I fajun n salt inant tla storia y rovun a chël 11 de setëmber 2001, canche trëi fligri secuestrá da terorisć é jorá do n plann preparé avisa tles Tors Jomelines a NY resp. tl Pentagon, n cuarto fligher secuestré é tomé jö ti pra dl Pennsylvania. Feter 3.000 porsones á messü morí, 6.000 é restades ferides.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/13470-l-11-de-setember-nes-a-porte#sigProIdeaaad69fa6
https://www.lausc.it/atualite/13470-l-11-de-setember-nes-a-porte#sigProIdeaaad69fa6
I podun la oje co ch'i orun, chësta plata dla storia, dessigü éra ciamó atuala aldedaincö do feter 20 agn. L'America á renforzé sü sistems de sigurté, al intern y estern, y cun chisc söa aziun y posiziun strategica y protagonista cuntra le terorism islamich. De fat á spo davagné ince Israel tla cornisc dl Oriënt Vejin na porziun implü de »iustificaziun« da ester Stat y da podëi ciapé ite dötaurela abusivamënter y agressivamënter ti teritori palestineji.
Ejemplar é spo l'11 de setëmber 2001 por la nasciüda y esaltaziun de idees y versciuns complotistiches che ne crëi bëgn nia ala verjiun ofiziala di fac publicada dala Ciasa Blancia. Y che chëstes ones »negazionistes« dla versciun de fac ti libri dla storia sofla cina te nüsc dis, podunse odëi de por de. Impröma la misciun garatada söla löna, che nes vëgn cuntada dant, y sëgn ince ciamó le terorism islamich che é bun da mazé a tera les döes tors status-symbol dl capitalism american? Ci morvëia, che crëi pa!
Tla storia dla umanité él gnü falsifiché tröc scric, dates, numeri, documënc, yii., por oje la storia y i interesc politics dl »dër« vers, chësc ne foss pa nia de nü. Ci pó pa comprové la verité, aterco i mesi che i ún tres plü sigüsc a desposiziun, por mirit dla tecnica y dla tecnologia. Sce chisc nes dëida da un n vers, nes arozi indere spo ince – chësc odunse dal internet y dai socials che pé ester tan comoc y informatifs, mo che vëgn maladorá y strumentalisá por tizé, ince agresciuns y veres, tl pice de na ciasa, de na familia y de na plaza de cité. Se fajun mo n iade la domanda: Ci nes jóel pa pordërt da speculé, y crëie spo, che i gnun tratá y adorá sciöche marionëtes dai püc »potënc« dl monn, canche avisa nos ti broderasson fora te nüsc paisc le tapet cöce a n Trump sce al ess da gní? Che ne oress pa fá n selfie cun ël y le mëte sön Facebook: tan cherdunse bëgn ciamó ai fac storics! (de Iaco Rigo)