Fascia

media/k2/galleries/29086/thumbs/Scufoneda_2025.jpg
13 de merz 2025

Scufoneda: n mont de colores

I Scufons à metù ju n rich program per la 28^ edizion che scomenza doman, vender ai 14 de mèrz, fin a domenia ai 16, con raides e escurscions coi schi da telemark e la cèspes.
L é sun usc la XXVIII edizion de la Scufoneda, l maor event de agregazion per i pascioné de telemark de duta Europa, da anché vender ai 14 de mèrz fin en domenia ai 16, per endrez di Scufons del Cogo. Se à scrit ite 400 schiadores e la gaissa e l entusiasm per chesta neva edizion, dal titol »N mont de colores« é dalbon gregn. I portoes de Lujia e Sèn Pelegrin é vertesc per ge lascèr lèrga ai telemarker e freerider che vel viver ensema chesta straordenèra tecnica col ciucegn ledech.

L é stat ...
media/k2/galleries/29087/thumbs/prejentazion_cors_Crousc_Checena.jpg
13 de merz 2025

Crousc Checena: maor servijes domana più volontères

A la scontrèdes de prejentazion del nef cors à tout pèrt na trentina de persones. L é amò temp per se enscinuèr, l é de besegn de jent de ogne età.
»Aon besogn de volontadives de dute le età ajache te chisc egn se à smaorà semper de più i servijes soziai che perveit l trasport da man de la CRI e donca ence jent che va en penscion, che à estro de se meter a la leta per dar na man. E dapò volessane tirar int i jovegn, volon investir su le neve generazion percheche aon de besogn de jent che ne deide a scuerjer duc i setores, da l’ambulanza, a la protezion zivila, ai desvalives intervenc.«

Coscita ne à dit l president de la Crousc Checena de ...
media/k2/galleries/29077/thumbs/mostra_Genius_Leonardo_da_Vinci.jpg
12 de merz 2025

Leonardo da Vinci anter Èrt e Scienza

La mostra ‘Genius’ di studenc de la clasc terzes di licees scientifich e de la èrts feguratives de la Scola de Fascia vegn averta doman, jebia ai 13 de mèrz da les 16:00. En esposizion ence 13 reproduzions de la machines del cognosciù scienziat.
‘Genuis – Leonardo da Vinci anter Èrt e Scienza’ l é la neva mostra dedichèda al cognosciù genio universèl che verc doman, jebia ai 13 de mèrz, ti spazies espositives del Liceo Artistich de Sèn Jan. L percors espositif, dut ideà e realisà dai studenc de la clasc terzes di licees scientifich e de la èrts feguratives, très ativitèdes e labratories, conta di enteresc de Leonardo scienziat, artist e enjegner.

L alestiment moscia i studies de da Vinci su la sezion aurea che se pel enrescir te sia ...
media/k2/galleries/29061/thumbs/ComunicAzions_PODCAST_Arici1.jpg
11 de merz 2025

ComunicAzions

Per endrez del Comun General l é stat metù a jir na formazion te la Scola Ladina de Fascia con Alessandro Arici de Radio Fiemme e per la realisazion de n podcast plurilingual.
I studenc de la classes quintes del Liceo Ladin di Lengac dessema coi professores de ladin, todesch, ingleis, spagnol e rus, i à tacà via n percors de formazion con Alessandro Arici de Radio Fiemme per emparèr a scriver e registrèr n nef podcast.

L ejit del percors l ge darà nef sbunf a la ativitèdes turistiches de Fascia, ajache vegn portà dant desferenta situazions de relazion coi ghesć e, a partir dal lengaz ladin, se podarà cognoscer miec l lengaz forest de referiment.

N projet de formazion ...
media/k2/galleries/29060/thumbs/Bezes_Cila_bela.jpg
10 de merz 2025

Amanda, Julieta, Domenica e Agustina les é de retorn tel Cile

Intervista a la touses che à vivù la pruma pèrt de la fradaa anter la scoles de Fascia e de La Serena.
Da pec dis l é jit deretorn a cèsa Amanda, Julieta, Domenica e Agustina, la cater touses dal Cile clas 2008, vegnudes per 6 setemènes te Fascia tel chèder del jomelinaje anter la Scola Ladina de Fascia e l Istitut Alcide De Gasperi de La Serena. La studentes é ruèdes sobito do la festes de Nadèl e les à podù stèr fin la fin de firé con families de Fascia e de Fiem; duc i dis les é jites a scola e tel fin de setèmena les à podù cognoscer l teritorie, jir coi schi, se goder la mont e la neif, che ...
media/k2/galleries/29059/thumbs/Corala_Soraga_preves_Ciasa_Clero_Trent.jpg
09 de merz 2025

La Corala de Soraga te la Ciasa del Clero

I corisć é jic a Trent a troar don Arnaldo Rizzoli che l é stat preve de paisc dal 1957 al 1969, enlauta l ge aea enjignà ence de neve partidure.
En domenia ai 23 de firé la Corala di Sènc Piere e Paul da Soraga la é jita a ciantar messa a Trent a la Ciasa del Clero, che l é desche na ciasa de paussa per i preves che no é più bogn de star da soi e portar inant na parochia.

Anter chisc preves l é ence don Arnaldo Rizzoli da Pardac, che dal 1957 al 1969 l era stat preve a Soraga, e che amò anchecondì l disc che »n toch de mie cher l é restà e l restarà per semper a Soraga«.

Te chi egn che l é stat te nosc paisc, l aeva fat n’assa de lurgeres ...
media/k2/galleries/29058/thumbs/biblioteca_cianacei.jpg
09 de merz 2025

Che èles fat noscia Biblioteches del 2024?

I bibliotecaries de noscia Val ne porta dant la statistiches del an passà e n bilanz de l’ativitèdes.
Vigni an cresc l’atività de noscia Biblioteches: se smaora tant l numer de libres dac adimprest che la ocajions che les endreza te la scoles e sul teritorie per envièr la jent a la letura. Se la Biblioteca de Sèn Jan à na bona lèrga, cheles de Cianacei e Moena se confronta coi spazies che les à a la leta. Te noscia val, l é dapodò una de la pecia biblioteches spezialistiches de noscia provinzia, la Biblioteca p. Frumenzio Ghetta del Istitut cultural Ladin.

Embendapò, de gra al didament di ...
media/k2/galleries/29055/thumbs/scola_populara_Vich_copia.jpg
08 de merz 2025

L é semper manco bec, ence la scola padesc

L Sorastant Federico Corradini auza fora sie cruzie per i numeres do la preiscrizions per l nef an de scola 2025/26. Per vèlch ensegnant l é l pericol de perder l post.
La preiscrizions che se à serà sù acà n meis les moscia a na vida chièra che l smendrament demografich che l é oramai daperdut l peisa ence te la scola, e da la populèra l se à jà slarià fora ence a la mesènes e a la scola auta. N aon rejonà con sorastant Federico Corradini.

»L é egn oramai che aon ciapà chel vial che va en ju – ne à dit l Sorastant – e ence la Scola ladina, desché perauter dute le scole taliane e trentine, la veit calar l numer de si enscinué. Noi aon fosc amò valch problem de ...
media/k2/galleries/29054/thumbs/Grop_Ferata_Memoria.jpg
08 de merz 2025

L oror de la Shoah

N bel grop de studentes e studenc de la Scola de Fascia à tout pèrt a la Ferata de la memoria e l à podù veder de persona i ciampes de conzentrament.
N grop di studenc de le clasc 4^ e 5^ di trei licees de la Scola Ladina de Fascia l à tout pèrt a la scomenzadiva La Ferata de la memoria, metuda a jir dai 11 ai 18 de firé.

L se trata de n projet cultural per endrez de la sociazion da Trent »Terra del fuoco« a chela che la Scola Ladina tol pèrt jà da desvalives egn.

Per viac se aon fermà i prumes doi dis a Berlin, olache aon vedù vèlch post emportant de la zità desche l Memorial, la Branderburger Tor e l Mur batù ju dal 1989. Na frasa depenta ...
media/k2/galleries/29052/thumbs/Consegna_donazion_CIBIO_foto_Daniele_Mosna.jpg
07 de merz 2025

L é nasciù la Sociazion Malaties rères

La é stata prejentèda a Trent te la dì dedichèda a la patologies che no troa terapia, ajache l marcià é massa limità per aer finanziamenc per l’enrescida. Da Fascia n sostegn al CIBIO per poder fèr i studies.
La fossa ai 29 de firé, la Dì mondièla de la malaties rères, ajache apontin chesta dì la é rèra, la rua demò vigni 4 egn. Ampò ogne an ai 28 de firé vegn empeà la lumes sun chest tema emportant. L Comun General de Fascia, con si servijes sozièi e la conseiera de procura Mirella Florian, à scomenzà ti egn passé a se cruzièr de chest problem che l tocia ence sentadines e sentadins de Fascia, travers la scomenzadiva »Lum empeèdes su la malaties rères«. Chest an a livel provinzièl l é stat fat n ...
media/k2/galleries/29050/thumbs/cambra_eles_Caserma_Ciavaleis.jpg
07 de merz 2025

Oujes a la eles da 20 egn

La ‘Voce delle Donne’ se dèsc ju per creèr spazies de condivijion e crescimonia soraldut per la femenes. L’à didà a enjignèr na cambra stravardèda te la caserma di Carabinieres de Ciavaleis.
L prum grop de promozion sozièla ‘La voce delle donne’ l é nasciù en ocajion de la litazions de Comun de Ciavaleis de mé del 2004, per se meter a la leta de la femenes e di omegn de la valèdes de Fiem e Fascia col endrezèr desvaliva ativitèdes e scomenzadives.

Col temp l é vegnù fora l besegn de meter su na sociazion formala per fèr a na vida che l empegn de chi che se dajea ju dovente più ofizièl e concret. Coscita ai 5 de mé del 2005 l é nasciù ‘La Voce delle Donne’, la presidenta l é Maria ...
media/k2/galleries/29036/thumbs/Ciampedel_Jandeluvio_Mattia_Rizzi.jpg
06 de merz 2025

Tel Carnascèr te Fascia lèrga a la tradizion

Te duc i paijes de la val, anter jebia e mèrtesc de Carnascèr, se à podù veder defilèdes, mascherèdes e festes, con la Gran Mèscres, i Arlechins, Jandeluvio e auter. L é stat bel veder che la tradizion ciapa pe ence anter i più joegn, e no l é mencià la legreza con cères ironics e feruscoi.
Su La Usc stampèda de en vender ai 7 de mèrz desvalives articoi e retrac.
media/k2/galleries/28992/thumbs/Autonomia_scola2_conscrites_faceres.jpg
03 de merz 2025

Autonomia l é poder jir ite e fora de clasc co e canche se vel

La Scola de Fascia l é stat la protagonista del percors #COME del Consei de la Provinzia de Trent per arvejinèr i studenc al conzet de autonomia.
L é n projet formatif che pea via dal Consei de la Provinzia Autonoma de Trent per ge fèr saer ai jogn de dut l Trentin che che l é l’autonomia e i engaissèr a la cognoscer, la viver e la amèr. »Conosciamo Autonomia« l se dejouc te desvalives momenc e un de chisc, del setor #COME dedicà ai studenc de la scola auta l é stat metù a jir enstadì a Sèn Jan en colaborazion con la Scola de Fascia.

Per arvejinèr i studenc a l’autonomia, à dit l sorastant Federico Corradini, l é miec che sie la ...
media/k2/galleries/28991/thumbs/Comitat_manif_Soraga_Loretta_Pederiva.jpg
02 de merz 2025

Passa 100 volontadives a Soraga

L Comitat Manifestazions à endrezà sia radunanza generèla e l à confermà Loretta Pederiva desche presidenta. L é stat rengrazià Elio Decrestina per si 30 egn de servije.
En jebia ai 20 de firé l Comitat Manifestazions de Soraga à fat desche vigni an sia radunanza generèla.

La Presidenta Loretta Pederiva à tacà via a rejonèr de coche la é jita la sajon da d’istà 2024, de segur n muie positiva e rica de bie evenc.
Con chesta radunanza jia fora l mandat del diretif e donca l é stat ence la litazions de chel nef, che à abù vèlch picol mudament: de fat, do ben 30 egn de servije, l volontadif Elio Decrestina à dezidù de lascèr ló sia encèria.

De più su La Usc stampèda ...
media/k2/galleries/28989/thumbs/Gabriele_Cloch_pikup.jpg
01 de merz 2025

Tel mond a fèr neif

Cognoscion Gabriele Cloch, n joen fascian che laora con la Technoalpin de Busan tel setor de Snow Factory e l ne conta che che l é e co e olache l vegn durà.
Te la piata di joegn, chesta setemana aon volù ge far dotrei domane a Gabriele Cloch, joen fascian che dal an passà l laora desche tecnich a la firma Technoalpin de Busan. L se cruzia de machine che fasc neif che à inom Snow Factory e l va stroz per dut l mondo a le meter ensema e a le conciar.

Gabriele, contene mingol chi che tu es…
Son da Poza e é 22 egn. É studià al Liceo scientifich de la Scola Ladina de Fascia e do la matura son jit a far n cors de doi egn a Rorei tel Polo de la ...
media/k2/galleries/28988/thumbs/CER_Ciavaleis_BIM_Cambra_Comerz.jpg
01 de merz 2025

Comunità energetiches, al zenter la partezipazion zivica

Chel del sistem Cer l é stat l argoment zentrèl de l’ultima scontrèda de la Cambra de Comerz de Trent e l Bim Adesc per slarièr fora la renovaboles.
Se à serà su fora Ciavaleis ai 20 de firé la lingia de apuntamenc endrezé da la Cambra de Comerz, Industria, Artejanat, Turism e Agricoltura de Trent ensema al Bim Adesc dal titol ‘Comunità energetiches renovaboles’. Te la quarta scontrèda al zenter congresc Palafiem i reladores é jic a fon sul tem, portan dant soraldut la esperienzes tel Trentin de Comunità energetiches renovaboles (Cer) desche chela de Fiem e del Sarca.

Marco Fumagalli funzionarie del Ofize inovazion e svilup de la Cambra de ...
media/k2/galleries/28986/thumbs/scontrada_L_Sveiarin_Soraga.jpg
28 de fauré 2025

L Sveiarin: 15 interogazions e 6 mozions

L grop de mendranza de Comun de Soraga à endrezà na scontrèda publica per ge prejentèr a la comunanza chel che l à fat te chest mandat, con na veièda al davegnir.
Na veiada tel passà, n saut tel davegnir. L era l titol de la scontrèda che i conseieres de la lista de mendranza de Comun de Soraga ’L Sveiarin’ à endrezà en mercol ai 19 de firé te La Gran Ciasa. L capogrop Fernando Brunel ensema ai conseieres Martina Pederiva e Michele Decrestina à volù ge meter dant a la comunanza na sumada del manadat 2020-2025 e sia vijion del davegnir.

»Aon endrezà chesta scontrada per ve far a saer de nosc percors, de nosce scomenzadive, de che che aon podù arjonjer te ...
media/k2/galleries/28985/thumbs/Di_lengaz_mere_Scolina_Cianacei.jpg
28 de fauré 2025

Tenc de lengac te noscia scolina!

Te la scolines de Soraga, Pera e Cianacei l é stat uzà fora l’emportanza de duc i lengac, ence i più picoi, soraldut se l é chi del cher.
Per i 21 de firé, dì del lengaz de la mère, te la scolines de Soraga, Pera e Cianacei l é stat fan n projet dassen gustegol e emportant.

L’idea, descheche ne à dit la coordenadora pedagogica de la Scola Ladina de Fascia per la scolines Tatiana Soraperra, é peèda via aldò de na formazion sui lengac fata da la maestres te chesta scolines e la é cresciuda ence col didament del Servije Infanzia de la Provinzia de Trent.

»Nos sion do che fajon n percors de formazion con Paola Celentin del grop de ...
media/k2/galleries/28983/thumbs/Sera_Riccardo_Gaza_prejentazion.jpg
27 de fauré 2025

N joen moenat tel infern de Gaza

L Grop ladin da Moena col sostegn del Comun à endrezà na scontrèda olache Riccardo Defrancesco à rejonà de sia esperienza con Medizi zenza confins (MSF) anter i ferii palestineisc.
L à 36 egn, Riccardo Defrancesco del Comino da Moena, e oramai da beleche 10 egn l porta inant sie empegn profescionèl fora per l mond per didèr ti lesc de vera.

Del 2010 l se à laureà infermier, dapò l à lurà tel ospedèl de Rorei te la medejina sub-intensiva e te Fascia desche infermier sul teritorie. Jà da canche l studièa l aea la volontà de jir a fèr na esperienza con organisazions che se dèsc ju per la sanità ti lesc de vera e l à portà dant sia domana a Emergency. L à passà na selezion ...
media/k2/galleries/28982/thumbs/soner_paroles_Marco_Nicolo_Melany.jpg
27 de fauré 2025

Sonèr la paroles per valorisèr l ladin

Ai 21 de firé l Comun General de Fascia à endrezà na performance musicala con l artist Marco Mattia.
Te la Dì internazionèla del lengaz de la mère stata ai 21 de firé, nosc lengaz à abù na paladina deldut particolèra. I Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia col Conseier de procura Amedeo Valentini à pissà a n event fora de anter per l zelebrèr: te piaz de Comun de Sèn Jan a Poza l é stat endrezà ‘Sonèr la paroles’. Na performance musicala col artist da Vich Marco Mattia, espert tel ciamp de la musega, che se met semper bolentiera a la leta canche l é da lurèr e creèr col ...