Chela de Grìes, l'é na sègra che va inant da n fraco de egn. Père Frumenzio Ghetta l'aea troà fora n document che l contèa che jà del 1650 la Madona de la Neif la vegnìa preèda per stravardèr i pèscoi. Dò che l Kaiser Giosef II d'Asburgh l'aea serà l Santuarie de Baissiston del 1787 e l'é stat fat sù n legné, l numer de ladins, che jìa a preèr tel nef santuarie, l se à dassen smaorà. Da chiò inant, la gejia é restèda lech de pelegrinajes fin entorn l 1836; la sègra la é semper stata festejèda e sentuda dai paejegn.
E apontin ence chest an, en domenia ai 2 de aost, la comunanza de Grìes, enceben la restrizions e a na vida mendra, l’à volù se strenjer entorn sia Madona e festejèr la sègra che fossa ai 5 de aost. La sènta messa la é stata zelebrèda te gejia del Sacro Cher de Gejù da don Mario Bravin e te la bela perdicia l’à dit fora la contìa leèda a la tradizion de la sènta.
A la messa à tout pèrt la autoritèdes de Comun e de la Frazions, na raprejentanza de la Musega Auta Fascia, del Grop de Folclor de Cianacei e de la Mèscres de Cianacei e Grìes. L’era ence la Sozietà de la Bandiera.
Da la Madona de la Neif…
A na vida mendra, la comunanza de Grìes à rengrazià la sènta che vèrda via la frazion
Galaria retrac
- La raprejentanzes di gropes de folclor del Comun de Cianacei.
- La raprejentanzes di gropes de folclor del Comun de Cianacei.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/13215-da-la-madona-de-la-neif#sigProId1530c421e3
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/13215-da-la-madona-de-la-neif#sigProId1530c421e3