Manco fies per salvèr l mond?

Data

07 de otober 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Vivon te n mond semper più popolà e la Tera no la é più bona de encontentèr la domana de ressorses. Tras la ousc di joegn de l’»@gorà« proon a fèr fora chesta costion
L’aane jà dit l’outa passèda: da tedò n scherm doventa più sorì rejonèr de chel che dassen se peissa. Belapontin da spes se se embat te na discuscion sot a n post de Facebook, ma la maor pèrt de la outes l’unica roba che se fèsc l’é passèr via l’ostacol zenza ge dèr peis (se aboncont l’é n argoment fers o che ne toca davejin - de natura sion subitousc - l’é uman se fèr tor ite). Pissan enveze a zeche de più istituzionèl desche i sfoes, da spes, o beleche semper, l’é na sezion resservèda demò a letres o opinions di letores. E chest dassen à n peis! L livel de la conscidrazion se auza. No percheche i social no sie l post giust, ma percheche l’atenzion la é n muie maora. E chest l’é evident! La discuscion de l’»@gorà« vel esser zeche de sorì, ajache la se dejouc te n grop Whatsapp, ma la vel esser portèda su n auter livel de discuscion: dal social al giornalism. E fajan coscita, la é averta ence a la reflescions de chi che lec.

Chesta l’é demò una de la rejons per cheles che l’é stat endrezà l’»@gora«. Più che vint joegn de Fascia, e no demò, i se à metù ensema su n grop WhatsApp per descorer ensema vigni meis en cont de n tem de atualità.

»Se taassane la popolazion mondièla del 90%, no restassa persones assà per danejèr l’ecologìa«: chest l’é n pensier de Sam Keen, professor e filosof, cognosciù soraldut per sia enrescides tel ciamp de l’amor, de la vita, de la religion e de l’esser om tel mond de anchecondì.
Apede a chest, ai joegn de l’@gorà ge é stat proponet ence etres doi intervenc politics e scientifics:
-       al scomenz de firé de chest an l Comun de Cremona à dat fora volantins te chi che se dijea che besegna fèr manco fies per salvèr l pianet e sobito tropes l’é stat la oposizions che se à ativà. Anter chestes ence la Diozesa à volù dir la sia: »L stravardament del Creà passa tras la defendura e generazion de la vita. Educon nesc fies a n’ecologìa integrala«.
-       aldò de na enrescida de l’Università de Lund, l’unica soluzion possibola per smendrèr l’entesseament l’é tras la limitazion de la procreazion. A una con chest l’é ence la deputata americhèna Alexandria Ocasio-Cortez.

De più su la piata di joegn de Fascia de La Usc 39 di 2 de otober  (Nicoletta Riz)