Fascia

media/k2/galleries/29873/thumbs/Fech_Sacro_Cher1_2025.jpg
05 de messel 2025

I feghes del Sacro Cher de Gejù te Fascia

Ence te Fascia l é stat renovà l’usanza da la Compagnia di Scizeres a Ciampedel e Moena. Nos aon compagnà l Grop de folclor de Soraga fin sun Sas da la crousc
L é stat una de chela seres maraveouses che se se porta do per n pez, fin canche l cef l se les recorda. Jit ju soreie, l reout del ciel l se à empeà su de mile colores, tedò i ores de la crepes de Ciadenac e Vael; pian pian se à vedù èrder da mont de Vich fora de picoi pontolins pomaranc, un do l auter. Vegnù les diesc, ge é stat dat fech ence a l’assa de cassetes, rames e picoi èlbres che chi dal Grop de folclor de Soraga à enmuià sotvia n parei, pech più en via che Sas da la crousc.
...
media/k2/galleries/29871/thumbs/Roberto_Saviano_foto_Sara_Sabatino.jpg
04 de messel 2025

L istà fascian met dant i gregn inomes

I Comitac manifestazions de Cianacei e Moena, con la regia de Michela Marangoni, à endrezà sie spetacoi con personajes cognosciui: da Roberto Saviano a Concita De Gregorio e Stefano Massini.
L istà culturèl te Fascia met dant ence chest an n calandèr rich e de livel. No demò apuntamenc che fèsc cognoscer i gropes de folclor e musicai de noscia val o i esperc che te desvalives setores prejenta sia cognoscenzes e sia èrt, ma ence evenc de entrategniment che porta te Fascia inomes cognosciui a livel nazionèl. I Comuns de Cianacei e Moena, olache i Comitac manifestazions é sot la regia de Michela Marangoni, à prejentà n calandèr con sie spetacoi. Nos se aon fat contèr vèlch de più.

L ...
media/k2/galleries/29866/thumbs/rodes_cantier_ciamp_balon_cianacei.jpg
04 de messel 2025

L troi de la rodes zenza fin

Per la fin del istà 2024 se aessa cognù fenir i lurieres per la streca Fontanac-Penìa ma ampò no la é jita coscita: ve dijon coche la é te la Val de sora.
Se pissèa che se aessa podù jir do l nef troi per la rodes da Fontanac fin ta Penìa per la fin del istà 2024, enveze sion encomai su la sèva de n nef istà e amò no l é a post. L é cantieres averc amò sun duta la val e belapontin n é desvalives proprio te la Val de sora, su la strèda de la rodes che da Fontanac dovessa ruèr fin ta Penìa.
I era stac dac su ai 14 de november del 2023 con na regnèda de 240 dis presciapech, da fenir per la fin del istà del an passà. A Fontanac se aea binà l president ...
media/k2/galleries/29852/thumbs/Pont_Lejia1.jpg
03 de messel 2025

Consegnà l cantier per l Pont de Lejia

I lurieres tacarà ite de setember, la firma à 300 dis de temp. Vegnarà slarià l pènt e fat doi marciapees a sbalz.
I pontarà via de setember i lurieres per meter a post l Pont de Lejia. En mercol ai 25 de jugn l é ruà a Sèn Jan l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti con l enjegner del Servije Operes stradèles e feroviaries Alessandro Pinamonti per ge consegnèr ofizialmenter l cantier al ombolt Giulio Florian, al procurador Edoardo Felicetti e al projetist enjegner Fabio Ganz. 
I lurieres, dal valor complessif de 1.348.627 euro, a chi che va jontà apede i oneres de segureza de 42.973 ...
media/k2/galleries/29813/thumbs/operatores_oltre.jpg
02 de messel 2025

TRAME à cojì ensema na rei de relazions

L projet di Servijes sozièi del Comun General de Fascia se à serà su con resultac de valuta per n turism inclusif de Fascia.
Se à serà su l projet TRAME, Turism Inclusif Responsabol e servijes de Comunanza Azessiboi travers n Model de Empowerment sozièl, con gran suzes de partezipazion e de obietives arjonc. Chest projet é nasciù da la colaborazion anter enc publics, sociazions del terz setor e sogec privac (Comun General de Fascia, Coprativa Oltre, Garni Villa Mozart, Trentino Social Tank) con la partezipazion de istituzions e sociazions del post (Comun de Cianacei, ApT de Fascia, Coprativa sozièla INOUT e sociazion ...
media/k2/galleries/29812/thumbs/martina_desilvestro_copia.jpg
01 de messel 2025

Martina Desilvestro, n’artejèna fora de anter

@theblackcatcreations l é album da empienir con retrac, paroles e recorc, na piata instagram zis aprijièda.
Martina Desilvestro, 27 egn, l’à fat l liceo d’èrt de Poza, la é cresciuda su te Fascia ma da dotrei egn en ca la stèsc fora Tieser ló che la se à maridà. L’à n fèr delicat e zevil, mingol desche si album fac a man: »dijesse che, de mestier, son artejèna«, la disc. @theblackcatcreations l é l inom de sia atività e de sia piata su instagram, olache la dombra passa 20mile followers. Per descorir sie lurier tant fora de anter, coscì da ve l fèr cognoscer, se aon scontrà n domesdì sa Valongia.

Che ...
media/k2/galleries/29811/thumbs/Popcorner_nef_album_LaGrenz.jpg
30 de jugn 2025

I Popcorner prejenta »Utar piata«

La band de joegn fascegn à portà dant a La Grenz sie neve cianzon per fascian de so nef album.
»Utar piata« l é l prum album ofizial di Popcorner, la band de joegn fascegn che dal 2022 se à metù adum per far musega e che da enlouta l’à seghità a viventar con legreza e con soa energia la comunanza de Fascia e man a man n publich semper più gran.

»Utar piata« l é l frut de egn de lurier, de proe e de confront, che se à concretisà te sie cianzon ogneuna con so spirit e segnificat, soa storia e so sentiment. Chisc i titoi: Melanconia, Tie Soreie, Tizar te fech, L fonch, November, Mudament. I ...
media/k2/galleries/29810/thumbs/Elisa_Sommavilla_copia.jpg
29 de jugn 2025

La storia de na zelula mata

Elisa Sommavilla da Moena l’à scrit soa storia te n liber e l’à fat i dessegnes per ge spiegar ai bec che che l é n tumor e che se pel varir. L vegn prejentà a Moena ai 20 de aost.
Chesta l é na storia vera, l é la »storia de na zelula mata«. Ma co? Direde. Ei, na storia vera, de na protagonista vera che l’à regoeta te n liber e l’à fat ence i dessegnes.

Ve prejenton Elisa Sommavilla, la é da Moena, da 14 egn la stasc a Verona olache la é maridada e l’à trei fie, le trei A, de 11, 9 e 5 egn.

Elisa l an passà l’à descorì de aer n tumor al piet, per fortuna la l à ciapà per temp, l’à fat le terapie e la é varida. Endana l’à dezidù de scriver n liber belapontin dal titol ...
media/k2/galleries/29809/thumbs/Fabio_Chiocchetti_2.jpg
28 de jugn 2025

Ladin dolomitan: la ritajon e l davegnir

Con Fabio Chiocchetti, en pruma linea te la costituzion de SPELL e de na politica linguistica unitara, aon rejonà de coche l é nasciù l projet: da la spenta sozièla, a la dificoltèdes, i vèresc e i resultac emportanc arjonc tel ciamp di strumenc de tratament del lengaz.
La scontrèda endrezèda dal Istitut Cultural Ladin de Fascia ai 6 de jugn dal titol »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin« é stata de gran enteres e l’à endò uzà fora la emportanza e la endesfida de n lengaz unitar, n projet che é nasciù ti prumes egn ’80 e che te chisc ultimes 20 egn é jit a se perder. Nos aon volù n saer de più e aon rejonà con Fabio Chiocchetti stat per passa 40 egn diretor del Istitut.

 

Con la scontrèda endrezèda dal ICL ...
media/k2/galleries/29808/thumbs/Gome_neve_Worcester_FLL2025_robot.jpg
27 de jugn 2025

A Worcester, na gran festa de la scienza

L grop de robotica Gome neve à tout pèrt a la finèles internazionèles de la First Lego League 2025 ti USA. De jené del an che vegn la selezions del nord-est te teater de Navalge.
L grop de robotica Gome neve de la Scola Ladina de Fascia dai 10 ai 16 de jugn l à partezipà ti Stac Unii a la garejèdes internazionèles de la First Lego League 2025, competizion che te la Tèlia tol ite più che 300 squadres e mile e mile joegn te dut l mond. Per la squadra fascèna, che ti USA raprejentèa la Tèlia, se trata de n travert storich e de gran valor, mai arjont dant ti 12 egn passé de endesfides, otegnù de gra ai ezelenc resultac concosté ai Campionac nazionèi de la competizion tel ...
media/k2/galleries/29807/thumbs/Troupes_Cagliari.jpg
27 de jugn 2025

L Cucarel, n concors per regisć ladins

La Coprativa sozièla INOUT, con la colaborazion del Istitut Cultural Ladin e l sostegn de la Region Trentin Südtirol, envia duc i joegn de la valèdes ladines pascioné de cinematografia. Prejentazion anché da les 17:30 te Museo Ladin a Sèn Jan. 
Siede pascioné de cinematografia e aede tel cef che rodolea na idea, una de cheles che no veit l’ora de vegnir fora? Emben ades podede ve meter a la proa. L é vegnù fora »L Cucarel«, l prum concors per projec cinematografics per ladin, ideà col obietif de sostegnir la produzion de curc filmac tel idiom de mendranza de la valèdes dintorn l Sela. L concors l é out belapontin a duc chi che à na idea da trasformèr te n audiovisif e volessa durèr te la narazion e ti dialoghes una de la variantes ...
media/k2/galleries/29820/thumbs/Baissiston_2022.jpg
26 de jugn 2025

Don Mario rejarà duta la parochies de Fascia

Da chest uton sarà un soul preve responsabol de la 8 parochies da Dèlba a Soraga. Don Andrea Malfatti l é stat destinà a Rorei e don Mario Bravin tolarà su ence  l'autra parochies de Fascia.
L é na neva che no se se spetèa, amancol no scì prest, chela vegnuda fora chisc dis, e che i medemi enteressé i à sapù demò da pech. Don Andrea Malfatti, ruà de otober del 2014 a rejer la parochies de Vich, Poza, Pera, Soraga e Mazin, l meis de otober che vegn l lasciarà Fascia per jir a Rorei. L Piscop Lauro Tisi ge à dat su la parochies de Borgo Sacco e de San Giorgio, e l ge à domanà ence n empegn maor tel ensegnament al ISSR, l Istitut de Scienzes Religiouses de Trent.

La neva ge é stata ...
media/k2/galleries/29822/thumbs/Guglielmi_Kompatscher.jpg
26 de jugn 2025

A Trent n convegn de toponomastica internazionèla

Dai 2 ai 4 de messèl trei dis de studie sui inomes de lech de la mendranzes linguistiches de la Tèlia, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi.
Dai 2 ai 4 de messèl del 2025, te Sala de Raprejentanza de la Region Autonoma Trentin-Südtirol te Piaza Dante a Trent, sarà l prum convegn internazionèl »International Conference on Place Names of Historical Linguistic Minorities in Italy«, aldò de la proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, co la colaborazion de l’Università de Trent, l Partiment Roman-Elenich del Grop de Esperc sui Inomes Geografics de la Nazions Unides e ICA-IGU (International ...
media/k2/galleries/29789/thumbs/ADVSP_di_mondiala_donatores_Tieser.jpg
25 de jugn 2025

Dì mondièla di donatores de sanch

Festa a Tieser per i gropes de l’ADVSP de Fascia e Fiem con l’inaugurazion de na neva opera del artist Ciro Doliana.
Ai 14 de jugn l é la giornèda mondièla del donator de sanch metuda su del 2004 dal OMS. Te chesta dì a Tieser, olache la comunanza à festejà ence l patron Sènt Eliseo, l é stat binà duc i gropes de volontadives de la valèdes de Fiem e Fascia per recordèr e uzèr fora l’emportanza del don del sanch. L é stat dit messa grana da don Albino Dell’Eva, don Bruno Daprà e don Robert che à festejà ence i 25 egn de sacerdozie e dapò duc i gropes é jic en defilèda con sia bandieres fin te piaz Cesare ...
media/k2/galleries/29791/thumbs/Rezeta_Ruben_gnoches_megol_gamberec1.jpg
22 de jugn 2025

La rezeta "Dut vegn bon"

Chest meis l grop de joegn cheghes Ruben, Elia e Laura, e de la sommelier Giulia, ne sporc na rezeta che pea via da noscia tradizion da mont per dapò se maridèr con vèlch che enveze vegn dal mèr: “Gnoches da megol spiaté con gamberec cruves e coc“.
Se pel lejer dut su La Usc nr 23 dai 20 de jugn: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.

media/k2/galleries/29790/thumbs/LEDEC_Desc.jpg
22 de jugn 2025

No demò ciacoles: i rejona sche libres!

Na scontrèda endrezèda da n grop che vel portèr inant te Fascia n »laboratorie de projec en ferment«.
L à inom »L É D E C« e l é l acronim del dit »L É Dut En Craut«. Pean via da chest conzet n grop de touses e fenc de Fascia à pissà de proèr a viventèr l panoram culturèl de noscia val portan inant n »laboratorie de projec en ferment«. Fosc apontin pissan al valor de la fermentazion, la pruma scomenzadiva publica de la é stata endrezèda al Rampeèr de Ciampedel, olache l é n laboratorie da birèr. E coscita apede a la bira, ai 13 de jugn te chela biraria à fermentà ence la ciacoles, ma de cheles ...
media/k2/galleries/29788/thumbs/La_piates_Facebook_e_Instagram_de_la_sociazion.jpg
22 de jugn 2025

Ruone a 1.200.000 visualisazions su Instagram?

Ve dajon cont di resultac che l'Union di Ladins de Fascia à arjont sui social, olache vegn fat divulgazion ladina.
L era de messèl del 2020 che su La Usc festejaane 700 »Mi piace« su la piata Facebook de l’Union di Ladins de Fascia. La piata la era stata enau­dèda del 2013 ma durèda ativa­menter demò da pech temp acioche vegne valorisà ence online nosc lengaz se ujan soraldut ai joegn. Anché podon dir zenza dubies che l empegn envià via enlouta dal Consei dèsc si fruc. Ence percheche te chisc egn l’Union la se à slarià fora tras de più: su Facebook l é prest 1700 persones che ne vegn do e l profil ...
media/k2/galleries/29787/thumbs/familie_Trottner_grana.jpg
21 de jugn 2025

La familia Trottner da 80 egn sa le Coronele

Chi de ciasa à endrezà na festa per parenc e amisc per recordar chi che à tacà via la storia de cater generazion che à cherdù ti valores de ospitalità.
Le paicenade che à rendenì fort su le crepe sul Ciadenac, i raes del soreie ciaut che à enlumenà ence le ponte più aute, l ciel de n color brun fort, le ciantie, le orazion e le ousc di amisc e peconc: dut chest à fat familia, en sabeda ai 14 de jugn, per strenjer te n fort braciacol n’autra gran familia. Sa le Coronele l é stat festejà n emportant travert: 80 egn de gestion del Refuge Fronza alle Coronelle – Kölnerhütte. »Anché zelebron n travert che va sorafora l numer biot di egn – à dit ...
media/k2/galleries/29783/thumbs/Sagra_Tamion1_Messa.jpg
21 de jugn 2025

Perché sun Tamion l é bel…

Devozion e festa con musega e golosarie per onorar la SS. Trinità e far comunanza.
A la dir duta la ciantia di Musiconc Trio la rejonaa de Duron, ma la rima e l conzet l é i medemi. Chi che é rué te la bela vila sora Vich en domenia ai 15 de jugn per la sagra, i à podù veder amò na outa che bel che l é Tamion.

L era la festa de la SS. Trinità, a chela che la é dedicada la bela picola gejia fata su del 1700. Laite per l’ocajion don Andrea Malfatti a zelebrà la sènta messa ensema con don Erminio Vanzetta e con don Luciano Mainini, che da egn l rua colassù con autres preves de la ...
media/k2/galleries/29782/thumbs/mostra_sala_consei.jpg
21 de jugn 2025

L om tedò l politich: Alcide De Gasperi en mostra a Cianacei

La Majon di fascegn à portà la mostra provinzièla te Fascia. L é stat metù apede n retrat firmà dal politich conservà te restorant Maria sun Pordoi.
Per endrez del Istitut Cultural Ladin de Fascia, tel chèder de si 50 egn, l é stat metù fora te comun de Cianacei la mostra »Alcide De Gasperi. Album di casa«, na esposizion prejentèda l an passà tel Dì de l’Autonomia, voluda da la Presidenza del Consei de la Provinzia de Trent en colaborazion con Fondazione Museo storico del Trentino e Fondazione trentina Alcide De Gasperi. Enstadì, en sabeda ai 14 de jugn l é stat l’inaudazion, averta dal salut de la presidenta Tea Dezulian che à metù l azent ...