Atualité
23 de setember 2026
'Flora de Fascia' finalist al Pest nazional 'Zità de Busan'
L liber scrit da Alberto Chiocchetti e Nives Iori per l'Union di Ladins de Fascia l é anter i diesc miores selezioné te la categoria 'saggi'. La premiazion ai 26 de setember jun Busan.
N'autra bela neva rua per l liber 'Flora de Fascia', dat fora l meis de mé de chest an da l'Union di Ladins de Fascia. Chesta publicazion che met adum botanica e linguistica, metuda adum da Alberto Chiocchetti e Nives Iori con la colaborazion de Marco Detomas, à abù dassen n suzes sorafora la previjions, tant che oramai la copies de la pruma edizion é fenides e l é do a vegnir programà la pruma restampa.
Apede chest, ti dis passé l é ruà la comunicazion che 'Flora de Fascia' se à vadagnà n post ...
N'autra bela neva rua per l liber 'Flora de Fascia', dat fora l meis de mé de chest an da l'Union di Ladins de Fascia. Chesta publicazion che met adum botanica e linguistica, metuda adum da Alberto Chiocchetti e Nives Iori con la colaborazion de Marco Detomas, à abù dassen n suzes sorafora la previjions, tant che oramai la copies de la pruma edizion é fenides e l é do a vegnir programà la pruma restampa.
Apede chest, ti dis passé l é ruà la comunicazion che 'Flora de Fascia' se à vadagnà n post ...
19 de setember 2026
Nef etares de giacia deslebeé te n an
La reina de la Dolomites perdarà deldut sie mantel bianch dant del 2040. I esperc de Università de Pèdua, Comitat Glaciologh Talian e ARPAV en ocajion de la Campagna Glaciologica Partezipèda stata ai 5 de setember.
Da 92 a 83 etares se à smendrà la spersa del giacé de la Marmolèda; i glaciologs stima che dant che sie fora 10 egn del giacé no restarà ne puza ne odor. Chesta no l é na neva, ma la prospetives de regnèda é semper più curtes e zompes; l deslebeament chest an l é stat scialdi più asvelt. Belapontin l front l é jit en do en media de presciapech 23 metres (desche n ciamp da tennis), trei outes de più che chi mesuré l an passà, ‘demò’ 8.
Chisc dac vegn fora da la Campagna Glaciologica Partezipèda ...
Da 92 a 83 etares se à smendrà la spersa del giacé de la Marmolèda; i glaciologs stima che dant che sie fora 10 egn del giacé no restarà ne puza ne odor. Chesta no l é na neva, ma la prospetives de regnèda é semper più curtes e zompes; l deslebeament chest an l é stat scialdi più asvelt. Belapontin l front l é jit en do en media de presciapech 23 metres (desche n ciamp da tennis), trei outes de più che chi mesuré l an passà, ‘demò’ 8.
Chisc dac vegn fora da la Campagna Glaciologica Partezipèda ...
18 de setember 2026
Rové ala fin dl mëis
Comentar de pruma
Les veres ales portes dla Europa dorará inant ciamó, chësc savunse sëgn! Ci püra jënt, che mëss soporté meseries y soferënzes por tiranns y interesc ideologics! Le benzin, le gasöre y le gas ne gnará porchël nia tan atira miú marcé, aterco sce le Stat partësc fora alisiraziuns por les classes soziales plü debles y dëida do les ffamilies, firmes y le laur. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Les veres ales portes dla Europa dorará inant ciamó, chësc savunse sëgn! Ci püra jënt, che mëss soporté meseries y soferënzes por tiranns y interesc ideologics! Le benzin, le gasöre y le gas ne gnará porchël nia tan atira miú marcé, aterco sce le Stat partësc fora alisiraziuns por les classes soziales plü debles y dëida do les ffamilies, firmes y le laur. (Comentar de Iaco Rigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
17 de setember 2026
»Ladins del Sela«: na musega per la Museghes
L é chesta la maor neva de la 45^ edizion de la Gran Festa da d’Istà. Per i 80 egn de la Gran Radunanza di Ladins sun Sela l compositor Johann Finatzer à metù ju na marcia per la Museghes de la Ladinia.
Gran Festa de musega, guants e identità. I Studafech e la Crousc Biencia de Cianacei à endrezà la 45^ edizion de la manifestazion che sera su l istà de Fascia. Al cedean di 80 egn da la Radunanza di Ladins sun Sela ge é stat dedicà la defilèda de la domenia. Domesdì se à dejout l moment più spetà del event, che chiama n grumon de ladins e ghesć a Cianacei da olachemai. Se à binà passa mile jent do strèda Roma: 10 museghes, lies culturèles, sacotenc gropes da bal, del guant tradizionèl e de ...
Gran Festa de musega, guants e identità. I Studafech e la Crousc Biencia de Cianacei à endrezà la 45^ edizion de la manifestazion che sera su l istà de Fascia. Al cedean di 80 egn da la Radunanza di Ladins sun Sela ge é stat dedicà la defilèda de la domenia. Domesdì se à dejout l moment più spetà del event, che chiama n grumon de ladins e ghesć a Cianacei da olachemai. Se à binà passa mile jent do strèda Roma: 10 museghes, lies culturèles, sacotenc gropes da bal, del guant tradizionèl e de ...
16 de setember 2026
Na raida anter trei lengac e trei cultures
L Palaz de la Magnifica Comunità de Fiem vel fèr cognoscer i lesc de enteres storich artistich sun si confins. Do Kalditsch/Doladicia e Caoriana se rua a Moena.
La Magnifica Comunità de Fiem se aur e se fèsc cognoscer sul teritorie. Do la pruma doi vijites, che à abù n gran ejit, per todesch e per talian, la pruma a la Gejiola de Loreto a Kalditsch/Doladicia (BZ) e la seconda al Museo-Molin de la ‘Meneghina’ de Caoriana, l é stat pissà a na terza scontrèda del program culturèl »Ai confini della Magnifica Comunità di Fiemme. Storie di un territorio trilingue/An den Grenzen der Magnifica Comunitá di Fiemme. Geschichtliches über ein dreisprachiges ...
La Magnifica Comunità de Fiem se aur e se fèsc cognoscer sul teritorie. Do la pruma doi vijites, che à abù n gran ejit, per todesch e per talian, la pruma a la Gejiola de Loreto a Kalditsch/Doladicia (BZ) e la seconda al Museo-Molin de la ‘Meneghina’ de Caoriana, l é stat pissà a na terza scontrèda del program culturèl »Ai confini della Magnifica Comunità di Fiemme. Storie di un territorio trilingue/An den Grenzen der Magnifica Comunitá di Fiemme. Geschichtliches über ein dreisprachiges ...
15 de setember 2026
Benstèr per la trasmiscions de ORF tel Trentin
La Conferenza de la Mendranzes à aproà l sperlongiament del contrat per poder slarièr fora si programes per todesch sun dut l tegnir provinzièl.
L é stat la trasmiscions per todesch sul tegnir provinzièl l argoment maor de la XLII Conferenza per la mendranzes, chiamèda ite online en mèrtesc prum de setember.
Na convocazion de prescia per aer l parer di raprejentanc de duta trei la mendranzes ladina, mochena e zimbra loghèdes sul teritorie trentin, dant de poder ge sperlongèr l contrat per seghitèr a manèr fora te dut l Trentin la trasmiscions de ORF1 e ORF Sport: benstèr de obligh ajache se rejona del budget provinzièl per la mendranzes ...
L é stat la trasmiscions per todesch sul tegnir provinzièl l argoment maor de la XLII Conferenza per la mendranzes, chiamèda ite online en mèrtesc prum de setember.
Na convocazion de prescia per aer l parer di raprejentanc de duta trei la mendranzes ladina, mochena e zimbra loghèdes sul teritorie trentin, dant de poder ge sperlongèr l contrat per seghitèr a manèr fora te dut l Trentin la trasmiscions de ORF1 e ORF Sport: benstèr de obligh ajache se rejona del budget provinzièl per la mendranzes ...
15 de setember 2026
L lëuf à zarà na biescia sun Col Rodela
N dumënia daduman à l paster Martino Fedele abinà i resć de na si biescia. L ie segur che l fova l lëuf, n iagher dëssa nen avëi udù n trëi n chëla nuet daujin al pastrëc
“L ie n spavënt”, dij Martino Fedele, paster de Borgo Valsugana che verda n pastrëc de 1.500 biesces. Si familia verda biesces da passa cincant’ani incà, ma l vën da ann a ann for plu y plu rie per ël a fé chësc lëur. Ël va da na mont al’autra cun si biesces: d’instà fòvel a Taibon Agordino, chësta ultima fin dl’ena fòvel sun Col Rodela, ti proscims dis iel sun jëuf de Pordoi y pona jiràl inant via n Fascia, sun l jëuf de San Pelegrin y inò a Agordo.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla ...
“L ie n spavënt”, dij Martino Fedele, paster de Borgo Valsugana che verda n pastrëc de 1.500 biesces. Si familia verda biesces da passa cincant’ani incà, ma l vën da ann a ann for plu y plu rie per ël a fé chësc lëur. Ël va da na mont al’autra cun si biesces: d’instà fòvel a Taibon Agordino, chësta ultima fin dl’ena fòvel sun Col Rodela, ti proscims dis iel sun jëuf de Pordoi y pona jiràl inant via n Fascia, sun l jëuf de San Pelegrin y inò a Agordo.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla ...
14 de setember 2026
Scienza e circo, na endesfida garatèda
La mostra ‘Jocalo’ metuda fora dut istà te scola populèra de Vich à abù n gran aprijiament. Per la touses che à fat da guides l é stat na esperienza dassen positiva.
L é jà tacà ite n nef an de scola e se peissa a projec e scomenzadives neves, da creèr, envièr via e portèr a frut ti meisc che vegn. Nos vardon amò mingol en do e fajon n bilanz de la mostra scientifica ‘Jocalo’ che via per dut istà l era da poder veder te la scoles populères de Vich. La mostra ge jia do al projet lurà fora via per l an de scola passà dai studenc de la clas 3LSA del liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia en colaborazion con la 4D del liceo U. Dini de Pisa col ...
L é jà tacà ite n nef an de scola e se peissa a projec e scomenzadives neves, da creèr, envièr via e portèr a frut ti meisc che vegn. Nos vardon amò mingol en do e fajon n bilanz de la mostra scientifica ‘Jocalo’ che via per dut istà l era da poder veder te la scoles populères de Vich. La mostra ge jia do al projet lurà fora via per l an de scola passà dai studenc de la clas 3LSA del liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia en colaborazion con la 4D del liceo U. Dini de Pisa col ...
10 de setember 2026
Neva edizion de »N pest per nesc studenc«
L Comun General de Fascia à endodanef metù fora l concors per engaissèr l’enrescida su Fascia
L Comun General de Fascia endreza »N pest per nesc studenc« con chela de engaissèr l lurier de enrescida di students su economia, cultura, scienza e tecnologies leèdes al teritorie e a la comunanza de Fascia.
L concors met dant desvalives pesć: doi resservé per tesi de laurea de trei egn (da € 500 l un), doi per tesi de laurea magistrèla (da € 1000 l un) e un per tesi de dotorat (da € 1.000).
Per poder tor pèrt ge vel esser enciasé te Fascia e aer ciapà l titol de studie o aer fenì l cors ...
L Comun General de Fascia endreza »N pest per nesc studenc« con chela de engaissèr l lurier de enrescida di students su economia, cultura, scienza e tecnologies leèdes al teritorie e a la comunanza de Fascia.
L concors met dant desvalives pesć: doi resservé per tesi de laurea de trei egn (da € 500 l un), doi per tesi de laurea magistrèla (da € 1000 l un) e un per tesi de dotorat (da € 1.000).
Per poder tor pèrt ge vel esser enciasé te Fascia e aer ciapà l titol de studie o aer fenì l cors ...
02 de setember 2026
"Duc me dij Giorgio"
N cunvëni nternaziunel de Giorgio Moroder dai 10 ai 12 de setëmber, ulache l se anconta scienziac:tes da dut l mond tla Università Liedia de Bulsan
Proscim'ena saràla tan inant: l unirà a s'l dé n cunvëni defin tl sëni dl gran Giorgio Moroder, che à metù a jì l'Università liedia de Bulsan. I scienziac y la scienziates uel studië l lëur dl piunier de mujiga de Gherdëina, Giorgio Moroder, y si nfluenza sun la mujiga, i media y la cultura.
Giorgio Moroder, che à śën 86 ani, vën cunscidrà un di majeri produtëures y cumpositëures de mujiga de al didancuei, che à abù propi na gran nfluenza. Coche piunier dla mujiga eletronica, co-fundadëur ...
Proscim'ena saràla tan inant: l unirà a s'l dé n cunvëni defin tl sëni dl gran Giorgio Moroder, che à metù a jì l'Università liedia de Bulsan. I scienziac y la scienziates uel studië l lëur dl piunier de mujiga de Gherdëina, Giorgio Moroder, y si nfluenza sun la mujiga, i media y la cultura.
Giorgio Moroder, che à śën 86 ani, vën cunscidrà un di majeri produtëures y cumpositëures de mujiga de al didancuei, che à abù propi na gran nfluenza. Coche piunier dla mujiga eletronica, co-fundadëur ...
21 de agost 2026
Raiun a trafich nia limité
Comentar de pruma
Dai 12 d’agost él ofizial che le famojo raiun a trafich limité, la ZTL sön le Ju de Frara, ne gnará chësc ann nia. Le provedimënt de proa messâ pié ia de setëmber y otober, y cun chël fin él sté düc i comuns ladins decá y delá dal ju che á tut deliberaziuns de mascima. Y düc é a öna che al é gran ora da fá valch. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dai 12 d’agost él ofizial che le famojo raiun a trafich limité, la ZTL sön le Ju de Frara, ne gnará chësc ann nia. Le provedimënt de proa messâ pié ia de setëmber y otober, y cun chël fin él sté düc i comuns ladins decá y delá dal ju che á tut deliberaziuns de mascima. Y düc é a öna che al é gran ora da fá valch. (Comentar de Pablo Palfrader)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
20 de agost 2026
Sa mont: coi piesc jabas ma vardan inant
Con l diretor de l'ApT de Fascia Nicolò Weiss aon rejonà de troes, polemiches, ranger, rodes, ghesć pech ascorc, Marmolèda e auter.
La Usc La costion de la manutenzion di troes à empienì i sfoes per dis entriesc e l é stat tirà ite ence l'ApT: zachei à scrit che la spenc per portèr sa mont semper più jent. Che podede ne dir?
Nicolò Weiss Me n é fat marevea e me é ence mingol inirà, perché no l é vera, ajache noi sion do che fajon na politica deldut desferenta. Aon dezidù che de messal e aost no cognon più far nia che serve a portar su jent e jà da doi egn aon lascià ló de ge dar sostegn ai influencer. Con la zertificazion ...
La Usc La costion de la manutenzion di troes à empienì i sfoes per dis entriesc e l é stat tirà ite ence l'ApT: zachei à scrit che la spenc per portèr sa mont semper più jent. Che podede ne dir?
Nicolò Weiss Me n é fat marevea e me é ence mingol inirà, perché no l é vera, ajache noi sion do che fajon na politica deldut desferenta. Aon dezidù che de messal e aost no cognon più far nia che serve a portar su jent e jà da doi egn aon lascià ló de ge dar sostegn ai influencer. Con la zertificazion ...
19 de agost 2026
Contribut per durèr l ladin te la Cèses de Paussa
La Region met beleche 243 mile euro per chi che doura l ladin te la Cèses de Paussa de Fascia e Badia acioche chisc cosć no peise su la families di ghesć.
Stravardèr l ladin ence ti contesć più delicac de la comunanza, desche chi dediché a la cura e a l’assistenza a la jent de età. Con chest obietif la Region Trentin Sudtirol, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la previdenza Carlo Daldoss, à metù a la leta per l an 2026 n contribut de 242.829,48 euro a favor de la Aziendes publiches de servijes a la persona ti teritores ladins, per corir i cosć maores coleé a la doura del lengaz ladin.
»Volon valorisèr dalbon la cognoscenza e la ...
Stravardèr l ladin ence ti contesć più delicac de la comunanza, desche chi dediché a la cura e a l’assistenza a la jent de età. Con chest obietif la Region Trentin Sudtirol, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la previdenza Carlo Daldoss, à metù a la leta per l an 2026 n contribut de 242.829,48 euro a favor de la Aziendes publiches de servijes a la persona ti teritores ladins, per corir i cosć maores coleé a la doura del lengaz ladin.
»Volon valorisèr dalbon la cognoscenza e la ...
19 de agost 2026
Na ladina ala fineles a Burnech
Irene Moroder à l ultim fin dl'ena pudù fé pea pra la finela dl campiunat provinziel de poetry slam a Burnech
Coche sëula ladina à Irene Moroder pudù fé pea pra la fineles dl campiunat provinziel de poetry slam, che ie states n vënderdi sëira ai 14 de agost tla arena UFO a Burnech. Pra l poetry slam se tràtela de purté dant dan a n publich n test scrit nstës, mé adurvàn la usc y te manco de cin’ menuc.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
Coche sëula ladina à Irene Moroder pudù fé pea pra la fineles dl campiunat provinziel de poetry slam, che ie states n vënderdi sëira ai 14 de agost tla arena UFO a Burnech. Pra l poetry slam se tràtela de purté dant dan a n publich n test scrit nstës, mé adurvàn la usc y te manco de cin’ menuc.
Elisabeth Kostner
L articul ntier tla edizion nueva de La Usc di Ladins de n vënderdi ai 28 de agost.
14 de agost 2026
Guccini, un di ultims ciantastories
Comentar de pruma
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
Chë usc che cunta y cianta podess ester zacó la nosta. Sëgn ne vëgnera nia plü da na porsona via, ma plü da na memoria che ne se sonará mai fora – por fortüna! Guccini é un di ultims ciantauturs dla Talia, rapresentatif por na epoca tla flu dla poesia y di cuntastories. Süa usc é rovada tles ciases, ince ladines, ti auti, tles serades en compagnia, tles sajuns dla jonëza, y ince dedô ciamó tl’eté plü madüda desco n recort a na liberté y lisierëza jonila tan passada. ...
07 de agost 2026
Troes da mont: coluna politica?
Na proponeta su la manutenzion di troes da man de la SAT portèda te Consei provinzièl da Guglielmi à soscedà reazions fortes. La resposta de la SAT: enveze che cuses zenza fondament serf na reflescion globala e costrutiva.
L é vegnù fora n biteboi en jebia ai 30 de messèl tel Consei provinzièl te la discuscion del dessegn de lege sul assestament del bilanz de previjion PAT. L conseier de Fassa Guglielmi, che l fèsc pèrt de la maoranza, à fat na proponeta de orden del dì che, descheche l à dit, no la era stata portèda dant te la discuscion generala, e che à abù parer a favor del assessor al turism Failoni.
La SAT no rencura i troes, ge dijon chiò publicamenter che la fae chel che la cogn fèr senó podon ence ge dèr ...
L é vegnù fora n biteboi en jebia ai 30 de messèl tel Consei provinzièl te la discuscion del dessegn de lege sul assestament del bilanz de previjion PAT. L conseier de Fassa Guglielmi, che l fèsc pèrt de la maoranza, à fat na proponeta de orden del dì che, descheche l à dit, no la era stata portèda dant te la discuscion generala, e che à abù parer a favor del assessor al turism Failoni.
La SAT no rencura i troes, ge dijon chiò publicamenter che la fae chel che la cogn fèr senó podon ence ge dèr ...
06 de agost 2026
L é ruà a piz la strèda da rodes e pedonèla
En jebia ai 30 de messèl l é stat inaugurà l toch che mencèa da Fontanac en ite. N’opera spetèda da beleche 30 egn.
Apuntament da les 8 da doman de en jebia ai 30 de messèl. Na data emportanta per Fascia ajache zacan, e se pel ben l dir, l é ruà a compiment la strèda da rodes e pedonèla de Fascia. Na infrastrutura che la val speta da beleche 30 egn ajache l prum toch a Soraga l é stat fat jà i prumes egn del doimile.
Per chesta ocajion l é ruà da Trent su l president de la Provinzia Maurizio Fugatti con dirigenc e enjegneres. N picol moment ofizièl ajache en chel medemo dì te Consei provinzièl l ...
Apuntament da les 8 da doman de en jebia ai 30 de messèl. Na data emportanta per Fascia ajache zacan, e se pel ben l dir, l é ruà a compiment la strèda da rodes e pedonèla de Fascia. Na infrastrutura che la val speta da beleche 30 egn ajache l prum toch a Soraga l é stat fat jà i prumes egn del doimile.
Per chesta ocajion l é ruà da Trent su l president de la Provinzia Maurizio Fugatti con dirigenc e enjegneres. N picol moment ofizièl ajache en chel medemo dì te Consei provinzièl l ...
01 de agost 2026
Cunté n’autra storia
Coche la mendranzes conta de sé nstësses y de si daunì. N articul de Xan Aire Hasket ciancià cun l aiut dla nteligënza artifiziela da Sofia Stuflesser
Ulësse cunté de n articul drët nteressant per basch, scrit da Xan Aire Hasket, che me é lascià ciancé dala nteligënza artifiziela.
L autëur tol sot al udlon coche la mendranzes de rujeneda conta de sé nstësses y de si daunì. Truepa rujenedes de mendranza conta al didancuei na cuntia de crisa, y chël ne fej nia bon.
Sofia Stuflesser
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
Ulësse cunté de n articul drët nteressant per basch, scrit da Xan Aire Hasket, che me é lascià ciancé dala nteligënza artifiziela.
L autëur tol sot al udlon coche la mendranzes de rujeneda conta de sé nstësses y de si daunì. Truepa rujenedes de mendranza conta al didancuei na cuntia de crisa, y chël ne fej nia bon.
Sofia Stuflesser
L articul tla edizion atuela de La Usc di Ladins.
31 de messel 2026
I joufs dles Dolomites daverc a duc i Ladins!
de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La ZTL sun l Jouf de Frara deventa for plu concreta y al se à bele enconté na grupa de laour a chest fin.
L problem é che te chesta grupa ne é nia raprejentés i Ladins de Fascia, Fodom y Anpezo y perchel él l pericul che i Ladins de chestes valedes vegne scluc fora da la zircolazion ledia soura l Jouf de Frara.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La ZTL sun l Jouf de Frara deventa for plu concreta y al se à bele enconté na grupa de laour a chest fin.
L problem é che te chesta grupa ne é nia raprejentés i Ladins de Fascia, Fodom y Anpezo y perchel él l pericul che i Ladins de chestes valedes vegne scluc fora da la zircolazion ledia soura l Jouf de Frara.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
29 de messel 2026
N didament per l terz fi
La Provinzia de Trent deida la mères che compra e che vel jir deretorn a lurèr.
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...
Con i 15 de messèl se pel fèr domana per l assegn de natalità metù en esser da la Provinzia de Trent per la families olache nasc o vegn adotà n terz fi. Chesta desposizion perveit na quota fissa paèda fora te diesc egn, aldò de la situazion economica de la familia e na quota premie per engaissèr la mères a jir endò e restèr a lurèr. N didament spezifich pissà per conjobièr natalità, lurier e bonstèr de la familia. Anter i requisic vegn domanà che la mère abie n lurier canche la compra o tel ...




