Fascia
18 de dezember 2025
Aur la neva cabinovia de Ciampedel
L impiant, aldidanché l più modern te la Tèlia, aur na neva sajon per duta Fascia. L’inaugurazion ofizièla chest’aisciuda che vegn.
En vender ai 19 de dezember con gran sodesfazion pea via i viajes del nef impiant 3S: jà da doman bonora l é pervedù la benediscion de don Mario Bravin. N gran orgolie per la SITC e n investiment strategich per l davegnir de duta la val. Descheche l é stat del 1985 con la storica forenadoa, ence aldidanché l obietif l é ge sporjer ai turisć na infrastrutura a l’auteza del contest de la Dolomites, bona de conjobièr inovazion, comfort e respet per l ambient.
L nef impiant 3S, aldidanché l più ...
En vender ai 19 de dezember con gran sodesfazion pea via i viajes del nef impiant 3S: jà da doman bonora l é pervedù la benediscion de don Mario Bravin. N gran orgolie per la SITC e n investiment strategich per l davegnir de duta la val. Descheche l é stat del 1985 con la storica forenadoa, ence aldidanché l obietif l é ge sporjer ai turisć na infrastrutura a l’auteza del contest de la Dolomites, bona de conjobièr inovazion, comfort e respet per l ambient.
L nef impiant 3S, aldidanché l più ...
17 de dezember 2025
Ne à lascià Lino de Valfreida
Patron del refuge Flora Alpina, l é stat n om da anteveder, leà a soa tera e semper desponibol a didar. N muie de jent, ence da Fascia, à tout part a la messa de sepoltura a Falciade.
Na gran fola de jent en mercol ai 10 de dezember à compagnà Lino De Pellegrini te sie ultim viac te cortina de Falciade. L é se n jit en vender ai 5 de dezember, tel acort, con chela umoltà che l é semper stat so esser, per duta la vita. Lino de Valfreida, descheche l era cognosciù te Fascia e soraldut a Soraga olache se à maridà soa sor Flavia, l era na persona benvoluda da duc. N om picol, ma semper gaert e da retegn, canche l te saludaa l te strenjea la man con gran forza, l ciacolaa con ...
Na gran fola de jent en mercol ai 10 de dezember à compagnà Lino De Pellegrini te sie ultim viac te cortina de Falciade. L é se n jit en vender ai 5 de dezember, tel acort, con chela umoltà che l é semper stat so esser, per duta la vita. Lino de Valfreida, descheche l era cognosciù te Fascia e soraldut a Soraga olache se à maridà soa sor Flavia, l era na persona benvoluda da duc. N om picol, ma semper gaert e da retegn, canche l te saludaa l te strenjea la man con gran forza, l ciacolaa con ...
17 de dezember 2025
La magia del invern
Te sia rubrica de rezenjion “Da la coroneles al cher" chest meis Daniele Verra ne met dant n liber per bec che no va amà a scola, n albo ilustrà, che va trop te chest ultim temp, e che i semper valorisé da la calità di dessegnes.
”La magia dell’inverno" l é stat scrit e dessegnà da la todescia Daniela Kulot, che à jà publicà ence »La magia dell’estate« e »La magia dell’autunno« e la se enjigna a serèr su chesta tetralogia de la sajons con »La magia della primavera« che vegnarà fora de mèrz del an che vegn. Del 2025 la EMME Edizioni à dat fora ence la edizion per talian con la traduzion de Giuditta Campello, autora de chesta sort de libres.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che se pel troèr ence te la ...
”La magia dell’inverno" l é stat scrit e dessegnà da la todescia Daniela Kulot, che à jà publicà ence »La magia dell’estate« e »La magia dell’autunno« e la se enjigna a serèr su chesta tetralogia de la sajons con »La magia della primavera« che vegnarà fora de mèrz del an che vegn. Del 2025 la EMME Edizioni à dat fora ence la edizion per talian con la traduzion de Giuditta Campello, autora de chesta sort de libres.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che se pel troèr ence te la ...
16 de dezember 2025
Ensema, en viac envers la pèsc
I dozenc de religion di Licees de Fascia suor Teresa e don Alberto à endrezà la scomenzadiva ‘Fermete! Un’ora per la pèsc’ che i à slarià fora ence a la scola mesèna. Te sala mostres del Liceo artistich se pel veder la esposizion di elaborac.
Te chest moment più che zenza se sent l besegn de pèsc. Descheche recorda papa Leon XIV »la pèsc no l é na utopia spirituèla: l é na via umola, fata de azions da ogne dì, che entrecia pazienza e coraje, scout e azion«. Con chest spirit i dozenc de religion di Licees de la Scola Ladina de Fascia suor Teresa Wedrzycka e don Alberto Bolognani à proponet a duta la classes n moment per na reflescion fona sul tem de la pèsc. En mèrtesc ai 2 de dezember, con la scomenzadiva dal titol ‘Fermete! Un’ora ...
Te chest moment più che zenza se sent l besegn de pèsc. Descheche recorda papa Leon XIV »la pèsc no l é na utopia spirituèla: l é na via umola, fata de azions da ogne dì, che entrecia pazienza e coraje, scout e azion«. Con chest spirit i dozenc de religion di Licees de la Scola Ladina de Fascia suor Teresa Wedrzycka e don Alberto Bolognani à proponet a duta la classes n moment per na reflescion fona sul tem de la pèsc. En mèrtesc ai 2 de dezember, con la scomenzadiva dal titol ‘Fermete! Un’ora ...
15 de dezember 2025
Sentadins del mond per l svilup sostegnibol
L é ruà a compiment n projet leà a l'Ajenda 2030 de l’ONU portà inant ti licees de Fascia che met dant la storia de 17 persones per raprejentèr i 17 obietives pervedui.
Dut l é peà via da na idea de la professora Agatha Brunel, che jà tel an de scola 2023/2024 l'à portà inant coi studenc del ultim an di Licees linguistich e scientifich n lurier su l'Ajenda 2030 per l svilup sostegnibol, n pian de azion sotescrit da 193 Paijes de l’ONU che met dant 17 obietives che i aessa volù arjonjer per chela data. Ai studenc ge é stat proponet de cerner 17 personajes, un per vigni obietif, e enjignèr sia storia per i fèr cognoscer travers n libret dut per ladin.
Vegnù fora ...
Dut l é peà via da na idea de la professora Agatha Brunel, che jà tel an de scola 2023/2024 l'à portà inant coi studenc del ultim an di Licees linguistich e scientifich n lurier su l'Ajenda 2030 per l svilup sostegnibol, n pian de azion sotescrit da 193 Paijes de l’ONU che met dant 17 obietives che i aessa volù arjonjer per chela data. Ai studenc ge é stat proponet de cerner 17 personajes, un per vigni obietif, e enjignèr sia storia per i fèr cognoscer travers n libret dut per ladin.
Vegnù fora ...
15 de dezember 2025
Suzes per l cors de depenjer a la fascèna
L President Fernando Brunel à moscià e portà dant la desvaliva tecniches, i motives decoratives tipics e i colores.
Ence chest uton, e più avisa coi 25 de november, l é peà via l cors de depenjer a la fascèna endrezà da l’Union di Ladins de Fascia su scomenzadiva del President Fernando Brunel. N cors che jà l an passà aea abù n bon suzes e chest an amò de più: do nience doudesc ores che se aea avert la enscinuazions, l era jà stat arjont l numer mascim de partezipanc. Se auguron donca de poder endrezèr n nef cors bele prest per ge dèr la poscibilità ence a de etres interessé de poder tor pèrt.
Se pel ...
Ence chest uton, e più avisa coi 25 de november, l é peà via l cors de depenjer a la fascèna endrezà da l’Union di Ladins de Fascia su scomenzadiva del President Fernando Brunel. N cors che jà l an passà aea abù n bon suzes e chest an amò de più: do nience doudesc ores che se aea avert la enscinuazions, l era jà stat arjont l numer mascim de partezipanc. Se auguron donca de poder endrezèr n nef cors bele prest per ge dèr la poscibilità ence a de etres interessé de poder tor pèrt.
Se pel ...
14 de dezember 2025
Tedò la coltrines del Nadèl
L Cor Valfassa e I Bontemponi porta dant te la gejies de la val n spetacol de fegures, conties e cianties per se enjignèr a la festes
Canche taca ite l temp del Avent se scomenza a pissèr pian pian al Nadèl e al mister de che che l é sozedù te chela net freida acà passa doi mile egn. Per se enjignèr a chesta festa te sie segnificat più religious l Cor Valfassa e I Bontemponi se à metù ensema per portèr dant n event fora de anter, fat de fegures, conties e cianties. L titol l é »Natale dietro le quinte« e l é stat portà dant la pruma outa en mercol ai 3 de dezember te gejia de Pera. »Te chest spetacol ve contaron i evenc del ...
Canche taca ite l temp del Avent se scomenza a pissèr pian pian al Nadèl e al mister de che che l é sozedù te chela net freida acà passa doi mile egn. Per se enjignèr a chesta festa te sie segnificat più religious l Cor Valfassa e I Bontemponi se à metù ensema per portèr dant n event fora de anter, fat de fegures, conties e cianties. L titol l é »Natale dietro le quinte« e l é stat portà dant la pruma outa en mercol ai 3 de dezember te gejia de Pera. »Te chest spetacol ve contaron i evenc del ...
14 de dezember 2025
La marevea de le creide fasciane
Katiuscia Rasom porta inant tel laboratorie Kreides con Andrea Dorigatti sie ensomech de creatività che varda al benstar tel raport con se enstesc e coi autres, con la tera e la cultura de noscia val.
L é da la creida che Katiuscia Rasom é peada via per troar soa strada. Na materia pruma veiora, che se troa ence te nesc bosć, che se lascia lurèr per ge dèr foja a idees e creatività. Percheche posse vegnir fora vèlch de dassen bel ge vel ben segur mingol de tacnica, ma desche semper te l’èrt la tecnica no bèsta, ge vel ispirazion, pensier, e saser creèr n raport anter la materia e chi che la laora.
»Per me la creida l é n material prezious, – disc Katiuscia – la pel aer ence miliogn de egn e ...
L é da la creida che Katiuscia Rasom é peada via per troar soa strada. Na materia pruma veiora, che se troa ence te nesc bosć, che se lascia lurèr per ge dèr foja a idees e creatività. Percheche posse vegnir fora vèlch de dassen bel ge vel ben segur mingol de tacnica, ma desche semper te l’èrt la tecnica no bèsta, ge vel ispirazion, pensier, e saser creèr n raport anter la materia e chi che la laora.
»Per me la creida l é n material prezious, – disc Katiuscia – la pel aer ence miliogn de egn e ...
13 de dezember 2025
Sèn Nicolò, acà 60 egn…
Lina Faber la ne conta de sia joeneza en compagnia de Genia de Menudol.
Vegn scur… Sun fonestra se speta èrs, curiousc de veder ciutèr da tedò via n cianton de strèda Sèn Nicolò. L é n recort bel che da picoi en su se se porta do na vita entria. Enstadì sion jic a troèr Lina Faber da Gries ma enciasèda encomai da na zopa de egn fora Ciampestrin olache la se à maridà con Guerino Endrich. »Con Genia de Menudol se n aon godù«, chest l é l bel recort de sia joentù, de canche con sia gran amica Eugenia Pegoretti, maridèda ta Parèda, les jia stroz per la cèses a ge ...
Vegn scur… Sun fonestra se speta èrs, curiousc de veder ciutèr da tedò via n cianton de strèda Sèn Nicolò. L é n recort bel che da picoi en su se se porta do na vita entria. Enstadì sion jic a troèr Lina Faber da Gries ma enciasèda encomai da na zopa de egn fora Ciampestrin olache la se à maridà con Guerino Endrich. »Con Genia de Menudol se n aon godù«, chest l é l bel recort de sia joentù, de canche con sia gran amica Eugenia Pegoretti, maridèda ta Parèda, les jia stroz per la cèses a ge ...
12 de dezember 2025
Sèn Nicolò e conscric: tradizions che muda
Per la festa del Sènt piscop ence chest an l é ruà dons per i bec, ma ence n maraut de Krampus. A Poza l é stat na bela festa per la sègra e tel fin de setemèna de la Conzeta se à desćiadenà i Conscric.
Na fin de setemèna longia, con la Conzeta de lunesc, à empienì de jent ence nesc paijes e ge à dat l met a tropes de fèr mingol de festa.
Ai 6, dì de Sèn Nicolò, che l stèsc sora l paisc de Poza, desche semper la sègra se à avert con la defilèda con Sèn Nicolò e l Agnol, che i tegnia sot control ju per Strada de Meida chi cater Krampuse la festa é jita inant jun tendon.
Enceben che oramai te duc i paijes i joegn tache a jir stroz e festejèr fornii su da conscric jà fora per l an – a Moena i va ...
Na fin de setemèna longia, con la Conzeta de lunesc, à empienì de jent ence nesc paijes e ge à dat l met a tropes de fèr mingol de festa.
Ai 6, dì de Sèn Nicolò, che l stèsc sora l paisc de Poza, desche semper la sègra se à avert con la defilèda con Sèn Nicolò e l Agnol, che i tegnia sot control ju per Strada de Meida chi cater Krampuse la festa é jita inant jun tendon.
Enceben che oramai te duc i paijes i joegn tache a jir stroz e festejèr fornii su da conscric jà fora per l an – a Moena i va ...
12 de dezember 2025
Sun Pont de Lejia con l auto e a pe en segureza
Endèna l é stat avert demò l marciapé da la man de paisc ajache da l’autra pèrt cogn vegnir spostà i sotservijes. Va inant i lurieres per fèr l portoi per la rodes, l pent no vegnarà più serà.
L é stat avert ai 5 de dezember da sera l Pont de Lejia. Ades se pel endò passèr zenza cogner jir fin sa Pantl e ju, do trei meisc che l pent é restà serà fora per i lurieres de ressanament struturèl. Te chisc meisc la firmes STE e Tecnoperforazioni da Moena, che à ciapà l apalt da la firma Cunaccia Bruno de Strembo, é jites via spedientes per restèr ti tempes pervedui da contrat. L pent é stat slarià da 6,5 a 8 metres, l é lonch 46 metres e da duta doi la pèrts l é stat fat n marciapé a sbalz ...
L é stat avert ai 5 de dezember da sera l Pont de Lejia. Ades se pel endò passèr zenza cogner jir fin sa Pantl e ju, do trei meisc che l pent é restà serà fora per i lurieres de ressanament struturèl. Te chisc meisc la firmes STE e Tecnoperforazioni da Moena, che à ciapà l apalt da la firma Cunaccia Bruno de Strembo, é jites via spedientes per restèr ti tempes pervedui da contrat. L pent é stat slarià da 6,5 a 8 metres, l é lonch 46 metres e da duta doi la pèrts l é stat fat n marciapé a sbalz ...
11 de dezember 2025
Invajion de Krampus e publich a Poza
La defilèdes di Krampus l é doventà n argoment de gran ressonanza sui social, e les tira n muion de jent. L é sozedù ence a Poza e n aon rejonà con l president di Krampus da Poza, Elia Casagranda.
A Poza i Krampus é rué na setemèna dant che rue Sèn Nicolò. Ma no pa bele n picol schiap, i era presciapech de 550, componenc de 24 gropes rué da dal Trentin, dal Sudtirol e ence da l’Austria per tor pèrt a la gran defilèda di Krampus che vegn metuda a jir vigni doi egn da la sociazion Krampus da Poza. Per chest event en sabeda ai 29 de november l paisc se à empienì fora de mesura de jent ruèda da duta la Tèlia, e la stragran maoranza no à troà post per jir a dormir, ajache de hotie averc n era ...
A Poza i Krampus é rué na setemèna dant che rue Sèn Nicolò. Ma no pa bele n picol schiap, i era presciapech de 550, componenc de 24 gropes rué da dal Trentin, dal Sudtirol e ence da l’Austria per tor pèrt a la gran defilèda di Krampus che vegn metuda a jir vigni doi egn da la sociazion Krampus da Poza. Per chest event en sabeda ai 29 de november l paisc se à empienì fora de mesura de jent ruèda da duta la Tèlia, e la stragran maoranza no à troà post per jir a dormir, ajache de hotie averc n era ...
11 de dezember 2025
Contrasć ti Studafech
L ispetor Alessandro Pellegrin fenesc fora l mandat e no l se met più a la leta. No l à più abù l sostegn de duc.
En ocajion de la festa de Sènta Bèrbola a la fin de sie intervent l ispetor Alessandro Pellegrin à fat a saer ofizialmenter che l fenesc fora sie mandat de 5 egn e che no l se met più a la leta.
La neva à lascià duc maraveé ajache nesciugn, fora che i Comandanc e si diretives, saea de chesta dezijion touta da Pellegrin. L ispetor no se à più sentù de jir inant ajache no l à più abù l sostegn da man de duc e l à preferì se tirèr da na man.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che ...
En ocajion de la festa de Sènta Bèrbola a la fin de sie intervent l ispetor Alessandro Pellegrin à fat a saer ofizialmenter che l fenesc fora sie mandat de 5 egn e che no l se met più a la leta.
La neva à lascià duc maraveé ajache nesciugn, fora che i Comandanc e si diretives, saea de chesta dezijion touta da Pellegrin. L ispetor no se à più sentù de jir inant ajache no l à più abù l sostegn da man de duc e l à preferì se tirèr da na man.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che ...
11 de dezember 2025
I Studafech fascegn à festejà Sènta Bèrbola
L é stat l’ocajion per fèr n bilanz de l’atività del an e premièr 8 studafech che à arjont 15 e 25 egn de servije.
Ence chest an l Distret de Fascia se à binà per festejèr sia patrona, sènta Bèrbola che, ensema a Sèn Florian, vèrda via i studafech. Belimpont, ai 4 de dezember don Mario, ence vize ispetor del Distret, à dit messa te gejia del Sènt Cher de Gejù a Gries: endèna la perdicia l à recordà l valor del stèr adum, apontin percheche la forza vegn dal grum e da soi no se fèsc trop.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit se per fèr l ...
Ence chest an l Distret de Fascia se à binà per festejèr sia patrona, sènta Bèrbola che, ensema a Sèn Florian, vèrda via i studafech. Belimpont, ai 4 de dezember don Mario, ence vize ispetor del Distret, à dit messa te gejia del Sènt Cher de Gejù a Gries: endèna la perdicia l à recordà l valor del stèr adum, apontin percheche la forza vegn dal grum e da soi no se fèsc trop.
Se pel lejer dut su La Usc nr 48 dai 12 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit se per fèr l ...
09 de dezember 2025
Cognoscer e slarièr fora i deric di bec
L Zenter Sozio Educatif ‘Ensema se muda’ à endrezà n domesdì per i bec de la populères con n film e n laboratorie rich de emozions e consapevoleza.
N domesdì de cinema, deric e marevees. N bel moment de condivijion l é stat chel endrezà dal Zenter Sozio Educatif ‘Ensema se muda’ en ocajion de la Dì di deric di fantolins, bec e joenec. En vender ai 21 de november na sessantina de bec de la scoles populères compagné da si genitores se à troà te chino de Cianacei per veder l film ’Kubo e la spada magica’ che li à compagné te n viac fat de coraje, familia e sceltes senestres. Ma soraldut l film l é stat l’ocajion per na reflescion sćiantiva ...
N domesdì de cinema, deric e marevees. N bel moment de condivijion l é stat chel endrezà dal Zenter Sozio Educatif ‘Ensema se muda’ en ocajion de la Dì di deric di fantolins, bec e joenec. En vender ai 21 de november na sessantina de bec de la scoles populères compagné da si genitores se à troà te chino de Cianacei per veder l film ’Kubo e la spada magica’ che li à compagné te n viac fat de coraje, familia e sceltes senestres. Ma soraldut l film l é stat l’ocajion per na reflescion sćiantiva ...
09 de dezember 2025
Moena e Auta Fascia ensema per Re Laurin
La doi Museghes à portà dant te teater de Navalge n conzert ecezionèl e zelebratif e les à uzà fora la valuta de la colaborazion.
Chest an Re Laurin à ciapà dalbon n bel don da Nadèl: n conzert prestigious de na otantina de sonadores su la paladina del teater de Navalge. En vender ai 28 de november la Banda de Moena à endrezà l Conzert de Re Laurin, descheche oramai la fèsc da cater egn per sia comunanza e per chesta ocajion l’à volù apede la Musega Auta Fascia. Na fradaa che se à concretisà te n conzert rich e zelebratif che à fat sentir la capazitèdes musicales de chesta doi Bandes ai confins de la val.
Se ...
Chest an Re Laurin à ciapà dalbon n bel don da Nadèl: n conzert prestigious de na otantina de sonadores su la paladina del teater de Navalge. En vender ai 28 de november la Banda de Moena à endrezà l Conzert de Re Laurin, descheche oramai la fèsc da cater egn per sia comunanza e per chesta ocajion l’à volù apede la Musega Auta Fascia. Na fradaa che se à concretisà te n conzert rich e zelebratif che à fat sentir la capazitèdes musicales de chesta doi Bandes ai confins de la val.
Se ...
08 de dezember 2025
Stories strambes che lea generazions
Dai pensieres di utenc de la Cèsa de Paussa e i dessegnes di studenc de seconda mesènes de Fascia l é nasciù n belot codejel, ma ence momenc emportanc de condivijion anter joenec e jent de età.
L à inom «Inventa una storia. Racconti strampalati« e l é n gustegol codejel, con conties mingol strambes compagnèdes da de beloc dessegnes che i scolees de seconda mesèna de Ciampedel, Sèn Jan e Moena i à realisà con si ensegnanc Manuel Riz e Valeria Voltanella.
Dut l é nasciù te la Cèsa de Paussa de Fascia amò del 2024, tel cors de na atività de stimolazion cognitiva metuda a jir da la animatores Emanuela Montrasio e Nicole Pipione, che se à didà con n maz de chèrtes spezièles per envièr i ...
L à inom «Inventa una storia. Racconti strampalati« e l é n gustegol codejel, con conties mingol strambes compagnèdes da de beloc dessegnes che i scolees de seconda mesèna de Ciampedel, Sèn Jan e Moena i à realisà con si ensegnanc Manuel Riz e Valeria Voltanella.
Dut l é nasciù te la Cèsa de Paussa de Fascia amò del 2024, tel cors de na atività de stimolazion cognitiva metuda a jir da la animatores Emanuela Montrasio e Nicole Pipione, che se à didà con n maz de chèrtes spezièles per envièr i ...
08 de dezember 2025
Fajon robotica ensema, l é più bel!
I studenc del grop Gome Neve di licees ge à portà dant a la comunanza l ejit de n projet de formazion ezelent, che é cresciù ti egn e l à portà la Scola de Fascia enfin a Boston.
N grum de jent, passa 200 anter picoi e gregn, se à binà en vender passà per l event »Fajon robotica ensema«, endrezà al Liceo artistich a Sèn Jan con l obietif de ge portèr dant a la comunanza l bel lurier su l neva tecnologies che vegn fat da joegn e dozenc ti desvalives ordegn de la scola ladina.
Protagonisć de la scomenzadiva l é stat i studenc del grop de robotica Gome Neve di licees, che ge à prejentà al publich i projec che de jugn i aea portà fin a Boston ti Stac Unii, al event ...
N grum de jent, passa 200 anter picoi e gregn, se à binà en vender passà per l event »Fajon robotica ensema«, endrezà al Liceo artistich a Sèn Jan con l obietif de ge portèr dant a la comunanza l bel lurier su l neva tecnologies che vegn fat da joegn e dozenc ti desvalives ordegn de la scola ladina.
Protagonisć de la scomenzadiva l é stat i studenc del grop de robotica Gome Neve di licees, che ge à prejentà al publich i projec che de jugn i aea portà fin a Boston ti Stac Unii, al event ...
08 de dezember 2025
Mirko Felicetti prum te Copa del Mond a Mylin
L atlet de brea da Moena se à vadagnà l prum post tel slalom lèrch paralel te la Cina, do beleche 6 egn che no l ruèa più sul podie.
Moena e duta Fascia fèsc festa per n ezelent resultat sportif. Mirko Felicetti da Someda é ruà prum tel secondo slalom lèrch paralel de brea de Copa del Mond de Mylin te la Cina. Do beleche 6 egn che no l ruèa più sul podie en domenia ai 7 de dezember Mirko, che cor per l Circolo Canottieri Aniene e l é sponsorisà da l’ApT de Fascia, l é stat bon de se vadagnèr l sciaier più aut. So ultim gran suzes l era stat chel dai 29 de firé del 2020 a Blue Mountain semper tel slalom lèrch.
A la fin ...
Moena e duta Fascia fèsc festa per n ezelent resultat sportif. Mirko Felicetti da Someda é ruà prum tel secondo slalom lèrch paralel de brea de Copa del Mond de Mylin te la Cina. Do beleche 6 egn che no l ruèa più sul podie en domenia ai 7 de dezember Mirko, che cor per l Circolo Canottieri Aniene e l é sponsorisà da l’ApT de Fascia, l é stat bon de se vadagnèr l sciaier più aut. So ultim gran suzes l era stat chel dai 29 de firé del 2020 a Blue Mountain semper tel slalom lèrch.
A la fin ...
07 de dezember 2025
Chi ‘svalvolé’ de La Mizacoles
La Filodramatica de Ciampedel à spilenà na comedia duta da grignèr sun test de Stefania de Ruvo e regia de Loreta Florian.
Che grop de ‘svalvolé’!!! E che grignèdes! Senester contèr a paroles dut chel che l é sozedù te l’ultima comedia portèda dant da la Filodramatica de Ciampedel La Mizacoles. L titol l é ‘Mac da (des)leèr’, na comedia te doi ac de Stefania de Ruvo con la regia de Loreta Florian che é stata metuda en scena trei outes: ai 28 e ai 30 de november te chino Marmolèda e ai 2 de dezember te Oratorie de Poza.
Se pel lejer dut su La Usc nr 47 dai 5 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes de ...
Che grop de ‘svalvolé’!!! E che grignèdes! Senester contèr a paroles dut chel che l é sozedù te l’ultima comedia portèda dant da la Filodramatica de Ciampedel La Mizacoles. L titol l é ‘Mac da (des)leèr’, na comedia te doi ac de Stefania de Ruvo con la regia de Loreta Florian che é stata metuda en scena trei outes: ai 28 e ai 30 de november te chino Marmolèda e ai 2 de dezember te Oratorie de Poza.
Se pel lejer dut su La Usc nr 47 dai 5 de dezember, che se pel troèr ence te la boteighes de ...




