Fascia
23 de dezember 2025
Chiara Mazzel, cater medaes te Copa del Mond
L’atleta da Vich de schi paralimpich à vent la medaa de or e de arjent te la doi garejèdes de libera a Santa Caterina Valfurva e na medaa de or tel slalom strent e una de bron tel slalom lèrch a San Murezzan.
Duta Fascia palesa sie gran content per i resultac de chisc dis passé de l’atleta de schi paralimpich Chiara Mazzel da Vich che se à vadagnà adertura cater medaes tel zircuit Fis Para Alpine de Copa del Mond: doi de or, una de arjent e una de bron.
Ai 16 e 17 de dezember Mazzel à tout pèrt a doi garejèdes de libera a Santa Caterina Valfurva olache l é ruà dant n secondo post e dapò l sciaier maor del podie.
Se pel lejer dut su La Usc nr 50 dai 24 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes ...
Duta Fascia palesa sie gran content per i resultac de chisc dis passé de l’atleta de schi paralimpich Chiara Mazzel da Vich che se à vadagnà adertura cater medaes tel zircuit Fis Para Alpine de Copa del Mond: doi de or, una de arjent e una de bron.
Ai 16 e 17 de dezember Mazzel à tout pèrt a doi garejèdes de libera a Santa Caterina Valfurva olache l é ruà dant n secondo post e dapò l sciaier maor del podie.
Se pel lejer dut su La Usc nr 50 dai 24 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes ...
23 de dezember 2025
N an positif festejà te la Boteiga Ensema
L Laboratorie de Ciampedel, che con Maso Toffa fèsc pèrt de la Coprativa Oltre, à envià lurieranc, volontères e amisc per se fèr i augures de bona festes. La abitajons anter i projec pervedui per l 2026.
L é stat n bon an l 2025 per la Coprativa Oltre. A portèr dant mingol de bilanz su l’atività de chest ent de promozion sozièla de noscia valèdes, atif forin Fiem soraldut con Maso Toffa e te Fascia con l Laboratorie Ensema, l é stat l president Claudio Demarchi, confermà chest an a cef del nef Consei de Aministrazion, olache l é ruà ite ence Candido Zanoner da Moena, che l se cruzia particolarmenter del laboratorie Ensema a Ciampedel e l se à jà desmostrà n muie atif.
En jebia ai 18 de dezember, ...
L é stat n bon an l 2025 per la Coprativa Oltre. A portèr dant mingol de bilanz su l’atività de chest ent de promozion sozièla de noscia valèdes, atif forin Fiem soraldut con Maso Toffa e te Fascia con l Laboratorie Ensema, l é stat l president Claudio Demarchi, confermà chest an a cef del nef Consei de Aministrazion, olache l é ruà ite ence Candido Zanoner da Moena, che l se cruzia particolarmenter del laboratorie Ensema a Ciampedel e l se à jà desmostrà n muie atif.
En jebia ai 18 de dezember, ...
21 de dezember 2025
Corsc de ladin
L Sorastant de la La Scola Ladina de Fascia Federico Corradini fèsc a saer che vegn metù a jir corsc de lengaz ladin per la jent, tant per chi che vel scomenzèr a entener, rejonèr e lejer l lengaz de mendranza, che per chi che i lo sà jà, ma i vel l perfezionèr e smaorèr sia competenzes ence tel scrit.L é pervedù de peèr via en lunesc ai 19 de jené con n cors de livel A1/A2 - CCER per prinzipianc; chest cors arà regnèda 35 ores, l jirà inant fin ai 8 de mé del 2026 te senta del liceo ...
21 de dezember 2025
Steila à troà sia Reina
Alberta Rossi à dat fora n nef liber che conta con cher ladin de n viac anter ciel, crep, neif e giacia: n percors de renasciment che l é ence autobiografich.
L à inom »Stella e la Regina delle Dolomiti« e l é n auter travert che Alberta Rossi da Soraga l’à arjont te sie percors per ruar al ensomech de soa vita: far la scritora.
Scriver l é semper stat la roba che ge piajea de più e da n muie de egn l’à scomenzà a portar inant chesta soa pascion crean poejie, contie e storie, tant per ladin che per talian. L enteres per l scriver e l amor per l ladin e soa cultura é cresciui ti beleche 30 egn che Alberta à lurà tel Istitut Ladin a Sèn Jan, e che se à ...
L à inom »Stella e la Regina delle Dolomiti« e l é n auter travert che Alberta Rossi da Soraga l’à arjont te sie percors per ruar al ensomech de soa vita: far la scritora.
Scriver l é semper stat la roba che ge piajea de più e da n muie de egn l’à scomenzà a portar inant chesta soa pascion crean poejie, contie e storie, tant per ladin che per talian. L enteres per l scriver e l amor per l ladin e soa cultura é cresciui ti beleche 30 egn che Alberta à lurà tel Istitut Ladin a Sèn Jan, e che se à ...
20 de dezember 2025
N nef corpet da femena per l Folk da Soraga
La prejentazion ofiziala é stata la dì de la Conzeta, en ocajion de la sagra sa Barbida.
Da la Conzeta, ai 8 de dezember, l é sagra sa Barbida e, desche vigni an, l Grop de Folclor da Soraga à tout part a la messa, regolà con sia mondura: camejot le camarite, brae de pel e corpet ros i camaric.
Per l’ocajion le beze che porta l guant a l’antica à podù se scuerjer dal freit con n corpet nef, fat far dal diretif del grop. L nef colet ge é stat portà dant a dut l grop en lunesc domarena, tras na picola prejentazion con foto e testimonianze storiche. Dapodò se à serà su la festa ...
Da la Conzeta, ai 8 de dezember, l é sagra sa Barbida e, desche vigni an, l Grop de Folclor da Soraga à tout part a la messa, regolà con sia mondura: camejot le camarite, brae de pel e corpet ros i camaric.
Per l’ocajion le beze che porta l guant a l’antica à podù se scuerjer dal freit con n corpet nef, fat far dal diretif del grop. L nef colet ge é stat portà dant a dut l grop en lunesc domarena, tras na picola prejentazion con foto e testimonianze storiche. Dapodò se à serà su la festa ...
20 de dezember 2025
N baul magich conta…
La Musega da Vich à portà dant te Paladolomites sie conzert da Nadèl, n viac ti recorc e te la emozions.
»N baul pien de polver che conta la storia e la fadies de la musega. Ogne outa che i me verc vegn fora musega, ogne roba che i tolarà fora arà n segnificat spezial«, l é peà via coscì l conzert da Nadèl de la Musega da Vich, en sabeda passèda ite te Paladolomites de Ciampestrin. Logà sun mesa paladina, na ciantia do l’autra, da chel baul l é vegnù fora recorc, emozions e stories, ogec desche n retrat veie, na piuma, na sciarpa checena, n sas lizech, na ciandeila, n bronsin, na concola. Vigniun ...
»N baul pien de polver che conta la storia e la fadies de la musega. Ogne outa che i me verc vegn fora musega, ogne roba che i tolarà fora arà n segnificat spezial«, l é peà via coscì l conzert da Nadèl de la Musega da Vich, en sabeda passèda ite te Paladolomites de Ciampestrin. Logà sun mesa paladina, na ciantia do l’autra, da chel baul l é vegnù fora recorc, emozions e stories, ogec desche n retrat veie, na piuma, na sciarpa checena, n sas lizech, na ciandeila, n bronsin, na concola. Vigniun ...
19 de dezember 2025
La sajon é pontèda via coi gregn numeres
L pent de la Conzeta à portà sui portoes più che 20 mile ghesć. Gran neves per chel che vèrda i impianc e l portoi de arcedamenc de Aloch.
La sajon dai schi 2025/26 é pontèda via con gran sbunf de gra al pent de la Conzeta che à portà sui portoes sacotenc schiadores. N aon rejonà con la presidenta del Consorzie di impianc portamont Fascia/Ciareja Elisa Maccagni.
Co éla tachèda ite la sajon dai schi, aede vèlch numer?
Elisa Maccagni Ai 7 de dezember, che l era de domenia, l é stat l dì che aon lurà de più e sun duc i portoes del Consorzie aon abù più che 20.000 ghesć prejenc. Per chel che vèrda i passajes dal scomenz de la sajon ai ...
La sajon dai schi 2025/26 é pontèda via con gran sbunf de gra al pent de la Conzeta che à portà sui portoes sacotenc schiadores. N aon rejonà con la presidenta del Consorzie di impianc portamont Fascia/Ciareja Elisa Maccagni.
Co éla tachèda ite la sajon dai schi, aede vèlch numer?
Elisa Maccagni Ai 7 de dezember, che l era de domenia, l é stat l dì che aon lurà de più e sun duc i portoes del Consorzie aon abù più che 20.000 ghesć prejenc. Per chel che vèrda i passajes dal scomenz de la sajon ai ...
19 de dezember 2025
La Cèsa de Paussa no fèsc più i bèsć per cèsa
La é a la leta per jir inant col servije fin che l Comun General troa n nef fornidor.
Anter i servijes che sporc la Cèsa de Paussa l é ence chel de enjignèr e confezionèr i bèsć che ge vegn portà a cèsa a la jent de età con autonomia limitèda e che à fat domana. L é n servije che vegn fat oramai da egn en convenzion con l Comun General de Fascia.
Enstadì l conseier de procura al sozièl Gianluigi De Sirena ne à fat a saer che la Cèsa de Paussa ge à scrit na letra al CGF per ge comunichèr che l Consei de Aministrazion de l’Apsp de Fascia à valutà de no propor più l servije di ...
Anter i servijes che sporc la Cèsa de Paussa l é ence chel de enjignèr e confezionèr i bèsć che ge vegn portà a cèsa a la jent de età con autonomia limitèda e che à fat domana. L é n servije che vegn fat oramai da egn en convenzion con l Comun General de Fascia.
Enstadì l conseier de procura al sozièl Gianluigi De Sirena ne à fat a saer che la Cèsa de Paussa ge à scrit na letra al CGF per ge comunichèr che l Consei de Aministrazion de l’Apsp de Fascia à valutà de no propor più l servije di ...
18 de dezember 2025
Fa bon viac donDa!
N recort de n paster stat a Sèn Jan dal 1972 al 1986, n preve con e per la jent. Don Damiano Eccli l aea 98 egn, l era a Trent te la Ciasa del Clero e l ne à lascià ai 14 de dezember.
En domenia sera, me é ruà la neva che don Damiano Eccli l à fenì so longia vita per jir envers la Mare del ciel che tant l’aea preà.
Me é pissà che ge vel l recordar te valch maniera, donca cere de meter ju chel che che é vivù endana soa prejenza te anter nos e ence do, per contar, l recordar e l rengraziar per dut chel che l à fat chiò per l paisc ma soraldut per la jent.
Se pel lejer dut su La Usc nr 49 dai 19 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit se per fèr l ...
En domenia sera, me é ruà la neva che don Damiano Eccli l à fenì so longia vita per jir envers la Mare del ciel che tant l’aea preà.
Me é pissà che ge vel l recordar te valch maniera, donca cere de meter ju chel che che é vivù endana soa prejenza te anter nos e ence do, per contar, l recordar e l rengraziar per dut chel che l à fat chiò per l paisc ma soraldut per la jent.
Se pel lejer dut su La Usc nr 49 dai 19 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit se per fèr l ...
18 de dezember 2025
Aur la neva cabinovia de Ciampedel
L impiant, aldidanché l più modern te la Tèlia, aur na neva sajon per duta Fascia. L’inaugurazion ofizièla chest’aisciuda che vegn.
En vender ai 19 de dezember con gran sodesfazion pea via i viajes del nef impiant 3S: jà da doman bonora l é pervedù la benediscion de don Mario Bravin. N gran orgolie per la SITC e n investiment strategich per l davegnir de duta la val. Descheche l é stat del 1985 con la storica forenadoa, ence aldidanché l obietif l é ge sporjer ai turisć na infrastrutura a l’auteza del contest de la Dolomites, bona de conjobièr inovazion, comfort e respet per l ambient.
L nef impiant 3S, aldidanché l più ...
En vender ai 19 de dezember con gran sodesfazion pea via i viajes del nef impiant 3S: jà da doman bonora l é pervedù la benediscion de don Mario Bravin. N gran orgolie per la SITC e n investiment strategich per l davegnir de duta la val. Descheche l é stat del 1985 con la storica forenadoa, ence aldidanché l obietif l é ge sporjer ai turisć na infrastrutura a l’auteza del contest de la Dolomites, bona de conjobièr inovazion, comfort e respet per l ambient.
L nef impiant 3S, aldidanché l più ...
17 de dezember 2025
Ne à lascià Lino de Valfreida
Patron del refuge Flora Alpina, l é stat n om da anteveder, leà a soa tera e semper desponibol a didar. N muie de jent, ence da Fascia, à tout part a la messa de sepoltura a Falciade.
Na gran fola de jent en mercol ai 10 de dezember à compagnà Lino De Pellegrini te sie ultim viac te cortina de Falciade. L é se n jit en vender ai 5 de dezember, tel acort, con chela umoltà che l é semper stat so esser, per duta la vita. Lino de Valfreida, descheche l era cognosciù te Fascia e soraldut a Soraga olache se à maridà soa sor Flavia, l era na persona benvoluda da duc. N om picol, ma semper gaert e da retegn, canche l te saludaa l te strenjea la man con gran forza, l ciacolaa con ...
Na gran fola de jent en mercol ai 10 de dezember à compagnà Lino De Pellegrini te sie ultim viac te cortina de Falciade. L é se n jit en vender ai 5 de dezember, tel acort, con chela umoltà che l é semper stat so esser, per duta la vita. Lino de Valfreida, descheche l era cognosciù te Fascia e soraldut a Soraga olache se à maridà soa sor Flavia, l era na persona benvoluda da duc. N om picol, ma semper gaert e da retegn, canche l te saludaa l te strenjea la man con gran forza, l ciacolaa con ...
17 de dezember 2025
La magia del invern
Te sia rubrica de rezenjion “Da la coroneles al cher" chest meis Daniele Verra ne met dant n liber per bec che no va amà a scola, n albo ilustrà, che va trop te chest ultim temp, e che i semper valorisé da la calità di dessegnes.
”La magia dell’inverno" l é stat scrit e dessegnà da la todescia Daniela Kulot, che à jà publicà ence »La magia dell’estate« e »La magia dell’autunno« e la se enjigna a serèr su chesta tetralogia de la sajons con »La magia della primavera« che vegnarà fora de mèrz del an che vegn. Del 2025 la EMME Edizioni à dat fora ence la edizion per talian con la traduzion de Giuditta Campello, autora de chesta sort de libres.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che se pel troèr ence te la ...
”La magia dell’inverno" l é stat scrit e dessegnà da la todescia Daniela Kulot, che à jà publicà ence »La magia dell’estate« e »La magia dell’autunno« e la se enjigna a serèr su chesta tetralogia de la sajons con »La magia della primavera« che vegnarà fora de mèrz del an che vegn. Del 2025 la EMME Edizioni à dat fora ence la edizion per talian con la traduzion de Giuditta Campello, autora de chesta sort de libres.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che se pel troèr ence te la ...
16 de dezember 2025
Ensema, en viac envers la pèsc
I dozenc de religion di Licees de Fascia suor Teresa e don Alberto à endrezà la scomenzadiva ‘Fermete! Un’ora per la pèsc’ che i à slarià fora ence a la scola mesèna. Te sala mostres del Liceo artistich se pel veder la esposizion di elaborac.
Te chest moment più che zenza se sent l besegn de pèsc. Descheche recorda papa Leon XIV »la pèsc no l é na utopia spirituèla: l é na via umola, fata de azions da ogne dì, che entrecia pazienza e coraje, scout e azion«. Con chest spirit i dozenc de religion di Licees de la Scola Ladina de Fascia suor Teresa Wedrzycka e don Alberto Bolognani à proponet a duta la classes n moment per na reflescion fona sul tem de la pèsc. En mèrtesc ai 2 de dezember, con la scomenzadiva dal titol ‘Fermete! Un’ora ...
Te chest moment più che zenza se sent l besegn de pèsc. Descheche recorda papa Leon XIV »la pèsc no l é na utopia spirituèla: l é na via umola, fata de azions da ogne dì, che entrecia pazienza e coraje, scout e azion«. Con chest spirit i dozenc de religion di Licees de la Scola Ladina de Fascia suor Teresa Wedrzycka e don Alberto Bolognani à proponet a duta la classes n moment per na reflescion fona sul tem de la pèsc. En mèrtesc ai 2 de dezember, con la scomenzadiva dal titol ‘Fermete! Un’ora ...
15 de dezember 2025
Sentadins del mond per l svilup sostegnibol
L é ruà a compiment n projet leà a l'Ajenda 2030 de l’ONU portà inant ti licees de Fascia che met dant la storia de 17 persones per raprejentèr i 17 obietives pervedui.
Dut l é peà via da na idea de la professora Agatha Brunel, che jà tel an de scola 2023/2024 l'à portà inant coi studenc del ultim an di Licees linguistich e scientifich n lurier su l'Ajenda 2030 per l svilup sostegnibol, n pian de azion sotescrit da 193 Paijes de l’ONU che met dant 17 obietives che i aessa volù arjonjer per chela data. Ai studenc ge é stat proponet de cerner 17 personajes, un per vigni obietif, e enjignèr sia storia per i fèr cognoscer travers n libret dut per ladin.
Vegnù fora ...
Dut l é peà via da na idea de la professora Agatha Brunel, che jà tel an de scola 2023/2024 l'à portà inant coi studenc del ultim an di Licees linguistich e scientifich n lurier su l'Ajenda 2030 per l svilup sostegnibol, n pian de azion sotescrit da 193 Paijes de l’ONU che met dant 17 obietives che i aessa volù arjonjer per chela data. Ai studenc ge é stat proponet de cerner 17 personajes, un per vigni obietif, e enjignèr sia storia per i fèr cognoscer travers n libret dut per ladin.
Vegnù fora ...
15 de dezember 2025
Suzes per l cors de depenjer a la fascèna
L President Fernando Brunel à moscià e portà dant la desvaliva tecniches, i motives decoratives tipics e i colores.
Ence chest uton, e più avisa coi 25 de november, l é peà via l cors de depenjer a la fascèna endrezà da l’Union di Ladins de Fascia su scomenzadiva del President Fernando Brunel. N cors che jà l an passà aea abù n bon suzes e chest an amò de più: do nience doudesc ores che se aea avert la enscinuazions, l era jà stat arjont l numer mascim de partezipanc. Se auguron donca de poder endrezèr n nef cors bele prest per ge dèr la poscibilità ence a de etres interessé de poder tor pèrt.
Se pel ...
Ence chest uton, e più avisa coi 25 de november, l é peà via l cors de depenjer a la fascèna endrezà da l’Union di Ladins de Fascia su scomenzadiva del President Fernando Brunel. N cors che jà l an passà aea abù n bon suzes e chest an amò de più: do nience doudesc ores che se aea avert la enscinuazions, l era jà stat arjont l numer mascim de partezipanc. Se auguron donca de poder endrezèr n nef cors bele prest per ge dèr la poscibilità ence a de etres interessé de poder tor pèrt.
Se pel ...
14 de dezember 2025
Tedò la coltrines del Nadèl
L Cor Valfassa e I Bontemponi porta dant te la gejies de la val n spetacol de fegures, conties e cianties per se enjignèr a la festes
Canche taca ite l temp del Avent se scomenza a pissèr pian pian al Nadèl e al mister de che che l é sozedù te chela net freida acà passa doi mile egn. Per se enjignèr a chesta festa te sie segnificat più religious l Cor Valfassa e I Bontemponi se à metù ensema per portèr dant n event fora de anter, fat de fegures, conties e cianties. L titol l é »Natale dietro le quinte« e l é stat portà dant la pruma outa en mercol ai 3 de dezember te gejia de Pera. »Te chest spetacol ve contaron i evenc del ...
Canche taca ite l temp del Avent se scomenza a pissèr pian pian al Nadèl e al mister de che che l é sozedù te chela net freida acà passa doi mile egn. Per se enjignèr a chesta festa te sie segnificat più religious l Cor Valfassa e I Bontemponi se à metù ensema per portèr dant n event fora de anter, fat de fegures, conties e cianties. L titol l é »Natale dietro le quinte« e l é stat portà dant la pruma outa en mercol ai 3 de dezember te gejia de Pera. »Te chest spetacol ve contaron i evenc del ...
14 de dezember 2025
La marevea de le creide fasciane
Katiuscia Rasom porta inant tel laboratorie Kreides con Andrea Dorigatti sie ensomech de creatività che varda al benstar tel raport con se enstesc e coi autres, con la tera e la cultura de noscia val.
L é da la creida che Katiuscia Rasom é peada via per troar soa strada. Na materia pruma veiora, che se troa ence te nesc bosć, che se lascia lurèr per ge dèr foja a idees e creatività. Percheche posse vegnir fora vèlch de dassen bel ge vel ben segur mingol de tacnica, ma desche semper te l’èrt la tecnica no bèsta, ge vel ispirazion, pensier, e saser creèr n raport anter la materia e chi che la laora.
»Per me la creida l é n material prezious, – disc Katiuscia – la pel aer ence miliogn de egn e ...
L é da la creida che Katiuscia Rasom é peada via per troar soa strada. Na materia pruma veiora, che se troa ence te nesc bosć, che se lascia lurèr per ge dèr foja a idees e creatività. Percheche posse vegnir fora vèlch de dassen bel ge vel ben segur mingol de tacnica, ma desche semper te l’èrt la tecnica no bèsta, ge vel ispirazion, pensier, e saser creèr n raport anter la materia e chi che la laora.
»Per me la creida l é n material prezious, – disc Katiuscia – la pel aer ence miliogn de egn e ...
13 de dezember 2025
Sèn Nicolò, acà 60 egn…
Lina Faber la ne conta de sia joeneza en compagnia de Genia de Menudol.
Vegn scur… Sun fonestra se speta èrs, curiousc de veder ciutèr da tedò via n cianton de strèda Sèn Nicolò. L é n recort bel che da picoi en su se se porta do na vita entria. Enstadì sion jic a troèr Lina Faber da Gries ma enciasèda encomai da na zopa de egn fora Ciampestrin olache la se à maridà con Guerino Endrich. »Con Genia de Menudol se n aon godù«, chest l é l bel recort de sia joentù, de canche con sia gran amica Eugenia Pegoretti, maridèda ta Parèda, les jia stroz per la cèses a ge ...
Vegn scur… Sun fonestra se speta èrs, curiousc de veder ciutèr da tedò via n cianton de strèda Sèn Nicolò. L é n recort bel che da picoi en su se se porta do na vita entria. Enstadì sion jic a troèr Lina Faber da Gries ma enciasèda encomai da na zopa de egn fora Ciampestrin olache la se à maridà con Guerino Endrich. »Con Genia de Menudol se n aon godù«, chest l é l bel recort de sia joentù, de canche con sia gran amica Eugenia Pegoretti, maridèda ta Parèda, les jia stroz per la cèses a ge ...
12 de dezember 2025
Sèn Nicolò e conscric: tradizions che muda
Per la festa del Sènt piscop ence chest an l é ruà dons per i bec, ma ence n maraut de Krampus. A Poza l é stat na bela festa per la sègra e tel fin de setemèna de la Conzeta se à desćiadenà i Conscric.
Na fin de setemèna longia, con la Conzeta de lunesc, à empienì de jent ence nesc paijes e ge à dat l met a tropes de fèr mingol de festa.
Ai 6, dì de Sèn Nicolò, che l stèsc sora l paisc de Poza, desche semper la sègra se à avert con la defilèda con Sèn Nicolò e l Agnol, che i tegnia sot control ju per Strada de Meida chi cater Krampuse la festa é jita inant jun tendon.
Enceben che oramai te duc i paijes i joegn tache a jir stroz e festejèr fornii su da conscric jà fora per l an – a Moena i va ...
Na fin de setemèna longia, con la Conzeta de lunesc, à empienì de jent ence nesc paijes e ge à dat l met a tropes de fèr mingol de festa.
Ai 6, dì de Sèn Nicolò, che l stèsc sora l paisc de Poza, desche semper la sègra se à avert con la defilèda con Sèn Nicolò e l Agnol, che i tegnia sot control ju per Strada de Meida chi cater Krampuse la festa é jita inant jun tendon.
Enceben che oramai te duc i paijes i joegn tache a jir stroz e festejèr fornii su da conscric jà fora per l an – a Moena i va ...
12 de dezember 2025
Sun Pont de Lejia con l auto e a pe en segureza
Endèna l é stat avert demò l marciapé da la man de paisc ajache da l’autra pèrt cogn vegnir spostà i sotservijes. Va inant i lurieres per fèr l portoi per la rodes, l pent no vegnarà più serà.
L é stat avert ai 5 de dezember da sera l Pont de Lejia. Ades se pel endò passèr zenza cogner jir fin sa Pantl e ju, do trei meisc che l pent é restà serà fora per i lurieres de ressanament struturèl. Te chisc meisc la firmes STE e Tecnoperforazioni da Moena, che à ciapà l apalt da la firma Cunaccia Bruno de Strembo, é jites via spedientes per restèr ti tempes pervedui da contrat. L pent é stat slarià da 6,5 a 8 metres, l é lonch 46 metres e da duta doi la pèrts l é stat fat n marciapé a sbalz ...
L é stat avert ai 5 de dezember da sera l Pont de Lejia. Ades se pel endò passèr zenza cogner jir fin sa Pantl e ju, do trei meisc che l pent é restà serà fora per i lurieres de ressanament struturèl. Te chisc meisc la firmes STE e Tecnoperforazioni da Moena, che à ciapà l apalt da la firma Cunaccia Bruno de Strembo, é jites via spedientes per restèr ti tempes pervedui da contrat. L pent é stat slarià da 6,5 a 8 metres, l é lonch 46 metres e da duta doi la pèrts l é stat fat n marciapé a sbalz ...




