Fascia

media/k2/galleries/29789/thumbs/ADVSP_di_mondiala_donatores_Tieser.jpg
25 de jugn 2025

Dì mondièla di donatores de sanch

Festa a Tieser per i gropes de l’ADVSP de Fascia e Fiem con l’inaugurazion de na neva opera del artist Ciro Doliana.
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...
media/k2/galleries/29791/thumbs/Rezeta_Ruben_gnoches_megol_gamberec1.jpg
22 de jugn 2025

La rezeta "Dut vegn bon"

Chest meis l grop de joegn cheghes Ruben, Elia e Laura, e de la sommelier Giulia, ne sporc na rezeta che pea via da noscia tradizion da mont per dapò se maridèr con vèlch che enveze vegn dal mèr: “Gnoches da megol spiaté con gamberec cruves e coc“.
Se pel lejer dut su La Usc nr 23 dai 20 de jugn: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.

media/k2/galleries/29790/thumbs/LEDEC_Desc.jpg
22 de jugn 2025

No demò ciacoles: i rejona sche libres!

Na scontrèda endrezèda da n grop che vel portèr inant te Fascia n »laboratorie de projec en ferment«.
L à inom »L É D E C« e l é l acronim del dit »L É Dut En Craut«. Pean via da chest conzet n grop de touses e fenc de Fascia à pissà de proèr a viventèr l panoram culturèl de noscia val portan inant n »laboratorie de projec en ferment«. Fosc apontin pissan al valor de la fermentazion, la pruma scomenzadiva publica de la é stata endrezèda al Rampeèr de Ciampedel, olache l é n laboratorie da birèr. E coscita apede a la bira, ai 13 de jugn te chela biraria à fermentà ence la ciacoles, ma de cheles ...
media/k2/galleries/29788/thumbs/La_piates_Facebook_e_Instagram_de_la_sociazion.jpg
22 de jugn 2025

Ruone a 1.200.000 visualisazions su Instagram?

Ve dajon cont di resultac che l'Union di Ladins de Fascia à arjont sui social, olache vegn fat divulgazion ladina.
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enau­dèda del 2013 ma durèda ativa­menter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...
media/k2/galleries/29787/thumbs/familie_Trottner_grana.jpg
21 de jugn 2025

La familia Trottner da 80 egn sa le Coronele

Chi de ciasa à endrezà na festa per parenc e amisc per recordar chi che à tacà via la storia de cater generazion che à cherdù ti valores de ospitalità.
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...
media/k2/galleries/29783/thumbs/Sagra_Tamion1_Messa.jpg
21 de jugn 2025

Perché sun Tamion l é bel…

Devozion e festa con musega e golosarie per onorar la SS. Trinità e far comunanza.
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.

L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...
media/k2/galleries/29782/thumbs/mostra_sala_consei.jpg
21 de jugn 2025

L om tedò l politich: Alcide De Gasperi en mostra a Cianacei

La Majon di fascegn à portà la mostra provinzièla te Fascia. L é stat metù apede n retrat firmà dal politich conservà te restorant Maria sun Pordoi.
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...
media/k2/galleries/29780/thumbs/Bagn_bosch.jpg
20 de jugn 2025

Spazirèdes te la natura coi cinch sensc

L Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia e la sociazion Rencureme adum con espertes de ‘Bagn de bosch’ per ge sporjer na bela ocajion de benstèr per la persones.
La sociazion Rencureme e l Servije Sozio-assistenzièl ‘Spazio Argento’ del Comun General de Fascia, tel chèder del ‘Projet de Trei egn per l Svilup de na Comunanza Amica de la Persones con demenza’, se à pissà de ge sporjer a la persones de la comunanza de Fascia, en particolèr a cheles de età, l’ocajion de tor pèrt a cater spazirèdes te la natura da fèr a na vida doucia e lijiera, col compagnament de la espertes zertifichèdes de ‘Bagn de bosch’ Katiuscia Rasom e Tatiana Tulini, che les porta ...
media/k2/galleries/29772/thumbs/MFlorian_LDellagiacoma_ARizzi_SFrancesconi.jpg
19 de jugn 2025

Na aministrazion più vejina a la persones

Tel Consei de Comun de Sèn Jan, apede a nomines e lurieres publics, l é stat rejonà de l’emportanza di ruoi istituzionèi e de l’atenzion a la cultura, al sozièl, a la comunicazion e al raport coi sentadins.
L é stat Cesare Bernard l prum protagonist del Consei de Comun chiamà ite a Sèn Jan ai 12 de jugn. Bernard l era stat lità president de chest organism tel Consei passà, e aldò de l'esperienza jà concostèda tel mandat da dant, e amò dant desche president del Consei General, apede a chela de ensegnant, l à avert la scontrèda con n intervent per meter en consaputa duc i conseieres de colugn che l é i deric e i doeres de vigni component e colunes la prerogatives de n Consei, che l president te sia ...
media/k2/galleries/29738/thumbs/Rezenjion_Luomo_che_piantava_gli_alberi.jpg
18 de jugn 2025

»L aea troà na vita maraveousa: empiantèr peces«

Chest meis te sia rubrica »Da la coroneles al cher« Daniele Verra ne met dant n liber de Jean Giono, »L’homme qui plantait des arbres« vegnù fora te la Tèlia del 1958 col titol »L’uomo che piantava gli alberi«.
Enceben che sie n test finzion, che a mi me pièsc lejer te na chief alegorica, »L’uomo che piantava gli alberi« l é stat per lonch temp cherdù reèl per so stel mesurà, schèji documentaristich. Te na cincantina de piates Giono l met ensema na parabola leterèra che la é tel medemo temp ecologica, filosofica e fonamenter umana.
N liber che  merita na letura che passa svelta, ma sobito no la se n va, restan al lonch ti pensieres e fosc ence mingol tel cher.

Se pel lejer dut su La Usc nr 22 dai ...
media/k2/galleries/29737/thumbs/ciampedel_families_jech.jpg
17 de jugn 2025

A spas per Ciampedel

La Scolina de Ciampedel ge à portà dant a la families, te la festa stata ai 30 de mé, la picola mapa lurèda fora chest an.
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.

Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...
media/k2/galleries/29736/thumbs/ort_projetazion-1.jpg
16 de jugn 2025

Aede mai projetà n ort?

A Ciampedel i scolees de seconda mesènà i à lurà dut l an per dessegnèr sie nef ort che se spera posse vegnir realisà.
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...
media/k2/galleries/29735/thumbs/folk_fascian_concors_molina1.jpg
15 de jugn 2025

Ejic fascegn al concors per orghegn da mantesc

Ve meton dant vèlch curiosità e i resultac de chest concors musical che vegn endrezà dal 2021 forin Fiem.
Fora Molina se à dejout ai 24 de mé la audizions per l concors »Molina paisc del orghen da mantesc«, belapontin resservà a duc i joegn sonadores de chesta sorts de strument. L concors, peà via col 2021, l é ruà a sia quinta edizion e à tout pèrt 34 solisć e 4 gropes rué dal Trentin, dal Südtirol e dal Piemont. L é stat endrezà da la Pro Loco Ciastel-Molina e dai ensegnanc de la scola de musega Il Pentagramma Daniele Girardi e Marco Graziola.
Anter i partezipanc l é stat ence desvalives fascegn ...
media/k2/galleries/29731/thumbs/Col_Rodela_veie_nef_impiant.jpg
13 de jugn 2025

SITC: investiments e atenzion al teritorie e a la val

La sozietà de Cianacei sera su l bilanz de ejercizie del 2024 con n utol de passa 13 milions de euro. Va inant l gran intervent per l nef impiant de Col Rodela.
Tecnologies inovatives e prateghes projetuèles e de lurier che vèrda a la sostegnibilità. L é la miscion che se à metù dant la sozietà de impianc portamont SITC. Impianc semper più moderns, al pas co la ultima novitèdes del marcià, investiments che porta fruc no demò a la sozietà, che ge dèsc lurier a 206 colaboradores, ma a duta l’economia turistica de la val, zenza desmentièr la cura e l’atenzion al ambient, al teritorie, a la sociazions e a la jent.
Te la paroles del president Daniele ...
media/k2/galleries/29729/thumbs/Radunanza_MelgaFascia_Consei.jpg
13 de jugn 2025

Resultat ezelent per la Mèlga de Fascia

La radunanza de la Coprativa sozièla di bachegn de val à aproà l bilanz e ge à renovà la stima a Luigi Deluca de Coluzi da Poza, che l é stat confermà president.
Gran sodesfazion per la Mèlga de Fascia, che en mercol ai 4 de jugn l’à chiamà ite sia radunanza per l’aproazion del bilanz e l renovament de la encèries del Consei che jia fora, più avisa cheles del Conseier Alberto Pederiva e del president Luigi Deluca.
L bilanz, prejentà da la dotora Roberta Girardi de la Federazion Trentina de la Copratives di bachegn, moscia n valor dat ai sozi de 1.990.056 euro, che vel dir che mediamenter (aldò di ponts concosté da vigniun) ogne sozio ciapa 74 ...
media/k2/galleries/29728/thumbs/Fuoricentro_Cipriana_GiuliaCutello.jpg
12 de jugn 2025

La reijes les taca tel teren bon

Te Sorastanza de la Scoles l Comun General de Fascia à prejentà l »Pat educatif de Comunanza« per Fascia, frut del projet #Fuoricentro: na comunanza che educhea, metù a jir te na rei de colaborazion.
L à inom »Na comunanza che educhea« e l é l nef percors del projet #Fuoricentro, che dal 2017 al 2021 l aea tout ite enc, istituzions e sociazions te Fascia e te etres teritories, col titol e l zil »Coltiviamo le periferie«. Chest projet, pissà da la Fondazion Trentina per l Volontariat Sozièl, CSV Trentino e i Servijes Istruzion e Politiches Sozièles de la Provinzia Autonoma de Trent, aea vent enlouta n bando nazionèl emportant metù fora da la firma sozièla »Con i Bambini« tel chèder del ...
media/k2/galleries/29727/thumbs/Studafech_Soraga_benediscion_nef_meso.jpg
12 de jugn 2025

Pompieres de Soraga, 70 egn e n nef meso

Gran festa per l grop de volontariat che à fat benedir l nef camion polisocors. Le autorità de val e provinziale ge à palesà l rengraziament e la vejinanza.
»I mesi da soi no i fasc nia, ge vel ence le persone«. L é n conzet che l é stat dit più oute en domenia ai 8 de jugn a la festa per i 70 egn di Pompieres da Soraga e per l nef meso en dotazion del grop.
Duta la comunanza se à strent dintorn a si volontadives dant te la messa grana ofiziada da don Andrea Malfatti e la benediscion del nef meso de polisocors e do per i descorsc e la festa te Pra del Preve, olache l Comitat manifestazion à endrezà ence na bona marena compagnada da la musega di ...
media/k2/galleries/29691/thumbs/Senegal1_forer_ega.jpg
11 de jugn 2025

Bonamans per l Senegal

Serenella Manfroi à portà guant e didament tel paisc de Daga, n paisc zis puret olache no rua amò daperdut l’èga e ge vel la chierir.
»Podon esser stolc de chel che fajon te nosc picol. Volon rengrazièr per chest dalbon duta la persones che ne à dat na man« disc Serenella Manfroi. A la fin de mèrz la é jita tel Senegal ensema a sie om Piere e a sia amica Francesca. I é jic ju te l’Africa per jir a troèr n amich de familia, Bruno, che l à na picola firma con 6 lurieranc che va a ciavèr poz per chierir l’èga. Dant de jir ju, la ge à telefonà per ge domanèr se i aea debesegn de vèlch: »Chisc bec à besegn de roba de scola e per l ...
media/k2/galleries/29690/thumbs/Bec_Scolina_festa_lengac_Soraga2.jpg
10 de jugn 2025

»I pirati no i sà ladin, na noi scì«

Na bela festa à serà su n percors de formazion te la scolines de Soraga, Pera e Cianacei.
La Scolines provinzièles de la Scola Ladina de Fascia, co la coordenadora pedagogica Tatiana Soraperra, les é states toutes ite ti egn passé te n projet sul bilinguism de n grop de enrescidores col professor Michele Daloiso. Aldò de chela enrescida l é peà via n cors de formazion con la maestres de la trei scolines de Soraga, Pera e Cianacei, portà inant da la esperta del staff de Daloiso, Paola Celentin. Enstadì te la scolina de Soraga l percors fat via per chest an se à serà su con na bela ...
media/k2/galleries/29689/thumbs/fiat_lux_pentagramma_winds-1.jpg
09 de jugn 2025

Fiat lux: lumes che fèsc più rica la musega

I Pentagramma Winds à sport te Palafiemme endodanef na sera rica de emozion e de beleza tedant a na sala piena e rèsa de jent.
Ence instouta i Pentagramma Winds i se n à pissà una neva. En vender ai 23 de mé al Palafiemme fora Ciavaleis i à portà sun paladina l spetacol »Fiat Lux«, n spetacol che desche zenza à sapù dalbon encantèr l publich. Tedant a na sala piena e rèsa de jent, la formazion, che tol ite beleche 100 sonadores anter maestres de musega e bandisć fascegn e fiemaces, à portà dant n repertorie de aut livel musical, ot toc da conzert (più un en ultima) che se à mescedà con n contorn da color e magich, ...