Fascia
17 de mei 2026
Flora de Fascia: cotant rica noscia natura
L’Union di Ladins de Fascia à prejentà sun Tamion la enrescida botanica e fotografica de Nives Iori e Alberto Chiocchetti, con la colaborazion de Marco Detomas. Secont apuntament mèrtesc ai 19 de mé te chino de Cianacei.
L mencèa n liber coscita e l suzes che à abù sia pruma prejentazion al publich l é segn de chest gran enteres. »Flora de Fascia« é ruà sun desch, tel chèder di evenc de l’Aisciuda Ladina, te n bel domesdì sun Tamion, te una de la viles amò più carateristiches de la val. La familia Weiss à avert i ujes de sie hotel Gran Mugon con gran desponibilità, profescionalità e cher. L’Union di Ladins no se spetèa duta chela jent, se stima che sie stat 200 persones, tant che n muie é resté adertura fora da ...
L mencèa n liber coscita e l suzes che à abù sia pruma prejentazion al publich l é segn de chest gran enteres. »Flora de Fascia« é ruà sun desch, tel chèder di evenc de l’Aisciuda Ladina, te n bel domesdì sun Tamion, te una de la viles amò più carateristiches de la val. La familia Weiss à avert i ujes de sie hotel Gran Mugon con gran desponibilità, profescionalità e cher. L’Union di Ladins no se spetèa duta chela jent, se stima che sie stat 200 persones, tant che n muie é resté adertura fora da ...
17 de mei 2026
N viac envers le steile…
La Musega da Vich à portà dant te PalaDolomites sie conzert d’aisciuda »Per aspera ad astra«.
L era n spaent de jent te sala del PalaDolomites en sabeda passèda a scutèr su »Per aspera ad astra. N viac envers le steile…«, l conzert d’aisciuda de la Musega da Vich. E descheche à dit l maester Alessandro Ghetta tel averjer la sera, chel che i à metù dant l é stat n viac tel spazie, te la emozions e i sentimenc.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
L era n spaent de jent te sala del PalaDolomites en sabeda passèda a scutèr su »Per aspera ad astra. N viac envers le steile…«, l conzert d’aisciuda de la Musega da Vich. E descheche à dit l maester Alessandro Ghetta tel averjer la sera, chel che i à metù dant l é stat n viac tel spazie, te la emozions e i sentimenc.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
16 de mei 2026
Fascia à ciapà l stempl de sostegniboltà
Te sala grana del Comun General de Fascia l’ApT à ciapà l recognosciment internazionèl GSTC per na comunanza ascorta e che ge vel ben a sie teritorie.
Fascia é ades ofizialmenter anter i teritories sostegniboi e la pel moscèr stolza sia neva zertificazion GSTC (Global Sustanaible Tourism Council). La targa ge é stata consegnèda en mèrtesc ai 5 de mé te sala grana del Comun General de Fascia al president de l’ApT Fausto Lorenz tedant a giornalisć, autoritèdes, raprejentanc e operatores del mond del turism, economich e sozièl. »Sion stolc de chest recognosciment – à dit Lorenz – ma soraldut de la consapevoleza de n teritorie che à lurà dut adum ...
Fascia é ades ofizialmenter anter i teritories sostegniboi e la pel moscèr stolza sia neva zertificazion GSTC (Global Sustanaible Tourism Council). La targa ge é stata consegnèda en mèrtesc ai 5 de mé te sala grana del Comun General de Fascia al president de l’ApT Fausto Lorenz tedant a giornalisć, autoritèdes, raprejentanc e operatores del mond del turism, economich e sozièl. »Sion stolc de chest recognosciment – à dit Lorenz – ma soraldut de la consapevoleza de n teritorie che à lurà dut adum ...
16 de mei 2026
La Malga Boer à n nef gestor
L é stat dezidù l venjidor de la gara metuda fora dal Comun de Soraga.
La Malga Boer à n nef gestor. A chesta gara che aea na basa del encant publich de 5 mile euro al an, à tout pèrt doi firmes: l’azienda agricola de Tiziano Crepaz e chela de Marco Giacomuzzi.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
La Malga Boer à n nef gestor. A chesta gara che aea na basa del encant publich de 5 mile euro al an, à tout pèrt doi firmes: l’azienda agricola de Tiziano Crepaz e chela de Marco Giacomuzzi.
Podede lejer dut su La Usc dai 15 de mé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
15 de mei 2026
Adriana Gabrielli, neva assessora de Soraga
L’à tout su la deleghes de ambient, cultura e istruzion. L Consei de Comun à aproà l rendicont de gestion 2025.
Temp de bilanz ence per l’Aministrazion de Comun de Soraga che à chiamà ite sia sentèda de Consei ai 20 de oril. Dantfora l é stat dat comunicazion che, aldò de la lege regionèla nr 10 dai 10 de dezember del 2025, che dèsc l met de nominèr fin a cater assessores te Jonta de Comun, ence l Comun de Soraga à tout su la possibilità e, do aer fat la mudazion aldò del statut, al scomenz de oril l ombolt Valerio Pederiva à nominà la neva assessora. L é Adriana Gabrielli che à tout su la encèries de ...
Temp de bilanz ence per l’Aministrazion de Comun de Soraga che à chiamà ite sia sentèda de Consei ai 20 de oril. Dantfora l é stat dat comunicazion che, aldò de la lege regionèla nr 10 dai 10 de dezember del 2025, che dèsc l met de nominèr fin a cater assessores te Jonta de Comun, ence l Comun de Soraga à tout su la possibilità e, do aer fat la mudazion aldò del statut, al scomenz de oril l ombolt Valerio Pederiva à nominà la neva assessora. L é Adriana Gabrielli che à tout su la encèries de ...
15 de mei 2026
I bec colabora co La Usc
Sion jic te redazion e ve conton che che aon descorì e emparà.
Vender ai 15 de mé sion jic te redazion de La Usc di Ladins. Aon fat n muie de domane, aon domanà le drete per saer coche se fasc n giornal e n articol, aon vedù l prum sfoi che l é stat fat del 1972 e aon descorì che i prumes i era en bianch e neigher. Pian pian l sfoi l é doventà più gran e più rich. Le giornaliste de la redazion de Fascia le ne à dit tenc de carateres che l é te na piata che i é zirca dai 10 ai 12 mile. Nosce compagne Arya e Sophie le à portà n articol che podaron lejer su ...
Vender ai 15 de mé sion jic te redazion de La Usc di Ladins. Aon fat n muie de domane, aon domanà le drete per saer coche se fasc n giornal e n articol, aon vedù l prum sfoi che l é stat fat del 1972 e aon descorì che i prumes i era en bianch e neigher. Pian pian l sfoi l é doventà più gran e più rich. Le giornaliste de la redazion de Fascia le ne à dit tenc de carateres che l é te na piata che i é zirca dai 10 ai 12 mile. Nosce compagne Arya e Sophie le à portà n articol che podaron lejer su ...
14 de mei 2026
I scolees doventa giornalisć
La V A de Poza é jita te redazion de La Usc.
»Na esperienza bela, enteressanta e no da duc i dis.« Coscita à dit i scolees de la quinta A de la scola populara de Poza che é rué te redazion de La Usc. »Noi aane jà cognosciù mingol de La Usc te scola con la maestra Claudia Costa, però vegnir te redazion l é stat na emozion unica. L é stat n muie bel rejonar con le giornaliste e saer da ele i secrec e le regole del mestier. Ne saessa bel colaborar e vegnir te redazion a scriver valch. No sion duc ladins ma aon entenù la beleza de La Usc di ...
»Na esperienza bela, enteressanta e no da duc i dis.« Coscita à dit i scolees de la quinta A de la scola populara de Poza che é rué te redazion de La Usc. »Noi aane jà cognosciù mingol de La Usc te scola con la maestra Claudia Costa, però vegnir te redazion l é stat na emozion unica. L é stat n muie bel rejonar con le giornaliste e saer da ele i secrec e le regole del mestier. Ne saessa bel colaborar e vegnir te redazion a scriver valch. No sion duc ladins ma aon entenù la beleza de La Usc di ...
14 de mei 2026
A Sèn Jan sentadins se doenta
L Consei de Comun à ofizialisà l nef Consei di bec e de le beze: ombolta, vizeombolta, assessores e conseieres à tout su l'encèria con gaissa e responsabilità do l percors fat con l'assessora Mirella Florian.
»Stimà ombolt, stimé assessores e conseieres, develpai de ne aer volù chiò te chesta sala olache vegn tout dezijion emportante per duta la comunanza.« Con chesta paroles Nicole Oberthaler, studenta de la II D de la scola mesèna de Sèn Jan, à tacà via con mingol de emozion sie prum descors da neva ombolta joena de Sèn Jan, prejentan sie program e sia squadra de aministradores. L é sozedù en mèrtesc ai 5 de mé, do che i Conseieres de Sèn Jan à aproà ofizialmenter la costituzion del nef Consei de ...
»Stimà ombolt, stimé assessores e conseieres, develpai de ne aer volù chiò te chesta sala olache vegn tout dezijion emportante per duta la comunanza.« Con chesta paroles Nicole Oberthaler, studenta de la II D de la scola mesèna de Sèn Jan, à tacà via con mingol de emozion sie prum descors da neva ombolta joena de Sèn Jan, prejentan sie program e sia squadra de aministradores. L é sozedù en mèrtesc ai 5 de mé, do che i Conseieres de Sèn Jan à aproà ofizialmenter la costituzion del nef Consei de ...
13 de mei 2026
Poza renova so Comitat ASUC
I vejins é chiamé a litar ai 17 de mé: i aministradores che va fora resta a la leta e etres é desponiboi, ma duc i capifech pel vegnir lité. L Capofrazion Bernardino Zulian: l emportant l é che duc vae a litar.
En domenia ai 17 de mé da le 10 da doman fin le 8 da sera se pel jir te la sala del Consei de Comun de Sèn Jan a litar per renovar l Comitat de gestion de l'ASUC per i 5 egn che vegn.
Pel litar duc i capifech de la Frazion de Poza, che en cajo i pel ence ge dar la delega a n component de soa familia, purché l sie de maor età.
Su la zedola se pel scriver su fin a cinch inomes de capifech de Poza, ma se racomana de meter semper apede al inom e al cognom ence l sorainom o la data de nasciuda, per ...
En domenia ai 17 de mé da le 10 da doman fin le 8 da sera se pel jir te la sala del Consei de Comun de Sèn Jan a litar per renovar l Comitat de gestion de l'ASUC per i 5 egn che vegn.
Pel litar duc i capifech de la Frazion de Poza, che en cajo i pel ence ge dar la delega a n component de soa familia, purché l sie de maor età.
Su la zedola se pel scriver su fin a cinch inomes de capifech de Poza, ma se racomana de meter semper apede al inom e al cognom ence l sorainom o la data de nasciuda, per ...
12 de mei 2026
La neves de la Frazion de Gries
Per la litazions de l'ASUC de Gries l capofrazion Silverio Pezzei e i componenc del Comitat Mariano Cloch, Carlo Fosco, Marco Dellantonio e Alessandro Dantone i à dat sia desponibilità a jir inant.
Te chisc cinch egn la Frazion de Gries l’à dantdaldut comprà ite de neves mesi per si lurieranc e tout machinaries miores per la tislerai, loghèda aló dal parch de Gries olache l é ence l magasin. L’ASUC à doi omegn che se cruzia de la manutenzion del vert te paisc, de la strèdes e del bosch. Demò tegnir dut bel rencurà e seà ló dal Ciuch, olache l é na spersa con jeghes, banches, desć e la jent va a pe, domana lurier.
Anter i ultimes projec envié via l é ite la Baita Al Parco che vegnarà ...
Te chisc cinch egn la Frazion de Gries l’à dantdaldut comprà ite de neves mesi per si lurieranc e tout machinaries miores per la tislerai, loghèda aló dal parch de Gries olache l é ence l magasin. L’ASUC à doi omegn che se cruzia de la manutenzion del vert te paisc, de la strèdes e del bosch. Demò tegnir dut bel rencurà e seà ló dal Ciuch, olache l é na spersa con jeghes, banches, desć e la jent va a pe, domana lurier.
Anter i ultimes projec envié via l é ite la Baita Al Parco che vegnarà ...
11 de mei 2026
Gries, Penìa e Poza lita si neves Comitac de Frazion
I capifech de la Val de sora é chiamé a litèr en sabeda ai 16 de mé, chi da Poza en domenia ai 17.
A la fin de mé va fora i comitac ASUC de Gries, Penìa e Poza. En sabeda ai 16 de mé l é stat chiamà ite la litazions de la doi Frazions de la Val de sora (cheles de Dèlba e Cianacei vegnarà fates d’uton): ta Penia i capifech podarà litèr ló da la scola veies, chi da Gries te cèsa de Comun de Cianacei. I capifech de Poza vegn chiamé a litèr envezeen domenia ai 17 de mé te sala de Consei de Comun de Sèn Jan. La sezions litèles sarà avertes per duc da les 8:00 a les 20:00. Pel tor pèrt a la ...
A la fin de mé va fora i comitac ASUC de Gries, Penìa e Poza. En sabeda ai 16 de mé l é stat chiamà ite la litazions de la doi Frazions de la Val de sora (cheles de Dèlba e Cianacei vegnarà fates d’uton): ta Penia i capifech podarà litèr ló da la scola veies, chi da Gries te cèsa de Comun de Cianacei. I capifech de Poza vegn chiamé a litèr envezeen domenia ai 17 de mé te sala de Consei de Comun de Sèn Jan. La sezions litèles sarà avertes per duc da les 8:00 a les 20:00. Pel tor pèrt a la ...
10 de mei 2026
N tsunami de idees
L é avert l nef bando del Pian de Joegn La Risola. L é temp enscin ai 17 de mé.
L sentide ence vo? N vent nef e joen e na energia neva! L é chela de La Risola. L Pian di Joegn del Comun General de Fascia, col sostegn di Comuns e de la Provinzia de Trent, à avert l nef bando per l an 2026 per tor su idees e viver ensema de neva aventures! L an passà i partezipanc ai desvalives projec é sgolé te la Puglia per na fradaa anter mendranzes linguistiches con Ecomuseo de Inout, i à lurà per na informazion più consapevola e amò con Boom i ge à spalancà a duc i ujes de la musega. ...
L sentide ence vo? N vent nef e joen e na energia neva! L é chela de La Risola. L Pian di Joegn del Comun General de Fascia, col sostegn di Comuns e de la Provinzia de Trent, à avert l nef bando per l an 2026 per tor su idees e viver ensema de neva aventures! L an passà i partezipanc ai desvalives projec é sgolé te la Puglia per na fradaa anter mendranzes linguistiches con Ecomuseo de Inout, i à lurà per na informazion più consapevola e amò con Boom i ge à spalancà a duc i ujes de la musega. ...
09 de mei 2026
Bon che l é Rencureme
Sozi e autorità à rengrazià la presidenta Annalisa Zorzi, l vizepresident Roberto Nizzi e chi che da passa 15 egn portà inant la gran atività per tor dant Alzheimer e demenza a na vida desferenta.
Del 2010, canche la sociazion Rencureme de Fascia e Fiem é nasciuda per scomenzadiva de dotrei persones de Moena che aea te cèsa persones con smendrament cognitif, chi leé a Alzheimer e demenza l era jà problemes cognosciui, ma la jent no pissèa che i aessa podù doventèr tant grieves e che aer zachei che deide a ge fèr front a chesta situazions fossa stat coscì prezious.
La radunanza de la sociazion Rencureme, chiamèda ite te sala Rovisi a Moena en mèrtesc ai 28 de oril da la presidenta ...
Del 2010, canche la sociazion Rencureme de Fascia e Fiem é nasciuda per scomenzadiva de dotrei persones de Moena che aea te cèsa persones con smendrament cognitif, chi leé a Alzheimer e demenza l era jà problemes cognosciui, ma la jent no pissèa che i aessa podù doventèr tant grieves e che aer zachei che deide a ge fèr front a chesta situazions fossa stat coscì prezious.
La radunanza de la sociazion Rencureme, chiamèda ite te sala Rovisi a Moena en mèrtesc ai 28 de oril da la presidenta ...
09 de mei 2026
Pruma cèsa: l Comun met a la leta doi terens da frabica
L Consei à aproà l bilanz de ejercizie 2025. I assessores à metù dant intervenc e investimenc.
L rendicont de gestion del 2025 de l’Aministrazion de Moena se à tout gran pèrt de la sentèda de Consei chiamèda ite en jebia ai 30 de oril con duc i assessores che à portà dant tel detai operes e finanziamenc de sie assessorat. »La gestion 2025 se à moet te n cader economich amò complicà per chel che varda i cosć di servijes – à dit dantfora l assessor enciarà al bilanz Alessandro Degiampietro – ma Moena à responet con na resilienza straordenara.
Del 2025 l Comun à spenù 13.602.713 euro. ...
L rendicont de gestion del 2025 de l’Aministrazion de Moena se à tout gran pèrt de la sentèda de Consei chiamèda ite en jebia ai 30 de oril con duc i assessores che à portà dant tel detai operes e finanziamenc de sie assessorat. »La gestion 2025 se à moet te n cader economich amò complicà per chel che varda i cosć di servijes – à dit dantfora l assessor enciarà al bilanz Alessandro Degiampietro – ma Moena à responet con na resilienza straordenara.
Del 2025 l Comun à spenù 13.602.713 euro. ...
09 de mei 2026
Cianacei à aproà deroghes per My Cosher Hotel e la Ciampac
L conseier Roberto Guglielmi à let ju la letra con sia intenzion de desmeter sie mandat a la fin del Consei dai 29 de oril, te chel che l é stat aproà bilanz, variazions e la deroghes per la stazion a val de Ciampac e per l My Kosher Hotel. Sun desch ence la costion de la prouma cèsa.
Al orden del dì del Consei, desche te duc i Comuns te chest temp del an, l era l'aproazion del rendicont del ejercizie finanzièl 2025 e la variazions del DUP e del bilanz de previjion per i egn che vegn. L ombolt Giovanni Bernard à metù dant avisa duta la oujes de entrèda e de speisa e l à rejonà de lurieres envié via e en program.
L rendicont se sera con n arvanz de aministrazion de 3 milions e 300.000 euro, de chisc 2.800.000 desponiboi e no vincolé o destiné.
L vizeombolt Dimitri Demarchi à ...
Al orden del dì del Consei, desche te duc i Comuns te chest temp del an, l era l'aproazion del rendicont del ejercizie finanzièl 2025 e la variazions del DUP e del bilanz de previjion per i egn che vegn. L ombolt Giovanni Bernard à metù dant avisa duta la oujes de entrèda e de speisa e l à rejonà de lurieres envié via e en program.
L rendicont se sera con n arvanz de aministrazion de 3 milions e 300.000 euro, de chisc 2.800.000 desponiboi e no vincolé o destiné.
L vizeombolt Dimitri Demarchi à ...
08 de mei 2026
I Studafech da Vich ghesć del Consei
L Comun de Sèn Jan à tacà a envièr la sociazions a la sentèdes. Aproà l rendicont del ejercizie finanzièl 2025 e l bilanz di Pompieres che é stac rengrazié.
L é stat n Consei de Comun col publich chel de en mercol ai 29 de oril a Sèn Jan che, se cogn dir, no sozede de spes. Te sala l era n bel grop de Studafech da Vich envié da l’Aministrazion a scutèr su la sentèda. »Scomenzon a enviar le sociazion de Comun per far veder che che fajon – à dit dantfora l president del Consei Cesare Bernard – per smaorar la coscienza zivica. Ne sà bel tacar ite con i Studafech da Vich, aon coscita ence l met de ge dir develpai per chel che i fasc.
L ombolt Florian à ...
L é stat n Consei de Comun col publich chel de en mercol ai 29 de oril a Sèn Jan che, se cogn dir, no sozede de spes. Te sala l era n bel grop de Studafech da Vich envié da l’Aministrazion a scutèr su la sentèda. »Scomenzon a enviar le sociazion de Comun per far veder che che fajon – à dit dantfora l president del Consei Cesare Bernard – per smaorar la coscienza zivica. Ne sà bel tacar ite con i Studafech da Vich, aon coscita ence l met de ge dir develpai per chel che i fasc.
L ombolt Florian à ...
08 de mei 2026
Cianacei à festejà sie patron Sèn Florian
Don Mario e don Massimo à ofizià messa grana a l'averta apede gejia. L capofrazion Rinaldo Debertol à recordà i sentadins che ne à lascià e cater neves studafech à fat jurament.
L é stat festejà e onorà ta Cianacei en domenia passèda Sèn Florian, patron de paisc e di studafech. Dant de la messa, ofizièda da don Mario e don Massimo, l capofrazion Rinaldo Debertol à recordà la persones che à vivù te paisc e les ne à lascià.
La dì dant, te Comun de Cianacei, l comitat de la Frazion à endrezà na scontrèda coi capifech per meter en consaputa de la neva lege vegnuda fora del 2017 che revèrda i dominies coletives e che didassa la Frazion a lurèr a na moda più asvelta, zenza ...
L é stat festejà e onorà ta Cianacei en domenia passèda Sèn Florian, patron de paisc e di studafech. Dant de la messa, ofizièda da don Mario e don Massimo, l capofrazion Rinaldo Debertol à recordà la persones che à vivù te paisc e les ne à lascià.
La dì dant, te Comun de Cianacei, l comitat de la Frazion à endrezà na scontrèda coi capifech per meter en consaputa de la neva lege vegnuda fora del 2017 che revèrda i dominies coletives e che didassa la Frazion a lurèr a na moda più asvelta, zenza ...
07 de mei 2026
Conc e lurieres aproé a Ciampedel
Tel Consei, che restarà smendrà a 11 conponenc do la demiscions de Samuel Lazzer, l é stat tout dant l bilanz e la variazions pervedudes e metù en consaputa di intervenc en program.
La demiscions de Samuel Lazzer era al prum pont del Consei de Comun de Ciampedel, chiamà ite ai 29 de oril e l enteressà à tout pèrt a chest pont sentà su la carieghes del publich.
L rendicont del ejercizie 2025 e la variazions pervedudes per l 2026 e per i trei egn fin al 2028, l é stat l'ocajion per ge meter dant ai conseieres e ai prejenc i lurieres fac te chest an de aministrazion e en program ti egn che vegn. I conts va ben, l à dit Bernard, aon otegnù i finanziamenc da la Provinzia e ence ...
La demiscions de Samuel Lazzer era al prum pont del Consei de Comun de Ciampedel, chiamà ite ai 29 de oril e l enteressà à tout pèrt a chest pont sentà su la carieghes del publich.
L rendicont del ejercizie 2025 e la variazions pervedudes per l 2026 e per i trei egn fin al 2028, l é stat l'ocajion per ge meter dant ai conseieres e ai prejenc i lurieres fac te chest an de aministrazion e en program ti egn che vegn. I conts va ben, l à dit Bernard, aon otegnù i finanziamenc da la Provinzia e ence ...
06 de mei 2026
Marco Pederiva e Luigi Marchetti: mobilità e pruma cèsa
L é i neves Conseieres enciarié te Comun General de Fascia. L Consei à aproà la mozions del grop Neva UAL e l rendicont de gestion 2025.
L besegn de pruma cèsa e de n studie sul davegnir de la mobilità l é anter la prioritèdes del Comun General de Fascia. Lo à rebadì l procurador Edoardo Felicetti ence te l’ultima sentèda del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite en mèrtesc ai 28 de oril. »Aon dat fora doi deleghes neves – l à dit te sia comunicazions: Marco Pederiva se cruziarà de la revijion del Pian Stralcio de la mobilità de Fascia e Luigi Marchetti de la costion de la pruma ciasa. Per chel che varda la mobilità ...
L besegn de pruma cèsa e de n studie sul davegnir de la mobilità l é anter la prioritèdes del Comun General de Fascia. Lo à rebadì l procurador Edoardo Felicetti ence te l’ultima sentèda del Consei del Comun General de Fascia chiamèda ite en mèrtesc ai 28 de oril. »Aon dat fora doi deleghes neves – l à dit te sia comunicazions: Marco Pederiva se cruziarà de la revijion del Pian Stralcio de la mobilità de Fascia e Luigi Marchetti de la costion de la pruma ciasa. Per chel che varda la mobilità ...
06 de mei 2026
Flora de Fascia, n regoi prezious
Na gran endesfida é ruèda a compiment: l'Union di Ladins pel prejentèr n liber de botanica con 600 fitonimes ladins. La prejentazion, coi autores Nives Iori e Alberto Chiocchetti, é en vender ai 8 de mé da mesa les 5 domesdì al Hotel Gran Mugon sun Tamion.
Co éla nasciuda l'idea de fèr na publicazion su la botanica?
Nives Iori Ti egn passé tel rejonèr de piantes con Marco Detomas de Pantalion me é pissà che fossa stat bel publichèr vèlch sun chest e ge é fat la proponeta a l'Union. Sion peé via dal material de Marco e do aon tout ite ence Alberto Chiocchetti che l colaborèa con la Fondazion del Museo Zivich de Rorei per de ge dèr na impostazion più scientifica. Gé e Alberto sion jic inant con la enrescida linguistica e botanica e Marco à rencurà ...
Co éla nasciuda l'idea de fèr na publicazion su la botanica?
Nives Iori Ti egn passé tel rejonèr de piantes con Marco Detomas de Pantalion me é pissà che fossa stat bel publichèr vèlch sun chest e ge é fat la proponeta a l'Union. Sion peé via dal material de Marco e do aon tout ite ence Alberto Chiocchetti che l colaborèa con la Fondazion del Museo Zivich de Rorei per de ge dèr na impostazion più scientifica. Gé e Alberto sion jic inant con la enrescida linguistica e botanica e Marco à rencurà ...




