L Comun general e la sensibilità per noscia comunanza

Data

05 de mei 2020

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La paroles per ingleis per na comunanza de mendranza linguistica desche chela fascèna no stèsc ben, fosc chest l'é l'ultim di problemes, ma se sà che ence la forma l'à na sia rejon.
Da fascian però, dò aer ler de la »Task Force« per pontèr via endodanef, ofizialisèda dal Comun general de Fascia, me é sentù sobito metù da na man. Me é sentù metù da na man no gé desche scempie sentadin, ma desche persona che fèsc pèrt de duta na comunanza.
N muie de categorìes sozièles, economiches, istituzionèles é states lascèdes fora dal desch de lurier, che ge tegne a recordèr, l'é stat metù sù dal maor ent de defendura de la comunità fascèna-ladina, belapontin l Comun general de Fascia.
É let con atenzion la
lista formalisèda e la roba che sauta più a l'eie l'é che se veit na »mencianza de sensibilità« soraldut dal pont de veduda
de la raprejentatività fascèna, prum de dut.
Ma la »mencianza de sensibilità« se à palesà ence te la scelta de no tor ite tel desch tecnich duta chela sensibilitèdes che à fat de noscia comunanza n fior su la portela del corpet a livel nazionèl e internazionèl. Scola, volontariat, ombolc e hotelieres, restoratores, barisć e boteghieres é stac desmentié e de segur no sarà i cognosciui »chestionères« che conciarà ite chesta desmentianza.
Nef esperc de gran spessor, ma n desch per na pianificazion sul dò Covid-19 cognea esser fat demò da jent che vif e laora te Fascia e per Fascia. Noscia val ladina l'à la persones e la competenzes per proèr a ge tegnir poz a chesta crisa economica, che segur mudarà la prospetives economiches, turistiches e sozièles ti meisc che vegn.
L volontariat ne à fat doventèr amò più stolc per dut chel che, tant i socoridores che i studafech, à fat per duta la comunanza, ge dajan più emportanza ai etres che a sia sanità e segureza.
L'é stat aprijià dai studenc e da sia families l gran lurier fat da la Scola Ladina e da duc i maestres e professores, metui a dura proa da chesta emergenza, ma vegnui fora »con ezelenza« de gra a sia profescionalità e a n spirit de adatament che no à confronc.
I hotelieres, restoratores, barisć, boteghieres se à troà tedant al strassomech più gran che podea ge sozeder a na mono-economia turistica desche la noscia, l strassomech de no poder orir noscia firmes, apede ai mudamenc che les cognarà fèr da ades inant.
Ma n fon pensier va a nesc colaboradores che sarà touc ite te chest gran mudament de noscia usanzes sozio-economiches.
N rengraziament va fat a duta la jent de la val, per coche l'à responet te n moment coscita delicat desche chest, aon dat segnèi emportanc de disciplina sozièla e spirit de comunanza.
I dac del contage pian pian i va jù e n muie, anter parenc e amisc, i é dò che i vegn deretorn a cèsa dò sacotenc dis passé a combater chest nemich faus.
E chest l'é l prum tassel per pontèr via endodanef.  (Michele Anesi, Cianacei)