Fodom


08 de fauré 2025
Renovada la convenzion ntra la Uls e le associazion de prum aiut
L Caposervisc de la Crousc Bláncia Fodom Andreas Miribung: »L acordo l curisc gran pert dei cosć. Bon raport co la Uls«
Nchëstadì i raprejentánc de le associazion de prum aiut de la Provinzia de Belum i a firmé la nuova convenzion co la Uls 1 Dolomiti per i trasporc primars de prum aiut. La convenzion, che la vel per trei agn, l’eva scaduda al 31 de dezember. L acordo sotscrit da dute le associazion l perveiga le medeme condizion de chël vegle e ence chëst l valarà per i proscimi trei agn.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Nchëstadì i raprejentánc de le associazion de prum aiut de la Provinzia de Belum i a firmé la nuova convenzion co la Uls 1 Dolomiti per i trasporc primars de prum aiut. La convenzion, che la vel per trei agn, l’eva scaduda al 31 de dezember. L acordo sotscrit da dute le associazion l perveiga le medeme condizion de chël vegle e ence chëst l valarà per i proscimi trei agn.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


04 de fauré 2025
Col a saludé Pio Colcuc »de Jan«: caleghè, bacán, studafuoch, ciántarin e capocomun
Nasciù del 1928, l é sté n personagio che à segné la storia del paisc: tropa la jent che l à nconté e cugnisciù nte debota votánta agn de ativité da caleghè nte sua boteiga nte la Cesa de Jan
Debota duc chi l é passé ntei ultimi votánta agn nta Col à bù l plajei de se mbate nte Pio, n berba da gusto che ava gënn sté nánter jent, conté sua storia e la storia de suo paisc. Jì nte sua boteiga da caleghé l eva coche fè n saut ndrio ntel temp: ence de passa novánta agn l no se tiráva ndrio ntel ciapé ite vigni sort de ciauzel, per concé, comedé o mudé fora chelche toch che s’ava frué. L dijëva tres: »I ciauzei da nviade i é bogn, per chëst se rua a i concé; chi d’aldidancuoi i no ...
Debota duc chi l é passé ntei ultimi votánta agn nta Col à bù l plajei de se mbate nte Pio, n berba da gusto che ava gënn sté nánter jent, conté sua storia e la storia de suo paisc. Jì nte sua boteiga da caleghé l eva coche fè n saut ndrio ntel temp: ence de passa novánta agn l no se tiráva ndrio ntel ciapé ite vigni sort de ciauzel, per concé, comedé o mudé fora chelche toch che s’ava frué. L dijëva tres: »I ciauzei da nviade i é bogn, per chëst se rua a i concé; chi d’aldidancuoi i no ...


02 de fauré 2025
I formai de la lateria da Renac adés da podei compré ence on line
L prescident Christian Grones: »N servisc che l eva damané dai clienc. Diversifiché e slargé fora i marcei empermetarà de dé maiou valour a nuosc prodoc de cualité«
La lateria da Renac la ponta sul e-commerce per slargé fora i marcei, aumenté la reditivité e dé plù valour a suoi prodoc de cualité. A dé na sburla l avei otignù l recugnisciment de »Presidio Slow Food« col formai »Fodom« de malga. Da envalgune setemane i formai che ven fac nta Renac col lat de le stale da Fodom l é da podei compré ence on line. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La lateria da Renac la ponta sul e-commerce per slargé fora i marcei, aumenté la reditivité e dé plù valour a suoi prodoc de cualité. A dé na sburla l avei otignù l recugnisciment de »Presidio Slow Food« col formai »Fodom« de malga. Da envalgune setemane i formai che ven fac nta Renac col lat de le stale da Fodom l é da podei compré ence on line. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


31 de jené 2025
L Istitut Ladin l à n nuof Consei de Aministrazion. Prescidenta e Diretor confermei per autri cater agn
Nte la sentada de trasformazion del Istitut Ladin da sociazion a fondazion, l é sté nominé l Consei de Aministrazion, l Revisor dei Conc, l Prescident e l Diretor
N juoba ai 23 de jenè s’à biné l’ultima Ascemblea dei Sozi del Istitut Ladin Cesa de Jan. Davánt al notar l é sté formalisé l’aprovazion del nuof statut. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
N juoba ai 23 de jenè s’à biné l’ultima Ascemblea dei Sozi del Istitut Ladin Cesa de Jan. Davánt al notar l é sté formalisé l’aprovazion del nuof statut. (Denni Dorigo »del Moro«)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


29 de jené 2025
»La semplicità« de Simona Crepaz rua n mostra a la galeria Dantebus de Firenze
Davò avei tout pert, cuaji per cajo a nen concors. »Depénje chël che me sente e che son«
Simona Crepaz, na jovena fodoma, mere, laoránta, empegnada nte deplù associazion, l’é la desmostrazion che no n é mei massa tert per jì davò a na pasción che se pensáva de avei mossù lascé nte na lada, ma che nveze, co rua l’ocajion dërta, la tourna a s’empié come na flama che ava continué a erde sot al cender. Davánt envalgugn dis defati, Simona l’a bu la sodisfazion de to pert a l’inaugurazion de la mostra »Florentia«, metuda a jì a Firenze da la galeria d’ert Dantebus. Ilò, co na ...
Simona Crepaz, na jovena fodoma, mere, laoránta, empegnada nte deplù associazion, l’é la desmostrazion che no n é mei massa tert per jì davò a na pasción che se pensáva de avei mossù lascé nte na lada, ma che nveze, co rua l’ocajion dërta, la tourna a s’empié come na flama che ava continué a erde sot al cender. Davánt envalgugn dis defati, Simona l’a bu la sodisfazion de to pert a l’inaugurazion de la mostra »Florentia«, metuda a jì a Firenze da la galeria d’ert Dantebus. Ilò, co na ...


27 de jené 2025
Na storia scomenciada ntel 1894
Dai prums 5 sozi, ai cuaji 400 dei agn ’20 del scecol passé fin a la concorenza de la grana distribuzion
Co la fujion co la Coop de Alie, Ciaurì e Rocia, se siera ite la storia de na realté, chëla de la »Cooperativa di Consumo di Livinallongo«, durada ben 130 agn.
La coperadiva l’eva stada metuda su ntel 1894 col inom de »Consorzio registrato di Livinallongo con garanzia illimitata per acquisto e smercio di beni« da cinch soci fondadous: Angelico Zardini. G.Batta Roilo, Antonio Crepaz, Ferdinando Crepaz e Giacomo Sorarui. Ntel 1924 i sozi i eva 385, calei ju ntei agn fin a rué a 78 ...
Co la fujion co la Coop de Alie, Ciaurì e Rocia, se siera ite la storia de na realté, chëla de la »Cooperativa di Consumo di Livinallongo«, durada ben 130 agn.
La coperadiva l’eva stada metuda su ntel 1894 col inom de »Consorzio registrato di Livinallongo con garanzia illimitata per acquisto e smercio di beni« da cinch soci fondadous: Angelico Zardini. G.Batta Roilo, Antonio Crepaz, Ferdinando Crepaz e Giacomo Sorarui. Ntel 1924 i sozi i eva 385, calei ju ntei agn fin a rué a 78 ...


25 de jené 2025
»Cooperativa«, i sozi disc de sci a la fujion con chëla de Alie, Ciaurì e Rocia
La nuova realté la se clamarà »Coop Mia«
Dal 2019 la boteiga de la »Cooperativa di Consumo di Livinallongo« a La Plié l’eva n gestion a la »Cooperativa di Alie, Ciaurì e Rocia«. Adés le doi realté le se buirà auna per fè nasce na nuova realté comerziala che se clamarà »Coop Mia«. La dezijion l’é stada touta ncora de otobre del ann passé da l’ascemblea dei sozi, na otántina ndut, con a cé l prescident Arnaldo Vallazza. N vare che l eva bele sté pervedù davánt cinch agn, cánche l’eva scomenciada la gestion da pert de la Cooperativa de ...
Dal 2019 la boteiga de la »Cooperativa di Consumo di Livinallongo« a La Plié l’eva n gestion a la »Cooperativa di Alie, Ciaurì e Rocia«. Adés le doi realté le se buirà auna per fè nasce na nuova realté comerziala che se clamarà »Coop Mia«. La dezijion l’é stada touta ncora de otobre del ann passé da l’ascemblea dei sozi, na otántina ndut, con a cé l prescident Arnaldo Vallazza. N vare che l eva bele sté pervedù davánt cinch agn, cánche l’eva scomenciada la gestion da pert de la Cooperativa de ...


23 de jené 2025
»Ncuoi la Gliejia nsomeia che la se cruzie deplù de cuestion che à puoch da ci fè con Nost Signour«
Elsa Zardini l’é ence member del Consei Pastoral e l’à na sua pojizion su la Gliejia d’aldidancuoi
Elsa, copa asto tres bù dut sto nteresc e sta atenzion per la Gliejia?
Percieche nosta cultura ladina l’à tres bù n gran liam con nosta religion. Nzacan, la religion fajëva pert del vignidì de la jent; per chël, l eva n aspet che ava da ci fè co la vita n fameia o al laour, co la vita del paisc, co la cultura, co le istituzion... defati, la maiou pert de le tradizion ladine i é liade a le feste religiose del ann. Chël che troc no capisc l é che, nte nosta mentalité e nte nosta realté, no l é n ...
Elsa, copa asto tres bù dut sto nteresc e sta atenzion per la Gliejia?
Percieche nosta cultura ladina l’à tres bù n gran liam con nosta religion. Nzacan, la religion fajëva pert del vignidì de la jent; per chël, l eva n aspet che ava da ci fè co la vita n fameia o al laour, co la vita del paisc, co la cultura, co le istituzion... defati, la maiou pert de le tradizion ladine i é liade a le feste religiose del ann. Chël che troc no capisc l é che, nte nosta mentalité e nte nosta realté, no l é n ...


21 de jené 2025
L 2025 vedù da Elsa Zardini: ntra festidesc, cruzi, ma ence sodisfazion e crëta ntel davignì
Ntervista a la Prescidenta Elsa Zardini, na ëla ampezana che l’é deventé n scimbol de le batalie de la jent ladina
Elsa Zardini Soriza l’é nasciuda n Ampëz puoc dis davò la zerimonia che saráva via le Olimpiadi del ‘56, n event che assa signé per dagnëra la storia de la comunité ampezana.
Maridada e mere de doi fioi, l’à tres vivëst nte sua comunité e per sua comunité. Ntei agn sua pascion, sua dedizion, suo gaist e suo carism i l’à portada a se fè cugnësce e a ester recugnisciuda coche n scimbol de le batalie, no demè de la jent ampezana, ma de duta la Ladinia. (Denni Dorigo)
De plu tla edizion ...
Elsa Zardini Soriza l’é nasciuda n Ampëz puoc dis davò la zerimonia che saráva via le Olimpiadi del ‘56, n event che assa signé per dagnëra la storia de la comunité ampezana.
Maridada e mere de doi fioi, l’à tres vivëst nte sua comunité e per sua comunité. Ntei agn sua pascion, sua dedizion, suo gaist e suo carism i l’à portada a se fè cugnësce e a ester recugnisciuda coche n scimbol de le batalie, no demè de la jent ampezana, ma de duta la Ladinia. (Denni Dorigo)
De plu tla edizion ...


19 de jené 2025
»Bilánz sclët l nost? Chi de Grones i eva slonfei su con progéc senza na fin«
L Capocomun da Fodom Oscar Nagler respón a le critighe de suo predezessor sul bilánz de previjión. »Nos pragmatizi a mëte a jì chi che sierf a la comunité«
No n a tardivé a rué la resposta del Capocomun Oscar Nagler a le critighe che suo predezessor e capogrop de mendránza Leandro Grones l a fat al bilánz de previjion 2025/2027 aprové nchëstadì nte consei de comun. »L peso dei ultimi 25 agn – ava toné Grones su na previjion de 12,8 milioni per l 2025. »Cánche menestrón l bilánz de nost comun nos tignon tres davánt ai ogli i debujens e le poscibilité che on de podei fè velch e rué al fenì via – respón fora dai denz l prum zitadin. (LS)
De ...
No n a tardivé a rué la resposta del Capocomun Oscar Nagler a le critighe che suo predezessor e capogrop de mendránza Leandro Grones l a fat al bilánz de previjion 2025/2027 aprové nchëstadì nte consei de comun. »L peso dei ultimi 25 agn – ava toné Grones su na previjion de 12,8 milioni per l 2025. »Cánche menestrón l bilánz de nost comun nos tignon tres davánt ai ogli i debujens e le poscibilité che on de podei fè velch e rué al fenì via – respón fora dai denz l prum zitadin. (LS)
De ...


17 de jené 2025
Coro Fodom, n 2024 co la valisc nte la mán
I viadesc a Karlstadt e Brecon i apuntamenc clou del ann empermò fenì. E per l 2025 l é bele n program de jì a Loreto
L 2024 che s’a empermò saré ite l é sté n ann passé co la valisc nte la mán per l Coro Fodom. Per ben doi oute defati, i ciántarins i a fat l poch per jì a cianté fora dai confins nazionai. De jugn l torpedon i a portei a Karlstadt am Main, ulache oramei da plù de 40 agn i ten su n’amicizia nasciuda ntel 1980 n Plaza S. Piere. De setembre nveze i a tout l aparechio per sgolé fin ntel Galles, enviei da nen coro del paisc de Brecon, ulache i a passé n fin setemana ntra ejibizion e ocajion ...
L 2024 che s’a empermò saré ite l é sté n ann passé co la valisc nte la mán per l Coro Fodom. Per ben doi oute defati, i ciántarins i a fat l poch per jì a cianté fora dai confins nazionai. De jugn l torpedon i a portei a Karlstadt am Main, ulache oramei da plù de 40 agn i ten su n’amicizia nasciuda ntel 1980 n Plaza S. Piere. De setembre nveze i a tout l aparechio per sgolé fin ntel Galles, enviei da nen coro del paisc de Brecon, ulache i a passé n fin setemana ntra ejibizion e ocajion ...


16 de jené 2025
»Consorz Forestal« e »Dolomiti4@all«: »Rinunzie fate per l ben del Comun«
L Capocomun Oscar Nagler: »Ence la lateria s’a trat ndrio. Nos tres trasparenc«
Davò l polverón e le polemiche su la cuestion de la rinunzia del Comun ai 150 mile euro de contribut per mëte su l Consorz Forestal e a fè da capofila al progét turistich da 3,8 milioni de euro »Dolomiti4@all«, l Capocomun Oscar Nagler l tòl pojizion per spieghé le motivazion che a porté sua aministrazion a tò chëste decijion. L ex Capocomun e consiadou de mendránza Leandro Grones l ava cusé fora dai denc l esecutif n ciaria de avei perdù milioni de euro de contribuc nte puoc ...
Davò l polverón e le polemiche su la cuestion de la rinunzia del Comun ai 150 mile euro de contribut per mëte su l Consorz Forestal e a fè da capofila al progét turistich da 3,8 milioni de euro »Dolomiti4@all«, l Capocomun Oscar Nagler l tòl pojizion per spieghé le motivazion che a porté sua aministrazion a tò chëste decijion. L ex Capocomun e consiadou de mendránza Leandro Grones l ava cusé fora dai denc l esecutif n ciaria de avei perdù milioni de euro de contribuc nte puoc ...


14 de jené 2025
Cëna de Nadel de la Crousc Bláncia
La cëna de Nadel l’é deventada oramei na tradizion per la Crousc Bláncia Fodom. N’ocajion per se biné auna proprio ntel cé de la stagion da d’inviern, chëla de maiou laour per l’associazion.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


13 de jené 2025
L Prefet al Istitut
L veia de la veia de Nadel l nuof Prefét de Belum Antonello Roccoberton l a fat vijita al Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan, ulache l é sté acolto dal diretor Denni Dorigo e dal Capocomun da Col Paolo Frena.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


11 de jené 2025
Strada de Jorc, Comun e Funivie Arabba s’a metù d’acordo
Critighe da la mendránza sul bilánz de previjion. Via libera al regolament per trasmëte l consei de comun
Acordo fat per la strada de Jorc. L nuof traciat l sarà finanzié al 50 per cënt da Comun e Funivie Arabba. Aprové l regolament per trasmëte l consei de comun. Le ripreje le mossarà ester fate da nen dipendent del Comun. Dura critiga de Grones sul bilánz: »L peso dei ultimi 25 agn«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Acordo fat per la strada de Jorc. L nuof traciat l sarà finanzié al 50 per cënt da Comun e Funivie Arabba. Aprové l regolament per trasmëte l consei de comun. Le ripreje le mossarà ester fate da nen dipendent del Comun. Dura critiga de Grones sul bilánz: »L peso dei ultimi 25 agn«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


10 de jené 2025
Inaugurada la nuova segiovia »Antercrëp«, sun Padon
Sabeda ai 21 de dezember, a la prejenza de trope autorité, ntra chisc l assesor regional Federico Caner, l prescident del Fond Comuns de confin Dario Bond, i Capicomuns de Fodom Oscar Nagler e de La Rocia Valerio Davare, la prescidenta de la sozieté »Antercrëp« Claudia De Battista e l Ceo de Funivie Arabba Diego De Battista, l’é stada inaugurada la nuova segiovia »Antercrëp«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


08 de jené 2025
Cors da fe foto col Comun. Delmonego: »Formé fotografi e videomaker da chilò per svilupé l marketing de la val«
L Comun da Fodom l a envié via n progét per mëte a jì n cors da fotografo e videomaker. »L obietif – spiega l Vizecapocomun Gabriele Delmonego – l é chël de avei n cesa professionisć che abe le competenze per trasmëte sui social e n general su la rete le belëze de nosta val per fè crësce l marketing turistich. L’idea – l disc – l’é sautada fora davò na riunion de l’Associazion Turistiga Arabba Fodom Turismo, ulache l é sté azué fora l problem che chilò nta Fodom no n on adéc ...


06 de jené 2025
La scola gioura le porte al mondo del laour
Ence sto ann la scola mesana a metù a jì n workshop de orientanent per i tosac con 16 professionisć che fesc desferenc laour
Mëte a contat i tosac col mondo del laour per i endirizé a ciapé sua profesción ntel davignì. Chëst l fin del workshop de orientament metù a jì i dis passei nte la scola mesana de Brenta che a nterescé duc i studenc del Istitut Comprensif de Alie. Ben 60 jovegn e jovene de le seconde e terze mesane de Brenta e Ciaurì i s’a enconté con 16 professionisć, despartis fora nte autretánte postazion nte duta la scola, ulache i studenc, a rodol, i a podù scouté su conté del laour de na vita, del ...
Mëte a contat i tosac col mondo del laour per i endirizé a ciapé sua profesción ntel davignì. Chëst l fin del workshop de orientament metù a jì i dis passei nte la scola mesana de Brenta che a nterescé duc i studenc del Istitut Comprensif de Alie. Ben 60 jovegn e jovene de le seconde e terze mesane de Brenta e Ciaurì i s’a enconté con 16 professionisć, despartis fora nte autretánte postazion nte duta la scola, ulache i studenc, a rodol, i a podù scouté su conté del laour de na vita, del ...


02 de jené 2025
Contribuc: protesteia ence i destudafuoch. Nagler: »Nos descorón con cherte a la mán«
Criters de ripartizion puoch dërc. Sbalié lascé fora i distacamenc del Agordin
La polemica sui contribuc regionai che a lascé fora i distacamenc del Agordin perciéche i ava bele ciapé finanziamenc dal Fond Comuns de Confin empiada dal Capocomun da Fodom l’a fat auzé la ousc ence ai dërc nterescei.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La polemica sui contribuc regionai che a lascé fora i distacamenc del Agordin perciéche i ava bele ciapé finanziamenc dal Fond Comuns de Confin empiada dal Capocomun da Fodom l’a fat auzé la ousc ence ai dërc nterescei.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


31 de dezember 2024
Cai Fodom – Col, ntel 2024 radoplade le iscrizion
L prescident Matteo Righetto: »On proponù na nuova vijion de la mont«. Na nuova senta e l’istituzion del »Grop jovegn« ntra i obietifs arjonc via per l ann
Cai Fodom – Col, l é »efét Righetto«. Radoplade le iscrizion de nuos sozi ntel 2024. »Dut merìt de la nuova vijion de la mont che on proponù – disc l prescident, l scritor Matteo Righetto. E per l 2025 l é sté bele metù ju n calender co na trentina de scomenciadive.
L é plù che positif l bilánz del prum ann a cé del Cai Fodom – Col da pert del prescident Matteo Righetto. Passei i agn del comisariament gestisc dal comisar Giuseppe »Bepi« Cappelletto, co l’elezion del cugnisciù scritor ...
Cai Fodom – Col, l é »efét Righetto«. Radoplade le iscrizion de nuos sozi ntel 2024. »Dut merìt de la nuova vijion de la mont che on proponù – disc l prescident, l scritor Matteo Righetto. E per l 2025 l é sté bele metù ju n calender co na trentina de scomenciadive.
L é plù che positif l bilánz del prum ann a cé del Cai Fodom – Col da pert del prescident Matteo Righetto. Passei i agn del comisariament gestisc dal comisar Giuseppe »Bepi« Cappelletto, co l’elezion del cugnisciù scritor ...