- T'es chilò:
- Home
- Atualité
Atualité
26 de otober 2025
Bèsta binèdes de moto e auti sportives
Chest istà dintorn al Sela l é stat 38 evenc de chisc mesi. Massimo Girardi, president de Transdolomites, se remesc e l envia ombolc e imprenditores a meter l mus e slarièr fora la protesta.
»Che l trafich ‘per fortuna’ sie recognosciù desche l problem numer un de la Dolomites l saon duc da valch an. Al trafich de ghesć e sentadins se met apede purampò ence chel semper maor de moto e supercar, de spes endrezà te binade motoristiche che vegn da desvalives stac de l’Union europeana. L istà del 2025 l é stat la sajon piora. Demò dintorn al Sela l é stat dombrà adertura 38 binade de chisc mesi che apede a le marmite averte per fèr sentir miec la ‘sinfonia’ di motores, de spes i se ...
»Che l trafich ‘per fortuna’ sie recognosciù desche l problem numer un de la Dolomites l saon duc da valch an. Al trafich de ghesć e sentadins se met apede purampò ence chel semper maor de moto e supercar, de spes endrezà te binade motoristiche che vegn da desvalives stac de l’Union europeana. L istà del 2025 l é stat la sajon piora. Demò dintorn al Sela l é stat dombrà adertura 38 binade de chisc mesi che apede a le marmite averte per fèr sentir miec la ‘sinfonia’ di motores, de spes i se ...
25 de otober 2025
Cinch sozi premié per 50 egn de fideltà
L 127° Congres de la Sat l é stat endrezà a San Lorenzo Dorsino e l à uzà fora temes de gran atualità. La sezion de l’Auta Fascia se enjigna per l renovo de la encèries.
Ai 18 e 19 de otober a San Lorenzo Dorsino la sezion de San Lorenzo in Banale à endrezà l 127° Congres de la Sat dedicà chest an a n tem de gran atualità e emportanza strategica per duc i raions da mont: la capazità de cèria turistica. N congres che à uzà fora soraldut trei paroles chief: comunicazion, responsabilità e dialogh.
En sabeda domesdì l é stat endrezà la zerimonia per la consegna de la medaes de or ai sozi che à arjont 50 egn de fideltà. Sun paladina l é stat chiamà su ence 5 sozi ...
Ai 18 e 19 de otober a San Lorenzo Dorsino la sezion de San Lorenzo in Banale à endrezà l 127° Congres de la Sat dedicà chest an a n tem de gran atualità e emportanza strategica per duc i raions da mont: la capazità de cèria turistica. N congres che à uzà fora soraldut trei paroles chief: comunicazion, responsabilità e dialogh.
En sabeda domesdì l é stat endrezà la zerimonia per la consegna de la medaes de or ai sozi che à arjont 50 egn de fideltà. Sun paladina l é stat chiamà su ence 5 sozi ...
24 de otober 2025
Les gran desfides müda nüsc tëmps
Comentar de pruma
Zacan n de me dá al edl na notizia: la IA (inteliënza artifiziala) podess tó ite la memoria y la funziun dl internet, ajache te cer caji le féjera bele y le sorvisc vëgn anuzé tres plü y plü dala jënt. I n’ún nia decuntra, sce la IA se basëia sön fontanes veritores, desmostrades en gran pert tecnicamënter o profescionalmënter. Le piec foss indere na IA che dá informaziuns falades y se nodrësc inant cun falsités y speculaziuns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La ...
Zacan n de me dá al edl na notizia: la IA (inteliënza artifiziala) podess tó ite la memoria y la funziun dl internet, ajache te cer caji le féjera bele y le sorvisc vëgn anuzé tres plü y plü dala jënt. I n’ún nia decuntra, sce la IA se basëia sön fontanes veritores, desmostrades en gran pert tecnicamënter o profescionalmënter. Le piec foss indere na IA che dá informaziuns falades y se nodrësc inant cun falsités y speculaziuns. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La ...
20 de otober 2025
Semper più joegn se ouc al zenter de sanità mentala
Per rejonèr de la situazions scherpentes e per fèr cognoscer i servijes a la leta sul teritorie l Lions Club de Fascia e Fiem à endrezà na scontrèda con esperc.
»Joegn e situazions scherpentes« l é stat l argoment de la scontrèda endrezèda en jebia ai 9 de otober te sala de Consei de Comun de Sèn Jan dal Lions Club de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia. N enconter n muie partezipà, ence da referenc sanitères del teritorie e de la scola, te chel che se à confrontà esperc di servijes del teritorie con la moderazion de la giornalista Francesca Merz. Dantfora l é stat l president del Lions Club de Fascia e Fiem Marino Sbetta che à portà ...
»Joegn e situazions scherpentes« l é stat l argoment de la scontrèda endrezèda en jebia ai 9 de otober te sala de Consei de Comun de Sèn Jan dal Lions Club de Fascia e Fiem col sostegn del Comun General de Fascia. N enconter n muie partezipà, ence da referenc sanitères del teritorie e de la scola, te chel che se à confrontà esperc di servijes del teritorie con la moderazion de la giornalista Francesca Merz. Dantfora l é stat l president del Lions Club de Fascia e Fiem Marino Sbetta che à portà ...
19 de otober 2025
N nef percors da fèr a pe su la streca de la ferata Lavis-Moena
Na scomenzadiva de Transdolomites per ge dèr luster a n projet storich pissà a la fin del 1800 per leèr la valèdes de la Veisc ruan fin a Moena, ma ferà da la Gran Vera.
L era la fin del 1800 canche scomenzèa a se fèr lèrga l’idea de na ferata che da Trent mene te la val de Fiem, pean via da Lavis per ruèr fin a Moena. Pech do da Busan l é ruà la seconda proponeta, su la streca Egna-Pardac. L projet trentin é ruà al projet esecutif realisà del 1904 dai enjegneres Stern & Hafferl da Vien, ma dapò la Gran Vera à ferà dut.
Chesta notes storiches vegn portèdes dant da Massimo Girardi, president de Transdolomites, che à metù a jir ti egn passé l trekking te la ...
L era la fin del 1800 canche scomenzèa a se fèr lèrga l’idea de na ferata che da Trent mene te la val de Fiem, pean via da Lavis per ruèr fin a Moena. Pech do da Busan l é ruà la seconda proponeta, su la streca Egna-Pardac. L projet trentin é ruà al projet esecutif realisà del 1904 dai enjegneres Stern & Hafferl da Vien, ma dapò la Gran Vera à ferà dut.
Chesta notes storiches vegn portèdes dant da Massimo Girardi, president de Transdolomites, che à metù a jir ti egn passé l trekking te la ...
19 de otober 2025
Bèsta sosta salvèra sui jouves
L Consei provinzièl de Trent à aproà na proponeta de mozion de Guglielmi che empon la sosta a temp apede la strèdes de Sela e Pordoi.
Ence te la provinzia de Trent, descheche vegn jà fat te chela de Busan, per lascèr ju l auto ti picoi piac apede strèda sui jouves de la Dolomites se cognarà meter fora l segnaores. L é l tema de na proponeta de mozion portèda dant enstadì dal conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi tel Consei Provinzièl de Trent, olache la é stata aproèda da duc a una.
Aldò de la burta parbuda che chest istà passà à soscedà n muie de critiches per l gran numer de mesi atrezé o no atrezé che empienia ogne ...
Ence te la provinzia de Trent, descheche vegn jà fat te chela de Busan, per lascèr ju l auto ti picoi piac apede strèda sui jouves de la Dolomites se cognarà meter fora l segnaores. L é l tema de na proponeta de mozion portèda dant enstadì dal conseier ladin del grop Fassa Luca Guglielmi tel Consei Provinzièl de Trent, olache la é stata aproèda da duc a una.
Aldò de la burta parbuda che chest istà passà à soscedà n muie de critiches per l gran numer de mesi atrezé o no atrezé che empienia ogne ...
18 de otober 2025
Didèr i fies: l’endesfida di social
Na formazion per genitores e educatores per endrez del assessorat a la cultura del Comun de Sèn Jan.
Esser genitores aldidanché vel dir ence emparèr a se la fèr ca anter ‘like’, ‘follower’ e notifiches, ajache i social media se tol na lèrga semper maora te la vita di joegn. Emparèr a i cognoscer e i gestir vel dir esser bogn de didèr i fies a desfrutèr sia gran potenzialitèdes, con na consaputa che smendre i pericoi desche la dependenza, l isolament e l cyberbulism.
Per chest l Comun de Sèn Jan, per endrez de l’assessora a la cultura Mirella Florian, à pissà de meter a jir n picol cors de ...
Esser genitores aldidanché vel dir ence emparèr a se la fèr ca anter ‘like’, ‘follower’ e notifiches, ajache i social media se tol na lèrga semper maora te la vita di joegn. Emparèr a i cognoscer e i gestir vel dir esser bogn de didèr i fies a desfrutèr sia gran potenzialitèdes, con na consaputa che smendre i pericoi desche la dependenza, l isolament e l cyberbulism.
Per chest l Comun de Sèn Jan, per endrez de l’assessora a la cultura Mirella Florian, à pissà de meter a jir n picol cors de ...
17 de otober 2025
L’ilujiun dla pesc tla Palestina
Comentar de pruma
Da canche le Stat d’Israel é gnü fondé tl 1947, él tres sté crises y veres. Por capí n pü’ la situaziun complicada dassënn y intravaiada dla Palestina y de Israel, recordunse n valgönes tapes importantes dla storia dla popolaziun araba da öna na pert y dal’atra dla popolaziun israeliana, che n’é cina incö nia stades bunes da ciafé na soluziun de pesc definitiva. (Do na introduziun de Erna Flöss, lasciunse cunté la jona Sulafa Hammad)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Da canche le Stat d’Israel é gnü fondé tl 1947, él tres sté crises y veres. Por capí n pü’ la situaziun complicada dassënn y intravaiada dla Palestina y de Israel, recordunse n valgönes tapes importantes dla storia dla popolaziun araba da öna na pert y dal’atra dla popolaziun israeliana, che n’é cina incö nia stades bunes da ciafé na soluziun de pesc definitiva. (Do na introduziun de Erna Flöss, lasciunse cunté la jona Sulafa Hammad)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
16 de otober 2025
L’èrt de Virgilio Soraperra, a 10 egn da la mort
Te Palaz de la Region Trentin Sudtirol a Trent vegn inaugurà anché na mostra de operes del artist da Gries che se pel veder enscin ai 23 de otober.
»Virgilio Soraperra de la Zoch. L’èrt e l leam con sia tera« l é l titol de la mostra de operes del artist da Gries, a 10 egn da la mort, inaugurèda anché jebia ai 16 de otober da les 11:30 te la sala de raprejentanza del Palaz de la Region de Trent. Na mostra endrezèda da la Region Trentin Sudtirol con l assessor a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à tout su con gust la desponiblità di fies de Virgilio, Claus e Anna Rosa, per endrezèr na esposizion de sia operes e fèr cognoscer ...
»Virgilio Soraperra de la Zoch. L’èrt e l leam con sia tera« l é l titol de la mostra de operes del artist da Gries, a 10 egn da la mort, inaugurèda anché jebia ai 16 de otober da les 11:30 te la sala de raprejentanza del Palaz de la Region de Trent. Na mostra endrezèda da la Region Trentin Sudtirol con l assessor a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi che à tout su con gust la desponiblità di fies de Virgilio, Claus e Anna Rosa, per endrezèr na esposizion de sia operes e fèr cognoscer ...
15 de otober 2025
Jent de età al MUSE
»Jir te museo ge fèsc ben a la sanità«: con chest slogan l Museo de la scienzes de Trent met endò a jir l »Zircol de la Scienza«, con scontrèdes per i over 60 che deida a vegnir veies en bona sanità.
Chest’aisciuda passèda l MUSE de Trent à metù a jir la scomenzadiva »Zircol de la scienza«, con na lingia de scontrèdes culturèles dedichèdes a la persones con più che 60 egn. Chest event à abù n gran suzes, con duc i posć ocupé e na fila de jent prenotèda. A confermèr la valuta de chesta sort de scomenzadives, apede al bon ejit abù, l é ence i dac scientifics che vegn fora dal report su cultura e sanità del 2019 de l’Organisazion Mondièla de la Sanità e da CultureForHealth del 2022 che disc ...
Chest’aisciuda passèda l MUSE de Trent à metù a jir la scomenzadiva »Zircol de la scienza«, con na lingia de scontrèdes culturèles dedichèdes a la persones con più che 60 egn. Chest event à abù n gran suzes, con duc i posć ocupé e na fila de jent prenotèda. A confermèr la valuta de chesta sort de scomenzadives, apede al bon ejit abù, l é ence i dac scientifics che vegn fora dal report su cultura e sanità del 2019 de l’Organisazion Mondièla de la Sanità e da CultureForHealth del 2022 che disc ...
14 de otober 2025
N post per i mesi de gestion de la strèdes
La Provinzia de trent à tout su la domana portèda dant te na interogazion sotescrita da Guglielmi l prum de otober.
»Olà metone i mesi che serf per la gestion de la strèdes?« Chesta en sostanza la domana che l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi ge à manà al president del Consei provinzièl Claudio Soini l prum de otober, con la »Interrogazione a risposta orale immediata« nr 1230.
Ti ultimes egn – scrif Guglielmi – l é stat fat de gregn vèresc per renovèr i mesi a la leta del Servije de gestion de la strèdes de Fascia ma mencia lesc olache chisc mesi posse vegnir metui e tegnui a cuert per no se roinèr, ...
»Olà metone i mesi che serf per la gestion de la strèdes?« Chesta en sostanza la domana che l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi ge à manà al president del Consei provinzièl Claudio Soini l prum de otober, con la »Interrogazione a risposta orale immediata« nr 1230.
Ti ultimes egn – scrif Guglielmi – l é stat fat de gregn vèresc per renovèr i mesi a la leta del Servije de gestion de la strèdes de Fascia ma mencia lesc olache chisc mesi posse vegnir metui e tegnui a cuert per no se roinèr, ...
11 de otober 2025
L’atività de l’Autorità per la mendranzes
A Trent l é stat prejentà la relazion del 2024 del organism metù su per l control e la soravèrda su aplicazion e percacenza de la normes per ladins, mochegn e zimbres sul tegnir trentin.
Enstadì l’Autorità per la Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent à prejentà sia atività, con la relazion anuala perveduda da la lege provinzièla. Apontin la L.P. nr 6 del 2008 su la mendranzes linguistiches à pervedù chest organism, autonom ma logà daite dal Consei provinzièl: n organism che tol ite trei componenc con competenza giuridica e culturala, e de chisc un:a con funzion de president:a, che cogn vardèr sora e controlèr l’aplicazion e la percacenza de la normes per la ...
Enstadì l’Autorità per la Mendranzes linguistiches de la Provinzia de Trent à prejentà sia atività, con la relazion anuala perveduda da la lege provinzièla. Apontin la L.P. nr 6 del 2008 su la mendranzes linguistiches à pervedù chest organism, autonom ma logà daite dal Consei provinzièl: n organism che tol ite trei componenc con competenza giuridica e culturala, e de chisc un:a con funzion de president:a, che cogn vardèr sora e controlèr l’aplicazion e la percacenza de la normes per la ...
11 de otober 2025
La degana nueva
La Facolté de Design y Erts dla Università Liedia de Bulsan à sia pruma degana: con l’ann academich nuef él l’antropologa Elisabeth Tauber da Natz/Schabs che sourantol la direzion, al post dl prof. Nitzan Cohen
L designer de produc Nitzan Cohen à mené la Facolté de Design y Erts sies agn alalongia. Segn él Elisabeth Tauber che ciapa ite te si fostus, sciche pruma ela tla storia dla plu picera facolté dla unibz. L’antrolopoga sudtiroleisa â metù man sia cariera scientifica dl 2011, tla Facolté de Scienzes dla Formazion. Dal 2016 encà fovela depierpul ence ativa tl master de Eco–Social Design dla Facolté de Design y Erts. Dant a doi agn àla spo baraté definitivamenter tla facolté a Bulsan. N vare che la ...
L designer de produc Nitzan Cohen à mené la Facolté de Design y Erts sies agn alalongia. Segn él Elisabeth Tauber che ciapa ite te si fostus, sciche pruma ela tla storia dla plu picera facolté dla unibz. L’antrolopoga sudtiroleisa â metù man sia cariera scientifica dl 2011, tla Facolté de Scienzes dla Formazion. Dal 2016 encà fovela depierpul ence ativa tl master de Eco–Social Design dla Facolté de Design y Erts. Dant a doi agn àla spo baraté definitivamenter tla facolté a Bulsan. N vare che la ...
10 de otober 2025
L president nuef à inom Roland Verra
Lita dla presidenza nueva dla UGLD-Union Generela di Ladins dla Dolomites a Urtijei: l ex Intendent dles scoles ladines de Gherdeina y Badia Roland Verra à abiné adum la maioranza de 34 oujes
L contracandidat Felix Ploner da La Pli de Mareo à pié do 28 oujes.
Roland Verra peia via si mandat da president dla Generela sot la merscia dla unité interladina, colaborazion reziproca y comunité. A el ti vàl les mioures aodanzes de bon laour y de trueps resultac vifs per la jent ladina!
L contracandidat Felix Ploner da La Pli de Mareo à pié do 28 oujes.
Roland Verra peia via si mandat da president dla Generela sot la merscia dla unité interladina, colaborazion reziproca y comunité. A el ti vàl les mioures aodanzes de bon laour y de trueps resultac vifs per la jent ladina!
10 de otober 2025
Adum con la mère di ladins
Comentar de pruma
Anché l é n dì emportant per i ladins. A Ortijei l é la radunanza de la Union Generela di Ladins dla Dolomites e vegn lità la persona che ti egn che vegn cognarà vidèr chesta sociazion. L’Union Generela di Ladins dla Dolomites l é la soula che da 75 egn en ca se dèsc ju per tegnir adum l popul de la Ladinia dolomitica storica e portèr inant si besegnes, si deric e enteresc. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Anché l é n dì emportant per i ladins. A Ortijei l é la radunanza de la Union Generela di Ladins dla Dolomites e vegn lità la persona che ti egn che vegn cognarà vidèr chesta sociazion. L’Union Generela di Ladins dla Dolomites l é la soula che da 75 egn en ca se dèsc ju per tegnir adum l popul de la Ladinia dolomitica storica e portèr inant si besegnes, si deric e enteresc. (Comentar de Lucia Gross)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
09 de otober 2025
La posiziun dl Ordin di Jornalisć regional
Che la Junta provinziala da Balsan ne tin nia plü la conferënza stampa ordinara do süa sentada edemala, é n stláf ala democrazia y al dërt dl’informaziun publica
Cun de 7 d’otober 2025 á la Junta provinziala de Balsan mené fora n comunicat stampa cört, che dij che dal’atra edema inant gnará les sentades dla Junta tignides de vëndres y nia plü de mertesc, y che les dezijiuns plü importantes ti gnará comunicades ai media tres comunicac stampa, ajuntá chiló y iló da declaraziuns video. Ti caji de dezijiuns de maiú relevanza – insciö la Provinzia – gnaral tigní na conferënza stampa di mëmbri de Junta de competënza tla tematica relativa tl salf Widmann, ...
Cun de 7 d’otober 2025 á la Junta provinziala de Balsan mené fora n comunicat stampa cört, che dij che dal’atra edema inant gnará les sentades dla Junta tignides de vëndres y nia plü de mertesc, y che les dezijiuns plü importantes ti gnará comunicades ai media tres comunicac stampa, ajuntá chiló y iló da declaraziuns video. Ti caji de dezijiuns de maiú relevanza – insciö la Provinzia – gnaral tigní na conferënza stampa di mëmbri de Junta de competënza tla tematica relativa tl salf Widmann, ...
05 de otober 2025
Fascia y Plan de Corones é sëgn tl "Club5"
En chësc de é i dui comités dles gares de copa dl monn ladines gnüs tuc sö ofizialmënter tla lia internazionala. Sëgn é dötes les valades ladines rapresentades
La "Club5 Sport Association" é na lia che cöi adöm i comités d’organisaziun prinzipai de gares de copa dl monn de schi alpin. Metüda sö l’ann 1988, á chësta organisaziun le fin prinzipal da sostegní y svilupé inant le sport di schi y da sostegní sambëgn ince le barat de esperiënzes y förtli danter i comités d’organisaziun, sciöche ince da rapresenté i interesc di comités ti confrunc dla FIS y dles federaziuns nazionales, tolon pert a grëmi y comités desvalis. L’ann 1988, canche l’assoziaziun é ...
La "Club5 Sport Association" é na lia che cöi adöm i comités d’organisaziun prinzipai de gares de copa dl monn de schi alpin. Metüda sö l’ann 1988, á chësta organisaziun le fin prinzipal da sostegní y svilupé inant le sport di schi y da sostegní sambëgn ince le barat de esperiënzes y förtli danter i comités d’organisaziun, sciöche ince da rapresenté i interesc di comités ti confrunc dla FIS y dles federaziuns nazionales, tolon pert a grëmi y comités desvalis. L’ann 1988, canche l’assoziaziun é ...
03 de otober 2025
Assoziazion nueva »Articul 6«
Editorial
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta assoziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...
Ence la Union Generela di Ladins dla Dolomites (UGLD) fova vegnuda envieda a se scrive ite a chesta assoziazion che à desche fin prinzipal chel de (zitat fora dl statut:) »sconé y promueve l lingaz y la cultura dles comunités storiches linguistiches sun l teritore talian y reconesciudes da la lege 482/99«.
D’isté fòvel da tò na dezijion y l consei dla UGLD ova fat fora con dutes les oujes a una, do avei ejaminé apontin i sboc dl at costitutif y dl statut, y do na senteda en ...
26 de setember 2025
Jir en vila
La tradizion orala ne à portà paroles veiores travers 40 generazions.
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.
La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...
A fèr entener delvers l'emportanza e l valor de mic e lejendes, tel Dì dla Cultura Ladina ai 21 de setember a San Martin de Tor, l é stat la professora Ulrike Kindl, stata per egn dozenta a l'Università Cà Foscari de Unejia, che à studià e enrescì chest argoment tel orizont talian e todesch e te duta la valèdes ladines, colaboran trop coi Istituc Culturai de Fascia e de la Val Badia.
La professora Kindl à enterzà talian e todesch e ence vèlch parola ladina te sie intervent desche semper ...
26 de setember 2025
Plus ultra: la cultura
Comentar de pruma
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordinamënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istituziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comunicazin, dialogh publich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...
L’idea dl »Di dla cultura ladina« s’á realisé, y á stizé. A priori é i meric dl diretur dl ressort prov. dla cultura y scora ladina André Comploi y süa man dërta tl coordinamënt pratich Nadia Moling. La cultura stá sura les generaziuns y funziuns de istituziuns y lies ia, al é deplü co ma na ativité. La cultura é creativité, ert, leteratöra, musiga, mo ince sozial y politica. Y la cultura é ince comunicazin, dialogh publich, ajache al é da se damané sce al é na cultura zënza ...
