Te n projet al pas coi tempes, de svilup de la mont pissà desche valorisazion di bens e de le ressorse de n teritorie desché l nosc, e a la lum de avenimenc e situazion de chisc dis, desché le coude longe a spetar na forenadoa o seré te auto anter Moena e Cianacei,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/13378-la-endesfides-del-comun-general-per-fascia#sigProId123d8a0368
https://www.lausc.it/letres/13378-la-endesfides-del-comun-general-per-fascia#sigProId123d8a0368
Te chest l Comun general de Fascia cogn aer n ruol determinant con chela de meter ensema l'atenzion per l passà e l'orientament envers l davegnir. Fin ades l CGF l'é stat massa cet e begarel; cogn doventar n organism che peissa e met adum projec per l davegnir, no che peissa demò de meter adum i comuns per gestir servijes.
Ma per chest ge vel che sie fiduzia un co l'auter, ge vel na vijion condividuda e unitara del teritorie, se no la teneta del localism e del ciampanil ne schiciarà zenza ne permeter de vegnir fora a na vida positiva per l davegnir. Cordanza e union anter le desvalive istituzion, desché anter le desvalive esprescion de la sozietà zivila, de l'economia, del volontariat, per dessegnar e far sù ensema n nef troi de svilup.
La fradaa zivila de noscia val l'é l pont da olà pear via per le neve endesfide del davegnir, per sperar te n doman mior. L'union de le persone l'é n prozess che muda nesc paìjes. Ombolc, raprejentanc istituzionai, economiches, soziai de duta la val, i cogn didar a far nascer n moviment solidaristich per n nef civism, colaborazion, condivijion, cooperazion anter persone con idee e partegnude ence n muie desferente.
Per chest te le litazion l criterie maor de selezion de la neva clasc dirigenta del Comun general de Fascia, di Comuns, de le Frazion e de ogne istituzion democratica cogn esser la capazità di lité
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/13378-la-endesfides-del-comun-general-per-fascia#sigProId123d8a0368
https://www.lausc.it/letres/13378-la-endesfides-del-comun-general-per-fascia#sigProId123d8a0368
Con cheste logiche e averture saron bogn de ge arsegurar n redit a la jent, de la far star sorì te so teritorie, de stravardar l derit de pruma ciasa de noscia jent, de aer atività bone de crear posć de lurier stabol, de stravardar l teritorie dal risech geologich e idrogeologich, de fermar le seconde ciase, ence de contra a chi che volessa jir da l'auter vers. Cognon far nosc l'imperatif de dir basta al consum de la tera e de didar a arbassar la temperatura del pianet amancol per chela picola part che podon far.
Na valorisazion de nosc raion dolomitich, patrimonie de gran valor che va defenet, l'é nosc met de far valch per salvar l'ambient e tel medemo temp l'é ence na bona ocajion de svilup economich. Fascia no la pel più viver i momenc de gran arlasc coche aon vedù te chisc dis e momenc de desert; flusc turistiches de massa e desvianze economiche con vendite low cost. Coscì i numeres de prejenze turistiche i é malsegures e no i garantesc semper l vadagn di operatores, coscì cresc ence te Fascia la dejocupazion o la sot ocupazion con apede desvalive forme de dejaje, che se veit semper più de spes. E no l'é demò colpa di mudamenc climatiches o del Covid19, che de segur i à pesà, ma che l'é i fies di comportamenc zenza ferstont de l'om. Per chest sion noi, e ence le neve aministrazion, che cogn didar a mudar strada. (Floriano Bernard de Cechinol, Pera)