L'11 de setëmber nes á porté...

Data

11 de setember 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Comentar de pruma
L'11 de setëmber é n te' de tla storia che romagn: dl 1973 él sté a Santiago tl Cile l'atentat al Stat democratich y a Allende da pert dles forzes arma­des y Pinochet. Massa gragn ê chi agn i in­te­resc di USA, por lascé en pesc la politica di Statesc y Statisć tl'America dl Süd. Dolur y n gröm de morts á porté chësc colp de forza, plü tert án odü n Pinochet desgort y perseghité!
I fajun n salt inant tla storia y rovun a chël 11 de setëmber 2001, canche trëi fligri secuestrá da tero­risć é jorá do n plann preparé avisa tles Tors Jome­lines a NY resp. tl Pentagon, n cuarto fligher secuestré é tomé jö ti pra dl Pennsyl­vania. Feter 3.000 porsones á messü morí, 6.000 é restades feri­des. Por l'Ame­rica él sté na detla­raziun de vera da pert di islamisć de al-Qaida che â »bombardé« söa costituziun, la liberté, l'onur y la potënza, la resposta americana é sta­da tempe­stiva, agressiva y crödia a livel internazional.
I podun la oje co ch'i orun, chësta plata dla storia, dessigü éra ciamó atuala aldedaincö do feter 20 agn. L'America á renforzé sü sistems de sigurté, al intern y estern, y cun chisc söa aziun y posiziun strategica y protagonista cuntra le terorism islamich. De fat á spo davagné ince Israel tla cornisc dl Oriënt Vejin na porziun implü de »iustificaziun« da ester Stat y da podëi ciapé ite döt­aurela abusivamënter y agressiva­mënter ti teritori palestineji.
Ejemplar é spo l'11 de setëmber 2001 por la nasciüda y esaltaziun de idees y versciuns complotistiches che ne crëi bëgn nia ala verjiun ofi­zia­la di fac publicada dala Ciasa Blancia. Y che chëstes ones »nega­zio­nistes« dla versciun de fac ti libri dla storia sofla cina te nüsc dis, po­dun­se odëi de por de. Impröma la misciun garatada söla löna, che nes vëgn cuntada dant, y sëgn ince ciamó le terorism islamich che é bun da mazé a tera les döes tors sta­tus-symbol dl capitalism ameri­can? Ci morvëia, che crëi pa!
Tla storia dla umanité él gnü falsifiché tröc scric, dates, numeri, documënc, yii., por oje la storia y i interesc politics dl »dër« vers, chësc ne foss pa nia de nü. Ci pó pa com­prové la verité, aterco i mesi che i ún tres plü sigüsc a desposiziun, por mirit dla tecnica y dla tecnologia. Sce chisc nes dëida da un n vers, nes arozi indere spo ince – chësc odunse dal internet y dai socials che pé ester tan comoc y informatifs, mo che vëgn maladorá y strumentalisá por tizé, ince agresciuns y veres, tl pice de na ciasa, de na familia y de na plaza de cité. Se fajun mo n iade la domanda: Ci nes jóel pa pordërt da speculé, y crëie spo, che i gnun tratá y adorá sciöche marionëtes dai püc »potënc« dl monn, canche avisa nos ti broderasson fora te nüsc paisc le tapet cöce a n Trump sce al ess da gní? Che ne oress pa fá n selfie cun ël y le mëte sön Facebook: tan cherdunse bëgn ciamó ai fac storics!  (de Iaco Rigo)

Galaria retrac