Fascia


13 de merz 2025
Scufoneda: n mont de colores
I Scufons à metù ju n rich program per la 28^ edizion che scomenza doman, vender ai 14 de mèrz, fin a domenia ai 16, con raides e escurscions coi schi da telemark e la cèspes.
L é sun usc la XXVIII edizion de la Scufoneda, l maor event de agregazion per i pascioné de telemark de duta Europa, da anché vender ai 14 de mèrz fin en domenia ai 16, per endrez di Scufons del Cogo. Se à scrit ite 400 schiadores e la gaissa e l entusiasm per chesta neva edizion, dal titol »N mont de colores« é dalbon gregn. I portoes de Lujia e Sèn Pelegrin é vertesc per ge lascèr lèrga ai telemarker e freerider che vel viver ensema chesta straordenèra tecnica col ciucegn ledech.
L é stat ...
L é sun usc la XXVIII edizion de la Scufoneda, l maor event de agregazion per i pascioné de telemark de duta Europa, da anché vender ai 14 de mèrz fin en domenia ai 16, per endrez di Scufons del Cogo. Se à scrit ite 400 schiadores e la gaissa e l entusiasm per chesta neva edizion, dal titol »N mont de colores« é dalbon gregn. I portoes de Lujia e Sèn Pelegrin é vertesc per ge lascèr lèrga ai telemarker e freerider che vel viver ensema chesta straordenèra tecnica col ciucegn ledech.
L é stat ...


13 de merz 2025
Crousc Checena: maor servijes domana più volontères
A la scontrèdes de prejentazion del nef cors à tout pèrt na trentina de persones. L é amò temp per se enscinuèr, l é de besegn de jent de ogne età.
»Aon besogn de volontadives de dute le età ajache te chisc egn se à smaorà semper de più i servijes soziai che perveit l trasport da man de la CRI e donca ence jent che va en penscion, che à estro de se meter a la leta per dar na man. E dapò volessane tirar int i jovegn, volon investir su le neve generazion percheche aon de besogn de jent che ne deide a scuerjer duc i setores, da l’ambulanza, a la protezion zivila, ai desvalives intervenc.«
Coscita ne à dit l president de la Crousc Checena de ...
»Aon besogn de volontadives de dute le età ajache te chisc egn se à smaorà semper de più i servijes soziai che perveit l trasport da man de la CRI e donca ence jent che va en penscion, che à estro de se meter a la leta per dar na man. E dapò volessane tirar int i jovegn, volon investir su le neve generazion percheche aon de besogn de jent che ne deide a scuerjer duc i setores, da l’ambulanza, a la protezion zivila, ai desvalives intervenc.«
Coscita ne à dit l president de la Crousc Checena de ...


12 de merz 2025
Leonardo da Vinci anter Èrt e Scienza
La mostra ‘Genius’ di studenc de la clasc terzes di licees scientifich e de la èrts feguratives de la Scola de Fascia vegn averta doman, jebia ai 13 de mèrz da les 16:00. En esposizion ence 13 reproduzions de la machines del cognosciù scienziat.
‘Genuis – Leonardo da Vinci anter Èrt e Scienza’ l é la neva mostra dedichèda al cognosciù genio universèl che verc doman, jebia ai 13 de mèrz, ti spazies espositives del Liceo Artistich de Sèn Jan. L percors espositif, dut ideà e realisà dai studenc de la clasc terzes di licees scientifich e de la èrts feguratives, très ativitèdes e labratories, conta di enteresc de Leonardo scienziat, artist e enjegner.
L alestiment moscia i studies de da Vinci su la sezion aurea che se pel enrescir te sia ...
‘Genuis – Leonardo da Vinci anter Èrt e Scienza’ l é la neva mostra dedichèda al cognosciù genio universèl che verc doman, jebia ai 13 de mèrz, ti spazies espositives del Liceo Artistich de Sèn Jan. L percors espositif, dut ideà e realisà dai studenc de la clasc terzes di licees scientifich e de la èrts feguratives, très ativitèdes e labratories, conta di enteresc de Leonardo scienziat, artist e enjegner.
L alestiment moscia i studies de da Vinci su la sezion aurea che se pel enrescir te sia ...


11 de merz 2025
ComunicAzions
Per endrez del Comun General l é stat metù a jir na formazion te la Scola Ladina de Fascia con Alessandro Arici de Radio Fiemme e per la realisazion de n podcast plurilingual.
I studenc de la classes quintes del Liceo Ladin di Lengac dessema coi professores de ladin, todesch, ingleis, spagnol e rus, i à tacà via n percors de formazion con Alessandro Arici de Radio Fiemme per emparèr a scriver e registrèr n nef podcast.
L ejit del percors l ge darà nef sbunf a la ativitèdes turistiches de Fascia, ajache vegn portà dant desferenta situazions de relazion coi ghesć e, a partir dal lengaz ladin, se podarà cognoscer miec l lengaz forest de referiment.
N projet de formazion ...
I studenc de la classes quintes del Liceo Ladin di Lengac dessema coi professores de ladin, todesch, ingleis, spagnol e rus, i à tacà via n percors de formazion con Alessandro Arici de Radio Fiemme per emparèr a scriver e registrèr n nef podcast.
L ejit del percors l ge darà nef sbunf a la ativitèdes turistiches de Fascia, ajache vegn portà dant desferenta situazions de relazion coi ghesć e, a partir dal lengaz ladin, se podarà cognoscer miec l lengaz forest de referiment.
N projet de formazion ...


10 de merz 2025
Amanda, Julieta, Domenica e Agustina les é de retorn tel Cile
Intervista a la touses che à vivù la pruma pèrt de la fradaa anter la scoles de Fascia e de La Serena.
Da pec dis l é jit deretorn a cèsa Amanda, Julieta, Domenica e Agustina, la cater touses dal Cile clas 2008, vegnudes per 6 setemènes te Fascia tel chèder del jomelinaje anter la Scola Ladina de Fascia e l Istitut Alcide De Gasperi de La Serena. La studentes é ruèdes sobito do la festes de Nadèl e les à podù stèr fin la fin de firé con families de Fascia e de Fiem; duc i dis les é jites a scola e tel fin de setèmena les à podù cognoscer l teritorie, jir coi schi, se goder la mont e la neif, che ...
Da pec dis l é jit deretorn a cèsa Amanda, Julieta, Domenica e Agustina, la cater touses dal Cile clas 2008, vegnudes per 6 setemènes te Fascia tel chèder del jomelinaje anter la Scola Ladina de Fascia e l Istitut Alcide De Gasperi de La Serena. La studentes é ruèdes sobito do la festes de Nadèl e les à podù stèr fin la fin de firé con families de Fascia e de Fiem; duc i dis les é jites a scola e tel fin de setèmena les à podù cognoscer l teritorie, jir coi schi, se goder la mont e la neif, che ...


09 de merz 2025
La Corala de Soraga te la Ciasa del Clero
I corisć é jic a Trent a troar don Arnaldo Rizzoli che l é stat preve de paisc dal 1957 al 1969, enlauta l ge aea enjignà ence de neve partidure.
En domenia ai 23 de firé la Corala di Sènc Piere e Paul da Soraga la é jita a ciantar messa a Trent a la Ciasa del Clero, che l é desche na ciasa de paussa per i preves che no é più bogn de star da soi e portar inant na parochia.
Anter chisc preves l é ence don Arnaldo Rizzoli da Pardac, che dal 1957 al 1969 l era stat preve a Soraga, e che amò anchecondì l disc che »n toch de mie cher l é restà e l restarà per semper a Soraga«.
Te chi egn che l é stat te nosc paisc, l aeva fat n’assa de lurgeres ...
En domenia ai 23 de firé la Corala di Sènc Piere e Paul da Soraga la é jita a ciantar messa a Trent a la Ciasa del Clero, che l é desche na ciasa de paussa per i preves che no é più bogn de star da soi e portar inant na parochia.
Anter chisc preves l é ence don Arnaldo Rizzoli da Pardac, che dal 1957 al 1969 l era stat preve a Soraga, e che amò anchecondì l disc che »n toch de mie cher l é restà e l restarà per semper a Soraga«.
Te chi egn che l é stat te nosc paisc, l aeva fat n’assa de lurgeres ...


09 de merz 2025
Che èles fat noscia Biblioteches del 2024?
I bibliotecaries de noscia Val ne porta dant la statistiches del an passà e n bilanz de l’ativitèdes.
Vigni an cresc l’atività de noscia Biblioteches: se smaora tant l numer de libres dac adimprest che la ocajions che les endreza te la scoles e sul teritorie per envièr la jent a la letura. Se la Biblioteca de Sèn Jan à na bona lèrga, cheles de Cianacei e Moena se confronta coi spazies che les à a la leta. Te noscia val, l é dapodò una de la pecia biblioteches spezialistiches de noscia provinzia, la Biblioteca p. Frumenzio Ghetta del Istitut cultural Ladin.
Embendapò, de gra al didament di ...
Vigni an cresc l’atività de noscia Biblioteches: se smaora tant l numer de libres dac adimprest che la ocajions che les endreza te la scoles e sul teritorie per envièr la jent a la letura. Se la Biblioteca de Sèn Jan à na bona lèrga, cheles de Cianacei e Moena se confronta coi spazies che les à a la leta. Te noscia val, l é dapodò una de la pecia biblioteches spezialistiches de noscia provinzia, la Biblioteca p. Frumenzio Ghetta del Istitut cultural Ladin.
Embendapò, de gra al didament di ...


08 de merz 2025
L é semper manco bec, ence la scola padesc
L Sorastant Federico Corradini auza fora sie cruzie per i numeres do la preiscrizions per l nef an de scola 2025/26. Per vèlch ensegnant l é l pericol de perder l post.
La preiscrizions che se à serà sù acà n meis les moscia a na vida chièra che l smendrament demografich che l é oramai daperdut l peisa ence te la scola, e da la populèra l se à jà slarià fora ence a la mesènes e a la scola auta. N aon rejonà con sorastant Federico Corradini.
»L é egn oramai che aon ciapà chel vial che va en ju – ne à dit l Sorastant – e ence la Scola ladina, desché perauter dute le scole taliane e trentine, la veit calar l numer de si enscinué. Noi aon fosc amò valch problem de ...
La preiscrizions che se à serà sù acà n meis les moscia a na vida chièra che l smendrament demografich che l é oramai daperdut l peisa ence te la scola, e da la populèra l se à jà slarià fora ence a la mesènes e a la scola auta. N aon rejonà con sorastant Federico Corradini.
»L é egn oramai che aon ciapà chel vial che va en ju – ne à dit l Sorastant – e ence la Scola ladina, desché perauter dute le scole taliane e trentine, la veit calar l numer de si enscinué. Noi aon fosc amò valch problem de ...


08 de merz 2025
L oror de la Shoah
N bel grop de studentes e studenc de la Scola de Fascia à tout pèrt a la Ferata de la memoria e l à podù veder de persona i ciampes de conzentrament.
N grop di studenc de le clasc 4^ e 5^ di trei licees de la Scola Ladina de Fascia l à tout pèrt a la scomenzadiva La Ferata de la memoria, metuda a jir dai 11 ai 18 de firé.
L se trata de n projet cultural per endrez de la sociazion da Trent »Terra del fuoco« a chela che la Scola Ladina tol pèrt jà da desvalives egn.
Per viac se aon fermà i prumes doi dis a Berlin, olache aon vedù vèlch post emportant de la zità desche l Memorial, la Branderburger Tor e l Mur batù ju dal 1989. Na frasa depenta ...
N grop di studenc de le clasc 4^ e 5^ di trei licees de la Scola Ladina de Fascia l à tout pèrt a la scomenzadiva La Ferata de la memoria, metuda a jir dai 11 ai 18 de firé.
L se trata de n projet cultural per endrez de la sociazion da Trent »Terra del fuoco« a chela che la Scola Ladina tol pèrt jà da desvalives egn.
Per viac se aon fermà i prumes doi dis a Berlin, olache aon vedù vèlch post emportant de la zità desche l Memorial, la Branderburger Tor e l Mur batù ju dal 1989. Na frasa depenta ...


07 de merz 2025
L é nasciù la Sociazion Malaties rères
La é stata prejentèda a Trent te la dì dedichèda a la patologies che no troa terapia, ajache l marcià é massa limità per aer finanziamenc per l’enrescida. Da Fascia n sostegn al CIBIO per poder fèr i studies.
La fossa ai 29 de firé, la Dì mondièla de la malaties rères, ajache apontin chesta dì la é rèra, la rua demò vigni 4 egn. Ampò ogne an ai 28 de firé vegn empeà la lumes sun chest tema emportant. L Comun General de Fascia, con si servijes sozièi e la conseiera de procura Mirella Florian, à scomenzà ti egn passé a se cruzièr de chest problem che l tocia ence sentadines e sentadins de Fascia, travers la scomenzadiva »Lum empeèdes su la malaties rères«. Chest an a livel provinzièl l é stat fat n ...
La fossa ai 29 de firé, la Dì mondièla de la malaties rères, ajache apontin chesta dì la é rèra, la rua demò vigni 4 egn. Ampò ogne an ai 28 de firé vegn empeà la lumes sun chest tema emportant. L Comun General de Fascia, con si servijes sozièi e la conseiera de procura Mirella Florian, à scomenzà ti egn passé a se cruzièr de chest problem che l tocia ence sentadines e sentadins de Fascia, travers la scomenzadiva »Lum empeèdes su la malaties rères«. Chest an a livel provinzièl l é stat fat n ...


07 de merz 2025
Oujes a la eles da 20 egn
La ‘Voce delle Donne’ se dèsc ju per creèr spazies de condivijion e crescimonia soraldut per la femenes. L’à didà a enjignèr na cambra stravardèda te la caserma di Carabinieres de Ciavaleis.
L prum grop de promozion sozièla ‘La voce delle donne’ l é nasciù en ocajion de la litazions de Comun de Ciavaleis de mé del 2004, per se meter a la leta de la femenes e di omegn de la valèdes de Fiem e Fascia col endrezèr desvaliva ativitèdes e scomenzadives.
Col temp l é vegnù fora l besegn de meter su na sociazion formala per fèr a na vida che l empegn de chi che se dajea ju dovente più ofizièl e concret. Coscita ai 5 de mé del 2005 l é nasciù ‘La Voce delle Donne’, la presidenta l é Maria ...
L prum grop de promozion sozièla ‘La voce delle donne’ l é nasciù en ocajion de la litazions de Comun de Ciavaleis de mé del 2004, per se meter a la leta de la femenes e di omegn de la valèdes de Fiem e Fascia col endrezèr desvaliva ativitèdes e scomenzadives.
Col temp l é vegnù fora l besegn de meter su na sociazion formala per fèr a na vida che l empegn de chi che se dajea ju dovente più ofizièl e concret. Coscita ai 5 de mé del 2005 l é nasciù ‘La Voce delle Donne’, la presidenta l é Maria ...


06 de merz 2025
Tel Carnascèr te Fascia lèrga a la tradizion
Te duc i paijes de la val, anter jebia e mèrtesc de Carnascèr, se à podù veder defilèdes, mascherèdes e festes, con la Gran Mèscres, i Arlechins, Jandeluvio e auter. L é stat bel veder che la tradizion ciapa pe ence anter i più joegn, e no l é mencià la legreza con cères ironics e feruscoi.
Su La Usc stampèda de en vender ai 7 de mèrz desvalives articoi e retrac.
Su La Usc stampèda de en vender ai 7 de mèrz desvalives articoi e retrac.


03 de merz 2025
Autonomia l é poder jir ite e fora de clasc co e canche se vel
La Scola de Fascia l é stat la protagonista del percors #COME del Consei de la Provinzia de Trent per arvejinèr i studenc al conzet de autonomia.
L é n projet formatif che pea via dal Consei de la Provinzia Autonoma de Trent per ge fèr saer ai jogn de dut l Trentin che che l é l’autonomia e i engaissèr a la cognoscer, la viver e la amèr. »Conosciamo Autonomia« l se dejouc te desvalives momenc e un de chisc, del setor #COME dedicà ai studenc de la scola auta l é stat metù a jir enstadì a Sèn Jan en colaborazion con la Scola de Fascia.
Per arvejinèr i studenc a l’autonomia, à dit l sorastant Federico Corradini, l é miec che sie la ...
L é n projet formatif che pea via dal Consei de la Provinzia Autonoma de Trent per ge fèr saer ai jogn de dut l Trentin che che l é l’autonomia e i engaissèr a la cognoscer, la viver e la amèr. »Conosciamo Autonomia« l se dejouc te desvalives momenc e un de chisc, del setor #COME dedicà ai studenc de la scola auta l é stat metù a jir enstadì a Sèn Jan en colaborazion con la Scola de Fascia.
Per arvejinèr i studenc a l’autonomia, à dit l sorastant Federico Corradini, l é miec che sie la ...


02 de merz 2025
Passa 100 volontadives a Soraga
L Comitat Manifestazions à endrezà sia radunanza generèla e l à confermà Loretta Pederiva desche presidenta. L é stat rengrazià Elio Decrestina per si 30 egn de servije.
En jebia ai 20 de firé l Comitat Manifestazions de Soraga à fat desche vigni an sia radunanza generèla.
La Presidenta Loretta Pederiva à tacà via a rejonèr de coche la é jita la sajon da d’istà 2024, de segur n muie positiva e rica de bie evenc.
Con chesta radunanza jia fora l mandat del diretif e donca l é stat ence la litazions de chel nef, che à abù vèlch picol mudament: de fat, do ben 30 egn de servije, l volontadif Elio Decrestina à dezidù de lascèr ló sia encèria.
De più su La Usc stampèda ...
En jebia ai 20 de firé l Comitat Manifestazions de Soraga à fat desche vigni an sia radunanza generèla.
La Presidenta Loretta Pederiva à tacà via a rejonèr de coche la é jita la sajon da d’istà 2024, de segur n muie positiva e rica de bie evenc.
Con chesta radunanza jia fora l mandat del diretif e donca l é stat ence la litazions de chel nef, che à abù vèlch picol mudament: de fat, do ben 30 egn de servije, l volontadif Elio Decrestina à dezidù de lascèr ló sia encèria.
De più su La Usc stampèda ...


01 de merz 2025
Tel mond a fèr neif
Cognoscion Gabriele Cloch, n joen fascian che laora con la Technoalpin de Busan tel setor de Snow Factory e l ne conta che che l é e co e olache l vegn durà.
Te la piata di joegn, chesta setemana aon volù ge far dotrei domane a Gabriele Cloch, joen fascian che dal an passà l laora desche tecnich a la firma Technoalpin de Busan. L se cruzia de machine che fasc neif che à inom Snow Factory e l va stroz per dut l mondo a le meter ensema e a le conciar.
Gabriele, contene mingol chi che tu es…
Son da Poza e é 22 egn. É studià al Liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia e do la matura son jit a far n cors de doi egn a Rorei tel Polo de la ...
Te la piata di joegn, chesta setemana aon volù ge far dotrei domane a Gabriele Cloch, joen fascian che dal an passà l laora desche tecnich a la firma Technoalpin de Busan. L se cruzia de machine che fasc neif che à inom Snow Factory e l va stroz per dut l mondo a le meter ensema e a le conciar.
Gabriele, contene mingol chi che tu es…
Son da Poza e é 22 egn. É studià al Liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia e do la matura son jit a far n cors de doi egn a Rorei tel Polo de la ...


01 de merz 2025
Comunità energetiches, al zenter la partezipazion zivica
Chel del sistem Cer l é stat l argoment zentrèl de l’ultima scontrèda de la Cambra de Comerz de Trent e l Bim Adesc per slarièr fora la renovaboles.
Se à serà su fora Ciavaleis ai 20 de firé la lingia de apuntamenc endrezé da la Cambra de Comerz, Industria, Artejanat, Turism e Agricoltura de Trent ensema al Bim Adesc dal titol ‘Comunità energetiches renovaboles’. Te la quarta scontrèda al zenter congresc Palafiem i reladores é jic a fon sul tem, portan dant soraldut la esperienzes tel Trentin de Comunità energetiches renovaboles (Cer) desche chela de Fiem e del Sarca.
Marco Fumagalli funzionarie del Ofize inovazion e svilup de la Cambra de ...
Se à serà su fora Ciavaleis ai 20 de firé la lingia de apuntamenc endrezé da la Cambra de Comerz, Industria, Artejanat, Turism e Agricoltura de Trent ensema al Bim Adesc dal titol ‘Comunità energetiches renovaboles’. Te la quarta scontrèda al zenter congresc Palafiem i reladores é jic a fon sul tem, portan dant soraldut la esperienzes tel Trentin de Comunità energetiches renovaboles (Cer) desche chela de Fiem e del Sarca.
Marco Fumagalli funzionarie del Ofize inovazion e svilup de la Cambra de ...


28 de fauré 2025
L Sveiarin: 15 interogazions e 6 mozions
L grop de mendranza de Comun de Soraga à endrezà na scontrèda publica per ge prejentèr a la comunanza chel che l à fat te chest mandat, con na veièda al davegnir.
Na veiada tel passà, n saut tel davegnir. L era l titol de la scontrèda che i conseieres de la lista de mendranza de Comun de Soraga ’L Sveiarin’ à endrezà en mercol ai 19 de firé te La Gran Ciasa. L capogrop Fernando Brunel ensema ai conseieres Martina Pederiva e Michele Decrestina à volù ge meter dant a la comunanza na sumada del manadat 2020-2025 e sia vijion del davegnir.
»Aon endrezà chesta scontrada per ve far a saer de nosc percors, de nosce scomenzadive, de che che aon podù arjonjer te ...
Na veiada tel passà, n saut tel davegnir. L era l titol de la scontrèda che i conseieres de la lista de mendranza de Comun de Soraga ’L Sveiarin’ à endrezà en mercol ai 19 de firé te La Gran Ciasa. L capogrop Fernando Brunel ensema ai conseieres Martina Pederiva e Michele Decrestina à volù ge meter dant a la comunanza na sumada del manadat 2020-2025 e sia vijion del davegnir.
»Aon endrezà chesta scontrada per ve far a saer de nosc percors, de nosce scomenzadive, de che che aon podù arjonjer te ...


28 de fauré 2025
Tenc de lengac te noscia scolina!
Te la scolines de Soraga, Pera e Cianacei l é stat uzà fora l’emportanza de duc i lengac, ence i più picoi, soraldut se l é chi del cher.
Per i 21 de firé, dì del lengaz de la mère, te la scolines de Soraga, Pera e Cianacei l é stat fan n projet dassen gustegol e emportant.
L’idea, descheche ne à dit la coordenadora pedagogica de la Scola Ladina de Fascia per la scolines Tatiana Soraperra, é peèda via aldò de na formazion sui lengac fata da la maestres te chesta scolines e la é cresciuda ence col didament del Servije Infanzia de la Provinzia de Trent.
»Nos sion do che fajon n percors de formazion con Paola Celentin del grop de ...
Per i 21 de firé, dì del lengaz de la mère, te la scolines de Soraga, Pera e Cianacei l é stat fan n projet dassen gustegol e emportant.
L’idea, descheche ne à dit la coordenadora pedagogica de la Scola Ladina de Fascia per la scolines Tatiana Soraperra, é peèda via aldò de na formazion sui lengac fata da la maestres te chesta scolines e la é cresciuda ence col didament del Servije Infanzia de la Provinzia de Trent.
»Nos sion do che fajon n percors de formazion con Paola Celentin del grop de ...


27 de fauré 2025
N joen moenat tel infern de Gaza
L Grop ladin da Moena col sostegn del Comun à endrezà na scontrèda olache Riccardo Defrancesco à rejonà de sia esperienza con Medizi zenza confins (MSF) anter i ferii palestineisc.
L à 36 egn, Riccardo Defrancesco del Comino da Moena, e oramai da beleche 10 egn l porta inant sie empegn profescionèl fora per l mond per didèr ti lesc de vera.
Del 2010 l se à laureà infermier, dapò l à lurà tel ospedèl de Rorei te la medejina sub-intensiva e te Fascia desche infermier sul teritorie. Jà da canche l studièa l aea la volontà de jir a fèr na esperienza con organisazions che se dèsc ju per la sanità ti lesc de vera e l à portà dant sia domana a Emergency. L à passà na selezion ...
L à 36 egn, Riccardo Defrancesco del Comino da Moena, e oramai da beleche 10 egn l porta inant sie empegn profescionèl fora per l mond per didèr ti lesc de vera.
Del 2010 l se à laureà infermier, dapò l à lurà tel ospedèl de Rorei te la medejina sub-intensiva e te Fascia desche infermier sul teritorie. Jà da canche l studièa l aea la volontà de jir a fèr na esperienza con organisazions che se dèsc ju per la sanità ti lesc de vera e l à portà dant sia domana a Emergency. L à passà na selezion ...


27 de fauré 2025
Sonèr la paroles per valorisèr l ladin
Ai 21 de firé l Comun General de Fascia à endrezà na performance musicala con l artist Marco Mattia.
Te la Dì internazionèla del lengaz de la mère stata ai 21 de firé, nosc lengaz à abù na paladina deldut particolèra. I Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia col Conseier de procura Amedeo Valentini à pissà a n event fora de anter per l zelebrèr: te piaz de Comun de Sèn Jan a Poza l é stat endrezà ‘Sonèr la paroles’. Na performance musicala col artist da Vich Marco Mattia, espert tel ciamp de la musega, che se met semper bolentiera a la leta canche l é da lurèr e creèr col ...
Te la Dì internazionèla del lengaz de la mère stata ai 21 de firé, nosc lengaz à abù na paladina deldut particolèra. I Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia col Conseier de procura Amedeo Valentini à pissà a n event fora de anter per l zelebrèr: te piaz de Comun de Sèn Jan a Poza l é stat endrezà ‘Sonèr la paroles’. Na performance musicala col artist da Vich Marco Mattia, espert tel ciamp de la musega, che se met semper bolentiera a la leta canche l é da lurèr e creèr col ...