum Christoph Gasser.
USC
L articul tla ...
Trëi artistes, doves cun ravises ladines: tl museum dla zità de Tluses iel da udëi chedri cun pitures y dessënies de Ottavia Demetz de Gherdëina, Anna Maria Mayr de Burnech - artista autodidata descendënta dla Val Badia - y Annamaria Grisi de Verona. Dutes trëi se à dat ju te si chedri cun la tematica de cie che l uel dì vester na persona. Ala fin de merz iel stat la giaurida de chësta mostra nasciuda da na idea dla curadëura Lara Toffoli y l diretëur dl Museum Christoph Gasser.
USC
L articul tla ...
08 de mei 2026
L ladin é n avei dla jent ladina
Editorial
L lingaz ladin se à svilupé inant te formes desvalives via per i centenés, ma l à purempò mantegnù n livel de intercomprensibilité y de unité sostanziala, almanco tles variantes entourn l Sela.
L vantaje de na forma standard dl ladin dles Dolomites é evident: formes unitares scemples y regolares, cun pueces ezezions y scialdi manco segns sourasegmentés che complicheia la grafia dles variantes. (Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites)
De plu tla edizion stampeda ...
L lingaz ladin se à svilupé inant te formes desvalives via per i centenés, ma l à purempò mantegnù n livel de intercomprensibilité y de unité sostanziala, almanco tles variantes entourn l Sela.
L vantaje de na forma standard dl ladin dles Dolomites é evident: formes unitares scemples y regolares, cun pueces ezezions y scialdi manco segns sourasegmentés che complicheia la grafia dles variantes. (Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dles Dolomites)
De plu tla edizion stampeda ...
05 de mei 2026
Orghegn da mantesc sora i confins
La sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ con i referenc per Fascia Claus Soraperra e Giordano Costa à tegnù sia radunanza e prejentà l nef logo. La é averta a duc i pascioné de musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches.
L’à giusta compì n an la neva sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ metuda su con at ofizial ai 26 de oril del 2025 con 21 sozi fondadores. Chesta sociazion se met dant de valorisèr la musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches de la region Alpe Adria donca sostegnir la relazions anter gropes linguistics, la persones e i enc publics e privac ma soraldut slarièr fora la cognoscenza de la musega populèra tradizionèla anter i joegn e fèr cognoscer l repertorie musical storich ...
L’à giusta compì n an la neva sociazion ‘Accordion Alpe Adria APS’ metuda su con at ofizial ai 26 de oril del 2025 con 21 sozi fondadores. Chesta sociazion se met dant de valorisèr la musega populèra de la comunanzes linguistiches storiches de la region Alpe Adria donca sostegnir la relazions anter gropes linguistics, la persones e i enc publics e privac ma soraldut slarièr fora la cognoscenza de la musega populèra tradizionèla anter i joegn e fèr cognoscer l repertorie musical storich ...
05 de mei 2026
Meté fora la bandiera!
Ma stajé ascorc a la meter fora coche carenea...
Ai 5 de mé l é l dì de la bandiera ladina dai trei colores brun, bianch e vert.
Apontin te chesta dì, del 1920 do la Gran Vera, passa 70 raprejentanc de la valèdes ladines se aea binà sun jouf de Frea per reclamèr l'unità ladina e protestèr ajache ge era stat neà l derit de autodeterminazion.
Chela scontrèda vegn recordèda desche l moment che à fat nascer la bandiera dai trei colores: l brun del ciel, l bianch de la neif e l vert del bosch.
Per chest vegn domanà de meter fora noscia ...
Ai 5 de mé l é l dì de la bandiera ladina dai trei colores brun, bianch e vert.
Apontin te chesta dì, del 1920 do la Gran Vera, passa 70 raprejentanc de la valèdes ladines se aea binà sun jouf de Frea per reclamèr l'unità ladina e protestèr ajache ge era stat neà l derit de autodeterminazion.
Chela scontrèda vegn recordèda desche l moment che à fat nascer la bandiera dai trei colores: l brun del ciel, l bianch de la neif e l vert del bosch.
Per chest vegn domanà de meter fora noscia ...
04 de mei 2026
L’Aisciuda Ladina é rica e frutuousa
L program rich de evenc con raides, spazirèdes, mostres e prejentazions de libres taca insnet lunesc 4 de mé da les 20:30 te Sorastanza de la Scola Ladina con la scontrèda »Paroles che fèsc crescer. Bec e lengac te la comunanza ladina de Fascia«.
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina,per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche ...
Rua l’Aisciuda Ladina 2026, festa del lengaz e de l’identità! Un no l é da dèr, doi no l é da tor, trei vegn dal cher, e donca ence chest an, desche del 2024 e del 2025, l argoment l é endodanef la toponomastica ladina,per cognoscer e recordèr i inomes de nosc raion, testamonesc veiores de storia e comunanza. L é belimpont per chesta rejon che l Comun General de Fascia, l Istitut Cultural Ladin, la Scola ladina de Fascia e l’Union di Ladins de Fascia colaborea acioche ...
03 de mei 2026
Premié i ‘Segnes de Pèsc’ ladins
Angela Chiocchetti e Leopoldo Rizzi à ciapà l Premie Nazionèl ‘Segni di Pace’ per l empegn per na pèsc positiva. Rizzi é stat premià ence per si meric te la promozion de la ezelenzes taliènes tel mond.
Semper più jent ladina se fèsc cognoscer e aprijièr foravia e la porta fora de Fascia valores, ideèi e projec. Chest’outa rejonon de la consegna de atestac per meric a doi persones che se à dat ju tel ciamp de la cultura, l lengaz, la storia e la pèsc.
Ai 15 de oril te la Giornèda Nazionèla del Made in Italy, tel Palaz Valentini a Roma l é stat la zerimonia endrezèda da Unicef Italia en colaborazion con APAMRI (Sociazion Parlamentèra de Amicizia anter i Insigniti de la Republica ...
Semper più jent ladina se fèsc cognoscer e aprijièr foravia e la porta fora de Fascia valores, ideèi e projec. Chest’outa rejonon de la consegna de atestac per meric a doi persones che se à dat ju tel ciamp de la cultura, l lengaz, la storia e la pèsc.
Ai 15 de oril te la Giornèda Nazionèla del Made in Italy, tel Palaz Valentini a Roma l é stat la zerimonia endrezèda da Unicef Italia en colaborazion con APAMRI (Sociazion Parlamentèra de Amicizia anter i Insigniti de la Republica ...
01 de mei 2026
Chiara Mazzel ghesta de la Federazion de la Bandes
L referent per Fascia e Fiem Adriano Winterle à envià la campiona paralimpica a la radunanza con sie guant da sonadora e la medaes.
L’Assemblea ordenèra de la Federazion de la Museghes del Trentin à abù chest an na ghesta spezièla. Te la scontrèda stata en sabeda ai 18 de oril a la Cèvena La-Vis a Lavis l raprejentant per la valèdes de Fascia e Fiem Adriano Winterle à envià la campiona paralimpica Chiara Mazzel da Vich, ence ela sonadora de corn te la Musega de Vich. »L é stat na bela sorpresa aprijiada da duc – ne conta Winterle – veder Chiara col guant de la Musega e le cater medae vadagnade a le Paralimpiadi. Chiara à ...
L’Assemblea ordenèra de la Federazion de la Museghes del Trentin à abù chest an na ghesta spezièla. Te la scontrèda stata en sabeda ai 18 de oril a la Cèvena La-Vis a Lavis l raprejentant per la valèdes de Fascia e Fiem Adriano Winterle à envià la campiona paralimpica Chiara Mazzel da Vich, ence ela sonadora de corn te la Musega de Vich. »L é stat na bela sorpresa aprijiada da duc – ne conta Winterle – veder Chiara col guant de la Musega e le cater medae vadagnade a le Paralimpiadi. Chiara à ...
30 de auril 2026
Ciun model de vita per nosc joegn?
Comentar de pruma
Te na enconteda con la Autorité per les Mendranzes a Vich él vegnù traté anter l auter ence l grief problem de seguré ciases per nosc joegn, gonot sforzés de s’en jì fora dles valedes ladines per gauja di cosć massa auc dles imobilies y dla mancianza de apartamenc a fit per la jent dl post.
Sen se renden cont de na crisa che manacia bele da giut encà l davegnì de duta la comunanza ladina, ajache senza les generazions nueves ne saral nia plu zachei che possa porté inant nost lingaz y ...
Te na enconteda con la Autorité per les Mendranzes a Vich él vegnù traté anter l auter ence l grief problem de seguré ciases per nosc joegn, gonot sforzés de s’en jì fora dles valedes ladines per gauja di cosć massa auc dles imobilies y dla mancianza de apartamenc a fit per la jent dl post.
Sen se renden cont de na crisa che manacia bele da giut encà l davegnì de duta la comunanza ladina, ajache senza les generazions nueves ne saral nia plu zachei che possa porté inant nost lingaz y ...




