Fascia


05 de messel 2025
I feghes del Sacro Cher de Gejù te Fascia
Ence te Fascia l é stat renovà l’usanza da la Compagnia di Scizeres a Ciampedel e Moena. Nos aon compagnà l Grop de folclor de Soraga fin sun Sas da la crousc
L é stat una de chela seres maraveouses che se se porta do per n pez, fin canche l cef l se les recorda. Jit ju soreie, l reout del ciel l se à empeà su de mile colores, tedò i ores de la crepes de Ciadenac e Vael; pian pian se à vedù èrder da mont de Vich fora de picoi pontolins pomaranc, un do l auter. Vegnù les diesc, ge é stat dat fech ence a l’assa de cassetes, rames e picoi èlbres che chi dal Grop de folclor de Soraga à enmuià sotvia n parei, pech più en via che Sas da la crousc.
...
L é stat una de chela seres maraveouses che se se porta do per n pez, fin canche l cef l se les recorda. Jit ju soreie, l reout del ciel l se à empeà su de mile colores, tedò i ores de la crepes de Ciadenac e Vael; pian pian se à vedù èrder da mont de Vich fora de picoi pontolins pomaranc, un do l auter. Vegnù les diesc, ge é stat dat fech ence a l’assa de cassetes, rames e picoi èlbres che chi dal Grop de folclor de Soraga à enmuià sotvia n parei, pech più en via che Sas da la crousc.
...


04 de messel 2025
L istà fascian met dant i gregn inomes
I Comitac manifestazions de Cianacei e Moena, con la regia de Michela Marangoni, à endrezà sie spetacoi con personajes cognosciui: da Roberto Saviano a Concita De Gregorio e Stefano Massini.
L istà culturèl te Fascia met dant ence chest an n calandèr rich e de livel. No demò apuntamenc che fèsc cognoscer i gropes de folclor e musicai de noscia val o i esperc che te desvalives setores prejenta sia cognoscenzes e sia èrt, ma ence evenc de entrategniment che porta te Fascia inomes cognosciui a livel nazionèl. I Comuns de Cianacei e Moena, olache i Comitac manifestazions é sot la regia de Michela Marangoni, à prejentà n calandèr con sie spetacoi. Nos se aon fat contèr vèlch de più.
L ...
L istà culturèl te Fascia met dant ence chest an n calandèr rich e de livel. No demò apuntamenc che fèsc cognoscer i gropes de folclor e musicai de noscia val o i esperc che te desvalives setores prejenta sia cognoscenzes e sia èrt, ma ence evenc de entrategniment che porta te Fascia inomes cognosciui a livel nazionèl. I Comuns de Cianacei e Moena, olache i Comitac manifestazions é sot la regia de Michela Marangoni, à prejentà n calandèr con sie spetacoi. Nos se aon fat contèr vèlch de più.
L ...


04 de messel 2025
L troi de la rodes zenza fin
Per la fin del istà 2024 se aessa cognù fenir i lurieres per la streca Fontanac-Penìa ma ampò no la é jita coscita: ve dijon coche la é te la Val de sora.
Se pissèa che se aessa podù jir do l nef troi per la rodes da Fontanac fin ta Penìa per la fin del istà 2024, enveze sion encomai su la sèva de n nef istà e amò no l é a post. L é cantieres averc amò sun duta la val e belapontin n é desvalives proprio te la Val de sora, su la strèda de la rodes che da Fontanac dovessa ruèr fin ta Penìa.
I era stac dac su ai 14 de november del 2023 con na regnèda de 240 dis presciapech, da fenir per la fin del istà del an passà. A Fontanac se aea binà l president ...
Se pissèa che se aessa podù jir do l nef troi per la rodes da Fontanac fin ta Penìa per la fin del istà 2024, enveze sion encomai su la sèva de n nef istà e amò no l é a post. L é cantieres averc amò sun duta la val e belapontin n é desvalives proprio te la Val de sora, su la strèda de la rodes che da Fontanac dovessa ruèr fin ta Penìa.
I era stac dac su ai 14 de november del 2023 con na regnèda de 240 dis presciapech, da fenir per la fin del istà del an passà. A Fontanac se aea binà l president ...


03 de messel 2025
Consegnà l cantier per l Pont de Lejia
I lurieres tacarà ite de setember, la firma à 300 dis de temp. Vegnarà slarià l pènt e fat doi marciapees a sbalz.
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz.
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...


02 de messel 2025
TRAME à cojì ensema na rei de relazions
L projet di Servijes sozièi del Comun General de Fascia se à serà su con resultac de valuta per n turism inclusif de Fascia.
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...


01 de messel 2025
Martina Desilvestro, n’artejèna fora de anter
@theblackcatcreations l é album da empienir con retrac, paroles e recorc, na piata instagram zis aprijièda.
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.
Che ...


30 de jugn 2025
I Popcorner prejenta »Utar piata«
La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.
»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...


29 de jugn 2025
La storia de na zelula mata
Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.
Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.
Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...


28 de jugn 2025
Ladin dolomitan: la ritajon e l davegnir
Con Fabio Chiocchetti, en pruma linea te la costituzion de SPELL e de na politica linguistica unitara, aon rejonà de coche l é nasciù l projet: da la spenta sozièla, a la dificoltèdes, i vèresc e i resultac emportanc arjonc tel ciamp di strumenc de tratament del lengaz.
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.
Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...


27 de jugn 2025
A Worcester, na gran festa de la scienza
L grop de robotica Gome neve à tout pèrt a la finèles internazionèles de la First Lego League 2025 ti USA. De jené del an che vegn la selezions del nord-est te teater de Navalge.
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...


27 de jugn 2025
L Cucarel, n concors per regisć ladins
La Coprativa sozièla INOUT, con la colaborazion del Istitut Cultural Ladin e l sostegn de la Region Trentin Südtirol, envia duc i joegn de la valèdes ladines pascioné de cinematografia. Prejentazion anché da les 17:30 te Museo Ladin a Sèn Jan.
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...


26 de jugn 2025
Don Mario rejarà duta la parochies de Fascia
Da chest uton sarà un soul preve responsabol de la 8 parochies da Dèlba a Soraga. Don Andrea Malfatti l é stat destinà a Rorei e don Mario Bravin tolarà su ence l'autra parochies de Fascia.
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.
La neva ge é stata ...
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.
La neva ge é stata ...


26 de jugn 2025
A Trent n convegn de toponomastica internazionèla
Dai 2 ai 4 de messèl trei dis de studie sui inomes de lech de la mendranzes linguistiches de la Tèlia, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi.
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...


25 de jugn 2025
Dì mondièla di donatores de sanch
Festa a Tieser per i gropes de l’ADVSP de Fascia e Fiem con l’inaugurazion de na neva opera del artist Ciro Doliana.
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...


22 de jugn 2025
La rezeta "Dut vegn bon"
Chest meis l grop de joegn cheghes Ruben, Elia e Laura, e de la sommelier Giulia, ne sporc na rezeta che pea via da noscia tradizion da mont per dapò se maridèr con vèlch che enveze vegn dal mèr: “Gnoches da megol spiaté con gamberec cruves e coc“.
Se pel lejer dut su La Usc nr 23 dai 20 de jugn: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
Se pel lejer dut su La Usc nr 23 dai 20 de jugn: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.


22 de jugn 2025
No demò ciacoles: i rejona sche libres!
Na scontrèda endrezèda da n grop che vel portèr inant te Fascia n »laboratorie de projec en ferment«.
L à inom »L É D E C« e l é l acronim del dit »L É Dut En Craut«. Pean via da chest conzet n grop de touses e fenc de Fascia à pissà de proèr a viventèr l panoram culturèl de noscia val portan inant n »laboratorie de projec en ferment«. Fosc apontin pissan al valor de la fermentazion, la pruma scomenzadiva publica de la é stata endrezèda al Rampeèr de Ciampedel, olache l é n laboratorie da birèr. E coscita apede a la bira, ai 13 de jugn te chela biraria à fermentà ence la ciacoles, ma de cheles ...
L à inom »L É D E C« e l é l acronim del dit »L É Dut En Craut«. Pean via da chest conzet n grop de touses e fenc de Fascia à pissà de proèr a viventèr l panoram culturèl de noscia val portan inant n »laboratorie de projec en ferment«. Fosc apontin pissan al valor de la fermentazion, la pruma scomenzadiva publica de la é stata endrezèda al Rampeèr de Ciampedel, olache l é n laboratorie da birèr. E coscita apede a la bira, ai 13 de jugn te chela biraria à fermentà ence la ciacoles, ma de cheles ...


22 de jugn 2025
Ruone a 1.200.000 visualisazions su Instagram?
Ve dajon cont di resultac che l'Union di Ladins de Fascia à arjont sui social, olache vegn fat divulgazion ladina.
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enaudèda del 2013 ma durèda ativamenter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enaudèda del 2013 ma durèda ativamenter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...


21 de jugn 2025
La familia Trottner da 80 egn sa le Coronele
Chi de ciasa à endrezà na festa per parenc e amisc per recordar chi che à tacà via la storia de cater generazion che à cherdù ti valores de ospitalità.
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...


21 de jugn 2025
Perché sun Tamion l é bel…
Devozion e festa con musega e golosarie per onorar la SS. Trinità e far comunanza.
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.
L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.
L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...


21 de jugn 2025
L om tedò l politich: Alcide De Gasperi en mostra a Cianacei
La Majon di fascegn à portà la mostra provinzièla te Fascia. L é stat metù apede n retrat firmà dal politich conservà te restorant Maria sun Pordoi.
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...