Fascia


27 de agost 2025
L Fienile Monte sun Rodela doventarà cater outes più gran
L Consei de Comun de Cianacei à aproà la deroga per l smaorament. Col ombolt Giovanni Bernard rejonon de smaorament de posć, servijes al turism, etica de la gran strutures sa mont e mobilità.
Ai 30 de messèl l Consei de Cianacei à aproà dut a una la domana de deroga de la sozietà Fienile Monte s.r.l. de Alexander Monteleone per i lurieres de restruturazion e smaorament de la strutura dal medemo inom, loghèda te la skiarea de Rodela ló che passa l Sellaronda.
L projet, do aer ciapà l parer favorevol da la comiscion coordenament provinzièla, é ruà te man del Consei de comun vedù che la spersa ‘sciabile’ del PRG olache l é la strutura perveit sci i smaoramenc, ma nesciuna indicazion en ...
Ai 30 de messèl l Consei de Cianacei à aproà dut a una la domana de deroga de la sozietà Fienile Monte s.r.l. de Alexander Monteleone per i lurieres de restruturazion e smaorament de la strutura dal medemo inom, loghèda te la skiarea de Rodela ló che passa l Sellaronda.
L projet, do aer ciapà l parer favorevol da la comiscion coordenament provinzièla, é ruà te man del Consei de comun vedù che la spersa ‘sciabile’ del PRG olache l é la strutura perveit sci i smaoramenc, ma nesciuna indicazion en ...


27 de agost 2025
N douc da d’istà, lujent desche n soreie
Te sia rubrica "Dut vegn bon" vigni meis l grop de joegn chef e sommelier con Ruben, Elia, Laura e Giulia, ne sporc na bona rezeta.
L é n bon douc, śal desche l soreie, ma ence desche la polenta, che defat la é anter i ingredienc de chesta proponeta originèla e frescia, che che vèlch picol consei l fèsc ence na bela parbuda.
Podede lejer che che serf e co che se fèsc su La Usc nr 32 dai 22 de aost: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
L é n bon douc, śal desche l soreie, ma ence desche la polenta, che defat la é anter i ingredienc de chesta proponeta originèla e frescia, che che vèlch picol consei l fèsc ence na bela parbuda.
Podede lejer che che serf e co che se fèsc su La Usc nr 32 dai 22 de aost: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


26 de agost 2025
Moena e Turchia: coche nasc na (faussa) contia
Tel Palaz de la Magnifica Comunità de Fiem, Fabio Chiocchetti à rejonà de n tem che televijion e social à portà a l’atenzion mediatica: anter lejenda, toponomastica, identità, politica e marketing.
Ma co éla proprio proprio chesta costion di Turchi a Moena? A vardèr i social l é na storia vera, anzi, chi (ence se i é da Moena) che se fida palesèr vèlch dubie, i cognessa fèr acort e jir a ge vardèr, a chel festil col turco: auter che no l é vera! Coscita disc l ‘popol de facebook’.
Ben segur canche no se sà dalvers la robes l é fazile ge recamèr sora conties e lejendes. Mingol coscita la é stata ence per chel cianton de Moena, olache somea che i sie stac tant valenc da ge dèr azet per n ...
Ma co éla proprio proprio chesta costion di Turchi a Moena? A vardèr i social l é na storia vera, anzi, chi (ence se i é da Moena) che se fida palesèr vèlch dubie, i cognessa fèr acort e jir a ge vardèr, a chel festil col turco: auter che no l é vera! Coscita disc l ‘popol de facebook’.
Ben segur canche no se sà dalvers la robes l é fazile ge recamèr sora conties e lejendes. Mingol coscita la é stata ence per chel cianton de Moena, olache somea che i sie stac tant valenc da ge dèr azet per n ...


25 de agost 2025
Cianacei l é ciolà te la fibra
Ence i sentadins de chest paisc pel domanèr l’ativazion del servije che garantesc na conescion asvelta, stabola e efizienta.
Dal scomenz de aost la rei publica de la fibra otica é ruèda ence a Cianacei e sia 1590 cèses. Con l zenter de la val i é coscita 158 i Comuns trentins servii con tecnologia FTTH (Fiber To The Home). L coleament FTTH garantesc la mior soluzion sul marcià per staboltà e velozità, l consent de portèr la fibra otica diretamenter te la cèses. Per i raions più fora de man, la FWA (Fixed Wireless Access via radio) raprejenta na alternativa bona da arsegurèr l azes a la banda ultra lèria. Conscidran ...
Dal scomenz de aost la rei publica de la fibra otica é ruèda ence a Cianacei e sia 1590 cèses. Con l zenter de la val i é coscita 158 i Comuns trentins servii con tecnologia FTTH (Fiber To The Home). L coleament FTTH garantesc la mior soluzion sul marcià per staboltà e velozità, l consent de portèr la fibra otica diretamenter te la cèses. Per i raions più fora de man, la FWA (Fixed Wireless Access via radio) raprejenta na alternativa bona da arsegurèr l azes a la banda ultra lèria. Conscidran ...


23 de agost 2025
»Chesta l é tera ladina e tera tirolera«
A la biraria Crighel Bräu de Moena l é stat recordà l cedean del emperador Franz Joseph e del beat Carl I d’Austria con intervenc de storia e identità.
Per no desmentiar noscia storia e per jir inant con nosce tradizion. L é stat con chest spirit che l é stat endrezà en lunesc ai 18 de aost da man del Grop de Folclor de Soraga e n grop de Scizeres de Fasha la radunanza en onor del emperador Franz Joseph per so cedean. Per chesta ocajion se à binà n bel grop de amisc e peconc a la biraria Crighel Bräu de Moena de Mirko Pederiva da Soraga, olache duc à spartì n gustegol moment de festa con la musega de cater bravi joegn sonadores.
La festa la é ...
Per no desmentiar noscia storia e per jir inant con nosce tradizion. L é stat con chest spirit che l é stat endrezà en lunesc ai 18 de aost da man del Grop de Folclor de Soraga e n grop de Scizeres de Fasha la radunanza en onor del emperador Franz Joseph per so cedean. Per chesta ocajion se à binà n bel grop de amisc e peconc a la biraria Crighel Bräu de Moena de Mirko Pederiva da Soraga, olache duc à spartì n gustegol moment de festa con la musega de cater bravi joegn sonadores.
La festa la é ...


23 de agost 2025
Desche da tradizion la Festa di omegn da mont a Ciampedel
Gropes, autoritèdes e ghesć à tout pèrt a la messa dita te piaz. Da più ousc l é stat uzà fora l envit a jir sa mont con ferstont.
N grum de gropes da mont e sociazions de folclor à tout pèrt ence chest an en Sènta Maria Maor a la Festa di omegn da mont a Ciampedel. Se se à binà te piaz de paisc olache, do l salut del president di Ciamorces de Fasha Ivan Vian, don Mario Bravin à ofizià messa.
Apede utère i Ciamorces, i menacrepes e i volontadives de la sezion CAI SAT Val de sora, del Socors da mont, di Studafech e de la Crousc Biencia, Alpins, forestai e maestres de schi. Sessaben, per ge fèr da bela cornisc a la ...
N grum de gropes da mont e sociazions de folclor à tout pèrt ence chest an en Sènta Maria Maor a la Festa di omegn da mont a Ciampedel. Se se à binà te piaz de paisc olache, do l salut del president di Ciamorces de Fasha Ivan Vian, don Mario Bravin à ofizià messa.
Apede utère i Ciamorces, i menacrepes e i volontadives de la sezion CAI SAT Val de sora, del Socors da mont, di Studafech e de la Crousc Biencia, Alpins, forestai e maestres de schi. Sessaben, per ge fèr da bela cornisc a la ...


22 de agost 2025
Becherle: te la tenetes sun Pian da le Arboline passa 20 mile
Chest an de jugn l é stat mesurà l record de insec. Vegn fora a do a do maces de piantes malèdes.
»No se pel segur dir che l becherle l é passà«. Coscita ne à dit l vardabosch Luciano Calligari.
»A noi l Pian ajornà del bercherle de la Provinzia de Trent no ne é amò ruà, ma i Forestai de Ciavaleis ne à dit che te Fascia e Fiem no muda nia per chel che varda l publich. Chel che vegn consentì ades l é sul privat, che i pel taar le piante verde e far n lot. Fin ades l é stat permetù de taar piante verde sul privat demò per segureza o canche le era grane apede ju le ciase.
L becherle seghita a ...
»No se pel segur dir che l becherle l é passà«. Coscita ne à dit l vardabosch Luciano Calligari.
»A noi l Pian ajornà del bercherle de la Provinzia de Trent no ne é amò ruà, ma i Forestai de Ciavaleis ne à dit che te Fascia e Fiem no muda nia per chel che varda l publich. Chel che vegn consentì ades l é sul privat, che i pel taar le piante verde e far n lot. Fin ades l é stat permetù de taar piante verde sul privat demò per segureza o canche le era grane apede ju le ciase.
L becherle seghita a ...


21 de agost 2025
»Tel temp del pien progres, no dovassane desmentièr Sènta Maria Maor«
Manes benedides e femenes en mènies, confalons e procescion ne recorda la devozion veiora per la Madona de aost. A Gries do messa l é stat la procescion fora per la strèdes de paisc dijan su la corona.
L é l temp del turism, del devertiment e di social media, ma ge volessa se tor l temp, la responsabilità e l empegn de tegnir su noscia usanzes. »Festes de la Madona n é cinch in dut l an. Trei les é ben desmentièdes patoch, n é amò does che vegn festejèdes: Sènta Maria Maor, ai 15 de aost, e la Conzeta, ai 8 de dezember« coscita pea via Simon de Giulio a scriver de la gran devozion de noscia jent per la Madona de aost. Seben che se sente se venjer scialdi ‘bon Ferragosto’ te anter de fascegn, ...
L é l temp del turism, del devertiment e di social media, ma ge volessa se tor l temp, la responsabilità e l empegn de tegnir su noscia usanzes. »Festes de la Madona n é cinch in dut l an. Trei les é ben desmentièdes patoch, n é amò does che vegn festejèdes: Sènta Maria Maor, ai 15 de aost, e la Conzeta, ai 8 de dezember« coscita pea via Simon de Giulio a scriver de la gran devozion de noscia jent per la Madona de aost. Seben che se sente se venjer scialdi ‘bon Ferragosto’ te anter de fascegn, ...


20 de agost 2025
Neves dal Pian provinzièl del bosch
La Jonta de la PAT à aproà la terza revijion. Olache l é stat dombrà n smendrament del becherle vegn autorisà a taèr ju la piantes verdes.
La Jonta provinzièla à aproà enstadì la terza revijion del Pian del becherle, l strument che met dant la strategies per monitorèr e contegnir l slariament del inset che, en particolèr do l tormen Vaia, à fat gregn dans ai bosć trentins. L nef ajornament, ruà sui desć del esecutif su proponeta del assessor provinzièl ai bosć Roberto Failoni, tol su i dac più neves sul sparpagnament del inset e sun chel che l é stat fat per se parèr. »I dac ne disc che la ponta più auta de l’epidemia l’aon ...
La Jonta provinzièla à aproà enstadì la terza revijion del Pian del becherle, l strument che met dant la strategies per monitorèr e contegnir l slariament del inset che, en particolèr do l tormen Vaia, à fat gregn dans ai bosć trentins. L nef ajornament, ruà sui desć del esecutif su proponeta del assessor provinzièl ai bosć Roberto Failoni, tol su i dac più neves sul sparpagnament del inset e sun chel che l é stat fat per se parèr. »I dac ne disc che la ponta più auta de l’epidemia l’aon ...


20 de agost 2025
Ence i leames più scatorné à ite amor
Te la rubrica 'Da la coroneles al cher' Daniele Verra ne met dant vigni meis la rezenjion de n liber. Chest'outa l rejona de 'Geografia di un dolore perfetto' de Enrico Galiano che rejona de raporc senestres, n viac che resservarà colpes de scena, gran emozion e neva consapevoleza.
Per saer vèlch de più su la storia e ence l giudizie de Daniele Verra, se pel lejer dut su La Usc nr 31 dai 14 de aost del 2025: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Per saer vèlch de più su la storia e ence l giudizie de Daniele Verra, se pel lejer dut su La Usc nr 31 dai 14 de aost del 2025: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


19 de agost 2025
»Mie ensomech l é i Gregn Evenc«
Gaia Ghetta da Vich la se à laureà con na tesi su ‘La Copa del Mond e la percezion de la jent del post’. L an passà l’à fat n tirocinie tel Comitat de l’ApT de Fascia.
Jon inant chesta setemèna con n’autra intervista a na joena che se à tanche laureà. Aon sentù Gaia Ghetta da Vich che à fenì su si prumes trei egn de università te la facoltà de turism a Bornech. Con ela aon rejonà de overturism, de evenc sportives, Copa del Mond e Olimpiades.
Che studies èste fat?
Gaia Ghetta É fat l liceo turistich ja Pardac e do me é scrit ite a l’Università jun Busan ajache é semper volù studiar ence i lengac. É cernù la facoltà de turism te la senta destacada de Bornech.
...
Jon inant chesta setemèna con n’autra intervista a na joena che se à tanche laureà. Aon sentù Gaia Ghetta da Vich che à fenì su si prumes trei egn de università te la facoltà de turism a Bornech. Con ela aon rejonà de overturism, de evenc sportives, Copa del Mond e Olimpiades.
Che studies èste fat?
Gaia Ghetta É fat l liceo turistich ja Pardac e do me é scrit ite a l’Università jun Busan ajache é semper volù studiar ence i lengac. É cernù la facoltà de turism te la senta destacada de Bornech.
...


18 de agost 2025
La femenes te la sajons da mont
L Istitut Cultural Ladin recorda l fotograf trentin Flavio Faganello con n recital dut al feminin en mèrtesc ai 19 de aost, da les 9 da sera te tobià de la Pieif.
En ocajion del dì internazionèl de la fotografia, en mèrtesc ai 19 de aost 2025, la Majon di Fascegn vel recordèr Flavio Faganello (1933-2005) con n recital dut al femininche vegnarà portà dant te sala grana del veie Tobià de la Pieif. Chest fotograf e fotoreporter trentin l é stat bon de fèrmèr te sie click de gran sensiboltà e pascion, l temp e l mond bacan da enlouta (fin ite ti egn Otanta), che jia inant te anter la stentes e la fadies de la vita da mont te Fascia e te duta la region.
Tel ...
En ocajion del dì internazionèl de la fotografia, en mèrtesc ai 19 de aost 2025, la Majon di Fascegn vel recordèr Flavio Faganello (1933-2005) con n recital dut al femininche vegnarà portà dant te sala grana del veie Tobià de la Pieif. Chest fotograf e fotoreporter trentin l é stat bon de fèrmèr te sie click de gran sensiboltà e pascion, l temp e l mond bacan da enlouta (fin ite ti egn Otanta), che jia inant te anter la stentes e la fadies de la vita da mont te Fascia e te duta la region.
Tel ...


17 de agost 2025
Jì sa mont ascorc e enjigné
Te la scontrèda te piaz de la rassegna 'Canazei Campo Base' i doi esperc de elisocors ge à tegnù a uzèr fora vèlch consei emportant per la jent che va sa mont.
Te la scontrèda te piaz per la rassegna 'Canazei Campo Base' de Elisa Salvi con la partezipazion de Piergiorgio Rosati, comandant del Nucleo Elicoteres de Trent e de Maurizio Dellantonio, president nazionèl del Socors da Mont e Speleologich, apede a moscèr l docufilm Il Nucleo de Andrea Selva, l é stat uzà fora vèlch consei emportant per la jent che va sa mont. »A outes l é senester troèr fora la persona che é tachèda sun n parei, o tel bosch, o te n post sconet – à dit Rosati - ge volessa ...
Te la scontrèda te piaz per la rassegna 'Canazei Campo Base' de Elisa Salvi con la partezipazion de Piergiorgio Rosati, comandant del Nucleo Elicoteres de Trent e de Maurizio Dellantonio, president nazionèl del Socors da Mont e Speleologich, apede a moscèr l docufilm Il Nucleo de Andrea Selva, l é stat uzà fora vèlch consei emportant per la jent che va sa mont. »A outes l é senester troèr fora la persona che é tachèda sun n parei, o tel bosch, o te n post sconet – à dit Rosati - ge volessa ...


17 de agost 2025
Contra ogne sort de cativeria
La Scola interregionèla »Le Muse e le Dolomiti« à portà en scena te teater de Navalge l’opera lirica da contia per oujes biences ‘Brundibàr’ de Hans Kràsa che à uzà fora messajes de amor e de giustizia universèi.
»Le Muse e le Dolomiti« ne à maraveà ence chest’outa. En mèrtesc ai 5 de aost la Scola interregionèla de ciantèr e teater per oujes biences e de joegn, con sia presidenta e Maestra Oda Zoe Hochscheid, à portà su la paladina de Navalge n’autra opera de gran spessor. Se trata de ‘Brundibàr’ de Hans Kràsa, n’opera lirica da contia sun libret de Adolf Hoffmeister, scrita del 1938, che la sociazion à volù meter en scena per recordèr i 80 egn da la fin de la Seconda Vera. N viac tel temp che ne à ...
»Le Muse e le Dolomiti« ne à maraveà ence chest’outa. En mèrtesc ai 5 de aost la Scola interregionèla de ciantèr e teater per oujes biences e de joegn, con sia presidenta e Maestra Oda Zoe Hochscheid, à portà su la paladina de Navalge n’autra opera de gran spessor. Se trata de ‘Brundibàr’ de Hans Kràsa, n’opera lirica da contia sun libret de Adolf Hoffmeister, scrita del 1938, che la sociazion à volù meter en scena per recordèr i 80 egn da la fin de la Seconda Vera. N viac tel temp che ne à ...


16 de agost 2025
Pamela Croce l é la neva Soreghina
La é da Juan ma mesa da Poza. L é stat la più litèda, do n ex equo e la dezijion del president Corradini. Endèna la sera, a La Gran Ciasa a Soraga, l é stat ence l’ejibizion del grop Circensema e la testimonianza de l’atleta Caterina Carpano.
La a é da Juan, ma per mère mesa da Poza, la neva Soreghina de la Marcialonga. L é Pamela Croce e la é stata encoronèda en sabeda sera te na bela zerimonia a La Gran Ciasa a Soraga. La é stata cernuda anter sie candidates da na juria califichèda de doudesc persones, che é states fin tinultima en dificoltà per la scelta ajache duta cantes se à prejentà n muie ben. Les é states valutèdes per sia sportività, atività tel sozièl, avertura culturèla, leam col teritorie, la cognoscenza di lengac e ...
La a é da Juan, ma per mère mesa da Poza, la neva Soreghina de la Marcialonga. L é Pamela Croce e la é stata encoronèda en sabeda sera te na bela zerimonia a La Gran Ciasa a Soraga. La é stata cernuda anter sie candidates da na juria califichèda de doudesc persones, che é states fin tinultima en dificoltà per la scelta ajache duta cantes se à prejentà n muie ben. Les é states valutèdes per sia sportività, atività tel sozièl, avertura culturèla, leam col teritorie, la cognoscenza di lengac e ...


15 de agost 2025
Camper dutintorn: »L é na situazion vergognousa«
Vigni sera i jouves, e no demò, se empienesc de camper e furgons camperisé, na costion che à soscedà n bel confront te Consei de Cianacei. Aministrazion, Polins e Forestala à la mans leèdes.
Ve meton dant chesta setemèna n aprofondiment che revèrda i camper che stèsc soranet olachemai: ti piazamenc enlongia strèda a jir sui jouves, ti piazai sun Sela, sun Pian de frataces de sora, sun Schiavaneis, sun Fedaa, te Ciamp Trujan, adertura se n veit vèlch outa ti piazai de paisc. Se trata de n fenomen che da n istà en l auter doventa semper più grief, sentù da la jent, tant che se n à rejonà te Consei de Comun de Cianacei en mercol ai 30 de messèl.
La costion la é stata uzèda fora dal ...
Ve meton dant chesta setemèna n aprofondiment che revèrda i camper che stèsc soranet olachemai: ti piazamenc enlongia strèda a jir sui jouves, ti piazai sun Sela, sun Pian de frataces de sora, sun Schiavaneis, sun Fedaa, te Ciamp Trujan, adertura se n veit vèlch outa ti piazai de paisc. Se trata de n fenomen che da n istà en l auter doventa semper più grief, sentù da la jent, tant che se n à rejonà te Consei de Comun de Cianacei en mercol ai 30 de messèl.
La costion la é stata uzèda fora dal ...


15 de agost 2025
»I social no l é l strument giust per far cognoscer la mont«
Te piaz de Cianacei la prejentazion del docufilm Il Nucelo de Andrea Selva. L president nazionèl del Socors da mont Maurizio Dellantonio e l comandant del Nucleo Elicoteres de Trent Piergiorgio Rosati à uzà fora l apel a jir ascorc e enjigné.
La se à avert col rumor del elicoter la scontrèda te piaz Marconi en jebia ai 7 de aost, apuntament de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’. Per grazia chest’outa l rumor no vegnia dal ciel ma dal gran scherm tedant cèsa de Comun. N gran numer de eies curiousc à podù ge vardèr a la proiezion de na pèrt del docufilm ‘Il Nucleo’ del giornalist de la Tgr de Trent Andrea Selva che é stat prejentà con suzes al Trent Film Festival. N docufilm che conta l lurier del nucleo elicoteres de Trent con ...
La se à avert col rumor del elicoter la scontrèda te piaz Marconi en jebia ai 7 de aost, apuntament de la rassegna ‘Cianacei Campo Base’. Per grazia chest’outa l rumor no vegnia dal ciel ma dal gran scherm tedant cèsa de Comun. N gran numer de eies curiousc à podù ge vardèr a la proiezion de na pèrt del docufilm ‘Il Nucleo’ del giornalist de la Tgr de Trent Andrea Selva che é stat prejentà con suzes al Trent Film Festival. N docufilm che conta l lurier del nucleo elicoteres de Trent con ...


14 de agost 2025
Do na zopa de egn vegn ressanà la piramida de Cercenà
L Consei de Ciampedel à aproà la domana de l’azienda da foradecà Sporting Faggero srl de uzèr su l hotel nef en deroga al PRG, passan da 60 cambres a 82. La strutura ex Valeron vegnarà batuda ju e fata su danef.
En jebia ai 7 de aost l Consei de Ciampedel à aproà dut a una la domana de deroga per la strutura de Cercenà per n’auteza maora respet al fabricat da dant, acioche posse vegnir realisà etres doi cuerc spic: la deroga perveit de uzèr su da 11,27 m a 14,18 l’auteza a mesaria de l’ala del cuert, de la pèrt te mez. Vegnarà realisà n hotel da 82 cambres, con la SUN (spersa utola neta) smendrèda da 4742 metres cadrac a 4264 e con 5 partimenc enveze che 6; vegnarà fat bar, restorant, area wellness, ...
En jebia ai 7 de aost l Consei de Ciampedel à aproà dut a una la domana de deroga per la strutura de Cercenà per n’auteza maora respet al fabricat da dant, acioche posse vegnir realisà etres doi cuerc spic: la deroga perveit de uzèr su da 11,27 m a 14,18 l’auteza a mesaria de l’ala del cuert, de la pèrt te mez. Vegnarà realisà n hotel da 82 cambres, con la SUN (spersa utola neta) smendrèda da 4742 metres cadrac a 4264 e con 5 partimenc enveze che 6; vegnarà fat bar, restorant, area wellness, ...


13 de agost 2025
Sostegn a projec culturèi e linguistics
La Jonta de la Region Trentin Südtirol à aproà l Pian 2025 per la valorisazion de la mendranzes linguistiches e de sie svilup culturèl, sozièl e economich.
La Jonta regionèla l’à aproà entadì l Pian programatich per l an 2025 dedicà a la scomenzadives de promozion e valorisazion di gropes linguistics regionèi, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi. L Pian rua do che la Region Trentin Südtirol l’à tout su l nef regolament per meter en doura la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, n. 3, che l’à defenì endò a na vida organica e percacenta l sistem de sostegn a favor de la mendranzes ...
La Jonta regionèla l’à aproà entadì l Pian programatich per l an 2025 dedicà a la scomenzadives de promozion e valorisazion di gropes linguistics regionèi, aldò de na proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi. L Pian rua do che la Region Trentin Südtirol l’à tout su l nef regolament per meter en doura la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, n. 3, che l’à defenì endò a na vida organica e percacenta l sistem de sostegn a favor de la mendranzes ...


12 de agost 2025
En recort de Andrea Soraperra
Te Comun de Cianacei l é fora na mostra temporana per recordèr l scultor da Penìa.
Dal prum de aost a la fin del meis l é stat avert te sala del Consei te Comun de Cianacei na mostra temporana con statues e chèdres zipié de Andrea Soraperra da Penia, se n jit ai 31 de otober del 2022. La pissèda, descheche ne à contà sia femena Jolanda Crepaz che à rencurà l’esposizion, la é vegnuda fora l an passà, en ocajion de “Tel cher de Penia”: »L é stat Sabrina Del Favero, conseiera de Comun, che la ne aea dat l’idea de endrezèr vèlch chiò te Comun per recordèr Andrea e donca via per ...
Dal prum de aost a la fin del meis l é stat avert te sala del Consei te Comun de Cianacei na mostra temporana con statues e chèdres zipié de Andrea Soraperra da Penia, se n jit ai 31 de otober del 2022. La pissèda, descheche ne à contà sia femena Jolanda Crepaz che à rencurà l’esposizion, la é vegnuda fora l an passà, en ocajion de “Tel cher de Penia”: »L é stat Sabrina Del Favero, conseiera de Comun, che la ne aea dat l’idea de endrezèr vèlch chiò te Comun per recordèr Andrea e donca via per ...