L cunliamënt nuef S. Cristina – Pana/Ciandevaves ie bon, ma nia inant nchin te Sautaria

Data

04 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ne sons'a te n mond che n possa bën dì che l ie scialdi capitalistich y da n gran cunsumism, cun nosc ulëi for deplù y for mo majer y plu lucënt. N possa bën dì che l vën tendenzialmënter spendù dassënn, n pudëssa nce dì »sparcantà«! No pa?
N cont de chësta dinamiches de nosc terzo milené, ie pona l resultat che na cossa y na scumenciadiva porta datrai vel' de bon y de positif y datrai danz nce defin de stlet y negatif, ma suvënz iel nce mez per sort danter positif y negatif. L uel pona vester n cër tëmp per pudëi udëi ce resultat definitif che na cërta idea nueva y si realisazion à purtà.
Per fé chësta cunscidrazions genereles danora ie stat de gauja o la sburdla l gran articul te La Usc di Ladins dl 6 de merz dl redatëur David Lardschneider dal titul »Cunliamënt danter S. Cristina y Ciandevaves«. Te si articul mët nosc redatëur lezitënt sun papier l'argumentazion de Arturo Schenk, che ie presidënt dla sozietà »Alpenpana« y che à metù sun mëisa chësc scialdi gran proiet, che ie nce bele unì prejentà tl Chemun de Santa Cristina y che à nce bele na »storia« de mënsc y de n tëmp scialdi lonch.
L ie dessegur positif che pra la stazion nueva unìssel a s'l dé 250 plazes dai auti, 100 dedora y 150 te na garage basite. L giapëssa nce lerch ufizies de Chemun, n tenissa nce cont di bujëns di mutons, dla jënt de tëmp y de chi che à n handicap. Da udëi positif iel daniëura nce che la stazion tla val ne fossa nia dalonc dal stradon de Gherdëina y nce no dal zënter de Santa Cristina. Chësc smendrëssa daniëura l trafich di auti. Scialdi bones nce la risses dl presidënt Arturo Schenk, che dij: »Ulon crië sun Ciandevaves n raion de recreazion per Santa Cristina y per duta Gherdëina, per ti dé l mesun ala families de pudëi se nuzé dl bel raion zënza messëi furné su cun l auto.« Na cossa drëta y bona al mascimo.
On bele dit danora che pra scumenciadives nueves (che n possa suvënz nce dì capitalistiches y de marcià) pòssel daujin da cosses positives nce sauté ora cosses negatives. Mbën la cossa da mat negativa tl mëter a jì na furnadoia nueva de cunliamënt danter Santa Cristina y Ciandevaves ie danz l'idea scialdi cuncreta che nosc redatëur de La Usc di Ladins à messù audì ora dal presidënt Arturo Schenk, dl viers che duta chësta scumenciadiva y realisazion fossa »l prim var per cunlië da dedò Ciandevaves cun Mont de Sëuc«.
Sun na tela iel sambën l cajo de messëi junté (a chësta analisa, te chëla che l ie unì cialà de vester defin rëidli y obietifs) che na grandiscima pert dla populazion – duta chëla che à a cuer nosc ambient naturel, n gran bosch che ie mo defin uriginel y cunservà bën, te dut chël gran raion dla Mont de Sëuc che va da Pana/Ciandevaves nchin te Sautaria y che ie defin daujin da nosta grupa de Saslonch y Sasplat, che ie nce l simbul »dolomitich« de nosta val – ie de contra cun dut si cuer, y sautëssa su y se parëssa cun mans y cun piesc, diverda che l unissa a s'l dé n tel proiet spaventëus de ulëi frì ite te chël bel raion naturel che nëus on la gran fertuna de avëi y che on danz l duvier feter »sacher« de cunseré per la generazions che vën do nëus y che à nce la »santa« rejon de chësc viers. No pa?  (Oscar Prinoth dl Rezia, Urtijëi)