Fascia

media/k2/galleries/26811/thumbs/CRI_Fascia_Fiem.jpg
01 de auril 2024

Volontères de la Crousc Checena, apede a la comunanza

La Crousc Checena no fèsc demò servije con l’ambulanza. L é de besegn de jent de ogne età per l’atività de protezion zivila, logistica, consegna de magnadiva e n muie de auter. Vegn endrezà n cors.
Ai 15 de jugn del 1864 vegnia metù su a Milan la Crousc Checena Talièna col inom de »Comitat de la Sociazion Talièna per l socors ai ferii e ai malé en vera«, sot la presidenza del dotor Cesare Castiglioni. Da enlouta l é passà 160 egn. La storia de la Crousc Checena Talièna se à entrecià con la storia de nosc Paisc: ti momenc bie, ti gregn evenc, ti dejastres che à tocià nesc teritories, ma ence e soraldut noscia comunanzes.
»La Crousc Checena – à dit l president del Comitat de Fascia e Fiem ...
media/k2/galleries/26810/thumbs/Schermata_2024-03-28_alle_12.07.52.jpg
31 de merz 2024

Retrac veies che moscia l temp che muda

Aon rejonà con Alessio Deluca da Poza del enteres per le testimonianze del passà, foto e carte de posta che n muie de jent cer, varda e aprijia, ence sui social.

Semper più de spes ence sui social, piataforme che vif del consum momentan, se veit sutar fora piate entrie dute dedicade a veies retrac o carte de posta, che soscedea n muie de aprijiamenc e de comenc maraveé. Somea na contradizion, te n temp olache dut va semper più coran, che n muie de jent se perde do a cheste testimonianze del passà. Un de chisc pascioné de retrac veies l é Alessio Deluca da Poza, che da pech l me à rejonà de sic olache se pel troar foto de gran enteres, fate ence ti ...
media/k2/galleries/26809/thumbs/eves_loredana_rizzi_pesca.jpg
31 de merz 2024

Eves da Pèsca entenc da passa 100 egn

Rité da sia ameda Milia Soracrepa, Loredana Rizzi da Ciampedel la ne moscia na dosena de eves veiores e fora de anter.
A Ciampedel, te cèsa de Loredana Rizzi e de sia familia del Faure, l é stat tegnù su dassen polito tredesc eves, da Pèsca, entenc de roan e fosch e decoré a man zis de fin. 

Che èi pa de spezièl? Ve domanarede voetres. Se ve dijesse che i à più che 100 egn? Apontin l più veie l à scrit su l an 1922, l ultim, chel più vejin a nos, l 1935. L é dalbon de picola operes d’èrt con scrit su pensieres, anter i etres: »Ricordo della Santa Pasqua Canazei 1922«, »Buona Pasqua 1931 Canazei Fassa«, ...
media/k2/galleries/26808/thumbs/Scontrada_desturbes_alimentazion.jpg
30 de merz 2024

Atenzion ai desturbes de l'alimentazion

L Comun General à endrezà na scontrèda per sensibilisèr i sentadins sun n tem emportant e delicat che tocia la sanità e l benstèr de duc.
En vender ai 15 de mèrz, dì dedichèda ai desturbes del comportament alimentèr, col Servije Afares Generèi l é stat metù a jir na scontrèda per tegnir auta l’atenzion e la sensibilisazion de la popolazion su la bulimia, l’anoressia nervousa, chel che vegn dit »Binge Eating Disorder (BED)« donca na vida de magnèr zenza control per responet a problemes emotives e etres desturbes de l’alimentazion.

Compagnèda da la conseiera Florian e dal responsabol del Ofize Afares Generèi Devi Brunel, a portèr ...
media/k2/galleries/26805/thumbs/cors_Union_eves_depenc.jpg
29 de merz 2024

I eves da Pèsca, entenc e depenc

L’Union di Ladins à orì l’Aisciuda Ladina con n cors per emparèr a encolorir i eves con erbes e colores naturèi.
L ef l é l simbol per ezelenza de la Pèsca e l é ence simbol de la vita che se renova e augure de fecondità. No l é Pèsca zenza eves e defat i dis dant del dì de Pèsca l é tradizion entenjer e depenjer i eves, per i donèr ma ence da durèr per pechenèr. 

L’Union di Ladins de Fascia chest an à pissà de endrezèr n cors per emparèr a entenjer i eves descheche fajea nesc veies duran i fiores e la erbes che vegn te pra. L cors, che é stat tegnù en vender ai 22 de mèrz te tobià de la Ciasa de la ...
media/k2/galleries/26797/thumbs/Wilma_Bambi_Festa_ta_Mont.jpg
28 de merz 2024

En recort de Wilma De Col

Wilma ne à lascià ùen sabeda ai 23 de marz, la se dajea ju tel volontariat e te la parochia e la era benvoluda da duta la comunanza. L recort de la sociazion Bambi.

En sabeda passada l Segnoredio se à tout apede el sun Paradis Wilma De Col. L’aea demò 58 egn, Wilma, la era ruada te Fascia da la provinzia de Belun, da San Tomaso Agordino, la se aea enciasà a Pera e la se aea fat ite te la comunanza. La era semper desponibola per far volontariat e per didar te la parochia, la era de bon cher e l’aea le man de or. 

En lunesc ai 25 de marz la gejia de Pera la era piena de jent, persone che aea abù ocajion de spartir con Wilma mingol de empegn te una o ...
media/k2/galleries/26796/thumbs/mesa_torona_30_egn_sellaronda_skimarathon.jpg
28 de merz 2024

30 egn de Sellaronda Skimarathon

Na sera te Chino Marmolèda coi potagonisć de la garejèda nasciuda acà 30 egn dal anteveder de Diego Perathoner.
L esser vijionarie de Diego Perathoner, l’evoluzion di materièi e de la tecnica, la carateristiches che fèsc de la Sellaronda Skimarathon na gara unica, spetacolara: i é stac dalbon sacotenc i temes porté sun paladina en jebia passèda, en ocajion di 30 egn de la competizion. 

Sun paladina del Chino Marmolèda l é entervegnù desvalives atlec con recorc e testimonianzes per festejèr la trenta edizions de la garejèda, nasciuda del 1995. Tras video mai publiché, l publich à podù fèr n viac te la ...
media/k2/galleries/26780/thumbs/Rubrica2_Rumex_acetosa_pianta.jpg
26 de merz 2024

Jédole e pavàresc: doi inomes per la medema erba?

Te sia rubrica "Paroles fora de crigna" Fabio Chiocchetti ne met dant de autra curiositèdes linguistiches leèdes al setor de la botanica.
Per chi che se cruzia de lessicografia, l ciamp de la botanica populèra l’é segur un di più senestres, con inomes che se sormonta e se desferenziea bendeché da paìsc a paìsc. Bon che se no auter l’é la denominazion scientifica che deida a identifichèr de che che se rejona, ma ence enlouta da spes se va encontra a costions nia sorides da fèr fora.

Coscita ge scrif Amadio Calligari a so pacont Tita Cassan, ai 8 de mé del 1893: «L’aisuda stenta a isudar, freid, sech e sarech sine dicentes, no ...
media/k2/galleries/26776/thumbs/Mostra_scientifica_1.jpg
25 de merz 2024

Larga al ciel!

La neva mostra scientifica de la Scola de Fascia ne mena a descorir l’astronomia.
Ai 14 de marz ogne an rua l ‘pi grech day’, la dì de la matematica, che vegn festejà te dut l mondo tras evenc e scomenzadive de ogne sort. Ti licees de la Scola Ladina da passa 10 egn per la festa di numeres dant che rue l’aisciuda vegn metù a jir te Sala grana de la Sorastanza na mostra scientifica, con chela che, a na vida gutegola e fora de anter, se posse arvejinar bec e gregn al univers de la scienza e mosciar l bel e l valor de le ...
media/k2/galleries/26775/thumbs/Studenc_mediatores.jpg
25 de merz 2024

Te Scola ladina se pel doventèr mediatores de conflic

Da chest an scolastich, fora per la scola mesènes de Poza, Ciampedel e Moena l é pontà via n portel de giustizia riparativa.
L projet l à inom »Giustizia riparativa: conflic e mediazion a scola« e l va inant dal an de scola 2022/23 de gra al enteressament del sorastant de la Scola Ladina de Fascia Federico Corradini e di responsaboi del Servije sozial del Comun general. 

Se trata de n cors de formazion e de pratega operativa spartì fora te desvaliva fases con l obietif de slarièr fora l benstèr a scola.

Te la pruma fasa, n grop e de students e ensegnanc de la populères, de la mesènes e de la scola autes de la ...

media/k2/galleries/26772/thumbs/Schermata_2024-03-25_alle_09.14.35.jpg
25 de merz 2024

Federico de or, no demò sui schi

Elena Vian à compagnà sie fra a Sestriere per tor part ai Jeghes Nazionai da d’invern Special Olympics olache l à vadagnà doi medae dal color più bel.
Dai 4 ai 8 de marz tel Piemont l é stat endrezà la XXXV edizion di Jeghes Nazionai da d’invern Special Olympics. A Sestriere e Pragelato l é stat le gare de schi, paslonch, brea e floorball, a Entracque (CN) l é stat le competizion de corsa con le ciaspe e a Borgo San Dalmazzo se à tegnù le gare de bal.

En dut chest an à tout part 593 atlec da duta la Talia e ence da foravia ajache l era ence valch delegazion da Austria, Germania, Letonia e Ungheria. Chest percheche l an che vegn sarà i Jeghes ...
media/k2/galleries/26766/thumbs/781_Retrat_veie_Scola_schi_Vajolet.jpg
24 de merz 2024

Chi él pa?

Chesta setemèna su la tradizionèla rubrica del retrat da zacan troon la soluzion de la fotografia de la outa passèda con la squadra del Hockey Club Catinaccio e n nef retrat con maestres de schi.Per responer desche semper se pel manèr na mail a: fascia@lausc.it o chiamèr l numer de telefon 0462 764545. Per poder meter sul numer che vegn la soluzion e i inomes de chi che à responet ve domanon de ne dir la soluzion al più tèrt en mèrtesc che vegn.
media/k2/galleries/26764/thumbs/Mic_Grecia_Ricciardi.jpg
24 de merz 2024

I mic de la Grecia conté ai più picoi

Trei scontrèdes te la biblioteches de Fascia con l’autora Enrica Ricciardi.
Pelei i mic de la Grecia veiora doventèr conties bones de encantèr bec picoi, jà dai cater egn en su? Ben segur! Da egn, ence travers scomenzadives desche »Nasciui per lejer« aon emparà che no l é mai massa prest per meter i picioi a contat con la parola scrita, ben segur travers la ousc de zachei che pel ge lejer su. Oramai la conties enventèdes o tramanèdes a ousc, desche dut l sistem de la tradizion orala, se à desfantà, ma resta l valor emportant de ge lejer o contèr conties ai bec fin da ...
media/k2/galleries/26763/thumbs/marciape_Murada.jpg
23 de merz 2024

Comun de Sèn Jan: Ciasa de la Musega e Le Arce

Tel bilanz de previjion l é ite na lingia de intervenc de ressanament e de miorament de strade, piaze e sot servijes. Anter le opere maore l é ence la restruturazion del fabricat de le scole a Poza e l portoi de Aloch.
Tel bilanz de previjion 2024-2026 aproà enstadì dal Comun de Sèn Jan l é ite n grum de lurieres e intervenc per l miorament di paijes de Pera, Poza e Vich, ma ence la projetazion de neve opere publiche. De chest ne à rejonà l ombolt Giulio Florian.

Coluns él i lurieres che aede en program te curt temp?

Un di prumes lurieres da far, che l é anter chi de maor prescia, l é l marciapé de Murada, che metaron a post sobito percheche l é gran besegn, l auter dì l é crodà ju ence sasc, cognon ge meter ...
media/k2/galleries/26762/thumbs/grop_ciamorces_gran.jpg
23 de merz 2024

Cinch neves Ciamorces

Lo da la palestra de rampinèda de Ciampedel, l Grop l ge à dat l benvegnù a cinch neves comembres.
Gabriele Bonanno, Luca Debertol, Bernd Kirchler, Oswald Santin e Matteo Soraperra l é i cinch neves Ciamorces de Fasha che é stac touc ite tel grop alpinistich fascian che chest an, anter l auter, l fèsc 55 egn de vita. Belimpont, en lunesc ai 11 de mèrz lo da la palestra ADEL de Ciampedel n grop de sozi se à troà per ge dèr l benvegnù ai comembres neves de la realtà da mont.

Aldò del Statut, duc chi che vel fèr pèrt del Grop, à da portèr dant na domana scrita con apede l curriculum alpinistich, ...
media/k2/galleries/26759/thumbs/Alber_Pasca_Freina.jpg
22 de merz 2024

Canche i fajea i »mac de l’Oliva«

Na usanza che era en doura te la Val de Sot oramai beleche deldut desmentièda.
Apede a la usanzes da Pèsca cognosciudes daperdut che revèrda i eves, n’autra tradizion de chest temp, avisa de la Domenia de l’Oliva, l é chela de enjignèr na sort de picoi èlbres, con rames da foa e vèlch outa ence con fiores e fornii su con vetes da color. Simboi leé al benvegnù che aldò del Vangele la jent ge aea sport a Gejù che ruèa ite en trionf a Gerusalem. 

Tel cors del temp e ti lesc desferenc, al post di rames de la palmes, pianta del Medie Orient e no de nosc raion ma restèda ...
media/k2/galleries/26756/thumbs/musega_auta_fascia_diretif.jpg
21 de merz 2024

Francesco Mazzel a cef de la Musega

I sonadores de la Val de Sora e de Poza à lità sie neves diretives e presidenc: Daniela Favè à passà l testamonech, Mathias Pezzei l é stat confermà.
Via per chesta ultima setemènes, doi Museghes de noscia Val à chiamà ite sia Radunanza anuèla per renovèr diretives e encèries. Te la Musega Auta Fascia Daniela Favè à lascià sie post a Francesco Mazzel, enveze Mathias Pezzei a cef da na dejina de egn de la Musega de Poza l va inant.
Con la Radunanza de en jebia ai 14 de mèrz se à serà su l percors de Daniela Favè da presidenta de la Musega Auta Fascia. Te si 9 egn de mandat, la formazion bandistica à portà inant projec e resultac de ...
media/k2/galleries/26754/thumbs/Tieser.jpg
21 de merz 2024

L FAI ne envia a cognoscer Tieser

Per i dis del FAI d’aisciuda la delegazion de Fascia e Fiem à endrezà desvaliva ativitèdes ai 23 e 24 de mèrz.
Ogne an l FAI (Fondo per l’Ambiente Italiano) endreza tant d’aisciuda che d’uton i dis dediché a valorisèr l patrimonie de ambient, èrt e cultura sun dut l teritorie nazionèl. L é semper na ocajion emportanta ence te noscia valèdes, olache de gra al empegn di volontères del Grop FAI de Fascia e Fiem se pel aer l’ocajion per descorir n patrimonie prezious, che aon enlongia ju ma che amò no cognoscion. 

Chest’aisciuda la proponeta che la delegazion de noscia valèdes ne met dant per chest fin ...
media/k2/galleries/26716/thumbs/Rezeta_Stefano_carciofes_2.jpg
18 de merz 2024

Saores de noscia tera

"Carciof, salata da smauz, formai crocant e chutney de peires": l é chesta la rezeta che l chef Stegano Ghetta de Martin ge sporc su La Usc nr 11 dai 15 de mèrz, ai letores de La Usc di Ladins.
Fosc a lejer l titol se podessa pissèr che chisc no sie proprio saores de noscia tera, ma chel che fèsc la desferenza anter zachei che cojona e n chef da steiles fosc l é apontin la capazità de conjobièr e desfrutèr chel che vegn dal teritorie per ge dèr chel vèlch de originèl e sćiantif a ogne piat.
Amò apede con sie aiut chel che pissaane sie tant senester somea doventèr trop più sorì, con vèlch secret per fèr de n bon piat vèlch de gran parbuda per fèr bela fegura.
La rezeta su La Usc stampèda ...
media/k2/galleries/26715/thumbs/Retrat_HC_Catinaccio.jpg
17 de merz 2024

Chi él pa?

Do n retrat sche dut de eles, en ocajion di 8 de mèrz, chest'outa te noscia storica rubrica de La Usc publicon n retrat de ic, pissan che ai 19 de mèrz l é la festa del papà: sul retrat jiadores e dirigenc de hockey, joegn da enlouta encomai doventé pères, e ence pères che no é più con nos.
La setemèna passèda, en ocajion di 8 de mèrz, aon publicà n retrat che vegn fora dai archivies de La Usc di Ladins olache l era su femenes, sche dutes da Ciampedel, de desvaliva generazions col guant. Sul numer stampà de vender ai 15 de mèrz podede lejer la soluzion con duc i inomes e apede l é stat publicà n retrat de hockey.

Per responer se pel manèr na mail a: fascia@lausc.it o chiamèr l numer de telefon 0462 764545. Per poder meter sul numer che vegn la soluzion e i inomes de chi che à ...