Ai 20 de november del 1989, l’ONU l’à recognosciù te la »Convenzion di deric di bec« l jech desche n dirit fondamental de l’infanzia. Co éla che n’atività coscita scempia la é stata oget de atenzion da man de l’ONU? La responeta la é ben sorida: se matear l’é na pratega indispensabola per l viver, ajache la consent de enjignar l bez a viver tel mondo, se relazionar coi peconc, descorir la natura e scutar sie emozion. Jiar l’é tanche viver, ma al segur da pericoi.
Coscita descheche n rampinador se arcedea te palestra, coscita n bez se arcedea a esser om tel jech. Ence i neurons, le celule che stasc te nosc cervel, endana l jech le fasc neve sinapsi, che fossa neve conescion entra de ele, coscita da svilupar semper de più l pensier del bez.
L mond l muda, però, e coscita muda ence i jeghes. A la lum de chel che aon dit fin ades, podon dir che muda ence i bec. Ades la vita di più picoi la é spartida fora te n muion de empegnes: scola, corsc de bal, schi… L temp ledech l’é endrezà e pissà dant fora, coscita che l bez l posse pece oute se stufar. A chest pont n muie i pissarà che l’é ben fat che i bec no i se stufe. Tant él burt veder zachei co la man fonada te na massela che se varda stroz zenza saer che far? Emben, se conzeder ence mingol de temp zenza prescia e empegnes l’é n muie de utol, ajache se soscedea la creatività: la fantajìa la pel corer stroz, crear mondi e galassie zenza fin.
De più su La Usc stampèda de jebia ai 30 de oril 2020. (Valentina Ghetta)
I jeghes e i bec i muda ensema al mond
Se matear l’é na pratega che deida l bez a crescer, a se cognoscer e a esser semper più bon de viver tel mond olache l vif.
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/12558-i-jeghes-e-i-bec-i-muda-ensema-al-mond#sigProIdfa6975eff4
https://www.lausc.it/spezial/12558-i-jeghes-e-i-bec-i-muda-ensema-al-mond#sigProIdfa6975eff4